IDIOMA     

EL BALNEARI DE L'AVELLÀ

 

Arribada al Balneari (Cliqueu la foto per ampliar)

 

Plànoj del Balneari

 

Pulsa sobre las fotografías si quieres ampliarlas o descargarlas con mayor tamaño

Prem sobre les fotografies si vols ampliar-les o descarregar-les amb major grandària

 

Pulsar en la foto per a ampliar

 

balneari-avellab.jpg

 

Última fotografia (24 de maig de 2016)- Pulsar per a ampliar

 

 

avella-casa-banysb.jpg

Última fotografia (24 de maig de 2016)- Pulsar per a ampliar

 

 

LOCALITZACIÓ:

Situació: A 5 km. a l'oest de Catí. Accés a Catí per l'encreuament de l'Prigó (situat pel nord a 8 km. De la Carretera Nacional 232 Vinaròs- Vitòria i pel sud a 13,5 km. De la cruïlla de Vilar de Canes a la carretera de la Pobla Tornesa a Vilafranca ). VEURE A EN EL MENÚ APARTAT "ACCÈS"

 

 

En el mateix Prigó de l'Avellà ja es marca el quilòmetre 1 comptat des de la rotonda de Sant Josep. 6-1 = 5 quilòmetres (Catí- L'Avellà)

Arribada a l'Avellà, passat el túnel, a uns metres de la corba. Una irregular mesurament marca 6 quilòmetres des de la rotonda de Sant Josep (5 quilòmetres des del Prigó de l'Avellà de Catí).

 

 

Balneari de l'Avellà - (1999) - (Fotografia registrada) (Prèmer per ampliar)

 

ESGLÉSIA I ERMITA-HOSPEDERIA:

 

Més informació en http://www.catimenu.com/avellaer.htm

 

El miracle de l'anciana cega que a rentar-se es va curar se suposa sobre l'any 1540.

Prem per ampliar

La Verge restaurada per la Fundació Blasc d'Alagó a l'abril de 2012

(pulsar a la imatge per ampliar)

 

El 29 de març de 1544 concreten les condicions per fabricar una capelleta de 14 x 18 pams (3 x 4 metres) i una casa de 35 x 15 pams (7,9 x 3,4metros). Va ser construïda pels arquitectes Antoni Favardina i Joan Vinyes.

 

 L'estat de conservació de les pintures, particularment les de la part dreta, per motius de la humitat, és molt deficient i amb greu perill de pèrdua total.

 

El 7 abril 1545 es fa la 1a processó a l'Avellà per demanar aigua davant la gran sequera. Aquesta mateixa nit plou espectacularment.

El 10 d'abril de 1549 el arquebisbe auxiliar de l'arxidiòcesi de Tarragona, Fra Francesc de Roures, beneïa la primitiva església i l'endemà es realitzava la primera missa.

En 1578 s'edifica la capelleta que protegeix la font. La primitiva Església i casa són reemplaçades i després ampliades successivament.

 

 

    

L'any 1589 comencen les obres del primer pis de la Casa de l'Avellà. L'any 1600 es van acabar les tres habitacions del que avui anomenem primera sala, una de les quals la "dels capellans" era destinada a habitatge dels sacerdots. Les obres continuen fins a l'any 1669 s'acaba el segon pis de l'ermita.

Amb l'eminent personatge catinenca el rector Francisco Celma (1687-1771) l'Església i l'Ermita adquireixen les formes i proporcions que avui veiem. L'església del Avellà amb el cambril aixecat en 1757 mesura 32 m. de llarga per 6,80 m. d'ampla. El 1714 es fa el retaule de la capella. En 1715 es projecta daurar el retaule i es col·loca el llenç davant de la imatge. El 1719 s'obre la canella de la font. En 1720 es ra el retaule de l'església.

De 1720 a 1740 es va aixecar el tercer pis de l'actual ermita ja que creixia el nombre de devots que a la Verge ia les aigües de la seva font.

 

Dos centenaris pollancres (no àlbers) donen ombra als estiuejants (Dilluns de Pasqua 2006)

 

Les obres de l'Església es van fer en tres fases successives. De 1733 a 1740 es va construir la nau de l'Església, començant-la elevació de la volta el 20 de març de 1737 e al juliol està coberta.

De gran qualitat són els frescos realitzats pel pintor de Sant Mateu Pascual Mespletera, al qual es va concertar en 5 febrer 1735, dos anys abans que la nau estigués coberta. Aquests frescs van concloure en l'any 1750 i recobreixen la volta de l'església.

 

            Pintures de les capelles de l'esquerra (part de l'evangeli), en millor estat

       

El 4 febrer 1743 es projecta aixecar l'actual campanar (cadireta)

En 1757 es va construir el transagrari que al 1758 va decorar el pintor fill de Catí Francisco Blasco.

 

Amplia la foto prement ací

Vista panoràmica de la placeta

 

avella-escaletesb.jpg

 

Tanca i passamans col·locat en l'accés a la placeta per les escales (24 maig 2016) - Prémer per ampliar

 

FONDA AVELLÀ - SEGLE XVIII:

 

 

 

Fonda Avellà en restauración, 2012

 

        

El 8 de setembre del 1785 el Consell acorda aixecar nou edifici que va ser construït el 1786 amb unes vuit habitacions.

Per decret d'Estat del 8 de maig de 1864 va ser venuda a un particular anomenat Masústregui. Els successius propietaris privats (familiars dels Borjo) van ser adaptant-la, ampliant un tercer pis i terrat a mitjans d'aquest segle i millorant les seves instal·lacions.

En l'actualitat la fonda és propietat dels hereus d'Hermenegildo Celma.

 

 

 CASA DE BANYS - SEGLE XIX:

 

Casa de Banys, anys 40

Casa de Banys actual

      

També va ser el Consell el que la va fer construir a 1845. Per Decret d'Estat del 8 de maig de 1864 va ser venuda a un particular anomenat Masústregui. Igual que la Fonda L'Avellà i molts terrenys i masies de Catí va estar en possessió del Baró de Casablanca fins als anys trenta del segle XX.

El balneari (fonda, Casa de Banys i terrenys) va ser comprat per Gabriel Miralles Barreda i Vicente García (De Borjo) al Baró de Casablanca. La Casa de Banys va estar funcionant com a tal fins a inici dels anys cinquanta (poc abans d'obrir-se el túnel de l'Avellà).

Per motius higiènics, per l'antiguitat de les instal·lacions i per la falta d'aigua, ja que va començar a comercialitzar l'aigua de l'Avellà i no hi havia ja líquid sobrant, el seu llavors propietari va decidir reconvertir la Casa de Banys en fonda. Es van extreure les antigues banyeres del soterrani, es va ampliar un tercer pis a l'edifici i es va construir l'actual terrassa. Va passar llavors a nomenar-se l'edifici com Fonda La nostra Senyora de l'Avellà o més conegut com Fonda Miralles.

A finals de l'any 2002 la fonda va ser adquirida a la família Miralles pels propietaris de l'hotel "El Prigó" de Catí passant a denominar-se "Casa de Banys- L'Avellà".

En l'actualitat l'edifici ha culminat una fase d'obres de remodelació i d'adequació que l'han convertit en un modern hotel apte tant per al turisme rural com per al de temporada d'estiu. Per la qual cosa s'ha instal·lat calefacció central i s'ha reestructurat el nombre d'habitacions ampliant-les i instal·lant bany complet i TV a cadascuna de les habitacions. La principal novetat és que s'ha recuperat l'antiga denominació i funció de la Casa de Banys, per a això s'han instal·lat a la planta baixa modernes sales d'hidromassatge i gimnàs.

 

 Casa de Banys

 

AIGUA I PLANTA EMBOTELLADORA

 

Font de l'Avellà (Polzar per anar a la web de la font) Taulell d'Ángel Berga- Data pedrís: 1578

 

       

En 1713 ja es portava aigua de la font de l'Avellà a la ciutat de València. (J.Puig pp 10 "Ermita de Ntra. Sra. Del Avellà. Quart centenari de la seva construcció" Castelló, 1944).

Per Real Decret de 25 d'abril de 1928 és declarada d'utilitat pública.

 

font-de-la-avellab.jpg

Font de l'Avellà (24 maig 2016) (prémer per ampliar)

 

 

Més informació a http://www.catimenu.com/aiguadelavella.htm

http://www.catimenu.com/avellafont.htm

 

El 1971 es va posar en marxa l'embotelladora, construint nous dipòsits i millorant substancialment les instal·lacions.

 

 

CARRETERA:

 

         Comença a construir-se la carretera de l'Avellà en l'any 1944, escometent l'empresa la Diputació Provincial de Castelló. Es projecta construir un túnel des del Barranc del Mas de Blai al Santuari, de manera que surti sobre de la font, una mica a la dreta, acabant en l'albereda. Alguns temen que les obres del túnel podrien tallar la deu de la font de manera que finalment la sortida del túnel es projecta més amunt (tal com actualment es troba).

 

panoramicacarreteraavella-reduit.jpg

Primer projecte carretera l'Avellà (prémer per ampliar)

Mes informació sobre la carretera en http://www.catimenu.com/carretera-tunel.htm

 

 

TUNEL:

 

      

Mesura 312 metres de llarg i 7,40 metres d'ample i va ser finançat per l'Excma. Diputació de Castelló. En ell van treballar moltes persones del poble que van aconseguir fer el túnel amb mitjans mecànics molt escassos, sent per a tots un motiu de gran orgull i satisfacció.

El dia 12 de gener de 1953, segons el catinenca Alfredo Roca, els treballadors, entre els quals el mateix es trobava, van aconseguir perforar per primera vegada la Serra de L'Avellà i passar per fi a la vessant contrària de la muntanya fent-ho ell en primer lloc.

Posteriorment, al mes d'agost es faria la inauguració oficial.

La construcció del túnel de l'Avellà i de la carretera van suposar una important millora de les comunicacions entre el poble i l'ermitori i un considerable augment de turistes. Fins llavors la carretera acabava al costat est del túnel, veient-se obligats els visitants de l'ermitori a haver de pujar amb muls pel camí del peironet.

 

       

       

avellatunel.jpg (20250 bytes)

La construcció del túnel va suposar una important millora en les comunicacions

 

Més informació sobre la carretera en http://www.catimenu.com/carretera-tunel-avella.htm

 

L'any 2003 es van complir cinquanta anys des de l'any de la seva inauguració. Poc més tard, l'any 2011, els catinenses van veure complert un dels seus més anhelats desitjos. La Diputació Provincial va realitzar la primera fase d'encofrat del túnel. Així es van eliminar possibles accidents de roques que es desprenien contínuament.

 

 

11 de març de 2011. Inauguració de la 1a fase de l'encofrat del túnel.

 

L'actual remodelació (2a fase) data de finals de 2013. La va portar a terme la Diputació Provincial. Es van pintar les dues entrades / sortides del túnel, es va pavimentar la carretaera i es van col·locar catadiòptrics a l'interior i els senyals corresponents a cadascuna de les dues entrades.

 

Entrada al túnel, cara est

Diputació de Castelló. Rehabilitació i millora del túnel de l'avellanes rehabilitació- millorat Reforç estructural- Drenatge i senyalització- Inversió: 1.937.530,01 euros

 

Interior túnel

 

 

El túnel, entrada de ponent (part del Balneari)

 

 

El túnel, entrada del Noroest (la que dóna al Balneari)

            Més informació sobre l'ermita en http://www.catimenu.com/avellaer.htm

               i en les opcions del menú d'esta mateixa página web.

 

 

FOTOS A ALTA RESOLUCIÓ

Ermita de l'Avellà 1.JPG

Ermita de l'Avellà 1.JPG
2,31 MB

Ermita de l'Avellà 2.JPG

Ermita de l'Avellà 2.JPG
1,83 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 01.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 01.JPG
6,2 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 04.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 04.JPG- 5,98 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 05.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 05.JPG
6,07 MB

 
Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 07.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 07.JPG
6,08 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 08.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 08.JPG
6,09 MB

Portada de l'Avella.JPG

Portada de l'Avella.JPG
1,72 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 62.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 62.JPG
5,49 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 12.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 12.JPG
6,17 MB

 
Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 01.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 01.JPG
6,2 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 02.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 02.JPG
6,43 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 03.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 03.JPG
5,34 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 10.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 10.JPG
6,28 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 13.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 13.JPG
6,14 MB

 
IMG_4081 [800x600].jpg

Mare de Déu 

IMG_4086 [800x600].jpg

Mare de Déu 

IMG_4108 [800x600].jpg

Mare de Déu 

IMG_7629-reduit.jpg

Alameda 

IMG_7688b.jpg

Túnel 

 
avella994-reduit.jpg

Balneario 

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 06.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 06.JPG
5,84 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 63.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 63.JPG
6,02 MB

Ermita_de_la_Mare_de_Déu_de_l'Avellà,_Catí_11bb2.jpg

Fuente corregida 

campana-avella1-reduit.jpg

Campana ermita  

 

 

panoramicacarreteraavella-reduit.jpg

 

Primer projecte carretera l'avellà (pulsar per ampliar) 

Més información sobre la carretera en  http://www.catimenu.com/carretera-tunel-avella.htm

 

 

MÉS IMATGES EN

http://www.catimenu.com/pinturesermita.htm


BIBLIOGRAFIA DEL TEXT:

https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ermita_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_de_l'Avell%C3%A0,_Cat%C3%AD?uselang=es

- Tresors amagats. Les ermites de Castelló. Pascual, V

- Catí i els Pelegrins de Sant Pere. Àlvar Monferrer

- Historia Breve y Documentada de la Real Villa de Catí- M. Juan Puig

- Misticismo en el maestrazgo- José Mª Fernández Núñez

 
Última actualització: 19 d'abril de 2016

 

Informació turística: Ajuntament de Catí- Major, 2- Tel. (964) 40 90 81 - CATI (Castelló)

© Pàgina creada per Joaquim Carbó Miralles ,  cronista oficial de la vila, 1998