HISTÒRIA DE CATÍ

32 FITADA DEL TERME (LA VALL I LA FONT DE CATÍ). CATÍ 30 D’ ABRIL I 1 DE MAIG DE 1331

Es pot dir que esta fitada és la més important que s'ha realitzat a Catí, perquè en ella es troben les vies pecuàries més importants del terme.

La inicien en el mas del Gatellà, seguixen per davall del mas de Jaume Vicent i abans d'arribar al mas Vell es dirigixen cap al Sud per prop del mas d'en Bono passant al mas de Na Rabades, pugen a la serra que dividix els termes de Catí i Albocàsser, i, per la cima d'ella tornen una altra vegada cap al poble passant pel mas dels Povets fins al Gatellà. És l'assagador que, vist des del poble, baixa per la dreta de la Pedra Fita i del mas de Marín (antigament era conegut com el mas d'en Ros, d'ací el nom de la font pròxima la d'en Ros); i pararà a la rambla que ve del Gatellà.

Assagador del Mas de Marin

Quant a la partida de la Font de Catí, també es fitaren les vies més importants. La contornada del Pou Nou, que està situat al Nord del poble a 2 km. i junt a la carretera que va de l'Hostalet de Vilar de Canes a la Venta de l'Aire, es deie en aquell temps “els Prats”. Allí està la bassa on tants anys abeurava qualsevol classe de bestiar, avui oblidada i sense netejar. Anant pel camí del mas de La Costereta, tant si se'n va per Sant Josep com si se'n va pel mas de La Torreta, és assagador. Després de sobrepassar la Bassa del Coll, hi ha una bifurcació, a la dreta cap a La Costereta i continua sent assagador; i a l'esquerra, que també és assagador, per les voltants del mas de La Cabrida, s'arriba al Pou de Na Santjoana. Este assagador, pel mas de Rabosa seguix cap al mas d'Eixameno, i sobrepassant-lo, arriba al mas d'Antolí.

El Salt

            Al lloc conegut com el Salt, en la rambla entre el mas d'Antolí i el d'Eixameno, ix un altre assagador que, passant pel Forat del Lladre, per l’Hostalet del Roig, per davall de l'Hostal del Mestre (antigament es cridava mas d’Asteller, y posteriorment es va dir de Ferré fins al segle XVI que va passar a ser propietat de Joan Mestre i ja es va dir com en l'actualitat); i pel Collet, creua l'assagador que baixa de Salvasòria i es dirigix pel mas de la Font cap al pou de l'Avinyó, i per damunt del bosc del mas de Blai (abans conegut com el mas de Jaume Vives), pel mas de La Massiana (antigament era conegut com el mas d’Andreu) i estava situat entre el mas de Blai i el mas d'en Ramon, arriba a empalmar amb l'assagador que baixa del Prigonet de L’Avellà, per on està la capelleta prop del mas d’en Ramón.
Referent al nom dels masos, es podrà observar que la majoria tenien un altre nom, i algun, ha desaparegut ja, com per exemple La Massiana.

          “Coneguen tots quanta aquesta scriptura ueurant e hoyran que com en consell de Morella es estat acordat abe proffit e vtilitat de tot lo terme de Morella. Et a requesta dels prohomens de Cati quels honrats en Guardia de belsa tinent loch de Justicia per lonrat en Domingo sanxo, e en G. cerda Jurat del dit loch e Pascual de biosca Erbagador e comprador del Erbatge de la Senyora Reyna, que anassen al loch de Cati aldea de Morella per pendre, e endreçar Carreres abeuradors coues e antuxans hon poguessen passar gens e bestiars, e aquells abeure, per ço que caqui auant noy agues contestes ni perills ni plehyts nj missions e que fos profit e creiximent de les Rendes del Senyor Rey edela Senyora Reyna e de tot lo terme de Morella.

          E per ço los honrats en Guaria de belssa, en Guiamo cerda, e en Casual de bioscha, fforen el loch de Cati, e Dimarts que comptaue pridie kalendas Madij anno dominj Muillesimo Trecentesimo Tricésimo primo, E ab conssell den Domingo belluga Justicia den Jacme carbones den Arnau asteler jurats de Cati e den Pere de sent Johan qui, es antich e sabie tots los feyts com nauen nj hj deujen anar, e den Johan den munt alt e den Tomas lilet notari qui aço scriu fforen en vayll de cires, e començaren de veure aquella carera que ere fitada e senyalada del pou den Guerau entro en la heretat den Guillem seguarra la qual auien ja fitada e senyalada jurats e prohomens de Cati e Retifficaren aquella e conffermaren, e per ço car en la heretat den Pere de sent Johan e den Pere asteler, e en Pere miro, no auie fites ans la trobaren sembrada, e aquella uedauen ficaren dues fites en la entrada dela paret den Pere de sent Johan. Et ha dela vna fita al altra xij alnes de messura de Valencia. Et semblanment altres dues en la sort den Pere asteler e an de la vna al altra xij alnes.

           E puix prengueren acampador ala bassa que es comuna e publica en la heretat den Pere mjro el present e consent segons que es fitat. Et a de la vna fita alaltra xij alnes. Et puixseguexse per tot auant que ha dela una fita alaltra xij alnes, e puix ficades fites e acampadors al pou que es comu e publich dela lomas den Mascaros Enaxi que ha de la vna fia altr xvviij a la entrada e puix segex se entro al mas den G. seguarra e dauant lo mas ala entrada ha una fita e dala fita entro en la paret del mas ha xij alnes. Et ret la paret fita. Item na altra al cap del Mas e ha dela fita entro a unha figuera quey ha que ret fita xij alnes e Puig segueyse moltes fites que ha dela una a laltra xij alnes e va entro al Camj que parteis de Morella e va a valencia e ay dues fites proa lo Camj que son en la heretat den Domingo ros e a dela vna alalraxij alnes.

            Item foren al pou del Bosch negre e ficaren fites damunt lo pou ves lo mas de na Rabades e aduna fita alaltra xvj alnes e caqui pertex en lerm qui es proa del pou e ficaren dues fites e a dela vna alaltra xij alnes e Puig seguexse per lo Bosch aamunt e serra serra va entro al mas dena Rabades e puix serra serra va entro en lo pou den coger e caqui va serra serra entro al pou del Guatellar.

          Item dimecres ques comptaue kalendas Madij anno ut supra dessa la fossa den ffiguera en lo Colado e caqui parey lo Cami e ve segons que antigament pasaje entro al pou den Bertolj de Sent Johan e segons que es mollonat e aquí al pou del dit Bertolj de sent Johan fficaren fites per acampador. Et he de la vna fita alaltra xxx alnes e Puig caqui ve per lo torrent entro a dues frites que son deça lo torrent e a duna alaltra xxx alnes e Puig seguexse daqui per la costa aamunt.

           Et es tot fitat e a dela vna a laltra xxx alnes e puix seguexse fitar entro en les fites den Bertolj de sent Johan proa lo Coyll e a dela vna alaltra xxx alnes e puix han el coyll vista dela ffont de Cati dues dela sisa deles altres e puix auall per la heretat den Bernat Lorena, e ay dues fites en lo sol de la Costa. Et ay xxx alnes de la vna alaltra e Puig proa lo torrent vay tot un Bancal segons que es fiat. Et enapres ficaren deça lo barranc dues fites en la heretat den P.çelom e a dela vna al altra xxx alnes. Item na dues Hawalli e ay L alnes. Item na vna en dret de una Carasca qui es smoxada e senylada que ya creu e ret fites ne ficaren una en la heretat den Bernat seguarra e va entro en la heretat de la Rambla.

           Item ne ficaren altra ença den Domingo uerdu e ue entro en la Riba de la Rambla e puix va entro en lo mas den Domingo verdu ço es entro en les parets de la era, e puix trauese dauall lo mas e ue entro en lo Camj que ve del Asteller e den Johan uerdu e puix entro en la Rambla e caqui amunt seguexse per la ditaRambla aamunt. Item fficaren al Mas den G. albiol e a requesta de veyns e de guardians prengueren carera. E naxi que ficaren una fita en lo collet vista del Barranco dela Espadilla e vista del seu Mas, e a dela dita fita amunt ix pasadse e puix va Hawalli en un comellaret quey ha a altra fita e daqui aamunt en lo socosta an dues fites e an dela vna al altra xxij alnes e seguexsse en lo coyll a dues fites e ay xvj alnes e seguexsse entro en la riba de l Rambla e aquí en cap dela rmbla a dues fites e dela una altra xxij alnes e puix entro en la Rambla e rambla ambla ve entro al pujador del Camj que ua al pou publich den Catala e puge per lo Grau amunt e e lo coyll a dues fites e ay xvj alnes. Item daqui auant va per la heretat den Bertran çabater, e seguex fitat e a de carera per tot xx alnes e an dues el collado vista del Domenge e puix va camj entro al pou den Bertolj de sent Johan qui fo den Pelicer e a dues fites al ort del pou e dempuix es ffittat damunt la era del mas que fo del dit Pelicer e a dunes fites a altres xx alnes e dempuix abaxes per los laurats del dit Bertolij e en un miga ha dues fites dela vna al altra xviij alnes e puix an dues en la fi de la heretat e dues frites e entren en la Rambla e ve entro el dit pou e a dela vna a laltra xviij alnes.

           Item foren al pou nou qui es als Prats e ay aytal acampador que del pou de aytant com ere dret de la Sort den Bertolij villalta que affronte ab la terra den Calrrony e passe Della lo torrent e ay acampador segons que es fitat. Et agen satisfaccio que pagua consell.

           Item al pou den auinyo ficaren vna fita en lo canto subira del hort, e altra amunt ves lo Mas que fo den Jacme vyues. Et dela una fita al altra xxv alnes e an dues amunt la vnja dauant laltra qui totes Reteren campador e carera e a dela una a laltra xij alnes.

           Item fon trobada vna fita a cap del Canto del hort ues lo Mas den Andreu de sent Johan e a entro en cap dela carera amunt xxiij alnes e puix seguexsse aauant e ay una fita dela qual fita a entro en la Carera, que es proa la heretat que fon den jacme viuesxxviij alnes e Hawalli an dues auall e la una es al peu dun Carraschas a dela vna fita al altra xx alnes.

           Item na dues a la entrada del Camj que va a Morella e la dela una alaltra xviij alnes. Item foren a la ffont de Cati e ficaren una fita en ues la vila per acampador e a entro damunt la ffont a la paret antita quey xxxv alnes e ay altra fita ve uayll e a dela dita fita entro a la paret del hort ix alnes.

           Item na una auant e a entro a la paret del ort xj alnes. Item na auant vna e a entro ala paret soberana vj alnes. Item altra aauant e a vj alnes e puix seguexse per tota la heretat de P. çelom quey ha vj alnes. Item enço den Bernat seguarra e a per tot vj alnes de carera e puix per tota la heretat de Domingo verdu a vj alnes e encarrerons en lo Camj dels bestiars derbatge que ve de puig cabrer en cap dela Rambla que ere den Ramon Marti e Puig de la Rambla entro en lo mas den uerdu deu auer carera publica per atots persones e bestiars del terme de Morella e aia per tot loch a xx alnes damplaria e passe per lo Mas e del Mas va un Camj ues vallibona e ues xert e passe dauant lo Mas den asteller e passe altre camj en dret del graner den uerdu e trauesse lo Camj que ue de Saluassoria e passe altre camj per lo Canto dela vinya den asteller e puge en la serra dela talaya den Valenti.

            Item foren al pou den P. asteller que es publich e comu e fficaren fites per acampador e prengueren carera del dit pou entro al Mas del dit Nasteller ço es entro en lo Camj Real que ua ues Saluassoria. Et ha per tot vj alnes. Item fo hordenat e presa b voluntad deles parts que dela Rambla que ve de Saluassoria endret dela punta del Mas den Johan de munt alt ço es enaquella afrontad dela Rambla que ve del pou den Bertolj de sent Johan que age carera publica per la heretat den Johan verdu e per la heretat den Arnau asteller entro ala ffont de la seruera e que age per tot loch atot menys xxx alnes. Et a entradan del pujador amandreta en cap dela Riba a una fita e a aant damunt lo Roure an altra e puix seguexssen aauant hom ha dues fites la una proa lo molo dela deuessa den Catala e a de la una a lltra xi passades.

            Et puix seguexsse entro al mas den Catala et ret fita e a dela fita entro al dit Canto xxij passades. Et puix seguexsse entro en la hera den Domingo çabater ay dues fites e la Carera passe per la hera e a de vna fita a laltra xxx passades e puix an dues auant en lo collet e ay de vna aaltra xxviij alnes. Item na dues aauant passat lo primer baranquet e a de una al altra xx passades e puix al pou primer ficaren fites e acampadors e ay dos pous e sobre lo pou damunt an cap dela marge a una fita e altra damunt lort et ret fita e puix torne al altre Camj que va al pou sobira e aauant an dues e a dela vna alaltra xviij alnes e puix seguexsse per tot e es fitat e endreçat en lo pus stret loch a xviij alnes entro en lo acampador del dit po. Emprero lo dit en Domingo çabaer a adobar lo Camj be e conuinentment en manera que bestias ne puxen passar carregades ab sa propia missio.

           Et puix del pou aauant es fitat. Testimonis Domingo Johan paster e Pere Alegre e Jacme pascual. Sig+num Thomasij lilet notarij publici Morelle qui hoc scribi ffecit”.

CATÍ EN LA CONQUISTA DE GRANADA

Ferran II de València el Católico es va casar amb Isabel I de Castella, el seu regnat ha sigut un dels més gloriosos de la història d'Espanya. En el seu regnat es va aconseguir la unió de Castella i de la Corona d'Aragó, la conquista de Granada i el descobriment d'Amèrica.
A Morella i les seues aldees no els va anar malament este regnat; el dia 22 d'octubre de 1493 van aconseguir la confirmació del privilegi atorgant al baile de Morella la facultat de poder jutjar en les causes de les obres pies, a més d'altres privilegis que els van ser concedits.
Va succeir la guerra de la conquista de Granada, perquè Boabdil no va complir el pacte de Porcuna pel qual es comprometia a entregar Granada si el rei Ferran li ajudava a recuperar la Corona de què havia sigut desposseïda per son pare, el sultà. En 1486, Boabdil cau presoner dels cristians després de la presa de Ronda i Loja, i va ratificar el pacte de Porcuna. Entre els anys 1487 a 1489 Velez-Málaga, Màlaga, Almeria i Guadix van anar caient en poder dels cristians. Quedava només Granada per conquistar i Boabdil, fent cas omís als pactes de Porcina i Loja, es va negar a entregar-la. El rei va decidir assetjar la ciutat l'inici de la qual va ser l'abril de 1491, i que va durar fins al dia 6 de gener de 1492, que Boabdil plorant a llàgrima viva va entregar la ciutat.

Les guerres sempre han sigut un problema important, perquè a més de la pèrdua de vides humanes, eren costoses econòmicament, i els diners havien d'eixir de l'erari públic. Arribava la petició de diners fins a les aldees més humils i estes no es podien negar i havien de contribuir en el gasto, moltes vegades amb quantitats superiors a les seues possibilitats. Un dia es va presentar Joan Torrent, representant del governador de València, a Morella demanant una determinada quantitat de diners per a la guerra de Granada, i esta, com de costum, va fer el repartiment equitatiu entre la matriu i les seues aldees. A Catí li va correspondre pagar en 1491, 1.009 sous; en 1492, 1340; en 1493, 2596, i en 1494, 2239. Catí llavors era l'aldea amb nombre més gran d'habitants de les de Morella, doblegant a la de Vilafranca.

Que catinencs van estar en la guerra de la conquista de Granada, és segur. Així ho afirma mossén Paco Celma. Diu: “actualmente hay en Valencia algunas familias ilustres descendientes de esta Villa (Catí) por los Matheus, que fueron a la Conquista del Reyno de Granada, y se quedaron en Valencia, y enlazaron con los Condes del Real de Sirát, y otros”.

Mossen Joan Puig ressenya en el seu llibre un document del Juradesch de 1492, escrit pel notari Tomás Muntalt, que es trobava en l'Arxiu Municipal de Catí, fins a l'atziac dia de 1936, que diu: “a lahor e gloria de nostre Senyor Deu, e de la Sacratísima Verge María e exaltament de la sancta fe cristiana a be e repos dels regnes de Spanya plague a Nostre Senyor fon presa la Ciutat e Regne de Granada a dos del mes de giner del any MCCCCCLXXXXII per lo molt potentissim Sor. Don Ferrando Rey de Arago, e de Castella en lo cual día de dos de giner se diu entraren en la mayor força de la dita ciutat la qual se nomena la alfambra aquells virtuosos caualaers ço es lo marques de Caliç, e lo marques de Bilena, e lo compte de Tendilla ab la creu primera, e ab la bandera, o Standard del dit Sor. Rey placia al Omnipotent voler li donar victoria contra infells, e pau ab altres Reys, e senyors cristians”.

62.2 CATALUNYA I CASTELLA S'ALIEN EN UNA GUERRA CONTRA ARAGÓ I VALÈNCIA

No obstant Catí, que sí que va estar en la reunió de Morella, a l'hora de la veritat, es va decantar pel rei Joan II ja que va enviar hòmens per a la guerra a Castelló, Vila-real, Onda i Eslida.
Diu mossén Joan Puig: “la guerra entre Castilla y Aragón fue desastrosa para nuestro pueblo.
Las tropas castellanas subieron de Albocàsser, pusieron sitio a los débiles muros de Catí y como éstos eran poco resistentes, abrieron aquellas un portillo, los asaltaron, y como los defensores eran pocos y los agresores muchos y muy bien armados, no tuvieron más remedio que entregarse a los sitiadores, quienes amenazaron con entrar a sangre, fuego y saqueo si no se rendían. Pero la rendición había de ir acompañada, para evitar el saqueo, la sangre y el fuego, de la entrega de 2.000 florines de oro. No tuvieron pues los catinenses más remedio que rendirse y obligarse a entregar dicha cantidad en evitación de males mayores.
Algunos hombres del pueblo fueron detenidos y llevados como rehenes a Alcalá de Chivert en cuyo castillo quedaron presos. También fue llevada allí la plata de la Iglesia, como prenda para los que salieron fiadores de la entrega de dicha cantidad. Se pidió prestado el dinero necesario a muchos del pueblo que en metálico o en piezas de plata labrada la ofrecieron para satisfacer la deuda contraída, y se acordó concertar empréstitos fuera del pueblo, en San Mateo, Vinaroz, Ulldecona y Tortosa.
Sujeto que trabajó muchísimo para buscar y encontrar el dinero necesario fue el Jurado Tomás Figuera, recorriendo varios pueblos, acompañado de los cobradores castellnos Ramiro de Mijanques, Juan Valpuerta y Amilton Fortuño.
Los rehenes estuvieron en Alcalá 48 días, recibiendo de Catí el socorro necesario para el sustento de sus esposas e hijos. Los fiadores de Alcalá amenazaban con vender la plata de la Iglesia que tenían como prenda, si no cobraban enseguida la cantidad asegurada. Por fin después de muchos trabajos y apuros pudo Catí reunir la cantidad prometida y el 7 de abril de 1463 y en Alcalá fueron entregados los 2.000 florines o su equivalencia 26.000 sueldos.

Anys més tard Morella en un repàs sobre la seua conducta i la de les aldees en la guerra, deia: “En el año 1463, sirvió a su Majestad con cincuenta hombres para socorro del castillo de Olocau, aldea de la dicha villa y una de las que ahora andan en la pretensión de la independencia, que en aquel tiempo se entregó al enemigo, que lo era entonces el señor rey de Castilla y en este tiempo se entregaron al rey de Castilla, además de Olocau, los lugares de Villafranca, Zorita, Lamata, Sintorres, Catí, (el que va patir Catí en esta guerra per estar en contra dels castellans desmentix la seua inclusió en este escrit), Forcall y Catellfort, que costaron mucho de reducir y cada uno, en forma de comunidad, conspiraron contra la Real Corona, entregándose voluntariamente al enemigo, haziendo resistencia a los exercitos de su Majestad, fortificándose para amparar y favorecer a los Catalanes y Castellanos y destruir Morella. Por lo qual que forzoso, siendo tan excesivos los gastos empeñar la plata de la Iglesia, como se deliberó en 28 de septiembre de 1463, quando estuvo sitiada cerca de dos años, siendo el Horcajo plaça de armas del enemigo y por dicha razón padecieron los trabajos que se pueden considerar en tan largo sitio y fue menester que su Majestad mandase derribar todas las fortificaciones que se habían hecho en las aldeas y entonces su Majestad hizo merced a la villa de trescientos mil ducados de los bienes confiscados a las aldeas de la villa que no pudo tener efecto de cobrança por haverse reducido las aldeas y haverlas perdonado su Majestad la pena de confiscación como refiere Zurita. En dicho año 1463 socorrió al governador de la villa de San Matheo con cien soldados de infantería y diez cavallos. En el año 1465, sirvió con treinta hombres a sus costas y con cien ballesteros para el socorro de Amposta”.

La remissió de confiscació, que diu Morella va ser general, segons sentència dictada a Baiona, el 23 d'abril de 1463 pel rei de França en la que disposava que el d'Aragó perdonara: “a todos los caballeros y pueblos que en los tiempos pasados se havian mostrado en los reynos de Aragón y Valencia por el príncipe don Carlos y por el rey de Castilla”.

El 28 d'agost de 1473 a Pedralbes (Barcelona) Joan II confirmava el privilegi de Martín I, concedint al baile de Morella la facultat de jutjar en les obres piadoses. Este rei, el Obstinado, moriria el 19 de gener de 1479, i en Poblet descansen els seus restes mortals.
Fernando va ser el seu successor, i a Navarra la senyora Leonor, després d'haver enverinat a la seua germana Blanca, la legítima hereva.

63 CATÍ EN LA CONQUISTA DE GRANADA

Isabel I de Castella

Ferran II de València el Católico es va casar amb Isabel I de Castella, el seu regnat ha sigut un dels més gloriosos de la història d'Espanya. En el seu regnat es va aconseguir la unió de Castella i de la Corona d'Aragó, la conquista de Granada i el descobriment d'Amèrica.
A Morella i les seues aldees no els va anar malament este regnat; el dia 22 d'octubre de 1493 van aconseguir la confirmació del privilegi atorgant al baile de Morella la facultat de poder jutjar en les causes de les obres pies, a més d'altres privilegis que els van ser concedits.
Va succeir la guerra de la conquista de Granada, perquè Boabdil no va complir el pacte de Porcuna pel qual es comprometia a entregar Granada si el rei Ferran li ajudava a recuperar la Corona de què havia sigut desposseïda per son pare, el sultà. En 1486, Boabdil cau presoner dels cristians després de la presa de Ronda i Loja, i va ratificar el pacte de Porcuna. Entre els anys 1487 a 1489 Velez-Málaga, Màlaga, Almeria i Guadix van anar caient en poder dels cristians. Quedava només Granada per conquistar i Boabdil, fent cas omís als pactes de Porcina i Loja, es va negar a entregar-la. El rei va decidir assetjar la ciutat l'inici de la qual va ser l'abril de 1491, i que va durar fins al dia 6 de gener de 1492, que Boabdil plorant a llàgrima viva va entregar la ciutat.

64 CATÍ I ALDEES EN EL SEGLE XVI

Felip II

Catí, la major aldea de Morella, va començar malament el segle XVI perquè en el primer any d'este segle ja va haver de protestar davant dels morellans per la neciesa d'aquells de pretendre cridar-se senyors de Catí.

A pesar de les contínues negatives a què estaven acostumades les ànsies d'independència de les aldees, seguien com el primer dia. Al juliol de 1587 Forcall i Cinctorres, juntes, i soles, decidixen erigir-se en viles, per a la qual cosa trien com a representant a Blai Berga a quí avancen una quantitat perquè es trasllade a Madrid “y veure sins porien fer viles y consultar los memorials que havia fet per dita rahó micer Sanchis de Valencia”.

En 1598 Juan Maçaner, resident en Morella, és anomenat batlle del Forcall per Juan Alfonso Pimentel Herrera, comte de Benavente i lloctinent del capità general de València. El Batlle era el representant del Rei en el territori.

Pareix que este nomenament no va ser del gust de tots, i un cert Joan Tort, “surrogat en dita aldea per Anthoni Llazar de Diurna, cavaller Batlle de la dita vila de Morella i ses aldees”, eleva una queixa adduint que Joan Maçaner ha obtingut esta batlia per la seua molta vèrbola, i que este privilegi ha de revocar-se. Esta batlia, estava vacant des de la mort el 19 d'octubre de 1598 de l'anterior batlle Damià Maçaner, pare de l'anomenat ara, i que havia sigut batlle des de 1565.

El batlle, com a representant del rei, estava obligat a assistir a les eleccions de justícies, jurats i altres càrrecs municipals, i Joan Tort al•legava en el seu escrit que Damià no podria fer-ho ja que les dites eleccions es fan totes el mateix dia i la terra pera anar a dites aldeyes es molt fragosa y aspra y les aldees son huit”.

La família Maçaner portava exercint de batlle de Morella més de cent anys; el càrrec anava passant de pares a fills correlativament, i per a poder exercir al mateix temps en les aldees delegaven o anomenaven una persona en cada aldea per a les eleccions oficials “al qual subrogat vulgarment nomenat lloctinent de balle”.

Ja en 1458 era anomenat Bertome Blancafort, batlle de Forcall, i en 1464 ho era Miquel Pedro pel “regens officium baiulie ville et aldearum Morelle”, Antoni Gil.

L'1 de febrer de 1545 el rei Felip II, sent príncep, trobant-se a Valladolid va concedir la indicada batlia a J. Maçaner “l'antich”. Este va renunciar després de 20 anys en el càrrec, concretament en 1565. El rei, des de Segòvia, anomena batlle a Damià Maçaner el 24 d'agost d'eixe mateix any.

En el procés, els representants de Juan Maçaner al•leguen que si abans de 1545 no hi haguera batlle i sí lloctinent, el rei ho ha convertit en batlle per estos nomenaments, perquè estos batlles mai s'han titulat lloctinents sinó batlles, a més d'haver jurat el seu càrrec davant del virrei i no davant del batlle morellà com feien els subrogats. Es va donar la circumstància que al batlle morellà li van prestar jurament els batlles pobletans, però no el forcallà, per ser batlle local del rei.

Olocau, tenia tota la jurisdicció en primera instància, i no tenia batlle sinó un lloctinent anomenat pel batlle de Morella. Açò al•legava també Joan Tort i Morella. A més, que Damià Maçaner va jurar com a lloctinent davant de Blai Berga, que era el regent de la batlia durant la minoria d'edat de Llàtzer Ciurana i ara ha deixat de jurar sent motiu perquè també ho feren altres batlles de les aldees. A la majoria d'edat del batlle de Morella tots els batlles de les aldees van jurar el càrrec, però el de Forcall no es va presentar adduint que ja ho havia fet davant del batlle de València.

Damià Maçaner, va fer llegir als oficials forcallans el seu nomenament com a batlle per part del rei, “ab la honor e reverencia ques pertany”.
El notari Vicent Onofre de la Tonda, de Forcall, va alçar l'acta en 1566 de tot el que actuà.

Morella no deixava entrar als de Catí al bosc de Vallivana a pesar que tenien el mateix dret que ells. Els catinencs van entaular un pleit el 22 de novembre de 1595 que va durar sis anys, fins que la justícia va donar la raó a Catí.

Un altre pleit d'aquelles dates va ser el que van provocar els vedalers del bosc de Vallivana al denunciar als catinencs Juan Olzina i José Sales Olzina per perxejar bellotes en aquell bosc, als que els van imposar una multa de 60 sous, basant-se en una reglamentació que s'havia inventat Morella sense comptar amb les aldees, ni tan sols a la mes pròxima, Catí; per tant, no tenia cap valor la reglamentació. La sentència dictada pel lloctinent de governador d'Uxó el 7 de gener de 1597 va donar la raó a Catí. Morella no va estar d'acord amb la sentència i la va apel•lar: la resolució definitiva per este cas es va dictar a València el 30 de juny de 1601 davant del síndic de Catí, Gaspar Verdú, amb el següent veredicte: “Anulamos y revocamos la pena de sesenta sueldos”. Morella, que havia sigut citada per a escoltar la sentència, no va comparéixer

65 -SENYORIA DE CATÍ I ALTRES PROBLEMES DEL SEGLE XVI

Bosc de Vallivana

En 1500 i en 1510 els catinencs van elevar una protesta perquè els jurats de Morella es feien cridar senyors de Catí. Esta protesta ja l'havien realitzat en 1500 davant del Justícia de Morella donant-los la raó, encara que, segons pareix amb poc èxit, ja que la repetien.
Esta nova pugna havia començat el 27 de juny de 1481 perquè Morella havia adquirit novament els drets econòmics sobre Catí. Els morellans creien que per este fet podien cridar-se senyors de Catí, obviant que els drets polítics i jurisdiccionals continuaven sent catinencs. Per tant, no tenien cap dret a cridar-se senyors de Catí. A pesar d'això, cada vegada que tenien ocasió, i només per a agullonar als catinencs, feia ostentació de tal títol que no li corresponia.

Davant dels freqüents casos de tal ostentació immerescuda els representants de Catí van consultar el cas amb el notari Misser Baro, de Sant Mateu, i van protestar una altra vegada davant del representant morellà el notari Juan Ulldemolins.

Açò durarà quasi dos-cents anys més, concretament fins a 1691, data de la separació de les aldees de Morella.

En 1515, novament van tindre que pleitejar Morella i Catí pels boscos. A pesar de les innumerables sentències dels successius reis atorgant a Catí el poder entrar i usufructuar als boscos de Vallivana, Salvassòria i Gibalcolla, Morella es negava a això en quant podia. Catí va haver de manar un representant seu a València per a defendre els seus drets. En esta ocasió va ser el jurat Joan Martí. Allí va estar 22 dies treballant per a guanyar el pleit. De moment, el gasto va sumar 182 sous. El 28 de maig ja s'havia iniciat el pleit. El jurat Gabriel Aviñó va anar a Morella a obtindre còpia de la “intima que feren los Jurats de Morella prohibint nos que no entrasen los bestiars de Catí en Vallivana”. Per a no tindre que entrar en pleits sempre tan costosos en temps i en diners, el representant catinenc portava en la cartera un oferiment de 50 sous, però els morellans no van acceptar.

       Van haver d'arribar a la Real Audiència de València per a demostrar que Catí tenia dret a beneficiar-se dels productes dels boscos esmentats. Com a justificants d'este dret acompanyaven a la demanda trasllat dels privilegis referents al bosc de Vallivana prèviament obtingut per Ausías de Sanjuán a Forcall i Cinctorres, així com justificants obtinguts en Hervés.
         Després de molts gastos ocasionats pel pleit, Catí i Morella firmaven un acte de Concòrdia en 1516 pel que Morella acceptava l'oferta de Catí de pagar 50 sous anuals. En representació de Catí firmava el jurat Mateu Mestre, tal com constava en la pàgina 487 del llibre 2n del Juradesch de l'any 1514-1515, de l'Arxiu Municipal de Catí, fins que va ser cremat en l'estiu de 1936.
         Catí, inclús sabent de l'abús i de la il•legalitat de Morella, en aquells moments no tenia una altra opció que pagar els 50 sous anuals. El poble depenia en excés de la riquesa del bosc de Vallivana. Però, com sempre, no es va donar per vençut. Va continuar lluitant pels seus drets. Veiem que en 1543 Morella va haver d'acceptar un acte de concòrdia celebrat en el mes de maig a València i acceptar el dret de Catí a entrar a pasturar amb el seu guanyat en tal bosc.

En la centúria de 1500 el Clero encara gaudia de molt poder, juntament amb els rics, els Cavallers. Ambdós, clero i cavallers, pretenien no tindre l'obligació de pagar la peyta del moble. El poble pla es va sublevar. Van anomenar un representant, el jurat Mateu Mestre que es va traslladar a València on va estar 23 dies treballant amb el jurista valencià Francisco Baro, contra la qual cosa pretenia el Clero i el represente dels cavallers Ausías Sans. El poble pla de Catí, que no tenia recursos per a afrontar esta lluita, es va veure ajudat per Morella col•laborant amb 1255 sous del fons comú. Els Cavallers van ser promptament derrotats. Ausías Sans va haver de pagar la “peita del moble, deu lliures peyteres de moble del magnifich en Ausías Sans Caualler, a raho de II sous per lliura que fan XV sous com pretenghe lo dit en Ausias Sanç alegrarse del priuilegi militar e preten no esser tengut a pagar peyta de moble XX sous”.

Quant al litigi amb el Clero, la famosa frase d'El Quixot ho diu tot. El Clero, igual que els Cavallers, no volia pagar la peyta pels seus béns. El poble de Catí lluitava contra el Clero, gràcies a l'ajuda de Morella i les aldees. De totes maneres, la lluita era desigual. El Camarlenc del Governador General de València, imitant Ponio Pilatos, el 12 de desembre de 1617, dos anys després de l'inici del pleit, va remetre una carta als Jurats de Morella i de Catí desentenent-se del tema exhortant-los que es posaren d'acord.

66.1 CATÍ EN LA GUERRA DE GERMANIES

Germanies rebudes pel cardenal Adrià d'Utrech (1521)

Entre els anys de 1519 a 1522 es va produir al Regne de València una revolta protagonitzada per llauradors i artesans contra el sistema feudal establit. Paral•lelament i sense amb l'acord previ, a Castella brollava una insurrecció coneguda com Los Comuneros de Castilla. La inflació, la crisi de subsistència, les pestes i els problemes d'integració dels molts immigrats a València capital, la decepció política perquè el rei Carles I no complia amb la seua obligació foral de vindre a València per a la celebració de les Corts, els problemes amb la intransigència eclesiàstica, i altres factors d'orde econòmic, va conduir que els artesans i llauradors formaren una unió i van constituir la coneguda com a Junta dels Tretze, amb un immediat enfrontament bèl•lic amb les forces nobiliàries en diversos punts de la geografia valenciana: Camp de Morvedre, Castelló, Gandia, Xàtiva i Oriola.
Pel que fa al que més tard seria la província de Castelló, tot el litoral, principalment la Plana, excepte Burriana, es va decantar per les Germanies; el Maestrat i Sogorb, seguirien fidels al poder establit. Morella i les seues aldees, a excepció de Vilafranca, Forcall i Portell, que van seguir a les Germanies, la resta, amb la metrópoli al cap, es van decantar per Carles I.

Morella va enviar una comissió a les aldees turbulentes per a intentar convéncer-los i tornar a l'obediència real, però va ser en va. El líder forcallà Balaguer, s'en va anar a València, va comprar armes i una bandera, i a la tornada, va passar per Vilafranca i va alçar a la majoria de la població a favor de la Germania, anomenant capità a Miguel Carrascull.

Els pobletans agermanats cada dia creixien en número i Morella començava a témer per la seua seguretat, per la qual cosa va decidir enviar un emissari al rei demanant la immediata detenció dels caps dels agermanats de les després d'aldees turbulentes. En l'Arxiu de la vila de Catí obrava un document que deia respecte d'això: “…..en tanto que caminaba el mensajero, (tomó la resolución de atacar con las armas y, el mismo día que así se acordó) enviaron los regidores de Morella, a dichos tres lugares alterados, cien hombres de a pié y diez de a cavallo que truxesen presos a Miguel Carrascull, Antonio Altafulla y Pedro Balaguer con la determinación de ahorcarlos dentro de tres días”.
Als pocs moments d'entrar a Vilafranca fan presoner a Miguel Carrascull, líder dels agermanats vilafranquins. En vint-i-quatre hores fan presoners als altres dos capitostos que són portats a Morella per a ser jutjats. Als tres dies d'estar en Morella van haver de ser deixats en llibertat, a petició del governador de València.

En Sant Mateu els agermanats van donar mort al mestre de Montesa, Bernardo Zahera a resultes d'una falsa alarma difosa per una dona agermanada de què aquell tenia en sa casa soldats amagats; va arribar la gent escarotada a sa casa amenaçant-lo botar foc si no eixien els soldats amagats; este va obrir la porta perquè la gent vera que no hi havia ningú amagat i el van assassinar junt amb el seu criat. Els morellans es van assabentar el 18 de juny, i el 20 eixia el capità Berenguer Ciurana de Morella amb una grossa facció, entre els que anaven vint-i-cinc soldats catinencs al comandament del seu capità Joan Martí que s'havien unit al gros de l'expedició a l'hostal d'Albert (més tard conegut com mas d'Antolí), arribava a Sant Mateu per a desallotjar els amotinats que s'havien refugiat a la torre de l'església. L'endemà, el capità dels agermanats i set dels assassins de Zahera van ser penjats a la plaça.

66.2 HISTÒRIA DE CATÍ (RETALLS) CATÍ EN LA GUERRA DE GERMANIES

Traiguera

Catí, que des del principi havia optat per l'emperador, i havia anomenat capità a Joan Martí, Jurat del Consell municipal, va manar una delegació a Morella per a aprovisionar-se d'armes per si els agermanats decidien atacar-la, però només va aconseguir la irrisòria quantitat de 12 llances. Les escopetes i llances les necessitava Morella per a defendre's.

A l'arribar a coneixement dels Tretze l'incident de Sant Mateu, ix des de València una expedició de sis-cents hòmens al comandament del fuster Miquel Estellés amb la pretensió d'atacar Morella, però, temorós que el Duc de Sogob li tallara la retirada, es va limitar a saquejar Alcalà. Des d'allí el capità dels agermanats va manar una carta a Catí exhortant-los perquè s'adheriren a la seua causa. A Catí els estava esperant el capità morellà Berenguer Ciurana amb uns sis-cents hòmens, perquè havia rebut la confidència que Estellés pretenia atacar esta aldea. Mentrestant, el capità catinenc amb la seua tropa, es trobava per la Plana de Castelló.

El dia 1 de juliol, Ciurana, deixant uns hòmens de guarnició a Catí, s'en va anar amb la resta a ajudar al Duc de Sogorb que estava combatent contra Estellés, arribant quan ja estava derrotat el líder agermanat, a què havien fet presoner junt amb els seus ajudants Bremón i Coll. Amb esta acció no va finalitzar la guerra de Germanies, però el seu front va ser desplaçat cap al Camp de Morvedre. Catí, durant eixe estiu va enviar vint-i-dos hòmens al front, als que va afegir altres set amb les tropes de Morella, la qual cosa sumen un total 29 hòmens. Una vegada conquistat el Camp de Morvedre, les tropes de l'emperador van continuar amb la seua avançada cap a les terres de València i Xàtiva. Catí va aportar altres nou hòmens. Resumint: a Catí li va costar cara este guerra, perquè als hòmens que va aportar, va haver d'afegir armes i municions, amb un total de 4.882 sous gastats. El teixidor santmatevà Guillén Sorolla, que tenia la seua residència a València, un dels més famosos capitostos dels agermanats, va ser detingut, jutjat i condemnat a mort a Xàtiva, i el seu cap portat a València.

Com segons pareix, alguns agermanats havien comés certs abusos durant la contesa, inclús assassinats, al finalitzar se'ls van obrir uns processos, que van ser perdonats per l'emperador Carles I amb la condició que s'inscrigueren en l'exèrcit de Alvaro Bazán, excloent d'este perdó a 392 persones “per haver stats Officials e principals promovedors e delinquents en la prava germanya e alteracions passades de aquest Regne de Valencia”. Carlos I d'Espanya i V d'Alemanya va agrair a Morella la decisiva intervenció a favor seu concedint-li els títols de Fuerte i Prudente, que figuren en el seu escut. Posteriorment concediria també la Corona Ducal a l'escut de la ciutat. A títol orientatiu, direm que per aquelles dates els veïns de Morella i alguna de les seues aldees i pobles del voltant, era el següent:

Morella.- …………. 696 veïns

Sant Mateu.- ……. 413

Traiguera.-………. 374

Canet lo Roig.-….. 225

La Jana.-………… 195

Catí.-………………172

Forcall.- ………….. 168

Benassal.-………. 163

Xert.-…………….. 142

Albocàsser.-…….. 139

Ares.-……………. 128

Vilafranca.-………. 125

Vallibona.-……….. 121

Cinctorres.-……… 120

Portell.-………….. 92

NOTA.- El nombre de veïns cal multiplicar-ho per quatre, (alguns diuen que per 4'5), per a saber el nombre d'habitants de cada poble.

67 HISTÒRIA DE CATÍ (RETALLS) 1550 LITIGI ENTRE CATI I MORELLA PER L’ERMITA DE VALLIVANA

Pont de la Bota (Morella)

Hem dit en alguna altra ocasió que des que la reina Violant d’Hongria donara a Morella i les seues aldees les deveses de Vallivana i Salvassòria, va ser “comú”, no sols per als veïns de Morella, sinó també per a les aldees.

Este privilegi va vindre molt bé, tant a Morella com a les seues aldees, sobretot a les més pròximes a les deveses mencionades. Tant, que alguna d'elles es va adormir a comprovar i marcar en el terreny el que estava escrit en la carta de poblament. Este és el cas de Catí.

A mitjan segle XVI, més de tres-cents anys després de la carta pobla!, s'adonen que els límits d'esta no es corresponien amb els del terreny, i al•leguen que l'ermita de Vallivana estava dins dels límits que els havia assignat Blasc d'Alagó.

Mare de Déu de la Vallivana

En les seues al•legacions deien que gran part de la devesa de Vallivana pertanyia a Catí, perquè des del riu Sec marcava la línia de la cava de Prunelles, d'ací a Gibalcolla i travessant Salvassòria arribava al fons de Vallivana: “ Ad rium sicum, et per rium sicum vadit ferire ad viam quae descendit de la cava de Prunellas sicut aquae vertuntur, et via a via ascendit per illam la cavam et per illam serram vadit ferire ad Gibalcolla, sicut aquae vertuntur, et serra serra transversat Salvasoria et vadit ferire per fundum de Vallivana.” Hi ha una dificultat a resoldre de difícil solució: el fons de Vallivana.

Ermitori de Vallivana (Morella)

El barranc de Prunelles és l'ara conegut com el de la Belluga, tot i que encara hi hi ha catinencs que al referir-se a este barranc l'anomenen com “barranc de Prunelles”, que naix en la vessant sud del Tossal de Gibalcolla, en l'actualitat conegut com el Tossal de la Nevera des que es va construir la primera nevera. Alguns historiadors erròniament situen el port de Prunelles en la cúspide que hi ha al final de la costa de la Llècua procedent de Salvassòria i ja a la vista de la primera. No pot ser així ja que no hi ha connexió directa entre este port i el barranc de Prunelles que és el que dividix els termes d'Ares i Catí i travessa l'actual carretera de Catí a l'hostalet de Vilar de Canes a l'altura de l'empriu. Diu la carta pobla: “descendit de la cava de Prunellas sicut aquae vertuntur, et via a via ascendit per illam la cavam et per illam serram vadit ferire ad Gibalcolla, sicut aquae vertuntur,”, o siga, les aigües vessants serien les que donen cap a Gibalcolla i les que donen cap a la Llèqua. I des del port de Prunelles Els catinencs a este paràgraf final de “et serra serra transversat Salvasoria et vadit ferire per fundum de Vallivana” el localitzaven en el barranc de la Bóta, o siga uns pocs quilòmetres dalt de Vallivana.

Els morellans ubicaven este punt un poc més avall de la Venta de l'Aire, concretament en el lloc on confluïxen el barranc de Vallivana i el de Salvassòria. No caminaven molt fins els morellans en este punt ja que el límit dels dos termes està un quilòmetre llarg més amunt, en el lloc conegut com el pontet de Catí.

Siga com siga, havia passat massa temps per a reclamacions. No obstant, diu l'historiador castellfortí fincat a Morella mossén Segura Barreda que “a pesar de esto, Catí se empeñó en poner sus armas sobre la puerta de la posada, y en una procesión que salía de aquel lugar el Justicia llevaba su vara alta, para denotar que se encontraba dentro de su término jurisdiccional.” L'article sobre el tema l'havia iniciat de la manera següent: “Pretensiones de Catí. Debemos consignar la pretensión del pueblo de Catí, que no dejó de turbar la armonía en el siglo XV y siguiente, ya que nos hemos propuesto recordar lo que pasó; tal es el deber de un historiador.”

La vida seguix i amb una incògnita per resoldre: el fons de Vallivana.

68 HISTÒRIA DE CATÍ (RETALLS)
CATÍ I ALDEES AL SEGLE XVII

A pesar dels fracassos i desenganys durant segles les aldees no desistien en el seu legítim interés d'aconseguir la independència de Morella, sempre en contínua lluita. No tardarien a aconseguir-ho. Ara, a principis del segle XVII era Olocau l'aldea que ho intentava.

Oloucau del Rei

És sabut que Olocau era una aldea diferent de les altres, tenia unes prerrogatives diferents. Olocau participava en els gastos de Morella i esta participava en els gastos del castell d'Olocau: “Agora ya no tiene que gastar Morella en Olocau pues no hay castillo, luego también es justo cesse la contribución de Olocau y que no pague lo que no debe”. “La loación que Olocau hizo fue solo por obedecer a Su Majestad, porque no le llamaron sino para loar . Los deservicios que Morella allega de Olocau qué tales devieron de ser que su Majestad no solamente nunca le quitó la jurisdicción antes siempre la ha conservado. Será porque querrá Morella applicarse a sí sola los servicios que ha hecho a su Majestad con el favor de Olocau y de sus Aldeas; lo que no es justo, porque de todos los servicios que ha hecho, quien menos ha pagado es Morella; y esto es público y notorio”. Morella fent cas omís, va contestar a la petició amb els raonaments de sempre.

Forcall i Cinctorres ho intenten en 1601. En 1648 són les aldees de Catí, Cinctorres, Zorita del Maestrazgo, Forcall, La Mata, Vilafranca, Vallibona, Castellfort i una altra vegada Olocau. Per a temptar a Morella oferien 20.000 ducats a canvi de la independència. Res, el mateix resultat de sempre. Un any després, en 1649, les aldees de Forcall i Cinctorres, soles, anomenen el notari forcallà Antoni Olzina com a síndic, al justícia Vicent Mesquita i als jurats Antoni Miró i Joan Segura. Les altres aldees no s'adormen, totes juntes decidixen oferir a Felip IV vint mil escuts a canvi de la independència. Morella al•lega que ha de tractar-se en justícia, accedint el rei a l'al•legació de Morella, tal com consta en l'Arxiu de la Corona d'Aragó, Consell d'Aragó 615 2/26 de 1689. Els gastos per este motiu augmentaven, en estes dates es va unir la pesta que va debilitar la gent i a l'economia d'estos llocs.

Mentrestant Catí continuava amb la seua lluita personal contra Morella. Els representants morellans seguien amb la mania de titular-se “senyors de Catí”, a pesar de les diverses sentències que ho prohibien. Al setembre de 1600 el Procurador patrimonial i Catí es queixen al virrei, adduint que Catí estava incorporat a la corona, i que tenia tota la jurisdicció civil i criminal i que es pagava el morabatí (1) als oficials reals per este motiu. Afegien que el Batlle general de València donava llicència a l'aldea de Catí per a carregar censals. Morella exhibix proves respecte d'això i els catinencs s'emparen en el privilegi 53 d'Alfons III i altres sentències en contra que Morella es titulara senyora de Catí. Almenys mentres durara l'expedient de resolució. Passen els anys sense resolució i, en vista d'això, en 1605 Morella anomena Gaspar Verdú Batlle de Catí, sabent que només es poden fer tal nomenament si és senyora jurisdiccional del lloc. Els catinencs s'acullen una altra vegada al privilegi 53 d'Alfons III. En 1606 arriben a un acord momentani, i sense que assenta precedent, perquè el Batlle de Morella siga el que anomenen el justícia de Catí. Esta decisió tampoc acontentava a les parts, el resultat de la sentència no eixia a la llum i els anys anaven passant. En 1610 els catinencs i els morellans aconseguixen un acord perquè els que anomenen el càrrec de Batlle de Catí siga un any el Batlle i un altre el justícia major de Morella.

No obstant, Catí en els seus raonaments exposava tindre el procurador patrimonial del regne de la seua part, la presumpció de dret que té el rei com a senyor del regne, el fet que Catí seria del patrimoni real per la incorporació de Morella i les seues aldees en 1249 a la corona de Jaume I, que cobre el morabatí i no la vila de Morella, quan és un dret del senyor, que cobren els oficials reals en les viles reals. Els permisos que se sol•liciten al Batlle general per a carregar i prendre censals. Els jurats de Morella no es cridaven senyors en els arrendaments dels fruits de Catí. La jurisdicció és del justícia de Morella o del de Catí, però no els jurats de la metrópoli. Al•leguen l'error que va tindre el justícia de Morella al reconéixer en 1501 que els jurats de Morella es criden senyors de Catí. També el fet que Catí jurara fidelitat al rei Juan i no va prestar vassallatge a la vila de Morella. Els jurats de Morella es dirigixen als de Catí amb paraules d'igualtat i no de superioritat, cosa que farien si foren vassalls. Catí, com a aldea de Morella, ratifica la seua pertinença al real patrimoni i no al senyoriu de Morella.

Morella es refà invocant que el procurador patrimonial hauria de defendre als morellans i no als catinencs “con tan pocos méritos y servicios”, al contrari que Morella “con una antiquisima fidelidad a los reyes como es el caso de la defensa de la Majestad del Emperador Carlos Quinto, contra la gente plebeya y comunera de dicho Reyno”.

La Todolella

Els catinecs no es rendixen, abans més prompte contraataquen dient que Catí anomena Batlle i té tots els drets dominicals com el terç delme, la jurisdicció criminal i civil i penes diverses. Ramón de Bacona va ser el repoblador per concessió de Balasc d'Alagó, va haver-hi diverses vendes de l'aldea. En 1271 Bacona la va vendre al santmatevà Ramón Castellar. El seu descendent Jaume Castellar la ven a Morella en 1374 fart dels pleits que mantenien per la jurisdicció. Hi ha dos sentències, una en 1368 i una altra en 1374 que declaren a Castellar senyor de Catí.
Seguix la lluita sense desmai entre vila i aldea. El 10 de juny de 1628 es publica una sentència dient que Morella no tenia el senyoriu sobre Catí. Els morellans no estan d'acord amb la mateixa, i promouen un nou pleit que va durar fins a l'any 1671, amb nova disconformitat de Morella.
Van seguir amb la disputa però poc importava ja, el sol de la independència començava ja a albirar-se en l'horitzó, i va quedar definitivament conclosa amb el decret de separació i la venda dels drets de Morella sobre Catí.

(1) Nom donat al "dinar" d'or musulmà dels almoràvits. També moneda castellana d'Enric VIII que imitava els morabatins musulmans.

69 HISTÒRIA DE CATÍ (RETALLS)

CATÍ EN LA GUERRA CONTRA ELS CATALANS

França i Espanya, igual que la majoria de països, regions, autonomies i, fins inclús, pobles, en el transcurs de la Història han tingut les seues èpoques de bones relacions, i altres, de fregaments i conteses.

Sant Mateu

Una d'eixes va ocórrer a primers del segle XVII. Trencades les paus per la successió del ducat de Màntua al març de 1631, Espanya va eixir en desavantatge perquè a partir d'eixe mateix moment la seua superioritat en la península Apenina a poc a poc va minvant. Richeliu aconseguix que el Milanesado es pose a favor seu en contra de Felip III de València i IV de Castella. Aprofiten els francesos per a invadir el Rosselló, invasió que acaba amb la conquista de Perpinyà el 6 de gener de 1640.

Catalunya, que en un primer moment participava també del costat espanyol en la guerra, es va queixar davant del virrei que els soldats castellans, irlandesos, flamencs i italians que reforçaven l'exèrcit espanyol, cometien abusos amb els catalans. Però este, en compte d'escoltar les queixes va detindre els comissionats. El poble català de Barcelona es va amotinar i el dia 7 de juny de 1640, festivitat del Corpus Christi, va assassinar al virrei i va alliberar als detinguts. Tot el principat va imitar la seua metrópoli, els intents de conciliació amb Felip IV, i amb el seu protegit el Conde Duque de Olivares, van fracassar i els catalans es van aliar amb França.

Tot i que encara no havia arribat la guerra a Catí, les autoritats havien confinat els béns dels canterans francesos que residien en ell. Tement el pitjor, Catí es militaritza, i el dia 28 de desembre de 1635 les autoritats anomenen capità de la força local a Jaime Vicente Miralles. Encara que porten una vida ordinària en el seu treball, en 1637 es passa revista a la força.

Morella va enviar dos terços de dos-cents vint hòmens compost per hòmens de totes les aldees, que van arribar a la frontera d'Ondarrabia el 24 d'agost de 1638. No sols van aportar hòmens nostres aldees, sinó que van col•laborar amb diners també.

Era en aquells temps Francisco Ciurana bayle de Morella, i va ser anomenat pel virrei de València Mestre de Camp dels terços de Morella i del Maestrat, i havia d'organitzar un dels vuit terços amb què devia participar el Regne de València. Per a fer-nos una idea de la quantitat d'hòmens d'estes terres dels Ports de Morella i del Maestrat havia de participar en la guerra, direm que cada terç estava format per mil hòmens repartits en deu companyies de a cent. Morella i les seues aldees havien de participar amb tres companyies, i Francisco Ciurana va anomenar els capitans: un, Gaspar Sales, de Catí; un altre, Melcior Dalp, de Morella; un altre, Jerónimo Gil, de Cinctorres, i un altre, Gaspar Gil, de Forcall. Cada aldea estava obligada a participar segons el nombre d'habitants.

Catí va ser assetjat l'any 1639, quan ja havia enviat soldats a Ondarrabia, a Flandes i a França. El 14 d'abril de 1640 vint-i-cinc soldats de Catí van ser enviats a reforçar el poble de Vinaròs. En un primer moment els catalans, ajudats pels francesos, van ocupar alguns pobles i territoris. En 1641 van ocupar els Alfacs. Eixe mateix any Catí patix desfetes protagonitzades per les tropes reals. Dos anys després, concretament el dia 31 d'agost de 1643, Francisco Sans era el capità de la tropa de Catí, i va comissionar dos caps i sis soldats a Tortosa per a ajudar els assetjadors. La guerra seguix amb la seua virulència, i els catinencs han d'anar a refugiar-se al castell de Morella, davant de les atrocitats de la tropa franc-catalana. Per Catí passen i repassen tropes de tots els costats i açò convertix al poble en un calvari. En 1645 Catí és un focus, és un camp de concentració de les tropes vençudes en batalles celebrades a Catalunya. En Vallivana ocorre igual.

Esta guerra va durar prou anys, trenta, per aixó es coneguda com “la guerra de los treinta años”. El rei francés Lluís XIII jurava el títol de comte de Barcelona que havia sigut obsequiat pels catalans, va seguir enviant tropes a Espanya i s'apoderava de Valdealgorfa i Paiporta. El dia 12 de juliol de 1648 els francesos prenien Tortosa. Jorge Juan, baró de Seebach, informava el comte d'Orpesa que 2.000 hòmens de peu i 1000 de a cavall al comandament del baró de Marssi estaven a l'espera per a atacar Vinaròs, amb quatre peces de batre. I que si no ho havien fet ja era perquè “el temor de la peste que dura rigurossamente en aquella villa”. Els catalans i francesos no s'acontentaven amb la presa de Catalunya, pretenien creuar el va riu Sénia, pretenien invadir el Regne de València. Només era qüestió de temps. Jorge Juan, que tenia assentat el seu quarter general en Sant Mateu estava visiblement preocupat davant de tal possibilitat. Al desembre informava en este sentit al secretari del Consell de Guerra, Alonso Pérez Cantarero. El primer semestre de 1649 va transcórrer sense cap novetat digna de menció, espiant-se ambdós enemics totes les maniobres. A últims de setembre i primers d'octubre l'activitat soldadesca catalano-francesa era frenètica a Tortosa; estava clar que les hostilitats no tardarien a arribar; com així va ser. El baró de Seebach rebia notícies el 12 d'octubre que a Tortosa hi havia un exèrcit de 5.000 hòmens i 500 cavalls. Va demanar auxili a Juan de Garay perquè des de Tarragona transportara en les seues galeres 1.500 soldats per a defendre la frontera: el terç del Mestrat només disposava en eixe moment de 56 hòmens.

L'ajuda no va arribar, però l'enemic sí. Al poc de temps, concretament el 19 de novembre de 1649, un exèrcit franco català al comandament del català Josep d'Ardena en perfecta formació creuava el riu Sénia i invadia territori valencià. Ja ho havia premonitzat el virrei de València en una carta que va remetre Felip IV en 1645. Deia que si queia Tortosa “es más combeniente enplear en su defenssa los medios que ahora huviere que arresgar con su pérdida la ruina y más fatal suceso deste reino”.

L'exèrcit franco català estava compost po tres regiments de cavalleria catalana, altres tres de cavalleria francesa, quatre regiments i quatre companyies d'infanteria gala i altres dos regiments d'infanteria suïssa i catalana que, durant tres dies, abatien Sant Mateu amb dos peces d'artilleria i aconseguien obrir una bretxa en la muralla. La pluja va fer retrocedir a l'exèrcit invasor fins a les localitats de Xert, la Jana i Canet, a l'espera que el temporal amainara. Un accident inesperat, la caiguda d'un pont, va impedir la col•locació de dos canons de gran calibre, fonamentals per al lloc, i es retiraven definitivament en aquella ocasió. Van continuar amb la seua incursió i es van apoderar de Càlig a últims de 1649, i Sant Mateu en 1650. Catí, i les altres aldees confrontants estaven angoixades davant de l'imminent perill de caure en mans dels francesos i catalans que cometien qualsevol classe de vexacions i ho saquejaven tot. Tota la tropa concentrada de les aldees es va dirigir a Sant Mateu i, afonant els murs, van penetrar al seu interior. Davant de l'èxit aconseguit, es van dirigir cap a Ulldecona, uns sis-cents hòmens, a qui se'ls van unir els deu mil que manava el marqués de Morata, i d'allí a Tortosa, aconseguint la seua rendició el 6 de desembre de 1650. Al ser presa Tortosa pels francesos, el bisbe, Juan Baptista de Campanya, i la seua cúria, van haver de refugiar-se en Morella, que es va convertir en capital del bisbat. Davant del temor a la pesta, que estava cavalcant per estos llocs, el bisbe es va refugiar en el santuari de la Mare de Déu de la Font Encara que ja es perda a la llunyania de Catí, direm que Joan Josep d'Àustria amb el seu exèrcit va assetjar Barcelona per terra i mar fins a aconseguir la seua rendició l'any següent i la retirada dels francesos el dia 13 d'octubre de 1652.

A Catí es van celebrar grans festes per la finalització de la guerra, i en elles, bous.

70 CATÍ I ALDEES AL SEGLE XVII

Catí

En altres aportacions hem repetit fins a la sacietat que a l'usdefruit dels boscos de Vallivana, Salvassòria i Gibalcolla tenien el mateix dret Morella que les seues aldees, a pesar dels entrebancs i inconvenients que sempre posava la vila. Esta copropietat comportava uns drets i uns deures; en este segon cas, la vigilància i el manteniment dels boscos. Açò suposava uns gastos, per als que es va instituir un fons comú que era controlat per una persona denominada “Clavari de Vila i Aldees”, i que atenia a tot el concernent entre la primera i les segones.

Com prova d'eixos drets comunals sobre els boscos ressenyarem allò que s'ha contribuït per tal concepte en 1604. S'observarà allò que s'ha aportat per Catí com a aldea més important de les de Morella. Les quantitats són les següents:

Morella………19.393 sous.

Catí…………. 4.002 sous.

Forcall………. 3.243 sous.

Cinctorres…... 2.929 sous.

Vilafranca…… 2.900 sous.

Vallibona……. 2.726 sous.

Portell……….. 1.885 sous.

Castellfort……1.827 sous.

Olocau……….1.827 sous.

L'aldea que contribuïa amb la major quantitat era Catí, i la que menys Olocau. Morella seguia amb la seua idea de recordar-se de les aldees per a cobrar els seus impostos i d'ignorar-les per a la resta. El 20 de desembre de 1622 Catí realitza una protesta davant de la vila perquè el justícia de Morella no baixava per Catí amb l'assiduïtat que li corresponia. Açò repercutia en el retard en l'exercici de la justícia i del castic dels culpables, així com en la seguretat de l'aldea. A més, tampoc havia fet acte de presència per a prendre-li jurament al justícia local, sense el requisit de la qual no podia exercir jurisdicció i quedava interrompuda l'acció de la justícia. Ignorem si va ser pel mateix fet, però dos anys després, concretament el 20 de desembre de 1624 novament Catí eleva una protesta davant de Morella perquè l'elecció del justícia no s'havia efectuat de conformitat amb les normes acostumades.

És notori que tots els organismes oficials actuals estan endeutats, i en alguns pobles i ciutats l'endeutament és escandalós. Veient el que ha ocorregut en el transcurs de la història no ens ha d'alarmar, però sí que arribar a la conclusió que amb els diners d'un altre qualsevol ho pot fer. Diem açò perquè el 4 de desembre de 1628 el Consell (Ajuntament) de Catí va sol•licitar en qualitat de préstec al Batlle General de València la quantitat de 40.000 sous. Pareix que Catí, igual que els altres pobles, això de demanar diners prestats ho feia ben sovint, tant és així que tenia un llibre cridat “Llibre de Manlleutes” on ressenyava els diners que aconseguia prestat, justificava la inversió d'estos diners, i la seua cancel•lació. Per descomptat que no ha sigut esta l'última vegada que Catí demanava diners prestats. Ho veiem el 15 d'octubre de 1652. Amb motiu de la guerra contra els catalans i francesos el poble de Catí havia hagut de manar soldats al front, el poble es va quedar pràcticament sense mà d'obra i les contribucions especials per a col•laborar en els gastos de la guerra les arques locals van quedar buides, per la qual cosa va haver de recórrer a demanar diners prestats. El clero de Catí, amb els delmes, primícies i llegats deixats per gent rica, caminava pròsper, per la qual cosa el Consell en 1654 li va demanar, i va obtindre, diners prestats, 153 lliures. I a Sant Mateu el 15 d'octubre de 1652 mil sous.

Cinctorres

La lluita per la independència continuava, era imparable. Les aldees sol•liciten permís al rei per a poder reunir-se i tractar el tema de la independència. Ho fan el 20 de maig de 1670 a Benassal, perquè el capità general els havia ordenat que les reunions les feren fora del terme general de Morella. Arriben a l'acord de donar al rei 20.000 lliures si accedix a allò que s'ha sol•licitat, i anomenen perquè els representara el Síndic catinenc Francesc Sanjuán, al prevere Gaspar Torre, al notari valencià Joan Baptista Segarra i al notari de Vilafranca Joan Baptista Peñarroja, anomenant com a procurador especial a Isidre Meseguer, notari de Vallibona. Pareix que algun dels representants no ho tenia clar, com és el cas de Pere Barrachina que planteja al consell de Cinctorres s'informe davant de la junta a celebrar a Benassal sobre la conducta a seguir en el cas que alguna aldea no vullga convertir-se en vila. Este document obra en el Llibre de Determinacions 1659-1675, 22-5-1671, de l'Arxiu Històric Municipal de Cinctorres. A l'assabentar-se Morella envia un escrit el rei sol•licitant una sanció per a les aldees al•legant una disposició del rei Pere el Cerimoniós de 1387 prohibint a les aldees reunir-se per a este motiu.