EL COSTUMARI CATINENC- ÍNDEX 

Gener:

-          Cap d’Any (1 gener)

-          Reis (6 gener)

-          Sant Antoni (17 gener)

-          Les tretzenades

Febrer:

-          La Candelera (2 feb)

-          Sant Blai (3 feb)

-          Santa Àgueda (5 feb)

-          Dijous Llarder

-          Dimecres de cendra

-          Carnestoltes

-          La quaresma

Març:

-          Sant Josep (19 mar)

-          La Setmana Santa (Dijous sant, divendres sant, dissabte sant)

-          La Pasqua de Resurrecció

-          Dilluns de pasqua (Romeria a l’Avellà)

-          Sant Vicent

-          Romeria a la Verge de Vallivana

Abril:

-          Sant Pere Màrtir (29)

Maig:

-          Romeria a Sant Pere de Castellfort

-          Santa Creu (3 mai)

-          L’Ascensió

-          La primera comunió

-          La Pasqua Granada

-          El Corpus

-          Sant Isidre (15 mai)

Juny:

-          Sant Lluis Gonçaga

-          Sant Joan

-          El Cor de Jesús

Juliol:

-          Festes de la Joventut

-          Santa Anna (26 jul)

Agost:

-          Festes majors

-          Bous de vila

-          Bous de plaça

-          La subhasta

-          Dia de l’Assumpció (15 ago)

-          Dia de Sant Roc (16)

-          Sant Cristòfol (17 ag)

-          El Rosari de l’Aurora

Setembre:

-          Dia de la Mare de Déu de l’Avellà (8 se)

-          Volta Muntanya de Catí

-          Novena a la Mare de Déu de l’Avellà

-          Sant Miquel (29 set)

Octubre :

-          Mes del Rosari

-          Diada autonòmica (9)

-          El Pilar (12 oct)

-          La Verge del Roser

-          Santa Teresa (15 oct)

Novembre :

-          Tot Sants (1 nov)

-          Dia de les Ànimes (2)

-          La Solta del Bosc

-          Sant Martí (11 nov)

-          Santa Cecília (22 nov)

-          Santa Caterina (25 n)

-          Sant Acaci (27 nov)

Desembre :

-          Santa Bàrbara (4 des)

-          Sant Nicolau (6 des)

-          La Puríssima (8 des)

-          Nadal (25 des)

-          L’alguinaldo

-          Les tretzenades

Altres :

-          L’esquellada

-          L’esquilada

-          El Bureo

-          La volta dels quintos

-          Tocs de campanes

-          La Serp

-          Menjars de germanor

-          Baixada de la Verge al poble

-          La rondalla de Catí

-          Cultiu ametllers

-          Cultiu oliveres

-          Els peraires

-          La visita del bisbe

-          El pa beneït

-          El treball al camp

-          La barreijada del llop

-          El Setenari dels Dolors

-          Les albades

-          La matança

-          La sega i la batuda

-          La verema

-          El somatent

-          El mustaçaf

-          La missa de la Rosa

-          La lluna

-          Difunts i soterraments

-          Rosari de difunts

-          Els molins fariners

-          Els altars i capelles de l’església

-          Els masos de Catí

-          Com fer el pa

-          Com fer el formatge

-          La solispassa

-          Trescolar

-          Les barjoles

-          El baptisme

-          La primera comunió

-          La confirmació

-          Els casaments

-          Les pilotes de carnestoltes

-          Les pilotes de Nadal

-          L’oferta

-          Els dolçainers

-          Els campaners

-          Els torroners

-          Les capelletes

 

NOTA:

Aquest costumari de Catí correspon al primer quadrimestre de l’any (mesos de gener,  febrer, març i abril).

Estic preparant el costumari del segon i tercer quadrimestres.

També el que correspon a costums generals de l’any (matança, bureo, sega, verema, ...etc) (Veure índex)

El costumari complet de l’any es pot descarregar des de:

http://www.catimenu.com/costumari.htm

Per Joaquim Carbó Miralles, cronista oficial de la vila de Catí

 

 

 

 

COSTUMARI CATINENC

El calendari de festes de Catí ha experimentat nombrosos canvis al llarg de la història. Algunes celebracions han desaparegut, altres han afermat la seua permanència convertint-se en símbol de la personalitat catinenca.

 

CAP D'ANY: (1 DE GENER)

"Qui treballa per Cap d'any, treballa tot l'any"

 

 

Abans el dia 1 de gener era la festa de la Confraria del Nom de Jesús. Avui en dia es celebra la festa de Cap d'Any com en tot arreu. És costum ajuntar-se per colles i sopar junts celebrant l'eixida de l'any vell i l'arribada de l'any nou al Centre Recreatiu.

 

Més informació en: http://www.catimenu.com/nadal01.htm

 

El primer dia de l'any a la missa el capellà passa llista a tots els naixements, defuncions, i casaments que han tingut lloc durant l'any anterior. La gent escolta molt interessada comentant al final el poc número de casaments i la disminució en el número de naixements de l'any. Darrerament també es passa llista als xiquets que han pres la primera comunió i als confirmats (si ha segut un any de confirmacions).

 

FESTA DELS REIS- (5 GENER)

"Al reis, bèstia el que no ho coneix.."

El dia de la vespra del reis tenen lloc les tradicionals foguerades.  Al voltant de les deu de la nit arriben els reis, que entren amb cavalcada pel Prigó de Santa Anna. Entren al poble acompanyats dels seus patges i van a l'església a adorar al Jesuset. Seguidament es dirigeixen cap al centre recreatiu on el senyor alcalde els dóna la benvinguda.

FOGUERADES DELS REIS

El dia 5 de gener, des de ben antic és costum catinenc el col·locar una argelaga a la porta de les cases amb xiquets menuts.

Actualment no es permet encendre-les als carrers enquitranats.

Les argelagues s'encenen després del toc de campanes de les set de la vesprada en presència de tota la família.

Els xiquets del poble recorren i salten totes les foguerades del poble una per una.

Els reixos en veure les argelagues enceses venen al poble i dipositen aquesta mateixa nit els seus regals.

Cal tindre previst de deixar al balcó o terrat algun tipus d'aliment (cereal o alfals) per als camells o cavalls dels reixos i dels seus patges.

http://picasaweb.google.es/catimenu/Reis2009#

 

Dia 5 de gener- Foguerades dels reis

Al ball del centre recreatiu  els reis, ajudats pels regidors i pels quintos de l'any, entreguen els regals als xiquets, que corresponen cantant-los alguna cançó o recitant-los alguna poesia.

 

 

LES TRETZENADES

 

 

La gent major del poble té les seues maneres de predir el temps. Un dels mètodes més populars és el de les tretzenades. Personalment opino que no té cap base científica però l'inclueixo ja que no es pot negar que es tracta d'un costum catinenc. Encara que hi ha importants variacions respecte de la font de consulta, en general la versió del nostre poble funciona de la següent forma:

- Es prenen tretze dies correlatius a partir del 13 de desembre en ordre ascendent. Es col·loquen de dalt per avall a la columna esquerra d'una taula amb tres columnes com el que teniu més endavant.

- El dia de Nadal (25 de desembre) no compta. Es considera dia de descans.

- A continuació es prenen els tretze dies que van al contrari (en forma descendent), que van del 26 de desembre al dia del Reis (6 de gener) i es col·loquen a la dreta de la taula (de davall a damunt).

- A la columna del centre es posen els mesos de l'any ordenats (de gener a desembre).

- A les columnes de l'esquerra i de la dreta de cada mes es col·loquen les caselles corresponents al temps que ha fet cada dia.

- Una combinació del temps que apareix a les columnes dels costats és el que es pronostica que predominarà durant el mes que tenen al mig.

- La predicció sol ser encertada o ...no.

 

TRETZENADES- DESEMBRE I GENER
13 DESEMBRE GENER 6 GENER
14 DESEMBRE FEBRER 5 GENER
15 DESEMBRE MARÇ 4 GENER
16 DESEMBRE ABRIL 3 GENER
17 DESEMBRE MAIG 2 GENER
18 DESEMBRE JUNY 1 GENER
19 DESEMBRE JULIOL 31 DESEMBRE
20 DESEMBRE AGOST 30 DESEMBRE
21 DESEMBRE SETEMBRE 29 DESEMBRE
22 DESEMBRE OCTUBRE 28 DESEMBRE
23 DESEMBRE NOVEMBRE 27 DESEMBRE
24 DESEMBRE DESEMBRE 26 DESEMBRE
25 DESEMBRE (NADAL)- DESCANS

(Agraïment a Julio Martí, de Borrós, i a Pepe Barreda, el Xato i a José Daniel Sanjuan i a Daniel Tobella. Article Tossal , número 12)

 

SANT ANTONI ABAT - (17 DE GENER)

 

La celebració de la festa ha passat de la Plaça de l'Església a la Plaça de Dalt

La festa de Sant Antoni Abat es celebra en Catí el cap de setmana posterior (o més proper) al 17 de gener. Polsar sobre la foto per accedir amb més detall a la festa de Sant Antoni de Catí

http://www.catimenu.com/antonica.htm

http://picasaweb.google.es/catimenu/SantAntoni2009#

La devoció de Catí a Sant Antoni Abat o "Sant Antoni del porquet", patró dels animals, consta des de ben antic (1355). Segons consta  en Mossèn Joan Puig (pàg. , 117 i 158, Historia Breve y Documentada de la Real Villa de Catí, I) el 21 de gener de 1396 es va pintar ja per part de Guillem Ferrer, de Morella, l'antic retaule de Sant Antoni i  l'any 1459 existia ja en l'església el seu altar. Aquest estava situat en la part de l'Evangeli. Era per tant un dels sants més venerats; ho demostra el fet de tenir un retaule, una capella i un altar propis.

 

Sant Antoni, la Mare de Déu de l'Avellà i Sant Roc a l'església de Catí

 

L'any 1664 (segons M. Joan Puig, Historia Breve....., pàg. 39, Volum II),  es va prendre la decisió de canviar el retaule de Sant Antoni per un de nou. L'any 1671 es va daurar aquest retaule, així com la peanya i el pendó. Valeró Barceló de Vistabella i Tomàs Mercè de Castelló van daurar el retaule, mentre que Vicent Guinot de Vinaròs va daurar la peanya i el pendó.

Després de la cremada de l'església i dels seus altars l'any 1936, la imatge de Sant Antoni es venera ara a la capella de la Mare de Déu de L'Avellà.

ORGANITZACIÓ DE LA FESTA

La festa està actualment organitzada per una junta de quatre clavaris que canvia anualment.

          Tradicionalment es celebrava la festa el dia 17 de gener amb actes que s'iniciaven la vespra.  Avui en dia, al deixar este dia de ser festa local en el calendari, es celebra en Catí, si la festa cau en dissabte o diumenge, el mateix cap de setmana i, si la festa cau entre setmana (de dilluns a divendres),  el cap de setmana més pròxim al 17 de gener. El mateix passa amb la majoria dels pobles de la comarca. Per a no coincidir tots en el mateix dia alguns pobles avancen la festa  al cap de setmana anterior al 17 de gener (Forcall, Herbers, Olocau, Villores, La Mata, Castellfort, Sorita, Borriol),  altres la retarden al cap de setmana següent (Catí, Morella, Vallibona, Cinctorres, Portell, Albocàsser, Benassal, Vilafranca, Vilanova d'Alcolea). Altres ho deixen per a més endavant (Ortells, Todolella en febrer) i (Culla el darrer cap de setmana d'abril).

LA ROSSEGADA

El primer dissabte pel matí posterior (o anterior) al dia de Sant Antoni (17 de gener), els majorals del sant encarregats d'organitzar la festa, els seus ajudants, els ramaders i qualsevol voluntari que es vullga afegir a la festa es reuneixen en un bar del poble, cada any en un de diferent,  per a esmorzar. L'esmorzar és a base d'ous fregits, cansalada, sardines salades i allioli, regat amb un bon vi i de postre brull amb mel o sucre.  A continuació es traslladen amb cavalleries, i modernament amb remolcs,  a un bosc del terme, no sempre el mateix, l'elecció del qual depèn de les coneixences i amistats dels encarregats de la festa o bé de la facilitat d'obtindre les carrasques, oliveres, ròssecs o altres cimals productes de l'anterior esporgada. Darrerament és el Mas de Blai (propietat d'Hermenegildo Pitarch i de Vicent Martí) l'escollit per a la tala de la carrasca. Seleccionen una carrasca jove que no tinga la possibilitat de créixer perquè està prop de les altres i que ha sigut donada pel seu propietari  juntament amb les rames, matolls i argelagues necessàries per a facilitar la combustió.

 

Rossegada 2012

         La carrasca i els ròssecs són arrossegats fins al Prigó de l'Avellà (o de Santa Anna) fins mitjana vesprada. Tots els treballs són acompanyats amb un bon vi a un altre licor estimulant. Alguns s'encarreguen de donar una volta pels carrers del poble per replegar els troncs que els veïns han deixat expressament a les portes de les seues cases per participar en la foguera.    

        Seguidament és l'hora de dinar. Els participants es traslladen a un bar o restaurant del poble on els espera el menjar a base de cigrons, botifarra, llenguanissa i xoriç. Després d'una llarga sobretaula, al voltant de les cinc i mitja de la vesprada, van apareixent els matxos, burros, darrerament cavalls que a poc a poc van formant la rècua que arrosegarà la carrasca. A posta claror entraran els ròssecs a la vila pel Carrer de Santa Anna fins a la Font de Sant Vicent on girarà pel Carrer Llarguer, Carrer Sant Roc, Costereta d'En Ros, Carrer Major fins arribar al seu destí a la Plaça de Dalt.

Fa només dos anys l'arrossegada culminava a la mateixa Plaça de l'Església. Ara es prefereix, amb bon criteri, montar la foguera en un lloc més ampli com és la Plaça de Dalt.

 

LA FOGUERA

La foguera de Sant Antoni ha passat de la Plaça de l'Església a la Plaça de Dalt

Amb tots aquests ròssecs i els que els veïns han tret a la porta de sa casa i que els organitzadors de la festa han recol·lectat prèviament, es prepara a la Plaça de Dalt la foguera.  Al mig de la plaça, la mateixa on es fan les corregudes de bous, hi ha argelagues per encendre els ròssecs. Després de desenganxar els animals, uns quants homes amb motoserres van fent llenya dels arbres i l'amuntonen a poc a poc al centre de la plaça on fan com una falla ampla i tova. A la part baixa de la foguera situen les argelagues, rames primes i draps i a la part alta el dimoni ,amb la forca, farcit de petards.  La carrasca es col·loca en el mateix forat en que a l'estiu ho fa el cabiró del bou embolat.

 Passades unes dos hores, ja és nit fosca. Aproximadament cap a les set i mitja de la vesprada, després de la cercavila de la banda de música i del tradicional  volteig de campanes, la gent s'arremolina al voltant de la foguera desitjosa de que s'abote foc a la foguera.

           En els últims anys, per motius de seguretat, els bombers participen també en la festa i preparen el seu dispositiu per a que la foguera s'encenga de manera controlada, sense que hi haja cap perill de socarrar-se les properes cases del veïnat.

            La foguera comença encenent-se unes argelagues. En flama ja els feixos de llenya baixa, passa el foc a les fulles. La llenya crepita i l'espurnegall s'alça entre un fum espès i coent. La rescalda fa retrocedir instintivament al públic més proper que uns moments abans s'ha arremolinat al voltant de la foguera. Una vegada decau la intensitat de la foguera, la gent aprofita per fer un recés. 

BENEDICCIÓ DELS ANIMALS

A la nit la foguera ja quasi ha desaparegut. Queden les brases incandescents que poc a poc es van consumint. Després de la missa anticipada del diumenge, el senyor rector realitza la benedicció dels animals i de les coquetes (20:30 h). És costum dur els animals (cavalleries, gats, gossets, canaris, etc)  nets i engalanats a beneir al costat de la foguera a la Plaça de Dalt.

LA PUBLICATA

      També es fa la publicata, pròpia d'aquestes celebracions a Vilafranca i a molts pobles de la comarca del Maestrat sobre tot a Albocàsser i a Benicarló. Es tracta d'una relació satírica en vers que es fa en homenatge al sant, servint de crítica a les persones, els costums i els esdeveniments més notables de l'any anterior (ajuntament, parròquia, metge, colles..)  Es llegeix, amb megafonia, a la plaça on es fa la foguera. L'autor dels versos sol mantenir-se en secret per evitar pressions interessades.

 

Publicata de Sant Antoni

Publicata 2006

 

          Acabada la publicata comença la desfilada d'animals a la mateixa plaça replegant la coqueta i el vi que acompanya la degustació d'aquesta típica i deliciosa pasta.

LA COQUETA

   Els dies anteriors les dones han pastat les coquetes, pasta de farina amb mida d'oli, sucre i aiguardent, que emboliquen amb unes paperetes que tenen impresa la imatge del sant i la llegenda: Sant Antoni, Catí i l'any.

  Després de la publicata té lloc  la desfilada o matxà i es reparteixen coquetes i vi a tot el poble. Els pocs matxos que hi han i alguns cavalls donen vàries voltes i desfilen pels carrers pròxims  sempre tenint com a punt principal de la desfilada la casa o lloc on es reparteixen les coquetes. Els animals es turnen per a que tots els que ho dessitgen del poble (xiquets i no tan xiquets..) pugen passar muntats a cavall a rebre la coqueta i, si són majors, el gotet de vi. En primer lloc passen les persones amb cavalleries i a continuació els vianants.

          La nit de la foguera de Sant Antoni (primer dissabte després del dia 17 de gener) els clavaris dones les coquetes, prèviament beneïdes pel Sr. Rector,  a la Plaça de Dalt.

RECEPTA:

Ingredients:

- 3 mesures d'oli

-1 de moscatell

- 1 d'aiguardent

- 1 de sucre

- Farina

Preparació:

          Es fon el sucre en l'aiguardent, el moscatell i l'oli. Després afegim la farina que admeta. A continuació es fan boletes de pasta que s'aplanen, es posen damunt de llandes i es couen al forn. Cal ensucrar les coquetes abans o després de cuites.

A poc a poc la gent va desapareixent. Alguns cavallistes es repten a veure qui aguanta més voltes i més gots de vi al cos. Finalment la foguera es queda sola. Algunes colles aprofiten les brases per fer una torrada de xulletes, canasalada, llenguanisses, botifarres... i un resopar, de vegades, i si el temps ho permet, en la mateixa plaça, sinó en algun bar, casa o magatzem.

 

LA CANDELERA- (2 DE FEBRER)

 

El dia 2 de febrer l'església de Catí celebra la presentació de Jesús al temple i la purificació de la Mare de Déu. Es manté  el costum de donar una candela  als assistents a la missa d'aquest dia, per la qual cosa es  conegut tradicionalment com el dia de la candelera. La candela es beneïda al principi de la missa i simbolitza la llum de Jesús que il·lumina a tots els pobles.

 

Hi ha moltes dites relacionades amb la candelera que s'associen al temps:

Si la candelera plora, l'hivern és fora.

Si la candelera riu, l'hivern és viu (entorna-te'n al niu).

Tant si riu com si plora, tres mesos de mal hora

Tant si plora com si riu, el fred és viu (ja ve l'estiu)

 

SANT BLAI (3 DE FEBRER)

Fou dels sants que més devoció tenien els catinencs com ho demostra el fet de que la primera capella lateral en construir-se va ser la  que es va dedicar en l'església parroquial de Ntra. Sra. de l'Assumpció a Sant Blai.

Pedra clau de l'antiga capella de Sant Blai (Ecce agnus Dei..)

La capella de Sant Blai fou construïda en 1354, contigua a l'Altar Major a la part de l'Evangeli. En la cúpula apareix en la pedra clau la figura del "Corder Pasqual" amb el text "Ecce agnus Dei qui tollit peccata mundi...".  Amb el temps va intercanviar la seua capella amb la de Sant Martí, la primera de la part de la Epístola (1643).

Sant Blai, nascut a Sebaste, en el segle III. Fou escollit bisbe per aclamació popular. Fou màrtir. És l'advocat dels mals de gola. La raó és que va salvar miraculosament a un xiquet d'ofegar-se després de tragar-se una espina. En l'actualitat en la missa el capellà beneeix els caramels que els fidels porten i que són remei contra malalties de la gola.

 

SANTA ÀGUEDA: (5 DE FEBRER)

 

 

En l'actualitat l'Associació de Dones de Catí honra el primer diumenge d'agost a Santa Àgueda com a la seua patrona.

La festa d'aquesta Santa es celebra el dia 5 de febrer. Era costum dels joves del poble tocar la campana de Santa Àgueda i el Consell sufragava les despeses de calentar-se així com les pastes. L'any 1481, segons Mossèn Joan Puig, l'ajuntament de Catí va pagar per a les anteriors despeses (mitja roba de farina i carbó) un sou. Sembla que l'acte de tocar la campana hauria de durar bastant si no era tota la nit. Es repartia pa beneït als devots. Així consta els anys 1522 i 1638

Eren moltes les ocasions en que es donava PA BENEÏT sacramental i caritat per al pobres en moltes festes: Sant Martí, Sant Roc, Sant Josep, Santa Àgueda, Sant Acaci, Sant Sebastià, Festa de les tres Creus, Nadal, Santa Anna, Ángel Custodi, festes dels Masos de la Font de Catí...

 

 

Traca del dia de la patrona de les dones (primer diumenge d'agost)

 

DIJOUS LLARDER (DIJOUS ABANS CENDRA)

Darrer dijous abans del Dimecres de Cendra, es a dir, abans de les Carnestoltes i de la Quaresma. També es coneix com a Dijous Gras. Refrany: "Pel Dijous Llarder, botifarra menjaré".

Al ser la última festa abans de l'entrada de la Quaresma s'aprofitava per fer tot el que durant 40 dies ja no es podria fer: menjar botifarra, ous i gras.

         Abans era costum matar una cabra en cada casa per a proveir-se de carn per a les Carnestoltes (carn masovera, botifarres..). En l'actualitat la gent prefereix comprar carn més tendra a les carnisseries.

 

CARNESTOLTES (ABANS DIMECRES CENDRA)

A Catí les festes de Carnestoltes es celebraven des d'antic durant els dies anteriors al DIMECRES DE CENDRA que era el que marcava l'inici de la quaresma. Era costum disfressar-se, realitzar excessos gastronòmics abans que la quaresma imposara el dejuni, la meditació i la penitència. Actualment aquest costum de disfressar-se s'ha recuperat en les escoles i en el ball del Centre Recreatiu.

Segons Mossèn Joan Puig era costum molt antic la de celebrar els dies de Carnaval amb goig i àpats de caràcter extraordinari. Es celebrava matant en cada casa un animal regularment de cabrum, no faltant les botifarres i l'arròs. L'any 1503 el Jurat i Clavari Ausias de Sanjuán va pagar 5 sous a Galcerán Sanjuan per una "cabra que comprí e fiu matar en festa de carnestoltes per a donar als pobres". S'aprecia l'interés que tenia el Consell en que no mancara als pobres en dies tant assenyalats l'acostumada diversió.

 

Polsa sobre la foto per vore les disfresses

Actualment aquesta festa, després de molts anys de prohibició en els anys de la postguerra, es va recuperar al poble encara que no amb la participació d'abans, La gent del poble sol preparar durant estos dies les clàssiques pilotes de carnestoltes i un dissabte hi ha al centre recreatiu  un ball de disfresses amb  àmplia participació dels més joves.

Darrerament la gent sol anar a les festes de Carnaval de Vinaròs.

http://www.catimenu.com/carnestoltes2009.htm    http://www.catimenu.com/carnestoltes2008.htm   http://www.catimenu.com/carnestoltes2007.htm

http://picasaweb.google.es/catimenu/Carnestoltes2009#

http://picasaweb.google.es/catimenu/Carnestoltes20012006#

 

CARNESTOLTES DE 2012

Es conserva el costum de preparar les pilotes.

PILOTES DE CARNESTOLTES

Ingredients:

- Olla de cigrons (caldo) (com el recapte de fesols peró amb cigrons)

-  Pa ratllat (un pa redó de quilo)

- Cansalada sofregida, llenguanisses i magre

- Alls

- Julivert

- Ous (clara i rovells)

- Safrà

Preparació:

Prèviament haurem preparat una olleta de cigrons amb la carn necessària.

Es ratlla el pa.

Es fa un sofregit amb 3 llanguanisses, 1/4 kg de cansalada viada i 1/4 kg de magre. Es talla tot a trossets.

En una paella fiquem oli i quan  està calent es tira tot el sofregit. Quan està fregit es tiren una cabeça d'alls trinxadets. Quan estan els alls un poc fregits es tiren un grapadet de julivert talladet. Es pegue una volteta i es trau del foc (abans que el julivert es creme).

Quan el contingut de la paella està gelat es tire damunt del pa ratllat. Tallem quatre o cinc alls trinxadets crugos que es tiren per damunt . Es tiren els ous necessaris complets (4 o 5). Es guarda la clara d'un ou en un plat. Es regira tot ben regirat. Es mescla amb el caldo gelat de l'olla de cigrons (tant sols el caldo necessari per que la pilota es puga pastar). Llavors una vegada tenim la pasta ben amassada la podem apretar i arrodonir fent les pilotes.

Es monta la clara de l'ou que hem guardat. Les pilotes  es passen per damunt de la clara montada de l'ou.

Aquestes pilotes són típiques de Carnestoltes i Nadal i s'utilitzen per a condimentar la sopa i la paella. Convé fer més pilotes que menys, col·locant les que sobren al congelador.

Recentment a les escoles i al ball s'ha recuperat el costum de disfressar-se per a les Carnestoltes.

Dita: "Carnestoltes, dotze voltes i Nadal de mes a mes, tots los dies foren festes i Quaresma mai vingués.."

 

 

SANT JOSEP (19 MARÇ)

 

 

És una festa tradicional de la Comunitat Valenciana, especialment dels pobles que celebren les festes de falles. A nivell nacional, hi ha comunitats autònomes en que és festa i altres en que no.

En Catí l'any 1518 es va votar realitzar la festa de Sant Josep ja que després d'implorar la protecció del sant contra la pesta aquesta va desaparèixer el mateix dia  de la seua celebració. Durant la festa es repartia pa beneït (1620)

L'any 1681, el 24 de maig, es va decidir fer-li al sant un altar i un retaule amb els ingressos obtinguts per la venta d'un tancat de llenya. L'altar es va col·locar on el segle passat estava la capelleta de Sant Lluis Gonçaga i en 1685 consta que es va col·locar el santíssim fent les funcions de capella de la Comunió. El retaule va ser substituït  l'any 1930 per un altre fabricat en Barcelona i que va ser cremat l'any 1936.

 

Ara la festa es redueix a missa pel matí i provessó per la vesprada organitzada per la Confraria de Sant Josep. Abans anaven en romeria a l'ermita de Sant Josep edificada l'any 1670 (ara completament derruïda) repartint-se pa beneït.

Per la vesprada els xiquets solen anar al camp de futbol a menjar-se la bereneta.

Darrerament la gent sol anar a vore les falles de Benicarló.

SEPTENARI SANT JOSEP:  Es va instituir l'any 1758. Se celebrava en la Quaresma immediatament abans del Septenari dels Dolors. Va desaparéixer i es va substituir per la celebració de los "Siete Domingos de San José" instituïts en 1740 per a celebrar els goigs de Sant Josep.

 

 

Assenyala Mossèn Joan Puig que l'advocació del gloriós patriarca de Sant Josep es una devoció molt antiga i popular del poble de Catí. En 1506 ja es deixaven legats per al sant i es celebraven misses en el seu honor en 1507. En 1508 se li prega per a que lliure al poble de la pesta. El 1514 es dóna pa beneït i panoli i es fa una processó amb dolçainers. El beneficiat catinenc Mossèn José Adell va alçar una ermita dedicada al sant patriarca i el 17 de juliol de 1670 davant del notari Gaspar Garcia en mitjà de una heretat seua a prop del Barranc del Domenge. La finca la va deixar als seus hereus amb l'obligació de tenir cura de l'ermita i de fer celebrar algunes misses i si no ho feien així la tenien que deixar al clergat amb la mateixa obligació.

 

LA QUARESMA I LA SETMANA SANTA

La Quaresma i la Setmana Santa es mouen en el calendari seguint la celebració de la Pasqua que és sempre el diumenge després de la primera lluna plena de primavera.

Per veure el calendari de la pasqua de quasevol any http://www.catimenu.com/pasqua.htm

La Quaresma és un període que va des del dimecres de cendra fins la Setmana Santa  en el que es recorda els quaranta dies que Jesús va dejunar al desert.  Representava moments d'austeritat i penitència després dels excessos i pecats del temps de Carnestoltes. En el passat les normes d'abstinència i de dejuni establertes per l'Església eren molt estrictes. Tots els divendres de la Quaresma estava prohibit el menjar carn.

Actualment moltes festes que tenen lloc durant la Quaresma (Magdalena, Sant Josep i les falles) trenquen bastant esta rigorossitat quaresmal.

 

 

La Quaresma començava el DIMECRES DE CENDRA, nomenat així per la tradició cristiana d'empolvorar amb cendra el cap de les persones mentre el capellà ens diu: "Memento homo, quia pulvis es and in pulverem reverteris" (Recorda  home que eres pols i en pols et transformaràs).

 

   

 

La Setmana Santa es la darrera de la Quaresma i la que ens conduirà a la Pasqua.

 

Esclaves de la Mare de Déu dels Dolors fundades en 1860

 

El divendres anterior a la Setmana Santa (FESTA DE LES DOLORES)  tenia lloc abans la celebració del SEPTENARI DELS DOLORS (data de 1758).  Suposava este un final de la Quaresma i un emotiu pòrtic de la Setmana de Passió, concloent el Divendres Sant o de Dolors. Cada dia de la setmana tenia lloc un acte celebrant un dels set dolors de la Marededéu amb cants, sermons i pregàries.

 

Processó del Crist i de la Dolorosa (22-03-2008)

Segons Mossèn Joan Puig, la devoció de Catí a la Mare de Déu dels Dolors era molt gran, el costum data al menys de 1730. En 1752 ja estava obert el Llibre del Septenari. L'altar es va fer en 1756 i en 1760 es van pintar els Set Dolors en el transagrari de l'ermita de l'Avellà (Blasco) i en 1763 es van alçar set capelletes en la placeta de l'ermita de Santa Anna, fets que demostren la gran devoció del poble a la Mare de Déu dels Dolors.

LES CAPELLETES:

L'any 1763 s'edifiquen les capelles del Calvari. Segons Mossèn Joan Puig, com en els altres pobles, sempre ha segut el de Catí molt devot de la Passió de Crist. Ho demostren els peirons alçats en les entrades de la vila. En 1374 el del cementiri, el de Santa Anna, abans de 1377, el de la Font Vella abans de 1379, el de la Font d'Almançà o de la Passió en 1456, el de Moragues o d'En Brusca en 1451, el ciri de la passió en 1452. Faltava un Via Crucis o calvari i a l'efecte es va alçar un des de la sortida del poble, pel camí, fins l'ermita de Santa Anna. L'iniciativa va córrer a càrrec de Mossèn Celma. Eren xicotetes capelles amb taulells en la façana i dibuixos representant els passos de la Passió. El divendres sant pel matí molts fidels practicaven el Via Crucis. Les capelletes van ser enderrocades en 1910 al construir-se la carretera de la mateixa manera que més endavant també van ser enderrocats els portals i serrades quatre capelles laterals de l'església.

Va continuar la devoció i l'any 1879 veiem col·locat un retaule de quatre xipressos, per a posar en ells els ciris dels devots. Els majorals s'encarregaven de col·locar els ciris en les grades del retaule i en les repisses de les imatges presentant un ornament atraient d'innumerables llums. Al primer toc de la funció ja estava replet el temple de fidels que acudien presurosos per a trobar lloc.

 

Set Dolors en l'ermita de l'Avellà (1760) (Blasco)

 

Diumenge de Rams ,Font de Sant Vicent, inici de la Setmana Santa (16-03-08)

 

http://picasaweb.google.es/catimenu/DiumengeDeRams#

En Catí el dia preludi d'aquesta setmana, el Diumenge de Rams, hi ha la benedicció de les palmes i dels rams d'olivera i romer amb una provessó més curta del normal (tant sols es dona una volta a l'església). Es recorda l'entrada triomfal de Crist a Jerusalem. Acudeixen els membres de l'ajuntament.

Des de fa uns anys la provessó es fa des de l'església a la font i al contrari, realitzant-se la benedicció dels rams davant de la Font de Sant Vicent.

El DIJOUS SANT era abans una de les festes més importants de tot l'any. Es commemorava el darrer sopar de Jesús amb els seus deixebles abans de ser entregat. Tenia lloc el tradicional "sermó de la bofetà" i tota la gent, que en estos dies s'havia confesat, participava religiosament en la comunió de la missa. Per la nit tenia lloc una vistosa provessó .

Actualment es monta el monument (moliment), ornament dedicat al Santíssim que ésvetllat durant totes les nits i dies fins el Dissabte Sant. El capellà renta els peus als coterets i a alguns devots recordant el que va fer Jesús amb els seus deixebles.

 En l'actualitat el Dijous Sant no és festiu (o tant sols per la vesprada). La participació dels fidels és més reduïda i no té lloc la provessó per la nit. La Confraria del Cor de Jesús organitza la construcció del monument a una de les capelles laterals de l'església.

 

El DIVENDRES SANT commemora la mort de Crist. Per la vesprada hi ha un acte religiós (no missa) i per la nit té lloc la tradicional provessó del Sepulcre i la Dolorosa que són portats pels quintos de l'any i la corona de les esclaves.  Els xiquets acompanyen la processó portant farolets de colors vistosos cilíndrics amb forma d'acordeó i amb un ciri encés en el seu interior

Processó del Crist i de la Dolorosa (22-03-2008)

Cal destacar que abans durant estos dies, en senyal de dol, no es tocaven les campanes per a cridar els fidels, sinó que els escolanets feien sonar les barjoles pels carrers del poble.

Barjoles:  Matraques. Es tracta d'uns rodets i batall de fusta que s'utilitzava fins no fa molt de temps, del dijous sant al diumenge de Pasqua, per substituir el toc de les campanes. Actualment es toquen les campanes també en estos dies.

També abans durant el matí del divendres sant es feia un Via Crucis per les Capelletes. Enderrocades estes es feia en el Calvari, construït en 1930 en l'antic cementiri. Més modernament el Via Crucis té lloc a la mateixa església.

Durant el DISSABTE SANT tenien lloc les tradicionals ALBADES en que els xics rondaven a les xiques casaderes del poble cantant cobles del tipus de la jota principalment.

La nit del Dissabte Sant al Diumenge de Pasqua té lloc la missa més important de tot l'any, la que anuncia la resurrecció de Jesús. Es beneeixen l'aigua, les candeles, el ciri pasqual i es toquen les campanes al vol en senyal d'alegria.

 

LA VOLTA DELS QUINTOS (DIVENDRES, DISSABTE SANTS)

Com marca la tradició a partir de la celebració del divendres sant se celebra en Catí la Volta dels Quintos pels masos del terme. En este acte festiu els joves que compleixen 18 anys (xics i xiques) recorren a peu la majoria de les masies del terme municipal entre este dia i el dissabte sant sent obsequiats pels masovers amb productes autòctons (vi, ous, etc...). A canvi els quintos canten alguna jota especialment preparada per a l'ocasió.

 

Volta Masos Quintos (22-03-2009)- Vall de Cirers

Així el divendres recorren els masos que encara queden habitats de la Vall de Cirers. Dinen a un dels masos i per la nit acudeixen al poble per portar el Sepulcre en la processó del divendres sants de la nit.

 

Quintos 2008/2009 (Diumenge Pasqua)

El dissabte recorren els masos de l'altra part del terme, la Font de Catí. Al dia següent en les processons del diumenge de Pasqua els quintos porten la Mare de Déu de l'Avellà en la processó de les joves.

També els quintos duien el dilluns de Pasqua la Mare de Déu de l'Avellà en la processó que surt de l'església del poble i va a esperar a la de la Romeria que torna de l'Avellà (l'encontre de la processó del poble  i de la romeria es produeix al Pla Sant Roc dirigint-se després les dos processons juntes cap a l'església).

La història d'aquesta tradició es remonta vàries dècades enrere quan els "mozos" del poble eren cridats a realitzar el Servei Militar. Llavors abans d'anar-se'n realitzaven esta volta pels masos del terme amb la finalitat de recaptar alguns diners per a poder afrontar els mesos que estarien fora de sa casa. Les xiques del poble realitzaven a la mateixa edat un servei social substitutori.

En l'actualitat encara que ja no existeix el servei militar obligatori, els quintos als que s'han afegit també les quintes, segueixen amb este costum o tradició per a que no es perga i per mera diversió. Però la realitat és que cada vegada hi ha menys quintos per descens de natalitat de forma que es veuen obligats a ajuntar-se els de dos o tres anys. D'altra banda la majoria dels 75 masos del terme estan deshabitats quan no completament enderrocats i conseqüentment la ruta es fa més curta cada any que passa.

També durant l'any els quintos organitzen capees de bous i algun any fins i tot bou embolat i ajuden a vestir als Reis i fan de patges la nit del 5 de gener quan estos arriben al poble a repartir els regals.

 

Capea a les Covetes (Quintos 2008, 10 de setembre)

 

LA SOLISPASSA (SALPASSA) (DIMECRES SANT)

Es tracta d'un dels costums més tradicionals que es celebrava al poble. Consistia en dur a terme en tot el territori municipal una cerimònia ludicolitúrgica coneguda amb els nom de solispassa (en altres pobles salpassa o salispassa).

Esta cerimònia es celebrava als voltants de la Pasqua. Consistia en recórrer el capellà i algun escolanet (coteret) tots els masos del terme, primerament amb una cavalleria, i posteriorment amb un vehicle (bicicleta, moto). En cada mas el capellà arruixava a la porta de la casa amb aigua beneïda mesclada amb sal i segó, resava les seues oracions, donava a besar el crucifix i beneïa les persones, camp i bestiar.

Aquest arruixat  representava la marca que els israelites en temps de Moisés van fer amb la sang del corder pasqual per lliurar-se de l'àngel exterminador en la darrera plaga d'Egipte, la que va matar a tots els primogènits de totes les famílies egípcies, i que els va alliberar dels seus opressors. També era el símbol de la propera Pasqua.

Realitzada la benedicció, el capellà i els coterets entraven a la casa on eren rebuts cordialment essent convidats a prendre unes pastes o a dinar si era migdia. Per paga d'este servici, els masovers regalaven ous i aprofitaven l'ocasió per a complir parròquia.

 

Manrubio

 

Al poble, era el dimecres sant quan el capellà recorria totes les cases del poble acompanyat dels coteros. El capellà llançava sobre la porta de la casa segó, sal i aigua beneïda. Els inquilins besaven el crucifix i tiraven unes monedes en la caldereta que portava l'aigua beneïda. Els xiquets del poble portaven una massola i picaven una herba verda coneguda com a manrubio (malrubí), una herba que en molts pobles, després de la solispassa es col·loca en les cases perquè es diu que protegeix dels llamps.

Al mateix temps els xiquets s'entretenien cantant cançonetes com: "Pica massola que jo te festejo com un tabalejo" (que estàs seca com un abadejo) o dient "Porta oberta, bona coberta, porta tancà, bona massolà". També lluitaven els xiquets entre ells per veure qui aconseguia trencar les massoles dels altres, sobre tot les dels més menuts.

Aquest costum està inspirat en l'article de Paco Segarra "Costums catinencs" publicat en la Revista Tossal (N. 1, pàg 7)

 

Cançonetes de la solispassa de la comarca:

Culla: "Porta oberta bona coberta, porta tancada bona maçada". "Toc,toc al retor bon calbot, tic, tic al vicari bon pessic" "Ous a la pica garrotades a Federica". "Ous, ous i dinerets que el vicari en té poquets" "Ous, ous a la finestra, bastonades a la mestra, ous, ous al ponedor, bastonades al retor"

Albocàsser: "Ous, ous i diners que el retó no dirà res" "Ous ací, ous allà, bastonades al sacristà" "Ous a la pallissa, bastonades a la Lluïsa"

 

LA PASQUA DE RESURRECCIÓ (FLORIDA)

La Pasqua de Resurrecció marca el calendari de las demés festes mòbils de l'any. És la festa més important del culte cristià.

VORE WEB SOBRE LA PASQUA I FÓRMULA DE CÀLCUL

PASQUA DEL DARRER ANY

 

Polsa en la foto per ampliar tema

 

PROCESSÓ DEL ENCUENTRO: En Catí el Diumenge de la Pasqua es celebra la Provessó de l'encontre. Tenen lloc dos provessons simultànies. La primera amb la Marededéu de L'Avellà portada pels quintos. Surt amb la creu i les fadrines de l'església. Va pel Carrer Llarguer fins a la plaça de Baix. La segona provessó amb el Santíssim sota palis, la creu, el capellà,  la banda de música i la resta de la gent surt amb sentit contrari per la Plaça de Dalt fins a la Plaça de Baix. Allí es produeix l'encontre de les dos provessons i té lloc la benedicció solemne del Santíssim. Després les dos provessons reprenen el camí cap a l'església on té lloc una solemne missa.

http://picasaweb.google.es/catimenu/DiumengeDePasqua#

 

Es tradicional la confecció de la típica "MONA DE PASQUA" o ROSCA que els padrins regalen als seus fillols (també ho fan altres familiars) i que els xiquets solen menjar-se el dia de pasqua al camp de futbol.

Ampliar el tema de la Rosca a http://www.catimenu.com/gastronomiacati.htm#rosca

 

LA RONDALLA DE CATÍ (DISSABTE SANT, PASQUA)

20 d'abril de 2003 (Diumenge de Pasqua)

El nom de rondalla bé de "ronda", gent que s'encarregava amb armes i municions de guardar el poble. D'ahí va vindre el costum de donar-li el nom de ronda o rondalla a la colla de fadrins que voltaven pel poble cantant i tocant amb guitarres, guitarrons, panderetes i algun instrument de vent.

Després d'uns anys de recuperació de l'antiga rondalla aquesta tradició i costum s'ha tornat a perdre  fa poc. Llàstima.  Tant de bo es torne a recuperar.

Era tradició que la nit del dissabte sant i del diumenge de Pasqua efectuar la rondalla una volta pel poble, des de casa l'alcalde, a casa del capellà, ajuntament, i principals carrers del poble.

 

Ampliar en http://www.catimenu.com/rondallacati.htm

 DILLUNS DE PASQUA

Polsa en la foto per ampliar tema

El dilluns de Pasqua té lloc la Romeria a la Marededéu de L'Avellà. Abans però, la processó tenia lloc el dimarts de Pasqua Florida. La primera romeria data del 7 d'abril de 1545 (dimarts) quan els catinencs van pujar al santuari per demanar la pluja del cel.

 La provessó surt de Catí a les nou. A les dotze hi ha una missa a l'ermita del Santuari. Acabada la missa, i tal com passa el 8 de setembre, degut a que no es pot fer foc al monte ni torrar, molts baixen a dinar al poble. Per la vesprada l'ajuntament que dina a l'ermita convida a pastes i beguda als presents.

Al voltant de les sis, després del rosari, la Romeria remprèn el retorn cap el poble on arriba cap a les vuit de la vesprada. Allí, al Pla Sant Roc,  els espera una provessó que ha sortit de l'església amb la Marededéu de L'Avellà del poble, portada pels quintos de l'any. Es produeix l'encontre de les dos creus i la provessó i la Romeria remprenen el camí cap a l'església. Allí es canta el "Regina Caeli" i es tanca la Romeria.

http://picasaweb.google.es/catimenu/DillunsDePasqua#

Els  darrers anys (desde 2008) s'ha organitzat per part de l'ajuntament  un dinar de germanor al poliesportiu del poble (amb una participació de  més de 700 comensals)

 

Pintura de Pasqual Mespletera de la primera processó a la Mare de Déu de l'Avellà (Dimarts 7 d'abril de 1545)

 

PROCESSÓ A LA MARE DE DÉU DE VALLIVANA

 

 

Sempre i des de ben antic ha sigut gran la devoció de Catí a la Verge de Vallivana, patrona de Morella.

Es celebrava el segon diumenge de Pasqua  una romeria participant tot el poble.

Segons Mossèn Joan Puig, la primera processó de la Verge de Vallivana, patrona de Morella, és la que apareix en el Llibre de Juradesch de l'any 1453. És de suposar que aquest costum deuria de ser antic des del mateix temps de concessió de la Carta Pobla (1239) quan Catí era una de les viles que depenia de Morella.

 

Trobem documentades despeses per a dira processó dels catinencs en 1457, 1466, 1491, 1493, 1495, 1504, 1517, 1543, 1602 i 1638. Alguns anys s'anava dos vegades.

L'any 1472 (segons M. Puig) queda consignada una processó a la Verge de Vallivana. Els romers li oferien un ciri a la Verge. També consta l'any 1501, any de gran sequera, en se van gastar 45 sous de farina, 24 en vi, 24 en congre i altres en salsa, sal, oli i torrons.

A partir de l'any 1545 amb la curació miraculosa de la vella cega i llebrosa va desapareixent la devoció de la gent a la Verge de Vallivana essent substituïda per la devoció a la Mare de Déu de l'Avellà, patrona del poble.

 L'any 1628 es va determinar anar el segon dissabte del mes de maig per no coincidir amb Morella que anava el primer.

  L'any 1702 al comentar les festes del Sexenni de Morella s'assenyala que els dansaires de Catí es van distingir per la seua destresa, agilitat i habilitat en els seus jocs.

No obstant la devoció a la patrona de Morella no desapareix del tot fins ben entrat el segle XX en que els masovers de la Font de Catí anaven anualment en romeria encara per associar-se amb els morellans que anaven el tercer dia de la Pasqua Granada.

Històricament Catí va tindre un plet amb Morella per la possessió de l'ermita que sostenia que estava en terme de Catí.

 

 DILLUNS DE SANT VICENT FERRER

 

Ermita de Sant Vicent (1610)

Portal i Capella de Sant Vicent (1773)

Catí pot enorgullir-se de ser un dels pobles en els que va predicar Sant Vicent Ferrer en 1410. Des de llavors la presència i devoció de Sant Vicent Ferrer impregna tot el poble

Amplia el tema sobre Sant Vicent http://www.catimenu.com/santvicent.htm

 

Més sobre Sant Vicent Ferrer

 

Abans la festa de Sant Vicent es celebrava amb balls i pujant a l'ermita.

Ara el segon dilluns després de Pasqua celebra el poble de Catí la festivitat de Sant Vicent. A les dotze de migdia, si el temps ho permet, té lloc davant de la capella de Sant Vicent que està situada damunt de la Font de Catí una missa en honor del sant que va predicar al poble l'any 1410.

Algunes persones el dia anterior (diumenge) pugen per lliure a l'ermita situada en l'antic camí de Sant Mateu.

El dia de Sant Vicent marca el final de les vacances de Pasqua dels xiquets de l'escola. En l'actualitat és dia laborable.

Més sobre les ermites

http://www.cati.es/ermites.htm

 

SANT PERE MÀRTIR (29 D'ABRIL)

 

Retaule de Jacomart

El dia 29 d'abril es celebrava la festa de SANT PERE MÀRTIR beneint els rams que distribuïen pels camps per a protecció de les collites.

Sant Pere Màrtir és el sant que acompanya a Sant Llorenç en el Retaule de Jacomart (1460) anomenat també de Sant Llorenç i de Sant Pere Màrtir o dels Spigol.

(Veure RETAULE DE JACOMART)

 

ROMERIA DE CATÍ A SANT PERE DE CASTELLFORT

(PRIMER DIUMENGE DE MAIG I DISSABTE ANTERIOR)

Aquesta Romeria data al menys de l'any 1321. Els catinencs pugen anualment a l'ermita de Sant Pere de Castellfort en romeria per a demanar gràcia, salut, pau, pluja al sant.

Entra en la web següent amb un extens reportatge sobre la romeria

ROMERIA SANT PERE

http://www.catimenu.com/santpere.htm

http://picasaweb.google.es/catimenu/SantPere2009#

ASCENSIÓ- DIA DE LES COMUNIONS- CORPUS

Des de la Pasqua de Resurrecció fins a la PASQUA GRANADA entrem en un període de 50 dies en el que tenen lloc les principals romeries de l'any.

Web 1ª Comunió

 

El dia de l'ASCENSIÓ i el CORPUS abans eren unes de les festes més importants de l'any. Ja ho deia el refraner: "Tres jueves hay en el año que relucen más que el Sol: Corpus Christi, Jueves Santo y el día de la Ascensión".

En l'actualitat cap dels tres dijous és festiu i les festes de l'Ascensió i del Corpus s'han passat als diumenges següents a les festes.

Antigament el dijous de l'Ascensió era el dia en que els xiquets prenien LA PRIMERA COMUNIÓ. Actualment en Catí la prenen el diumenge d'abans o de després del antic dijous de l'Ascensió o en la Pasqua Granada.

 

http://picasaweb.google.es/catimenu/Corpus2009#

http://picasaweb.google.es/catimenu/Comunio2009#

 

LA PRIMERA COMUNIÓ:

Antigament celebraven la primera comunió als set anys d'edat. Actualment la majoria de xiquets la prenen quan fan tercer curs de primària (és a dir als vuit anys). Durant uns mesos els xiquets estudiaven la doctrina amb les explicacions del senyor rector. El dia de la primera comunió anaven tots ben mudats a rebre per primera vegada a Jesús sacramentat. Després de la missa tots anaven per les cases visitant els seus parents, veïns i amics per a besar-los la mà i recollir algunes perretes entregant-los a canvi una estampeta commemorativa de la seua primera comunió en la que figuraba la data, el nom, una icona religiosa i una poesia del tipus següent: "Hoy del ángel que me guía la dulce luz percibí que al despertar me decia "Hoy es preciado día más bonito para ti". La veritat és que la majoria recordem este dia com inoblidable en les seues vides.  Després de la cerimònia religiosa anava el dinar, que a l'igual que en els casament, ha evolucionat de menys a més. Al principi tant sols la celebració afectava als familiars més íntims. Tenia lloc en casa. Actualment afecta a més nombre de persones i té lloc en un bar o restaurant del poble.

La festa dels xiquets de la primera Comunió es prollonga fins al final del mes de Juny acudint vestits a les processons que tenen lloc al poble de l'Ascensió, del Corpus i del Cor de Jesús.

La Pasqua Granada o de Pentecostés celebra la venida de l'esperit sant sobre els apóstols. Antigament eren festa el diumenge, dilluns i dimarts. En l'actualitat tant sols és festiu en Catí el diumenge, encara que són festius a Benassal (Sant Cristòfol), Albocàsser (Sant pau), Vilafranca i Morella, que baixa en romeria a Vallivana a la que s'afegeixen alguns catinencs.

El dia del Corpus, celebrat avui en diumenge, catorze dies després de les comunions, era abans una de les festes més lluïdes. Organitzava la celebració del Corpus la Confraria del Sacrament on es portava el Santíssim davall de palis  pels carrers del poble. Actualment en la provessó de la vesprada participen totes les confraries del poble, els xiquets que recentment han pres la primera comunió i la banda de música local. Es trau el palis  i s'alcen uns xicotets monuments per alçar a Déu a la Font i al carrer Sant Roc mentre els xiquets de la comunió llancen al Santíssim pètals de flors i confetti.

 

La Festa del Corpus antigament en Catí (Mossèn Joan Puig) :

Processó del Corpus 2008

La festa del Corpus com en els altres pobles se celebrava en Catí des de ben antic. Consta ja esta festivitat de l'any 1376 i la provessó del 1380. En este dia es repartia l'almoina en blat de Bernat Solà en 1381. Es portava al Santíssim davall de palis tal com consta en 1413. S'encenia un ciri a l'alçar a Déu i l'any 1455 era el Consell o Jurat l'encarregat d'agranar i netejar la plaça per on eixia la processó pagant per lo qual 8 diners. Recordem el costum d'abans dels xiquets que el dia del Corpus feien sonar el rossinyol, un tipus de pardal fet de fang al qual posaven aigua que alternaven amb els cants litúrgics. La confraria antiga i les modernes majoralies i les almoines són proves clares de la solemnitat amb que es celebrava en Catí l'antiga festa del Corpus

 

 

El dia 3 de maig (FESTA DE LA SANTA CREU), solia  anar-se en Romeria a les tres creus que estaven en el lloc on es va construir en 1625 l'ermita del Pilar o a un altre lloc del terme amb una creu de pedra. Allí es repartia pa beneït i es beneïa el terme.

L'any 1727 consta que la benedicció es va fer en l'ermita del Pilar i en el pou de davant de l'ermita.

 

És de ressaltar la devoció del poble de Catí a la Santa Creu. En 1375 fou construït el prigó de Santa Anna o de l'Avellà, el de la Font Vella en 1410, el d'Almaçà (avui Prigonet Trencat) en el Camí del Bosc en 1456, el d'En Moragues o de Brusca en el Camí de Sant Vicent el 1462, el Prigonet de l'Avellà en 1623. També el Prigó del Cementiri o d'Avinyó en 1374.

Era costum el dia 3 de maig beneir el terme amb una relíquia de la Vera Creu, trocet de la creu en que va ser crucificat Jesús i que va ser portat a Catí l'any 1555. La benedicció dels camps solia fer-se en un lloc aleatori, en la Font de Catí, en el prigó de Santa Anna, en la Vall de Cirers, posteriorment en la Plaça de l'església.

 

SANT ISIDRE LLAURADOR (15 DE MAIG)

 

 

Assenyala Mossèn Joan Puig que la primera vegada que consta en Catí la celebració de la festa de Sant Isidre, patró dels llauradors, fou el 16 de maig de 1727. Van ser aquests darrers els que van decidir de  celebrar la seua festa. Així consta els anys 1727, 1730, 1740 i següents. L'any 1776 està ja establerta la Confraria de Sant Isidre continuant fins als nostres dies. Dos majorals dirigeixen la festa, pagant la missa, sermó, vísperes i processsó.

En l'actualitat, malgrat a que la imatge de Sant Isidre continua present en l'interior de l'església de Catí i continua sent els patró dels llauradors ja no es celebra la festa com a tal ni té lloc la processó i la Confraria ha desaparegut.

Des de fa poc de temps aquesta capella l'ocupa Sant Vicent Ferrer havent passat Sant Isidre a ocupar la capella de la Puríssima o de Mossèn Verdú.

 

COR DE JESUS (DARRER DIUMENGE DE JUNY)

 

Entra en la festa

La festa del Cor de Jesús es celebra el darrer diumenge de Juny organitzada per la Confraria del Cor de Jesús. Per la vesprada té lloc una provessó però en la que  participa la confraria, la banda de música i els xiquets de la comunió. Al final de la provessó, la confraria del Cor de Jesús realitza un sorteig entre les sòcies i les convida a un refrigeri.

Segons Mossèn Joan Puig la devoció al Sagrat Cor de Jesús no sabem quan va començar. La primera notícia que hem trobat als arxius, manifestació d'aquesta devoció és la del 2 de juny de 1739. Així constava en l'arxiu parroquial consignant el legat d'una certa quantitat econòmica destinada a sufragar les despeses de la festa del Sagrat Cor de Jesús. Consta també que en 1740 se va fer una funció i que en 1752 Francisco Blasco, pintor del poble, va pintar un quadre del sagrat Cor de Jesús que estava en la sagristia i que es va cremar l'any 1936. Consta també que l'any 1757 van tocar les campanes al vol.

L'any 1902 es va fundar la Confraria del Sagrat Cor de Jesús (que actualment continua existint) estant de pàrroc Mossèn Froilán Gellida. En ella podien ingressar tots, homes, dones, joves i xiquets practicant la comunió dels nous primers divendres de mes i la funció eucarística per la vesprada amb la promesa de salvació per als practicants.

L'any 2009 la imatge del Cor de Jesús va ser restaurada per la catinenca Vicenta Beltrán.

En l'actualitat la Junta Directiva de la Confraria està formada principalment per dones. S'ha abandonat el costum de anar la Confraria amb el guió a la casa dels difunts per a acompanyar-lo a l'església abans del funeral. Continua el costum de oferir una missa pels socis després de la seua mort. Tots els primers divendres de mes la confraria celebra missa per la vesprada. Durant el mes de Juny celebra el mes del Sagrat Cor de Jesús i la Festa del Cor de Jesús.

 

SANT LLUIS GONZAGA (21 DE JUNY)

 

Retrat de S.Lluis (Goya)

 

L'any 1879, segons Mossèn Joan Puig, es funda en Catí la Congregació de Sant Lluis Gonzaga. L'any 1883 es va celebrar una solemne novena al sant i es va pintar la capella que es va obrir davall del cor, al costat de l'altar de Sant Antoni de Pàdua pintant-se una imatge seua. Anys després la mateixa capella es va utilitzar per honrar a Sant Acaci, patró dels fadrins, ambdós devocions desaparegudes.

 

SANT JOAN- (24 DE JUNY)

La devoció de Catí a Sant Joan Baptista i a Sant Joan Evangelista és força antiga. Data de l'any 1447 en que Ramon de Santjoán mana edificar la capella del seu nom.  També consta la devoció a Sant Joan en el balneari.

 

Fogueres de Sant Joan- Carrer Major

 

Fa molts anys que no es celebren a Catí les tradicionals fogueres de Sant Joan per celebrar el solstici d'estiu, el canvi d'estació de la primavera a l'estiu i l'arribada del bon temps. Una costum molt estesa per tots els Països Catalans i en la província d'Alacant en particular.

No fa tants anys al Balneari de l'Avellà, els estiuejants, alguns valencians, encara continuaven cremant a l'albereda la tradicional foguera de la revetlla de Sant Joan testimoni de no fa encara molts anys quan els catinencs pujaven en esta festa a celebra-la a l'Avellà.

Era costum en l'Avellà que els catinencs es rentaren la cara i el cos en la Font de l'Avellà per assegurar-se una pell fina a la vegada que donar sal als matxos i bestiar.

 

FESTES DE LA JOVENTUT (2ª SETMANA JULIOL)

 

Pulsa sobre la foto per ampliar la festa

Aquestes festes des de fa aproximadament uns catorze anys  es celebren anualment. Les organitzen la Junta del Centre Recreatiu de Joves el  segon cap de setmana del mes de juliol.

Hi ha bou embolat a la Raval de l'Hospital (abans es feia al Pla Sant Roc). Hi ha també organitzat un mesó del vi, dinar col·lectiu i altres activitats (Concurs de paelles, ball, etc..)

 

SANTA ANNA (26 DE JULIOL)

 

Fotos de la Festa de Santa Anna

 

Des de ben antic el 26 de juliol es celebra la festa de Santa Anna, antiga patrona del poble, amb missa major a l'ermita que es troba situada a l'entrada del poble per la part nord, a uns 300 m. de la carretera de l'Avellà.

Antigament les festes en honor de la mare de la Verge Santíssima eren solemnes i divertides. La primera vegada que es parla d'elles és en 1450. Els mossos s'encarregaven de dirigir-les i els documents ens parlen de competicions de  llances, jocs de ballestes, pa beneït, correguda de bous, música, a més de les festes religioses. Fins mitjans del s. XX (1950) es recorda la correguda de xiquets amb els premis de les vetetes de diferents i vius colors, concedits als corredors després de la funció de vespres amb l'assistència i presidència de les autoritats eclesiàstiques i municipals a la Plaça de Dalt, asseguts en el Pedrís Valent i amenitzat amb la música de la dolçaina.

L'ajuntament en la festa de Santa Anna i la de Sant Vicent s'encarregava de sufragar les despeses religioses i profanes (balls i corregudes).

Entra en les ermites

Ermita de Santa Anna (ampliar tema)

 

FESTES D'AGOST (FESTES MAJORS)

 

Entra en les festes

 

Les festes majors del poble (Festes d'Agost) tenien lloc en Catí de l'11 al 21 d'agost. Des de l'any 2008 comencen el divendres immediatament anterior a la festa de l'Assumpció (15 d'agost) i acaben dos diumenges després d'aquesta data.

Dos dies hi ha vaca per la vila i tres bous de plaça. Les festes religioses són el dia 15 d'agost (Verge de l'Assumpció), el dia 16 d'agost (Sant Roc) i el dia 17 d'agost Sant Cristòfol.

Altres actes tradicionals són les orquestres de mitjanit, el festivals de bandes de música,  la subhasta,  el ball pla, els concursos de bous,  i la nit del bou embolat

http://www.catimenu.com/festes01.htm

http://picasaweb.google.es/catimenu/DemaVolemBous#

http://picasaweb.google.es/catimenu/BouEmbolat#

http://picasaweb.google.es/catimenu/BousDePlaca#

http://picasaweb.google.es/catimenu/BallPla2009#

http://picasaweb.google.es/catimenu/Subhasta2009#

http://picasaweb.google.es/catimenu/ConcursDEmboladors#

http://picasaweb.google.es/catimenu/VacaDeVila#

 

Ball Pla- Visita Fraga (1966)

 

ELS BOUS DE VILA

Des de ben antic està molt arrelat al nostre poble el costum de torejar els bous. Antigament els masos principals del terme tenien ramaderia de bous braus però per damunt de tot estava la famosa ramaderia de bous braus del Barranc de Lozano, situada en el Barranc de Salvassòria al límit entre els termes de Catí i de Morella. La ramaderia ara ha canviat d'indret a les Covetes, masia de Morella, sent propietaris els hereus de Serviliano Cervera.

El "bou al carrer" o "bou per la vila", típic de la Comunitat Valenciana, és molt diferent de les mundialment conegudes "Corregudes de Bous". La primera gran diferència és que, com el seu nom indica, el "bou al carrer" -bou en el carrer- es realitza en una zona concreta de l'antiga vila -"vila"-, els carrers de la qual són tancades amb unes barreres especials per a evitar que el bou isca del recinte.

La segona diferència és que en el "bou al carrer", no hi ha "torero" enfrontant-se al bou. Qualsevol persona que vullga pot córrer davant -o darrere- del bou és lliure de fer-ho, davall la seua pròpia responsabilitat. La primera referència històrica del "bou al carrer" a Catí és de.

A les festes d'agost tradicionalment els dos primers dies de festa es dediquen principalment als bous de vila. Comencen el primer dia al voltant de les dotze fins migdia i per la vesprada des de les sis a les nou.

 

Bous de vila al Carrer Major

Cada vegada que hi havia que celebrar algun esdeveniment, independència de Catí de la vila de Morella, baixada de la Mare de Déu, finalització d'algun episodi de guerres o d'epidèmies els catinencs ho celebraven torejant  bous o vaquetes. Es torejava als masos, al Balneari de l'Avellà i dintre del poble al Carrer Sant Roc i als principals carrers del poble, en particular a la Plaça de Dalt.

Així ho fa constar Mossèn Joan Puig en la Historia Breve y Documentada de la real Villa de Catí. L'any 1624 assenyala que "hubo unaa gran diversión en la fiesta de San Martín con los toros que corrieron para divertir  a la gente como han acostumbrado a hacerlo en las fiestas de Sant Ana y las de la Virgen de Agosto y en las de San Acacio y en casos extraordinarios de terminación de una guerra.."

Igualment van correr els bous en les festes de Sant Jaume i Santa Anna de l'any 1691 per celebrar l'atorgament de la Independència i separació de Morella concedida pel rei Carles II.

L'any 1814, acabada la guerra de la Independència contra els francesos i en agraïment a la Mare de Déu de l'Avellà a la que havien baixat del Balneari durant la guerra es van celebrar unes complides festes Així ho relata Mossèn Puig ".. resolvieron que el 5 de septiembre se empezase las fiestas con un toro valiente, corriéndolo dos días por la villa y matarlo el 6 por la noche.. el 7 bajar a María Santísima, el 8,9 y 10 en su honor funciones solemnes en la iglesia y el 11 se devuelve al santuario... la tarde de los demás días se celebraron gandes bailes i por la noche toro embolado"

L'any 1833, el dissabte, 5 d'octubre, després de col·locar i beneir pel clergat la campana major (Maria Rosa) del campanar de Catí, es va torejar per tot el poble i es va matar una vaca de Vallivana.

Durant els anys de la postguerra són famoses les corregudes de bous celebrades a la placeta del Balneari de l'Avellà durant els mesos de l'estiu amb bous de la ramaderia del mateix "Tancat" de l'Avellà propietat de Gabriel Miralles García, del Mas d'En Selma i que amb companyia de Vicent de Borjo van comprar la quasi totalitat del Balneari de l'Avellà (Fonda, Casa de Banys i monte) a Enrique Bosch, més conegut com el Baró de Casablanca, casat amb Dª Jacinta, més coneguda com "La Farola".

També l'any 1991 al celebrarse les festes del tercer centenari de la Indepèndencia es van celebrar els dies 6 i 7 del mes d'abril festes amb vaquetes i bou embolat.

 

ELS BOUS DE PLAÇA

El lloc tradicional dels bous de plaça és la Plaça de Dalt, però també s'ha torejat bous de plaça en el Pla i carrer Sant Roc i en en l'Arrabal de l'Hospital entre el monòl·lit de la independència i el Centre Recreatiu. També s'han torejat bous de plaça en el Mas de Monfort, en les Covetes i més recentment en el Mas de la Font.

A les festes d'agost els bous de plaça es celebren, normalment els tres darrers dies, sempre que no coincidisca amb alguna de les tres festes d'iglesia: la Mare de Déu, Sant Roc o Sant Cristòfol.

 

Bous de plaça 2012

 

EL BOU EMBOLAT

El "bou embolat" és una variació del "bou al carrer", encara que molt més recent (pareix que va començar el segle XIX). En aquella època era prou complex soltar un bou en el carrer a la nit a causa de l'escassa il·luminació.

Així, la solució va ser instal·lar un ferramenta especial en el cap del bou per a suportar dos torxes en forma de bola -embolat- que il·luminaren els carrers, advertint la gent de la presència del bou. Hui en dia, eixa font de llum no seria necessària, però la tradició continua d'esta manera.

Normalment, el mateix bou o bous que són soltats, fent la prova durant el dia, són "embolats" a la nit. En l'embolada es col·loquen en les banyes dels bous dos boles de quitrà enceses sent emocionants els moments anteriors i els posteriors a l'embolada.  Al final de la solta -unes dos hores-, són sacrificats per un escorxador professional i la carn és venuda després de passar tots els controls sanitaris corresponents.

Des de fa uns trenta anys s'ha posat de moda al poble. De vegades en una mateixa nit de les festes d'Agost (Sant Cristòfol, Ajuntament, Penya Taurina, etc..) s'embolen dos bous. A banda està la nit del concurs d'emboladors on s'embolen entre quatre i cinc bous.

 

LA SUBHASTA

El segon dia de bous de vila, a les 19:00 h es realitza en Catí la subhasta de les vaques o bous de vila. La recent normativa, després de que fa uns anys es manifestara una greu enfermetat que va afectar especialment als animals de lídia, condiciona un poc la subhasta ja que determinades parts del bou o vaca estan prohibides de comercialitzar i les altres cal realitzar una anàlisi abans de comercialitzar-se al públic.

Subhasta 2012

La subhasta té lloc al Carrer Major entre la Casa de la Vila i l'Ajuntament nou. Les colles es seuen en la vorera i aposten a un preu mentre l'alguacil recorre de dalt a baix el recinte, des de la Casa Miralles a la porta de l'església, prenent nota i trametent al secretari de l'ajuntament de les apostes realitzades i dels grups que les han realitzat.

Entre d'altres es subhasten els cuernos, la coa, la panxa... etc. La frase que repeteix contínuamentl'alguacil és:

" Cinc euros hi ha quin done dels cuernos de la primera vaca..." (repetit vàries vegades), "Cavallers hi ha quin done més.." "A les tres, adjudicat a la colla...."

EL BALL PLA

El ball pla és una forma de ball de parelles, potser la més típica dels pobles valencians, on fou molt estesa, sobretot durant el segle XIX, i on ha deixat testimoniatges des del segle XVII. Espècie de baixa dansa, generalment de compàs ternari, que es caracteritza, tal com indica el nom, per un punteig suau, per un moviment dels peus lliscant a poca distància de terra i per l'absència de salts.

 

Ball Pla 2012

 

A la primera part, o començament, les parelles fan una mena de passeig, marcant els passos al ritme de la tonada, mentre cada ballador sosté, amb la mà dreta, l'esquerra de la balladora. A la segona part, o caiguda, ballador i balladora dansen l'un de cara a l'altre, s'acosten, s'allunyen, es canvien de lloc, amb més moviment de braços i cames.

El ball pla s'ha realitzat a les festes d'agost i en ocasions especials en tres carrers principalment, a les dos plaçes i al Carrer Major. També es freqüent que es realitze el dia de la Mare de Déu (8 de setembre) a la placeta del Balneari de l'Avellà.

La música que acompanya el ball pla va a càrrec d'alguns músics (caixa, tambor, plats, trompeta i clarinet, ).

 

MARE DE DÉU DE L'ASSUMPCIÓ (15 D'AGOST)

Entra en les festes

 

Abans era la festa en que s'acabava la sega dels camps.

És la festa major de les festes patronals. L'església de Catí està dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció. La festa recorda el traspàs al cel del cos i ànima de la Verge.  Hi ha solemne missa major i provessó acompanyada de la Banda de Música del poble.

Per la vesprada al camp de futbol "Santa Anna" es realitza la presentació del C.D. Catí en partit contra un famós del futbol provincial.

Fotos Processó Assumpció

http://picasaweb.google.es/catimenu/PresentacionDelCDCati#

 

SANT ROC (16 D'AGOST)

 

 

Segons Mosèn Joan Puig, antigament els pobles eren castigats sovint amb la malaltia de la pesta. De 1347 a 1552 la veiem documentada trenta vegades. Ben de segur que en 1589 deuria d'afligir mot al poble ja que el dia 13 d'agost d'aquest any van elegir a Sant Roc patró i advocat contra tant terrible mal. Des d'aquesta data es van obligar els catinencs a celebrar la seua festa. Més endavant van repartir pa beneït el dia de la festa i els veïns del Carrer Galià (ara de Sant Roc) li van dedicar el seu carrer i li van alçar en 1679 una xicoteta capella sobre el portal d'Almaçà que fou enderrocat l'any 1932 per a poder passar els camions.. El picapedrer que la va construir fou Agustí Beltran, que va rebre 3 lliures pel seu treball. La capella era molt xicoteta de manera que fou ampliada l'any 1721 pels mateixos veins del carrer. La capella fou beneïda per Mossèn Celma el dia 15 d'agost amb el permís del bisbe Bartolomé Camacho i segons decret de 3 de setembre de 1722 es podia celebrar missa en ella.

Es van cantar en la capella completes en 1740 i es van celebrar 19 misses en 1752. Des de l'any 1721 es va tindre més devoció en el barri de Sant Roc del poble que compren la meitat de la vila i més especialment des de 1773 quan es va construir en el barri nord del poble la capella de Sant Vicent Ferrer.

 És sant Roc un dels sants més venerats en Catí en les Festes Majors del Poble.

 

Entra en les festes

 

La festa de Sant Roc té lloc el dia 16 d'agost i es organitzada pels veïns del carrer que duu el nom del sant, advocat de la pesta i que sempre es representa conjuntament amb un gos.

Pel matí hi ha solemne missa major i provessó acompanyada de la banda de música. A continuació la banda de música acompanya als veïns del carrer sent convidada a un refrigeri.

A migdia, al  mateix carrer de Sant Roc hi ha un dinar col·lectiu dels veïns i després solta de vaquetes al carrer per a tot el poble.

Fotos Processó Sant Roc

 

SANT CRISTÒFOL (17 D'AGOST)

Entra en les festes

 

El dia 17 es celebra la festa de Sant Cristòfol, el patró dels xofers. Normalment la festa es organitzada pels clavaris.

La festa comença la mateixa matinada a les 00:00, de vegades amb bou embolat. A continuació orquestra i ball al Centre Recreatiu fins que clareja el dia. A les 12 missa major, benedicció dels vehicles i provessó.

Per la vesprada les activitats continuen amb vaquetes a la plaça i la festa culmina amb bou embolat. 

Fotos Festa Sant Cristòfol

 

 

Sant Cristòfol 1969

 

DIA DE LA MARE DE DÉU DE L'AVELLÀ- (8 DE SETEMBRE)

Degut a l'extensió del tema es recomana visitar la web http://www.catimenu.com/avella0.htm

Per ampliar pulsa sobre la foto

 

El dia 8 de setembre es la festa de les marededéus trobades. No consta quan va començar aquesta devoció encara que és antiga (després del segle XVII).

En Catí es celebra el dia de la nostra patrona: la Mare de Déu de L'Avellà.  A les deu comença un autobús a pujar gent des del poble al Balneari. A les dotze hi ha missa a l'ermita.

Era costum, en acabar la missa, que les colles d'amics realitzaren torrades de carn. Ara amb la prohibició de fer foc al monte, algunes colles baixen a dinar al poble. Alguns tornen a pujar, però la festa ja no és la mateixa.

A les cinc de la vesprada hi ha rosari i provessó organitzat per la Confraria de la Marededéu de L'Avellà que en acabar ofereixen coc i beguda a tots els assistents. A continuació alguns anys es balla el ball pla a la placeta.

Si la festa cau en dissabte o diumenge hi ha molta més gent ja que poden participar els estudiants  i gent d'altres pobles veïns que quan la festa cau entre setmana no ho poden fer per motius de treball.

 

No hi ha romeria ni de pujada ni de baixada, tal com passa el dilluns de pasqüeta però alguna gent s'anima a pujar i sobre tot a baixar a peu pel seu compte.

Els dos darrers anys (2008 i 2009) s'ha organitzat per part de l'ajuntament i del C.D. Catí  un dinar de germanor al poliesportiu del poble amb una participació de  més de 700 comensals)

Ampliar tema (Verge, ermita, balneari, font, aigua, romeria, goigs, etc... en http://www.catimenu.com/avella0.htm

 

VOLTA DE MUNTANYA DE CATI- (2on. Dissabte setembre)

Des de fa uns anys té lloc la Volta de muntanya de Catí el 2on dissabte del mes de setembre. Organitzen l'Ajuntament, Club de Muntanya de Catí i Associació Cultural.

Foto Segura

http://picasaweb.google.es/catimenu/PrimeraVoltaDeMuntanyaACati#

http://picasaweb.google.com/catimenu/IIVoltaDeMuntanyaDeCati#

http://voltacati.blogspot.com

 

NOVENA A LA MARE DE DÉU DE L'AVELLÀ

 

 

 

El dissabte després del Dia de la Mare de Déu de l'Avellà comença en Catí una novena a la Verge de l'Avellà.

El darrer dia de la novena, el diumenge, se celebra solemne una  processó organitzada per la Confraria de la Mare de Déu de l'Avellà en la que es trau als carrers la imatge de la Verge de l'Avellà de l'església parroquial de Catí.

La Banda de Música no acompanya a la processó ja que coincideix tots els anys amb el seu desplaçament a la festa de Moros de Peníscola (dissabte i diumenge)

 

SANT MIQUEL (29 DE SETEMBRE)

L'advocació a Sant Miquel és una de les més antigues del poble de Catí. La família de Pere Montserrat, Resplandina, filla de Pere Montserrat, famós mercader de llanes, va concertar l'any 1377 (8 de novembre) la construcció d'una capella dedicada a Sant Miquel i a Sant Pere Apòstol. En la pedra clau de la capella figura l'escut de la família (muntanya i serra).  Fou construïda pel pedrapiquer tortosí Bartomeu Durà i pel catinenc Sans pel preu de 2.000 sous. Encara actualment es coneguda com la capella dels Montserrat. Des de principis de l'actual segle alberga el retaule de Jacomart.

 

retaulec.jpg (36673 bytes)

Capella dels Montserrat amb el retaule de Jacomart

Segons l'Apocalipsi, llibre del Nou Testament, Sant Miquel lluita contra el dimoni i l'expulsa del cel, escena que es veu reflectida per Pasqual Mespletera en l'ermita de l'Avellà.


L'arcàngel Sant Miquel en la bòveda de l'ermita de l'Avellà lluitant contra el dimoni (drac)

En l'actualitat, després de 1970, la festa de Sant Miquel es celebra cojuntament amb la de Sant Gabriel i Sant Rafael.
 

El primer diumenge d'octubre es feia la festa de la MARE DE DÉU DEL ROSER  instituida en desembre de 1576 a càrrec de la seua confraria. Organitzava tot el mes el ROSARI D'OCTUBRE  (Papa Lleó XIII) i el ROSARI DE L'AURORA que es realitzava abans de la missa primera i en el que els xiquets anaven amb farolets.

És ben coneguda la devoció dels catinencs al rosari. Es resava la vespra de la mare de Déu de l'Assumpció i en Carnestoltes. A més en la processó de Sant Pere es ressaven 18 parts. Diariàment es ressava el rosari a l'eglésia i en les famílies i masos.

 

DIA DEL PILAR- (12 D'OCTUBRE)

Per ampliar polsa sobre la foto

 

El dia 12 d'octubre té lloc a l'ermita del Pilar, situada a la Vall de Catí una missa a la que acudeixen tots els masovers de la Vall de Cirers, totes les Pilars del poble i gran número de devots de la Verge del Pilar. Al final de la missa té lloc una provessó des de l'ermita a les tres creus.

A continuació els masovers de la Vall inviten a tots els presents a coques i beguda.

Canviant d'assumpte, este dia, el del Pilar, comença la temporada de caça. Encara que darrerament aquesta escasseja en tot el terme.

Entrar en l'ermita del Pilar

http://www.catimenu.com/ermites.htm#elpilar

L'ermita del Pilar de Catí (la Pilarica) és una de les poques ermites valencianes dedicades a esta advocació mariana

 

SANTA TERESA DE JESÚS: (15 D'OCTUBRE)

 

 

Segons Mossèn Joan Puig la devoció a Santa Teresa de Jesús data del 22 d'octubre de l'any 1876 en que es va fundar la Congregació de les Teresianes dirigida pel sacerdot Mossèn Enric d'Osó, natural de Vinebre i fundador de les religioses de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, consagrada a la instrucció i formació de la joventut femenina. Mossèn J. Puig assenyala que si es complira el seu reglament quant al quart d'hora d'oració diària i la moderació en les diversions seria veritablement un principi de renovació dels bons costums i fonament de la pietat en les parròquies. Les sòcies trauen amb molt de fervor en provessó a la seua patrona el dia de la seua festa: el 15 d'octubre

 

FESTES DIADA AUTONÒMICA- (Durant el mes d'octubre)

El 9 d'octubre és el Dia de la Comunitat Valenciana  en el  que es commemora l'entrada a la ciutat de València del rei En Jaume I en 1238.

La conquesta i formació del Regne de València no es va culminar fins els anys 1304-1305 amb la Sentència Arbitral de Torrellas i el Tractat d' Elx, i el territori actual no es va unificar fins 1851 amb la incorporació de Requena i Utiel; però el 9 d'octubre es va escollir como la data més representativa, per ser València la capital del llavors Regne de València i, actualment, de la Comunitat Valenciana.

A nivell local de València, és una celebració amb una llarga tradició des de el segle XIV amb el rei Jaume II d'Aragó. En canvi, a nivell de tot el territori de la Comunitat Valenciana, es tracta d'una celebració institucional contemporània que té el seu origen l'any 1976, quan en el Plenari de Parlamentari  es va proclamar per a esta data el Dia Nacional del País Valencià.
 

Amb motiu de la diada autonòmica l'Associació Cultural "Tossal de la Nevera" organitza estes festes el darrer cap de setmana d'octubre aproximadament. Hi han conferències, balls populars i sopar de germanor amb actuació musical.

 

http://picasaweb.google.es/catimenu/Diada9octubre#

 

TOT SANTS- (1 DE NOVEMBRE)

 

Tots Sants a Catí

 

Com en la majoria dels pobles, és costum recordar als difunts el dia de Tot Sants (1 de novembre).

Durant els darrers dies d'octubre la gent va individualment al cementeri a netejar les làpides dels seus familiars difunts i aprofita per canviar les flors artificials que han estat durant tot l'any anterior per flors naturals.

El dia de Tot Sants, a les quatre de la vesprada,  acudeix tota la gent del poble al cementeri, alguns de forma lliure, altres en processó que surt resant el rosari des de l'església fins al cementeri.

En arribar la processó al cementeri el capellà resa unes oracions col·lectives  i tota la gent aprofita per fer una visita als seus familiars difunts.

Fa ja bastant de temps, al dia següent,  2 de novembre es celebrava a l'església del poble el Dia d'ànimes amb tres misses seguides en memòria dels difunts. A continuació tenia lloc LA SOLTA DEL BOSCH

En l'església de Catí, l'any 1503, Joan Bellmunt, va fer la capella de les Ànimes en la que es celebrava tots els anys un novenari. La capella fou dedicada més endavant a la Mare de Déu del Carme. Després de la destrucció de les capelles de 1936 es va col·locar un Santo Crist que es va baixar del Cor.

 

SANT MARTÍ- (11 DE NOVEMBRE)

 

Sant Martí, patró de Catí

Mes detalls sobre la festa

 

L'any 1642 Sant Martí fou nomenat patró del poble de Catí. Encara que moltes festes s'han traslladat als caps de setmana anterior o posterior a la festa (Romeria de Sant Pere, per exemple), la festa de Sant Martí s'ha mantingut el dia 11 de novembre.

Des de ben antic era costum fer bous i organitzar jocs i comèdies populars.

Des de l'any 1810 (possiblement coincidint amb el final de la Guerra de la Independència contra els francesos) existia el costum de tocar a les 12 de mitjanit les campanes al vol i cantar la cançó que deia: "Puça matinera, alçat de matí, toca les campanes a Sant Martí".

Durant el present segle era costum aquest dia reunir-se en colles d'amics. Entre tots els amics reunien una botella d'oli d'oliva i s'ajuntaven a menjar botifarres i productes semblants. També els xiquets tenien la seua bereneta al camp de futbol.

La festa avui en dia: L'Associació de Jubilats del poble (de Sant Martí) s'ocupa de l'organització i sufragament de la festa (missa, banda de música).  Es toquen les campanes al vol la vespra (a les set de la vesprada). El dia 11 de novembre, a les 12 h,  hi ha solemne missa major i provessó.. Al final de la provessó la banda de música fa una desfilada fins la llar del jubilat i allí es convidada a un refregiri. A migdia hi ha un dinar col·lectiu de jubilats i després un ball amb un duo.

El centre recreatiu de joves organitza  aquest dia, la vespra o el cap de setmana següent si la festa cau en dia entre setmana, una orquestra al ball . Les colles d'amics solen dinar o sopar junts aquestos dies en algun dels bars del poble.

Fotos de la festa de Sant Martí

http://www.catimenu.com/sanmarticati.htm

 

LA MATANÇA DEL BACÓ (A PARTIR DE L' 11 DE NOVEMBRE)

A medida que passa, inexorable, el temps i ens convertim en adults, els records que guardem de la nostra infantesa van semblant-se a les escenes soltes, però carregades de simbolisme, d'una pel·lícula: la pel·lícula de la nostra vida. I així, estos moments passats i atrapats ara en record, estes fotografies velles que es guarden en el nostre pensament, passen a formar part de la nostàlgia, personal i també col·lectiva, quan es tracta de records lligats a les tradicions i costums d'un poble, com ara el nostre. Algunes d'eixes vivències pertanyen a la tradició familiar de la matança del bacó, un costum que representava molt més que el sacrifici d'un animal per tal d'aprofitar-ne la carn i tots el seus derivats. La "matança del bacó" simbolitzava tota una manera de viure

Ampliar el tema en:

http://www.catimenu.com/matanza.htm

matansa familiarb.jpg

Foto Jesús Adell

 

Cap a la festa de Sant Martí comencen a Catí les matances de bacons que duraran fins que s'acaben els freds de l'hivern. Coneguda en totes parts es la dita "A cada porc li arriba el seu Sant Martí".

Més detall en http://www.catimenu.com/matanza.htm

 

SANTA CECILIA- (22 DE NOVEMBRE)

 

Entrega a Santa Cecilia del 1er Premi del certamen provincial

 

Com tots sabem Santa Cecília es la patrona de la Música. És el dia per tant que celebren especialment els músics de la banda del poble. Sol celebrar-se el dissabte següent al dia oficial al calendari (22 de novembre).

El dia anterior, a les deu, hi ha una cercavila de la banda de música. Pel matí hi ha una diana per tot el poble. A continuació missa. Després esmorzar a un bar del poble o al local d'assaig de la banda. A continuació hi han xarangues i cercavila per tot el poble.

A migdia es dina a un dels bars del poble i s'organitza un disco-móbil durant tota la vesprada. Alguns anys la festa s'allarga fins el sopar.

 

 

SANTA CATALINA (SANTA CATERINA)- (25 NOVEMBRE)

 

 

Els dies 24, 25 o 26 de Novembre (segons cau la setmana) l'escola de Catí celebra la festa de Santa Catalina.

Des de ben antic aquesta santa verge d'Alexandria era la patrona de l'escola de les xiques. L'escola dels xics tenia per patró a Sant Nicolau (6 de desembre). En l'escola de Catí, ara que no hi ha separació per sexes, aquestes dos festivitats es celebren ara juntes el mateix dia, el que correspondria a la festa de Santa Catalina.

El dia d'abans de la festa tots els alumnes es dediquen a captar per les cases del poble per obtindre uns diners per organitzar la festa. A les tendes en lloc de diners els solen donar aliments i begudes per a la festa (fantes, cocacoles, formatge...)

Escola de Catí, abans de la darrera remodelació

 

Santa Catalina

tot lo món s'inclina.

Anirem al riu

a menjarmos una perdiu (prim)

Anirem a la bassa

a menjarmos una carbassa

 

 

Sant Nicolau, santo bendito

confesor de Jesucristo.

La gallina que encontremos

manda el rey que la matemos.

Servellí, servellà

(sirve allí, sirve allà)

l'olla del mestre bullirà

(la mare velleta baixarà)

Si no vull avui, bullira demà.

Cançó tradicional

 

Cançó tradicional

 

En arribar a l'escola s'ajunten tots els diners i són els alumnes majors (els de 2n d'ESO abans, ara els de 6é de primària) els que s'encarreguen de comprar els productes necessaris (papes, olives, cacau, begudes...) per a dinar al dia següent.

El dia de la festa, pel matí, es celebra una missa a l'església del poble. En finalitzar la missa els alumnes responsables van a buscar les primes i el xocolate per menjar-les tots junts els alumnes de l'escola, els de la guarderia i els mestres.

A continuació s'organitzen diferents tipus de jocs, partits de handbol (baló a mà) i futbol sala i jocs per als més menuts.

En acabar de dinar, els més menuts solen veure una pel·lícula apropiada i els més grans fan una gimcana per grups de totes les edats que consisteix en proves com afaitar globus, muntar clares d'ous, passar fil per el cap d'una agulla.. i altres que cada curs s'organitzen.

(Alumnes de 1r-2n ESO de Catí- Revista Espígol-Núm. 10- Festa Santa Catalina 1999)

 

SANT ACACI MÀRTIR: (27 NOVEMBRE)

 

És molt antiga la devoció a Sant Acaci Màrtir. Apareix ja en 1386 i en 1539.  L'any 1591 (4 març) la seua imatge es beneïda pel bisbe.

Els joves de Catí (fadrins), segons Mossèn Joan Puig, acostumaven a celebrar les festes de Nadal, Pasqua, Assumpció i Nativitat de la Verge. Nomenaven dos majorals que curaven de dirigir-les i replegar el necessari per a sufragar les despeses entre les que no podien faltar els dolçainers. El Consell municipal ajudava a costejar el salari dels gaiters. Així es veu consignat els anys 1424 i 1428.

 L'any 1712 consta que sant  Acaci fou honrat pels joves catinencs.

 L'any 1780 (segons M. Joan Puig, culmina la seua devoció nomenant al sant com a Patró dels Fadrins. Fins l'entrada del segle XX es celebrava missa, sermó, vísperes, processó, balls populars, corregudes de bous i de pólvora . La devoció al sant desapareix després de la guerra.

Mossèn Joan Puig fa constar que l'any 1845 sabem que els joves li van oferir una función sufragada pel Calvari i el 13 de maig de 1846 l'ajuntament va nomenar a una persona clavari del sant, encarregada de servir-lo i venerar-lo.

 

 

SANTA BÀRBARA (4 DE DESEMBRE)

 

 

 

El dia 4 de desembre es celebrava la festa de SANTA BÀRBARA, de la qual hi ha constància fins l'any 1770.

Santa Bàrbara era invocada per a protegir de les tempestes, llamps i del pedrisc.

D'ahí l'expressió de "Enrecordarse'n de Santa Bàrbara quan trona"

 

 

SANT NICOLAU- (6 DESEMBRE)

 

 

Als països anglosaxons Sant Nicolau (Santa Claus), navegant en un trineu carregat de regals, és el precursor de les festes de Nadal. Aquest costum, amb la força dels mitjans de comunicació americans, darrerament s'està imposant per tot arreu del món.

Al nostre poble, quan els xiquets i xiquetes estudiaven per separat, com hem dit abans, Sant Nicolau era el patró de l'escola dels xics. Els xics sortien pels carrers del poble recaptant figues, panses, ameles, nous  per organitzar la seua festa.

Antigament les gallines de tot el poble anaven soltes pels carrers. Per a diferenciar-les cada gallina duia a les potes una gaseta que, en cas de pèrdua, servia per a poder identificar al seu propietari. Quan arribava la festa de Sant Nicolau totes les gallines eren tancades als corrals per temor a la cançó que deia:

"Sant Nicolau, santo bendito

confesor de Jesucristo.

La gallina que encontremos

manda el rey que la matemos..."

I així era efectivament. Si alguna gallina quedava solta pels carrers desapareixia.

Era costum dels joves agarrar la gallina que trobaven solta, la enterraven de forma que tant sols apareixia el cap i jugaven a vore qui era el que la decapitava.

Aquest costum de matar una gallina o un titot, apareix de forma semblant als pobles de la nostra comarca com Xert i Benassal. A Benassal la vespra de Sant Nicolau es celebrava la festa del gall-gallet. Els escolans nugaven un gall o titot que havien comprat a la punta d'un pal, el passejaven pels carrers del poble i al final, quan el gall estava mort li'l donaven al mestre.

"Sant Nicolau de la Torre En Diumenge

els xiquets el paguen, i el mestre se'l menge"

 

LA PURÍSSIMA- (8 DE DESEMBRE)

Hijas de Maria

La devoció del poble a la Puríssima data de ben antic.  A finals del segle XVI Mossèn Francesc Verdú va manar construir una capella dedicada a la Puríssima en la que fou ell mateix soterrat l'any 1598 (tal com es pot veure encara en la pedra escut de la capella).  Disposava d'un retaule propi. Aquesta capella fou dedicada més endavant a Santa Teresa de Jesús traslladant el retaule a la Capella dels Spígol.

frai-verdu-1.jpg

 

Pedra escut dels Verduns en l'antiga Capella de la Puríssima

 

El dia 8 de desembre es celebra la festa de la Immaculada Concepción (la Puríssima). Hi ha missa i provessó amb la banda de música organitzada per la "Confraria de las Hijas de Maria".

Darrerament, degut a l'introducció de la festa de la Constitució Espanyola el dia 6 de desembre els treballadors solen fer pont.

L'advocació de la Puríssima actualment està centralitzada en l'antiga capella del Roser (al costat de Sant Josep).

 

Puríssima, 08-12-06

 

 

NADAL (24 DE DESEMBRE)

"A Nadal cada ovella al seu corral.."

Cada dia les grans empreses nacionals i multinacionals ens avancen més prompte la festa de Nadal. Tradicionalment però, les festes de Nadal començaven sempre amb el dia de la loteria nacional, que coincidia amb el primer dia de les vacances dels xiquets de l'escola i acabaven dos dies després dels reis (8 de gener) quan els xiquets reprenien les seues activitats escolars.

Les festes de Nadal de Catí no suposen moltes novetats de les que es celebren a qualsevol altre poble de la comarca. Es manté el costum de donar l'arguinaldo: (castellanisme) Estrenes o presents, preferentment de menjar, propis de Nadal. També s'usa la variant més incorrecta d' arguilando, costum d'acaptar els xiquets per Nadal.

 

La primera activitat és el festival nadalenc que organitzen els alumnes de l'escola del poble al centre recreatiu,el capvespre del començament de les vacances. En ocasions s'ha fet una representació nadalenca a l'església parroquial.

Per ampliar el tema polsa sobre la foto

 

 

A l'església es monta un pessebre durant totes les festes. L'ajuntament decora la plaça de dalt amb un pi, amb motius nadalencs, que estarà en peu fins el dissabte de celebració de la festa de Sant Antoni, en que serà cremat a la placeta de l'església, juntament amb una carrasca, en la tradicional foguerada.

La nit de Nadal es costum reunir-se tota la família celebrant la tradicional Missa del Gall, missa de mitja nit, i un ressopar junts en el que no falten les xulles de corder o pollastre i una xocolatada de postre. Al dia següent de Nadal es celebrava la festa de Nadalet (que poc a poc ha anat perdent força). Existeix al terme el Mas de Nadalet.

 

 

La banda de música a finals de l'any vell o principis del nou, organitza al centre recreatiu un concert musical (de Nadal o d'Any Nou). També solen organitzar-se a l'església parroquial algun concert com el del grup de rondalla.

El dia 28 de desembre és el dia de les innocentades. El dia 31 és el dia de l'home dels nassos. Era costum que algun major et digués: "Al carrer Major hi ha un home que té tants nassos com dies queden a l'any" i et passaves el dia buscant-lo per tot el carrer i per dins de l'Hostal de Fernandina pensant "Serà este home o serà aquell?"

Com en totes parts no falten en totes les festes els tradicionals dolços (massapans, tarrons, pastissos), i menjars (pilotes de Nadal, pavo, cotillon..).

 

Pilotes de Nadal

Ingredients: per a 4 persones

- 300 grams de carn picada, barrejada de bou i porc.
- 50 grams de pernil picat fi.
- 200 grams de llonganisses.
- 100 grams de pit de pollastre picada fina.
- 450 grams de pa ratllat.
- 30 grams de formatge catinenc sec ratllat.
- 4 ous.
- 2 litres de brou de carn.
- 1 cap d'alls.
- 1 copa de vi de Xerez.
- 1 cullerada sopera de mantega.
- Julivert.
- Pebre.
- Sal

Preparació:

Començarem per la preparació de les carns, llevant la pell a les llonganisses i mesclant bé tota la carn, tant de bou, porc, pollastre, llonganisses i pernil, igualant-les el millor possible, fregint després en una paella amb la mantega, a foc lent per no cremar-les, fins daurar bé sense deixar de remenar per igualar.

Quan estiguin, les posem al fons d'un bol grandet, on els afegirem l'all i el julivert ben picats, el formatge, tres ous i el rovell del quart (reservant una clara), el pa ratllat, i la copa de Xerez. Especiarem amb sal i pebre (haurem provat la massa crua per estar segurs de la quantitat).

Pastarem amb les mans fins a obtenir una massa homogènia i espessa per fer les pilotes. Si ens sortís massa espessa, podem alleugerir amb una mica del brou de carn, pro no gaire.

En un perol adequat, posarem a escalfar el brou fins que comenci a bullir, i mentre anirem elaborant les pilotes, de la grandària aproximada d'una pilota de ping-pong, uns 4 centímetres de diàmetre.

Quan el brou bulli, anirem cobrint les pilotes a la clara d'ou que hem reservat, bé batuda, i posant amb cura en el brou per no destrossar-les.

El temps de cocció és d'uns quinze minuts. S'ha de servir ben calent com correspon a un deliciós plat hivernal, tot i que no desmereix en cap temporada.

 

LA LLUNA

 

 

Com en tots els pobles i cultures antigues l'estat de la Lluna al cel ha estat constantment consultat pels catinencs.

Lluna vella (decreixent): Dia 9 de gener de 2012

Lluna nova (creixent): Dia 23 de gener de 2012

La majoria de les tasques s'han de fer en lluna vella (lluna decreixent):

- Tallar-se el pel i ungles (creixen menys i més fort)

- Traure el fem (no s'aviva de puces)

- Tasques agrícoles (llaurar, sembrar, esporgar, empeltar..)

- Tallar arbres de fulla caduca- En canvi els de fulla perenne s'han de tallar en lluna nova.

- Fer la llana dels matalaps (no s'aviva de puces, polls ni pols)

- Netejar bassa, pou, font, Sénia (si es fa en lluna nova es perd més fàcilment l'aigua)

- pintar (no es crien taraganyes ni polilles)

- Sembrar i replegar pataques .

- Trasbalsar el vi

 

BUREO

Reunió de festa que s'organitzava setmanalment, després de sopar fins altes hores de la matinada del diumenge, a un mas diferent per a ballar i fer jocs col·lectius.  Era el punt d'encontre dels xic i xiques masovers, masoveres o del poble. La música era a base de guitarra, pitos amb els dits i un ferro colpejant una botella d'anís. El ball més freqüent era la jota encara que poc a poc es va imposar el "agarrao" que permetia més el contacte físic i el "magreo".

 

Mas d'Antoli (a dos hores a peu del poble)

 

El Bureo consistia en reunir-se els joves i no tant joves del dos sexes, generalment a la nit, en un determinat mas per a ballar al so d’alguna guitarra i passar-ho bé. S’anunciava amb temps suficient perquè correguera la veu i poguera assistir el màxim de gent que ho desitjara. Eren famosos els bureos de la nostra comarca del Maestrat i dels Ports en que reunits els masovers s’entregaven al sarau o als passatemps.

 S’organitzava amb qualsevol pretexte: bodes,  matances, festes típiques (Carnestoltes, Nadal, El Pilar,...), . Se celebraven de forma rotatòria per a que no hi haguera cap mas ni el mes pobre i humil  que no poguera organitzar alguna vegada  el bureo.

 Els més vells recorden amb nostàlgia les vetllades que visqueren de menuts  en un determinat mas on es quedaven adormits al costat d’un boc foc de llenya de carrasca mentre els seus pares i mares ballaven al so d’una o diverses guitarres i que a altes hores de la nit eren despertats i introduïts al cornitxol de la sària del matxo i tornaven al seu lloc de residència molts a algunes hores de distància.

 El saló de diversió era generalment la cuina on es disposaven trenta o quaranta persones al voltant del foc si era a l’hivern o bé en el centre, be contra la paret i rodejats de cadires o de bancs de pedra. En estes reunions dos persones eren necessàries, el músic i el bufó o graciós que divertia a la tertúlia amb jocs, acudits i anècdotes.

 En concloure el sopar sonava la guitarra i els joves es posaven en moviment. Els mossos templats i les xiques amb les seues millors vestimentes manprenien els balls. Amenitzaven els intermedis del ball passant de ma en ma la panera de rotlles tendres, anous, bellotes dolces i algun plat de mel seguit de la bota o del porró. La segona part s’amenitzava amb jocs satírics i burlescs que provocaven les rialles dels vells i les carcallades dels joves. A la una del matí, més o menys, els tertulians anaven deixant el bureo per a mampendre molts un viatge de més d’una hora entre la gebra i les tenebres de la nit (A partir del primer paràgraf este article del bureo s'ha inspirat en l'article de Paco Segarra de la Revista Tossal, num. 3)

L'ESQUELLADA

 

 

Quan se casava un viudo o una viuda en segones noces, ho feien de matí, a la matinada. Era costum fer l'esquellada. Lligaven esquelles, esquellots, picarols, llaunes, calderons vells, uns quants pots i anaven rodant pel poble darrere d'ells fent sonar l'algarabia i amb un bon soroll.

El costum de fer esquellots, d’organitzar una bona tabola arran d’un casament de vidus (ho fos un dels nuvis o bé ho fossin tots dos) fou una pràctica molt estesa, almenys fins al primer terç del segle XX. Popularment, un casament de vidus transgredia la norma en els aparellaments o bé, si més no, n’era una forma atípica. Ara bé, sempre fou un fet molt freqüent, especialment els casaments de vidus amb fadrines.

 

MISSA DE LA ROSA

 

 

Era la quarta missa de funeral pels difunts de les cinc que tenien lloc. Es celebrava amb ornaments de color rosa i es cantava en gregorià. Resultava curiós desprès de tres misses cantades de requiem assistir a una missa cantada en color en to festiu. Se celebrava en tots els funerals.  L'organitzava la Confraria del Roser

Aquesta missa (segons M. Puig) la veiem introduïda el 2 de novembre de 1652 i continua cantada en orgue el 1686 i el 1686. Després de la Guerra Civil desapareix (pot ser per reduir-se el número de capellans).

 

TOCAR AL "LLADRE"- "AL MAL NÚVOL"- "FOC"- "VENT"

 

"María Rosa em diuen,

cent robes peso.

Qui no s'ho crega

que me sospeso"

 

Segons Mossèn Joan Puig, les campanes de l'església no tant sols servien per a cogregar al fidels sinó que les aprofitaven per a tocar "al lladre" com en 1471, per a resar per les ànimes, cosa que feia el pàrroc, com en 1638; per a tocar "al núvol" com n 1681 o per a tocar "al vent" com en 1712.

En hores de torbisca, de tempesta, de trons, de mal temps, de vent huracanat, amenaça de pedra, se tocaven les campanes per a orientar als vianants que estaven fora del poble i tenien perill de perdre's i morir. Per la qual cosa el 12 de gener de 1715 es toca la campana per una gran torbisca i el 30 de juny de 1726 es fa també per una forta tempesta.

Amb la vinguda de la Guerra Civil, saquejada l'església i convertida en un ball, van decidir de tombar i enderrocar totes les campanes  per a fer bombes de metralla ja que no farien falta més per a les celebracions litúrgiques. Llavors, gràcies a alguns, van decidir de guardar una campana per a realitzar els tocs de perill. Així es va salvar Maria Rosa, la campana grossa.

Altres tocs de campanes: Campanes al vol- Tres tocs del Ave Maria- Toc de queda- Toc de difunts- Toc de vespra de festa- De Consell- D'arrebat- De combregar- De somatent- De foc

Mossèn Joan Puig assenyala el que se pagava als campaners (1899). Diu que un dels instruments que més emocionen al poble son sense cap mena de dubte les campanes al vol. Alegren els dies de festa i ens omplen de tristesa quan ens recorden la mort dels nostres parents, amics i veins. Per això està tant arrelat el seu ús en els diferents circumstàncies de la vida. Per a tocar-les hi ha homes encarregats que es diuen "campaners" als que es done una xicoteta retribució.

L'any 1873 hi havia tres campaners: dos per a tocar la campana major i un per a la mitjana. Per a tocar la menuda que tenia un so molt bonic i es sentia des de molt lluny es destinava un altre home o un jove de xicoteta edat. Aquesta es tocava en els comulgars. Sabem que en 1899 estaven els campaners exents de pagar consum i percebien una xicoteta quantitat i un refresc els dies festius que celebraven els clavaris i confraries.

Val a dir que la recent substitució del toc manual de les campanes pel toc amb motors elèctric (més regular i monóton)  ha minvat un poc l'encant del so de les campanes abusant-se en l'actualitat de tocar sempre el toc de les campanes al vol i quasi gens els altres tocs.

Ampliar noticies sobre les campanes en http://www.catimenu.com/campanar.htm

 

campanar-campanes-sur.jpg

Campanes del sud: Sant Josep i Maria Rosa (Observar a l'esquerra la data de 1940)

Un dels instruments que més emocionen al poble són sense cap dubt les campanes llançades al vol. Alegren els dies de festa i ens omplen de tristor quan ens recorden la mort dels nostres parents, veïns i amics. Per aixó són tan antigües i tan arrelades el seu ús en les diverses circumstàncies de la vida. Segons assenyala Mossèn Puig, per a tocar-les hi havia homes encarregats anomenats campaners als quals se'ls donava una xicoteta remuneració. En 1873 hi havia tres campaners, dos per a tocar la campana major i un per a la mitjana. Per a tocar la menudeta que tenia un so hemossísim i es sentia des de ben lluny es llançava al vol en els comulgars, destinant-se un jove de curta edat. En 1899 estaven els campaners exents de pagar consum i percebien una xicoteta quantitat a més d'un refresc els dies festius que els clavaris celebraven les seues festes. Eren capaners en 1899 Joaquín, Miguel Sales i Facundo.

La darrera vegada que es van baixar les campanes, després de la guerra, va ser en 1976, fa ara uns 36 anys, amb Mossèn Joaquín.  Es va substituir el sistema manual de cordes i el de pujar al campanar per a tocar les campanes “al vol” per un sistema elèctric, automàtic i més còmode de voltejos i repics. Per a alguns es va perdre la màgia i encant de l’antic sistema manual i de l’esforç artístic dels campaners per un altre més impersonal, monòton i menys romàntic.  La comoditat però, acabà imposant-se.

Per més informació http://www.catimenu.com/campanesdecati.pdf

http://www.catimenu.com/campanar.htm

 

BARREIJADA DEL LLOP

Abans el llop era un dels animals que ocasionaven més danys al bestiar, muls, egües, etc.. L'escarpat del terme de Catí era propici per a la criança de molts llops. Això obligava a organitzar batudes o barreijades periòdiques per part dels ramaders del terme. Consten històricament algunes batudes com les de 1428, 1438, 1452, 1473, 1544 o 1860 a la Valltorta, Vallivana, Font d'Almançà, etc.. A l'home que matava a un llop se li recompensava amb tres sous i un sou si era una rabosa.

Segons assenyala Mossèn Joan Puig l'any 1891 tingue lloc una gran batuda de llops. "En el término de Cati no es extraño que se críen y tegan vida los lobos, cunado hay tantos bosques que confrontan con los mus espesos encinares de la Belluga, Torre d'En Bellmunt, Gibalcolla, Salvassòria, Vallivana, Espadella, Els Cucs y Bosc Negre. Los cazan en Valltorta en 1428, lo hacen los vecinos de Catí en 1510 y 1544, matando tres crías o llitigades. En 1848 cuando la guerra del Groc y después de ella, subían de la parte este del término al oeste lobos que habían bajado a comerse los cadáveres de hombres a consecuencia de la guerra, sembrando el terror entre los vecinos. En 1891 tuvo lugar una gran batida de lobos en el bosque de Vallivana que llevaron a cabo los masoveros de la Font de Catí, debidamente autorizados, pues algunos lobos habían dado muerte a algunas reses y amenzaban con destruir los ganados. De edad de once años, fuimos a llevar municiones de boca para los batidores, descansando en el barranco que conduce al Corvacho, cerca de la carretera de Morella. Ahuyentados los lobos del fondo de los barrancos por medio del fuerte ruido de cuernos y colocados los tiradores en las crestas de los montes, vieron algunos ejemplares, pero no pudieron coger ni uno, porqué no se pusieron a tiro de los cazadores".

Actualment el llop és una espècie desapareguda, no així la rabosa.

 

LA SOLTA DEL BOSC

Segons M. Joan Puig (1835), la Solta del Bosch (Bosc) era una data memorable per al poble de Catí.  La nostra vila, com les altres depenents de Morella, tenia el dret d'aprofitament dels boscos de Vallivana i per a regular-lo convenientment estava disposada a que abans d'un dia determinat ningú podia entrar en el bosc per a recollir bellotes. Des de l'any 1664 es va consignar el dia 2 de novembre com a  útil per a començar la recol·lecta.

 

Ermitori i boscos de Vallivana

D'esta forma, després de les misses d'ànimes, ben de matinada, eren molts els veïns que es traslladaven al bosc de Vallivana per a recollir-les. Estes bellotes eren per als bacons i cavalleries de les cases i que no els convenia portar-los al mateix bosc.

En els altres boscos del terme de Catí el dia assenyalat era més tard per així poder-les recollir millor i més a prop en els dies crus de l'hivern.

Aquest costum es manté fins a 1947.

 

EL SOMATENT

 

El Sometent del Bruc

(Museu d'Art Modern de Barcelona)

 

L'any 1844 (2 de maig) es funda en Catí el Somatent, una institució d'origen català, espècie de guàrdia municipal, creada per a la defensa de l'ordre i persecució dels lladres i tropes carlistes. Quan en el poble ocorria una espècie de robatori es tocava la campana i acudien els membres del Somatent armats per a veure de perseguir a l'infractor de la llei.

El 8 de desembre de 1847 es redacta en Catí el Reglament del Somatent.

 

LA SERP

 

 

Fortes pluges en Catí (630 litres/metre quadrat) els dies 23, 24 i 25 d'octubre de l'any 2000. Va sortir el barranc de la Serp per tres vegades el dia 23 d'octubre. Van omplir-se les Llacunes de la Vall i van sortir totes les Rambles (Salvassòria, Font-Vella, Canaleta, Belluga, Viuda, etc.)  El poble va quedar incomunicat. Van suspendre les classes de l'escola els dies 24 i 25 d'octubre (Darrera sortida important de la Serp)

Les aigües que baixen pel Barranc d'Almaçà travessen el poble i conflueixen en el Barranc de la Frescó. El barranquet o rambla que rep les aigües des de quan entra en els camps de la Tova fins arribar a la part nord del poble rep el nom de la Serp. Quan eix la Serp inunda el Carrer de Darrere del Mur, Santa Anna, Places de Baix i de Dalt fins arribar al Pedrís Valent. Així ha passat molts anys com la darrera vegada més important l'any 2000.

La darrera vegada en sortir la Serp va ser entre els dies 28 i 29 d'abril de 2007, després d'una precipitació d'uns 180 mm. encara que no en tanta força com va succeir set anys abans.

 Modernament s'han fet obres per a que la Serp no surtiga en tanta força i evitar així les inundacions.

 

serp-2000.jpg

Avinguda de la serp al Carrer Santa Anna

 

Brancal contra la Serp

 

MENJARS DE GERMANOR

 

Al llarg de l'any s'organitzen a Catí diversos menjars col·lectius o de germanor:

    - Nit de Cap d'Any (Centre Recreatiu)

    - Diada del Soci (Centre Recreatiu)

    - Diada de les ames de casa (Associació de Dones, primer diumenge d'agost)

    - Sopar de germanor (Associació de Dones, festes majors)

    - 8 de setembre (Ajuntament i Futbol, poliesportiu)

- Festes de la Diada (Associació Cultural, cap de setmana d'Octubre)

    - Primer dilluns de Pasqua (Ajuntament, poliesportiu)

    - Sant Cristòfol (Clavaris, 17 d'agost)

http://picasaweb.google.es/catimenu/PaellesDeGermanor#

http://picasaweb.google.es/catimenu/LaCuinaTradicionalCatinenca#

http://picasaweb.google.es/catimenu/SoparDeGermanor2009#

 

MUSTAÇAF

 

Llibre de mustaçaf de Catí

 

Cada any se nombrava el càrreg de mustaçaf. Este era el funcionari que tenia la missió de vetllar per la justícia en les compravendes, de vigilar peses i medidas, amb competència per a jutjar les qüestions que en esta matèria pugueren sorgir, regint-se pel  anomenat llibre de mustaçaf. També tenia competència en qüestions urbanístiques, como regulació i vigilància de les obres, higiene urbana, conflictes socials i  laborals, etc. Este alt funcionari público, tenía un lloc en la llotja de la Casa de la Vila, i una xicoteta cambra tancada, la sala del contrast, on es custodiaven els patrons de les peses, medides i marques oficials per a verificar les operacions mercantils i edilícies.

 

 

Així la Llotja no tant sols  era l'espai on es reunien els comerciants per a realitzar els seus tractes i reunions amb la funció de dipòsit i custòdia  de mercaderies en el  tràfec mercantil, l'espai assembleari de tots els veïns, el lloc d'encontre en actes festius, celebracions culturals i espai polivalent de la comunitat de Catí sinó que també era on el tribunal del mustaçaf exercia les seues funcions de vigilància i justícia.

Segons Mossèn Joan Puig el càrrec de mustaçaf va ser posteriorment substituït per un regidor de l'ajuntament anomenat síndic amb la mateixa funció de conservar les peses, romana i medides que es necessitaven per a la compra i venda dels objectes de la comunitat, cobrant per la qual cosa una retribució en espècie. Així consta l'any 1873 i el 1901. Assenyala que estva molt ben ordenat aquest servei. Així disposava d'una romana, lliura, quarteró, mesura i d'una barcella

.

A CAPTAR LA RABOSA

 

 

Quan uns joves mataven una rabosa era costum anar pels masos "a captar la rabosa". Realitzaven este acapte ja que llavors les raboses eren un dels principals enemics dels masovers. Destruïen la caça menor.  S'emportaven les aus soltes. Entraven en els corrals fent una destrossa degollant cabres, ovelles, cabres, gallines i pollastres.

Per a matar-les paraven ceps i les esperaven amb escopetes. El Consell donava un premi d'un sou per cada rabosa morta. Com que al morir la rabosa el masover se'n beneficiava els que havien matat la rabosa realitzaven l'acapte pel fet d'haver lliurat al masover d'aquest perillós animal. Els masovers solien donar als caçadors pa, ous, cansalada, etc..

Actualment el número de raboses ha disminuït però es manté gràcies als desperdicis de les granges d'aviram i de conills.

 

BAIXADA DE LA MARE DE DÉU DE L'AVELLÀ AL POBLE

avella2000a.jpg (32805 bytes)

http://www.catimenu.com/baixada.htm

Segons Mossèn Joan Puig era costum dels catinencs baixar a la Mare de Déu de l'Avellà del balneari al poble per a demanar la seua intercessió contra la pesta o contra la sequera.

Així consta que la primera vegada que es va baixar la Verge a Catí va ser el 7 de maig de 1730 per la sequera. El mateix es va fer en 1740 i 1746. L'any 1747 es va baixar la imatge de la Verge des de l'ermitori al poble per a demanar la gràcia de la pluja. També el dia 15 de maig de 1765, en temps de Mossèn Celma,  es va baixar la imatge de Nª Sª per a fer-le rogatives per la manca de l'aigua, tornant a repetir-lo el dia 13 d'octubre del mateix any. Es va repetir pel mateix motiu l'any 1773 i el 1803.

La Mare de Déu va visitar les cases dels catinencs en 1962

Va ser molt assenyalada la baixada de la Verge del 7 de juny de 1808 per a guardar-la de la profanació dels soldats francesos (Guerra de la Independència) i protegir al poble. Acabada la Guerra en 1814 es baixà de nou la imatge el dia 7 de setembre. El patró Sant Martí anà a esperar en processó a la Verge i es van celebrar solemnes festes en honor de la Mare de Déu que els havia protegit dels francesos després de lo qual es va tornar al balneari el dia 11 de setembre de 1814. En estes festes es va baixar també a Sant Vicent Ferrer de la seua ermita.

El mes de maig de 1855 la baixada de la Verge va ser per la pesta. Va tornar a baixar-se el 19 de juliol del mateix any a causa de la còlera, amb la intercessió també de Sant Roc. El 30 de març de 1873 es va baixar la Verge a causa de les Guerres Carlistes. Per celebrar l'acabament de la Guerra en l' any 1876 es va tornar a baixar.

L'any 1939, després de la Guerra Civil, es va beneir la nova imatge de la Verge degut a que l'anterior havia estat derruïda. Es van celebrar solemnes festes en Catí. Es va beneir la nova imatge el dia 7 de setembre de 1939 pujant-se en solemne processó a l'ermita al dia següent.

No consta de cap baixada més de la Verge fins l'any 1962, sent capellà Mossèn Salvador Vives. La darrera vegada en que es va baixar la Mare de Déu de l'Avellà al poble va ser la de l'any 2000, amb motiu del jubileu i del canvi de mil·leni.

 


LA SEMBRA

 

Sembra a eixam

 

La sembra consisteix en estendre o dipositar la llavor (normalment de cereal) en la terra preparada per a rebre-la amb la finalitat que germine i es desenvolupe una nova planta.

Per a Tots-Sants començaven les tasques prèvies (rompre, mantornar) a la sembra del blat. Per gener o febrer i maig s'eixarcolava. A darrers de juny i juliol es segava i es batia (veure sega o batuda).

 

Modalitats de sembra:

A eixam (a pols)

Al solc (a xorret): sembrar anant davant el llaurador que fa el solc o un clotet mentre que  una segona persona (generalment la dona) va tirant la llavor dintre del solc o del  clotet fets prèviament. Pot utilitzar-se una cordeta per fer la sembrada més o menys rectilínia i uniforme.

Vocabulari sembra:

Llaurar: Fer solcs a la terra amb l'aladre o llaurat

Rompre: Llaurar per primera vegada amb la rella

Mantornar: Donar la segona llaurada a la terra abans de sembrar

Adobar: Posar a la terra fems i d'altres materials per fer-la més productiva

Eixarcolar: Netejar les terres de les males herbes que s'hi crien (cast. escardar)

 

LA SEGA I LA BATUDA

La sega era l'acte de segar (tallar els cereals o herbes com l'alfals) emprant eines com la falç, la dalla o la corbella o més recentment amb segadores mecanitzades (DCVB). En Catí se solia segar a partir de la festa de Sant Juan o de Sant Pere i Sant Pau (segons la calor de l'any arribava més o menys avançada o endarrerida).

Antiga Màquina de batre (Rotonda de Sant Josep)

 

La batuda era l'acte de batre els cereals amb instruments manuals, amb les bèsties o amb instruments especials amb la finalitat de separar el gra de la palla (DCVB)

Després de segar els cereals, blat o ordi, les garbes eren transportades en matxos, burros o carros a alguna de les eres que prèviament havien acordat amb l'amo per a procedir a la batuda.

Primerament les deixaven amuntonades al voltant de l'era formant garberes. Quan, per rigorós torn els tocava efectuar la batuda, açò és, batre, a l'alba els hòmens escampaven les garbes per l'era i començava l'operació. Per a açò, utilitzaven cavalls, matxos, mules o burros que, fent-los trotar per damunt de la palla donant voltes al voltant de l'era, aconseguien  separar el gra de la palla. Estos animals anaven lligats un al costat d'un altre formant el que es coneixia com “còlla”.

Es feia la primera “passà”. La “passà”, era cada tanda de trotar els quadrúpedes damunt l'era, és a dir, tot el temps que els animals volten l'era sense girar l'erada. A continuació amb les forques es girava el blat i s'iniciava la següent “passà”. I així, fins a aconseguir la separació total del gra de la palla.

Solia passar-se el trill o el rodet per, després, començar ja a destriar, açò és, separar la palla del gra amb les forques i pales. A continuació,  amb ajuda de la triança, es procedia a la total separació del gra. Tot seguit, amb una pala es procedia a fer el “muntó”. Normalment, en eixe moment arribava l'amo de l'era per a cobrar l'arrendament del lloc. Se solia cobrar una mesura de blat per cada cavalleria utilitzada.

I, com a operació final, es porgava el gra en un sedàs o aré i s'introduïa en taleques que eren transportades al graner, per a, tot seguit portar la palla en unes fortes xarxes conegudes com “llençols” a les “pallisses”.

Al finalitzar la batuda solien refrescar-se amb un preparat conegut com “una graciosa”, que consistia a mesclar en un got amb un poc d'aigua uns polsets d'un sobre blau amb altres d'un sobre blanc. Açò provocava una ebullició amb una sensació refrescant. O també, amb el famós “sitral”.

Generalment, en cada casa hi havia un sol animal, per la qual cosa s'ajudaven entre si els familiars o els veïns aconseguint ajuntar tres o més animals. Com el conduir estos animals per damunt del blat era marejador, els hòmens se solien rellevar. Els animals giraven trotant alegrement al voltant de l'era estimulats per les cançons típiques de la batuda que cantava el que els guiava. Encara tenim retinguda en la memòria alguna estrofa i algun personatge que la cantava en la nostra infància.

Era costum que al començar la batuda, al matí, la dona de la casa obsequiara els hòmens de l'era amb una copeta d'aiguardent o cassalla i un poc de xocolate i figues seques. Se solia buscar per a l'ocasió, el “aiguardent de figues”. Com no hi havia frigorífics, portaven l'aigua amb un cànter (pitxerrull) de test i la resguardaven dels rajos del sol introduint-lo entre les garbes d'alguna garbera pròxima.

 

Batuda i obtenció de la palla, Mas d'En Bono (La Vall de Cirers)

 

Una garba estava composta de quatre o cinc gavelles; cada gavella comprenia quatre o cinc falcats. El volum del falcat depenia de la mestria i de la constitució física del segador.

L'era, és un lloc redó, d'uns 20 metres de diàmetre, generalment de lloses, o de quadrons, (l'antic taulellet), de forma quadrada i fet de terra cuita. Encara que en els masos existien algunes, les menys, de terra xafada.

Les màquines de batre a poc a poc van eliminar la funció de les eres que, o be seran abandonades o be reaprofitades per al cultiu. En l'actualitat, a Catí quasi totes les eres han desaparegut, la majoria soterrades davall dels edificis; i només als masos podem apreciar algunes eres, ejemples d'este antic procés agrari.

En el seu temps van arribar a haver-hi, només en el poble, sense comptar les dels masos, dènou eres. En l'actualitat queden l'era de PaquitoXimet”, al camí de Santa Anna; i la de Victor de “Socarró” i la de Colau de Brígida (després de Francisco “Pia”) al camí del Bosch. La resta han desaparegut. I són: la de Dualdo al Davall Davall; la de “Xope”, la de la Faròla que estava als horts de Romeret, i les dos de Nabet, al Pla de Xulo. La de PaquitoXimet”, la de Borrós, i la de Generossa, al camí de Santa Anna. La de Rabadero i la d'Antonia (després de “Borjo”), al Planàs. La de Práxedes (després de Villarroya), la dels Vicaris (Pepe “Vicari”), i la de Matíes, a la Font Vella. I les quatre ultimes, al mateix camí, per aixó és deia el camí de les Eres. I són, la de José del mas Groc, la de Paco “Fustero” (després de Ros), la de la Riva, (després de Joaquim de “Pia”),  i la de Romaldo la “Guixa”. Este camí també és conegut com el de la bassa de les Ortigues i com el de Tírig. (Text de Paco Segarra en Revista Tossal sobre la batuda)

Veure el tema de Paco Segarra amb vocabularia inclòs en http://www.catimenu.com/labatuda.pdf

 

ELS MOLINS FARINERS

S’utilitzaven principalment per a poder moldre el cereal (blat) per a fer la farina, material necessari per a obtindre el pa. També hi havia molins arrossers, d’oli, guix, sal, etc. Des de molt antic, l’home es va dedicar a la sembra de cereals per a la seua nutrició i va haver d’enginyar-se-les per a convertir el gra en farina. Antigament els grans eren molts al passar entre dos pedres o moles superposades. Més endavat es va aplicar la força dels animals (molins de sang) per a moure les pedres i posteriorment els elements, aigua, vent o vapor (molins de foc). Modernament van aparèixer els molins moguts amb electricitat.  

A l’Edat Mitjana els molins eren un monopoli dels senyor feudals o de les congregacions religioses o podien moldre també els plebeus pagant en espècie un percentatge de la mòlta o més recentment en metàl·lic. El molí es llogava a un home entès en el tema ja que els propietaris no tenien temps ni ganes de portar-lo personalment. Els molins d’aigua s’implantaven en barrancs aprofitant el desnivell i l’energia mecànica de l’aigua que procedia de llocs més alts. Tenim un exemple en Ares en el barranc dels Molins. Aquest molins depenien del régimen de pluges i el seu funcionament podia ser esporàdic. 

 

Tot molí fariner es componia de dos altures. En la planta alta hi havia una espècie de sitja on es col·locava el gra. Este baixava a través d’una tremuja a un compartiment on hi havia dos moles de pedra superposades; la de davall era fixa i la de dalt mobible, havent-hi una xicoteta distància entre les dos per on transcorria el gra i gràcies al fregament de les dos moles entre si amb el gra al mig eixia convertit en farina per un orifici practicat expressament, caient a un dipòsit d’on era recollit. En la planta baixa hi havia una canal anomenada canaleta per on arribava l’aigua que tenia una enorme inclinació, quasi vertical, que provocava que l’aigua caiguera amb força sobre una roda amb compartiments fent-la girar. Esta roda anomenada rodet o roda horitzontal estava unida a les moles del pis superior per un eix anomenat arbre. Al girar les moles rompien el gra obtenint la farina.

 

1. Grua o cabra (per treure les moles)
2. Tremuja (embut per on cau el blat), al sostre n'hi havia una altra i estaven
connectades amb el canó (tub)
3. Filosa
4. Riscle  (receptacle de les moles)
5. Engegador del molí
6. Mola de dalt (mobible)
7. Mola de baix (fixa)
8. Farinal  (canal per on baixava la  farina de les moles)

9. Farinera (caixa on queia la farina)
10. Arbre (eix que mou les moles)
11. Rodet (roda que gira amb la força de l'aigua)
12. Canaleta (lloc per on baixa l'aigua a pressió)
13. Agulla (peça que suporta tot l'arbre)
14. Dau/dinaret (peça sobre la que roda l'agulla)
15. Carcavà (cova on hi ha el rodet)
16. Canalot (canal per on baixa el gra des de la tremuja a les moles)

 

Fotos sobre els Molins Catinencs

http://picasaweb.google.com/catimenu/ElsMolinsDeCati#

 A Catí, amb un clima sec, sempre havien d’anar a moldre a altres llocs on hi havia molins amb més precipitacions, com per exemple, Vallibona o Ares. Però això no va impedir de que es construïren al nostre poble molins que aprofitaven els moments de pluges al llarg de l’any (primavera i tardor principalment).

 

Molí de Galià

Molí de Galià

 

El molí més emblemàtic i conegut fou el Molí Galià. Té una antiguitat impressionant datant del segle XIV, concretament de l’any 1392. El Consell el va comprar en 1639 i el llogava a particulars rebent de dos a set cafissos de blat segons els temps. Aquest molí fou venut a un particular  en 1709.  Es troba en un estat de conservació lamentable. De l’edifici tant sols resten les parets. Hi havia un arc gòtic. Encara es pot apreciar el cup redó i la sèquia elevada que arribava de la Font Vella. A causa de la major existència d’aigua que en el Molí Nou la bassa és més xicoteta lo que indica que l’aigua procedent del barranc de la Font Vella era suficient per a no tindre que emmagatzemar grans quantitats d’aigua com si que feia falta en l’altre molí.

 Durant el segle XIV (1370) van construir el Molí del Vent (que encara conserva les seues enderrocades parets) i que va ser una ruïna. Tampoc va funcionar molt el molí de sang mogut per energia animal que en 1530 es va construir a la Casa de la Vila que permetia moldre en temps de molta sequera i que en 1578 encara estava molent.  En 1778 el Consell va vendre un pati al Pla Sant Roc on es va construir un altre moli.

 

Molí Nou (Camí de Tírig per la Morellana)

En el barranc del Gatellà, mes avall del pou, i a prop del Mas de Monfort, hi ha un molí d’aigua conegut com el Molí Nou que data de 1870. del que tant sols queda una paret. Es pot observar encara alguna de les seues finestres, les arcades de les toves i la bassa. Aquesta es troba en bon estat de conservació fins a tal punt que s’habilitava per a torejar jònecs. Es conserva algun tram de la sèquia que portava l’aigua del Barranc del Gatellà fis al Molí. El molí es va abandonar per falta d’aigua ja que va coincidir amb un cicle de poques pluges.

 L’any 1881 es va edificar un molí de vapor  produït por la combustió de llenya de carrasca al voltant de la Font- Vella que va resoldre el problema fins que durant el primer terç del segle XX es van construir dos molins d’energia elèctrica.

 

 

L’any 1928 Ramon Beltrán va instal·lar un molí elèctric en un local a contigu a la Bassa de Sant Vicent davant del Peiró d’En Brusca.

En 1929 Rafael Segarra va instal·lar un altre en la part oposada a la Raval de l’Hospital. Aquest darrer molí regentat per la mateixa família Segarra s’ha convertit en una de les fàbriques de pinsos més importants de la Comunitat Valencia (Piensos Vigoran).

L'article dels molins s'ha confeccionat amb les anotacions de Mossèn Joan Puig (anys 1530, 1571, 1650, 1778, 1881, 1929, 1930),  l'article de Paco Segarra, "Els Molins d'aigua" de la Revista Tossal, num. 5. i el llibre "Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló" de Benjamin Barberà Miralles.

 

LA VEREMA
 

Segons Mossèn Joan Puig el cultiu de la vinya tenia gran importància en el terme de Catí. Ho demostren els llibres anomenats Cappatrones i els documents referents al vi atorgats per rei En Jaume II i la seua muller en segones núpcies, la reina Na Leonor.

 En un document del rei En Jaume II datat en Tortosa el 13 de febrer de 1315 es disposa que el el poble de Catí des de la festa de Tot-Sants fins a la Pasqua de Resurrecció no s'introduesca o venga vi foraster si no és de Morella o del seu terme general. Esta concessió s'atorga a petició dels veïns de Catí que diuen tindre vi abundant propi i per a utilitat dels mateixos i creixement de la població. 

 

Vinya de la Vall de Cirer (al fons el Tossal de la Nevera)

 

Les vinyes en el terme de Catí eren tant nombroses que la majoria dels veïns en els Cappatrones o llibres de registre dels vins declaraven posseir dos o tres vinyes cadascun. Amb aquesta providència reial s'evitava la competència del vi de Sant Mateu, Xert, La Jana, Tírig i Albocàsser i el perjuici conseqüent a les vinyes de Catí. El dia 25 de febrer del mateix any es confirma l'ordenança reial anterior si bé es disposa que es podrà entrar vi foraster per a malalts, parteres i altres necessitats.

L'any 1317, el 16 d'octubre, el Consell promulgà un estatut assenyalant el temps apropiat per a la verema prohibint als veïns veremar si no era passada la festa de Sant Lluc (18 d'octubre), a no ser per a conservar-los. La multa a pagar era de 10 sous. Tanmateix es prohibia entrar els ramats en les vinyes fins acabada la verema, ni prendre raïms o frutes. Amb esta disposició es procurava obtindre bon vi d'un raïm que estigues suficientment madur i evitar el perjuici de persones i animals en els camps i collites.

Pareguda ordre a l'anterior de Jaume II és la que va escriure la reina Na Leonor en una carta contestant una súplica que li van dirigir els catinencs en demanda de que prohibira l'entrada de vi al poble al·legant que en Catí ja hi havien vinyes en abundància. Per la qual cosa, el comunicat deia que es concedia i establia perpètuament que en el lloc de Catí no s'importara ni es venguera vi de fora de Catí o de Morella. Si algú incomplira esta disposició perdria el vi i pagaria 60 sous.  Una tercera part per a l'acusador i les altres dos per a l'estat. Ordena que es pregonara esta ordre en tot el terme de Morella i en Catí i els pobles limítrofes per a que no es poguera al·legar ignorància. L'esmentada ordre va ser promulgada en València el primer de desembre de 1331.

L'any 1461 el Consell estableix el carreg de "Vinyígol" i el de "vedaler". El primer vigilava les vinyes per a que ni persones ni animales causaren perjuici. El vedaler vigilava tot el terme, montes i boscs comunals

Queda doncs demostrada la importància que tenien per a Catí les vinyes.

Setembre és el mes de la verema i de l'elaboració del vi, una activitat que es du a terme arreu de la Mediterrània i als llocs de clima semblant. També s´acaben de collir les ametlles i se segueixen collint figues. S'arrepleguen les olives, i els codonys, les magranes. A les terres de secà convé llaurar i preparar el guaret; abans es treien els fems i es deixaven a caramulls pel sementer per després escampar-los. També es començarà la sembra de civada, ordi i faves primerenques. Ja ha començat un nou cicle agrari.

La verema es realitzava a Catí principalment les dos darreres setmanes del mes de setembre o primeres d'octubre. Quan els raïms estaven madurs s'anava al camp. En esta tasca s'ajudaven tots els membres de la família.

 Es recollien els bagots o penjolls de raïm en banastos que transportats arribaven al trull que darrerament estava a casa Leonet "El Fuster". Allí es premsava el raïm fins que es convertia en suc o most. El most s'emmagatzemava en tonells fins que fermentava obtenit-se el vi amb els graus d'alcohol desitjats.

També el raïm podia consumir-se directament com a fruta o s'assecava al sol per a transformar-se en panses.

També podia obtenir-se arrop o mostillo.

L' arrop es feia amb vi nou, negre o most, encara qui hi ha qui diu que el feien amb gatimells de raïms, secs o pansits, espigolats després de la verema. L’afegit era sucre, verdures i fruites, encara que anava una mica al gust i a la casa. A nosaltres ens han dit que hi posaven carabassa, albergínia, tomàquet, pera, poma i préssec. Tot plegat es posava dins d’una olla, i es feia bullir fins a minvar a la meitat, quedant espès, de color fosc i gust molt dolç.

ARROP

Ingredients:

- Brescam de la mel

- Crostes de taronja, meló o carabassa

   

 

Preparació: Es bull el suc del brescam de la mel i la carabassa. També ha de bullir a foc molt lent fins que es quede reduït a la meitat. (Es poden afegir crostes de taronja o de meló o de carabassa groga)

EL Mostillo es feia amb vi, abans de ser transcolat, i farina, i bullit fins a espessir-se convertint-se en una mena de confitura. Aquestes dues delícies, perdudes en el costumari gastronòmic local, prenien com a base de la seva elaboració el vi.

MOSTILLO

Ingredients:

- 2 kg de farina

- Mig kg de llima ratllada

- 4 l de most

 

 

Preparació:

Desfer el most amb la farina fins que es quede sense grums. A continuació es cola per un "xino". Se li posa llima i canyella i es posa a coure a foc molt lent  (Es poden afegir crostes de taronja o de meló o de carabassa groga, encara que es més propi de l'arrop ). El most ha de bullir fins a que les bambolles que es produeixen canvien de so, quedant reduït a un poc més de la meitat. Llavors es deixa refredar durant un dia. Tindrem una espècie de confitura per a untar-la damunt d'una llesca de pa i tindre un berenar deliciós.

També pot fer-se mostillo amb brescam de la mel i suc de figues o altres fruites.

 

Un altre producte típic de la gastronomia catinenca és el pa, vi en sucre (senzill de preparar, energètic i gustós).

A partir de l'entrada d'Espanya en la Comunitat Europea es va subvencionar l'arrancada de ceps al poble de Catí. La majoria van acceptar la subvenció i les vinyes de Catí, excepte cassos puntuals van desaparèixer i van passar a la història substituïdes per plantacions d'ametlers, oliveres, pinar, terra de blat o simplement deixant el bancal erm, cosa usual darrerament en el terme de Catí per la nula rentabilitat de les explotacions excepte per a finalitats ramaderes (pasturatge).

 

VOCABULARI  SOBRE LA VEREMA DEL DCVB

Verema: Collita dels raïms

Cep: Planta que produeix els raïms

Trull: premsa de vi. Espai on es xafa i es pica el raïm; recipient sobre el qual es trepitja el raïm i on el most es transforma en vi; recipient de taules de fusta, destinat a pitjar-hi el raïm i fer-hi el vi. Lloc on es diposita el most i el raïm trepitjat perquè hi fermente

Trullola: a la premsa, és el clot a on va a caure el most o l'oli una vegada es premsat. Pica, dipòsit més menut que el trull, al costat del qual està situat i del qual rep el vi ja fermentat per a passar-lo a les bótes.

Sarment: Branca de cep o parra-

Barrusca: Rapa o part llenyosa del raïm que queda després de premsar-lo. El raïm després de llevar-li els grans.

Bagot: raims que broten al final del sarmen, que es queden al cep després de veremar i que son de menys qualitat que els de la brocada

Cofins: recipient d'espart, de forma rodona i molt planer, dins el qual es posa la brisa dels raïms o la pasta d'oliva per premsar-les

Most: Suc del raïm abans de fermentar

Brisa: residu sòlid que resta del raïm després de xafat o premsat, constituït per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol, al qual s'ha llevat el most . Hom en deriva altres begudes, com ara el vi capgirat i, destil•lant-ho, l’aiguardent de brisa. Es pot destinar a altres usos, com ara menjar per al bestiar, adob i combustible.

Trescolar: Fer sortir el vi del cup i fer-lo passar a un altre recipient (bótes, trullola...). Acte de separar el vi de la brisa i posar-lo en botes.

 

RECOL·LECCIÓ DE LES AMETLES

Segons Mossèn Joan Puig el cultiu dels ametlers al nostre poble data de molt antic. En un document de l'arxiu municipal de 1370 ja podem veure consignada una partida que s'anomenava "dels ametllés" i la podem veure també al segle XV i XVI. Ja des de sempre s'han vist al terme de Catí ametlers grans i vells en quasi tots els camps particularment a partir de 1920. Grans ametlers però hem de dir que ametles no tantes.

 

Ametlers en Catí (Pista Prigonet Trencat a carretera de l'Avellà)

 

L'any 1928 es va produir una plantada important d'ametlers al terme. En 1948, assenyala M. Puig, hi havia una bona part del terme plantada d'este arbre que produeix un fruit molt nutritiu i remunerador els anys de collita.

També, a partir de la gelada de les oliveres dels anys 1946 i sobre tot la de 1956, els ametlers van substituir a la quasi totalitat de les oliveres del terme per la temor dels llauradors a que la gelada de les oliveres es repetira. També va contribuir l'elevada rendibilitat que el cultiu de l'ametler produïa en aquells moments. Les principals varietats cultivades van ser la marcona, comuna, italiana i la de la cresta.

 

 

Però el terme de Catí és un lloc amb moltes gelades. L'arbre de l'ametler resisteix molt bé els freds i s'adapta perfectament a la sequera però els fruïts, no. Així les rosades o freds tardans dels mesos de març i d'abril mataven la majoria de les vegades la flor de l'ametler que sol florir al mes de febrer i conseqüentment les ametles. De vegades també és el pedrisc el que perjudica la collita

D'altra banda la rendibilitat clarament a menys degut a les importacions massives d'ametles dels Estats Units (Califòrnia) i l'alt preu dels jornals va ocasionar que la majoria dels camps d'ametles s'anaren deixant ermar i estan ara mateix amb els ametles secs quant no substituïts per altres productes alternatius com les oliveres, pinars o carrasques truferes.

La recol·lecció dels ametlers al terme de Catí es feia a partir de la Mare de Déu de Setembre i quan arribava el temps de la cacera (Mare de Déu del Pilar, 12 d'octubre) no resultava rar de que la majoria dels plegadors hagueren ja acabat amb la seua feina.

Les ametles eren tirades amb vares que queïen damunt de toldos o borrasses i replegades i pelades  manualment. Recentment es van introduir formes mes mecàniques de recol·lecció i de separació de la pell. Després d'esser esteses i assecades les ametles eren venudes a un majorista, trencadora d'ametles o a una cooperativa d'Albocàsser o de Tírig. Algunes poques eren reservades a casa per a la cuina local (carquinyols, ametlats, torrons, massapans, etc..).

També la llenya obtinguda de la poda dels ametlers era aprofitada com a combustible i la crosta i fulla de les ametles com a aliment per als ramats de cabres i ovelles principalment..

Principals treballs relacionats amb els ametlers:

Esporgar: Tallar als arbres les branques sobreres.

Batre: Copejar amb vares o vergues les rames d'un arbre fruiter (ametler, noguer, garrofer, avellaner) per fer-ne caure el fruït.

Empeltar: Inserir en una branca o soca d'un arbre una part d'un altre arbre (empelt) proveït d'una o més gemes per a establir entre els dos una unió permanent a l'efecte de produir una varietat o barreja de fruits en millors condicions i productivitat.

Plegar: Recollir les ametles.

Pelar: llevar la pell o escorça que cobreix l'ametla

Ensofatar, Pulveritzar: Tractar les enfermetats (pulgó, fongs...) dels ametlers amb productes químics (sulfats, nitrats, etc..)

Borrassa: Tela del tamany d'un llençol gran de tela o de plàstic que posada davall de les oliveres i d'altres arbres (ametlers) serveix per replegar la fruta batuda.

carquinyols

Ametllats (almendrados)

Ameles ronyoses

 

RECOL·LECCIÓ DE LES OLIVES

L'oli i l'olivera han estat un dels símbols sagrats de les antigues civilitzacions de la Mediterrània Tot indica que fou introduït este cultiu pels fenicis i grecs.

Des de sempre el terme de Catí ha segut més apropiat per al cultiu de les oliveres que dels ametlers. Es tracta d'un cultiu mil·lenari  que s'adapta molt bé a l'escassa humitat. L'arbre i el fruit es gelen molt rarament i el rendiment sol ser bo per a un cultiu de secà.

Segons Mossèn Joan Puig al temps de ser poblat el terme de catí per Ramon de Bochona ya hi havien oliveres. Les primeres oliveres plantades foren en el pla, en el Gatellà, en el Mas d'Eixemeno i en el Mas de Nadella. L'any 1906 es van portar d'Albocàsser oliveres de la varietat Grossal (bocassines) donant bon rendiment. Fortes gelades els anys 1933, 1946 i 1956 van fer desistir de més plantacions d'oliveres en el terme.

 Mossèn Joan Puig escriu que en 1930 es va instal·lar en Catí el primer molí d'oli. Fins llavors els cultivadors d'olives portaven els fruits a moldre als molins de Xert o d'Albocàsser. Ben prompte es va veure el poble de Catí en la necessitat de comptar amb un molí d'oli propi. Això és el que va pensar el veí de Catí Gabriel Miralles García que el va instal·lar en el Pla de Sant Roc l'any abans esmentat.

Des de aquest any fins a l'any de la gelada de 1956 el molí d'oli va estar operatiu (amb algunes excepcions : Guerra Civil,  gelades, estraperlo, etc,..).

La gran gelada de les oliveres i la reconversió dels cultius cap als ametlers i un posterior incendi van fer tancar el Molí d'Oli de forma definitiva encara que va funcionar uns anys com a premsa de vi.

 

Noves plantacions d'oliveres després de la gelada de 1956 (Barranc del Gatellà)

 

Posteriorment el fracàs de la introducció del cultiu d'ametlers degut a la baixa rendibilitat ha fet recuperar un poc el cultiu de les oliveres al terme. No havent molí en el terme de Catí els cultivadors molen als molins de pobles de la comarca,  Xert, Albocàsser, La Jana o fins-i-tot a Culla (Molí de la Cova de la Palla).

 

Les feines habituals són:

  • Les llaurades, que es fan amb els objectius d'incrementar la retenció d'aigua del sòl i de treure males herbes.
  • L'adobat, que es fa mecànicament tot i que l'olivera necessita pocs nutrients comparat amb altres conreus. 
  • L'esporga, feta manualment amb l'objectiu d'aclarir la capçada per il·luminar i donar una forma a l'arbre de manera que posi més a l'abast les olives.
  • La recol·lecció es feia abans manual i ara mecanitzable amb vibradors individuals.  Les olives per a oli es cullen  cap a Santa Caterina, a finals de tardor i començament d'hivern. Algunes varietats són collides a mà quan encara són verdes i un cop adobades són consumides com a olives de taula. Tradicionalment, les destinades a l'obtenció d'oli es collien posant unes borrasses (malles o sacs cosits), folrant el terra per sota de la copa (i un parell de sacs al voltant de la soca, per evitar perdre les olives per aquesta zona) i es feien caure: amb les mans pentinant els branquillons amb fruit o amb una mena de "pintes" de ferro o a cops de vara (a les varietats que ho permeten per tenir una oliva que cau fàcilment en colpejar-la). Les olives caigudes damunt les borrasses es recullen, es porguen per netejar les impureses i s'estenen en canyissos per assecar-se. A continuació es porten al trull o molí per moldre-les i extreure'n oli. Antigament, també es replegaven les que ja havien caigut abans d'anar-les a collir, i que, per tant, estaven entre les pedres i els terrossos de terra, però avui en dia és una pràctica farragosa i antieconòmica. A més, l'oli que resulta de les collides a terra és de qualitat molt dolenta per un excés d'acidesa. També amb els nous moderns molins es mol l'oli el més aviat possible, si no el mateix dia de la seua recol·lecció, ja que es considera que un excessiu temps d'emmagatzematge o secat fa malbé la qualitat final del producte al fermentar i oxidar-se.

 

En l'actualitat es generalitzen les tècniques de mínim conreu, és a dir, que només es fan les llaurades indispensables i es treuen les males herbes amb herbicides. Amb aquesta tècnica s'obtenen produccions similars amb un menor cost econòmic.

 

Varietats d'oliveres: Farga, Morruda, Bocassina, Sevillenca, mançanilla, arbequina.

Vocabulari:

Mostra: Flor de l'olivera

Borrassa: Tela del tamany d'un llençol gran de tela o de plàstic en xarxa que posada davall de les oliveres i d'altres arbres (ametlers) serveix per replegar la fruta batuda.

Collir: Arrancar de l'olivera les olives manualment o amb una pinta de pues d'acer.

Porgar: Netejar les olives de les xicotetes branques, fulles i altres impureses

Quartera: Quatre mesures

Cofins:  recipients d’ espart de forma rodona i molt planera, amb un forat al mig i una mica de paret o rebava, on dins es posava la pasta d’ oliva per a premsar-la

Sansa: Pasta de pinyols i molla d'oliva que queda després de la premsada.

Conserva d'olives (Olives Trencades)

 

L'ESQUILADA

L'esquilada és el procés de treure el velló de llana d'una ovella. La persona que treu la llana s'anomena esquilador. Normalment, les ovelles són esquilades una vegada a l'any. Això es fa sovint en un cobert, una instal·lació dissenyada especialment per processar de vegades centenars d'ovelles.  L'esquila de les ovelles és una part essencial de la ramaderia ovina en molts països arreu del món.

L'esquilada de les ovelles tenia lloc en Catí al començament de l'estiu, cap a la festa de Sant Joan.  S'esquilava tradicionalment amb tisores, més endavant s'utilitzava l'esquiladora manual i l'elèctrica.

L'OBTENCIÓ DEL FIL- FILAR LA LLANA:

La llana a Catí era molt utilitzada ja que era la matèria tèxtil més comuna. Quasi totes les famílies tenien algunes ovelles i la seua llana era utilitzada des de antic  per a fer, entre d'altres, matalassos, coixins, calcetins, mitges, mitjons, jerseis, rebeques, mantes, capots, alforges, faldetes, vions, sinaues, bufandes, guants i fins i tot vestits complets.

A nivell mundial la llana, que actualment és una fibra molt usual, sola o barrejada amb d'altres, generalment sintètiques, era antigament l'element més important per a fer fils fins ben entrada l'època industrial.

 

Esquilada

 

Maquineta- Tisores--Bos- Marcadors

 

La llana obtinguda d'esquilar ovelles i moltons era bruta. S'havia de rentar i esbandir bé amb aigua corrent per eliminar impureses (greixos, cascàries, terra)  fins a obtenir fibres fines i esponjoses.

Les ovelles s'esquilaven, i ho fan encara ara, abans de començament de l'estiu.   S'obtenien uns dos kg. de llana per animal. Primer es posaven els vellons en sacs fins la seua neteja que tenia lloc normalment després de la sega.

Els instruments utilitzats per a l'esquilada eren inicialment les tisores. Més endavant la maquineta manual i més recentment la maquineta elèctrica que estalvia patiments als animals i permet aprofitar una longitud màxima de fibra.

La llana destinada a teixits precisava d'un procés de transformació amb la finalitat de poder ser usada en la seua elaboració. Aquest procés de transformació, denominat filatura,  consistia en l'obtenció de fils suficientment llargs i resistents com per a poder ser usats en la teixeria.

La filatura és la transformació de les fibres tèxtils en fils. Les fibres són multifilaments de llargada variable. Les d'origen animal com la llana són més aviat curtes. Per a convertir-les en fil cal disposar-les de manera que formen un conjunt prou prim, llarg i resistent per a poder-lo teixir sense que es trenque, això és especialment important. Aquest procés se'n diu filatura. Mitjançant la filatura, les fibres es retorcen sobre elles mateixes i queden enllaçades, cosa que permet obtenir un fil prou llarg per a fer-ne la tela.
  En general, la filatura de les fibres naturals com la llana es segueixen els passos següents:
· Netejar les fibres. Seleccionar les més llargues.
· Pentinar-les perquè queden paral·leles.
· Estirar, torçar i cargolar les fibres.
 
 
 

Neteja

 

Sària- Canyís- Vellons- Berga- Tines

 

Els vellons de llana obtinguda de l'esquilada de les ovelles requerien d'una acurada neteja. Calia rentar-los amb aigua, procés en que s'utilitzaven els canastrons,  i berguejar-los, una vegada la llana seca, al damunt d'un canyís per tal d'obtindre fibres fines, esponjoses. Si la llana es necessitava per a elaborar matalassos i coixins no requeria més tractament però la llana utilitzada per a l'elaboració de teixits requeria, una vegada neta,  d'un nou procés: el cardat.

 

Cardador- Peinetes

 

La llana, que s'havia de cardar, era pentinada, antigament amb les flors punxoses dels cardots i posteriorment amb estris de ferro, cardadors o peinetes. Així s'obtenien les fibres estirades disposades paral·lelament. Després es procedia a filar.

 Amplieu el tema en http://www.catimenu.com/pelaires.htm

 

LA VISITA DEL BISBE A CATÍ

El poble de Catí ha estat des dels seus orígens dintre de la diòcesi de Tortosa. Primer  aquesta incloïa pobles de les províncies de Tarragona i de Castelló arribant fins Almenara. El Seminari de Tortosa es va construir fonamentalment amb aportacions dels pobles de la comarca de la Plana de Castelló. Després quan en el segle XX es creà la diòcesi de Castelló/Sogorb s'establí en el terme de Catí la línia divisòria entre les dos diòcesis però Catí sempre fou inclòs dintre de la de Tortosa per tant la parròquia sempre va dependre d'aquesta històrica ciutat catalana.

 

Comarques diòcesi Tortosa

Pobles diòcesi Tortosa

 

Segons Mossèn Joan Puig la primera visita del bisbe de Tortosa a la Parròquia de Catí data del dia 1 d'octubre de 1314 sent bisbe Francesc de Paulhac (Francisco Paholaco, assenyala Mossèn Puig), natural de Morella. Era pàrroc de Catí D. Ramon Oller, Justícia. D. Ramon Ros i Jurats Pedro Sanjuán i Juan Montalt.

El bisbe va preguntar referent al compliment del Rector de les seues obligacions sent informat de que aquest complia amb l'administració dels sagraments, de que l'església disposava dels llibres i ornaments necessaris i d'uns bons servidors. Que es donava hospitalitat, que els clergues vestien hàbit i que no havien heretges i es complia amb les obligacions de la pregària.

Quant als seglars si bé hi havia un concubinari que va prometre corregir-se ,en general es complia amb el precepte d'assistir a missa, de pagar el delme, de no treballar els dies festius i de pagar els legats eclesiàstics concloent que hi havia bones costums i es complien els preceptes.

La segona visita consta de l'any 1318 en que va visitar la parròquia el bisbe de Tortosa Berenguer Prats, artífex de la construcció del Palau Episcopal. La raó va ser per mediar en un conflicte establert entre el pàrroc Rvdo. Ramon Oller i els catinencs. Es sospitava per part del poble que el pàrroc havia fet vindre pel seu compte a la villa al Procurador Fiscal per fer algunes investigacions. El bisbe va manar el Rvdo. Oller que en endavant no causara cap perjudici al poble ni als particulars, sota la pena de 200 sous. El pàrroc assentí acabant la disputa en concòrdia i acte de conciliació.

La tercera visita del bisbe documentada per M. Puig a Catí data de 1424.  Assenyala Mossèn Puig que la visita del Sr. Bisbe a la parròquia era sempre rebuda amb alegria, veneració i gratitud. En conseqüència, no podien faltar obsequis amb que rendir-le honors i sufragar les despeses seues i de la seua comitiva.

M. Puig assenyala les despeses de la visita del bisbe de l'any 1424. " Donats al senyor Bisbe qui vench al lloch de Catí per confirmació e visitació sis parelles de pollastres, X sIII sous III diners. Li foren donats I cafís de ciuada, costa XVIII sous". I encara es consignen altres despeses relacionades amb la mateixa visita pastoral. "Item dona lo dit Jural al fadrí qui fon trames als Masos de la font de Catí per informar los masovers que portasen les criatures a confirmar, I sou".

L'any 1549 el bisbe auxliar de Tarragona (Nicopoli), Ilm. Francesc Roures, va beneir la primera església i campana de l'ermita de la Mare de Déu de l'Avellà

L'any 1591 el bisbe Gaspar Punter i Barreda va beneir en Catí la imatge de Sant Acaci, patró dels fadrins des de l'any 1786

Una altra visita pastoral comentada per Mossèn J. Puig fou la del any 1614, sent bisbe de Tortosa D. Alfonso Màrquez de Prado.  Van haver confirmacions de xiquets. Cada xiquet ja tenia un padrí particular tal com després s'ha generalitzat. Un home era padrí del xiquets confirmats i una dona de la xiques. Si bé l'edat aconsellable per a rebre la confirmació era dels set anys, circumstàncies de l'extens i irregular terreny de la diòcesi obligaven a confirmar en edats inferior als xiquets tanmateix amb alguns dies de vida.

Mosèn Joan Puig assenyala les rendes del bisbe Ilm. Giovanni Battista Veschi l'any 1650 en el terme de Morella (i per tant en Catí). Aquests emoluments s'utilitzaven per sufragar les despeses pròpies de la mitra i les de les parròquies de la diòcesi i  per a almoines als necessitats. Del terme de Morella el bisbe va cobrar el 22 de gener de 1456 la quantitat de 187 lliures. Pel delme va percebre l'any 1462 1567 sous i 6 diners i el 17 de març de 1650 va cobrar 8 cafissos, 8 barcelles i 2 celemins de blat.

També fa constar M. Puig la visita pastoral a la nostra parròquia del 14 de juny de 1881 pel bisbe D. Francisco Aznar que va administrar el sacrament de la Confirmació a xiquets del poble entre els que figurava el mateix Mossèn Joan Puig. També consta la visita del bisbe Félix Bilbao de l'any 1946

La darrera visita pastoral que fa constar Mossèn Joan Puig és la del Bisbe Manuel Moll. Va començar el dia 6 d'abril de 1948 en Catí, continuant després parròquies del Maestrat i dels Ports de Morella. En Catí va entrar solemnement a les sis de la vesprada del 6 d'abril. Els carrers i places estaven enguardonades amb arcs, arbres i símbols religiosos. El bisbe va entrar enmig de forts vítors, aplaudiments i aclamacions d'una innumerable multitud de fidels. El bisbe va fer les visites de costums i una plàtica de preparació. Al dia següent va celebrar la Santa Missa repartint la comunió a 495 fidels i a les onze va administrar la Confirmació a 391 xiquets que havien complit els sis anys. Assenyala Mossèn Puig que el bisbe va quedar molt content de la demostració d'afecte i de veneració del poble de Catí i del caràcter alegre i paternal del seu pàrroc.

Vàries van ser les visites dels bisbes o vicaris després de l'anterior però creiem que amb les anteriors ja queda prou aclarida la importància i significat d'aquesta religiosa tradició.

Assenyalem els bisbes de la diòcesi de Tortosa des de la postguerra (1939):

  • Félix Bilbao y Ugarriza 1926-1943
  • Manuel Moll i Salord 1943-1968
  • Ricard-Maria Carles i Gordó 1969-1990
  • Lluís Martínez i Sistach 1991-1997
  • Xavier Salinas i Vinyals 1991-... continua actualment

 

Darrera visita del bisbe a Catí (02-08-08), exposició d'orfebreria

 

LA CONFIRMACIÓ

Confirmació:

Bisbe: D. Xavier Salinas i Vinyals

Pàrroc: Mossèn Joaquín Obón Molinos

Data: 30 d'abril de 2005

 

L'encarregat d'impartir el sagrament de la Confirmació és el Sr. Bisbe o la persona en que este delegue directament. Antigament com els mitjans de comunicació i carreteres no eren els actuals, les visites del Sr. Bisbe tenien lloc molt espaides en el temps. Així és que l'any que venia al poble  confirmava als xiquets o xiquetes de vàries edats. Així s'ajuntava un grup ben nombrós de confirmandos a partir dels que ja havien rebut la primera Comunió fins els que quedaven encara per confirmar.   Del nombre de confirmandos ens podem fer una idea de la xifra que correspon a l'any 1868 en que van ser confirmats 208 xiquets i 211 xiquetes (quasi la meitat del poble). Una persona amb autoritat, l'alcalde, alcaldessa o jutge feia de padrí. Així en 1614 consta que cada xiquet tenia el seu padrí particular però després s'establí que un home fos el padrí de tots els xiquets i una dona la padrina de les xiquetes.

Modernament el Sr. Bisbe, Xavier Salinas, sol vindre a confirmar cada dos o tres anys i així els grups ja no són tant nombrosos. Per això i per què l'índex de natalitat s'ha reduït considerablement. Els grups acostumen a ser d'uns vint confirmandos o menys. El padrí dels xics sol ser el pare i la padrina, la mare. La festa religiosa conclou amb un àpat en un restaurant local.

BAPTISME I BATEIG

 

El baptisme és un dels set sagraments. A través de l'aigua beneïda es banya el cos i es purifica l'ànima del pecat original i d'altres pecats adquirits. El bateig és l'acte i festa familiar en el que s'administra el baptisme.

 

 

A Catí tradicionalment s'acostumava a batejar als xiquets el més prompte possible. Fins no fa molt de temps el capellà, quan predicava a la trona, passava llista a tots els xiquets nascuts als poble i als batejats advertint als pares si per alguna circumstància es retrasara sense motiu l'administració del sagrament del baptisme. Els padrins eren escollits entre els parents de més de 14 anys (preferentment que havien pres el sagrament de la Confirmació). Eren qui presentaven al nadó al capellà (actualment són els pares) fent una confessió de fe i comprometent-se a educar al xiquet cristianament. Durant la cerimònia la padrina portava un ciri, símbol de la llum. El nom que es posava al xiquet tenia que ser relacionat amb algun motiu religiós (Jesús, Verge, sants..). En cas contrari se li afegia normalment el de Maria o d'una santa si era una xiqueta o el de un sant si era un xiquet. Actualment no hi ha cap condicionament d'aquest tipus i el nom d'un xiquet pot ser de qualsevol motiu.

Al final de l'acte religiós els padrins quan la comitiva tornava de l'església a la casa de l'infant tiraven tota mena de confits, caramels i dolços i fins-i-tot diners. A continuació tenia lloc un dinar i una festa entre els familiars més pròxims que actualment és similar a la que es fa amb motiu de la primera comunió.

El nom del xiquet, pares i padrins es registra en el llibre de baptismes de la parròquia. Aquest és relativament recent ja que l'antic fou cremat en 1936.

Cal destacar que el llibre de registre de baptisme i el de nascuts al poble de l'ajuntament de Catí no tenen perquè coincidir ja que hi ha xiquets no batejats i batejats al poble que no estan censats a Catí. Similar succeix amb els llibres de registre de matrimonis i defuncions de la parròquia i els de l'ajuntament.

Des de ben antic el Baptisteri de l'església parroquial està situat en la primitiva Capella de l'Ángel de la Guarda construïda per la família Mestre en 1601 i amb retaule des de 1610. La pila bautismal és del catinenc Salvador Blasco (1868) i la reixa del també catinenc Miguel Eixarch (1877). L'aigua del baptisteri es beneeix en la missa del dissabte sant en la que Crist resucita. Hi ha modernes aportacions del catinenc Juan Carlos Safont.

 

CASAMENTS

Els casaments o matrimonis en Catí, abans de 1936, tenien lloc davant d'una creu de cristall. La darrera vegada que es troba localitzada aquesta creu va ser abans de la Guerra Civil en un casament a l'ermita de l'Avellà.

 

 

Creu gòtica de cristall, que presidí durant segles els casaments en Catí. Es va fabricar l'any 1386 ja que es consignen en aquest any les despeses de port des de Sant Mateu i s'adobà l'any 1389. Va desaparèixer l'any 1936. L'estiu d'aquest any  encara estava  a l'ermita de L'Avellà.

Era costum que abans del casament tingueren lloc tres preceptives amonestacions o anuncis públics dels encara fadrins a l'església de la futura boba. Passats tres dies de la tercera amonestació i si ningú havia fet constar cap impediment aquesta podia realitzar-se.

Normalment el casament tenia lloc en una missa a l'església parroquial del poble. Modernament aquest es realitza també a l'ermita de la Mare de Déu de l'Avellà o a la de Santa Anna.

Com en totes parts els nuvis s'intercanvien els anells i les promeses de fidelitat abans de passar a ser marit i muller respectivament. Acabada la cerimònia religiosa, en sortir de l'església, és costum que els amics i familiars dels nuvis els tiren arròs abans de felicitar-los per la unió. Modernament la núvia sol anar de blanc en símbol de puresa, peró antigament era el negre el color preferit. El dia acostumava a ser el dissabte encara que antigament podia ser quasevol festa, tanmateix el darrer dia de l'any.

La celebració de la festa civil, a continuació de la missa, ha anat progressivament de menys a més. Antigament es celebrava a casa dels pares o en alguna casa d'un familiar on els nuvis i els parents més íntims menjaven, cantaven, tocaven la guitarra i compartien el seu goig i alegria. No faltaven les pastes i dolços per acompanyar els plats forts tradicionals (paella, corder, pollastre, conill). Modernament algunes celebracions de bodes tenen lloc a restaurants del poble o de la comarca. El nombre de comensals ha augmentat considerablement fins a dos-cents o més. Als plats tradicionals s'ha afegit el marics i als cants dels convidats l'orquestra.

Els nuvi solien entregar un puro de tabac als homes i un detall a les dones. Durant els dies següents a la boda, és costum actua de que la parella viatge de "lluna de mel".

 

DIFUNTS- SOTERRAMENTS

No sabem el lloc exacte on estava ubicat el cementiri antic del poble. Com era costum no resultaria rar que estiguera ubicat junt a l'església parroquial i la Casa Abadia. Sí que sabem, segons M.Puig, que el 20 d'abril de 1348 es va concertar construir-lo en el lloc en que més endavant es situaria el Calvari o Via-Crucis, a l'est del poble. En este lloc va estar el cementeri fins l'any 1911. El dia 19 d'abril de 1349 es va dictar un estatut prohibint tirar deixalles i escombreries. El primer de març de 1352 es van presentar comptes i més endavant el 8 d'octubre de 1358 es va vendre un ferreginal per eixamplar-lo i es signava carta de pagament.

L'any 1727, en temps de Mossèn Celma, es van plantar al cementiri moreres per aconseguir la seda i subvencions per a l'església, cosa que desaprova Mossèn Joan Puig ja que assenyala que faltava al respecte al lloc sant i als allí soterrats.

 

Cementiri amb la Creu d'Avinyó

 

L'any 1911 es fa el cementeri nou. Assenyala M. Puig que feia anys que es veia la necessitat de construir un cementeri nou ja que el que tenia el poble estava massa proper a la població a les cases del carrer Davall- Davall (avui Carrer Sol). Ja es va intentar construir-lo el 27 de febrer de 1894 i per a sufragar-lo es va proposar fer una subhasta del bosc de Vallivana. El mateix es va intentar el 15 de maig de 1898. No donant resultat positiu es va projectar de nou en 1906 sent ecònom Mossèn Vicent Melià i també va fracasar l'intent. Finalment l'ajuntament va obrar pel seu compte i el 13 de gener de 1910 es va oferir l'oferiment del catinenc Pablo Gasulla de construir-lo per 5.000 pessetes. Era alcalde Joaquín Ortí. Constava el primitiu cementiri de quatre quadres o departaments i es va col·locar al centre la Creu dels Avinyons de 1374, recentment restaurada, única creu de pedra que es va salvar de l'any 1936. El cementiri fou emplaçat en la finca del metge D. Joaquín Blasco a un quilòmetre del poble molt prop de l'ermita de Santa Anna.

Segons assenyala Mossèn Puig sobre els costums dels soterraments, en 1417 està vigent l'oferta del pa i de la candela. En 1421 observem obsequiar als pobres amb un borrego, celebrar convit en 1430, un àpat per als presbíters i cantors en 1478. En 1557 celebraven una de les misses cantades en l'altar de les Ànimes. En 1591 missa a l'Altar Major amb una novena de pa i candela. En 1602 es celebraven tres misses cantades. En 1633 s'oferia diners i una novena de misses. En 1674 es resaven tres responsos i es cantaven les Lletanies de Difunts

Lletanies dels difunts: Assenyala M. Puig que en Catí estava des de ben antic el costum de cantar en els soterraments les Lletanies de Difunts. Ho podem constatar per primera vegada el 8 de novembre de 1691. Malgrat que l'autoritat eclesiàstica ho va prohibir en 1727 no es van deixar de cantar en Catí que va continuar el costum fins mitjans del segle XX. Quan arribava el cler revestit amb ornaments sagrats a la casa del difunt la cantava amb tota solemnitat emocionant profundament a tots els presents. 

Més recentment després de la mort d'un difunt aquest era vetllat durant tota la nit. Després del funeral es donava el "pésame" personalment a la porta de l'església als familiars (hi havia separació per sexes). A continuació s'acompanyava als familiars al cementeri. Els dies següents al soterrament es resava l'anomenat ROSARI DE DIFUNTS costum que actualment ha desaparegut. Anaven pel poble els devots, cantors, parents i amics del difunt cantant el Rosari. Es celebraven cinc misses de funeral per cada difunt (quatre de requiem i l'anomenada Missa de la Rosa). (Veure Missa de la Rosa)

Cotxe fúnebre per als soterraments. Assenyala Mossèn Joan Puig que abans de l'any 1925 era costum portar els féretres a muscles o amb les mans de quatre homes al conduir-los al cementeri. Aquest any es va determinar de construir un cotxe fúnebre per a fer aquest servei que es va sufragar amb els fons de l'ermita de l'Avellà amb el permís adient i del recaptat en una comèdia que es va fer al poble amb esta finalitat. Fou una millora molt ben rebuda pels catinencs. Al mateix cementeri es va construir una caseta o xicotet edifici per a guardar l'esmentat cotxe fúnebre.

 

ALTARS I CAPELLES EN L'ESGLÉSIA PARROQUIAL

Estudiant els altars i capelles de l'església parroquial  podem tindre una idea de quines han segut les devocions dels catinences al llarg de la nostra història.

L'Església Parroquial gòtica, construïda de carreu i maçoneria en diferents moments dels segles XIII al XVI, està dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu. L'estil romànic de la porta secundària d'entrada a l'església sembla demostrar que la seua construcció deuria d'iniciar-se els primers anys de la reconquesta del poble i de concessió de la Carta Pobla (1239-1300).

Concebuda com un temple de reconquesta amb una única nau (32 m x 10,5 m), amb el temps se li anaren afegint capelles laterals entre els contraforts, que mai no trencaren la unitat arquitectònica, a més d'una sèrie d'altars d'acord amb les necessitats advocacionals i les fundacions de benifets. Al llarg de la història canviaren vàries vegades la disposició dels sants.

Segons Mossèn Joan Puig l'any 1459 hi havia els següents altars:

Part de l'evangeli (que dóna al Carrer Major). De dintre a fóra: Sant Blai (1354), Sants Joans (1377), Passió (1451), Sant Antoni (1388)

Part de l'epístola: Sant Martí (1389), Sant Miquel i Sant Pere Apóstol (1377), Sant Llorenç i Sant Pere Martirs (1448).

Eren 8 capelles i 8 altars. En la relació de capelles de l'any 1510 apareix la Capella de les Ànimes (1503) (al costat de la capella de Sant Pere Màrtir o dels Spigols).

 

Planta baixa

1.- Sagristia vella (1405) i trassagrari. Sagristia nova (1678)

2.- Accés a la sagristia

3.- Retaule (1401) (1671)

4.- Capella Sant Blai (1354)

5.- Trona

6.- Capella Sants Joan Baptista i Joan Evangelista (1447). Família Sentjoan.

7.- Capella de la Passió (1451) (Pedro Crespo i Antonio Arbó)  i Retaule (1494). Confraria Minerva (1589). San Francisco Javier (1757)

8.- Capella del Roser (1549). Confraria (1576). Família Sans i Montserrat.

9.- Trona

10.- Altar de Sant Antoni (1388)

11.- Porta romànica (S.XIII)

discripcio131.jpg (34786 bytes)

12.-  Altar Santes Apolònia i Llúcia.

13.-  Sant Antoni de Pàdua. Sant Josep. Sant Lluis Gonzaga (1879)

14.- Traster de làmpades i estris per al monument del Dijous Sant.

15.- Retaule de l'Àngel Custodi i sepultura dels Mestre. Capella (1601). Pica batismal

16 Accés al cor (1628) i casa abadia (1376)

17.- Capella de Sant Martí (1389) (Jaume Sans) Retaule (1396). Confraria (1388)

18.- Capella del Santíssim Nom de Jesús (de la Comunió) (1447). Confraria (1584). Jesús (1640). Marededéu de l'Avellà

19.- Capella de Sant Miquel i Sant Pere Apòstol (1377) (Bartomeu Durán). Família Montserrat.

20.- Capella de Sant Pere Màrtir i Sant Llorenç. Retaule de Jacomart (1460). Família Espígol. Construïda en primitiva 1ª Capella de Passió (1448) (Pedro Crespo)

21.- Trona per predicar.

22.- Capella de les Ànimes  (1503) (Joan Bellmunt). Mare de Déu del Carme

23.- Porta principal.

24.- Nínxol i retaule Puríssima. Família Verdú. (1598).

Planta alta (Cor)

25.- Cor vell (1405) Berenguer Roca- Jaume Sans. Cor Nou (1628)

26.- Orgue (1741)

27.- Accés a la casa abadia (1628)

Campanar (1615) Pedro del Sol

Annex d'il·lustracions del Llibre "Discripción de Catí" G.Verdú- Vicent Pitarch. Ed. Alambor

(Plànol d'Arturo Zaragozà) Segles XV i XVI

 

Anaren afegint més altars i capelles fins que l'any 1757 hi havien ja 19 altars (segons Mossèn Joan Puig)

 

altars.jpg (23496 bytes) L'any 1757 (en temps de Mossèn Celma) hi han en l'església parroquial  19 altars, citats per ordre. L'Altar Major (19)

- Part de l'Evangeli (de dins a fora):  Sant Martí (1), Sants Joans (2), Sant Francesc Xavier (o de Passió) (3), Roser (4), Sant Antoni Abat (5), Sant Antoni de Pàdua (6).

- Baptisteri (sota el cor): Sant Josep (després capelleta de Sant Lluís Gonçaga) (7),i Àngel de la Guarda (8).

- Part de l'Epístola (de fora a dins) : Puríssima (o de Mossèn Verdú) (9), Ànimes (10), Sant Pere Màrtir (11) , Sant Pere Apòstol i Sant Miquel (12), Nom de Jesús (13), Sant Blai (14).

- Capella de la Comunió: Crist (15), Nª Sª dels Dolors (16), Sant Silvestre (17) i  Sant Tadeu (18)

Plànol de l'església de l'Assumpció de Catí

 

Semblen un número excessiu d'altars per a una església de no massa grans dimensions. Segons Mossèn Juan Puig ni havia de sobra, ja que treien presència i solemnitat a l'Altar Major i al mateix temple disminuïen la capacitat de l'església per estar còmodament els fidels. L'any 1818 es prohibeix celebrar missa en els altars de davall del cor ja que estan oposats a l'altar major.

L'any 1936  l'església es saquejada, tancada al culte,   cremats els altars, retaules, imatges i objectes de culte (monument del dijous sant (1661), sagrari (1723), orgue (1741),  llibres i manuscrits de l'arxiu parroquial i municipal). L'església es convertida en una tenda de comestibles i en un saló de ball.

 

 

L'any 1937 van ser tallades les quatre capelles laterals de la part de l'evangeli, que donáven al carrer Major i que estretien la carretera quedant la capacitat de l'església bastant reduïda.

A partir de 1938 s'inicia un període de reconstrucció i renovació. Es  compra un nou sagrari. Es col·loca  un Crist a la capella de les Ànimes (o de la Mare de Déu del Carme) i  la imatge de l'Assumpció de la Verge als cels, titular de la parròquia en la part frontal de l'altar major, acompanyada de Sant Martí (patró) i de Sant Roc. Es neteja i restaura l'església eliminant les darreres pintures i fent aparèixer la primitiva pedra . Davall de la Mare de Déu de l'Assumpció i rodejant l'altar major es col·loquen els seients de fusta que abans estaven al cor i que representen a Jesús i els seus apòstols.

 

altars.jpg (23496 bytes)

La majoria dels altars i sants existents anteriorment desapareixen després de la guerra.  Es mantenen l'Altar Major (19), així com les devocions a Sant Martí(2), Sant Josep (3), la Puríssisima (4),  Sant Isidre Llaurador (5), Sant Cristòfol (6),  Mare de Déu de L'Avellà (13) , Sant Antoni i Sant Roc (a l'antiga capella del Jesús) (13). 

A la capella dels Espígols (11), ara pas obert a la capella de la Comunió o del Santíssim, en un lateral es venera la imatge de Sant Pere de Castellfort (18). Enfront està el  confessionari  i dintre de la capella de la Comunió en una de les capelles laterals  (17) es guarden les imatges de la Passió (El Crist  i Els Dolors), en l'altra (16)  estan Santa Àgueda (patrona de les dones) i Sant Cecília (patrona de la música) i en el seu altar, dedicat al Cor de Jesus es guarda permanentment la Sagrada Eucaristia (15).

El retaule de Jacomart (de Sant Llorenç i Sant Pere Martirs)  està ara a l'antiga capella de Sant Miquel i Sant Pere Apòstol o capella dels Montserrat (12).

La imatge de Sant Vicent Ferrer ha segut traslladada a l'antiga capella de Sant Isidre Llaurador (5), desplaçant a la de Sant Isidre a l'antiga capella dels Verdú (9)

Més informació en http://www.catimenu.com/esglesia.htm


ELS MASOS DE CATÍ:

Els masos de Catí, com els dels pobles de la comarca dels Ports i del Maestrat tenen el seu origen en les cartes de repoblació atorgades pel senyor feudal, en este cas per En Balasc d'Alagó a En Ramon de Bocona i quaranta pobladors més. Una part d'estos pobladors serien els del poble i altra part correspondria als masovers.

Els masos de Catí estaven distribuïts en dos zones, la de la Font de Catí i la de la Vall de Cirers.

Cal retre un homenatge a este sector que tradicionalment ha segut menyspreat i que representaven tot una manera de viure.

Ampliar informació en: http://www.catimenu.com/masos.htm

 

FER EL FORMATGE

ELABORACIÓ ARTESANAL DEL FORMATGE D'OVELLA

El formatge  d'ovella o de cabra és un formatge típic del Maestrat. Es fa amb llet d'ovella o de cabra i és un formatge dur, baixet, consistent i atapeït. Per fora és de color blanc, amb una pell molt fina i llisa, d'aparença cerosa, sense cap esquerda. En la part superior porten gravats els dibuixos que els pastors feien al fons de les flaiteres. En l'actualitat els que es fan a la formatgera porten un lletrer al·lusiu a la procedència del formatge de Catí

En altres temps el formatge  es feia per a menjar-se'l a casa, no per a vendre o per a bescanviar: era un producte de subsistència que aportava proteïnes d'origen animal a l'alimentació de la gent del poble.

 

 

Els mesos d'elaboració més intensa són des de començament de maig fins a finals de juliol que es quan crien les ovelles i cabres.

El formatge es fa a partir de la llet cruga (sense bullir) de l'ovella o cabra. Això és molt important per al procés de maduració del formatge i per a la seva textura i el seu gust perquè la llet cruga conté tots els ferments i la flora microbiana que intervenen en aquests processos, i serien destruïts per la calentor en cas de bullir-la.

Per fer el formatge es calenta la llet a la temperatura que surt de la mamella de l'ovella: entre 36 i 37°. Per fer-ho es posa l'olla al costat del foc a terra, mai a foc directe perquè la llet es cremaria. També es pot posar al bany Maria. Per saber la temperatura de la llet es va posant la ma dins de l'olla i quan es nota tèbia, a una temperatura lleugerament superior a la de la mà, s'hi posa el quall. El quall (coll) es prepara amb herba colera (flor del card) que s'ha deixat estovar en aigua des del dia d'abans. Es cola i el líquid producte d'aquesta maceració és el que es tira a la llet. El temps que tarda la llet en collar-se va des d'una hora fins a dues i mitja o tres, tot depenent de la temperatura i de la qualitat de la llet (cabra o ovella). Per saber si ja es prou collada es fa una esquerda amb el dit i si aquesta queda seca i amb les vores ben definides ja és a punt. El soligot (xerigot) ha de ser de color clar i molt líquid.

 

Varietat de formatges de Catí

A partir d'ara les operacions que es fan tenen com a objectiu la separació entre el soligot i la matèria sòlida que s'ha de convertir en formatge..

Primer cal trencar la collada i fer-la miques amb les mans. Després es deixa reposar durant uns quinze minuts i la part sòlida se'n va cap al fons mentre el soligot sura en la part superior.

Es decanta el soligot i amb la part sòlida es va fent una bola. A partir d'aquest bola comença l'operació del premsatge en les fraiteres. Les fraiteres eren motlles de fusta de distintes formes i tamanys que portaven en l'interior gravats diferents dibuixos geomètrics o lletres que després apareixien gravats en el formatge.

 Durant aquesta operació  de premsat cal que la massa no es gele i per això cal tenir les mans calentes i fer-ho a la vora del foc. Una vegada introduïda la bola dins de la fraitera, que ha de ser de la mida proporcionada a aquesta, es comença pròpiament el premsatge per al qual es necessita força física, habilitat i paciència. La fraitera amb la bola a dins es col·loca dins d'un plat  i es va prement fort amb les dues mans la quallada per tal d'expulsar-ne el líquid que encara hi queda. Cal anar girant la fraitera i el formatge per tal de fer una pressió homogènia. Aquests procés pot durar des de tres quart fins a una hora i mitja. Una vegada el formatge ja té la seva forma i ha perdut tot el soliigot és el moment de posar-li la sal. La sal es posa per fora fregant la pell amb delicadesa perquè no penetre massa ràpidament. Després del salament es deixa el formatge dins de la formatgera un parell de dies més.


COM FER EL PA- EL FORN DE LLENYA DEL MAS

El pa era un aliment important, fer-lo una necessitat

 

Forns de pa (Mas de Puig)

Mas d'Eixameno de Baix

 

           Dels molts complements que poden acompanyar a una masia el forn de pa era un indret especial.  En cada mas hi havia un per a coure el pa. En un forn se solia coure el pa de varies famílies. Les masies més grans i més allunyades dels pobles solien tenir forn de pa, algunes vegades es tractava de forns comunals. L’origen dels forns de pa pot ser musulmà .

      El masover sembrava el blat i quan el recollia, el portava a vendre o el molia al molí de gra, fins i tot alguns tenien algun rudimentari sistema per moldre el gra i fer-ne farina, per fer-se el pa posteriorment.
 

      El forn es construïa amb pedres i terra que l'anava cobrint. Es construïa una mica elevat. Eren rodons, tots amb una mitja volta de pedra deixant una boca d'entrada al davant. També tenien una llosa preparada per tapar aquesta boca del davant. El terra era fet de lloses de pedra ben planes amb terra per davall. També es calentava encenen "sarments", rama i llenya dins del forn en el mateix recinte on posteriorment es coïa el pa. El fum  sortia pel davant. Una vegada calent s'havia de netejar. Així s'apartava la cendra al costat i es ficava la pasta de pa, tapant amb la llosa preparada la part del davant.

RECEPTA DEL PA BLANC

Necessiteu preparar el llevat amb prou antelacíó (a partir d'una fermentació prèvia).  També podeu fer servir llevat de compra. Per fer la massa de pa necessiteu:

  • 500 gr. de farina blanca 

  • 250 gr. d'aigua (la meitat d'aigua que de farina)

  • 10 gr. de sal

  • 60 gr. de llevat, segons com estigui d'actiu i espès.

En un llivrell suficientment gran, poseu-hi la farina. Afegiu-hi la sal, el llevat i barregeu una mica amb aigua tèbia. Afegiu-hi  i continueu barrejant fins que noteu que es pot començar a pastar.

Heu de treballar aquesta massa fins que quede ben fina, que no queden grumos i que no siga ni massa eixuta ni massa enganxosa. Si trobeu que us falta aigua, aneu-ne afegint, però a poc a poc, una cullerada cada vegada. Si, al revés, veieu que la massa és massa tova afegiu farina, també a poc a poc. Una vegada teniu una massa homogènia és el moment d'amassar amb ganes.

Una volta ben treballada (entre 5 i 10 minuts), deixeu reposar aquesta massa en un llibrell net i tapada amb un drap humit en un lloc un poc calent. Ha de crèixer el doble aproximadament; el temps que tarde dependrà del vigor del llevat i de la temperatura ambient. Si el llevat no és prou actiu o el lloc és massa fred pot tardar hores.

Torneu a treballar la massa sobre una taula: en aquest punt ja no heu de necessitar afegir aigua ni farina i tampoc no necessitareu enfarinar-vos les mans, tampoc. Deixeu sempre la massa lleugerament humida perquè d'aquesta manera no es resseca tant i puja millor.

De seguida veureu que la massa és més fàcil de treballar. Amasseu només una mica per treure l'aire que s'ha creat dins la massa i, ja podeu començar a tallar-la i a donar-li forma segons el que penseu fer-ne: panets o pans.

Poseu els pans sobre una llanda espolsada amb farina

Deixeu-los reposar fins que hagin crescut, idealment el doble del seu tamany original.

Ja els podeu enfornar. Just abans, per això, feu uns talls oblicus als pans (ho podeu fer amb un ganivet de serra).

Estaran a punt quan veieu que estan torradets per davall. Segons el tamany i el tipus de forn variarà el temps necessari de cuita. En tot cas podeu calcular una mitja hora si no són panets molt petits, però aquest temps només és orientatiu.

 

EL TREBALL DEL CAMP

          La feina del treballador del camp del poble, estava condicionada per les estacions i pels cicles del conreu en general que determinaven profundament tota la seua activitat amb dos moments fonamentals, la sega i la collita.

           L'agricultura era la principal activitat sent el de llaurador l'ofici més comú. El treball al camp era dur, pesat i esgotador. Al principi sense ajuda de maquinària. La jornada, sobre tot a l'estiu, era molt llarga. Moltes vegades tot el treball valia de ben poc (pedregades, sequera, inclemències del temps..). El conreu bàsic era el dels cereals que marcaven principalment el ritme de treball de les tasques del camp però  procurava obtenir també altres aliments que necessitava per a sobreviure i per això mirava de conrear tot el que el clima li permetia. Tenia un tros de bosc, unes oliveres, uns ametlers, pataques de secà o algun producte de regadiu si disposava d'un poc d'aigua (bé d'un pou, d'una bassa o d'una cisterna).

           L'horari era discontinu, hi havia moments de gran intensitat i altres més rellaxats segons el que la natura li indicava. Hi havia moments com en la sega, batuda o verema en que tots els familiars havien de treballar en la mateixa tasca. Totes les ajudes eren poques.  En altres moments hi havia una clara divisió de la feina, a l'home se li reservava el treball del camp o el bosc i a la dona tot el que corresponia a la llar, la cura de l'aviram i el tindre cura dels xiquets i avis, entre d'altres.

           Durant tot l'any es repetien cíclicament les mateixes activitats:

- Tardor: Era el temps de llaurar i de sembrar. Així preparava les terres que havia de sembrar. Primer adobava amb fems el bancal i amb l'ajuda d'un forcat llaurava la terra ajudat d'un matxo. D'aquesta manera aconseguia remoure superficialment el terreny que en contacte amb l'atmosfera recuperara les substàncies nitrogenades i podia penetrar millor les aigües de la pluja. La sembra es feia a partir del mes d'octubre o novembre. Si el clima era sec la sembra es retrasava.  Un sembrador/a amb un cabàs d'espart a la mà anava escampant el gra d'una manera més o menys homogènia o "a orri". Darrere el seguia el llaurador amb el matxo per tapar la llavor. Després amb una planxa de fusta o de ferro s'entaulillava la terra (aplanava) perquè no s'escapés la humitat del sol.  El llaurador amb el matxo podia accedir a tots els bancals i podia arribar més fàcilment a les voreres i els racons, cosa que després amb els moderns tractors no podia fer degut a la mala condició dels camins d'accés.

        També durant la tardor era el temps de la verema. Durava des de meitat mes de setembre a finals d'octubre. Altres tasques eren el recolliment de fruita (ametlers, pomes, serves, nous, figues..), panís, pataques tardanes, llegums (fesols i cigrons). També era el temps de pelar les panolles, desfer fesols i cigrons. Era també l'època de la caça (conills, perdius,...). Al mes de desembre era també el moment de plegar les olives i dur-les a moldre.

- Hivern:

       A partir del mes de desembre començava una època de baixa activitat de la terra que es prollongava durant tot l'hivern. Pero el teballador del camp no estava parat. Durant el temps de més fred emplenaven el temps en arreglar les parets, cremar rastrolls i fenassos, esporgar els arbres, recollir llenya, desfer el panís, moldre el blat, trasbalsar el vi, adobar els bancals amb fems, netejar els corrals, ferrar els matxos, tornar les solsides... El camp durant l'hivern descansava,... no així els treballadors del camp. A partir del dia de Sant Martí (11 de novembre) era també l'època de la matança del bacó. D'altra banda, el treball de collida de les oliveres podia prollongar-se durant tot l'hivern (depenent de la quantitat i del clima).

 

- Primavera:

          Havia que preparar els camps per a la posterior sembra de pataques primerenques, tomates, fesols... També era l'època de birbar els camps de cereals. Durant el mes de Juny ja començaven els preparatoris per a la sega, la tasca més important de totes perquè d'ella s'obtenia l'aliment bàsic , el blat amb el que s'elaborava la farina per a obtindre el pa, aliment importantíssim en la seua dieta.

- Estiu: Era quan el camp donava més de treball. S'havia de regar, birbar, lligar tomateres i enciams, replegar fesols, collir pataques. Per sobre tot era l'època de la sega i de la batuda.

          A més estava el treball que comportaven els ramats per als pastors. Hi havia que traure els ramats tots els dies, matí i vesprada, dies laborables i festius, a pasturar, munyir les cabres i ovelles una o dos vegades al dia i per la nit fer el formatge. S'havia de tindre compte del matxo i de la resta d'animals. Com hem dit abans el treball no acabava mai.

           Més endavant, a partir dels anys seixanta, s'introduiran les muletes mecàniques, els tractors, les trilladores, les maquinetes de pelar panolles, de pelar ametles i la llum amb generador abans de que en temps relativament recents arriben la llum elèctrica, la ràdio, la televisió, l'aigua corrent o el telèfon.

           De tots els treball destaquem com a més important la producció del blat. Començava el mes de novembre amb la sembra i acabava al més d'agost amb la sega i la batuda.  La sega era el treball més dur. Començava al clarejar el dia i durant totes les hores de claror  (unes 16 hores). Tots tenien pressa per segar per evitar una possible pedregada que fes malbé tota la colita. La sega començava per l'ordi, cereal que granava més prompte i el seguien el blat i els altres cereals. L'instrument principal per a la sega era la falç o la dalla. Les espigues eren lligades en garbes. Després de la sega començava la batuda. Consistia en fer passar els animals, principalment  matxos, burros, cavalls, per sobre de les espigues per obrir-les amb el pes fent caure el gra. Ampliar el tema en http://www.catimenu.com/labatuda.pdf

           Un altre treball important era el de la vinya. Hi havia moltes vinyes a Catí però la major part van ser arrencades durant els anys setanta i vuitanta seguint les instruccions del ministeri d'agricultura. El temps de la verema no era tant llarg com el de la sega. No obstant també requeria de moltes feines prèvies: llaurar, podar, ensulfatar, etc.. En el moment de la verema participava tota la família. Era una autèntica festa. Tallar el raïm, omplir els canastrons, abocar-lo als banastos, transportar-lo al cup, trepitjar-lo amb els peus, deixar-lo fermentar, posar-lo als tonells i botes, trasbalsar-lo eren les principals tasques del procés de producció del vi. Alguns masos tenien cup propi. Els que no en disposaven anaven a un altre mas o al cup del poble de Leonet, situat al Pla de Sant Roc/Camí del Bosc. Veure http://www.catimenu.com/costums2.htm#verema

           Un altre treball important era el de fer el formatge, brull. També el d'extraure la mel als vasos, arrop. Amb la creació de la formatgera del poble es va prohibir la comercialització sense control de la llet i del formatge. Així es va crear esta empresa que en l'actualitat ha passejat el formatge de Catí exitosament per tots els països del món.

          El treball de les dones era poc valorat.   Les tasques assignades a les dones de casa eren principalment la de fer el menjar, rentar la roba, netejar la casa, carregar l'aigua amb el matxo del pou o font més propera, escurar plats, portar el menjar i l'aigua als treballadors, especialment en el temps de la sega (agostera).

           Les dones pastaven i coïen el pa al forn  on també en ocasions especial feien pastissos, rollets, prims, etc.. També a la primavera/estiu emblanquinaven les parets de les cases i verguejaven i recosien els matalassos. També feien jerseis, mitjons. També munyien i feien el formatge. Després de la recol·lecció preparaven conserves al bany de Maria, en salmorra, confitures, pots de tomata. També col·laboraven en les feines de la sega i de la verema i de la matança del bacó. Tots estos treballs sense oblidar la cura dels xiquets menuts i dels familiars majors.

 

DOLÇAINERS (EL TABALET I LA DOLÇAINA)

 

La banda de música es va crear al nostre poble l'any 1891. Antigament en els pobles com Catí hi havia el costum de tocar els dolçainers.  S'encarregava el Consell de llogar-los o els majorals dels diferents sants participant també en algunes festes, com les de Santa Àgueda els mateixos joves del poble. Acostumaven a tocar en Nadal, les dos Pasqües, les festes d'agost, Sant Martí i Santa Anna. La primera referència de Mossèn Joan Puig als dolçainers és de 1352 en que un dolçainer anomenat Bernat Ciurana, de Morella, va ser contractat per tocar els instuments i per rasurar i sangrar als veïns que ho necesitaren.

Dolçaina i tabalet en darrer festival de l'Asociació Cultural "Tossal de la Nevera" (2011)

Una altra referència és de l'any 1481 en que els joves van llogar un dolçainer per a la festa de Santa Àgueda en la que era costum tocar la campana de Santa Àgueda. En 1605 el dolçainer llogar era Andrés Jovaní que era a més pelaire. L'any 1639 Gabriel Puig, catinenc. Un dolçainer amb la dolçaina i un tabalater eren prou per alegrar i divertir al poble en les seues festes principals.

 

LA OFERTA:

El costum de l'oferta, segons Mossèn Joan Puig, data de 1725. L'any 1891 sabem que es continuava amb aquest mateix costum. S'establïa per a aconseguir almoines que s'invertien en la celebració de misses en sufragi de les ànimes del purgatori.

Solien presentar els devots de les ànimes cistelles d'ous, cigrons, fabes, tomates, ametles, nous i conills, pollastres, corders, coloms, carabasses, mel. bescuïts, etc... L'agutzil els subhastava i els entregava al millor postor invertint-se el recabtat en la celebració de misses per als difunts. L'oferta es realtzava en la plaça de l'església, al costat de la porta, i amb l'assistència de les autoritats i una concurrència de públic molt nombrosa.

 

TORRONERS:

Sempre hi ha habut en la villa personal dedicat a la indústria de la fàbrica de la cera per a les funcions del culte que solien també exercir de torroners. En 1856, segons Mossèn Puig, treballava de torroner Joaquín Tosca que confecionava peladilles, confits, dolços, torrons i massapans. La qualitat del seus productes era celebrada en tota la comarca.  Més endavant els torroners són els de la família dels Puig i Blasco. Aquesta darrera  continua la tasca de torroners des de fa tres generacions. Tenen fàbrica al poble en el Camí del Camp de Futbol de Santa Anna i estan presents en els principals esdeveniments i festes de la comarca i de la província.

 

Paradeta de torroners el dia 8 de setembre a l'Avellà

 


Darrera actualització: 28 d'agost de 2012