IDIOMA     

ELS MASOS DE CATÍ

       Dir-li a una persona "masover" era per a alguns sinónim d'ignorant. Res més lluny de la realitat. És cert que molts dels masovers, per qüestions evidents no van poder accedir als estudis primaris. No van poder per tant dependre a llegir i escriure. Però d'ignorants, res. Cap tractament despectiu i peioratiu, més bé tot al contrari, respecte al màxim per una forma peculiar d'entendre la vida que va marcar positivament la història del nostre poble, de la comarca i del nostre país.  Vaja esta pàgina web al seu homenatge.

 

Masos de la Costereta, del Rei, Cremat i d'Evarist

 

1.- Els masos de Catí:

       Al nostre poble, a diferències d'altres termes , la majoria dels masos eren de reduïdes dimensions. Són moltes les partides, camins, fonts, barrancs, rambles que porten el topònim del mas més pròxim o més important de la zona.

         El número de masos del terme de Catí no fou excessiu (uns 80 masos en els temps d'apogeu) sobre tot si el comparem amb altres pobles veïns: Morella (365 masos, un mas per cada mes de l'any), Ares (160 masos), Benassal (175 masos). El mas representava tot una manera de viure.

      Els masos del terme de Catí podem agrupar-los en dos grans zones separades pel Barranc de l'Almançà (o de la Massà, o de la Serp).

- Masos de la Font de Catí (Espadella, Hostal del Mestre, Mas d'Eixemeno, Puig Cabrer, Torreta)
- Masos de la Vall (Sant Vicent, Mas de la Serra, Gatellà, El Pilar, Mas de Segarra)

          En total eren uns 80 masos, la meitat de cadascuna de les zones esmentades. Amb l'arribada de la segona meitat del segle XX van començar a ser abandonats la majoria dels masos començant un procés d'emigració cap al poble, cap a Catalunya, Castelló i València. Aquesta emigració s'accentuà principalment després dels anys seixanta. Actualment tant sols una dotzena dels masos romanen ja habitables (alguns reconvertits per al turisme rural en habitatges per a passar les festes i els caps de setmana).

 

 

Polsa sobre el número per entrar en cadascun dels masos

 


Per vore la fotografia de cadascun dels 75 masos, prem sobre el número en el mapa o sobre el seu nom

 

MASOS DE LA FONT DE CATÍ

NOROEST

NORD

NORD-EST

CENTRE-NORD
1.- Eugenio 10.- Nadalet 19.-Corral de la Bassa 29.- N'Adella
2.- Tossalero (Farola) 11.- Rambles (Camasses) 20.-Eixemeno de Dalt (Barranqueros) 30.- Ombrietes
3.- En Ramon 12.- Collet 21.- Eixemeno de Baix 31.- Rabosa
4.- Espígol 13.- Hostal del Mestre 22.- Viuda 32.- Coma
5.- Blai 14.- Hostalet del Roig 23.- Caguela- Teuleria 33.- Puig
6.- En Torres 15.- Jovaní 24.- Deveseta 34.- Quints
7.- Font de Dalt 16.- Venta l'Aire 25.- En Figuera 35.- Cabrida
8.- Font de Baix 17.- Antolí 26.- Costereta 36.- Torreta
9.- Jota 18.- Espadella 27.- Puig Cabrer  
    28.- Corral Nou  

 

MASOS DE LA VALL DE CIRERS

SUD-EST

CENTRE-SUD

SUD

SUD-OEST

OEST

37.- Sant Vicent 45.- En Serrut 52.- En Bono 60.- Vell 67.- Gatellà
38.- Borrós 46.- Roblasco 53.- Vell de la Piga 61.- Racó 68.- Macipona
39.- Monfort 47.- Costereta 54.- Nou de la Piga 62.- Venta Gabino 69.- Portapà
40.- Del Vent 48.- Traver (Donís) 55.- El Pilar 63.- Olsina 70.- En Ferrer
41.- Marin 49.- Conill 56.- Na Rabades 64.- Cremat 71.- Fontanella
42.- Pedrafita 50.- Sofondo 57.- Segarra de Dalt 65.- Rei 72.- Toni
43.- Ombrieta 51.- Povets 58.- Segarra de Baix 66.- Jaume Vicent 73.- Ferrer
44.- Corral de l'Esquerrer   59.- Evaristo   74.- Serrà
        75.- Serra

NOTES.-

- El Mas de la Moleta Rodona, encara que orientat al Pla de la Vall, pertany al terme de Morella.

- El Mas d'En Runa està dintre del terme de Tírig.

- Altres masos que estan molt relacionats en Catí no s'han inclòs per estar situats en altres termes municipals:

        - Les Covetes, Salvassòria, Maset de Lozano, Gibalcolla, La Llècua, Torrepicó (Morella)

        - La Morellana (Tírig)

        - Mas d'En Selma (Albocàsser)

        - Hostalet (Vilar de Canes)

        - Mas de la Belluga (Ares)

 

2.- Història del mas:

         El mas va ser durant molts anys el centre de la vida del poble. Tot girava al voltant d'ell.  Encara, tenint en compte la seua decadència, el mas forma part de la història del nostre poble, del nostre país i del món rural mediterrani. El mas té arrels medievals i adopta estructures i actituds diverses segons la situació peculiar en cada cas. No podem oblidar la importància d'aquesta forma de poblament dispers que ha anat evolucionant i que ara es troba en greu perill d'extinció (si no és que ja ho està definitivament).  Podem dir que cada mas que perdure en els nostres dies és una pàgina oberta a la nostra història i identitat.

 

Mas d'Antolí, un dels masos amb més història

     

           A les comarques del nord de la nostra Comunitat Valenciana, on es troba Catí, i en particular en les comarques dels Ports de Morella i en la de l'Alt Maestrat, els masos tenen el seu origen en el procés de colonització que, en un medi quasi despoblat, van fer els repobladors cristians, principalment aragonesos i catalans als segles XIII i XIV després de conquerir les terres als àrabs. El senyor feudal fraccionava les terres conquerides per obtenir així majors beneficis econòmics.  Recordem que la Carta de Repoblació (Carta Pobla) de Catí fou concedida per En Balasc d'Alagó a En Ramon de Bochona i a 40 pobladors més el 25 de gener de 1239 (veure http://www.catimenu.com/cartapobla.htm). Part d'estos pobladors serien els dels poble i part els masovers. D'altra banda el poble i tot el terme de Catí van quedar lligats des d'abans de la Concessió de la Carta Pobla al castell i la vila de Morella. Aquest vincle es va mantindre durant quasi cinc segles fins la concessió de la segregació de Morella el 9 de febrer de 1691 (1239-1691).  Els masos van tenir el seu període d'apogeu al voltant del segle XIX i primeres dècades del segle XX.

La Torreta, edifici més alt, (en el mas del mateix nom)

 

           La Guerra Civil Espanyola  marcà un abans i un després en la història dels masos. Després del començament de la Guerra (18.07.1936) i sobre tot durant l'estabilització del front pels Campanarets i el Tossal de la Nevera molts habitants del poble, com Mossèn Joan Puig, es refugiaren als masos per protegir-se de les persecucions polítiques i dels bombardeigs. La majoria dels masos foren saquejats. Van robar els matxos, les gallines i fins-i-tot les portes. Passada la Guerra, quan els masos començaven a recuperar-se, esdevingué el fenòmen dels maquis, guerrillers en contra del sistema i que es refugiaven en els masos somniant amb la derrota del règim de Franco i la tornada de la República. Els masovers es van trobar llavors entre dos focs, el de la Guàrdia Civil que perseguia als guerrillers i el dels maquis que els extorsionaven. Alguns masos van tancar-se temporalment, altres de forma definitiva  i van haver fins-i-tot morts.

       Els masovers rebien la terra en lloguer a canvi d'una renda o  en espècies a pagar al propietari i amb l'obligació de cultivar les terres i donar-li inicialment una part important de la collita i més endavant el seu equivalent amb diners (delme).  El masover no era el propietari de la finca però disposava lliurement de la seua explotació. Cas de voler abandonar el mas abans del final del contracte el masover tenia que pagar al seu propietari una certa quantitat pecuniària de penalització (remensa).

           Els mas era una edificació rural, una unitat aïllada del territori, una forma de poblament disseminat,  lligada sempre a una explotació agrícola o ramadera de tipus familiar, la majoria dels cassos allunyada de la població i amb comunicacions difícils a causa d'una orografia accidentada (Mas de la Serra) i uns mitjans de comunicació molt deficients  sobre tot en els masos més allunyats del poble o de les vies de comunicació (Mas s'Eixemeno, Puig Cabrer, etc...). Els masos es situen en els llocs amb aigua suficient(Mas de la Font, Mas de la Serra...) i amb terres més o menys cultivables

           Als masos vivien els masovers, tant els propietaris com els que estaven de mitgers (arrendataris). La família de masovers eren una unitat de producció i de consum, seguint el tipus d’economia tradicional del món rural de l’època; amb una vida més dura que al poble donat que  les condicions eren més extremes.

 

Mas de Puig

           El mas es converteix en una realitat econòmica i social. És concebut com una unitat d'explotació agrícola familiar basada en la producció de cereals (blat, ordi, civada, panís...etc) amb el complement necessari de la ramaderia (ovelles, cabres, bacons, vaques, aviram, etc...).  La ramaderia i l'obtenció de la llana, en el cas particular de Catí tingué una gran importància sobre tot a partir dels privil•legis concedits a les aldees de Morella (donació de Salvassòria i Vallivana en 1241, Tribunal del Lligallo en 1240, Privil•legi de l'herbatge en 1274) i amb el gravamen imposat a les llanes angleses en 1300. Tot això unit amb l'establiment de xarxes de comerç entre les terres de la Corona d'Aragó i les italianes (Florència, Toscana,...) van fer que les llanes de Catí i les de la comarca dels Ports i Maestrat foren més competitives i experimentaren una extraordinària demanda que va beneficiar  al poble de Catí, també als masovers. Veure http://www.catimenu.com/pelaires.htm

 

Ramat d'ovelles al Mas del Gatellà. L'important comerç de la llana base de la prosperitat de Catí durant els segles XIV a XVI.

Al fons s'aprecia la barraca de Tomàs de Generosa (1946)

 

           Però els masos no poden ser autàrquics, es a dir autosuficients, no poden existir per ells mateix. Necessiten al poble on els masovers intercanvien o venen els seus productes i compren el vestit, calcer, ferramentes del camp i poden accedir a alguns serveis necessaris (metge, capellà, veterinari, practicant,  etc...).

       

 

Casa de la Farola (Mas de Tossalero), propietat dels familiars del Baró de Casablanca

   

      A principis del segle XX el principal terratinent del poble i propietari de masos era el Baró de Casablanca (Enrique Bosch), casat amb Dª Jacinta (la Farola). Entre d'altres masos com el Mas d'En Figuera, la Costereta, etc...,posseïa tota la zona del Balneari de l'Avellà, Fonda i Casa de Banys  incloses, cases al poble (Casa Miralles i Montserrat) així com importants finques a Vinaròs i Benicarló. De totes estes possessions tant sols queda al poble, poc més que la Casa de la Farola (Mas de Tossalero) del Balneari de l'Avellà.


3.- La casa del mas:
        

           La base del mas era normalment quadrangular o rectangular. A la planta baixa es podien trobar l'entrada principal (on es solia situar el carro), una habitació amb una llar, un pastador, una cuïna, etc...També en la primera planta hi podiem trobar el corral del bestiar, la bodega o celler, amb els cups, premsa, tonells, botes, etc. De vegades hi havia una segona porta d'accés a la part de darrere que comunicava el corral amb l'exterior.

          El primer pis estava destinat a l'allotjament dels masovers amb una distribució d'habitaciones diferents segons les necesitats de cada família.  En alguns casssos trobem una segona planta on estava el terrat, per guardar les collites d'ametles, olives, panís. També es penjaven els embotits en canyes amb la finalitat de secar-les.  També podem trobar un espai per a la cria de  conills, perdigots, gallines o altre aviram.

          Alguns masos presente estructures annexes per a guardar les eines de treball agrícola, magatzem de llenya, collita, palla (pallissa), llavadors, etc...

         El material utilitzat per a la construcció era l'argamassa, barreja de calç, aigua i arena. En la construcció de les parets s'emprava la pedra calcària, tant abundant en l'entorn. Les plantes del mas estaven formades per una sèrie de vigues (cabirons) de fusta de melis situades paral·lelament a una distància d'uns 50 cm. sobre els que es col·locava un canyís i argamassa. Si s'havien de fer obres al mas, els masovers també es feien una bona part. Si eren importants, a prop del mas feien un forn de calç i agafaven pedra calcària i per escalfament la convertien en calç que utilitzaven per arrebossar les parets internes del mas. També amb la calç emblanquinaven tots els anys les parets del mas com a mesura higiènica i decorativa.

          Tots els elements del mas relacionats amb la construcció, distribució i organització responen per damunt de tot a criteris funcionals.

 

           La majoria dels masos tenien la façana principal orientada cap al sud per mirar d'aprofitar al màxim les hores de sol i evitar els vents freds del Nord /Oest sobre tot el cerç, vent predominant en tot el terme. Es construïen aprofitant les abundants roques calcàries del terreny. La coberta es construïa amb un entramat de vigues de fusta col·locades de forma perpendicular a la façana. En els dintels de la porta i de les finestres s'emprava la pedra picada. La teulada, a dos aigües, amb teula àrab de Traiguera, es construïa amb les canalitzacions per a aprofitar l'aigua de la pluja i guardar-la en cisternes. Alguns masos disposaven d'un pou o sénia. De totes formes el clima molt irregular al llarg de l'any feia que en nombrosos períodes de temps sec tingueren que desplaçar-se prou lluny del mas per a cercar el líquid element.

 

       

 

En aquelles edificacions d’arquitectura rural on la coberta està feta amb teula àrab, com les casetes de tros i tots els masos, és habitual aprofitar l’aigua de la pluja conduint-la fins a una cisterna.


Per aquest fi es feien les canalitzacions a les teulades que podien ser construïdes amb les mateixes teules, fent una canalera amb pedra picada o senzillament amb lloses de pedra.
 

 

Estructura d'un mas de tres plantes

 

   La majoria dels masos no tenien més de dos plantes. En la planta baixa estava l'entrada, el corral del matxo, la cuina, la llar del foc, el menjador, el forn i el celler. Les habitacions estaven al primer pis. Alguns masos en la part alta tenien una falsa o dependència on guardaven els productes del camp (ametles, olives o els productes de la matança), un graner. i un salador Tots tenien corralisses o cases annexes per guardar les ferramentes del camp i el bestiar i animals de corral.

        - Entrada: Part del mas on se situava el carro, eines de llaurar, etc...Es tracta d'una dependència gran que permet emmagatzemar la producció de les collites i que en alguns cassos s'utilitza com a graner provisional. En l'actualitat es sol situar el tractor i les eines fonamentals del camp. La part on se situa la porta d'entrada podia tenir una biga de fusta anomenada solera per tal de servir de reforçament.

       - Cuina:  Part de mas on es prepara i es cou el menjar. Normalment disposava d'una llar per escalfar i preparar els menjars i on girava tota la vida de la comunitat. La majoria de cuines disposaven d'un forn. També podem trobar altres objectes com les engerres, cosí, canterer,  per tal de dipositar i emmagatzemar objectes

       - Corral: Zona del mas on es situaven les aus domètiques com les gallines o també es podien situar les conilleres. Aquesta part del mas solia no tenir sostre i les parets es construïen amb pedra en sec, sense argamassa.

        - Soll: Part del mas per a la cria dels bacons o porcs. Solia estar un poc separada del corral i de la quadra. Per a la matança del bacó s'utilitzaven algunes eines característiques com la caldera per a bullir ceba, la pedra tosca, la maquineta de capolar, la maça, els llibrells, etc.

       - Terrat: Zona del mas situada al primer o segon pis que permetia guardar o emmagatzemar productes del camp (panís, blat, raïm, cebollins, etc..)

      - Pallissa: Lloc per a guardar la palla (aliment per al matxo i ramats) així com les eienes bàsiques per a llaurar: albardó, sària, forquetes, colleró, coixinets, singla, reates, forcat, tascons, vertedera, trilladora, carejadors, banastos, etc...Solia estar orientada al SE/SO per permetre una correcta aireació i lluminositat.

     

Abeurador del Mas d'Eixemeno


 

Llar de foc del Mas Vell. La llar de foc era el centre de reunió de tots els masovers.

 

      Un lloc que no faltava en cap mas es una bona llar amb xumenera on cuinaven, es calfaven, feien conserva i es reunien per xerrar una estona o per fer algunes tasques individuals o col•lectives (fer formatge, cosir, pelar panolles, etc..).   Podem dir que per la llar girava tota la vida del mas.

       Alguns masos amb vinya disposaven  a més de cup i espai per a guardar els tonells i botes. Pràcticament tots els masos tenien una era per a batre, un graner i una pallissa i un femer.

 

Bassa del Mas de la Cabrida

 

          La roba es rentava en fonts, pous, tolls i bassis amb l'ajuda dels matxos per a realitzar el transport. Es rentaven en piques i es banyaven en basses o safareigs. S'il•luminaven amb ciris, cresols d'oli o més endavant carburs. Fins ben entrat la segona meitat del segle XX la majoria de masos no disposaven d'electricitat ni d'aigua corrent. Quan, ben avançada la segona meitat del segle XX va arribar l'electricitat i l'aigua corrent  era ja massa tard, la despoblació havia ja deixat la majoria dels masos deshabitats.

 

Pou del Mas d'En Bono
 

4.- El forn de pa:

 

Forns de pa (Mas de Puig)

 

 

Mas d'Eixameno de Baix

 

El pa era un aliment important, fer-lo una necessitat

Dels molts complements que poden acompanyar a una masia el forn de pa era un indret especial. En un forn se solia coure el pa de varies famílies. Les masies més grans i més allunyades dels pobles solien tenir forn de pa, algunes vegades es tractava de forns comunals. L’origen dels forns de pa pot ser musulmà . La seva construcció requeria fer una mitja volta de pedra. El foc es feia dins del mateix forn on posteriorment es coïa el pa, escalfant l’interior amb rama encesa que ràpidament s’havia de netejar i treure la cendra per poder coure el pa a l’interior.

 

El pa de blat, aliment per execel·lència del masover

          

       La majoria dels masos disposaven d'un forn de llenya on coïen el pa, que després anava a la pastera.

          Al pastador es trobava la pastera, que era de fusta, el sedàs per purgar la farina, la creixidera per tallar la pasta, algun plat, el cante d'aigua, el sac de farina i la sal. A la pastera es ficava la farina, havent-la passat abans pel sedàs, per tal de fer la farina més fina i treure algun corcó que se solia ficar. Es feia una mica de base amb la farina, que es mesurava amb un plat, es ficava aigua del cante, llevat i sal, i s'anava pastant amb les mans. Una vegada feta la pasta, es deixava reposar a la pastera tapada amb un drap. La tapa de la pastera tapava per dalt. Una vegada feta la pasta s'anava tallant a trossos amb la creixidera, damunt d'una taula, es "funyien" amb les mans arrodonint-los amb forma de pa i posant-los en un calaixó de fusta on acabava de fermentar. Els posaven al forn a coure i els tallaven amb un ganivet ben esmolat i poc a poc  s'anava coent el pa.

        Un cas especial era el mas de muntanya. Aquest era més menut que el del pla. El tipus d'explotació es dedicava més a la ramaderia que a l'agricultura, a l'explotació forestal i a l'obtenció de carbó vegetal. Els conreus eren bàsicament per a la subsistència de les persones que componen la unitat familiar del mas i per complementar l'alimentació dels animals.

 

Mas de montanya. Mas de la Serra. Observar la nevera en la part superior.

El mas, orientat de cara al sud està protegit per la muntanya dels vents  freds del Nord

 

5.- Productes del mas:


           Els productes principals del mas eren el blat (per fer el pa de casa), l'ordi, l'alfals, l'avena i el panís (per als animals), les pataques i les llegums. També sembraven cols i remolatxes per als animals. La vinya donava raïm per a menjar i vi per fer moscatell. També aprofitaven els arbres fruiters (pomeres, pereres, cireres, presseguers, figueres.. que posaven en conserva. Els masos principalment de la zona baixa del terme tenien plantades oliveres per a l'obtenció de l'oli. Les molien en el molí de Gabriel Miralles, de Catí o en el de Xert o d'Albocàsser. Amb la gelada de 1956 la majoria de les oliveres van ser reconvertides en plantacions d'ametlers. Les freqüents gelades del fruït de l'ametler i la baixada de preus van fer que molts d'aquest arbrers fruiter s'arrancaren i es reconvertiren novament en oliveres, boscs de pins o en plantacions de carrasques truferes. La trufa constituí també en la segona meitat del segle XX un suplement en els ingressos econòmics del mas en alguns cassos veritablement important. També posaven vasos per a l'obtenció de la mel i obtenien el carbó del bosc.

 

Plantació de carrasques micorrizades (truferes) a la Vall de Cirers

 

Buscant la trufa (Mas Vell)

 

          Pel que fa als animals es criaven bacons per a vendre o fer la matança. Els pernils es solien vendre però es guardaven les espatletes. Tota la resta del producte de la matança del bacó era aprofitable (botifarres, llenguanisses, cansalada, magres, etc...). També criaven pollastres, conills i gallines per a obtenir els ous que venien i consumien en ocasions especials (berenadeta de Sant Martí...). Ampliació sobre la matança en http://www.catimenu.com/matanza.htm

         El pastor i la rabera:

          Un cas especial era el de la rabera sent la professió de pastor una de les més importants. Tots els masos en tenien una més o menys gran (ovelles i/o cabres). Predominaven els ramats de cabres ja que s'adaptaven millor al terrenys abrupte i al clima fred del terme de Catí. Dels ramats obtenien la llet amb la qual elaboraven el formatge, brull i collà. Guardaven la pell i la llana que venien als comerciants. La carn (corders o cabrits) la venien als carnissers del poble.

         L'estiu és quan treballen més els pastors perquè intenten aprofitar tota la llum del dia perquè les cabres poguessin pasturar el màxim de temps possible. Els masovers treballaven de "nit a nit"; sortien prompte per arribar a les cabres quan despuntés el dia i estaven amb elles fins que es feia fosc. Cada dia canviaven el recorregut per tal de no esgotar les reserves d'herbes. Tenien 7 ó 8 llocs on pasturar i procuraven anar només una vegada per setmana a cadascun. A l'estiu pasturaven de cara amunt del mas, cap a les puntes altes, mentre que a l'hivern anaven del mas en avall a llocs més propers i també els donaven ordi i es reservaven les clapes de les carrasques i els olivers que tenien a la finca del mas per quan nevava. A l'hivern tenien pastures suficients per al seu ramat, però altres masos més petits o amb reveres molt grans, havien de fer transhumància cap a zones més baixes, és a dir, més càlides, on podien guardar les cabres a prop de les pastures.

         Els ramats eren sobretot de cabres perquè era l'animal que s'adaptava millor a les característiques geològiques i climàtiques del terme. La cabra s'adapta millor que l'ovella al fred, a la neu, al terreny rocós i abrupte i a les reserves de pastura a l'hivern i quan està nevat.  Més minoritàriament, també hi havien ramats de vaques i bous.
         El nombre de cabres de cada ramat oscil·lava entre els 80 i els 200 i variava segons el capital humà del mas. El moment que tenen més bestiar és quan els fills són adults. Es casen el fill petit i una filla i aquests han de marxar perquè el mas no és suficient per les dues noves famílies i els fills que encara resten al mas, però a la vegada, com que disminueix la mà d'obra es venen una bona part del ramat.  Amb el ramat de cabres es portaven també algunes ovelles per l'autoconsum. Si augmentava molt el nombre d'ovelles, havien de partir el ramat en dos i pasturar-les per separat; les cabres són més llestes i van per dalt, de manera que solten pedres que cauen sobre les ovelles i les podien malferir.

         El pastor coneix molt bé el seu ramat. Tot i portar més d'un centenar de caps els podia diferenciar amb un nom a cadascun.

        L'objectiu econòmic era la cria de cabrits, o corders, per vendre'ls per la carn als carnissers del poble. Els mataven bastant més tard que ara; en alimentar-se només de la mare i d'herba tardaven més en fer-se grossos. En general, són els propis carnissers els qui pujaven als masos i es quedaven el que els interessava. No es compraven a quilos sinó a tant per animal, normalment compraven el lot sencer que el pastor tenia disponible, i això feia que cada cop s'establiren debats de regateig entre pastor i carnisser que no sempre acabaven en tracte.
       Els animals adults, fins que no eren vells no els mataven, i es destinaven al consum propi. El pastor augmentava el seu ramat amb la reproducció del seu propi bestiar, deixant els cabritets, o els corderets en les ovelles. Però quan havien de començar o necessitaven augmentar molt el ramat en compraven: a les fires, a altres pastors,...

      "Nevant i plovent se passaven les hores molt llargues".
       A més a més de la pluja i el fred i la neu de l'hivern, hi havien altres situacions pesades en la seua feina. Per exemple, quan es posava malalta alguna cabra mentre pasturaven o tenia algun accident. Si veien que no tenia remei, la mataven i degollaven i la portaven als muscles fins al mas per poder aprofitar la carn. L'havien de degollar, treure-li la sang i les tripes, perquè no es fes malbé la carn. Un altre cas podia ser que se'ls perdés algun animal i no adonar-se'n fins arribar al corral i aleshores a l'endemà havien de repetir l'itinerari per recuperar-la.

       Les eines del pastor són molt senzilles. Els gossos que els ajudaven amb el ramat i el seu equipatge personal: el gaiato, els sócs, el barret i penjant als muscles: el bot de vi, el dipòsit per a l'aigua i el calderonet a dintre del cabasset. A dintre del morral portaven el ganivet i el menjar.  Allà on el ramat s'estava una estona tranquil paraven a fer-se el dinar: una pataca, un grapadet d'arròs, un trocet de bacallà, una cabeça d'alls, alguna verdura o llegums segons l'època,... Si es portaven el dinar fet, el menú per a tot el dia podria ser: una truita a la francesa, una sardina, pa i un grapadet de figues, de nous o d'ametlles.

 

Corral del Mas de Puig Cabrer

        
6.- La feina del masover :

           La feina del masover, com la del treballador de camp del poble, estava condicionada per les estacions i pels cicles del conreu en general que determinaven profundament tota la seua activitat amb dos moments fonamentals, la sega i la collita.

           L'agricultura i la ramaderia eren les principals activitat dels masos sent els de llaurador i pastor els oficis més comuns. El treball al camp era dur, pesat i esgotador. Al principi sense ajuda de maquinària. La jornada, sobre tot a l'estiu, era molt llarga. Moltes vegades tot el treball valia de ben poc (pedregades, sequera, inclemències del temps..). El conreu bàsic era el dels cereals que marcaven principalment el ritme de treball de les tasques del camp però el masover procurava obtenir també altres aliments que necessitava per a sobreviure i per això mirava de conrear tot el que el clima li permetia. Tenia un tros de bosc, unes oliveres, uns ametlers, pataques de secà o algun producte de regadiu si disposava d'un poc d'aigua (bé d'un pou, d'una bassa o d'una cisterna).

 

La sega al Mas d'En Bono

 

            L'horari del mas era discontinu, hi havia moments de gran intensitat i altres més rellaxats segons el que la natura li indicava. Hi havia moments com en la sega, batuda o verema en que tots els del mas havien de treballar en la mateixa tasca. Totes les ajudes eren poques.  En altres moments hi havia una clara divisió de la feina, a l'home se li reservava el treball del camp o el bosc i a la dona tot el que corresponia a la llar, la cura de l'aviram i el tindre cura dels xiquets i avis, entre d'altres.

            Molt sovint era exhaustiu. Més que de sol a sol ja que després tenien que munyir i fer el formatge. No hi havia descans, ni diumenges ni festes. Els més menuts col•laboraven en la feina. Hi havia feina per a tots (avis, dones, homes, xiquets). Molts xiquets que van faltar a l'escola no van poder aprendre a llegir i escriure. Ajudaven en totes les tasques (llaurar, sembrar, birbar, carrejar garbes, ...). No cal dir que no hi havia cap tipus d'assegurança ni cap pagament de jubilació. Quan arribaven a vells estaven a càrrec del seus fills o nets.

           Durant tot l'any es repetien cíclicament les mateixes activitats:

- Tardor: Era el temps de llaurar i de sembrar. Així preparava les terres que havia de sembrar. Primer adobava amb fems el bancal i amb l'ajuda d'un forcat llaurava la terra ajudat d'un matxo. D'aquesta manera aconseguia remoure superficialment el terreny que en contacte amb l'atmosfera recuperara les substàncies nitrogenades i podia penetrar millor les aigües de la pluja. La sembra es feia a partir del mes d'octubre o novembre. Si el clima era sec la sembra es retrasava.  Un sembrador/a amb un cabàs d'espart a la mà anava escampant el gra d'una manera més o menys homogènia o "a orri". Darrere el seguia el llaurador amb el matxo per tapar la llavor. Després amb una planxa de fusta o de ferro s'entaulillava la terra (aplanava) perquè no s'escapés la humitat del sol.  El llaurador amb el matxo podia accedir a tots els bancals i podia arribar més fàcilment a les voreres i els racons, cosa que després amb els moderns tractors no podia fer degut a la mala condició dels camins d'accés.

           També durant la tardor era el temps de la verema. Durava des de meitat mes de setembre a finals d'octubre. Altres tasques eren el recolliment de fruita (ametlers, pomes, serves, nous, figues..), panís, pataques tardanes, llegums (fesols i cigrons). També era el temps de pelar les panolles, desfer fesols i cigrons. Era també l'època de la caça (conills, perdius,...). Al mes de desembre era també el moment de plegar les olives i dur-les a moldre.

 

Oliveres al mas del Gatellà

- Hivern:

A partir del mes de desembre començava una època de baixa activitat de la terra que es prollongava durant tot l'hivern. Pero el masover no estava parat. Durant el temps de més fred emplenaven el temps en arreglar les parets, cremar rastrolls i fenassos, esporgar els arbres, recollir llenya, desfer el panís, moldre el blat, trasbalsar el vi, adobar els bancals amb fems, netejar els corrals, ferrar els matxos, tornar les solsides... El camp durant l'hivern descansava,... no així els masovers. A partir del dia de Sant Martí (11 de novembre) era també l'època de la matança del bacó. D'altra banda, el treball de collida de les oliveres podia prollongar-se durant tot l'hivern (depenent de la quantitat i del clima).

- Primavera:

Havia que preparar els camps per a la posterior sembra de pataques primerenques, tomates, fesols... També era l'època de birbar els camps de cereals. Durant el mes de Juny ja començaven els preparatoris per a la sega, la tasca més important de totes perquè d'ella s'obtenia l'aliment bàsic dels masovers i dels seus animals, el blat amb el que s'laborava el pa, aliment importantíssim en la seua dieta.

- Estiu: Era quan el camp donava més de treball. S'havia de regar, birbar, lligar tomateres i enciams, replegar fesols, collir pataques. Per sobre tot era l'època de la sega i de la batuda.

 

Mas dels Quints amb la barraca de pedra en sec en primer terme

 

           A més estava el treball que comportaven els ramats. Hi havia que traure els ramats tots els dies, matí i vesprada, dies laborables i festius, a pasturar, munyir les cabres i ovelles una o dos vegades al dia i per la nit fer el formatge. S'havia de tindre compte del matxo i de la resta d'animals. Com hem dit abans el treball no acabava mai. No hi havien vacances.

           Més endavant, a partir dels anys seixanta, s'introduiran les muletes mecàniques, els tractors, les trilladores, les maquinetes de pelar panolles, de pelar ametles i la llum amb generador abans de que en temps relativament recents arriben la llum elèctrica, la ràdio, la televisió, l'aigua corrent o el telèfon.

           De tots els treball destaquem com a més important la producció del blat. Començava el mes de novembre amb la sembra i acabava al més d'agost amb la sega i la batuda.  La sega era el treball més dur. Començava al clarejar el dia i durant totes les hores de claror  (unes 16 hores). Tots tenien pressa per segar per evitar una possible pedregada que fes malbé tota la colita. La sega començava per l'ordi, creal que granava més prompte i el seguien el blat i els altres cereals. L'instrument principal per a la sega era la falç o la dalla. Les espigues eren lligades en garbes. Després de la sega començava la batuda. Consistia en fer passar els animals, principalment  matxos, burros, cavalls, per sobre de les espigues per obrir-les amb el pes fent caure el gra. Ampliar el tema en http://www.catimenu.com/labatuda.pdf

           Un altre treball important era el de la vinya. Hi havia moltes vinyes a Catí però la major part van ser arrencades durant els anys setanta i vuitanta seguint les instruccions del ministeri d'agricultura. El temps de la verema no era tant llarg com el de la sega. No obstant també requeria de moltes feines prèvies: llaurar, podar, ensulfatar, etc.. En el moment de la verema participava tota la família. Era una autèntica festa. Tallar el raïm, omplir els canastrons, abocar-lo als banastos, transportar-lo al cup, trepitjar-lo amb els peus, deixar-lo fermentar, posar-lo als tonells i botes, trasbalsar-lo eren les principals tasques del procés de producció del vi. Alguns masos tenien cup propi. Els que no en disposaven anaven a un altre mas o al cup del poble de Leonet, situat al Pla de Sant Roc/Camí del Bosc. Veure http://www.catimenu.com/costums2.htm#verema

           Un altre treball important era el de fer el formatge, brull. També el d'extraure la mel als vasos, arrop. Amb la creació de la formatgera del poble es va prohibir la comercialització sense control de la llet i del formatge. Així es va crear esta empresa que en l'actualitat ha passejat el formatge de Catí exitosament per tots els països del món.

           Si el treball del masover era poc valorat el de les dones del masovers ho era encara menys. Les tasques assignades a les dones de casa eren principalment la de fer el menjar, rentar la roba, netejar la casa, carregar l'aigua amb el matxo del pou o font més propera, escurar plats, portar el menjar i l'aigua als treballadors, especialment en el temps de la sega (agostera).

           Les dones pastaven i coïen el pa al forn del mas on també en ocasions especial feien pastissos, rollets, prims, etc.. També a la primavera/estiu emblanquinaven les parets del mas i verguejaven i recosien els matalassos. També feien jerseis, mitjons. També munyien i feien el formatge. Després de la recol•lecció preparaven conserves al bany de Maria, en salmorra, confitures, pots de tomata. També col•laboraven en les feines de la sega i de la verema i de la matança del bacó. Tots estos treballs sense oblidar la cura dels xiquets menuts i dels familiars majors.

 

Gama de varietat de formatges de Catí

 

Veure com es feia el formatge en http://www.catimenu.com/costums2.htm#formatge

          

7.- El bureo:

          Entre els masos propers s’establien fortes relacions veïnals i moltes vegades també familiars. Anaven a vetllar a la vora del foc i els diumenges a la tarda era el seu temps de descans, es reunien i sempre hi havia algú que sabia tocar l’acordió. Amb els pobles propers tenien relacions socials i també comercials. Baixaven sovint a comprar, a moldre el blat, a la fira, a les festes, a missa,… I aprofitaven el viatge per vendre algun excedent: una càrrega de llenya, uns quants ous, pataques,…

           Tant sols anaven a les festes del poble més destacades: Sant Martí, la Puríssima, Nadal, Pasqua, Festes d'Agost, 8 de setembre. Els diumenges normals es quedaven al mas. Treballaven pel matí i per la vesprada solien anar a algun dels masos veïns on feien bureo. El bureo es convertia en una autèntica festa on participaven tots els membres de les famílies des de les fadrines a dones casades, fills, xiquets i també els homes. Cantaven i ballaven amb cançons tradicionals i jotes que acompanyaven amb castanyetes, guitarres i bandúrries. Molts matrimonis es prometien en aquestes festes.

           El bureo va desaparèixer a medida que es despoblaven els masos. Els masovers ja anaven els diumenges al poble al cine, al futbol, a la taverna, al ball  i les masoveres a missa i al rosari.
 

           Veure http://www.catimenu.com/costums2.htm#bureo

        Durant la setmana santa els quintos del poble realitzaven la volta dels masos. El divendres sant pels masos de la Font de Catí i el dissabte sant pels de la Vall de Cirers. En els masos els masovers obsequiaven als "mozos" que se'n tenien que anar a la mili amb ous i beguda. Amb la desaparició del servei militar obligatori la volta dels quintos no ha desaparegut encara que es veu condicionada degut a que la majoria dels masos estan des de fa temps deshabitats. Des de fa uns anys participen també les quintes.

8.- L'Escola:


            La construcció durant els anys 30 de les escoles de l'Hostal del Mestre, de la Pilarica i més endavant de la del Mas d'Evaristo, construïda en terrenys comprats pels mateixos masovers, van facilitar el que molts dels seus fills pugueren assistir més o menys regularment a les classes. Encara així les faltes per motius de treball sovintejaven sobre tot a partir de complir els alumnes els 11 anys d'edat en que ja estaven capacitats per a ajudar en les tasques del mas.

 

Hostal del Mestre, un mas amb escola

           A estes escoles assistien una mitjana d'uns 30-35 xiquets/xiquetes amb un únic mestre/a. La Guerra Civil va suposar una deturada en la seua activitat ja que molts pares no enviaven als seus fills per temor. Passada la Guerra s'inicià un nou període d'intensa activitat que va durar fins el tancament d'estes escoles cap als finals dels anys seixanta. Així es va posar per als masovers de la Vall un autobús de transport dels alumnes a l'escola d'Albocàsser o ajudes de transport individual de la resta de pares masovers de l'escola de Catí. Tanmateix alguns masovers van escolaritzar els seus fills en l'internat de l'escola llar de Benassal.

Mas d'Evaristo. A l'esquerra l'edifici de l'escola

 

Escoleta del Mas d'Evaristo (1961)

9.- Els masos a partir dels anys setanta

         Al mas tenien moltes coses, però del que anaven més justos era de diners: per pagar la contribució, per comprar les quatre coses, l’animal de treball… Segurament, el problema més important era quan algú es posava malalt, les herbes medicinals que coneixien no eren suficients i calia anar a buscar el metge o baixar el malalt al poble. Els habitants dels Ports coneixien molt bé aquestes muntanyes, eren la seua casa. Així, ens ha quedat una vasta toponímia amb noms d’arbres singulars, roques, puntes, colls… Sabien llegir molts indicadors de la natura: l’hora, amb les ombres del sol a les roques; el temps atmosfèric, amb els senyals dels núvols i els animals…

        A mitjans del segle XX, la persecució dels maquis, les polítiques forestals, el canvi social i l’èxode rural cap als grans centres urbans industrials, varen influir en el despoblament definitiu dels masos. Les restes que avui trobem són testimoni de tota la gent que, fins fa relativament poc, hi va viure i hi va treballar. Una forma de vida, encara que ens sembli molt bucòlica, de difícil retorn, acostumats com estem a les nostres comoditats…

           A partir dels anys setanta s'accelera el procés irreversible d'abandonament dels masos. El mas ja no dóna per a viure com abans. El país s'industrialitza i millora notablement el nivell de vida. Els masos continuen però sense electricitat, sense aigua corrent, sense camins en condicions. Els productes agrícoles i ramaders han perdut valor. Abans un masover amb una rabera de cinquanta cabres, una dotzena de gallines i quatre o cinc bancals de blat passava sense problemes i no necessitava res més. Ara necessita triplicar el número de cabres i tindre un ramat d'altres tantes ovelles, fer-se una granja de bacons i en tot això fa prou si arriba a pagar les despeses de final de mes. Tanmateix els fills volen que estudien a un internat.

 

Mas la Font de Dalt (primers tractors)

 

          L'economia del mas no donava per a tant. Van començar anant a jornal les hores i dies que podien però al final van acabar abandonant el mas. Els bancals es van quedar erms. Les cases i corrals buits. Els camins solitaris, sense el manteniment que feien abans els masovers, es van tornar intransitables. Els edificis es van degradar progressivament amb el pas inexorable del temps. D'una gran part es va enrunar la teulada al podrir-se una de les vigues de fusta. De vegades va ser tot el mas el que es va assolar. Com a resultat, al contemplar l'estat actual dels masos, es produeix una sensació de tristesa i d'enyorança recordant florits temps passats.

 

 

Mas de Ferrer, un mas ensorrat

 

Mas Vell (fixar-se en l'altura del fumeral)

 

           La majoria de masovers es va posar a viure al poble on els xiquets tenien més facilitat en anar a l'escola i podien gaudir de les festes. El servei mèdic estava a la vora. Es va buscar noves formes de guanyar-se la vida (jornaler, camioner de pinsos, obrer de la construcció, ramader..). Alguns van construir una granja de bacons o pollastres. De primer les granges van resultar un molt bon negoci gràcies a les subvencions de la Comunitat Europea. Quan el negoci va minvar o tanmateix quan van haver pèrdues els treballadors es van protegir treballant en règim d'integració (Vigoran, principalment). No era tant negoci com abans però al menys estaven més protegits contra fluctuacions del mercat (abaratiment de preus i augments dels costos de producció amb la conseqüent disminució dels beneficis). L'empresa integradora posava el pinso, els grangers la mà d'obra, llum, aigua i calefacció. Es pagava a tant per animal criat.

           Les dones podien treballar en el mercat negre cosint jerseis al seu domicili amb màquines de tricotar, remallar. Alguns masovers utilitzaven els caps de setmana que disposaven d'horari lliure per a treballar les seues terres del mas encara que poc a poc es van quedar ermes fins les terres d'al voltant del mateix poble.

 

Mas de Puig Cabrer

 

           Els masos que actualment continuen habitats (sense tenir el compte els de turisme rural) són:

- Mas d'En Ramon
- Mas d'En Torres
- Mas de la Coma
- Mas de la Font de Baix
- Mas de Puig Cabrer
- Mas de Monfort
- Mas del Gatellà
- Mas d'Evaristo
- Corral de l'Esquerrer
- Mas d'En Serrut
- Mas de Racó

10.- Reconversió al turisme rural:


           Des de finals dels anys vuitanta es va iniciar un procés de rehabilitació d'alguns masos per al turisme rural. Aquesta es va veure afavorida per les ajudes públiques concedides i que cobrien una part de les reformes. Les vivendes per a ser aptes per al turisme rural tenien que comptar amb totes les comoditats: llum elèctrica, aigua corrent, sanitaris, calefacció, telèfon, televisió i fins i tot internet. La inversió va ser elevada però la propietat va augmentar de valor i a poc a poc es podia amortitzar amb els ingressos.

 

Mas Cremat, reconvertit al turisme rural

 

          Alguns dels masos del turisme rural s'han integrat en cooperatives com la de Turistrat d'Albocàsser, d'altres funcionen per lliure. Entre els masos reconvertits al turisme rural figuren els següents:

- Mas del Reí
- Mas Cremat (Donzell)
- Mas Vell
- Mas de Portapà
- Mas de la Costereta
- Mas de Segarra de Baix
- Mas de Sofondo
- Mas de Jovaní
- Mas de l'Espadella

           Més informació sobre el turisme rural en: http://www.catimenu.com/turismerural.htm

 

Interior del Mas Vell

11.- Conclusió:


            El futur dels masos és clarament pessimista i bé associada a la regressió de l'agricultura i la ramaderia que des de fa anys no fa sinó que pujar els costos de producció i minvar els preus dels productes i els beneficis. Ningú vol treballar quan hi ha treball i no hi ha beneficis. En este context el despoblament dels masos no es deturarà. Tants sols quedaran els masos més prop del poble i amb una bona via de comunicació.

 

Mas de la Costereta (Coto de caça)

 

           Els masos que es mantinguen en peu no serà per les activitats tradicionals de sempre: agricultura i ramaderia sinó per d'altres noves com el turisme rural i energies alternatives. Per a les persones que cerquen un entorn natural, el mas pot ser, en un futur, una bona opció.

 

Mas d'En Ramon (amb totes les modernes  comodidats)

 

Mas de Sofondo