Algunes de les característiques principals són (en blau la forma dialectal, entre parèntesi i en negre la forma estàndard) :

- Pronunciació en molts cassos com a [u] de la vocal –o-: Juan (Joan); Jusep (Josep); escupinyà (escopinada), pulit (polit), cuberta (coberta), muixell (moixell), cullí (collir), tussí (tossir), bullit (bollit), ubert (obert), cusí (cosir).

- Pronunciació com a [a] de la –e- pretònica d’algunes paraules com albargina (albergina), clavill (clevill), llaganya (lleganya), llançol (llençol), sanser (sencer).

- Pronunciació com a [i] de la vocal pretònica de les paraules acabades en –aixement o –eixement com naiximent (naixement), coniximent (coneixement), creiximent (creixement).

- 3ª Persona del present d’indicatiu dels verbs en ir en -ix (eix): convertix (converteix), seguixen (segueixen), servixen (serveixen)

- Pronunciació com a [i] de la vocal –e- que es produeix per contacte amb una consonant palatal o en una –s- en paraules com giner (gener), gineral (general), arri (arre), biscuit (bescuit), estinalles (estenalles), ginoll (genoll), sinyor (senyor), argilaga (argelaga), gineta (geneta), monyica (monyeca), minjar (menjar)

- Diftongació en [aw] de la vocal -o- àtona: Aufegar (ofegar), aulor (olor), quartina (cortina).

- Reducció del diftong -qua- en una sola vocal-: Consevol (qualsevol), coranta (quaranta), cincuenta (cinquanta), collar (quallar).

- Pronunciació com a [e] de la vocal –a- de la 3ª del singular d’alguns temps: ell cante (canta), cantave (cantava).

- Present d’indicatiu acabat en –o, en els verbs de la 1ª conjugació en la 1ª persona del singular: canto (cante), pinto (pinte), miro (mire)….

- Emmudiment de la -d- intervocàlica en terminacions en –ada: despertà(despertada); gelà(gelada), galtà(galtada), vegà (vegada), fideuà (fideuada), mascletà (mascletada).

- Betacisme generalitzat: No discriminació de -b- i –v-. Ex. Vaca (mamífer), baca (cotxe).

- Emmudiment de la –g- davant de -u- (en certs casos): aulla (agulla), aiua (aigua), aiualera (aigualera), eixuar (eixugar), eixuamans (eixugamans), eua (egua), juar (jugar).

- Emmudiment de la -v- intervocàlica de les terminacions de l'imperfet d’indicatiu dels verbs de la 1ª conjugació: parlaes (parlaves), mirae (mirave), pintàem (pintàvem), agranàeu (agranàveu), cantaen (cantaven). (En canvi en la 1ª persona no hi ha emmudiment " rentava").

- Emmudiment de la –r final: carré(carrer), sentí(sentir), cantà(cantar), lloré (llorer), mocadó (mocador)...

- Emmudiment de consonants -r-, -l-: abre (arbre), dinés (diners), dimats (dimarts), atre (altre), compendre (comprendre), pendre (prendre).

- Elisió de vocal pretònica: brena (berena), brenar (berenar).

- Metàtesi: Baralluga (ballaruga), quirdar (cridar), palaura (paraula), parallofa (pallarofa), sargantanya (sargantana).

- Simplificació vibrant múltiple: sària (sàrria).

- Emmudiment consonant final en grups mp/mb, nt/nd, lt/ld: cam (camp), rum (rumb), fon (font), profun (profund), mol (molt).

- Emmudiment de consonants en els dígrafs –tg-, -tj-,-tm-, -tn-, tl-, -tll-, -rd- . Ex. Fege (fetge), mege (metge), boja (botja), semana (setmana), cona (cotna), amela (ametla), billet (bitllet), pedre (perdre).

- Utilització de l’article neutre lo-, los- en lloc de el-, els-. Lo senyor retor. Los quintos.

- Construcció del passat amb la forma perifràstica: vam cantar (cantàrem), vaig llegir (llegí).

- Imperfet de subjuntiu en -ra: cantara- (santàs); cantares (cantasses)

- Altres paraules més irregulars:

- Abuidassacs (Buidassacs), Aixina (així), Anemon (Anem), Arraïl (Arrel), Brenar (Berenar), Cagarnera (cadernera), Cirer (cirerer), Cormull (caramull), Cossinyogues (pessigolles), Costipat (constipat), Divorç (divorci), Domenge (diumenge), Ensisam (enciam), Ensomiat (somniat), Estisores (Tisores), Estornut (esternut), gavinyet (ganivet), Lleït (llet), Llenguanisses (llonganisses), Natros, vatros (nosaltres, vosaltres), Prigó (peiró), Pitxerull (cante, marraixa), Pos (puix, doncs), Primentó (pimentó, pebre), Rader (darrer), Rellonge (rellotge), Retó (capellà), Tarró (torró), xumenera (xemeneia)

Val a dir que el llenguatge catinenc i el de les nostres comarques presenta un gran número de castellanismes.

I, sobretot, diem moltes paraules en castellà que substitueixen les autòctones o que hi conviuen.

Dono ara una llista d’una petita mostra de castellanismes que solem fer servir espontàniament, amb els termes autòctons entre parèntesis, perquè confio plenament que hi ha catinencs interessats, si més no, a emprar adequadament la nostra llengua:

Abono (guano, adob; abonament), aconteiximent (esdeveniment), adiós (adéu), alfombra (catifa), algo (alguna cosa), ajedrés (escacs), antes (abans), apellido (cognom), assiento (seient), auelo (iaio, avi).

Barco (vaixell),bassura (deixalles), bitxo (bestiola), bobo (tanoca, talòs), bocadillo (entrepà), bolígrafo (bolígraf), bombilla (bombeta), botella (ampolla), bulto (*balum, embalum), busson (bústia)

Cabessudo (capgròs), carajillo (cigaló), carinyo (estima; estimat), carpa (envelat), carrera (cursa), celo (cel·lofana, cinta adhesiva), cenicero (cendrer), cepillo (raspall), cera (vorera), cerdo (porc), céspet (gespa), cola (cua), colmo (súmmum), cómodo (còmode), concejal (regidor), corassonada (pressentiment), coto (vedat), cruaca (claveguera), crusar (travessar, creuar), cubito (glaçó), cuerno (banya), cumpleany(o)s (aniversari), curva (revolt),

Después (després), destornillador (tornavís), detrás (darrere), direcció (adreça), disfràs (disfressa), encaje de bolillos (punta de boixets), ensaio (assaig), entonces (doncs, llavors) enxufe (endoll), espinilla (canella), feo (lleig), fetxa (data), fiambrera (portaviandes, carmanyola), fruta (fruita), fútbol (futbol), galleta (galeta), gasto (despesa), gordo (gras, gros), gotero (comtagotes), grassa (greix),

Hasta (fins), hipo (singlot), hueco (buit), huelga (vaga), inclús (tanmateix),

Jabalí (porc senglar), jaleo (rebombori, xivarri), jefe (cap), juerga (gresca, tabola, barrila), jués (jutge), lavavajillas (rentaplats, rentavaixelles), lejia (lleixiu), lujo (luxe), llamar l’atenció (cridar l’atenció), llamatiu (cridaner), llavero (clauer), llistín de teléfonos (guia de telèfons),

Mançanilla (camamil·la), mando (comandament), mantequilla (mantega), medida (mida), medir (mesurar, prendre mides), menos (menys), merlussa (lluç), mogolló (un munt), momos (carasses, ganyotes), motxo (baieta), montó (munt, pila), munyeca (canell),

Ojalà (tan de bo), ojo (compte, a l’aguait, ull viu), orujo (brisa; sansa), palco (llotja, tribuna), palillo (escuradents, furgadents), palmito (ventall), palomites (rosetes, crispetes), panaderia (forn de pa), panyals (bolquers), papelera (paperera), papeleria (papereria), paro (atur), passillo (passadís), pastel/tarta (pastís), pasteleria (pastisseria), pato (ànec), peineta (pinta), pelirojo (pèlroig), pesadilla (malson), péssame (condol), plaço (termini), poleo (poliol), préstamo (préstec), puesto (lloc), qüento (conte),

Rato (estona), recorrido (recorregut); ret (xarxa; filat), retrato (retrat), robo (robatori), rodillo (corró, roleu), rúbio (ros), sello (segell), sério (seriós), serrín (serradures, serrill), sillín (selló), silló (butaca, poltrona), sombra (ombra), suero (sèrum), surdo (esquerrà), susto (esglai, ensurt), tablado (taulat), tablero (tauler, taula), tabló (tauló; taulell), tacanyo (agarrat), taco paraulota), telaranya (teranyina), tenedor (forquilla), ternera (vedella), terremoto (terratrèmol), terreno (terreny), tiza (guix), toldo (tendal, vela), tonteria (ximpleria, bajanada), tonto (ximple, pallús, totxo, babau), tormenta (tempesta), tornillo (vis, cargol), torpe (pocatraça, maldestre),tortilla (truita), traje (vestit, indumentària), tuberia (canonada), vado (gual), valla (tanca), verbena (revetlla), vestuari (vestidor), vistasso (cop d’ull), xanxullo (martingala, tripijoc), xiringuito (paradeta, guingueta), xispa (espurna), xiste (acudit), xivato (espieta, xerraire, bocamoll), xulo (fanfarró, fatxenda; bufó), xupet (xumet), xutxeries (llepolies)... [...] I molts més que em deixo.

(Un extracte de l’estudi sobre els castellanismes en la societat calijona (Felip Gumbau i Morera, 1991)

Abadejo[aβaðέ̞јʒo] (bacallà): peix secat i salat que es menjava en quaresma.

Abadejo

Abadia [aβaðía]: Casa del senyor rector. La de Catí fou construïda per Mossèn Pere Durà (1376) D.Maest

Casa abadia (a l'esquerra de l'església)

Abella [aβéʎa] (Apis Mellifica) : insecte himenòpter que produeix la mel i la cera. Es defensa clavant l’agulló, lo que li produeix la mort.

Abella

Abellar (abeller) : Eixam o carròs d’abelles. Alguns relacionen el nom abellar amb el topònim local de “Avellà” (L’Avellà= L’Abellar) D.Maest (Veure avellaner).

Abellerol[əβəʎəɾɔ́ɫ]: Pardal (Merops apiaster), de colors vius, pic allargat i un poc corbat que s’alimenta d’insectes, principalment d’abelles.

abellerol

Abeurador[aβewɾaðó]: Pica per a beure els animals.

V.Bat

Abellir[ aβeʎí]: Venir de gust D.Maest

Abeurador del mas d'Eixameno

Abeurall[aβewɾaʎ]: Menjar clar per als bacons, beuratge. D.Maest

Ablaïr [aβlaí]: (dial.) fer molt de mal.

Abocar[aβoká]: fer caure per la boca d’un sac, got o recipient el seu contingut.

Aboirar-se: [aβoiráse]: Emboirar-se. D. Maest

A bondo [aβóndo]: En abundància. D. Maest

Abornar [aβoɾná]: (dial.) (embornar): envestir, tirar-se sobre alguna cosa. D.Maest. D.Maest

Abuidar* [buјðá]: (dial.) buidar. Deixar buit un lloc o recipient.

Abuidassacs* (buidassacs*): Vent valencià (del sud) que desfà els núvols.

Acaçar: [akasá] : perseguir insistentment a algú corrent darrere d’ell

Acatar-se: [akatárse] Adonar-se. D.Maest

Acatxar-se/Acotxar-se [akaʧáɾse]: Inclinar-se doblegant el cos. Ajupir-se. D. Maest

Aceball [aseβáʎ]: Menjar o abeurada que posen els caçadors a un lloc, per atreure-hi els ocells i caçar-los amb filat, escopeta, etc. D.Maest

Aclarir [aklaɾí]: 1) Fer-se clar. 2) Resoldre una dificultat, fer més intel·ligible una cosa. 3) Resoldre

Acormullar [akoɾmuʎáɾ] : omplir un recipient a cormull, fins per damunt la boca del recipient (A caramull). En Benassal "A vesar". En Ulldecona "A cremull"

Acovidar* [kombiðá]: (convidar). Invitar a algú a participar en alguna festa o menjar.

Acsiomo* : brut. Del llatí "ecce homo"

Adés [aðés]- (abans). En un temps anterior però pròxim al temps actual.

Adonar-se[aðonáɾse]: Donar-se compte Adquirir coneixença.

Afanós[afanós] (afanyós): Molt diligent. Que ho arreplega tot.

Afollar[afoʎá, foʎá]: Traure els pardalets o els ous del niu.

(A)Follar nius

Afuar-se [afuáse]: Arrancar a córrer molt de pressa. D.Maest

Agavellar [əɣəvəʎá]: Adjuntar certa quantitat de cereal formant gavelles. V.Bat

Agostejar: [aɣosteʒá]: Cremar o secar les plantes o fruits per l’excés de calor o sequedat. D. Maest.

Agostera[aɣostéɾa]: Dóna que portava el menjar als segadors. V.Bat

Agostera

Aguasil(cast) [aɣwasíɫ]: (agutzil). Empleat de l’ajuntament que abans feia els pregons amb una flauteta pels carrers del poble i coordina la subhasta de les parts de la vaca (Veure subhasta)

Aigua [áywa]- Compost format per hidrogen i oxigen, imprescindible per a la vida. - paraigües) [paráywes]. (aigualit): Aiguós. Es coneguda mundialment l'Aigua de l'Avellà de Catí.

Aigua de l'Avellà

Aigualera [aywaléra]- La rosada del matí si no arriba a gelar-se formada per condensació del vapor d’aigua de l’atmosfera. (Si es gela és la rosada o gebra).

Aiguamoll: [aywamóλ] : Terreny saturat d’aigua que origina fàcilment corrents d’escorrentia. (Els Regalls, Els Plans)

Ainaumunt*,ainavall*, : ací amunt, ací avall

Aiva!*: exclamació admirativa.

Aixada [aјʃá]: utensili que consisteix en un ferro d’acer, pla, acabat en tall, que serveix per a cavar o arrabassar, per l’altre costat hi ha el rastell, que serveix per a tallar, i que té un forat al mig per on passa un mànec de 70 a 90 cm. de llarg. V. Bat

Aixadella

Aixadella[aјʃaðéʎa]: utensili més menut que l’aixada i que consisteix en una fulla de ferro llarga i estreta, de dos a tres cm. d’ampla, d’uns 25 cm. de llarg, que a una part té tall i a l’altre un forat per on passa un mànec curt de fusta, i serveix per entrecavar. V. Bat

Aixadó[aјʃaðó]: Entre l’aixadella i l’aixada. V. Bat

Aixarop [eјʃaɾɔ́p] (xarop): Beguda dolça refrescant

Aixàvega [aјʃáβiɣa] : joc tradicional dels xiquets catinencs.

Aixeringa*[eјʃeɾíŋga]: instrument de llanda on es posa la farcidura, amb un tub llarg , on es posen els budells, que es posa dins d’un cavallet per a prémer la farcidura, i serveix per a fer botifarres. (Veure cavallet).

Aixina[aјʃína] [əјʃíns]: (així). D’aquesta manera.

Aixol [aјʃɔ́ɫ]:Aixadeta menuda per entrecavar les hortalisses. V. Bat

Aixol

Ajocar-se: [aʤokáɾse] posar-se les gallines en el lloc on han de dormir

Ala: Cadascuna de les dues sortides angulars determinades per la unió de la coa (part estreta posterior de la rella) a la part ampla de la fulla de la rella. V. Bat

Aladern [alaðέɾn]: Arbust silvestre. V. Maest

Aladre: Instrument compost essencialment d'una peça on va fixada la rella, i d'un espigó on va junyida la béstia o les bésties per estirar, i que serveix per remoure i girar la terra abans de sembrar. Arada. (Veure parts de l'aladre) V. Bat D.Maest

Aladres (Mas Vell)

Albardó [alβaɾðó]: (albarda): consisteix en un coixí ple de palla i una pell per damunt que s’adapta a l’esquena de l’animal i sobre el qual es col·loquen les sàrries, els argadells i els carrejadors (Veure tafarra). V. Bat

Albardó

Albarzer [alβaɾzé]: esbarzer: romeguera. Fa un fruit negre o morat, comestible, les móres. D.Maest

Albergínia) [alβarʤína]. Fruit de la planta Solanum Sculentum

Alcova [alkóβa]: Habitació gran situada normalment davall de la pallissa.

Alego [aléɣo]: Prompte. "Alego, faràs pudor"

Aleno [aléno]: Alé. Gran desig de treballar o d’aquirir riqueses. . D.Maest

Alera [aléɾa] Cada una de les pedres que formen el rastrellat de remat d’una paret de pedra. Pedra grossa i plana, que també es diu capterrera, i la posen amb altres, de cantell, damunt una paret, perquè el bestiar no la salte. V. Bat

Pedres aleres al Mas de Sofondo

Alfàbega [aɫfáβiɣa]- alfàbia: Planta anual (Ocimun basilicum) d’olor molt intensa i agradable.

Alfals [aɫfáɫs]: planta lleguminosa (Medicago Sativa) que s'utilitza com a aliment dels animals

Alforges [aɫfɔ̞́ɾʤes]: conjunt de dos sacs formats d’una sola peça llarga de roba doblegada pels dos extrems i cosida pels costats que posades sobre els muscles d’una persona o l’esquena d’un animal pengen un sac a cada cantó.

Algeps [alʤép]: Sulfat de calç hidratat, de color blanc utilitzat com a material de construcció. Guix. D.Maest

Aliacrà [aliakɾá] (alacrà): Icterícia. Absorció de la bilis. Escorpí. D.Maest

Aliacrà

Aljub [aɫʤúp]: Depòsit de forma quadrangular, ample, de poca profunditat, excavat en la terra, revestit per dintre de pedres que serveix per replegar en el camp l’aigua de pluja d’escorrentia. V. Bat

Allargavistes*(Prismàtics). Per a veure de prop objectes més allunyats.

Allioli [aʎiɔ́li] : Mescla d’alls picats i remoguts amb oli, rovell d’ou i sal que es tira poc a poc formant una mescla espessa de color groguenc. S’utilitza com a condiment de la carn torrada, fideuada... "Negar-se l’allioli" (No lligar)

Allioli

Almassen* (cast): Magatzem

Almendrado* (cast) : Amelat. Pasta feta amb ameles, sucre i clara d’ou batuda, cuita al forn.

Ametllats (almendrados)

Almostra [amɔ́stɾa]: (almosta): quantitat que cap dins les dos mans juntes. D.Maest PVB

Alvenc [alvéŋk]: Cavitat gran i molt profunda, generalment entre roques. V.Bat D.Maest

Amagatontes: [amaɣatóntes] D’amagat. D. Maest

Amanimenta/amaniment: Acte d’amanir.

Amaniu-se!* : amenaça; i també: prepareu-se.

Amanós [amanós]: que sap fer bé les coses; objecte que es pot manejar fàcilment.

Ametla) [améla] : fruit de l’ameler (ametler) (Amygdalus comunis L.). Varietats : ametla, armela (Tírig), almela, amella. Ameles catinenques (marcona, comuna, cresta, molles, asidres). D.Maest

Ametlers en flor (Camí del Bosc)

Ametllats: V.Cuina

Preparació: Pujar les clares a punt de neu (12). Afegir el sucre (1kg) i tornar a pujar. Afegir l’ametla tallada (1kg) i la raspadura de llima. Repartir la mescla als motlles i ficar al forn a 180º

Amela ronyosa: Amela amb grums de sucre. Amela garrapinyada. V.Cuina

Ametlles ronyoses

Preparació:

Ficar l’aigua (1 got) i el sucre (2 gots) al foc. Quan bulla afegir les ametles (3 gots) i remenejar contínuament fins que es pegue el sucre a les ametles.

Amorsar- Esmorzar- Almorzar [armosá] . Primer menjar del dia

Amprar- Emprar: [amprá]: Demanar o donar en préstec. D.Maest

Amuntonar: [amuntoná]: Posar en muntons. D. Maest

Anar davant del vent: Ser molt vius. Es diuen dels catinencs. "Van davant del vent".

Anemon (nemon- nem)* : Marxem a un lloc determinat

Anoé[anoé]: Noguer Arbre (Juglans regia) que produeix la nou. S’utilitza la fusta per fer mobles.

Anou: [nɔ̞́w, anɔ̞́w] (nou) : 1) fruit del noguer . 2) Protuberància en la part anterior del coll (Tiroide). 3) Cop pegat al cap amb els nusos dels dits de la mà.

Ansa [ánsa]: amarrador de forma circular o semicircular per agarrar més fàcilment un objecte .

Ànsies: ganes de vomitar

Antera: [antéɾa] tros que és quedava sense llaurar a la primera passada per no arribar l'aladre. És llaurava després al contrari. V.Bat

Antoixos (cast) [antóјʃos]: Parell de peces redones o quadrades que van posades als ulls de la bèstia perquè no s'esbarre mirant als costats (al girar la nòria d’una sènia)

Antuxà* (antic): Espai de terreny que hi havia junt a les fonts i basses que servia per acampar els ramats durant l’estona que bevien V.Puig. V. Bat

Antuxans* : Ribassos i vores ermes per a past del bestiar. V.Maest. V. Bat

Anugolar [anuɣolá]: (Ennuvolar). Cobrir-se de núvols. D.Maest

Anyorar (dial) [aɲoɾá]- (Enyorar), trobar en falta. Estar trist per l’absència de certes persones. D.Maest

Apanyar: [apaɲá] Posar en bon estat. D.Maest

Apanyar-se: Posar-se bo un malalt. D. Maest

Apardalat * : atontat, encantat

A posta: deliberadament

Araboga[aɾaβɔ́ɣa]: pluja o nevada fina i curta amb vent. Intermitència de pluja menuda i breu. D.Maest

Arada [aláðɾe] :instrument compost d’una peça on va fixada la rella, i d’un espigó on van nugats un o dos animals per estirar, i que serveix per remoure la terra. (Veure aladre i forcat). (Veure aladre).

Àrbit*, àrbrit* (vulg.) : (àrbitre). Persona que dirigeix un esdeveniment esportiu.

Arbre [áβrə] : Vegetal llenyós amb arrels, tall i rames. D.Maest

Arcussó* [askuɾsó] (escurçó): Xicoteta serp (60 cm) amb el cap triangular i picada molt verinosa (Vibora berus)

Arcussó

Arduguet*: Desficiós. Molt ràpid i nerviós. Ex. Quin arduguet estàs fet! (quina pena estàs fet!)

Arer [aɾé]: Criba. Porgador. Garbell (Veure Criba)

Argadells [aɾɣaðéʎs]: compost de quatre cistells de vímets o de cèrcols, que es posen dos a cada cantó de l’albardó del matxo o burro i que serveixen per a portar cantes d’aigua. V. Bat D.Maest

Argadells

Argelaga: [aɾʤiláɣa]: arbust ramificat i espinós amb moltes punxes i fàcilment combustible; amb una argelaga encesa abans socarraven el porc mort, per pelar-lo. S’utilitza també com a encenall. D. Maestrat

Argelaga de la vespra dels Reixos (5 de gener), típic costum catinenc.

Argolla f. Anella de ferro que serveix per a mantenir fortament unit el timó de l’aladre amb la cameta.

Ariçó [aɾisó](eriçó) : 1)Planta amb punxes (Erinacea punxens). 2)Mamífer insectívor (Erinaceus Europeus)

Ariçó

Arraïl [araíl]: (arrel) . Part subterrània de la planta.

Arraïlar : (arrelar): fer, criar, arraïls una planta, fixar-se al sòl mitjançant l’arrel; fixar-se profundament una idea, un sentiment, un costum, etc. Fer-se d’un lloc determinat. D.Maest

Arrasar-se: Aclarir-se el cel.

Arrebassar [araβasá]: (arrabassar): treure l’erm cavant per fer un bancal nou més gran.

Arrepetar* - Repetar : Replegar, recollir.

Arri [ári] (arre): crit amb què els rosegadors, llauradors i carreters fan caminar en determinada direcció els animals. Generalment serveix per a fer-los caminar, avançar i córrer més. Per a parar és so, sió, uó.

Arriscar[ariská]: Posar en greu perill

Arromangar-se*: Doblegar les mànigues de la camisa cap amunt.

Arronsar-se: Acurrucar-se. D.Maest

Arrop [arɔ́p]: Most de raïm, espessit per ebullició i evaporació

Arrop

Preparació:

Es bull el suc del brescam de la mel i la carabassa. També ha de bullir a foc molt lent fins que es quede reduït a la meitat. (Es poden afegir crostes de taronja o de meló o de carabassa groga)

Arrova [rɔ́vɛ]: (rova): unitat de pes equivalent a 10,4 quilograms (10 kg modernament), unes 30 lliures (3 lliures= 1kg).

Arrova

Arruixar [aruјʃá]: (dial.) ruixar: remullar una cosa tirant-li el líquid a gotes o a raig prim; mullar, banyar

Asclar [asklá]: trencar a trossos la llenya, fer-ne ascles.

A soles [asɔ́ɫes] (tot sol).

Assagador [aseɣaðó]: Via pecuària per on passa o passava el ramat transhumant. V. Bat D.Maest

Assagador del Mas de Marin (Tossal de Rabassa)

Assestar [asestá] : postura de les ovelles amb els caps catxos, en rogle i fent-se ombra unes a les altres per defensar-se de la calor. Derivats: assester, assesteret.

Assot [asɔ́t]: Corda o corretja de pell lligada a la punta d’un bastó, que serveix per pegar a les bèsties. Els pastors i llauradors de Catí en portaven. (Veure suriaca)

Astorar(se) [astoɾáɾse]: Espantar-se. D. Ben

Àstec: [ástek, ástik]: Aspre al gust. D.Maest

Atabalar [ataβalá ]: Torbar els sentits per un so molt fort. D. Ben

Atansar [atansá]: Acostar. D. Maest

Atapeir [atapí] :compactar una cosa prement-la. (atapeir la palla).

Ataüllar [atauʎá]: mirar, observar atentament.

Atre [átɾe]: (Var. Formal) (altre): que no és el mateix, que és distint

Aubelló- Albelló) [alβeλó] : Conducte d’aigües brutes, sobreres o d’escorrentia de la pluja. D.Maest. Catí: L'Albelló (entre l'ermita de Santa Anna i la Rotonda de Sant Josep)

Aubelló

Auelo/a (uelo/a) (cast) [agwélo](avi): persona vella; auelet: molt, molt vell. Pare del pare o mare.

Aulor: (olor) [awló] : sensació produïda en l’òrgan de l’olfacte.

Aulla [aúʎa] : (agulla)- Instrument fi d’acer que serveix per a cosir. Aulleta [auʎéta]- Aulló [auʎó] (abella, vespa).

Auto de línea* (autobús)

Avalot [aβalɔ́t]: Aplec tumultu. Crits o sorolls molt forts, com de gent irada o fortament excitada. D. Maest.

Avanter: Que està davant. D. Ben

Avarca [aβáɾkɛ]: calcer rústic compost d’una sola de cuir o de goma i algunes corretges i cordells que la nuguen al peu i al garró.

Avarques

Avellaner [aβeʎané]: Arbre de la família de les cupulíferes: Corylus avellana L.; cast. avellano. Se fa de 2 a 4 m. d'altària; té les branques flexibles, les fulles acorades-rodonenques acuminades i dentades; el fruit és rodonenc-llarguer apuntat, amb clovella forta de color marró. No abunda molt al terme de Catí però l'hem ficat en esta relació ja que la majoria de lingüistes sostenen que el topònim "avellà" procedeix del nom "avellaner". (Veure també abellar)

Balneari de L'Avellà

Avenc [aβéŋk]: Obertura natural de la terra, de direcció quasi vertical o molt inclinada i de gran profunditat. D.Maest

Aventar [aβentá]: tirar alguna cosa amb força; eixir aventat : arrencar a córrer sense mira res .D. Maest.

Avespa [aβéspa] (vespa): insecte himenòpter. Pot picar mossegant o clavant-te l’agulló. Moto (avespa)

Aviar [aβiá] les ovelles : traure les ovelles a pasturar.

Bac [ bák]: Trompada forta. D. Ben

Bacó [bakó]: Porc adult. Brut. D. Maest

Bacó

Badall [baðáʎ]: Acte d’obrir la boca exageradament. Forat , escletxa. Dent de la campana. D. Maest. D.Bat.

Bades (De) [deβáes] : Gratuïtament. D. Maest

Bado: Esquerda. Forat. D. Maest PVB

Badoc [baðɔ́k]: 1)encantat, distret. Fàcil d’enganyar o sorprendre 2) flor de la carbassera

Bagassa [baɣása]: Dona de mala reputació. D.Maest

Bagot: Cadascún dels raïms atrasats i verosos de la vinya que hi queden després de veremar. Fragment del raím. Xanglot. D.Maest

Baijoca [baјʒɔ́ka] (Bajoca) : fruit de la planta Phaseolus vulgaris o mongeta. Persona de poc coneixement. D.Maest

Balbes* (Mans): Que han perdut la sensibilitat per efecte del fred molt intens

Baldat [baɫðát]: molt cansat i fatigat. Fet pols

Bambolla [bambóʎa]: Bufarotes. D.Maest

Banasto [bənásto]: cistell gran de vímets que serveix per carrejar qualsevol producte que es cull al camp: raïm, panís. D. Bat.

Banasto

Bancal [baŋkál]: tros de terra de cultiu separada per parets de pedra o fites.

Bancal al mas de N'Adella

Bancalejar: Pasturar els ramats pels bancals. D. Ben

Baquejar-se [bakeʒáse]: Tirars-se per terra. Baquejar-se de riure. D.Maest

Baralluga [baɾaʎúɣa]: Oscil·lació o moviment ràpid de la vista que pertorba la bona visió de les coses. D.Maest. D.Ben

Barandat [baɾandát]: paret prima, feta de rajoles i algeps, que separa dos habitacions . D.Maest

Barata [baɾáta]: Acte d’intercanvi ("a canvi de..."). Ex: "Barata llaura-li el bancal, ell m’ha deixa’t el carro pa carregar el blat"

Barcella [baɾséʎa]: medida de gra que equival a 8 mesures, uns 15 quilos, un decalitre. D. Bat.

Barcella

Bardissa [baɾðísa]: Paret de núvols al ponent que apareix damunt les serres del Turmell, de L'Avellà i de la Nevera i que assenyala mal temps (fred i ventós). D.Maest

Barjoles [baɾʤɔ́les ] (batzoles): Instrument de fusta que produeix un so com una carraca, i serveix per substituir les campanes en les funcions religioses del dijous i divendres sant.. D.Maest.

Barra [bára]:1) (mandíbula); quina barra que té! : quins collons..."; 2) Conjunt de les dents. 3) peça de matèria sòlida ; barra de pa.

Barra [bára]. Cadascuna de les peces de fusta horitzontals de què consta una portera.

Barraca [baráka]. Construcció feta únicament de pedra en sec, amb coberta resolta mitjançant la tècnica de falsa volta amb diferents usos: resguard, guardar eines, alberg del bestiar, etc.. D. Bat.

Barraca del Gatellà

Barral [baráɫ]: (porró)- recipient de vidre, redó i ample de panxa, amb un gallet molt llarg i estret per beure al gallet i un altre més gros per omplir-lo. Serveix generalment per a veure vi, cervesa, menta amb llimonada... D. Maest

Barral, porró o canadella

Barreija [baréјʒa] (barreja) : Mescla de moscatell i cassalla o aiguardent (copa).

Barretina [baretína]: Mena de bossa allargada i arrodonida que protegeix el cap del fred. Característica dels romers de la rogativa de Sant Pere de Castellfort.

Barretina

Barruga [barúɣa] (berruga). Eixidura rodonenca que es forma a la pell. D.Maest

Barrunta [barúnta]: Barganya. Que li dona voltes mentalment, que sospita alguna cosa, que remuga i pensa insistentment.

Barrusca [barúska]: Tronxo de la panolla. Part llenyosa del raïm.

Bàrtuls *: eines, estris, utensilis, maletes, bosses, objectes que portes.

Basca [báska]: Calor humida i pegallosa. D.Maest

Baso [bázo]: Rusc d’abelles. D.Maest

Basos

Basquinyes: Faldilles de merí utilitzades per les dones en dies de festa. Brusa de tela fina de fil similar a la xambra però menys folgada en la cintura.

Bassa [bása]: Cavitat feta en el sòl, al descobert, per a l'arreplega d'aigües pluvials, usada per a abeurador, llavador, etc. D. Bat.

Bassa del mas de la Cabrida

Bàssia [básia]: recipient de fusta o de goma amb dos anses per a pastar guix, ciment, etc.

Bassiol [basiɔ́l]: : menjador de fusta o de pedra dels bacons, gallines, i altres animals de corral. D.Maest D.Bat.

Bassiols

Bast [bást]: Aparell molt paregut a l'albarda, però amb els coixins molt mes tous, i amb la particularitat que la llana està a cara vista per a adaptar-se millor al llom de la cavalleria, usant-se per al transport pesat. D.Maest

Bastida: Andami dels obrers de cases. D.Maest

Batà: Obrador on se batanejaven les peces de llana. D.Maest.

Batall: Peça en forma cilíndrica que fa sonar l’esquella. D.Bat

Batera*: Molt de treball

Batre: separar el gra de la tria que hi ha estesa damunt de l'era. D.Bat

Batre

Bavero [bavéɾo]: pitet que posen als sagals. Vestimenta que es posa per damunt dels vestits corrents per protegir-los de la pols o de taques.

Becada [bekáðɛ ]/Becassó: Dormida. D.Maest

Bell [béʎ]: Bon. Gran. Ex. “De Catí a Vinaròs hi ha un bell tros” (un bon tros). D.Maest

Bequerà [bekeɾá] (Bequerada): Menjar que un pardal du en el pic per alimentar els pardalets.

Berecoc [bəɾəkɔ́k] (albercoc) - Fruït del berecoquer. Home de poc seny.

Biaix [biáјʃ], De: Tort. Inclinat.

Birbar [biɾβá]: Tallar o arrabassar les males herbes d’un sembrat. V. Bat

Biscuit [bisḳúјt] (bescuit). Menjar que es fa de farina, ous i sucre cuit tot al forn.

Bitlla: [bíɾla] Peça del joc de birles. D.Maest

Bitxac [biʧák]: Pardalet de la família dels túrdits. D.Maest

Blanquinar, emblanquinar [emblaŋkináɾ]: donar una passada de calç a una paret per fer-la blanca i neta.

Bocina [bosína] (botzina): Instrument que produeix un so paregut al de una trompa.

Bocinà [bosiná] (bocinada): Trompada pegada amb la ma.

Bodega [boðéɣa] : lloc del mas o de la casa per a guardar les botes, tonells, cups i la premsa del vi. Celler

Boix [bóјʃ]: Arbust de la família de les buxàcies: Buxus sempervirens, L. (Cat., Val.); cast. boj. És molt ramós, de llenya groga i escorça grisenca, de fulla perenne oval-oblonga i sempre verda, i de flors petites i verdoses. S'utilitzava per a fer culleres i altres estris domèstics.

Estris de boix

Boixar [boјʃà]: camp de boixos. En Catí tenim el Boixar (entre l'Avellà i el Fenassar)

Boli(t), de [bɔ́ɫi]: Ocupat en fer moltes coses a la vegada. Que actua precipitadament . Anar de boli(t)

Boç [bós] : lligat de corretges, de corda o de fil d’aram, que es posa envoltant la boca dels gossos perquè no mosseguen. Bocal. D.Maest

Boç i marcadors

Boçar (bossar) [bosá] : (vomitar).

Boga [bɔ́ɣa]: Planta dels aiguamolls que s’utilitza per a fer el seient de les cadires.

Boja [bóʒa] (Botja) (mançanilla borda): arbust ramificat, amb flors redones, grogues i dures a les puntes, de forta olor aromàtica que serveix per agranar.

Boja

Bolega *: Calbot. Guantada.

Bonyiga [boɲíɣa] : Excrement d’animal equí o boví (cavall, ase, matxo, bou) Bonyigo: persona de poca capacitat

Borinot [boɾinɔ́t]: Insecte himenòpter paregut a l’abella però més gran i que produeix un fort brunzit quan vola. Es creença del poble que els borinots negres porten mala sort. Ximple, badoc.

Borraina [boráјna]: Menjar típic que consisteix en fulles de borraina fregides pels dos cantons i rebossades amb ou, farina i cobertes de mel o sucre. V.Cuina

Borrassa [borása] : peça de roba vella, com un llençol gran, que es fica baix dels arbres, per arreplegar-hi ameles, olives, etc que es fan caure amb una verga; ara es fan de plàstic.

Borrego

Borrego [borέɣo]: cap de bestiar de llana, mascle; (fins els dos anys és corder); curt d’enteniment, ignorant o sense criteri propi; insult

Borrimejar [borimeјʒá]: Ploure borrim, xicotetes gotetes de pluja suau. D.Maest

Borrissol [borisɔ̞́ɫ]: Pelussera que produeix la llana o cotó. Borra menuda.

Borró [boró]: Brot naixent dels arbres. D.Maest

Borrony [boróɲ]: bony produït en el cap per un cop violent (coscorró). D.Maest

Bossí [bosí], fer un (fer un bocí): fer un mosset, per a apagar la fam. Ovella que bala, perd el bocí..... (Embocinar-se)

Borxaca [boɾʧáka]: (butxaca) : bosseta cosida per guardar diners , mocador, claus etc.

Bót [bót]: Recipient de pell de cabra amb tap de canya per portar vi.

Bóta [bóta]: Recipient per a contenir líquids (generalment licors alcohólics) més llarga que ampla de secció transversal oval o circular i més gran al ventre que en l'altre extrem. S'utilitzava un ciri encés per veure si el procés de fermentació del vi (diòxid de carboni) havia ja desaparegut.

Botana [botána]: Forat produït a la roba per una espurna de foc. D. Maest.

Boterut [botəɾút]: Deformat. De forma de bota.

Boticari [potekáɾi] (cast) (apotecari): Que prepara i ven els medicaments a una farmàcia.

Botifarra[botifára]: 1) Budell de carn de bacó farcida, de sang cuita, de ceba i a vegades d’arròs. Varietats: Negra (amb sang), blanca (sense sang), del sacsó (més grossa). "En ser negre, botifarra". 2) Gest despectiu doblant el braç. 3) Joc de cartes en que el 9 (manilla) és la carta dominadora. D.Maest

Caldera de Botifarres

Botinflat [botiɱflát]: Unflat en excés.

Bou (bolet de)- Bolet no comestible (Boletus Edulis).

Bovalar: Zona de pasturatge comú per a les raberes de tot el poble. Existeix en tots els pobles, també a Catí (Entre el Barranc de Sant Vicent i el de la Bassa de les Ortigues)

Braf/Brafada [bɾafá]: Alenada de vapor. D. Maest

Brancal: [bɾaŋkál] escaló de la porta d’entrada a les cases

Brancal contra la Serp (Casa de Mossèn Salvador)

Brenaeta [bɾenaeta : Lloc prop del Mas d’Estaca (Ares del Maestrat) on es berena en la Romeria de Sant Pere.

Brenar [bɾená] (berenar)- Menjar a mitja vesprada. PVB

Bres [brés] llitet de fusta que es pot gronxar, i serveix per dormir els xiquets menudets.

Bresca [bɾéska]: panell de cera format de cel·les hexagonals, que les abelles fabriquen dins el rusc per dipositar la mel. Teixit del braguer d’una cabra o una ovella.

Brescam [bɾeskám]: conjunt de bresques.

Brescam

Brida [bɾíða]: Fre que serveix per retenir i guiar un cavall o mul. (Veure cabestre)

Brisa [bɾíza]: residu sòlid que queda del raïm després de xafat o premsat, format per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol, al qual s’ha llevat el most . Es pot destinar a altres usos, com ara menjar per al bestiar, adob i combustible.

Brisca [bɾíska]: Joc paregut al guinyot que es juga principalment amb quatre jugadors. Es reparteixen tres cartes per jugador. Les cartes amb puntuació son as (11), tres (10), rei (4), cavall (3), sota (2). No es canta.

Broma [bɾóma]: Boira. Nugolall. Escuma. D.Maest

Brosquil: Bosc espés de mates i arbusts. Lloc de brossa D.Maest

Brull [bɾúʎ] (Brossat): Substància espessa que es forma bullint el sobrant de la llet de la qual s’ha tret el formatge, i que se separa de la part que queda líquida, el soligot.

Brull

Brulla[bɾúʎa] : herba primerenca que creix en quantitat, molt verda.

Brullar [bɾuʎár]: Sortir líquid (aigua d’un ullal). D.Maest

Brullar-se [bɾuʎárse]: Fer-se brull la llet. Separar-se la part formatjosa i la part líquida de la llet.

Brumit: Brunzit. D.Maest

Bufa [bufa]: (llufa): ventositat que s’amolla sense fer soroll. Borratxera. Bombolla. Fel.

Bufada [bufá]: Èczema que sol sortir als llavis.

Bufador [bufaðó ] : Tub de metall foradat que serveix per a bufar avivant el foc de la xemeneia.

Bufat [bufát]: gat, borratxo. Ple de vanitat.

Bugada [bugáða]: Roba a netejar. Abans es feia amb un cossi amb lleixiu de cendra. (veure cossi).

Bumbum*: Remor entre la gent. Parladoria. . D.Maest

Bunyol [buɲɔ̞́ɫ]: Massa de forma rodonenca, feta de pasta de farina ben batuda i mesclada amb alguna altra substància (patata, bacallà, etc.), i fregida amb oli o saïm.

Bunyol

Preparació:

Es posen els ous, l'aigua i l'oli (doble aigua que d'oli). S'hi posa el llevat o un polset de "royal"). S'hi afegeix la farina que faça falta, es pasta bé fins que no s'apegue als dits i després es deixa un ratet fins que puje la pasta. S'agarre un tros de pasta amb els dits untats d'oli, s'aplane en redó ben planet i ben finet i es posa dins d'una paella amb molt d'oli rosent (també es pot fer amb una cullera). Se li dóna la volta al bunyol amb unes pinzes i es trau. Per a menjar-se'l s'hi posa per damunt un poc de sucre.

Bureo*: Festí principalment a les masades i per motiu de boda. D.Maest.

Burra [búra]: elevació de la dermis de la pell degut al contacte d’un arreu de treball, al estirar una corda o al arrancar algunes herbes o llegums. Bufarota.

Burro (ase)

Burro [búro]: 1)riscle: instrument amb un mànec molt llarg que a un extrem porta pues de ferro, que serveix per a replegar espigues al segar, herba o palla a l’era; 2.-plorera - 3- fer el burro (fer l’animal). 4) Burret (peix) 5) Ànec. Ase. V.Bat D.Maest

Burro

Burxanc [buɾʧáŋk]: Branca o bastó punxegut.

Burxar [buɾʧá]: remoure (el foc) amb un objecte puntellut (burxó)

Buscall [buskáʎ]: Ascla de llenya grossa per a cremar. D.Maest

Buscarró: Pedra de color groc vermellós amb moltes vetes vermelles. En Catí: Barranc dels Buscarrons (esquerra Barranc de Sant Vicent).

Busnada: [busná]: Tronada i pluja. Tropell de gent que avança. D.Maest

Cabàs [kaβás]: recipient d’espart o de llata de palma o de goma, de forma ovalada amb dos anses, que serveix per tenir-hi gra, per transportar terra i per altres usos similars. V.Bat D.Maest

Cabàs

Cabasset del calderonet: Per transportar i protegir el calderonet. Fet de palma (margalló).

Cabdell [kabdéʎ]: Conjunt de fil o corda plegat en forma redona. Varietat de col

Cabeça[kaβésa] :tall subterrani (bulb). Ex."cabeça d’alls"(6-8 alls).

Cabeçó [kaβesó] : Conjunt de correges que subjecten el cap de la bèstia i li tapen els ulls per estirar del carro.

Cabestre [kaβéstɾe] : corda o correja que es lliga al cap d’un cavall o matxo per subjectar-lo. V.Bat D.Maest

Cabiró [kaβiɾó]: Biga de fusta que col·locada de través sosté la coberta o la teulada. ***V.Bat* *D.Maest***

Cabra [káβɾa]: : Els ramats dels masovers solien ser de cabres. Les tenien per la cria i venta dels cabrits. Quan es morien, per velles o malaltia, la carn servia d'aliment i de la pell en feien bótes de vi, bots i peces de roba de cuir. (Veure carn masovera)

Cabra

Carn Masovera V.Cuina

Tombet de carn de cabra

Preparació:

S'agarra un olla de test. Es talla la carn de cabra a trossos. Es sala. S'omple l'olla de trossos de carn fins la mitat. Es fica una cabeça d'alls sencera, un bon xorrit d'oli d'oliva, una fulla de llorer i un ramet de julivert. Es posa a coure a foc molt lent durant unes dos hores aproximadament. Cada quart d'hora cal donar-li a la mescla dos o tres tombs, no regirar-la.

Cabrit- Cabrida: És el fill de la cabra. Els criaven per a vendre'ls i obtenir la principal remuneració econòmica per la seua activitat. En Catí estan el Mas de la Cabrida i el de Puig Cabrer.

Mas de Puig Cabrer

Cabussó [kaβusó]: 1)acte de tirar-se de cap dins l’aigua. 2) Adormir-se fora del llit. "Pegar un cabussó".

Caduf [kaðúf]: Atuell de fang o metall, per a traure aigua dels pous o sènies. Cadúfol. V.Bat D.Maest

Cadúfols en Sènia del Camí del Pou de Macip

Cafís: mesura de capacitat per a àrids, equivalent a dotze barcelles, 96 mesures, 10 decalitres, d’un pes aproximat en blat d’uns 150 quilos. V.Bat

Cagamandúrria *- Cagatacos *: De poca personalitat.

Cagarnera[kaɣaɾnéɾa] (cadernera): pardal menut que té el cap d’un color roig fosc, els costats del cap blancs i la part posterior del cap negra, amb una banda groga i la coa negra amb taques blanques (Fringilla carduelis).

Cagarnera

Cagarrita: xicotet excrement de forma rodonenca produït per bèsties (ovelles, cabres, conills...).

Cagatacos*: Qui fa el senyoret i no té per a menjar. D.Maest.

Caguela *: excrement de les raberes. A Catí està el mas de Caguela- Teuleria.

Caguetes: Diarrea. Home covard.

Calabruixó [kalaβɾuјʃó] (calamarsa): Granís. D.Maest

Calaix [kaɫáјʃ]: caixó corredís.

Calar [kalá]: 1) Enviar fora de l’abast de qualsevol (“Ha calat la pilota a la teulada”) 2) Penetrar a fons (“Estic calat de fred”- “La pluja m’ha calat”) – 3) Aturar (“Se li va calar el cotxe”).

Calbot [kaɫβɔ́t]: carxot, clatellot: cop pegat amb la mà al cap

Calcer [kaɫsé]: Calçat. D.Maest.

Calcetí [kaɫsetí] (cast): Mitjó.

Caldera [kaɫðéɾa]: Recipient de coure per a bullir la ceba abans de fer les botifarres de la matança. Una vegada bullida es deixa escórrer. Després d’assecada es posa en la maquineta de trinxar per a triturar-la i es deixa escórrer de nou.

Caldera de Sant Pere

Calderó [kaɫðeɾó]: Recipient de metall, de forma redona paregut a la caldera, però de menys grossària.

Calderonet: Recipient de metall per a transportar o cuinar el dinar.

Caldo [káɫðo] (cast): Brou. Líquid en el que s’han fet bullir algunes substàncies alimentícies.

Caletro* : Seny. Coneixement. "Tindre poc caletro". D. Maest

Calitja [kalíʤa]: Boira que lleva transparència a l’aire. Xafogor.

Calziné [kaɫziné] (calciner): Ofici antic que feia la calç en forns a l'intempèrie a partir de pedra calcària.

Camalliga: Lligacama. Vetes amb que es subjecten les calces a la cama . D.Maest.

Camarades [kamaɾáes ]: Quadrilles de persones, que treballen en el camp. (En esta terra eren els segadors o els de la verema). V. Bat

Cama-seca: Bolets de diverses espècies comestibles. (Macrolepiota Procera).

Cama-seca (Lepiota procera)

Camatimó [kamatimó]: timó de l'aladre, amb un claviller al final i al que se li posa una clavilla. (Veure forcat). V. Bat D.Maest

Cambi [kámbi](canvi) : Acte i efecte de canviar.

Camella [kaméʎa] f. Cadascun dels bastons corbats que van ficats verticalment dins els forats dels extrems del jou i s’atesen al coixí de la bèstia, servint de punt de resistència al moviment muscular de l’animal. (Veure jou). V.Bat

Camenya: Llit pobre format per un sac de dormir ple de palla. V.Bat D.Maest

Cameta [kamétɛ] f. Peça de l’aladre que uneix el timó i el dental (veure parts de l'aladre en imatges). V.Bat

Camí de ferradura: Camí estret, de vegades flanquejat amb marges de pedra seca, no apte per a carruatges i sí per a animals de tir. En Catí està el Barranc de la Ferradura.

Camí empedrat (real). Camí ample amb el ferm fet amb pedres enrastellades, generalment per evitar el seu deteriorament pel trànsit i sobretot per l’aigua. Comunica les poblacions principals d'una comarca.

Campanarets* : diminutiu de campanars. Muntanya de 1034 m situada entre els termes de Catí i Morella.

Els Campanarets (1034 m)

Canadella[kanaðéʎa] (barral): Recipient de vidre, molt ample de panxa, amb un broc molt llarg, per a veure, generalment vi, al gallet. (Veure porró).

Canalobre [kanalɔ́βɾe] (canelobre): Tros de gel prim i lleuger que es queda penjant a les teulades quan neva o fa molt de fred.

Canasta [kanásta]: (canastra): recipient fet de vímets amb dos anses, de boca redona i molt ampla, que serveix per transportar roba i altres coses.

Canastró [kanastɾó]: Recipient gran, de més o menys fondària, més ample de dalt que de baix i fet de vímets o de canyes.

Candela [kandέɫa]: penjoll llarg de moc; ciri menut: porció cilíndrica de cera que, encesa, serveix per a fer llum; la donen el dia de la Candelera (2 de febrer) i per el dissabte sant de Pasqua a l’església.

Candir-se: Aprimar-se. D.Maest

Canella [kanéʎa]: 1) os prim de la cama, i la part més prima d’aquesta; 2) planta aromàtica per a cuinar.

Canyís [kaɲís]: conjunt de mitges canyes que serveix per sostenir teulades, per resguardar la porta de casa, per formar cel-rasos, per fer tancats o per posar-hi olives o fruita a eixugar.

Canyissos

Canyissos per a assecar les olives

Canquiller* (Quincaller). Persona que ven quincalla, objectes metàl·lics de poc valor. Persona que va un poc deixada de vestuari.

Cansalada [kansalá] :Antigament carnsalada. Part grassa del bacó, de color blanc que es guarda salada per a posar-la a l’olla de recapte o per a ser torrada. Cansalà vià (cansalada viada).

Cansalada

Cantal [kantáɫ]: Pedra de grossària variable. D.Maest

Cantalada[kantalá] Cop donat amb un cantal.

Cànter [kánte]: Recipient de test, més ample de dalt, amb un coll i una ansa a cada costat. Mesura de líquids (oli,vi, aigua), d’uns 11 litres aproximadament.

Cante(r)

Canterer: Habitacle, usualment fresc, de la casa on guardar els cànters, gerres, cosis, etc...

Caparra[kapára]: (paparra): aràcnid que viu pel camp, a terra o enfilat per les plantes, fins que troba algun home o animal al qual xuplar la sang. Algunes són molt verinoses.

Capcingle [kapsíŋgle]: anell d’ullastre en forma semicircular que va col·locada al cap de la cingla i serveix per prémer fortament aquesta i subjectar-la al bast (Veure parts de l'aladre). PVB

Capçana [kapsána] : Peça de roba en forma de corona circular que es col·loca al cap o davall del braç per transportar objectes pesats, cante d’aigua, tina de roba, poal.

Capçana

Capoll [kapóʎ]: Cim d’una muntanya

Capsigrany [kapʧiɣɾáɲ]: Ocell de la família dels lànids: Lanius rufus. D.Maest

Capsot [kapsɔ́t]: Home amb el cap gros. Capsigrany, pardal. Obstinat. D.Maest

Capterrera [kapteréɾa]: pedrís damunt d’una paret, amb una barana per no caure de dalt baix.

Caraguil·la*: Tipus de caragol

Caracollons!! * : Insult despectiu.

Caramull [kaɾamúʎ]: Pedra disposada en vertical que corona la cúpula exterior de la barraca.

Caramull

Caragol [kaɾagɔ̞́ɫ](cargol): 1)Mol·lusc. Varietats de caragols (vaquetes, moros, cristians, petrolencs, caraguil·les, clasquimolls). 2) Instrument consistent en dos mordaces de ferro o de fusta que s’acosten o se separen per mitjà d’un eix roscat i serveixen per subjectar la peça que s’ha de treballar en els oficis de ferrer, fuster, llauner, etc. V.Cuina PVB

Cara-sol: Solana. D.Maest

Preparació:

Ficar les ametles, els alls, la ceba, la tomata i el primentó tot junt i triturar. Sofregir el pernil salat i, quan estiga, afegir la picada anterior. Quan tot estiga fregit, afegir un poc d’aigua , els caragols, la pesteta i la sal. Al bullir afegir el llorer i deixar al foc durant 5 minuts.

Carbassa [kaɾaβása, kaɾβása]: fruit de la carbassera; estar com una carbassa: no estar bé del cap; donar carbassa: No acceptar un ball o a un/a jove com a nuvi/núvia. El fruit de la carabassa s'utilitza per a fer pastissos i altres dolços (Veure pastís)

Carbassa

Carcàs [kaɾkás] (gargall): Saliva espessa barrejada amb mucositats de les vies respiratòries.

Carda [káɾðɛ]: Instrument de paraire, que consisteix en una post amb mànec, folrada de cuiro per una cara i armada d'una multitud de punxes de filferro un poc ganxudes, que serveix per pentinar la llana o el cotó i anar separant la borra de l'estam per tal de facilitar la filatura.

Carda i peinetes

Cardador: ofici de la persona encarregada de cardar.

Cardets [kaɾðéts]: Planta de l’hort que fa les carxofes. D.Maest

Carnestoltes [kaɾnistɔ́ɫtes] : Dies que precedeixen al Dimecres de Cendra en que comença la quaresma.

Disfresses de Carnestoltes 2012

Càrpit *, cereals : quan estan molt secs i cal segar-los ràpidament.

Carquinyol [kaɾkiɲɔ́ɫ]: pasta dolça de farina, ou, sucre i ameles, cuita i rostida al forn. V.Cuina

Carquinyol

Elaboració:

Batrem les clares a punt de neu, afegirem el sucre, la llima ratllada i ho treballarem bé. Afegim l'ametlla; a poc a poc afegirem farina fins a tenir una pasta una mica dura.
En una llanda que tindrem enfarinada, disposarem la massa en forma allargada i aplanada amb una botella, tallarem a trossets (rombs), els acararem amb rovell d'ou i ho portarem a coure al forn.

Carrafals [kaɾafáɫ] (cadafal): Es feien a la plaça amb taulers, carros, bastides, per veure els bous, abans de construir l'actual plaça de bous.

Carrafals i festes de l'any 1992

Carrasca: [karáska]: Alzina

Plantació de carrasques micorrizades (truferes) a la Vall

Carraspera [karaspéɾa]: Aspror de gola.

Càrrega [káreɣa]: 1)unitat de mesura; de vi o d’oli: uns 120 litres; de cereals, de carbó: uns 120 quilos; 2)quantitat de coses que porta un animal.

Carrejadors [kareʤaðós]: aparell format de dos barres paral·leles d’un metre de llargària, unides per dos travessers d’un pam i mig, que es posa damunt l’albardó d’un animal i serveix per al transport de garbes, rames, sacs, banastos, taleques i altres. V.Bat. D.Maest

Carrejar [kareјʒá]: dur garbes amb animals, carrejadors, del camp a l’era per batre-les

Carretell [karatéʎ]: Recipient de fusta de forma quasi cilíndrica, amb els costats composts de taules corbades i unides per cèrcols de fusta o de ferro, per guardar el vi. V.Bat.

Carròs [karɔ́s] (terròs): Massa compacta de terra formant un sol cos però fàcilment disgregable. També pot ser de sucre, sal, calç, etc. Ex. "Dolç com un carròs de sucre". Diminutiu: carrosset

Carxot [kaɾʧɔ́t]: Cop pegat al cap o al clatell amb la mà. Calbot

Casa de la Vila: Edifici emblemàtic del poble de Catí construit per Bernat Turó (1928) combinació d’una Llotja Medieval i de la Sala de la Vila.

Llotja Casa de la Vila (1428)

Cascall [kaskáʎ]: 1)pedres soltes i menudes que hi ha als bancals i als pedregals. 2) Pedra i granís.

Casporro*: Cabut. De poc enteniment.

Cassalla * (caçalla): Beguda alcohòlica més forta que l'anís. Acostumava a beure’s mesclada amb aigua fent una "paloma" o "nuvolet".

Casso * [kaso] (caço): recipient d’alumini amb un mànec llarg per a calfar líquids.

Cassola [kasɔ́la]: recipient de terra o de metall, de boca redona ampla, i de poca fondària, amb dos anses menudes que serveix per a coure diversos guisats. "Animal que vola, a la cassola".

Cassola

Catinenc [katinénc]: /catinenca: Natural de Catí.

Catiusques *: botes impermeables de goma per a l’aigua i la neu .

Catret [katɾét]: cadira plegable, format de dos barretes que formen dos aspes, i serveix per a seure les dones a missa.

Catret

Catxap [kaʧáp]: Conill jove.

Catxo [káʧo]: baix; ajupit, inclinat cap a terra. En Catí lloma, situada entre els Campanarets i la Serra de L’Avellà. D.Maest.

Cavallet [kaβaʎét]: Banc de fusta que al centre té un forat i un embut per passar la pasta i omplir botifarres, llonganisses, xoriços i altres farciments.

Cavallet (aixeringa) i maquineta de trinxar

Cavalló [kaβaʎó] : 1)llom de terra entre dos solcs; llom de terra més alt que separa o limita les eres en els horts o que serveix per aturar l’aigua o variar-ne la direcció en els reguers; 2)forma de contar la collita de cereals (quatre manolls: gavella; quatre gavelles, garba; deu garbes són un cavalló). V.Bat.

Càvec: Espècia d’aixada amb la fulla ampla de la part posterior i estreta de la part anterior, de forma que resulta triangular o trapezoïdal. Serveix per a cavar.

Aixada, càvec, arpiot, aixadella

Caxull [kaʧúll]: (catxull): Fangutxer. Gresca.

Caxuller* : Que li agrada el caxull. Que es fica on no li cal

Caxullet (catxullet): Tollet, fanguet

Cell [séʎ]: Senyal de vent o que precedeix a la pluja. D.Maest

Celler [seʎé ]: Lloc d'alguns masos on s'emmagatzemava l'oli, el vi en gerres. També es podia emmagatzemar la corfa de l'ametla, llenya, etc.. i algunes eines per a les activitats agrícoles: aixa, aixadella, pic, llegona, falcó, corbella, forca, pala, destral. A més podem trobar alguns instruments de mesura de la massa: balança, bàscula, romana, barcella, etc...

Cementeri [sementέɾi]: Cementiri

Cepet [sepét]: parany de fil d’aram gros .Al centre del cepet es col·loca un cuc o cep. Serveix per a caçar pardals i altres animals menuts encara que el seu ús està prohibit.

Cepet

Cèrcol [séɾkoɫ]: anell de fusta o d’acer que manté unides les taules d’una bóta o d’un carretell.

Cerro [sέro], fer: Moviment de defensa d’un gos o de un gat quan es sent atacat. Estarrufar-se

Cingla [síŋgla]: faixa, corretja o corda per a assegurar l’albarda per davall del ventre de l’animal. V.Bat

Cingla i estreb

Cingle [síŋgle]: roca o tros de terreny vertical que forma un precipici, generalment allargat, al cim o en el pendent d’una muntanya.

Cinturó [santuró]. Banda de cuiro o roba destinada a prémer la cintura.

Cirer [siré](cirerer) : Arbre que produeix les cireres. En Catí està la Vall de Cirers i el Barranc de Cirers.

Cirer

Cirer de pastor: Planta espinosa que produeix xicotets fruits de color roig.

Cirer de pastor (espinal)

Cistella: Recipient fet de vímens, canyes o jocs entreteixits, generalment de forma troncocònica invertida amb una o algunes anses, amb tapadora o sense, i que pot servir per a portar fruita, bolets, roba o d’altres coses.

Cisterna: Depòsit subterrani on es recull l'aigua de pluja

Cisterna del Tancat (L'Avellà)

Citral [sitrál]: Líquid molt olorós que es troba en les essències de llima i de taronja. També es feia amb pols efervescent.

Citrons [sitróns: Planta de la família de les crucíferes: Brassica erucastrum . Es una mala herba molt abundant en els llaurats. D.Maest.

Civera [sivéɾa]. Instrument de transport consistent en dues barres de fusta paral·leles, unides per uns taulons que formen una plataforma on es pot carregar pedra, cascall, terra etc.

Clafoll [klafóʎ]: Corfa o crosta de la ceba, ameles, nous, etc. Esclafollar. D.Maest

Claper [klapé]: Terreny molt pedregós. Munt de pedres en el camp. En Catí està el camí dels Clapers. D.Maest. Derivat (clapa).

Camí dels Clapers

Clapir [klapí]: Cert lladrar del gossos quan acorralen la caça, les ovelles o quan estan molt afamegats. D.Maest.

Clapissa [klapísa]: Badall horitzontal i pedregós entre roques planes. D.Maest

Clasquimoll *: Tipus de caragol amb la clasca molla.

Clatell [klatéʎ]: Part posterior del coll on s’uneix amb el cap. D. Ben. PVB

Clau [kláw]: Pedra planera de grans dimensions que tanca la volta d’una barraca.

Clavill [klavíʎ ]: Badall. D.Maest.

Clavilla: [klavíʎa] peça de fusta que s'encaixa en un dels forats del timó de l'aladre. V.Bat

Cleca [kléka] (claca): Conjunt de persones que van juntes a un espectacle (en Catí al futbol) per aplaudir-lo.

Clos [klɔ́s] . Cel tapat de núvols.

Coberta [kuβέɾta]: sostre que cobreix una habitació i la separa de les que estan damunt.

Coc [kók] (coca): Farina pastada i cuita amb guarnició: tomata, fruita, sucre…). V.Cuina D.Maest

Coca celestial

Preparació:

"Coca Celestial": aquesta recepta és per a 8 persones, el temps de preparació es de 60 minuts. Ingredients: 4 ous, 1/2 kg de sucre, 1/2 kg d'atmetla molta, 1/2 kg de carabassat, unes poques nous per a ornamentar dues neules rodones. Preparació: es posen les clares dels ous a punt de neu, es barreja el sucre amb les clares fins que el sucre estigui ben desfet, s'afegeix l'ametlla molta. Apart es tritura el carabassat i es barreja amb els rovells dels ous, (tot reservant una mica de rovell per a pintar la coca). Es posa damunt d'una neula la meitat de la barreja d'ametlla. Seguidament, damunt de la barreja anterior, es posa la barreja del carabassat. Després es posa l’altra neula damunt i es barreja l’altra meitat de la barreja d'ametlla. Finalment es pinta amb el rovell d'ou i s'ornamenta amb les nous. Es posa al forn mitja d'hora

Coca de codony

V.Cuina

Preparació:

En una safeta desfarem el llevat amb aigua tèbia, afegirem i treballarem bé l'oli i l'aigua (posarem doble aigua que d'oli). Podem ficar un xicotet pessic de sal. Després, poc a poc, afegirem la farina que admeta fins que la pasta tinga la consistència adequada, que aconseguirem pastant-la prou fins que queda fina i no s'enganxe als dits. La taparem amb un drap de cuina en un lloc calentet fins que puge la massa. Una vegada preparada, podem utilitzar-la per fer diversos tipus de coques (codony, poma, pera..). Mentrestant puja la massa es pelen els codonys i es tallen a trossets finets. Quan ha pujat la massa s'escampa la pasta ben primeta a la llauna. Es fiquen els trossets de codonys per damunt de la pasta ben arregladets. Es tira damunt dels codonys un bon xorrit d'oli i sucre. Es posen unes ameles amb pell per damunt. Es fica al forn fins que està cuit (al voltant d'una hora). Després s'ensucra novament. Per a que no se'n surta l'oli de la coca convé fer-li una bona rebaraneta.

Còdol [kɔ́ðul]: pedra rodonenca que tiraven els pastors a les ovelles per baix braç

Cofí [kofí]: recipient d’espart, de forma redona i molt pla, dins el qual es posa la brisa dels raïms o la sansa d’oliva per premsar-les. (Veure trull)

Cogoma [koɣóma] Bolet comestible, característic dels boscs de carrasques del poble (Veure pebràs)

Cogullada [koɣuʎá] : Au (Galerita cristada) que té un floc de plomes punxegudes per damunt del cap a manera de caputxeta. D.Maest

Coixinet [koјsinét]: Cadascuna de les peces de fusta que van col·locades una davall cada barana del carro.

Colimbela * (Tombarella): Colibela (Tírig) Curumbela (Herbers): Tomb o giravolt que es fa amb el cos, especialment sostenint-se damunt el cap o les mans en terra.

Colla [kɔ́ʎa]: Conjunt de persones, amics units per una finalitat comuna.

Collà [kwaʎá] (quallada): postre fet de llet fresca d’ovella o cabra i herba colera. V.Cuina

Collà (quallada)

Preparació quallada amb herba colera:

Primer cal preparar l'herba colera. Aquesta s'obté macerant un pessic de pels (estams) de la flor del card coler o de la carxofera secs. Es piquen en un morter amb una cullerada d'aigua i es colen.

Es bull la llet. S'afegeix el sucre. Deixem refredar la llet. A continuació, quan la llet està tèbia, repartim en taces o tassons la llet bullida anteriorment i li afegim una culleradeta de mescla d'herba colera per recipient.. Deixem a continuació que la llet es refrede durant dos hores i la fiquem al frigorífic.

Collera [koʎéɾa]: la porten els matxos per a llaurar en parella, per a batre. És de fusta amb llana o de pell, replenada amb palla o altra cosa. Per a un animal es deia colleró.

Collera/colleró i camella

Collir pedra. Expressió que s’utilitza per l’acció d’arrancar pedra amb les ferramentes adequades (aixada estreta, perpal, tascons, etc.)

Coma: Depressió més o menys pregona i planera en terreny de muntanya. Catí: Mas de la Coma. La Cometa.

Comboi [kombɔ́i] : 1) Alegria ("Quin comboi tinc de veure’t"). 2) Carícia ("S’emporta tots els combois")

Comparativa *: Cooperativa.

Comptador [kontadó] . Obertura de xicotetes dimensions feta a la paret d’una serrada que serveix per facilitar el pas del bestiar oví i cabrum i si convé comptar-lo.

Comptador del Mas del Gatellà

Comú [komú]: taula de fusta redona damunt d’un forat redó que dóna a un dipòsit fecal. Abans s’utilitzava a les cases riques per a fer de ventre o pixar. D.Maest

Conillera [kuniʎéɾa]: Gàbia per a tancar conills

Maquineta per a trinxar el menjar dels conills i altres animals

Coniximent (vulg) [konјʃimént] (Coneixement) : Acte de conèixer. Consciència de la pròpia existència . Ex "Ha perdut lo coniximent".

Consevol [konsevol]: (qualsevol) . Una d’entre diferents persones o coses.

Constipat [kostipát] ( refredat). Malaltia caracteritzada per l’obstrucció de les vies respiratòries, presència de moc, esternuts.

Conxavar-se [koɲʧaβáɾse]: Pactar dos o mes persones amb una finalitat generalment dolenta o clandestina.

Coqueta Sant Antoni

Ingredients: 3 mesures d'oli, 1 de moscatell,1 d'aiguardent, 1 de sucre, Farina.

Preparació: Es fon el sucre en l'aiguardent, el moscatell i l'oli. Després afegim la farina que admeta. A continuació es fan boletes de pasta que s'aplanen, es posen damunt de llandes i es couen al forn. Cal ensucrar les coquetes abans o després de cuites.

Coranta [koránta] : (Quaranta)

Corbella [koɾβéʎa] : objecte de fulla de ferro acerat, corbada, posada al cap d’un mànec, per a segar herba, menys corbada que la falç.

Corbella

Corca [kɔ́ɾka]: Corc de la llenya. PVB

Corcó [koɾkó]: Corc,1) insecte de vàries espècies que rosega i destrueix cereals, fruites, fusta, etc; 2) persona que es queixa de tot. Femení: corcona.

Corda: [kɔ́ɾða]conjunt de fils de lli o de cànem, que formen una espècie de trena. V.Bat

Corder [koɾðé]: És l'homònim del cabrit per l'ovella.

Corfa [kɔ́ɾfa]: Part exterior i dura d'un vegetal, d'un fruit, d'un llegum, d'un ou, etc. D.Maest

Cormull [koɾmúʎ] a : (a caramull): ple al màxim, per damunt la boca del recipient, quan quasi cau pels costats. A cremull (Ulldecona). A vesar (Benassal)

Cornitxol [koɾniʧɔ́ɫ]: Aparell de manta o de sàrria. Bossa que es forma al cap de la manta dels pagesos i que serveix per a portar el menjar o objectes de poc volum. V. Bat D.Maest

Corpenta [koɾpénta]: Cos d'una persona o d'un animal, sense comptar hi les extremitats. D.Maest

Corralissa [koralísa]: Corral. Clos pera tancar les bèsties. D.Maest

Corralissa al Tancat (L'Avellà)

Corriola [koriɔ̞́la]: Cilindre de poca altura, que pot girar al voltant d’un eix i té un canal per on es fa passar una corda. S’utilitza per a pujar aigua d’una cisterna o de un pou, pujar sacs d’ametles o olives.

Corriola del Pou del Mas d'En Bono

Corromput [korompút]: Pudent. Pesat. Insistent.

Coscoll [koskóʎ]: Arbust de la família de les carrasques: Quercus coccifera És molt ramificat, amb fulles menudes, espinoses, dentades i llises per les dos cares; fa bellotes.

Coscoll

Coscorró [koskoró] : trompada forta donada amb el cap. Sol produir un borrony.

Cossi: gran recipient de test amb un forat a la part inferior, que servia per a col·locar la roba i fer la bugada: es col·locava la roba bruta, damunt un banquer de llana i damunt cendra i aigua bullint que s’anava mesclant amb la cendra i es colava dins la roba; es deixava un dia i després es destapava el forat del cossi; després s’aclaria la roba en aigua clara al riu o a la bassa. Catí: El Cossi (Tossal de la Nevera). V. Bat

Cossi o tina

Cossinyogues [kosinoγes] : (pessigolles): sensació espasmòdica, acompanyada de convulsió i de rialles, produïda per un contacte superficial i voluble a certes parts del cos, especialment a les plantes dels peus, a les aixelles o a la part anterior del coll. Varietats: cossinogues (Benassal, Morella), cossigonyes, sigolletes (Tírig), cassinogues (Ulldecona) Pessiguetes (Alcanar)

Costal [kostáɫ]: Taleca de cinc barcelles on es posava la farina. V. Bat.

Costura [kostúɾa]: escola de les xiques (antigament).

Coteret (escolanet, coter): Que ajuda al senyor retor en la missa. Derivat de la paraula cota. A Catí la cota és el ciri que porta el cotero. Va vestit amb una sotana roja i un roquet (vestimenta amb mànigues curtes) blanc.

Coterets

Rosari cantat pels carrer (Agost)

Crebassa: [kriβása] Clivell o obertura produïda en el cos en mans o peus pel fred o altres agents.

Creixidera [kɾeiʃiðéɾa]: Ralladora de la pastera amb la que es tallava la massa.

Cresol [kɾezɔ́ɫ]: gresol: recipient amb oli i metxa per a fer llum. V. Bat.

Cresol

Cresp: Capa més consistent que es forma a la superficie d'una cosa líquida, terrosa, etc. D.Maest

Crestó [kɾestó] (moltó): És el mascle de la cabra blanca que de petit el capen per tal que es passi tota la vida menjant i fent-se gros i no perdi calories en altres activitats. Ajuden al pastor a reagrupar el ramat. Es mataven quan eren grans, als 4 ó 6 anys, i era la carn més apreciada de la dieta dels pastors. De la seua pell es feien roba de cuir, per exemple, el morral.

Cristià [kɾistiá]: Caragol gros, de tall blanc i boca negra més gustós que els caragols moros.

Criva [kɾíβa]: Garbell. Utensili circular amb el fons ple de forats iguals que serveix per a separar el gra de la palla i de les pedres. S’utilitza pel batre o per porgar gra, llegums (Veure garbell) (Imatge en carrejadors). V. Bat.

Crivar [kɾíβár]:: . passar per la criva per netejar o porgar

Crugo*[kɾúgo] (cru): que no és cuit

Cucar[kuká] : Tenir fred. Omplir-se de cucs.

Cuina [kúјna]: Part de la casa o del mas on es prepara i es cou el menjar. Normalment disposava d'una llar on girava tota la vida de la comunitat. La majoria de cuines del mas disposaven d'un forn.

Cuixot [kuјʃɔ́t]: Cuixa de porc salada i amanida. D.Maest

Cuixot

Culero*: Peça que protegeix el cul de l’animal de les rascanyades de la sàrria.

Cullera de pastor:. Se la feien de fusta de boix amb uns gravats treballats al mànec (Veure Boix)

Cullereta [kuʎeɾéta]: Larva de la granota i del sapo.

Cup [kúp]: Recipient destinat a pitjar el raïm i fer el vi

Cuquello[kukéʎo] (cucut): Pardal Cuculus canorus que li agraden les cireres. "Si el tres d’abril, el cucut no ha vingut, o s’ha mort, ho s’ha perdut". D.Maest

Cuquello

Cutxamander[kuʧamandé]: que vol manar molt; manifasser, que es vol ficar en tots els assumptes sense tenir-ne necessitat. D.Maest

Dalla[dáʎa]: instrument de segar, consistent en una fulla d’acer, lleugerament corbada, d’un metre i mig de llargària, posada a l’extrem d’un mànec més llarg, amb un riscle de fusta per a replegar les espigues, que s’agarra amb les dos mans i permet segar sense haver-se d’inclinar el segador.

Dalla

Debades [deβáes] : Gratuïtament.

Debanadores [demanaðóɾes] (demanadores). Aparell compost d’una gàbia de barretes de forma cònica que serveix per a debanar el fil.

Deler[delé]: Il·lusió.

Delme [dέɫme]: dret d’una desena part de la collita que es pagava a l’església o senyor. En Catí està la Casa del Delme.

Casa Delme

Demés [demés], los : Els altres.

Dengú [diŋgú]: Ningú. D.Maest.

Debanadores

Dengue [déŋge]: (dimoni): "corre com un dengue". Malaltia.

Dental m. Peça de l’aladre on encaixa la rella (Veure parts de l'aladre). V. Bat.

Desempellucar*: Lliurar-se d’algú D.Maest.

Desfargalat [desfaɾɣaɫát]: Desendreçat, posat en desorde (en l'aspecte, en el vestir, etc.). D.Maest

Desfilagarxar [desfilaɣaɾʧáɾ]: Desfer en fils alguna tela o vestit. D.Maest.

Desgavell [dezɣaβéʎ]: Persona molt desordenada.

Desguàs [dezɣwás]: Lloc per on s'escola l'aigua de la pluja.

Desguàs al Mas de la Font

Desimbolt [dezembɔ̞́ɫt] : Amb llibertat de moviments. Que obra amb llibertat i poca vergonya.

Desperdigolat [despeɾdiɣolát] : Escampat sense direcció determinada.

Despistat [despistát]: Desorientat.

Despitralat [despitɾalát]: Amb la roba descordada de forma que deixa a veure el pit. D.Maest.

Despús-ahir, despús -demà: (abans-d’ahir, passat-demà). Adv.

Deu [dέw], fer: anar bé. “Ex. Tot li fa deu” (Tot li va bé).

Devantal [deβantáɫ] : (davantal): peça de roba que serveix per a resguardar la part anterior del cos

Devesa [deβéza]: Lloc de pastura. Mas de la Deveseta (Catí). Veure Bovalar i Dula.

Mas de Deveseta

Diarrea [diaréra]: Evacuació freqüent i líquida de matèries fecals.

Dijuna [diʒuna]: Que no ha menjat res des de que s’ha alçat al matí.

Dimats (dimarts) [dimáʦ]. Dia de la setmana.

Diners [dinés] : Moneda de canvi.

Dingú [diŋgú]: (ningú) . No cap persona.

Disfici [disfísi] : Desfici. Inquietud, persona que no para, cul de mal seient

Divorci [diβɔ́ɾ]: Dissolució legal del matrimoni.

Domenge [doméɲʤe] : (diumenge) . Dia festiu de la setmana. D.Maest

Domés [domés] (només).

Dorondó: Quan es fica la boira de dalt agarrada al Tossal de la Nevera. Assenyala fredor. D.Maest

Dovelles [doβéʎes]: Pedres treballades i tallades més estretes d’un cap que de l’altre per a formar arcs o voltes. V.Bat.

Dovelles Mas d’En Bono

Drecera [dɾeséɾa]. Camí molt estret, delimitat per parets, que dona accés des dels assagadors i camins principals fins a les finques.

Drecera del Camí Vell de l'Avellà a Catí

Dropo [dɾópo]: peresós, que no li agrada treballar, malfeiner.

Dula [dúla]. Servei de pastura en devesa comunal dels animals de bestiar gros (equins, bovins). En Catí es preferia el nom de Bovalar o devesa. D.Maest

Eixabegó*: Cordells entrellaçats entre ells formant una xarxa fina que permet pujar objectes als pissos superiors amb l'ajuda d'una corriola.

Eixam [eјʃám] : carròs d’abelles amb la seva reina; sembrar a eixam: escampar les llavors amb les mans.

Eixam

Eixarcolar [əiʃəɾkolá] : Collir les males herbes. Birbar. D.Maest.

Eixerit: [aјʃeɾít] Llest. Despert. Viu. D.Maest

Eixerri [eјʃέ̞ri] (xerri): Fem de les cabres i ovelles.

Eixugamans [eјʃuamáns]: drap per a eixugar-se les mans. V. Bat

Eixugar [eјʃuá]. Traure la humitat o el líquid d’alguna cosa.

Emblanquinar [emblaŋkináɾ]: donar una passada de calç a una paret per fer-la blanca i neta. D.Maest.

Embocinar-se: Encanar-se les ovelles o cabres amb el bocí.

Embolic [embolík]: Cosa complicada.

Emfiteusi [eɱfitɛwsi]: Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (enfiteuta) el domini útil d'una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, tot retenint-ne el domini directe. A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l'emfiteuta o senyor útil; generalment, a l'acte d'establiment, l'emfiteuta paga una quantitat d'entrada.

Empall [empáʎ]: Palla llarga no batuda que queda després de segar les espigues. V. Bat D.Maest

Empanxurrar [empaɲʧurá]: Amb la panxa ben plena. Empanxar.

Empelt [empέ̞ɫt]: part de tronc de cep amb un o més borrons que s’introdueix sobre el portaempelt

Empeltar [empeɫtá]: acció d’ajuntar dos o més parts (tija, tronc, branca, etc) de plantes diferents de manera que el conjunt es comporte com una sola planta.

Empixumar*: Regar la terra amb el pixum dels animals

Emplastre [empástɾe]: Medicament extern que s’adhereix a la part del cos damunt la qual s’aplica. Cosa mal feta.

Empollar [empoʎáɾ]: Estudiar assíduament

Empriu [əmpɾíw]: Ús, aprofitament d'una cosa material, d'un servei. Dret d'usar allò que és propietat d'altri. Lloc o objecte damunt el qual es té aquell dret. En catí està el Barranc de l'Empriu (Rambla de la Belluga). D.Maest

Empudegar [ampuðeɣá]: Importunar

Encanar-se [aŋkanáɾse]: quedar-se sense respiració pels plors o la risa o altra causa; encanar-se de riure: riure moltíssim.

Encesa [ansésa] (caçar a l’): Caçar per la nit enlluernant els pardals amb fanals o tees enceses.

Enclusa [aŋkɾúza]: banc, de ferro, de treball dels ferrers

Enclusa

Encondolir [aŋkoŋdolíɾ]: Pendre dolor en algun membre. D.Maest.

Endenyar [endeɲá]: (endanyar): Infectar-se una ferida. D.Maest

Enfacetar: [enfasitá]: Embrutar. D.Maest.

Enfigar(se) [aɱfiɣáɾse]: Sentir forta atracció per una dona.

Enfitat [amfitát]: atipat, fart excessivament, empatxat .

Enfolgar-se [eɱfoɫɣáɾse]: alegrar-se per una notícia bona.

Enfundat*: Despistat. Absort amb els seus pensaments o idees.

Enganyifa [aŋgaɲífa] : Acció enganyosa

Engegar [aɲʤeɣá]: posar en marxa; començar a fer alguna cosa.

Engerra [aɲʤέra]: Vas gran de test, envernissat per dintre i per fora, amb la part d’enmig (ventre) molt més ampla que la inferior (cul) i que la superior (boca), sense coll o amb coll molt curt, amb anses molt menudes que serveix per a tenir-hi oli, aigua, vi, olives . D. Maest.

Engerreta [aɲʤεréta]: engerra menuda per a guardar en oli el llomello fregit (frito).

Engerra

Enrecordar [anrekoɾðáɾse]: Recordar. Venir a la memòria.

Enrunar [anruná]: Enderrocar. PVB

Ensendemà (dial): (A l’endemà). Al dia següent.

Ensisam [ansizám]: (enciam) : planta típica del gènere lactuca per a amanir amb oli, vinagre i sal.

Ensisam (Lletuga)

Ensomniar [ansomiá]. Tenir un somni. D.Maest.

Entabutxar [entaβuʧá entaβuјʃá] (Entabuixar, marejar). D.Ben.

Entauladora [antawlaðóɾa]: peça de fusta per a aplanar la terra després de llaurar i sembrar.

Entemenar [antemená]: Fer malbé. D.Maest.

Enterro [əntέ̞ro]: Enterrament.

Entomar [antomá]: Empomar D.Maest.

Entreví [entɾeβí]: Tel greixós i entreteixit de venes, nervis i glàndules, al qual estan pegats els budells.

Enyorar (dial) [aɲoɾá]- trobar en falta. Estar trist per l’absència de certes persones.

Era [éɾa] : Espai de terra, generalment rodonenc, de deu a trenta metres de diàmetre, damunt el qual es posen els cereals o llegums per batre'ls i separar la palla del gra. V.Bat

Era Mas de Sofondo

Erada [eɾá]: quantitat de garves posades damunt de l'era per a ser batudes en una sola vegada. V. Bat

Erm [éɾm]: tros de terra que no es treballa.

Erm

Enterra [anterra] : Ex. M’ha caigut el llibre enterra.

Envescar: [aɱviská] embrutar, especialment de matèria greixosa o apegalosa.

Esbarrar [azbará]: Espantar, fer fugir un animal; fer que se’n vaja apressuradament fent-li temor. Dispersar (rabera). “A la porta toca un flare, si no li donen pa s’esbarre” (Morella).

Esbarrar-se : Fugir un animal espantat. D.Maest

Esbocat*: Eixamplat o estirat de la boca.

Esbrafar [azbɾafá]: Perdre la seua fortalesa, olor o propietats. D.Maest.

Esbroquellar [azbɾokeʎá] : Trencar la vora d’un objecte especialment de vidre o de test. D.Maest.

Escalfit*: Recalentat i podrit. Que s’ha fet malbé (cereals, herbes).

Escamarra [askamara] : 1) angle que formen les cames obertes: passar per l’escamarra: joc de grans i xiquets; 2) seure a l’escamarra: damunt dels genolls dels homes, i a la falda de les dones. D.Maest.

Escamarrat: A coll i bé.

Escapçar [askapsá], descapçar [deskapsá] : barallar: mesclar les cartes de joc abans de jugar.

Escarabitxa [askaɾaβíʧa]: Cuca panera. D.Maest.

Escarabitxa

Escardar [askaɾðá]: Netejar els sembrats de les males herbes.

Esclafit [asklafít]. Soroll sec i repentí produït per una cosa que es trenca o que es dispara amb força.

Esclofollar [esklofoʎá]: Llevar la pell. Destapar. Contar alguna cosa que es tenia per secret.

Escollonar-se* (descollonar-se*): Partir-se de risa. Riure amb moltes ganes.

Escolumbrar [askolumbɾá] (colombrar): descobrir alguna cosa amb dificultat; veure confusament per la distància o per la manca de claror.

Escopetejat [askopeteʤá]: Sortir molt ràpidament d’un lloc.

Escopins: Llavor d’una herba dels ribassos en flors de púes de ganxet que s’agarren a les cames, al monyó i a la roba (S. Mateu). Gospins (Benassal, Catí). D.Maest.

Escopinyà- Escupinyà [eskupiná]: (escopinada) o escopinyada. Saliva que es treu d’un cop. D.Maest.

Escridassar [əskɾiðəsá]: Cridar a una persona en veu alta.

Escurador [askuɾaðó]: Pica de pedra, poc fonda, on hi ha els gibrells o conques que serveixen per a escurar els plats i altres objectes de la cuina.

Esgambi [azgámbi ]: Esbarjo. D.Maest.

Esgarranyada [azgaraɲá]: ferida superficial feta per una romeguera, d’unes rames, amb les ungles o amb altra cosa incisiva etc. D.Maest.

Esgarrap [azgaráp]: Acció i efecte d’esgarrapar. D.Maest D.Maest.

Esgarrar [azɣará]: Fer malbé. Estripar D.Maest.

Esgarrifar [ezɣarifáɾ]: Causar esgarrif, tremolor convulsiu amb motiu de fred, febre o un soroll estrident.

Esglai [azɣláј]: Temor que pertorba profundament.

Esglaiat [azɣlaјát]: Que sent espant.

Esme [ézme]: (esma): aptitud per a caminar o obrar instintivament, maquinalment, sense veure; perdre l’esme: perdre l’orientació; anar d’esme: sense veure res. D.Maest. D.Ben.

Esmorsar [aɾmosáɾ azmoɾzá] : Primer menjar del dia

Espadella [aspaðéʎa] : Eina de fusta semblant a una espasa. Mas de l' Espadella (Catí).

Mas de l'Espadella

Esplai [espláј] : A poc a poc. D.Maest.

Espala [espáɫa]: (espatla): l’os posterior del muscle; la part, la pota, de davant del bacó u d’un altre animal, per oposició a les potes de darrere, a la cuixa.

Espalot : Pota de davant del bacó principalment.

Espardenyada [aspaɾðeɲá]: Dir una paraula o frase inapropiada o fora de context.

Esparreguera (Espaneguera): Planta liliàcia de diferents espècies del gènere Asparagus. L'esparreguera comuna és l'espècie Asparagus officinalis, que té el rizoma molt ramificat amb tiges aèries proveïdes de fulles molt petites en forma d'escametes i que són molt estimades per a menjar (espàrrecs o espànecs).

Espelma [aspέɫma] : Ciri curt i prim. D. Ben. PVB

Espelma

Espenta [aspénta]: Empenta. Acte d’espentejar (empentejar). D. Gir.

Esperdigolat [aspeɾðiɣolát]: Dispersat. Separat del lloc on hauria d’estar. D.Maest.

Esperó [əspəɾó]: Instrument de metall compost d'una punxa o una rodeta amb algunes punxes, que es porta a la part posterior de la bota de cavalcar i serveix per a ferir el ventre de la cavalcadura i estimular-la a caminar; cast. espuela. Catí: Barranc de l'Esperó (Entre M. Nadella i M. Eixemeno).

Espigó [əspiɣó]: Barra o barres llargues que forma la part davantera d'una arada a la qual s'enganxen els bous o muls. Timó

Espígol [espíɣoɫ]: Planta Lavandula spica, que té les fulles linears i les flors blaves en espiga, d’olor molt agradable i d’aplicacions medicinals casolanes. En Catí, famós històric llinatge (escrit també Spígol)- Espigolar : replegar d’en terra les espigues que han caigut als segadors durant la segada i que no ha replegat l'engavellador ni el del burro. "Qui no pot segar, espigoleje"...V.Bat.

Espígol

Esplai [espláј] o d’esplai : poc a poc, lentament.

Esporgar [espoɾɣá]: Tallar rames accesorials dels arbres i arbusts.

Esperit [espɾít]- Hàlit. Ànima.

Espotrancat [aspotɾaŋkát]: Espuat. D.Maest.

.Esquellot: [askeʎɔ́t] esquella de grans proporcions. D.Maest. V.Bat

Esquellots, tapanta

Esquifet: [əskifít] Migrat. Mancat de la grandor que cal D.Maest.

Esquilar [eskiláɾ]: 1. Tallar la llana a un animal, especialment a les ovelles perquè no pateixin tanta calor a l’estiu. 2.- Tallar el pèl, els cabells, especialment si es fa d’una manera tosca. "Anar per llana i tornar esquilat (trasquilat)".

Esquilada

Esquinàs [eskinás] (espinàs): espinada, columna vertebral (espinal).

Esquirol [əskiɾɔ́ɫ]: Bestiola de pèl en coa molt peluda i estarrufada que salta de pi a pi. D.Maest. En Catí tenim el Tossal de l'Esquirol (Entre el Mas de Monfort i el Mas del Vent).

Esquirol

Esquitllar [eskitiʎá] :esquitxar [eskiʧá]: llançar a distància gotes d’un líquid o partícules d’una massa pastosa, d’un polsim, etc., al caure o al calcigar-ho; mullar.

Estalzí [astaɫzí] (estalzim): Partícula negra dividida en partícules finíssimes que prové de la combustió incompleta de matèries orgàniques i que es diposita en la part interior de les xemeneies o conductes de fum. "Cau l’estalzí, la pluja es ací"

Estamordit*: Mig mort. Aturdit. D.Maest.

Estaquirot [astakiɾɔ́t]: persona curta d’enteniment.

Estarnut [estaɾnút] (estornut)- (esternut)- Espiració brusca i sorollosa de l’aire pel nas o per la boca causat per un constipat, per una al·lèrgia o per alguna partícula introduïda al nas (pols).

Estenalles [estináʎes] : tenalles: instrument format per dos peces metàl·liques articulades simètricament mitjançant un passador, d’un costat redones, fines i treballades i de l’altre planes que serveixen per a subjectar objectes o agafar carbó, brases o coses del foc; tenen un ansa per a penjar-les. PVB

Estenalles i altres eines

Esteva [astéva] f. Part posterior de l’aladre, per on l’agarra la persona que llaura (Veure parts de l'aladre). V.Bat.

Estirat [əstiɾát]: Coca allargada i plana de pa.

Estisores [estisóɾes estiróɾes] (Tisores) : instrument de tallar constituït per dos làmines entrecreuades que s’obrin i es tanquen en forma de X.

(Es) Tisores- Maquineta, esquella, boç

Estómac [estómek]: porció més dilatada de l’aparell digestiu, situada entre l’esòfag i els budells, i dins la qual es fa la digestió estomacal dels aliments.

Estorat [astoɾát]: Esglaiat, espantat.

Estoreta [astoɾéta] : Objecte fet de suro aglomerat i comprimit o plàstic, que s’estén a terra i que es pot plegar fàcilment; s’empra per a cambres de bany, entrada de casa i altres llocs on es llança aigua en terra.

Estornell [astoɾnéʎ]: Pardal insectívor de la família dels estúrnids amb plomes negres amb reflexos verdosos i moltes taquetes grogues i blanquinoses.

Estornell

Estorrollar: Escampar les brases del foc amb les estenalles o amb un burxó.

Estrafalari [astɾafaláɾi]: (estrafolari): extravagant. Estrany fins a la ridiculesa.

Estral [astɾáɫ], estraleta: (destral): Instrument format per una fulla acerada proveïda d’un mànec de fusta per a tallar.

Estral (destral)

Estrep [astɾép]: Peça de metall, de fusta o de cuiro, que va penjada amb una corretja a cada costat de la sella i serveix per a subjectar i sostenir el peu del montador (Veure cingla).

Entropessat [entɾopesát] Que ha sofert una ensopegada.

Esvarar: [azvaɾá] Rellissar. D.Maest.

Eua [éwa] (egua)- Femella del cavall.

Faca: Ganivet de caçador. D.Maest.

Fadrí [faðɾí]: Solter. D.Maest.

Falcat [faɫkát] : Manoll de cereal.

Falç [fáɫs]: instrument de fulla de ferro acerat, corbada, posada al cap d’un mànec, per a segar.

Cabàs, falç, esquellot, soqueta.

Falçó [faɫsó]: Tipus de falç més curta i plana.

Faldetes [faɫdétes]: Faldilles.

Faltriquera [faɫdɾiɣéɾa]: Bortxaca de davall de la faldilla. D.Maest.

Falsa [fálsa] (sostre): El pis més alt d’una casa,davall la teulada. D.Maest (Veure parts del mas)

Falsa volta. Tècnica de construcció de voltes emprada a les casetes de pedra, que consisteix en formar, amb lloses, rodones o corones circulars o ovals concèntrics i sobreposats de radi decreixent, fins arribar a tancar la totalitat de la coberta.

Falsa volta en barraca del Mas de la Font

Falzia [faɫsíga]. Pardal insectívor de plomatge negre, ales llargues i potes curtes (Cypselus Apus).D.Maest

Farcidura [fasiðúɾa]: mescla que es posa a les botifarres: arròs i ceba bullits, sang, canella i claus.

Farcir [fasí] : conjunt d’operacions que es fan per a fer els embotits: trinxar la carn, mesclar-la amb les salses i embotir-ho en els budells. PVB

Farcidura

Fardatxo [faɾðáʧo]: Llangardaix, rèptil sauri de l’espècie Lacerta ocellata D.Gir.

Farfallós [faɾfaʎós]: Tartamut. Qui parla poc clar. D.Maest

Farga: Tipus d’olivera. D.Maest.

Farina [faɾína]: Producte produït per trituració dels grans de blat o d'altres cereals (segó, panís, etc...).

Farinetes [faɾinétes]: plat d’hivern fet amb farina (de guixes, cigrons) amb xirolites. (Veure guixassos).

Farol [faɾɔ́ɫ]: mocador que portaven els auelos al cap nugat damunt de l’orella d’influència aragonesa.

Farol (Ball Pla)

Fartera: Gana desmesurada. D.Maest.

Farum/Ferum: Olor pudenta. Der(farumejar)

Fatiller [fetiʎé]: molt delicat per a menjar, que no es menja qualsevol cosa. D.Maest

Fato: Gran quantitat de coses D.Maest.

Fatxa [fáʧa]: Aspecte extern d’una persona. Mal aspecte. “Si et fiques esta jaqueta faràs fatxa”. Cara (de l’italià faccia).

Fava [fáβa]: Gra que surt després de picades d’animals o després de menjar certs aliments D.Maest.

Feina [faéna] . D.Maest.

Feixa [féјʃa]: bancal menut i llarg, de cultiu, en forma de terrassa, construïda amb marges de pedra seca als vessants. D.Maest

Fenàs [fenás]: plantes gramínies que ixen als marges, poc apreciada pels agricultors i els animals.

Fenassar: Camp de fenàs. A Catí està el Fenassar.

Font del Fenassar (Entre Nadalet i la Serra de l'Avellà)

Fenoll (fonoll): Planta (Foeniculum Officinale) aromàtica freqüent en els camps.

Ferraja: mescla de cereals amb palla per alimentar als animals. D.Maest*

Ferramenta: Dentadura Eina. D.Maest.

Ferrer: Home que treballa el ferro. (Catí: Mas d'En Ferrer, Mas d'En Ferre).

Ferros [fέros]: Instrument de tres peus per a sostindre la paella, olla o caldera damunt del foc.

Ferros per a la caldera

Fesols i arròs: Plat típic de la romeria de Catí a Sant Pere de Castellfort. V.Cuina

Fesols i arròs a la Mare de Déu de la Font

(Romeria de Sant Pere de Castellfort).

RECEPTA:

Bullir durant unes dues hores els fesols a les calderes a fort foc removent per a que no se socarren. Quan ja són cuits, afegir un bon xorritó d'oli d'oliva i una polzada de pebre vermell. A banda sofregir el julivert i els alls als quals també s'afegeix pebre vermell molt. S'aboca a la caldera i tot seguit es posa l'arròs amb el safrà i la sal. S'ha de continuar remenant i quan ja està cuit l'arròs, afegir la canyella. Cal servir-lo ben calent.

Quantitat: Sis unces de fesols i tres d'arròs per pelegrí i menjada.

Ingredients dels fesols i arròs

Paellonet per sofregir

Figa [fíɣa]: Fruit de l'arbre Ficus carica, del qual hi ha nombroses varietats que es distingeixen principalment pel color de la pell i per la forma més o menys llarguera.

Figa flor [fiɣafló]: Figa primerenca de pell negra, molt saborosa. Curta.

Figa de pala: Figa de moro. D.Maest.

Figuera [fiɣéɾa]: Arbre de la família de les ficàcies, de l'espècie Ficus carica; es fa de dos a quatre metres d'alçada, té les fulles palmades lobulades, rasposes i sinuades-dentades; el fruit (figa) és generalment piriforme, exteriorment verd, blanquinós, blavós o negre, dolç, de molt de consum com a aliment; moltes varietats de figuera fan dos esplets cada any, i prenen multitud de noms adjectius.

Mas d'En Figuera

Figues albardades [albaɾðáðes] : Figues recobertes amb pasta de bunyol

Figues albardades

Elaboració:

Començarem llevant la cua de les figues, les obrirem, les encararem de dues en dues. Després, per obtenir la pasta, pastarem un got d'oli, un de sucre, un d'ous i tres d'aigua més la farina que puga entrar (la pasta haurà d'estar blaneta). Després, agafarem una cullerada de pasta i ficarem dins de dues figues encarades i les fregirem amb l‘oli ben calent. És aconsellable utilitzar una cassola de test per fregir-les. Una vegada cuites les ensucrarem.

Filagartxo *: fil que penja per haver-se desfilat un tros de roba.

Filat [filát]: el que es para damunt una piqueta, basseta o altre lloc on els pardals van a beure, i es té tapat de terra fins al moment de disparar-se mitjançant les barres que el caçador, amagat en una barraqueta, maneja. D.Maest

Fil d’aram (fil ferro). Fil metàl·lic.

Filosa [filóza]: Bastó o tros de canya que a un extrem o prop d'un extrem forma un eixamplament amb esquerdes, on se subjecta enrotllada la floca o cerro que es vol filar.

Fita [pedrafíta]: pedra o munt de pedres ficat en terra per a indicar les particions, el límit d’una heretat, d’un poble . La Pedrafita de Catí.

Fita Mas d'En Bono

Flare [fláɾe]: (frare) 1) religiós; 2) al pintar es diu: t’has deixat un flare: un tros sense pintar. 3) Aràcnid de potes molt allargades 4) Amela dura de pelar.

Fleitera: [fleјtéɾa]Motle per a fer formatge. D.Maest

Fleiteres

Floronco [floɾóŋko] (floronc): Tumor inflamatori que es forma en l’espessor de la pell i termina en supuració.

Foia: Clotada entre muntanyes; terra baixa on l'aigua no té sortida. Catí: Les Foies (Pou Nou).

Folgar [foɫɣá]: me’n folgo: : alegrar-se, divertir-se, prendre gust; entretenir-se plaentment.

Follar [foʎá] nius: Prendre lo que hi ha als nius (ous o pardalets) D.Maest.

Fontanella [fontanéʎa]: font xicoteta. En Catí està el Mas de la Fontanella

Mas de la Fontanella

Forc [fóɾk]: 1) mida equivalent a la distància entre els extrems dels dits polze i índex estirats al màxim (15 cm), formant angle recte 2) forc d’alls(100 cabeces d’alls)= dos cames d’alls(50 cabeces d’alls): rastre o trena d’alls.

Forca [fóɾka] : instrument format per un pal de fusta acabat per un extrem en tres puntes, que serveix per a alçar o regirar la palla, l’herba, etc., especialment en les operacions agrícoles de ventar a l’era i d’apilar la palla o l’herba. V.Bat

Forca

Forcat [foɾkát]: Peça davantera de l’arada d’un sol animal, formada per dues barres llargues unides per darrera en forma de U

Forcat

Forn: Receptacle tancat habitual en la major part dels masos que permet cremar la llenya per obtindre calor que comunica amb una xumenera o fumeral per extraure els fums i que permet la cocció del pa, coques i d'altres.

Forn del Mas d'Eixemeno de Baix

Forn de calç: Consisteix en una gran cavitat que s'enfonsa alguns palms sota terra, està limitada lateralment per una paret gruixuda de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior es cobreix amb una capa de pedres, llenya i terra, formant cúpula. Té una obertura davall, destinada a alimentar el forn, i una altra a la cúpula per donar sortida al fum. La finalitat del forn era l'obtenció de calç (òxid càlcic) a partir de la calcinació de pedra calcària (carbonat càlcic) a uns 1.000 ºC . L'ofici es deia calciner.

Forn de calç

Forquetes [foɾkétes]: Peces de fusta que es situen al coll de l'animal amb la finalitat de poder enganxar algunes eines per a poder llaurar.

Forrellat [foreʎát] (forrollat): Barreta de ferro que té un agarrador que el fa lliscar i entrar dintre d’un forat o argolla i permet tancar fermament una porta o finestra. “Eres més bast que un forrellat de portera”.

Forrellat

Forroll [foróʎ]: 1) barra de ferro llarga amb punxa que serveix per a remoure el foc; de fusta per a picar el menjar dels bacons. V.Bat

Fotre [fótɾe] : 1) Tenir acte carnal 2) enganyar, furtar,”M’has fotut ben bé”, “No em fotràs” 3) Riure’s: Se’n foten de tu” 4) Pegar “Et fotre un esclafit” 5)Caure “Es va fotre de cap” 6) Menjar “M’he fotut un plat d’arròs” 7) Interjecció d’exclamació, admiració, ira, alegria, entusiasme “Fotre!”, “No fotem!” 8) “Tant se me’n fot” (m’és igual).

Frassada [flasá] Peça quadrangular teixida de llana o de cotó, generalment amb ratlles de diferent color, que s’usa per a tapar el llit

Fre: Instrument de ferro al qual es lliguen les regnes, i que es col loca a la boca de les bèsties cavallines de transport per a subjectar-les i menar-les.

Fre i regnes

Fréstec [fɾéstek]: (dial.) (feréstec): animal no domesticat; persona intractable.

Frito* : llomello, llonganisses i costelles de bacó fregides i conservades en oli a les engerretes. També es fa de conill. V.Cuina

Frito

Preparació:

Salar la costella de bacó i deixar-la en adob 4 dies. Fregir a poc foc la costella coberta d’oli fins que desaparega el suc que es fa i estiga fregida. En una paella ficar la costella i afegir els ous batuts. Arrebossar les costelles amb els ous.

Fumadetes [fumaétes]: Encesa d’eriçons o argelagues per avisar al poble de l’arribada de la romeria de Sant Pere. Actualment estan prohibides per perill d’incendi.

Fura [fúɾa]: Mamífer (Putorius furo), de cap redó, cos allargat, orelles molt menudes; els crien els caçadors per a introduir-los dins les lledrigueres i obligar als conills a eixir. PVB

Furga [fúɾɣa]: cuc que viu davall la terra molt profitós per als bancals.

Furment [foɾmént]: De pressa

Fus [fús]: Barreta de fusta rodona, lleugerament cònica, que pel cap més prim té una incisió (l'osca) i pel cap gruixut acaba amb un disc, i serveix, quan es fila a mà, per a tòrcer el fil i enrotllar-lo així com es va formant.

Gaburro* : bulto (bony) que ix al cos de les persones o dels animals. Defecte d’un objecte.

Gafarró [gafaró]: Pardal (Fringilla serinus), molt menut, de color groc verdós, fa el niu en els arbres, especialment carrasques i pins, s’alimenta de llavors i és molt cantador

Gafarró

Gaiato [gaјáto]: gaiata: bastó corbat per un extrem que serveix per ajudar a caminar.

Gairó (de) [deɣaјɾó]: De Costat.

Gallet [gaʎét] : beure en porró fent colar el vi pel broc xicotet; broc menut d’un pitxerull, canadella o altre recipient, per on, en inclinar convenientment el recipient, brolla el líquid a raig prim. Ex. "Beure al gallet"

Galliner [gaʎiné] : Lloc per a l'aviram (gallines, pollastres, titots, etc...).

Galtada [gaɫtá] : Trompà donada amb la mà a la galta.

Gangalla [gaŋgáʎa]: mitja ferradura que serveix per a penjar tomates, raïms etc. D.Maest.

Ganivet [ganiβét] (ganyivet): Instrument consistent en una fulla llarga d’acer amb una vora afilada i provista de mànec que serveix per a tallar.

Ganxos [gáɲʧos] : instrument de dos pues que servix per a extraure les pataques o per a cavar la terra. Arpiot. V.Bat

Aixada, ganxos (arpiot), llaonet

Ganyolar: Udolar. D.Maest.

Garatge [gaɾáʧ] . Lloc destinat a guardar els cotxes.

Garba [gáɾβa]: feix gran de brins i espigues tallades i lligades, que generalment es compon de quatre gavelles (setze falcats).

Garbell [gaɾβéʎ], porgador, triador: Receptacle que té el fons ple de forats iguals que serveix per a separar objectes de grandària desigual, deixant passar els uns i retenint els altres; cast. criba. Generalment és de forma circular, amb una riscla o vorera sòlida. El material de què és fet, varia segons els usos als quals es destina i segons les comarques: els garbells més usuals són els de triar cereals i els que empren els paletes per a triar les pedretes i la terregada o guix mòlt. El fons dels garbells sol esser de tela metàl·lica.

Garganxó[gaɾɣaɲʧó] : Part superior i interior del coll D.Maest.

Gàrgola [gáɾɣol]: Raig d’algun líquid en abundància.

Garrama [garáma]: Engany, trampa, principalment en el joc o en els tractes D.Maest.

Garramanxo [garamáɲʧo]: escriptura que no s’entén, lletra que no segueix les pautes. D.Maest

Garranda [garánda]: lleguminosa per als animals

Garranxo [garáɲʧo]: Branqueta trencada o arrancada d’un arbre o planta.

Garrejar [gareʤá]: Estirar les cames.

Garró [garó]: Taló del peu per darrere. Turmell.

Garrofí [garofí]: Sang que es fa davall de la pell a conseqüència d’un fort cop.

Garrotera [garotéɾa]: corda grossa que passes per dalt de la càrrega per nugar-la bé. Metxer. V.Bat

Garsa: Au de mitjana grandor amb pic i potes negrenques amb plomatge blanc al ventre i ales. D.Maest.

Garxo [gáɾʧo]: (guerxo), estràbic que mira a la torta, de través

Garçat* : Tort. Corvat.

Garullo [gaɾúʎo]: Bullícia. Cast. De barullo.

Gat cerval: Espècie Felis Lynx més gran que el gat domèstic D.Maest.

Gatell [gatéʎ]: Arbust.

Gatellar [gateʎà]: Lloc en que abunden els gatells. En Catí és famós el Gatellar (Gatellà).

Mas del Gatellà (Gatellar)

Gatera [gatéɾa]: Gatonera D.Maest.

Gavatxo [gaβaʧó]: espavilat, que es fa de veure i vol aconseguir els seus propòsits, egoista.

Gavella [gaβéʎa]: conjunt d’espigues, quatre falcats (manoll). Quatre gavelles són una garba. PVB

Gavelles

Gebra [géβɾa]: (gebre): gelada, aigualera glaçada. Rosà. Fred que empenetra. D.Maest

Genoll [dʒinóʎ]: articulació de la cuixa amb la cama en la seua part anterior.

Gentilles [ʤentíʎes]: (llentilles): Llegum de forma redona, aplanada.

Giner [ʤiné]: (gener) . Primer mes de l’any.

Gineral [ʤineral]: (general).

Gipó [ʤipó]: Peça de roba que cobreix el tronc dels muscles fins a la cintura.

Gírgola [ʒíɾɣola]: Bolet comestible. Varietat: Gírgola de panical: Color fosc.

Girigonsa [dʒiɾiɣónsa]: Ondulació, tortuositat, sinuositat. Giragonsa. D.Maest

Gitar-se [ʤitáse]: posar-se al llit o ajeure’s a qualsevol lloc per dormir o descansar. Follar

Gleva [gléβa]: Terra grossa i cohesionada per les arrels de les herbes, que s’alça llaurant, cavant, etc V.Bat

Golfes: Cambra situada en el pis més alt, immediatament davall de la teulada. Cambra o falsa en el pis més amunter de les cases (Veure parts del mas).

Gorró [goró ]. Pedra amb un clotet on es recolza l’espiga de ferro del pujant d’una portera sobre el que gira la mateixa.

Gorronera [goronéɾa]: Pedra o fusta que té un forat al mig per a subjectar la porta o portera; gorronera (dalt) i el gorró (davall)

Pedra gorronera

Gossa [gósa]: Peresa.

Gossets [goséts]: Nom d’una planta dels ribassos que fa unes floretes moradenques que apretades pels costats amb els dits s’obren i tanquen com a boquetes d’un cabet de gos. També “conillets”. . D.Maest

Conillets o gossets

Graciosa :(vulg.) (gasosa), llimonada: beguda que conté àcid carbònic: líquida o en paperet amb pols efervescent.

Graelles [gɾaéʎes]: Utensili en forma de reixeta amb mànec i potes per a torrar al foc. V.Bat

Graner [gɾané]: Lloc per a emmagatzemar les llegums i cereals.

Granera [gɾanéɾa]: Escombra. D.Maest.

Granet: Grandet. Diminutiu de gran. D.Maest D.Ben.

Grapes [gɾápes], anar a: Anar a genollons

Grillat : boig, sense coneixement, bobo.

Gronsar [gɾoɲʧá] : (gronxar), engronsar: donar un moviment de vaivé (a un cos suspès o a un cos flexible que té un punt fix). D.Maest

Guantada [gwantá]: cop donat a la cara amb la mà plana.

Guaret [gwaɾét]: terra sense sembrar durant un any, per que descanse i és puga renovar. V. Bat

Guaret

Guilopo [gilɔ́po]: Viu. Espavilat. "La guilopa rabosa va enganyar al llop".

Guit: Animal que tira coces.

Guixassos [giʃásos]: Farinetes de guixes o de cigrons. També són molt bones les truites de gixassos.

Guixassos

Preparació:

Es posa aigua a una cassola. Es fica al foc. En un altre arreu es posen dos cullerades per persona de farina de cigrons i es mesclen amb aigua. Es regira la mescla ben bé. Després es tira dins de la cassola d’aigua que ja deu d’estar bullint. Es fica un pessic de sal. Es fa un sofregit d’alls i oli i s’aboca dintre de la cassola. Es deixen bullir els cigrons a foc lent uns minuts regirant contínuament per a què no s’agarre fins que comencen a espessir-se.

H-I-J

h-i-j

Haig: (hai, he)- Ex. M’haig comprat unes sabates (M’he comprat …..)

Hasta* (cast): fins. Ex: “Hasta ara” (Fins ara).

Herba colera: Floretes llarguetes com a filets produïdes pel card coler i que secs fan collar la llet en a la seua transformació en formatge o collà (quallada). D.Maest

Herba colera

(Veure collà o quallada)

Hòmens jóvens(homes joves).

Home dels nassos: el darrer dia de l’any: “A l’hostal hi ha un home que té tants nassos com dies queden a l’any “.

Hora: Oratge. Temperatura. D. Ben PVB

Insult [insúɫt ](ensurt): atac que priva dels sentits o del moviment, com l’apoplexia.

Jagant [ʤaɣánt] (gegant). Ser fabulós d’estatura i força enormes. Persona molt alta

Joca [ʤóka] (caçar la): Caçar els pardals de nit mentre dormen enlluernant-los.

Jònec [ʤónek]: Bou jove, de menys de dos anys.

Jornal [ʤoɾnáɫ]: Mesura agrària equivalent a l’extensió de terra que es llaura normalment amb un parell de mules.

Jornal de vila: Treball comunitari que es fa sense cobrar.

Jou [ʤɔ́w] : Instrument de fusta o de ferro, més o menys corbat, amb el qual dos bous són junyits pel cap o pel coll a l’arada o al carro. V.Bat

Jou

Joves [ʤóβes] (Jovens). De poca edat.

Jugador [ʤuaðó] . El qui participa en un joc

Llacuna [ʎakúna]: Xicoteta extensió d’aigua. Ex: Les Llacunes de la Vall de Catí

Llacunes de la Vall de Cirers

Lladre [ʎáðɾe]: Endoll múltiple.

Llaganya [ʎaɣáɲa] (lleganya): Menuda massa blanquinosa produïda per solidificació de l’humor produït per les glàndules sebàcies de l’ull que s’enganxa als lacrimals i a les pestanyes.

Llambrenc [ʎambɾéŋk]: De figura llarga, esvelta, prima i àgil de moviments.

Llana [ʎána]: Part més exterior i pelosa que cobreix el cos de les ovelles i moltons; fibra tèxtil que en procedeix, i teixit fet amb aquesta fibra. Catí fou durant els segles XIV a XVIII un important centre d'indústria de la llana (peraira).

Rentat de la llana

Llançadora [ʎansaðóɾa]: Pasta de pa o coca adobat amb farina, oli d’oliva, sal i aromatitzat amb llavoretes de matafaluga típica de la romeria de Sant Pere (es reparteix després de la despertà i a la Sala de les Pintures de la Mare de Déu de la Font). V.Cuina

- Llançadora, formatge tendre de Catí i xocolate cru, acompanyat de vi o de moscatell servit amb barral (porró), després de l'arribada de la rogativa a la Mare de Déu de la Font, i a la sala de les pintures. Tots aquells que dipositen diners als plats per col·laborar amb la rogativa en poden menjar; en poden fer un tast.

Llançadora, formatge tendre de Catí i xocolate cru, acompanyat de vi o de moscatell servit amb barral (porró), després de l'arribada de la rogativa a la Mare de Déu de la Font, i a la sala de les pintures. Tots aquells que dipositen diners als plats per col·laborar amb la rogativa en poden menjar; en poden fer un tast.

Llançol: [ʎansɔ́ɫ] Llençol

Llangosto [ʎaŋgósto]: (llagosta): insecte ortòpter, saltador, propi de l’estiu i dels sembrats.

Llanterner [ʎanteɾné]: Persona que treballa amb objectes de llauna (llanternes, setrills, embuts...). D. Ben

Llàntia [ʎántia]: Taca en un lloc molt visible.

Llar de foc: Porció de paviment on es fa el foc d'una casa per a escalfar-s'hi o per a cuinar

Llar de foc

Llargavistes*: binocle: ulleres de llarga vista: instrument òptic format per dos ulleres de baixa potència, una per a cada ull, muntades sobre un mateix suport i graduables.

Llavor [ʎaó] part del fruit que, desenvolupant-se en condicions adequades, dóna naixement a una planta;" Ningú no es quedareu pa llaó!"

Llegona [ʎaóna] (lligona): espècie d’aixada que té la fulla ampla i de forma quadrada i que serveix per a arreplegar terra i amuntonar-la. Llaonet: Llaona menuda. V.Bat PVB

Llegonet [ʎaónet] : Llaona més xicoteta utilitzada generalment per a regar. V. Bat

Llegones i aixada

Lledriguera [ʎeðɾiɣéɾa] (llodriguera): Cau de conills. Catzapera.

Llenguanissa (dial) [λeŋgwanísa]: (Llonganissa) . Farciment de carn magra de porc, adobada amb pebre i altres espècies dins d’un budell prim. Varietat: Llanguanisses (Benassal) Llangunisses (Càlig). D.Ben

Llenguanisses

Lleit(arc.) [λéјt]: (llet) . Suc blanquinós que segreguen les glàndules mamàries de les femelles compost principalment d’aigua, caseïna, greix i lactosa. Semen del mascle. PVB

Lleit de pot: Llet condensada.

Llençol: [ʎansɔ́ɫ] xarxa de corda que servix per a transportar la palla. V. Bat.

Llentuga [ʎentúɣa] (lletuga, llantuga)- Planta utilitzada en ensalada. Ex: Una llentuga d’encisam (Veure encisam).

Llépol [ʎépoɫ]: Que té bon gust. Llaminer.

Llerg [ʎέɾk]: llarg D.Maest.

Llesca [ʎéska]: tallada prima de pa.

Llevat [ʎevát]: Massa fermentada que es mescla amb una altra per fer-la fermentar. PVB

Llibrell [λiβréλ]: (Ribrell, Rivrell, Divrell) : recipient de test a manera de plat gran, més ample que alt i amb molts aprofitaments (escurar plats, posar coses a remull, pastar, farcir..). V.Bat

Llibrell

Llicsó [ʎiksó] (lletsó): Aliment per al bestiar i els conills.

Llidoner [ʎiðonéɾ] (lledoner): Arbre Celtis australis, de rames flexibles, fusta forta, fulles asimètriques i estipulades, allançades, flors blanquinoses i fruit negre i comestible (llidons).

Llimonada [ʎimoná] (gasosa): Beguda d’aigua dolça amb àcid carbònic.

Llindar [ʎindá]: Part superior d’un portal; pedra o fusta travessera que descansa damunt els dos muntants o rebranques

Llindar en barraca al Mas Nou

Lliura [ʎíwɾa]: unitat de pes que generalment es considera dividida en onces i equival aproximadament a 355 grams. Tres lliures són 1 kg aproximadament (1.065 g)

Llomello [ʎoméʎo] : llom de bacó; en especial, el fregit i conservat en oli en una engerreta

Llomello

Llosco [ʎósko]: Curt de vista.

Llotja [ʎɔʤa]: Edifici públic on es reunien els mercaders i comerciants per fer llurs tractes. Una de les llotges més importants del País Valencià és la Llotja de Catí, que ocupa la part inferior de la Casa de la Vila que dona al Carrer Major seu de les antigues transaccions comercials dels mercaders i comerciants de la llana dels segles XV a XVI. (Veure Casa la Vila)

Lluïsa: Pedra plana. D.Maest. En Catí trobem el Lluïsar (Hostal del Mestre)

Lluna: Satèl·lit Natural de la Terra.

Llunars (Fases):

Lluna nova

Quart creixent

Lluna Vella

Quart menguant

La majoria de les tasques s'han de fer en lluna vella (lluna decreixent):

- Tallar-se el pel i ungles (creixen menys i més fort)

- Traure el fem (no s'aviva de puces)

- Tasques agrícoles (llaurar, sembrar, esporgar, empeltar..)

- Tallar arbres de fulla caduca- En canvi els de fulla perenne s'han de tallar en lluna nova.

- Fer la llana dels matalaps (no s'aviva de puces, polls ni pols)

- Netejar bassa, pou, font, sénia (si es fa en lluna nova es perd más fàcilment l'aigua)

- pintar (no es crien taraganyes ni polilles)

- Sembrar i replegar pataques .

- Trasbalsar el vi

M’haig- M'he (Ex: “M’haig comprat unes sabates”).

Macip [masíp], font de: font del criat, de l’aprenent. « El pou de Macip » en Catí i el Mas de la Macipona.

Mas de la Macipona

Maçà, Al (dial) [massá] : Font i Barranc al Oest del terme de Catí que arreplega l’escorrentia del Tossal de la Nevera i dels Campanarets.

Font d'Almançà

Magre [máɣɾe]: carn sense cansalada o greix del cuixot del bacó o corder.

Mala: carta de joc (el nou), la manilla (malilla) en el joc de la botifarra, burro.

Malcregut: Desobedient.D.Maest.

Malea[maléa]: arbusts i brosses que creixen a la terra sense conrear.

Malesa[maléza]: acció dolenta, especialment la que causa dany o estropici.

Malfainer [maɫfaјné] : (malfeiner) que fuig de feina, gandul, que treballa poc i amb poques ganes.

Maio^* : pal central, cucanya per a jocs.

Maio, festes

Mall [máʎ]: martell gros, de mànec llarg, que serveix per a trencar pedres i altres objectes durs, que empren els forjadors, els picapedrers i els mecànics . V.Bat

Mançanilla (cast) (camamilla): Planta aromàtica utilitzada com tranquil·litzant. Mançanilla borda: Boja

Mançanilla

Mandonguilla [mandoŋgíʎa]: (Mondonguilla) Moc tret del nas amb el dit en pilotetes.

Maneres: Formes adequades de comportar-se. Ex. Mare, no m’agrada la sèmola (fill). Maneres! (contesta la mare).

Mànic[mánik] (mànec): Part per a on s’agafa un objecte o instrument.

Màniga [mániɣa]: (mànega): part del vestit que cobreix totalment o parcialment el braç.

Manobré:[menɔ́βɾé] Jornaler que ajuda en la feina.

Manoll [manóʎ]: conjunt de tiges de cereal que el segador agarra amb una mà i amb l’altra talla amb un cop de falç o de corbella (falcat). V.Bat

Manronà*: Cop fort.

Manrubio (malrubí): Planta Marrubíum vulgare. En Catí es pren per combatre el sucre (diabètics). Herba que picaven els xiquets del poble en la solispassa.

Manrubio

M'apaix*: (em pareix). Ex. "M'apaix que demà plourà"

Mantecado*: Gelat, polo (No té res a veure amb el "mantecado"," de manteca del castellà).

Mantornar [mantoɾná]: donar una segona llaurada a la terra, antes de sembrar (cap a l’estiu). V.Bat

Mantós: Arrupit per malaltia.

Maquineta (de trinxar o de capolar): Eina per a triturar la ceba i la carn amb la finalitat de fer botifarres, llenguanisses o sobrasada (sofrasàda).

Maquineta de trinxar

Mardà [maɾðá]: Borrego per a reproducció. V.Bat

Mardà

Màrfega [máɾfiɣa]: matalàs fet de pellerofes de panís.

Marge [máɾʤe]: desnivell de terra, revestit de pedres que separa dos porcions de terra situades en diferent nivell, amb la funcionalitat d'aturar els moviments de terra. V.Bat

Barraca de marge al Gatellà

Marraco: Personatge imaginari típic per espantar els xiquets.

Marro: Joc d’infants (tres en ratlla). Solatge del café. Mascle d’ovelles. En Catí està la Volta del Marro (Carretera l'Avellà).

Masos: Eren les parcel.les de terreny de tamany variable que havien de servir per alimentar una família, que eren cedides pel senyor a homes lliures, que conreaven la terra en usdefruit a canvi d'un cens, o a serfs, que li asseguraven unes prestacions de productes i treball.

Masos de Catí (Costereta, Cremat, Del rei, Jovaní)

Massetja[masέʤa]: joguet bèl·lic fet amb una forqueta amb un mànec que porta dos gomes elàstiques unides per una pell, on es posen les pedretes per a llançar-les.

Massetja

Matafaluga [matafaɫúɣa]: Planta de la família de les umbel·líferes (Pimpinella anisum). Les llavoretes de matafaluga s’utilitzen en l’elaboració de la llançadora. PVB (Veure llançadora)

Matalas [mataláp]: sac rectangular de tela cosit de tots costats, que, replè de llana, de plomes o d’altra cosa blana, i estès damunt d’un llit, serveix per a gitar-s’hi i dormir.

Matalasser [matalapé]: que fa matalassos.

Matança [matánsa]: Acció de matar, prinipalment al bacó i fer les operacions detinades a aprofitar la carn i altres parts de l’animal.

Matança del bacó (Família Adell)

Mataquirros- Matacabrits: (Calamarsa. Calabruixó. Granís)

Matxo [máʧo] : (Mul-Mula). Animal per a treballar, híbrid de cavall i burra somera o d’ase i d’egua, estèril.

Matxo (mul)

Matxucar: Trencar a trossos petits.

Maular [mawlá] (miolar).

Mec (Fer el): Fer el tonto.

Mecago'n* la mar (i altres improperis) (Me cago’n l’orba). També la forma mecaço'n.

Melis: Fusta de pi rica en resina.

Menescal [meneskáɫ]: que té per professió curar les malalties de les bèsties.

Me’n folgo : me’n alegro.

Menjar [miɲʤá] . Mastegar i tragar aliments. PVB

Merla [mέɾla]: Pardal Turdus merula, de ploma negra i pic groc el mascle, i de plomatge bru i pic negre la femella. Borratxera.

Merla

Mesdiada [miʒdiáða]: (vulg.) (migdiada): dormida que es fa després de dinar.

Mesura [mezúɾa]: recipient quadrangular de fusta amb un ansa, d’un a dos litres aproximadament per a medir capacitat de grans i àrids. V.Bat

Mesura

Meua- Teua- Seua (diàlec) (Meva, teva, seva)

Micromina* (mercromina). Desinfectant.

Miques: Menjar fet de trossets de pa fregits amb oli i alls. V.Bat

Miques

Preparació:

Fiquem oli d'oliva en una paella. Es fa un sofregit a la mateixa paella amb alls, ceba i tomata. Es regira be per a que no es socarre. Es fica el pa sec que prèviament hem tallat a llesquetes finetes damunt del sofregit. Es regira un poc i a continuació es tira l'aigua necessària que es absorbida pel pa. Quan arranca a bullir s'apaga el foc i es tape la paella en una tapadora

Moixama [muјʃáma]: Tonyina assecada a l’aire.

Moixell [muјʃéʎ]: porció de llana, cànem, lli, cotó, etc, disposat per a filar-lo.

Moixonar [moјʃoná]: Caçar ocells en les barraques per la nit.

Moliment [molimén]: Deformació vulgar de "monument". Altar més o menys adornat on es guarda el Santíssim Sagrament durant el Dijous i el Divendres Sant. En Catí, fins fa pocs anys, es muntava un monument amb escalons de fusta a la capella dels Montserrat. Actualment degut a que en esta capella es va col·locar el Retaule de Sant Llorenç, la confraria del Cor de Jesús prepara un monument més reduït, sense escalons, adornat amb plantes d’interior.

Momos: Ganyotes. Carícies.D.Ben.

Moltó [moɫtó] (carner). Ex. La costa del Moltó (Tossal de la Nevera) per on passa la romeria.

Molló [moʎó]: Pedra robusta ficada en terra perquè serveixi d'indicació de límit d'una propietat. En Catí estan el Molló, el Molló dels Cinc Termes.

Mondongo[mondóŋgo]: Matança del porc. Carn de porc preparada per a fer embotits.

Moniato [moniáto] : Tubèrcul més gros que la patata i de sabor dolç. Són típics els pastissos de moniato. Desgraciat, badoc.

Moniato

Monyo [móɲo]: cabells: els pèls que cobreixen el cap.

Monyica [moɲíka] (monyeca, canell). Punt d’unió del braç i la mà. Gobanella

Moro [mɔ̞́ɾo]: Caragol de color fosc

Morral [moráɫ]: cabasset que es penja al morro dels animals de càrrega per donar-los menjar. Sarró de tela, de filat o de pell, que els pastors, caçadors, soldats o vianants porten penjat per l'espatlla per a portar-hi queviures, caça, instruments, etc. (Veure sarró). Muntanya o roca serrada verticalment (Catí: El Morral del Voltor)

Morral

Morralla: Peixets menuts per a fer caldo. Conjunt coses insignificants.

Morranderes (derivat de morrandes): llavis bruts

Morro, fer : estar enfadat.

Morruda: Varietat d’olivera.

Morter: Recipient de parets gruixudes i de matèria dura (metall, pedra, fusta, vidre, etc.), amb la cavitat semiesfèrica, dins el qual es trituren amb una maça substàncies que es vol polvoritzar o reduir a pasta.

Morter Alfredo Roca

Mos: Part del fre que entra dins la boca de l'animal.

Mosca de matxo (mosca d’ase) : Hippobosca equina, més grossa i de forma més aplanada que la mosca comú; ataca principalment les bèsties de peu redó i és més enganxosa i pica més fort que la Musca domestica.

Mosca de matxo

Mostillo[mostíʎo]: confitura casolana, suc semisòlid elaborat amb most concentrat per ebullició i evaporació, al qual es pot afegir fruita i sucre. També suc fet amb l’aigua bullint, farina i el brescam de la mel. D.Maest. V.Cuina

Mostillo

Mostra[mɔ́stɾa]: Flor de l’olivera en el seu estat inicial. A altres pobles veïns es diu rapa.

Preparació Mostillo:

Desfer el most amb la farina fins que es quede sense grums. A continuació es cola per un "xino". Se li posa llima i canyella i es posa a coure a foc molt lent (Es poden afegir crostes de taronja o de meló o de carabassa groga, encara que es més propi de l'arrop ). El most ha de bullir fins a que les bambolles que es produeixen canvien de so, quedant reduït a un poc més de la meitat. Llavors es deixa refredar durant un dia. Tindrem una espècie de confitura per a untar-la damunt d'una llesca de pa i tindre un berenar deliciós. També pot fer-se mostillo amb brescam de la mel i suc de figues o altres fruites.

Motle [mɔ̞́le]. Model que serveix per a donar forma o dibuix.

Mudar-se: canviar-se. Vestir-se amb roba nova els diumenges i les festes per anar a missa o al ball.

Mul-mula [múɫ]: (mul somerí) o d’ase i egua (mul eguí); Matxo

Munyir [muɲí moɲí]: Traure la llet de la mamella de una femella.

Mussol[musɔ́ɫ] : Granet que surt a la vora de les parpelles. Pardal de presa nocturn, principalment el Glaucidium passerinum.

Mussol

Mustaçaf (antic): Funcionari municipal encarregat de contrastar la fidelitat de les unitats de pesos i mesures. En Catí exercia en la Llotja de la Casa de la Vila (Sala de contrast). Llibre de Mustaçaf (V.Puig)

Mustela: Mostela. mamífer carnisser de la família dels mustèlids (Mustela vulgaris). S’alimenta de mamífers i aus casolanes. PVB

Nafrar: Causar una ferida.

Nenya (Llenya) [néɲa]. Part dels vegetals destinada a fer foc.

Nevera: Construcció amb parets de pedra ons s'emmagatzemava la neu i el gel destinats a usos mèdics i comercials. En catí tenim el Tossal de la Nevera i les Neveres Vella i del Mas de la Serra.

Tossal de la Nevera (1286 m)

Nisprer [nispɾé] (nyisprer) (nespler): Arbre que produeix nispros.

Nosaltres [nátɾos], vosaltres [vátɾos]. En Benicarló (nozátres). Morella (nozátros). Tortosa (natres). En altres pobles nosautris; nosatres; nosatris; noatros; natris; natros; naltris; naltros; naltres; nantris; nantros; nantri; natri; naltri; noltros; mosaltros; mosatres; mosatros; moatros.

Nuc [núk] : (dial.) (nus). Entrellaçament. D.Maest.

Nugar [nuɣá]: unir una cosa amb una altra fent un nus.

Núgol [núɣoɫ] (núvol): Conjunt de partícules d’aigua o de gel formades per condensació del vapor d’aigua de l’atmosfera. Pot produir precipitació.

Nyaure o nyaver [ɲáwɾe, ɲavé] (haver)- “No nya res” (No hi ha res) (vulg. Dialectal)

Ofegar [awfeɣáɾ] : Matar impedint la respiración. PVB

Oliva [olíβa, awlíβa]: Fruït de l’olivera. Varietats d’oliva catinenques: Negreta, Alberquina, Farga, Morruda, Bocassina, Mançanilla)

Oliveres Camí del Bosc

Olla[ɔ̞́ʎa]: 1) recapte: menjar cuinat amb olla, i especialment el que es fa bullint carn de bacó i verdures; 2) recipient redó de test o de metall, més gran que el perol, generalment amb dos anses, que serveix per a cuinar, fer bullir un líquid, etc. (Veure recapte). V.Cuina

Ombria [ombɾía] . Terreny orientat cap al nord i que per tant rep molt poca insolació al llarg del dia. En Catí estan el Mas de les Ombrietes, el Mas de l'Ombrieta, l'Ombria..

Barraques a l'Ombria

Onça [ónsa]: (dial.) unça: unitat de pes igual a 1/12 de la lliura, o siga 29,5 g (1 lliura= 355 g al P.Valencià)

Orba[ɔ́ɾba]: Blat que s’ha fet negre. Expressió d’exclamació "Me cago'n l’orba".

Ordi: Civada. Cereal cultivat de la família de les gramínies (Hordeum vulgare) que s’utilitza en la fabricació de la cervesa i de la malta. PVB

Orellera: peça de l'aladre amb dos fustes que ixen del dental, que serveix per a fer mes gran el solc. V.Bat

Orellera

Orelló m. Cadascuna de les dos peces metàl•liques o de fusta en forma d’aletes que, a un costat i a l’altre del dental de l’aladre tradicional, serveixen per a eixamplar el solc i per a llevar-ne les herbes. V.Bat

Oró [oɾó]: (dial.) (auró): arbre de la família de les acerínies (Acer monspessulanum).

Oró

Oroneta [oɾonéta]: Pardal H. rustica . Arriba amb el bon temps. "Una oroneta no fa estiu"

Oroneta

Orri, A[ɔ́ri]: En abundància i sense medida.

Ortiga [oɾtíɣa]: Planta de la família de les urticàcies, espècie Urtica urens, de fulles oposades, dentades, cobertes elles i les tiges de pèls que produeixen gran coïssor al qui les toca. En Catí està la Font i la Bassa de les Ortigues (antic abocador).

Font de la Bassa de les Ortigues

Ou estrellat: Ou fregit sense haver estat batut prèviament.

Ovella [oβéʎa]: Les ovelles les tenien en general per l'autoconsum (llevat dels darrers anys) de la carn i de la llana per a fer els "calcetins", els matalassos,...

Ovelles

Pala: Ferramenta formada per una planxa o làmina de fusta de forma rectangular, trapezoidal o corba, amb una certa concavitat, de màneg cilíndric de diàmetre variable, destinada a recollir o traslladar alguna matèria sòlida. V.Bat

Palmito [palmíto] :ventall (de ventar-se, d’esquivar les mosques, de ventar el foc).

Palometa [palométa]: Cassalla mesclada amb aigua (nugolet). Insecte (papallona). Colometa. D.Ben.

Palpons, A [a paɫpóns]: A fosques. Sense veure i ajudant-se de les mans per no caure.

Pallarofa [paʎaɾɔ́fa] (parallofa) (dial.): (pellerofa): fulles i coberta del panís. D.Maest.

Pallissa [paʎísa]: Lloc on es guarda la palla o peperigallo, aliments per als animals. V.Bat

Pallús [paʎús]: palla molt menuda que és deixa a l'era, per al fem. V. Bat.

Pampa: fulla de la figuera.

Panfigo: Pa de figues. Persona de poques llums.

Panical [panikáɫ]: Planta Eryngium campestre on creixen les gírgoles de panical (La Vall de Catí).

Panís: Blat de moro. Dacsa.

Panolla de panís

Maquineta per a desgranar el panís

Panissar: Camp de panís.

Panolla[panóʎa]: (panotxa); espiga del panís.

Panollo*: persona poc treballadora, insegura, mancada de solidesa o d’estabilitat, poc espavilat.

Panxa [páɲʧa]: part del cos que conté l’estómac i els budells (ventre).

Pany: Paret de les cases. Dicc. Ben.

Pardal [paɾðáɫ]: 1) ocell de diferents espècies; 2) Està fet un pardal: espavilat; 3) Ratolina

Paret [paɾét]. Obra feta amb pedra en sec, alçada en vertical, per tancar un espai de terreny o servir de cara lateral a una caseta o altra construcció.

Passera [paséɾa] (Pàssia): malaltia epidèmica que afecta a molta gent durant un temps limitat.

Pastell [pastéʎ]: (pestell): tanca de fusta: peça de fusta clavada al costat d’una porta o finestra que gira per a tancar i obrir. PVB

Pastador [pastaðó]: cambra o departament de la casa dins el qual hi ha la pastera i altres instruments per a l’elaboració del pa.

Pastera [pastéɾa]: caixa rectangular de fusta amb tapa, de fons pla i parets interiors inclinades, dins el qual es pasta la farina per a fer la pasta i que es tapa després un ratet per a que puga fermentar. V.Bat

Pasterada [pasteɾà]: : Porció de matèria que es pasta d'una vegada. V. Bat

Pastís[pastís]: Massa de pasta de farina cuita al forn replena de confitura, moniato, tomata, crema o una altra matèria comestible en forma de mitja lluna. Els pastissos característics catinencs són els de confitura de carbassa, de cabell d’àngel. En Morella són famosos els flaons (pastissets de formatge).

Pastissos V.Cuina

Recepta

Es pasta en un llibrell. Quan la pasta està al seu punt es tira la damunt d'una taula enfarinada i es trompeja per a que estiga ben fina. Es fan primer 20 o 30 panets, després amb paper d'estrassa s'aplanen el panets en coquetes ben finetes. Es pose la confitura de carabassa al centre. A continuació es doblega i es fa una espècie de trenat per tancar el pastís ( amb una rodeta o tenedor) per a que no se'n isca la confitura. Els pastissos es fiquen en una llanda untada en oli. Quan la llanda està plena s'acaren els pastissos amb un ou batut i un pinzellet i s'ensucren una miqueta. Finalment es posen al forn (uns 30 minuts).

Pastor: Persona que s’encarrega de treure a pasturar els ramats.

Barraca de pastor (Macipona)

Pataca [patáka]: (patata): tubercle comestible de la pataquera, importat d’Amèrica. D.Maest.

Patacons [patakóns]: Conjunt de dos trossos de cartolina de carta de joc, doblegats i encaixats un dins de l’altre que serveix als xiquets per a certs jocs de sort.

Patafiga* (papafigo): blan, de poca personalitat.

Pater [pàte]: Parenostre. Ex. "Un pate pels difunts". Ve del llatí "pater" que vol dir pare. En alguns llocs el pàter es diu familiarment als capellans. PVB

Pati: Extensió de terreny apropiada per a edificar. Part de la casa sense coberta.

Patracol [patɾakɔ́ɫ]: papers i altres coses excessives i desordenades.

Patxorra[paʧóra]: (cast.) calma excessiva, manca de preocupació; lentitud en el treball o en les reaccions.

Peanya: Pedestal de fusta sobre el que es posen imatges religioses (verge, sants...) (Veure provessó de Sant Roc).

Pebràs [peβɾás]: Bolet de l’espècie “Ursula delica”, blanquinós, picant i comestible , característic dels boscs de carrasques del poble.

Pebrassos i cogomes de Catí

Peçons [pesóns]: (mugrons, mamellons). Puntes de les mamelles.

Pedra [péðɾa ]. Matèria mineral, sòlida i dura que constitueix les roques. Fragment de roca.

Pedra d'esmolar: pedra que s'utilitza per esmolar el tall de la dalla. V. Bat

Pedrafita: Fita. Mas del terme de Catí

Mas de la Pedrafita

Pedregall [pedɾeɣáɫ]: Tros d’una muntanya ple de pedres; lloc on abunden les pedres

Pedregall al Mas de Roblasco

Pedrenyera: trossos de quars dur que es col·loca en els trills per a trinxar la palla (Veure trill). V.Bat

Pedrera [peðɾéɾa]. Lloc d’on s’extrau pedra per a la construcció.

Pedrís [peðɾís]: banc de pedra . A la plaça de Dalt de Catí es troba el Pedrís Valent (que aguantava la inundació quan eixia la serp).

Pelendengues[pelendéŋges]: Coses secundàries o inútils que destorben en lloc de fer profit. Ple de destorb o molèsties. Ex. "Això del casament té moltes pelendengues".

Pendaratxo*: tros de roba vella i esgarrada per a esbarrar els pardals als horts.

Pendis (apèndix). Eixidura de l'intestí gros que sol operar-se si s’infecta.

Pera [péɾa]: Bombeta de la llum

Peraire : (dial.) [peɾáјɾə] (paraire): ofici tradicional catinenc que es dedicava a preparar la llana per a teixir-la, és a dir, netejar-la, cardar-la, fer estams (moixells) i trama, filar-la. etc.

"A Catí tots són peraires, a Traiguera, canterers. A la Serratella, lladres i a Albocàsser, malfeiners."

Torn i fus del filat de la llana pels peraires

Perets (dim): Denominació afectuosa als peregrins de la romeria de Sant Pere.

Peret

Pernil [peɾníɫ] : Cuixa d'un animal, especialment d'un porc; més especialment, cuixa o espatlla de porc salada per a esser conservada

Un treball important era la preparació del pernil. S'agarraven les cuixes i els espalots de l'animal i es roblien de sal i es ficaven a un salador amb pendent per a escórrer el brou. Al cap d'una setmana es tombaven els pernils. Als quinze dies se traïen del salador i els ficaven al mole, damunt d'una fusta i se'ls posava pes per damunt per tal que es manteniren ben apretats i acabaren de traure el suc. Aproximadament, al cap d'un mes, es treien i s'untaven de pebre roig per a fer fugir la mosca. Després es tapaven amb un saquet de gassa i es posaven a eixugar en un lloc ben ventilat de la casa.

Perol [peɾɔ́ɫ]: Recipient de test, més menut que l’olla, panxut, amb dos anses, que serveix per a coure el menjar. Costelles i carn magra de bacó que es conserven en olles o engerretes. "Estar sord com un perol".

Perpal [peɾpáɫ ]. Barra de ferro llarga i reforçada, amb una punta acabada en bisell, que s’utilitza amb les dues mans per fer de palanca i poder moure pedres grans. V.Bat

Perres: Diners

Pessebre: grada d'obra junt amb la paret, a una altura d'uns 50 cm. del sòl, que servix per a menjar els animals domèstics en el corral. V. Bat

Perxa: faixa de cànem amb què s'assegura la cadira o l'albarda a la cavalleria, per davall de la panxa. V. Bat

Perxe [pέɾʧi]: Terrat. D.Maest

Pet: 1) Ventositat amollada per l'anus amb soroll. 2) Borratxera.

Petrolenc*: Tipus de caragol.

Pic: Eina de metall amb forma puntiaguda amb màneg de fusta que permet fer clots

Pic

Pica[píka]: Peça de pedra destinada a contenir aigua.

Pica del Pou del Mas de la Piga

Picaport[pikapɔ́ɾt]: (dial.) (picaporta): palanqueta de ferro que permet obrir i tancar la porta. D.Ben

Anella picaporta

Picola [pikɔ́ɫa]: Instrument paregut a un martell, que té el ferro acabat en tall horitzontal per un extrem i en tall vertical per l’altre.

Picoleta: Martell per a picar pedra.

Piga: Taca menuda que surt a la pell de la cara, coll o altra part del cos. En Catí Masos de la Piga (Nou i Vell)

Pigota[piɣɔ́ta]: Varicel·la

Piló: Peça gruixuda i massissa de fusta, generalment de forma cilíndrica.

Piló

Pilotes de Carnestoltes V.Cuina

Preparació:

Prèviament haurem preparat una olleta de cigrons amb la carn necessària. Es ratlla el pa. Es fa un sofregit amb 3 llanguanisses, 1/4 kg de cansalada viada i 1/4 kg de magre. Es talla tot a trossets. En una paella fiquem oli i quan està calent es tira tot el sofregit. Quan està fregit es tiren una cabeça d'alls trinxadets. Quan estan els alls un poc fregits es tiren un grapadet de julivert talladet. Es pegue una volteta i es trau del foc (abans que el julivert es creme).

Quan el contingut de la paella està gelat es tire damunt del pa ratllat. Tallem quatre o cinc alls trinxadets crugos que es tiren per damunt . Es tiren els ous necessaris complets (4 o 5). Es guarda la clara d'un ou en un plat. Es regira tot ben regirat. Es mescla amb el caldo gelat de l'olla de cigrons (tant sols el caldo necessari per que la pilota es puga pastar). Llavors una vegada tenim la pasta ben amassada la podem apretar i arrodonir fent les pilotes.

Es monta la clara de l’ou que hem guardat. Les pilotes es passen per damunt de la clara montada de l’ou.

Pinxo: [píɲʧo] Ben vestit. Presumit

Pito/pita: 1) Que manifesta molta vitalitat (física o intel·lectual). Eixerit. Ex.- "Les xiques de la Torreta són pites i els val de poc. Que pa torrar una sardina l’arrastren per tot lo foc". 2) Castellanisme per xiulet. 3) Ratolina. 4) Entrepà menut. D.Maest. D.Ben

Pitorro*: (cast.) tap de la vàlvula, element metàl·lic de la cambra de la bicicleta per on s’unfla, roscant-hi la pompa; bastonet que tapa la part de davant del pitxerull

Pitral[pitɾáɫ]: corretja que va subjecta els dos costats de davant de l’albardó i que passa pels pits de l’animal per evitar que l’albardó se’n vaja cap a darrere. V.Bat

Pitxer [piʧé] : (pitxell): gerro de test, de vidre o de metall, amb ansa a un costat i broc a l’altre, a la boca, que serveix per a posar líquids. V.Bat

Pitxerull (Petxerull) [peʧeɾúʎ]: (canter o marraixa). Recipient de mes o menys arrodonida amb una ansa dalt, un broc ample a un costat i un d’estret a l’altre que serveix per a mantindre l’aigua fresca. Varietats: marraixa (Tírig), Xurumbell o xurull (Morella), xorrillo (Herbers), marraixó (Benassal), cànter, càntir, botitja.

Pitxerull

Pitxulí* : Bola de naftalina anti-polilla.

Pixacà[piʃaká]: Bolet poc comestible (Pebràs lleter)

Pixorell [paјʃaɾéʎ] (passerell) : Pardal (Acanthis cannabina), més menut que un vilero, de plomatge rossenc més fosc en les ales i en la coa, roig en els pits i part del cap del mascle. És molt cantador.

Platerets: Joc infantil. “Platerets tets tets que dónen menjar als cerdets”. D.Maest.

Plom[plóm]: 1) Metall pesat. 2) Instrument compost per un plom, un cordell i una escaire per comprovar la verticalitat. 3) Automàtic o fusible. 4) Persona Pesada.

Podar[poðá]: Taller rames d’arbres, en especial els sarments dels ceps de la vinya.

Poliol [poɫiɔ̞́ɫ] (poleo): Planta labiada que s’utilitza per a preparar infusions.

Polligana [poʎiɣána]: pollegana: aladre de forcat per a un animal. V.Bat

Polseguera[poɫseɣéɾa] - Polseguina: Gran quantitat de pols que s’alça moguda pel vent.

Porc[pɔ̞́ɾk]: Mamífer domèstic, del gènere Sus, de color blanc o rosat, el morro llarg, les orelles grans i tombades, les potes de davant molt curtes, i la coa curta, prima i enroscada; es considera derivat de l’espècie Sus scrofa o senglar, i es cria per a l’aprofitament de la seva carn, que és molt saborosa. En Catí s’utilitzen més les variants de porcell, bacó i truja. (Veure bacó).

Porc senglar: mamífer ungulat de l’espècie Sus scrofa, considerat com el precedent del porc domèstic. Darrerament prolifera molt pel terme organitzant-se nombroses batudes.

Porc senglar

Porca: espai entre dos solcs. V. Bat.

Porcell[poɾséʎ]: Porc mascle o femella des que naix fins que el desmamen o fins que és mig fet. D. Ben V.Bat PVB

Porgador: utensili semblant a la criba, amb el fons de fil d'aram en forma d'espiral. V. Bat.

Porgueres: resta de matèries que queden després de separat el gra dels cereals. V. Bat.

Porra (Fer): No agafar res. Joc.

Portell [poɾtéʎ ]. Obertura estreta feta en un mur, per la qual es pot passar. Part d’una paret caiguda pel pas del temps o per l’acció de l’aigua. Solsida.

Portera: Portell, obertura en una serrada o paret de pedra en sec. V.Bat

Portera del Mas de Puig

Pos (puix, doncs)

Pou [pów]: Cavitat molt profunda feta per excavació a la terra fins a trobar aigua de vena. Catí: Mas dels Povets. (Veure pous.htm)

Pou de l'Avinyó

Poval [poβáɫ]: galleta (poal, galleda): recipient de metall o plàstic , amb una ansa, que serveix per a transportar o guardar aigua o qualsevol líquid. D.Ben. PVB

Premsa: Màquina constituïda bàsicament per dos elements plans i cilindrics, un dels quals és fix (situat a terra) i l'altre és mòbil. A més hi ha una paret cilíndrica que sol ser de fusta per a comprimir la raspa. Aquestes seccions cilíndriques estan disposades de tal forma que permet per accionament mecànic, hidràulic o pneumàtic comprimir la raspa del vi, mentrestant el líquid cau a la part interior (Veure trull).

Préssec [pɾések]: Fruit del presseguer. PVB

Presseguer [pɾeseɣé]: Arbre fruiter, caducifoli (Prunus persica) de flors rosàcies i fruits carnosos.

Prigó: Peiró [priɣó]: creu de terme, posada sobre un pedestal de pedra. A Catí antigament hi havien 4 prigons (L'Avellà, Font-Vella, Passió o Prigonet Trencat, En Brusca o Moragues). Varietats: pirgó (Herbers), perió (Benassal).

Prigó de l’Avellà [priɣó]

Prigonet: Peironet [priɣonét]: pillar que sosté una capelleta dins el qual hi ha una imatge exposada a la veneració dels fidels.

El Prigonet Trencat (antic Prigó d'AlMançà o de la Passió)

Primala: ovella que encara no ha criat. D. Ben

Primentó [pɾimentó]: (dial.) (pimentó: pebrot): fruit de la primentonera; "roig com un primentó", "quins pebrots que tens!" D.Ben PVB

Prompte [pɾónte]: Aviat, prompte.

Provessó (processó) [proβesó]. Conjunt de persones que desfilen ordenada i solemnement amb alguna finalitat i en particular en una manifestació religiosa.

Provessó de Sant Roc

Prunyó [pɾuɲó]: penelló: irritació de la pell, amb inflor i enrogiment, acompanyada de picor i de vegades d’ulceració, produïda pel fred, principalment a les mans, als peus i a les orelles.

Publicata: Lectura que es fa la nit de la foguera de Sant Antoni, posant de relleu els fets característics de l’any passat.

Publicata

Pudent[puðén]: 1) Persona molt pesada. Malhumorat. Que manifesta mal geni. Que és massa exigent amb els altres. 2) Que fa molt mal olor. Ex. "Més pudent que una rabosa".

Puig [púʧ]: Muntanya. (Catí: Mas de Puig, Mas de Puig Cabrer)

Mas de Puig

Pujant: Muntants verticals d’una porta o finestra. D. Ben. PVB

Pujar [puјʒá]: Passar a un lloc més alt. En Forcall diuen puxar.

Pugó [puó]. Xicotets insectes que ataquen arbres fruiters, hortalisses, plantes de jardí.

Pugó

Puput [putpút o puppút]: Pardal (Upupa epops), amb la part superior del cos de color rogenc, les ales negres creuades de ralles blanques-groguenques, i la part inferior del cos de color groguenc amb taques negres al ventre; té la coa negra amb ratlles blanques, sobre el cap té un floc de plomes erèctils, i el seu pic és molt llarg, prim i un poc corbat; és d’olor molt pudenta.

Puput

Putxola [puʧɔ̞́ɫa] : (dial.) coberta còrnia que protegeix la part anterior del cap dels dits dels quadrúpedes ungulats.

Q-R

q-r

Quadra: Part de la casa on es situaven els animals majors (matxos, mules, ases, cavalls, equins). Normalment disposava d'un pesebre.

Quartina [kwaɾtína]: (cortina): peça de roba penjant amb què es tapa una porta, una finestra.

Quint: Cinqué. (Catí: Mas del Quints).

Quirdar (cridar) [kɾiðá] . Produir sons o paraules en veu alta (crits). PVB

Quixal [kiʃáɫ] : (queixal). Dent molar, més robusta, plana, situada a la part lateral de la boca i que serveix per a moldre els aliments.

Rabasta[raβásta]: Peça ampla i corbada de cuiro, sola, tela forta o fusta que subjecta la sella o bast per darrere passant per davall de la coa del matxo o burro evitant que la carga se’n vaja per avant (Veure Tafarra).

Rabera[raβéɾa]: Ramat. Conjunt d’animals de pastura. En Catí s’aplica principalment a les ovelles i cabres. D.Ben

Rabera d'ovelles al Mas del Gatellà

Rabosa[raβósa]: guineu: mamífer de la família dels cànids; els de Tírig són "rabosetes", els d'Albocàsser "llops". A Catí està el Mas de Rabosa

Rabosa

Racer [rasé] (recer): lloc on no arriba el vent o altra inclemència del temps; posa’t al recer. Un lloc raceròs (receròs).

Rader:(vulg.) [raðé] :(darrer) . Que va situat en últim lloc.

Ràfec[ráfeɫ]: part extrema de la teulada, que surt més enllà de la línia vertical de la façana.

Raïl:[ araíɫ]. Arrel.

Ramal[ramáɫ] : corda que es lliga al cabestre d’un animal per tenir-lo nugat o per portar-lo.

Ramassada: Pluja violenta però de corta durada. D. Ben.

Rancallós: Coix. Que camina amb dificultat. D. Ben.

Randa: Punta de fil gros. D. Ben. PVB

Rapé: Pols de tabac que fa esternudar. Simbolitza l’expulsió dels mals esperits. Es reparteix en la romeria de Sant Pere en la costereta de Salvassòria.

Ras: cel sense núvols.

Rascanyada: esgarranyada: ferida superficial feta per la punta d’una romeguera, d’unes rames, amb les ungles o amb altra cosa punxenta, etc.

Raspall: Servix per a netejar l'era i està fet de corronyer lligat amb una corda. V. Bat.

Rastell: Rampí amb doble fila de pues, que serveix per a arreplegar les espigues o l'herba de terra. Eina agrícola consistent en un mànec llarg que per un extrem porta un travesser del qual surten diverses puntes de fusta o de ferro; serveix per a arreplegar la palla o les espigues de la batuda, l'herba dallada.

Rata cellarda: Rata grossa de cua llarga i peluda de costums nocturnes que viu a les cases, corrals, solls, clavegueres, etc..

Rata panada: Rata penada. D.Ben. PVB

Rata penada (Rat penat, rata pinyada). Mamífer volador.

Ratolina: (dial.): penis en llenguatge materno-infantil

Reates: Cordes que permeten enganxar diferents eienes de camp dels animals de carga.

Reble [réβle]: conjunt de trossos de pedra menuts que s’usen per a omplir buits entre les pedres grosses quan es construeix un marge o una paret, o per a formar el paviment d’un camí. V.Bat

Rebombori[rebombɔ́ɾi]: Soroll, enrenou, sarabastall, fort i confús. Acció de parlar molta gent amb excitació.

Rebost: Lloc per emmagatzemar les conserves, salobres, pataques, cebes, alls, tomates.

Rebotons, Rebotovadeu, Redeu, Recollons!! : Exclamacions grosseres que s’utilitzen per expressar irritació, admiració o entusiasme.

Recapte [rekápte] (recabte): (olla), plat cuinat compost de pataques, fesols, cardets , mitja pota, un tros de morro de bacó, collet, un bracet tendre de corder, un tros d'esquinàs, un tros d'orella, botifarres seques, cansalada viada, oli d’oliva i sal, i es bull tot unes dos o tres hores a foc molt lent.

Allò que queda de menjar d'una menjada per una altra, més especialment, la part sobrera del dinar i que serveix per a sopar, quan el dinar ha estat d'olla, o siga, pataca i llegums amb carn i botifarra. Recaptació D.Ben.

Olla Recapte

V.Cuina

Preparació:

Es posen a remulla els fesols la vespra del dia anterior. Es posen els ingredients (pota de bacó, tros de morro, tros d'orella, un os d'esquinàs, un bracet tendre de corder) i es fica al foc fins que arranca a bullir. A continuació es neteja de la bromera. S'afegix un bon xorritó d'oli d'oliva. Es deixa coure durant unes dos hores.

Quan està cuit es fica la pataca a tallets i uns cardets. Per últim es fiquen les botifarres (una per persona) i un tros de cansalà vià. Es rectifica de sal.

Rector [retó] (capellà)-Que dirigeix la parròquia. Ex. “Lo senyor retor”

Recuina: Habitació annexa a la cuina on es troben els atuells i estris (escurador, canterer, etc..). PVB

Redell- Redeu: Exclamació d’ira.

Redó [reðó] (rodó)- Redolí (rodolí): Objecte de figura circular. Joc tradicional dels xiquets.

Regall: Aigua que surt d'un ullal, pou o font d'aigua i que corre per la superfície del terreny. (En Catí està els Regalls).

Regnes: Cadascuna de les dues corretges de la brida amb què es governa la cavalcadura.

Reigirar (regirar) [reiʒiɾá] : moure els ingredients d’un topí, cassola, perol o d’altre recipient per cuinar perquè es mesclen bé i no s’agarren al recipient ni es socarren.

Reijola [reјʒɔ́la] : (rajola)- peça cuita d’argila, de forma plana, rectangular, compacta, de poca grossària, que serveix de material de construcció de parets o paviments.

Reixos[réјʃos]: plural de rei; la nit del 5 de gener. Són típiques de Catí les foguerades dels reixos que es fan amb argelagues davant de les cases que hi han xiquets que esperen rebre regals dels mags d’orient. Veure argelaga.

Rella[réʎa] : peça de ferro tallant per un cantó i amb un mànec o coa per l’altre, pel qual se subjecta al dental de l’arada, i serveix per a penetrar dins la terra i obrir els solcs. V.Bat

Rella

Rellampec[reʎámpek]: (llampec). Anterior al tro; llamp: descàrrega elèctrica que es produeix entre dos núvols, entre diferents parts d’un mateix núvol o bé entre el núvol i terra. D.Maest

Rellissar[reʎisá]: Relliscar. D.Maest

Rellonge [reʎɔ̞́ɲʤe] (rellotge): instrument destinat a comptar el temps i assenyalar l’hora que és.

Rem[rém]: 1) Negoci, ocupació. "Quin rem porta aquest home! 2) Comboi. "Anirem d’excursió, el meu fill porta un rem.." . V. Bat.

Remei [raméј]: Solució satisfactòria.

Reng [réŋk]: Filera. PVB

Renec[renék]: Paraula mal sonant o de maledicció.

Rengló: ratlla de lletres, paraules o frases d’un escrit, escrits en línia recta.

Repixar [repiʃá]: Borrimejar. Ploure una pluja molt fina.PVB

Repost [reβɔ̞́st]. Dependència d’una casa per a guardar comestibles.

Retortilló: Torcedura de peu.

Revés [ravés] - Al revés: Al contrari. També és una bufetada amb la part externa de la mà. "Et fotré un ravés..".

Revolic [reβolík]: Conjunt de coses revoltes i desordenades.

Ribàs: Marge amb molta pendent.

Rinyó [riɲó] (renyó, ronyó). Parell d’òrgans que produeixen l’orina.

Riscla: Estella a la pell. D.Maest. D.Ben.

Riscle [rískle] (rascle): instrument compost d’un mànec molt llarg que a un extrem porta pues de fusta o de ferro, que serveix per a arreplegar espigues al segar, herba o palla a l’era. V. Bat.

Forca, riscle (burro), aixada, llaona

Risp/rispa: persona esquerpa, intractable. També en animals: "Quin gat més risp!"D.Maest.

Rodet: peça de forma circular que, unit a les cavalleries mitjançant un eix transversal, donava voltes a l'era per a separar el gra de l'espiga. V. Bat.

Rogall [roɣáʎ]: Inflamació de la gola que fa fer una veu aspra i sorda. D.Maest.

Rogle [rɔ̞́ɣle] (rotgle). Conjunt de persones o animals disposats en cercle.

Roín: (roí), dolent, que no és bo (en sentit material o moral).

Roll: Gran quantitat de líquid (aigua, sang, vi) en moviment PVB

Rollets d’aiguardent V.Cuina

Elaboració:

Posarem en una safeta l'oli, l'aiguardent, el moscatell i el sucre. A continuació, ho treballarem bé i anirem afegint la farina poc a poc fins que estiga ben pastada. Després es trompeja la pasta damunt d'una taula enfarinada fins que la pasta està fina. Quan ja tinguem la pasta a punt, anirem fent boletes i les deixem reposar mitja hora (n'agafem una i amb els dos dits index enmig fem el rollet). Tindrem ja preparada una "llanda" amb oli i anirem depositant-los per portar-los al forn.

Romana: Balança d’origen romà.

Romanes

Romanços[románsos]: Conversa, assumpte, que resulta impertinent o que no interessa. "No em vingues amb romanços, romancer, més que romancer".

Romer[romé] (romaní): Planta (Rosmarinus officinalis), molt olorosa, de branques ramoses i retorçudes, flors blavenques o blanques. Pelegrí.

Romer

Romer (pelegrí)

Romeria: Peregrinatge que en el temps pasqual es dirigeix cap a una ermita de la Mare de Déu o d’algun sant demanant gràcia, salut, pau i pluja per als camps.

Romeria a Sant Pere de Castellfort:

Data de l’any 1321. Abans tenia lloc el 30 d’abril i l’1 de maig. Actualment se celebra el primer diumenge de maig (baixada) i el dissabte anterior (pujada).

Romeria a Sant Pere

Romeria a la Verge de l’Avellà

Romeria a la Mare de Déu de l’Avellà:

Data del 6 d’abril de 1545 en que els catinencs van pujar al santuari demanant la pluja.

Es celebra el primer dilluns de la Pasqua de Resurrecció

La provessó surt de Catí a les nou. A les dotze hi ha una missa a l'ermita del Santuari. Al voltant de les sis, després del rosari, la Romeria rempren el retorn cap el poble on arriba cap a les vuit de la vesprada.

Romiguera [romiɣéɾa] (romeguera): albarzer: planta de tronc espinós i flors blanques, de fruit negre o blavós, comestible, anomenat móres

Romiguera (albarzer)

Ronsal: Cabestre, corda amb què es lliga una bístia pel cap o pel coll per a menar-la caminant.

Ronso, ronser, fer el: no voler fer la feina, retardar-se, fer-la de mala gana.

Rosca: Pasta de forma anular amb ous bullits característic de la Pasqua. PVB

Rosent [rozén] (roent). Calent arribant a produir lluminositat.

Ròssec [rɔ̞́sek]: Cosa que s’arrossega. Principalment carrasca a branca de la foguera de Sant Antoni. Estri de fusta fet a partir d’una escamarra de carrasca a la que se li enclaven unes fustes travesseres, formant una plataforma on es poden carregar pedres per a ser arrossegades. S’utilitza per a transportar pedres amb l’ajut d’un animal de tir que s’enganxa a una anella situada a la part davantera.

Rossegada [roseɣá]: Acció de dur a ròssec- És característica la rossegada de Sant Antoni (cap de setmana més proper al 17 de gener)

Rossegar [roseɣá]: Dur a ròssec alguna cosa. Dicc. Ben

Rossegó [roseɣó]: Tros de pa sec. Xerulita de pa fregit que es posa a les farinetes. PVB

Rossegada de Sant Antoni 2012

S-T-U-V

s-t-u-v

Rostoll[rostóʎ]: conjunt de les tiges de cereals que resten arrelades a la terra després de segar . "A la fam, rostoll". V. Bat.

Rostoll

Rubiol[ruβiɔ̞́ɫ] Bolet blanc per damunt i negre per davall. És comestible. Els millors es troben a les llomes del poble (Serra L’Avellà, Nevera).

Ruc [rúk]: Ase (Veure ase)

Ruera: Conjunt de persones o animals. Gentada.

Ruga (rua): Tros de pa.

Sabatera: Partida de cartes perduda sense fer cap puntuació.

Sabó [saβó]: producte que s’obté per l’acció de la sosa càustica sobre un oli o greix. Varietat: sabó moll (amb pega grega).

Saboc[saβɔ́k]: Fàcil d’enganyar o sorprendre.

Saborija (saboritja) [saβoɾíʤa]: Planta (Satureia hortensis), anual, herbàcia, flors blanques o rosades de calze acampanat; és molt olorosa i s'utilitza per a aromatitzar sopes, olives i altres aliments.

Saborija

Safranòria[safɾanɔ́ɾia] (safanòria, carlota). Planta d’arrel comestible.

Sagal: Xiquet d’edat de 10 a 15 anys aproximadament.

Sagí [saʤí]: Greix d'un animal, principalment el bacó, que es fon i es guarda dins de perols i engerres per a utilitzar-lo en els guisats

Sainete*: Fredor acusada.

Sala de la Vila: Part superior de la Casa de la Vila (S.XV), seu del Consell, dels Jurats i de reunions comunals del poble. (Veure Casa la Vila).

Salera [saɫéɾa ]. Pedra plana de gran format, disposada com si fóra una taula a uns 25 o 30 cm d’alçada que s’utilitza per a donar sal al bestiar.

Sangarrinà- Sangarrina (sangarrera): Gran quantitat de sang.

Santandonada : Festa de Sant Antoni.

Santet: Pegatina. Estampeta.

Sapi!*: exclamació per a fer fugir el gat quan fa alguna malifeta; mix, mixino, mixinet: veu per a cridar-los.

Sarabastall[sarabastáʎ]: soroll fort de persones o de coses.

Saragall[saɾaɣáʎ] (xaragall): Muntó d’arena o pedres menudes que un temporal ha tret a les vores.

Sarauells[saɾaɣwéʎs, saɾawéʎs]: Calçons amples fins els genolls.

Sarauells

Sargantanya [saɾɣantáɲa] (sargantana): Rèptil sauri de xicotet tamany (Lacerta muralis) que fàcilment perd i regenera la coa.

Sària[sáɾia]: (sàrria): recipient d’espart o de palma, d’uns dos metres de llargada, que forma dos bosses, cornitxols, a cadascun dels dos extrems, i serveix, per a transportar fruita, verdures, herba, sacs o fems. D.Ben. V. Bat. PVB

Sària

Sarió[saɾió]: (sarrió): sàrria menuda, de forma rectangular, d’un metre de llarga, usada principalment per al transport de carbó al llom d’un animal, a cada costat de l’albarda i lligat als carrejadors . D.Maest V. Bat.

Sarró: motxilla, bossa de pell que utilitzen els pastors per a portar la berena (Veure morral)

Sarró

Sarrompa[sarómpa] (baldufa). Peça de fusta en forma de pera, que pel cap més prim té una punta de ferro i que enrollant-li un cordell i tirant amb força pren un moviment de rotació damunt la punta i que serveix per a jugar els xiquets. PVB

Sasina(cecina) [sasina] (dial): cuixot sec de ternera.

Sauló [sawló] : Terra argilosa que s’utilitza per a escurar.

Secallós [sekaʎós]: Arbre que s’asseca

Sacsà [saksá] sacsada: Bac. Caiguda. Derivat de sacsejada.

Sacsó [saksó] (saxó): Botifarra grossa.

Safa: Recipient de test o de metall per a posar aigua, netejant-se els mans, cara o peus.

Safareig [safaɾéʧ] : Dipòsit quadrangular, fet de parets d’obra, dins el qual es posa l’aigua per a rentar la roba. També pot utilitzar-se per a regar l’aigua procedent d’un riu, pou o sènia. V. Bat.

Safareig que recull l'aigua d'una sènia al costat mateix de la Font- Vella

Sedàs[seðás]: Teixit més o menys clar de fil de seda, de fil metàl·lic, etc., muntat en un cèrcol de fusta, que serveix per a passar farina, guix, terra, etc. V. Bat.

Sedàs

Segall[seɣáʎ]: cabrit menut, ja desmamat, que encara no ha acabat de créixer. Si és cabrida (primala).

Segar: tallar amb la dalla o la falç qualsevol cereal, el blat, l'ordi, l'herba, etc. V. Bat

Sega amb falç

Segí[seʒí] (sagí): Greix d’animal principalment dels porcs i de les gallines.

Segó:[seɣó] Conjunt de pells de blat mòltes, que se separa de la farina i es dóna com a aliment als porcs, gallines i altres animals.

Sellarda* (rata) : rata molt grossa amb una coa llarga.

Sembrar: escampar per terra la llavor del gra. V.Bat

Sembrar a xorret: sembrar anant davant el llaurador fent el solc i darrere una persona (generalment la dona), tirant la llavor dins del solc. V. Bat

Sèmola : Farinetes de blat, arròs o altre cereal.

Sèmola

Preparació:

Es pose aigua a una cassola. Es fica al foc. Amb un arreu a banda es fa un sofregit d'alls i oli i xirolites. S'aboca el sofregit dins de l'aigua. Quan bull l'aigua de la cassola es fica la sèmola poc a poc (a cullerades). Es deixa bullir uns minuts a foc més lent, regirant contínuament per a que no s'agarre, fins que la sèmola espesse.

Senderi[sendέɾi]: Seny natural. Discreció.

Sènia [sénia]: Màquina per a elevar aigua subterrània, composta d'una roda horitzontal (rodet) amb braçols, moguda per una béstia que volta, i amb la qual engranen les dents d'una roda vertical que en rodar mou una sèrie de cadufos disposats al llarg d'un rest o cadena sens fi, la part inferior de la qual va submergida dins l'aigua del pou on la màquina està instal·lada.

Serp: Ocupa el Barranc de la Masà. Surt quan plou molt i inunda les cases del nord i oest del poble. La darrera volta que va eixir la serp va ser el mes d’octubre de 2000.

Barranc de la Serp o de la Tova o d'Almançà

Serra: muntons que és feïen al mig de l'era a mesura que s'anava agranant amb les boixes i els tirassos. V. Bat

Serreta: mitja canya de ferro, amb dentetes, que se subjecta al cabestre i sobre el nas de les cavalleries. V. Bat

Serrut [serút]: Amb moltes serres. (Catí : Mas d'En Serrut).

Serrutx[serúʧ]: Utensili curt amb una fulla d’acer amb una sèrie de dents agudes subjecta a un mànec, i que, moguda reiteradament cap endavant i cap enrere , serveix per a tallar fusta.

Serverols* (Cerverols) (mocs). Penjoll de mocs.

Ses: Extrem inferior del recte. Cul.

Setrill [setɾíʎ]: Recipient de terrissa, de vidre o de metall, amb ansa a un costat i broc llarg a l'altre, que serveix per a contenir i abocar líquids, principalment oli o vinagre. Setrilleres.

Setrill

Sinaues [sináɣwes o sináwes] (sinagües). Faldetes de davall.

Sinaues

Singlot [siŋglót] (sanglot). Moviment involuntari espasmòdic acompanyat d’un soroll d’aire degut a una contracció del diafragma.

Sinyó [siɲó] (senyor). Tractament de cortesia a les persones.

Sisquera (cast): Sobretot. Cast siquiera.

Sixanta [siʃánta] (seixanta).

Sobrellom : Com la xalma però més alt i llarg. Corretges que van col·locades damunt l’esquena de la bèstia de càrrega per sostenir les altres peces dels guarniments.

Socó [sokló]: saboc

Sobrassada [sofɾasá] : Farciment de carn de porc crua i pastada amb pebre roig, pebre coent i sal, i embotida dins un tros de budell gros.

Sofrasà

Sofregit [sufrigit]: Sofrit. Trossets de verdura (alls, julivert, ceba. tomata) que es fregeixen amb oli i que serveixen per donar condiment a un determinat menjar.

Solament [sɔɫamén]. Fonament. Part d’una construcció situada sota terra i que li serveix de sosteniment.

Solana. Terreny orientat cap al sud (migdia) i que per tant rep molta insolació.

Solatge [soɫáʒe] : Residus de menjar que queden al sòl de l’olla o de la cassola.

Solc[sóɫk]: Cavitat llarga produïda per l’aladre en el bancal.

Soligot[soliɣɔ́t] (serigot): La part aquosa de la llet, separada de la coagulable.

Solispassa: (salpassa): Visita que el retó feia a les cases de la parròquia en el temps de setmana santa o pasqual esqueixant-les d’aigua beneïda i sal. S’aprofitava per recol·lectar per a l’església. Els xiquets anaven amb massoles picant manrubio pels carrers. "Pica massola, que jo te festejo com un tabalejo". "Porta oberta, bona coberta, porta tancà, massolà).

Solsida. Part d’una construcció de pedra en sec (barraca, paret) que pel pas del temps, l’acció i de l’aigua o qualsevol altra causa, ha caigut.

Solsida al Mas de Roblasco

Soll[sóʎ] (Assoll): Lloc tancat de paret on es tenen els bacons per engordir-los. PVB

Soll del Tancat (L'Avellà)

Somanta [sumánta] : pallissa forta, sèrie de cops forts donats per fer mal a algú.

Somerí: Mul (a) de cavall i de somera.

Sompo: persona poc lleugera, amb poca gràcia, vivesa i agilitat.

Sonar: 1) Fer esforç i soroll per treure's el moc; netejar el nas de mocs. 2) Sentir-se un instrument 3) Recordar.

Soqueta: Peça com un guant de fusta que protegia la mà del segador de possibles talls amb la falç o la corbella.

Soquetes

Sorgir [suɾʤí] : Apanyar una roba refent amb l’agulla el teixit trencat.

Sorromostro: Cosa vella, a trossos. D.Maest.

Sòria [sɔ́ɾia]: Rumor, xafardeig, la majoria de vegades poc fonamentat que es transmet oralment.

Sorier/a: Que sorieja; que cerca o transmet sòries; xafarder.

Sort [sɔ̞́ɾt]: tros de terra resultant d’una parcel·lació. (Catí: Les Sorts, Sant Vicent).

Sostovar [sostová]: Tractar amb massa blanor o mirament. Fer blan o tou (pasta, llana..).

Suja[súʤa] (sutja): substàncies que estan entre la pell de les ovelles i la llana i que fa una olor forta i roïna que s’apega a la roba i a la pell dels pastors: olor de suja.

Sovint [soβín] Freqüentment.

Subhasta: Adjudicació al millor postor de les parts dels bous i vaques.

Subhasta 2011

Suriaca [suriáka]: xurriaca: Assot. Compost d’un garrot que a la punta du una tira de pell i serveix per a pegar a les bèsties.

Suriaca (assot)

Tacons: 1) Budells i tripes de corder, bou o xoto fets a trossos, guisats amb espècies. 2) Talons de sabata.

Tacons

Tafarra[tafára]: (Rabasta): peça ampla i corbada, de pell o de fusta, que subjecta l’albardó o altres aparella per darrera passant per davall de la coa de l’animal.

Tafarra- Albardó- Cabestre-Cingla-Ramal

Taleca[taléka]: Bossa a manera de sac, però de millor tela destinada a transportar cereals, llegums o altres coses. V. Bat.

Talecada [taléká]: Trompada forta.

Talibòs: 1)tronc gros d’un arbre o arbust per a posar-lo al foc; 2) que no entén res, que és dur de mollera.

Taló [taɫó] m. Cep o part posterior de l’aladre, que rossega per terra en llaurar.

També [tamé]: De la mateixa manera.

Tancat: Tros extens de terreny no cobert, voltat de paret, de bardissa o d'un altre obstacle que n'impedeix l'entrada o la sortida, i destinat a conrar-hi arbres o a tenir-hi animals.

El Tancat (L'Avellà)

Tapanta: davantal de cuiro que porten els ferrers i també el portaven els borregos nugat a la panxa per evitar la penetració a les femelles. V. Bat.

Tapanta i esquellots

Taraganya[taɾaɣáɲa]- (Teranyina). Fils que fa l’aranya

Tarirot* (Tar-tarot): Botarate.

Tarró [taró] : (torró): massa feta d’ametlles o altres fruites seques i mel o sucre, i presentada, normalment, en taules o barres rectangulars – Ofici: Tarroner (torroner). V.Cuina

Tarró

Tarró: Sucre, Aigua, Mel, Clares d’ou, Ametla Es cou el sucre i la mel amb aigua. A meitat cocció s’afegeixen les clares i al final les ametles tostades . Si és per a fer pastilles hi a que vesar la pasta en un motlle i tallar-la abans que esta es refrede del tot. Si és per a fer tortades cal agafar la pasta en forma de bola i estendre-la damunt d’una neula rodona i recobrir-la amb una altra neula per damunt.

Massapà: Es cou el sucre amb aigua i la glucosa. Quan està fet el xarop se li mescla l’ametla molta i els rovells cuits dels ous prèviament amb sucre. A continuació es vesa la pasta en el motlle i es deixa reposar durant un dia per a tallar a continuació

Guirlatxe: Es remou el sucre amb la llima, vinagre i la mantega A poc a poc fins que el caramel estiga líquid per a mesclar les ametles prèviament tostades. A continuació s’estén sobre una neula la mescla i, abans de refredar-se, es tallen les pastilles amb un ganivet.

Tascó [taskó]: Peça que permet que la rella tinga la inclinació adequada en la llaurada. Peça de ferro en forma de falca que s’utilitza per a enclavar a les escletxes de les roques amb l’ajut d’una maça o un mall i així poder-les trencar. V. Bat.

Tat: (vul) Reducció de virtat (veritat), usada per a demanar la conformitat dels demés amb allò que s’acaba de dir. Ex. "Tat que és així?".

Tatos, fer: Assomar-se i amagar-se.

Tau [táw], Fer el: Fer el bobo.

Taulell[tawɫéʎ]: Taula llarga i alta damunt la qual els botiguers mostren els seus productes als compradors.

Teia[téa]: Tea. Tros de fusta resinosa usat per fer claror o encendre el foc.

Templat/templada: De bon veure. Ex.- "Quin xic més templat!"

Terrat [terát]: Zona de la casa o mas situada al primer o segon pis que permetia guardar o emmagatzemar productes del camp (panís, blat, raïm, cebollins, etc..)

Tete/teta (fam): Germà, germana. En Tírig diuen "mano", "mana". Xiquet/xiqueta.

Teulada [tewɫá]: Coberta d'edifici feta de teules posades ordenadament

Timó m. Peça de l’aladre que, fixada a la cameta, la uneix al tir (Veure parts aladre).

Timonet (timó, farigola): Planta (Thymus vulgaris); És un arbust molt aromàtic, de tronc tortuós i molt ramificat, fulles oblongo-lanceolades o linears, i flors rosades o blanquinoses (timó mascle); és planta apreciada per a aromatitzar el menjar.

Timonet

Tinella [tinéʎa] : peça de l'aladre que enganxat al dental i cameta fa contrafort (Veure parts aladre). V. Bat.

Tiràs [tiɾás]: Eina de fusta que s’utilitza en l’era per separar la palla del gra. Consisteix en un tros de fusta plana fixada transversalment a l’estrem d’un mànec llarg. Riscle. V. Bat.

Tisells*: Fustes de roure que sostenen la teulada. V. Bat.

Toll [tóʎ]: Bassal d’aigua. D.Maest. V. Bat.

Tonell: Bota grossa, cilíndrica, que pot contenir entre 200 i 500 litres de vi o licor.

Topetar (Topar): Trobar impensadament o sense intentar-ho. . D.Maest.

Topí [topí] (tupí): Olla xicoteta amb una ansa o dos, ventruda i de coll i base estrets. Es diferencia de l’olla que no rep la calor pel cul sinó pels costats. V. Bat.

Torn [tóɾn]: Una roda de filar, muntada en pla vertical sobre un peu, que feia girar el fus a gran velocitat. El fil es torçava i s'enrotllava en un cantó enfilat al mateix fus facilitant la tasca de la filatura. Va aparèixer a l'edat mitjana.

Torn de filar

Tornar solsides o portells. Treball de manteniment de les construccions de pedra en sec, consistent en refer amb la mateixa tècnica constructiva els trossos caiguts o deteriorats.

Solsida tornada al Mas de Conill

Torrelló: Núvols grossos de desenvolupament vertical que porten tronades, llamps i trons i forta pluja. Persona o animal molt gras.

Torreta, A la : Dur a algú sentat als muscles.

A la torreta

Torrolla: És el passador de la cinta o collar que subjecta l'esquella al coll de l'animal. Solia ser de fusta de ginebre i li solien treballar algun dibuix.

Tosca [tóska] (pedra): Producte volcànic esponjós molt lleuger, semblant a una esponja. També s'anomena pedra tosca, i els seus trossos, porosos i rasposos, s'usen per a pelar els porcs morts.

Tòtil [tɔ́tiɫ]: Cur d’enteniment.

Tova [tóβa]: Rajola gruixuda i de grans dimensions, generalment de fang cru, assecada al sol, i que serveix principalment per a fer parets, sòls i voltes de forns, fogons i xemeneies. En Catí trobem la Tova (Del Prigonet Trencat al poble). (Veure Serp).

Tràfec [tɾáfek]: moltes acció i moviments alhora.

Traiga [tɾáјɣa]: anella de fusta que subjecta el jou al camatimó de l’aladre. Budell farcit de botifarra o de xoriç. V. Bat.

Traiga

Trava [tɾáβa]: trossos de corda que es lliguen a les mans deles cavalleries perquè no caminen molt. V. Bat.

Trell* (trenc): Forta trompada al cap amb hemorràgia externa.

Trencatafarres*: Costera prop de la Nevera per on passa la romeria de Sant Pere. De tant empinada que es a més d’un animal se li ha trencat la tafarra.

Trespon (traspon): Imperatiu del verb traspondre [tɾespɔ́ndɾe] : "Trespon d'ací!" (Ves-te’n d’ací).

Trespondre[tɾespɔ́ndɾe]: anar-se’n sense entretindre's.

Tretzenaes *(tretzenades): Forma de pronosticar el temps que farà durant l’any següent. Comencen el 13 de desembre i acaben el sis de gener. Cada dia representa un mes de l’any següent. Hi ha una tretzenada a l’endret i una altra a recules. El dia Nadal (25 de desembre) no es compta.

Triança[tɾiánsa]:Forca de sis pues. V. Bat.

Pala-Forca-Barret-Triança

Trill [tɾíʎ]: Instrument per a trossejar la palla damunt l’era. Trilladora. V. Bat.

Trill

Tripons: (Testicles). Cadascuna de les dos glàndules genitals masculines de l’home i de molts d’animals.

Trola* (mentida)- Trolero (mentider).

Tropell [tɾopéʎ]: Persona poc cuidadosa, que no es fixa en res.

Truita[tɾúјta] : ous batuts fregits a la paella amb oli, una volta cuit d’un costat, girant-lo i coent-lo de l’altre costat; truita de pataques: els ous batuts i mesclats amb les pataques tallades a trossets menuts i fregit tot junt a foc lent. V.Cuina

Truita

Truita de Guixassos:

Ingredients: 1 ou, 1 cullerada de guixassos, aigua, oli, sal

Preparació: Mesclar l’ou, els guixassos, la sal i un poc d’aigua i remenar. Ficar oli a una paella i quan estiga calent afegir la mescla. I deixar quallar primer per un costat i després per l’altre.

Truja[tɾúјʒa]: Femella del porc destinada a criar.

Trull [tɾúʎ]: Premsa de vi on es disposa el most per a que fermente.

Trull amb els cofins

Tufo(cast) (tuf): Olor desagradable, sobretot de cosa rescalfada, fermentada, mig cremada.

Ullal [uʎáɫ]: 1) Dent canina; dent aguda situada a cada costat, entre les incisives i les molars. 2) Lloc on brulla aigua subterrània.

Ullals

Ullastre [uʎástɾe]: Olivera borda

Vaca [báka]: Taca vermellosa que surt a les cames del que s’escalfen molt de temps a la vora del foc. D.Maest.

Vaqueta [bakéta]: Caragol de closca blanca molt apreciat (Plat típic: llagostins amb vaquetes).

(Pilar Climent)

Vaquetes amb llangostins

Preparació:

Les vaquetes han d'estar prèviament 24 hores com a mínim a remulla. Posteriorment es renten amb aigua 4 vegades. Una vegada rentades, s'enganyen, es bullen al mínim foc fins que trauen una escuma blanca. Amb una escumadera es retira l'escuma i es tira. Quan bull es tira sal a l'aigua i es deixa reposar 15 minuts. A continuació es trauen els caragols i es deixen refredar.

Sofregit:

En una cassola de test es tiren de dos a tres cullerades soperes d'oli d'oliva, una cebeta trinxada, la tomata ben trinxada,, tres llagostins durant dos minuts (després es trauen). S'afegeix 1/4 de litro del caldo dels caragols, un pessic de sal i un grapat de taquets de pernil.

Es deixa de 10 a 15 minuts a foc lent, remenejant-lo. A continuació s'afegeixen els caragols i tots els llagostins al damunt.

Es deixa a foc lent durant uns 20- 25 minuts amb la cassola tapada. I que aprofite!

Vedaler (antic): Guardes que custodiaven el terme de Catí (V. Puig). Guardià d’un lloc encarregat d’impedir que entren o que facen mal ús (DCVB).

Vedat: Glotis. D.Ben.

Velló [beʎó]: Porció de llana d’ovella. D.Maest V. Bat.

Vencill [bensíʎ]: lligall fet amb un manoll de cames de centeno o d’un altre cereal, amb espart, etc, per a lligar garbes, feixos d’herba, etc. D.Ben

Garba nugada amb vencills

V-X

v-x

Vent [bén]: Moviment de l’aire. Vents de Catí (Est: Llevant - sud: valencià, abuidassacs -oest: ponent - nord-oest: cerç). També vent de dalt (cerç), de baix (sud, est). En Catí està el Mas del Vent.

Mas del Vent

Ventar [bentá]: separar el gra de la palla mitjançant forques i pala amb l'ajuda de l'aire. V. Bat.

Ventar

Ventre[béntɾe]: Panxa

Verderol: [beɾðeɾɔ́ɫ] Pardal (Chloris Chloris), que té el plomatge verd groguenc i canta molt bé.

Verderol

Verdim*: Herba que recobreix el sol. Dim. De verd.

Vereno[beɾéno]: (vulg.,cast.) (verí). Substància que introduïda en l’organisme pertorba greument la salut o pot causar la mort.

Verma [bέ̞ɾma] (verema): collita dels raïms; el temps en què es fa. D.Maest.

Verre [bέ̞ri] (porc mascle no castrat).

Veure [vóɾe]: Percebre la imatge dels objectes amb el sentit de la vista.

Via(fer) : anar de pressa.

Vidriola [biðɾiɔ́la] (vedriola): (guardiola): recipient tancat, generalment de test, amb una xicoteta obertura superior per on s’hi introdueixen monedes per a guardar. D.Ben. PVB

Vila (casa de la): Edifici emblemàtic de Catí, antic ajuntament, construït entre 1417 i 1437. (Veure Casa la Vila).

Vilero (dial): (Teuladí). Pardal (Passer domesticus) que viu a les teulades de la vila.

Vilero

Vimen [bímen]: Planta molt flexible que serveix per a la confecció de cistells. PVB

Vinblanc (vimblanc): Moscatell. Vi molt dolç que s’extrau del raïm moscatell.

Vinyígol* (antic): Guardià de la vinya. (V.Puig)

Vinvar [bimbá]: Minvar.

Vions [bións] : Faldetes interiors (“refajo”). Falda de llana o de cànem amb ratlles que les dones portaven per davall del vestit.

Vions

Viri*: Nervi. D.Ben.

Virmen [bímen] (vimen). Rama de plantes del gènere Salix que és molt flexible i serveix per a la fabricació de cistells i altres recipients de taules i cadires.

Virugi*: Vent molt gelat.

Vosaltres, nosaltres [vátros] , [nátros]

Vritat- Virtat [biɾtέt]: (veritat): Adequació entre allò que es diu i la realitat d’una cosa.

Xafarder[ʧafaɾðé]: sorier, curiós. Verb: xafardejar.

Xalera[ʧaɫéra]: acció de xalar. Diversió. Acció que causa plaer.

Xalma [ʧáɫma] : Coixí de cànem o de tela de sac, replè de llana per la part que toca a l’esquena de la bèstia i de palla llarga per les parts que pengen dels costats i que, subjectat amb una cingla i provist de pitral i de tafarra serveix per a dur càrrega o cavalcar en burros o matxos. V. Bat.

Xalma

Xansa [ʧánsa] (xanxa): Burla; cosa dita per riure o per burlar-se. Gracieta.

Xaparrut: Baix i ample.

Xapó[ʃapó]: Aixada més ampla que l’ordinària i al mànec corbat i més curt que serveix per a cavar o replegar terra.

Xapurrejar: Parlar imperfectament una llengua.

Xarnego [ʧaɾnέɣo]: Persona de llenguatge castellà resident a comarques catalano-parlants i que no s’adapta.

Xaruga[ʧaɾúga]: Arada de ferro amb pala lateral que requereix enfonsar molt. Xeruga.

Xascat[ʧaskát] : sorprès inesperadament; Ex: "t’has quedat xascat".

Xasco [ʧásko]: sorpresa per un esdeveniment advers o inesperat.

Xeic [ʧéјk]- Xeica [ʧéјka]- Xec- Xeca- Xaic: (Xic- xica): Les formes xeix, xec s’usen només en vocatiu, es a dir, per a dirigir-se a la mateixa persona a qui es vol donar el nom de xic. Ex.- "Acabem-ho, xeic, que si no ens embolicarem".

Xicuelo (cast): Xiquet, nen menut i també en sentit despectiu.

Xino-xano*: caminant a poc a poc.

Xirinelo*: Paraula utilitzada en l’expressió "Més content que un xirinelo" (Molt content).

Xirnàs : Ferida xicoteta, no greu, feta de qualsevol forma.

Xirolites (Girolites): Trossets de greix, pa o cansalada fregida, que es ficaven als guixassos, sèmola i farinetes en general. Els de pa també es deien rossegons.

Xiton!: calleu! Ex: "Xiton, que la gata pon".

Xixa*: tot tipus de carn en llenguatge infantil . Poca xixa (poca gràcia).

Xoriç- xoris [ʧoɾís]: Llonganissa, farciment de carn magra amb pebre, que es menja cru.

Xorissos

Xorrit [ʧorrit]: raig d’oli que es posa per a preparar un plat o que cau sense voler; raig d’altre líquid que cau fora del lloc convenient: "no fages xorrits".

Xorrera: Gotera o raig que cau per una canal, per un forat de la teulada, etc. PVB

Xoto [ʧɔ̞́to] (xot): Mascle de cabrum fins que té un any d’edat.

Xoto

Xulet [ʧuɫét] (xiulet): So que es produeix fent sortir l’aire forment per la boca. Instrument per a xiular.

Xulla [ʧúʎa]: Costella principalment de corder, però també de cabra, boví o de bacó

Xulles

Xumar [ʧumáɾ] : Traspassar un líquid pels porus d’un recipient. D.Maest

Xumenera [ʃumenéɾa] : (xemeneia): conducte per on surt a l’exterior el fum d’un foc, d’un forn, d’una estufa. Fumeral. D.Maest

Xuplar [ʧuplá]: Aspirar dins de la boca algun líquid. D.Maest

Era de Víctor de Sucarró

Màquina de batre en Rotonda de Sant Josep

Eines al Mas Vell

Acsiomo* : brut. Del llatí "ecce homo"

Aixada [aјʃá]: utensili que consisteix en un ferro d’acer, pla, acabat en tall, que serveix per a cavar o arrabassar, per l’altre costat hi ha el rastell, que serveix per a tallar, i que té un forat al mig per on passa un mànec de 70 a 90 cm. de llarg. V. Bat

Aixadella[aјʃaðéʎa]: utensili més menut que l’aixada i que consisteix en una fulla de ferro llarga i estreta, de dos a tres cm. d’ampla, d’uns 25 cm. de llarg, que a una part té tall i a l’altre un forat per on passa un mànec curt de fusta, i serveix per entrecavar. V. Bat

Aixadó[aјʃaðó]: Entre l’aixadella i l’aixada. V. Bat

Alforges [aɫfɔ̞́ɾʤes]: conjunt de dos sacs formats d’una sola peça llarga de roba doblegada pels dos extrems i cosida pels costats que posades sobre els muscles d’una persona o l’esquena d’un animal pengen un sac a cada cantó.

Argadells [aɾɣaðéʎs]: compost de quatre cistells de vímets o de cèrcols, que es posen dos a cada cantó de l’albardó del matxo o burro i que serveixen per a portar cantes d’aigua. V. Bat D.Maest

Arrop [arɔ́p]: Most de raïm, espessit per ebullició i evaporació

Preparació:

Es bull el suc del brescam de la mel i la carabassa. També ha de bullir a foc molt lent fins que es quede reduït a la meitat. (Es poden afegir crostes de taronja o de meló o de carabassa groga)

Arrova [rɔ́vɛ]: (rova): unitat de pes equivalent a 10,4 quilograms (10 kg modernament), unes 30 lliures (3 lliures= 1kg).

Arruixar [aruјʃá]: (dial.) ruixar: remullar una cosa tirant-li el líquid a gotes o a raig prim; mullar, banyar

Asclar [asklá]: trencar a trossos la llenya, fer-ne ascles.

Ataüllar [atauʎá]: mirar, observar atentament.

Barandat [baɾandát]: paret prima, feta de rajoles i algeps, que separa dos habitacions . D.Maest

Bassa [bása]: Cavitat feta en el sòl, al descobert, per a l'arreplega d'aigües pluvials, usada per a abeurador, llavador, etc. D. Bat.

Bassa del mas de la Cabrida

Bàssia [básia]: recipient de fusta o de goma amb dos anses per a pastar guix, ciment, etc.

Bassiol [basiɔ́l]: : menjador de fusta o de pedra dels bacons, gallines, i altres animals de corral. D.Maest D.Bat.

Bast [bást]: Aparell molt paregut a l'albarda, però amb els coixins molt mes tous, i amb la particularitat que la llana està a cara vista per a adaptar-se millor al llom de la cavalleria, usant-se per al transport pesat. D.Maest

Bastida: Andami dels obrers de cases. D.Maest

Batall: Peça en forma cilíndrica que fa sonar l’esquella. D.Bat

Boixar [boјʃà]: camp de boixos. En Catí tenim el Boixar (entre l'Avellà i el Fenassar)

Boç [bós] : lligat de corretges, de corda o de fil d’aram, que es posa envoltant la boca dels gossos perquè no mosseguen. Bocal. D.Maest

Borrassa [borása] : peça de roba vella, com un llençol gran, que es fica baix dels arbres, per arreplegar-hi ameles, olives, etc que es fan caure amb una verga; ara es fan de plàstic.

Brancal: [bɾaŋkál] escaló de la porta d’entrada a les cases

Bres [brés] llitet de fusta que es pot gronxar, i serveix per dormir els xiquets menudets.

Bresca [bɾéska]: panell de cera format de cel·les hexagonals, que les abelles fabriquen dins el rusc per dipositar la mel. Teixit del braguer d’una cabra o una ovella.

Brescam [bɾeskám]: conjunt de bresques.

Brisa [bɾíza]: residu sòlid que queda del raïm després de xafat o premsat, format per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol, al qual s’ha llevat el most . Es pot destinar a altres usos, com ara menjar per al bestiar, adob i combustible.

Brulla[bɾúʎa] : herba primerenca que creix en quantitat, molt verda.

Brullar [bɾuʎár]: Sortir líquid (aigua d’un ullal). D.Maest

Brullar-se [bɾuʎárse]: Fer-se brull la llet. Separar-se la part formatjosa i la part líquida de la llet.

Brumit: Brunzit. D.Maest

Cabeça[kaβésa] :tall subterrani (bulb). Ex."cabeça d’alls"(6-8 alls).

Cabeçó [kaβesó] : Conjunt de correges que subjecten el cap de la bèstia i li tapen els ulls per estirar del carro.

Cabestre [kaβéstɾe] : corda o correja que es lliga al cap d’un cavall o matxo per subjectar-lo. V.Bat D.Maest

Cabiró [kaβiɾó]: Biga de fusta que col·locada de través sosté la coberta o la teulada. V.Bat D.Maest

Cabra [káβɾa]: : Els ramats dels masovers solien ser de cabres. Les tenien per la cria i venta dels cabrits. Quan es morien, per velles o malaltia, la carn servia d'aliment i de la pell en feien bótes de vi, bots i peces de roba de cuir. (Veure carn masovera)

Canella [kanéʎa]: 1) os prim de la cama, i la part més prima d’aquesta; 2) planta aromàtica per a cuinar.

Càrrega [káreɣa]: 1)unitat de mesura; de vi o d’oli: uns 120 litres; de cereals, de carbó: uns 120 quilos; 2)quantitat de coses que porta un animal.

Carrejadors [kareʤaðós]: aparell format de dos barres paral·leles d’un metre de llargària, unides per dos travessers d’un pam i mig, que es posa damunt l’albardó d’un animal i serveix per al transport de garbes, rames, sacs, banastos, taleques i altres. V.Bat. D.Maest

Carretell [karatéʎ]: Recipient de fusta de forma quasi cilíndrica, amb els costats composts de taules corbades i unides per cèrcols de fusta o de ferro, per guardar el vi. V.Bat.

Cascall [kaskáʎ]: 1)pedres soltes i menudes que hi ha als bancals i als pedregals. 2) Pedra i granís.

Cingla [síŋgla]: faixa, corretja o corda per a assegurar l’albarda per davall del ventre de l’animal. V.Bat

Cingle [síŋgle]: roca o tros de terreny vertical que forma un precipici, generalment allargat, al cim o en el pendent d’una muntanya.

Cofí [kofí]: recipient d’espart, de forma redona i molt pla, dins el qual es posa la brisa dels raïms o la sansa d’oliva per premsar-les. (Veure trull)

Collera [koʎéɾa]: la porten els matxos per a llaurar en parella, per a batre. És de fusta amb llana o de pell, replenada amb palla o altra cosa. Per a un animal es deia colleró.

Corbella [koɾβéʎa] : objecte de fulla de ferro acerat, corbada, posada al cap d’un mànec, per a segar herba, menys corbada que la falç.

Corca [kɔ́ɾka]: Corc de la llenya. PVB

Corcó [koɾkó]: Corc,1) insecte de vàries espècies que rosega i destrueix cereals, fruites, fusta, etc; 2) persona que es queixa de tot. Femení: corcona.

Corder [koɾðé]: És l'homònim del cabrit per l'ovella.

Corfa [kɔ́ɾfa]: Part exterior i dura d'un vegetal, d'un fruit, d'un llegum, d'un ou, etc. D.Maest

Crebassa: [kriβása] Clivell o obertura produïda en el cos en mans o peus pel fred o altres agents.

Cresol [kɾezɔ́ɫ]: gresol: recipient amb oli i metxa per a fer llum. V. Bat.

Criva [kɾíβa]: Garbell. Utensili circular amb el fons ple de forats iguals que serveix per a separar el gra de la palla i de les pedres. S’utilitza pel batre o per porgar gra, llegums (Veure garbell) (Imatge en carrejadors). V. Bat.

Crivar [kɾíβár]:: . passar per la criva per netejar o porgar

Dropo [dɾópo]: peresós, que no li agrada treballar, malfeiner.

Dula [dúla]. Servei de pastura en devesa comunal dels animals de bestiar gros (equins, bovins). En Catí es preferia el nom de Bovalar o devesa. D.Maest

Empelt [empέ̞ɫt]: part de tronc de cep amb un o més borrons que s’introdueix sobre el portaempelt

Empeltar [empeɫtá]: acció d’ajuntar dos o més parts (tija, tronc, branca, etc) de plantes diferents de manera que el conjunt es comporte com una sola planta.

Empixumar*: Regar la terra amb el pixum dels animals

Empollar [empoʎáɾ]: Estudiar assíduament

Enganyifa [aŋgaɲífa] : Acció enganyosa

Engerra [aɲʤέra]: Vas gran de test, envernissat per dintre i per fora, amb la part d’enmig (ventre) molt més ampla que la inferior (cul) i que la superior (boca), sense coll o amb coll molt curt, amb anses molt menudes que serveix per a tenir-hi oli, aigua, vi, olives . D. Maest.

Engerreta [aɲʤεréta]: engerra menuda per a guardar en oli el llomello fregit (frito).

Era [éɾa] : Espai de terra, generalment rodonenc, de deu a trenta metres de diàmetre, damunt el qual es posen els cereals o llegums per batre'ls i separar la palla del gra. V.Bat

Erm [éɾm]: tros de terra que no es treballa.

Fenoll (fonoll): Planta (Foeniculum Officinale) aromàtica freqüent en els camps.

Ferraja*: mescla de cereals amb palla per alimentar als animals. D.Maest

Ferramenta: Dentadura Eina. D.Maest.

Forc [fóɾk]: 1) mida equivalent a la distància entre els extrems dels dits polze i índex estirats al màxim (15 cm), formant angle recte 2) forc d’alls(100 cabeces d’alls)= dos cames d’alls(50 cabeces d’alls): rastre o trena d’alls.

Forca [fóɾka] : instrument format per un pal de fusta acabat per un extrem en tres puntes, que serveix per a alçar o regirar la palla, l’herba, etc., especialment en les operacions agrícoles de ventar a l’era i d’apilar la palla o l’herba. V.Bat

Fre: Instrument de ferro al qual es lliguen les regnes, i que es col loca a la boca de les bèsties cavallines de transport per a subjectar-les i menar-les.

Furga [fúɾɣa]: cuc que viu davall la terra molt profitós per als bancals.

Furment [foɾmént]: De pressa

Garranda [garánda]: lleguminosa per als animals

Garrotera [garotéɾa]: corda grossa que passes per dalt de la càrrega per nugar-la bé. Metxer. V.Bat

Gitar-se [ʤitáse]: posar-se al llit o ajeure’s a qualsevol lloc per dormir o descansar. Follar

Gleva [gléβa]: Terra grossa i cohesionada per les arrels de les herbes, que s’alça llaurant, cavant, etc V.Bat

Golfes: Cambra situada en el pis més alt, immediatament davall de la teulada. Cambra o falsa en el pis més amunter de les cases (Veure parts del mas).

Cabiró [kaβiɾó]: Biga de fusta que col·locada de través sosté la coberta o la teulada. ***V.Bat* *D.Maest***

Ferraja: mescla de cereals amb palla per alimentar als animals. D.Maest*