Ajuntament de Catí
opcions Op1 Op2 Op3 Op4 Op5 Op6 Op7 Op8 Op9 Op10 Op11

VILA DE MERCADERS

 

Catí, esplendor del gòtic:

          Són importants per a Catí els segles XIV i XV quan gràcies a l'abundant ramaderia i al comerç de la llana amb la Toscana (Itàlia), la Vila va experimentar un gran auge econòmic, fet que li va permetre de proveïr-se de servicis, així com de magnífiques construccions que avui en dia encara perduren. Esta exportació es va veure afavorida en les mesures de gravamen imposades al preu de la llana a l'Anglaterra que van millorar la posició de les llanes espanyoles. També el fet de que l'antic Regne de València pertanyia a la Corona d'Aragó, a l'igual que les regions de Nàpols i Sicília, contribuint d'aquesta manera a l'establiment de rutes de mercaderia llanar des dels ports valencians als italians. Aquesta activitat es manté fins el segle XVII quan la llana es va veure substituïda per la seda i altres matèries sintètiques.

Cases senyorials:

 

Palau de Sant Joan- Casa Miralles (Segle XV): 

            Fou contractada pel ric mercader i notari Ramon de Santjoán. De gran bellesa destacant els artístics finestrals. Digne de figurar en la representació d'edificis notables d'Espanya en l'exposició internacional de Barcelona de 1929. Constitueix una de les millors mostres d'arquitectura gòtica civil palaciega de la Comunitat Valenciana.

        

            Casa de Joan Spígol (Segle XV):

            Edificada per encàrrec del cèlebre mercader Joan Spígol, personatge que va comprar la Capella de la Passió per a convertir-la en la Capella dels Spígol. Fou decorada pels seus marmessors amb el famòs Retaule de Jacomart o de Sant Pere i Sant Llorenç, màrtirs.

 

 Casa dels Sans

(Segle XVII):

            Fou propietat de la famosa família dels Sans, que en 1667 va entroncar amb la dels Lleons de València. La seua portada està decorada amb dos hipògrifs (mescla de lleó i aguila).

 

          

             Casa dels Montserrat (Segle XVIII):

            Casa de la distingida família, d'origen català, dels Montserrat. Conserva unes reixes artesanes a la part posterior que dóna al carreró i una escala central quadrangular amb cúpula.

 

Casa Geroni Martí 

(Segle XVI):

            Situada al Carrer Major, destaca en la seua façana un escut amb forma de mà amb la data de 1630. Construïda per un notable mercader, militar i notari catinenc. Va fundar un graner en la població i vàries fundacions.

 

 

           

Casa del Delme (Segle XIV):

            És una torre edifici de grans proporcions que en els seus orígens, a més de funció defensiva, deuria ser el lloc on s'arreplegava el delme o "diezmo" de les collites per al senyor de la vila. També va ser seu de les reunions del Consell fins que es va construir la Casa de la Vila.

 

            

                Casa Hospital (Segle XIV):

                Dedicada a Santa Maria i als Sants Cosme i Damià. L'any 1321 en un testament d'Arnau Segarra aparéix un legat atorgat per a la fundació de l'hospital.

 

Retaule de Jacomart, joia de l'art medieval:

                Espléndid retaule de Sant Llorenç i Sant Pere de Verona creat pel célebre artista valencià Jacomart, pintor de càmara del Rei Alfons el Magnànim. Fou contractat per Ramon de Sant Joan, marmessor de Joan Spígol a la seua mort, per decorar la seua capella. Es tracta de la única obra documentada de Jacomart (Jaume Baçó).

 

              

A Catí tots són peraires, tradició secular i singular:

                Peraire/pelaire/paraire: Persona que es dedicava a qualsevol de les operacions a que es sometïa la llana des de que era cardada fins que es convertia en fil. El peraire exercia d'element empresarial i directiu. Comprava la llana i la donava a treballar i s'encarregava de la seua comercialització.

                Aquesta indústria fou origen de l'important i prestigiós comerç de Catí durant els segles XIII al XVI que exportava directament als mercats italians, consolidant una sèrie de famílies senyorials de gran fortuna i que van construir cases palaciegues en Catí que avui en dia encara no podem deixar d'admirar.