ERMITAS DE CATÍ

        Catí es uno de los pueblos con más ermitas esparcidas por todo su término.  Están la capilla de Sant Vicent Ferrer, el santuario de la Virgen de l'Avellà, y las ermitas de Santa Anna, Sant Vicent, el Pilar y Sant Josep.

ERMITA VIRGEN DE L'AVELLÀ

       La ermita de la Virgen del Avellà en el Balneario o Santuario del mismo nombre se encuentra a 5 kilómetros de Catí en la parte occidental de la Sierra de la Avella (a unos 950 m de altura sobre el nivel del mar ) al Norte del Tossal de la Nevera (1286) y de los campanario en la conocida desde antiguo como la Sierra de Prunella o de en Bodega.

Cartografía: Mapa Topográfico del Ejército: 30-21 (545).

Morella. E: 1: 50.000 Longitud: 7454 Latitud: 44879'5 - Cota s.n.m: 950 m en el balneario y 1080 m en la Sierra.

        El conjunto del Santuario o Balneario Nuestra Señora del Avellà está formado por la ermita, la hospedería adjunta y la Fuente del Avellà, de excelentes y milagrosas aguas sulfurosas. A su alrededor ha surgido toda una industria del turismo y del agua, con una Fonda, la Casa de Baños, apartamentos turísticos y una planta embotelladora.

        El origen del balneario está asociado a una antigua fuente en la que se produjo, según la tradición un milagro y que constiutueix para los Catinenca un lugar sagrado y venerado.

         La primitiva ermita y las casas de hostelería fueron construidas por los Catinenca con su dinero y trabajo. La ermita pero pasó a ser propiedad del obispado de Tortosa y las casas de hostelería desamortizadas se convirtieron en propiedades privadas de la misma forma que la casi totalidad de los terrenos que rodean el ermitorio.

        Exceptuando pero las últimas reformas en el pavimento prohibiendo la entrada de vehículos al recinto central del balneario y la reconversión de una de las dos fondas en nuevamente Casa de Baños la estructura arquitectónica fundamental del Balneario sigue siendo prácticamente la misma que hace mucho tiempo. Parece como si el tiempo se hubiera detiene durante casi un siglo.

ver https://issuu.com/joaquimcarbo/docs/lameuahistoriadelavella

       El origen del topónimo "Avellà" no está del todo claro aunque se más de un siglo anterior al supuesto milagro de la Vieja y por otra parte es común tanto como lugar y apellidos en todas partes de los. Ver al respecto https://catimenu.com/avellat.htm

ACCESO

En el mismo Peiróó de l'Avellà ya se marca el kilómetro 1 contado desde la rotonda de Sant Josep

Llegada a l'Avellà, pasado el túnel, a unos metros de la curva. Una irregular medición marca 6 kilómetros desde la rotonda de Sant Josep (5 kilómetros desde el Peiró de l'Avellà de Catí).

Valla y pasamanos colocado en el acceso a la plaza por las escaleras (24 mayo 2016) - Polsar per a ampliar

Pulsar para ampliar

          Entorno y paisaje:

           Estamos a más de 900 m de altitud sobre el nivel del mar y desde aquí se contempla un panorama esplendoroso que, en invierno, se hace duro y áspero sobre todo cuando se muestra con el blanco de la nieve: cordilleras y barrancos aislados que parecen que nadie los habita. Cerca se vislumbra el barranc de la Salvassòria, descarnada y yerma con el silencio abrumador propio de los lugares sagrados. También se observan manchas de encinares y de lentiscos o matizares. Y en las montañas azuladas de la lejanía están cerca los pinares que se extienden hasta las alturas de Sant Pere de Castellfort. Se huele el epliego, el tomillo y el poleo.

           Dentro del santuario brota una fuente en la que se puede leer una fecha (1578). La fuente pero es más antigua, los musulmanes ya apreciaban las propiedades de esta agua.

                    NOTICIAS HISTÓRICAS

         La tradición religiosa sitúa el milagro de la vieja alrededor del año 1540.

           Por el camino que baja del Peironet caminaba una mujer anciana ciega y leprosa acompañada de una niña. Iban a Salvassòria para implorar a Santa Lucía, abogada contra los males de la vista. Cuando pasaron al borde de la fuente oyeron la voz suave de la Virgen invitándola a lavarse en las aguas de la fuente. Entonces se produjo el milagro, la anciana recuperó la vista y la salud. Fue corriendo al pueblo y contó el milagroso suceso. Entonces la gente subió en procesión al lugar del milagro y acordaron edificar una pequeña capilla donde colocaron la imagen de la Virgen de l'Avellà que se encontró en el mismo paraje.

Peironet por donde pasaba el camino de L'Avellà antes de hacer el túnel (A la izquierda se ve Salvassòria y a la derecha L'Avellà)
Peironet del Camí Vell de L'Avellà a Catí, recientemente restaurado (2014), por donde la tradición sitúa el paso de la vieja (vella) del milagro.

(pulsar en la fotografia para ampliar apreciando mejor los detalles)

  El 29 de marzo de 1544 se concretaron las condiciones para fabricar una capilla de 14 x 18 palmos (3 x 4 metros) y una casa de 35 x 15 palmos (7,9 x 3,4 metros). Fue construida por los arquitectos Antoni Favardina, de origen francés y vecino de Cati. Las primeras obras concluyeron en 1549. Al mismo tiempo que la capilla se contrató la contratación de una casa hospedería contigua.

  Por 1545 había mucha sequedad al término de Catí, y reunidos el Consell y Jurados, determinaron el martes, 7 de abril de 1545, hacer una devota procesión el último día de Pascua a la Virgen de La Avellá, acudiendo todo el pueblo. Al regresar la procesión, antes el cielo tranquilo, se nubló y poco después comenzó a llover, habiendo una regular cosecha. "Visto el Milagro la gente fue con más ánimo y devoción para obrar y edificar la iglesia". Con este motivo se le añadió el título de Madre de Misericordia.

Primera romería del pueblo de Catí a l'Avellà

    Martes, 7 de abril de 1545. En la imagen se puede apreciar el pueblo de Catí en la capilla de la fuente. Se pueden apreciar los tres chorros de la fuente. La fecha del año está mal restaurada (1545 en lugar de 1549). La fecha del día de semana (martes) confirma que el año se trata del 1545.

   El 10 de abril de 1549 el arzobispo auxiliar de la archidiócesis de Tarragona, Fray Francisco de Roures, bendecía la primitiva iglesia y al día siguiente se celebraba la primera misa.

   En 1560 ya se consideran reducidos los espacios construidos y se decide su ampliación, de la que se encarga el maestro de obras Joan Vinyes, sanmatevano de origen francés, que trabaja de 1561 hasta 1572 tanto en la iglesia como en la hospedería.

   En 1698 se coloca un nuevo retablo mayor, del escultor Víctor Monserrat.

   Mientras que la hospederia se continuó ampliando a partir de 1580 y siglos posteriores, la construcción de la capilla quedó paralizada hasta el año 1703 en que el Consejo Municipal decidió levantar una nueva y más espaciosa ermita en el lugar de la anterior . Era la época del párroco Mosén Francisco Celma (1687-1771), un rector catinense responsable de numerosas obras tanto en Catí como el Santuario. Estas finalizaron en 1758, año en que la iglesia y la Ermita adquieren las formas, proporciones y la mayor parte de la decoración que hoy vemos. Las pinturas al fresco de la nave las realizó el pintor de San Mateo Pascual Mespletera (desde 1737 hasta 1750). Las del presbiterio y trasaltar el pintor catinense Francisco Blasco.

            LA ERMITA ACTUAL

     La ampliación de la iglesia de Nª Sª de la Avellà se decidió el 29 de agosto de 1703 a cargo de Pedro Gómez obrero vecino de Morella haciendo retroceder la cabecera, abriendo un arco de acceso y creando un espacio más estrecho con un cúpula donde se encuentra situado el altar y un pequeño transagrario. Fue concluído por el canterano de Morella Josep Palau, siendo bendecida el día de la Purísima, 8 de diciembre de 1706.

     Adosada a otras dependencias que se encuentran alrededor, entre ellas la hospedería y residencias estivales. Consta de una nave de bóveda de cañón de tres tramos con un pequeño crucero coronado de bóveda de media naranja en el exterior. En medio está el camarín coronado por una pequeña y graciosa cúpula bajo la cual está el templete donde está la imagen de la Virgen.

      En 1714 se coloca otro retablo mayor, y en 1728 el escultor Luis Ochando realiza el sagrario y un pequeño retablo en transagrario, los cuales fueron destruidos en la Guerra Civil (1936).

Dos centenarios chopos (no álamos ni olmos) dan sombra a los veraneantes (Lunes de Pascua de 2006)

La puerta de entrada es obra del catinense Lluís Porcar (1988)

   El templo tiene unos 32 m. de largo y 6,80 m. de anchura en la parte de delante y sólo 4,60 m. en la de atrás. La fachada es sobria y majestuosa y está totalmente blanqueada. La puerta de acceso es un arco de medio punto construido de sillar y el resto es de mampostería. Está coronada por una triple espadaña construida en 1743, con campanas que sustituyeron la antigua gran campana que ya había en 1547.

    En el interior, sobre la puerta de entrada se encuentra situado el coro y, detrás del altar mayor, la sacristía de reducidas dimensiones. El antiguo órgano ha sido sustituido por un armonio. Todo el conjunto dispone de electricidad.

	Pinturas de la cúpula del cambril

            El interior presenta una decoración de artísticos frescos en la casi totalidad del recinto realizados por Pasqual Mespletera (1737) en grave peligro de pérdida. Este pintor, sanmatevano, fue el mismo que decoró la Capilla de la Comunión de la iglesia de Catí.

La Virgen restaurada por la Fundación Blasco de Alagón en abril de 2012

          El último tramo es el transaltar que también está decorado. Las pinturas de Francisco Blasco son de 1760. Han sido retocadas posteriormente.

          En la pequeña sacristía se guardan los ornamentos y los otros objetos litúrgicos que se utilizan en las celebraciones. Hay una sala para los exvotos, que recuerdan los favores atribuidos a la intercesión de la Virgen.

          El templo se comunica con la casa del ermitaño a través de una puerta estrecha, cerca del cancel. El primer ermitaño conocido es de 1586.

          La hospedería continuó mejorando y ampliándose. En 1589 se decide la reforma de la primera planta, en 1662 se edifica la llamada Cámara de las manchas. En 1669 se construye un comedor y la cocina. Y entre 1720 y 1740 se eleva la tercera planta, quedando el espacio distribuido con cuatro grandes salas, cuatro cocinas y 36 habitaciones, que ya en el siglo XX fueron reducidas para conseguir más.

         Durante el verano el rector de la parroquia o algún cura veraneante dice misa cada día. La fiesta principal se celebra el día 8 de septiembre con una misa solemne y sermón por la mañana y con una procesión por los alrededores por la tarde. También el lunes de Pascua los Catinenca van en romería festivo al santuario. Se hace misa y procesión. También el sábado anterior al primer domingo del mes de mayo (antes el día 30 de abril) se celebra misa para los peregrinos de la romería de Catí a Sant Pere de Castellfort.

          Hay una cofradía de la Virgen del Avellá, fundada en 1746, en tiempos de Mossèn Celma, para apoyar y fomentar el culto.

        Estado actual:

         Las pinturas del interior están gravemente deterioradas por la humedad. Con culto.

Altar de la ermita desde 1939 a 2003

PINTURAS DE LA ERMITA

(Ampliar el tema de les pinturas) https://www.catimenu.com/pinturasermita.htm

       En 1735 se decidió elevar la bóveda del templo para poder decorar al fresco. El 20 de marzo de 1737, siendo párroco de Catí Mossèn Celma, comenzó a elevarse la bóveda de la iglesia diseñando él personalmente el programa iconográfico del templo. El día 5 de abril de 1735 el Consejo Municipal firmó con Pascual Mespletera por 600 libras la pintura de los frescos de la bóveda. Estas pinturas concluyeron en 1750.

       En el fronstispicio al arco de entrada al camarín está la Coronación de la Virgen escoltada de coros angélicos. Entre otros aspectos están representados la Santísima Trinidad, Jesucristo, la Virgen, San Miguel, el infierno, la imagen del Avellà, los cuatro evangelistas, los 12 apóstoles, los siete gozos de la Virgen, Santo Domingo y la bóveda celestial.

          Casi llenan todas las paredes de la ermita. En los muros laterales del primer tramo se simulan altares donde hay representaciones de diversas escenas bíblicas y santos.

          En el coro están pintados los misterios del rosario, los ermitaños San Antonio y San Pablo y el juicio de Dios sobre los condenados al infierno. En las seis capillas laterales simuladas con retablos hay una gran variedad de representaciones iconográficas y misterios del nuevo testamento rodeadas por figuras de los apóstoles y santos de los pies al presbiterio.

        Entrando a mano derecha, en la primera capilla, encontramos la Resurrección, encima de ésta el milagro de las bodas de Caná y a los lados las imágenes de San Felipe de Neri y de San José de Calasanz. En la segunda capilla la Ascensión y sobre élla la Virgen del Pilar, a los lados San Pascual Bailón y una figura borrada por la humedad. En la tercera la venida del Espíritu Santo y por encima la Asunción de la Virgen junto a figuras borradas por la humedad.

        Por el lado izquierdo, más respetada por la humedad, en la primera capilla está la adoración de los Reyes Magos, encima la Presentación de Jesús en el Templo y a los lados el Papa San Pio V y San Fernando, rey de Castilla. En la segunda capilla el nacimiento de Jesús en Belén y sobre la circumcisión y los lados San Francisco de Asís y San Antonio de Padua. En la tercera la Anunciación del Ángel a María y encima la Visitación de María a Santa Isabel y a los lados santo Domingo de Guzmán y Santo Tomás de Aquino. A lo largo de las cornisas superiores están representados varios doctores de la iglesia, como San Agustín, Santo Tomás, San Gregorio y San Idelfonso, entre otros. Todos los huecos están repletos de adornos florales y de alegorías marianas      

El estado de conservación de las pinturas, particularmente las de la parte derecha, por motivos de la humedad, es muy deficiente y con grave peligro de pérdida total.

             Ese mismo año comenzó a construirse el transaltar y el camarín de la ermita a cargo de los canteranos Blascos de Catí (Juan, Francisco, Vicente y José). En este lugar se construyó un altar y un retablo. Las pinturas, de menor calidad, fueron encargadas al pintor catinense Francisco Blasco en 1760. Han sido retocadas posteriormente sin demasiado acierto. Están representados los Siete Dolores de la Virgen; y en el camarín o crucero, destaca en la bóveda la representación de la Virgen de la Cinta, patrona de Tortosa, capital de la diócesis, San Pedro y San Pablo y los fundadores de la Compañía de Jesús, San Ignacio de Loyola y San Francisco Javier. También está representada la orden de los servitas y diversas alegorías marianas. Buena parte de zócalo del trasaltar es de cerámica de Alcora.

Cerámica de Alcora (pulsa en imagen para ampliar)

La popularidad de la ermita obligó al Consell de la vila a edificar la Fonda en 1786 y la Casa de Banys en 1845.

Presbiterio a Nª Sª de la Cinta, Sant Pere y Sant Pau en el trasaltar del templo.		Siete fundadores de la Orden de los servitas (sirvientes de María)  en el transaltar.

San Felipe Benicio (servita) representado con una triple corona, los atributos del sufrimiento y de la gloria.		Representación de la sangre y la leche brotando del Cristo y de la Virgen

Font on la tradició religiosa sosté que es va aparèixer la Mare de Déu	Sala per als exvots, que recorden els favors atribuïts a la intercessió de la Mare de Déu

  Antiguament el Cambril estava separat de la nau dels fidels per una reixa. Actualment esta reixa es troba en l'esglèsia de l'Assumpció de Catí en la Capella dels Montserrat protegint el Retaule de Jacomart.

En el centre inferior del frontispici està l'escut del poble, sostingut per dos ángels. L'escut actual està mal pintat d'acord amb l'antic. Originàriament, tal com es pot apreciar en alguna foto o postal anterior,  l'escut de Catí estava pintat amb cinc barres roges i quatre barres grogues, es a dir, amb una barra roja més que ara i una groga menys. Pot ser sembla rar o en desacord amb l'escut oficial de les barres de la Corona d'Aragó però constatem que així era).

Nou altar de la Verge, des de l'estiu de 2003. Santa Llúcia en la part superior.

        La imatge actual de la Mare de Déu va substituir la destruïda l'any 1936 i es féu a Burgos. Està dreta, al braç esquerre porta el Jesuset i a la mà dreta un lliri. El xiquet que seu al braç de la mare sosté a la mà esquerra la bola del món i amb la dreta beneïx els devots que li invoquen misericòrdia. Un estol d'angels envolten la imatge situada sota la decorada cúpula.

En 1743 es projecta l'espadanya amb tres forats, campanes, finalitzada l'any 1757

    El dia 25 de juliol de 1951 es va efectuar la solemne benedicció del Sagrari i de la campana de l'ermita sent padrins l'Excm. Sr. D. Josep Ferrandis Salvador (president de la Diputació de Castelló) i la Sra. Maria Luz Cepeda de Gómez (esposa del metge) i padrins d'honor D. Francesc Blasco García, alcalde de Catí i Dª Júlia Beltrán, esposa del jutge de pau. La campana substituïa a la que es va destruir durant la guerra.

         L'any 1962 es va canviar tot el pis de l'ermita que estava molt deteriorat. L'any 1972 es va erigir un nou templete per a la Verge i l'altar segons projecte de Angel Acosta que va ser beneït per el bisbe. En Ricardo Carles.

         L'any 1984 es van col·locar les vidrieres obra de Vallperes de Barcelona. L'any 1988 es va canviar la porta d'entrada a l'ermita, obra del fuster del poble Lluís Porcar.

         La darrera restauració de la Marededéu la va realtzar la Fundació En Balasc d'Alagó l'any 2002. Les darreres reformes del altar de la Verge són de l'estiu de 2003 sufragades per la Confraria de la Marededéu de L'Avellà.

         Des de sempre l'ermita ha presentat problemes deguts principalment a la humitat. Per la qual cosa l'any 2010 es va dissenyar un programa d'actuació que resumim a continuació.

        El conjunt del santuari requeria d'una restauració molt important per la seua magnitud i dificultat artística renovant les pintures murals, i figures religioses molt deteriorades per la humitat. Per la qual cosa es va acometre un ambiciós projecte per eliminar en primer lloc les humitats d'una de les parets laterals (la de l'Epístola), la humitat del subsol i la procedent de la teulada i en particular d'una sèquia annexa a l'ermita.

        Resum del projecte de restauració de l'any 2010

        Estat de conservació. Descripció i causes de danys

        L'ermita se situa en direcció del flux d'aigües cap al barranc i a més el seu parament es troba a peu de vessant de la muntanya. Precisament per aquesta classe d'emplaçament són les humitats -procedents de pluja, de filtracions i de condensaciones- el causant directe que va originar les alteracions materials químiques i físiques a les fàbriques de la nau. L'acció destructiva d'aquest agent es multiplica i accelera gràcies a detalls o elements construïts no resolts correctament o degradats; parlem sobretot de la manca de canaló a la coberta, de la lleixa horitzontal del coronament del mur de reforç i d'aspecte d'abandó generalitzat de pas de drenatge.

Pintures de les capelles de la dreta en mal estat per la humitat. Dalt del Cor, Sant Antoni

.

      Així les parts afectades de la nau eren les tres següents: primer el mur est i per extensió els frescos realitzats en el seu parament interior al segle XVlll, segon el paviment interior i finalment l'embigat de la coberta. El mur presentava falta d'acabats i el morter de juntes descompost, ambdues alteracions en la seva meitat exterior inferior. Els dos danys, facilitaven al seu torn la penetració d'humitats al volum construït. Cal afegir que l'alteració del morter de juntes es fa extensible a l'obra de carreus de la cadireta. Considerable quantitat de les indesitjables humitats procedents de la coberta sense canaló es reté a la lleixa del coronament i d'aquesta superfície horitzontal s'expandeix a l'interior de mur. En les zones adjacents a la lleixa proliferaven colònies de microflora, signes inconfusibles d'humitat. Part de l'aigua de pluja s'acumulava en el paviment de pas de drenatge, actualment amb morter en gran mesura descompost, i filtra en el subsòl; és un procés que provoca disgregacions en el paviment i en el sòcol del parament est, tots dos formats per lloses de pedra calcària polida. Els últims danys se centren en la coberta. Les teules dislocades i el morter d'unió descompost van donar lloc a l'entrada d'humitats que van desencadenar podridura parcial de l'embigat de suport.

        El present estudi de danys contempla tota l'església com un conjunt d'espais, ja que no és convenient aïllar les diferents parts de la seva composició general -nau, cambril / presbiteri, trasagrario, sala exvotos- i sostreure de l'ambient construït que els envolta. No obstant aquesta premissa, els danys i causes analitzats són els que afecten la nau, en ella es centra el projecte.
 

        Obres realitzades

          Arqueologia

        Una de les intervencions proposades per eliminar les greus i persistents humitats que afecten a l'ermita és la substitució del paviment existent. La intervenció comporta la retirada del sòl actual i un rebaix d'uns 30 cm del terreny de la nau per poder formar una estructura base elevada del paviment.

        Substitució del paviment i coberta

        La més amunt esmentada base del nou paviment serà de tipus de forjat sanitari format per un conjunt de paredons de sostremort - el contacte de paredó amb la terra portarà protecció antihumedad-, solera d'encadellat i capa de compressió de formigó. La base serà el suport del nou paviment, de tipus de terra cuita, el nivell serà el mateix que del paviment eliminat. Es tindra cura especialment en la ventilació de la base. Cal remarcar que la solera se separarà ½ cm de les parets laterals: amb aquest dispositiu es facilitarà la ventilació de la base elevada.

        La segona substitució es centra en la coberta i en el seu suport. A la coberta renovada se substituiran les biguetes de fusta per unes de formigó, la solera serà d'encadellat. El pendent serà igual que l'actual, de 30%. Les teules seran tipus àrab antigues; es col·locarà una canal de zinc amb els seus corresponents baixants.

       

        Consolidació i restauració

        Els treballs de consolidació i restauració se centren en el mur est i en el pas de drenatge.

        Els treballs a realitzar en el mur seran un sanejat i ataconat de juntes en profunditat en totes les zones indicades en el pla i la seva posterior arrebossat. Es sanejarà també la lleixa del coronament, el seu acabat serà amb teula àrab antiga amb pendent 30%. A l'interior de la nau s'eliminarà el sòcol de pedra, intervenció realitzada també en el costat oest. L'acabat d'aquestes superfícies serà el revocat.

        En el pas de drenatge es sanejarà el paviment, es col·locarà una làmina d'impermeabilització inclosa, a manera de sòcol, en el mur est. El paviment serà de rajola. Els murs de contenció caiguts es reconstruiran.

Vista de la teulada i l'espadanya des del Noroest.

Per motiu de les obres de restauració de l'ermita de 2010 es va habilitar per al culte una xicoteta capella al saló-menjador de l'hospederia annexa.

        Després d'eliminades les humitats va ser el moment d'abordar la restauració de les pintures de la part lateral est de l'ermita, en particular de les tres capelles laterals. Es va començar per la primera capella de la dreta, la més propera a la porta d'entrada.

         Des de finals de l'any 2012 estan restaurant-se les pintures murals de l'ermitori, començant pel tram més a prop de l'entrada, i utilitzant la tècnica de l'strappo. Està tècnica consisteix en arrancar les pintures deteriorades, traslladant-les al taller. Una vegada restaurades es tornen a col·locar les pintures en el seu lloc primitiu sobre un suport separat uns centímetres de la paret lateral per tal de facilitar el drenantge i evitar una nova afectació per la humitat de la pared.

Capella restaurada per la tècnica de l'strappo.

     La darrera restauració és de l'estiu de 2016. Inclou l'emblanquinament de la façana de l'ermita i entorn de la placeta (anells dels arbres, escaletes d'accés a la placeta, etc..) i la neteja de les portes i de les pedres de les arcades. Aquesta actuació va ser promoguda per la Confraria de la Mare de Déu amb l'ajuda de l'Ajuntament i la Casa de Banys. Al mateix temps s'ha iniciat la segona fase de restauració de les pintures de l'ermita. No s'utilitzarà la tècnica de l'estrappo de la primera fase sinó que la restauració tindrà lloc "in situ" sense arrancar les pintures i deixant sense restaurar les figures incompletes (que són la majoria) per lo que la restauració, feta per estudiants,  no serà tant espectacular com en la primera fase.

       Ampliar informació en en https://www.catimenu.com/pinturesermita.htm

ESTAT DE LES PINTURES DIA INAUGURACIÓ (07-09-2018)

Pulsa para ampliar imagen

PLÀNOLS

SITUACIÓ EN EL PLÀNOL DE LES PINTURES

Més informació sobre les pintures en https://www.catimenu.com/pinturesermita.htm

Pulsar en els plànols per ampliar

        L'edifici del temple es d'una única nau coberta amb voltes de canó i llunetes sense capelles laterals propiament dit, encara que les pintures tracten de simular sis capelles laterals. Disposa d'un cor al que es pot accedir per una escala situada a la dreta de la porta principal d'entrada. Des de fa uns anys, per motius de seguretat, l'accés a aquest cor està restringit. En ell es col·locaven el cor de cantores acompanyades per un hamònium relativament modern que va substituir a l'antic òrgan.

        Les mesures interiors de la nau son de 18,58 m x 6,80 m (sense comptar els murs) dividida transversalment per tres pilastres i arcades en quatre trams. A la capçalera de la nau estan adosats els tres següents espais: el primer i més important, el cambril amb volta de canó és de planta quadrada (4,86 x 4,86 m), un creuer amb accès pels dos costats realitzat mitjançant un arc de mig punt amb cúpula cega sense llanternó on es situa el presbiteri, el sagrari, l'altar i la imatge de la Marededéu.

        El segon tram, de 3,50 x 3,70 m de llar és el trasaltar o transagrari. Des d'ací s'accedeix a una xicoteta sagristia i finalment està l'antiga sala d'exvots (4,50 x 4,50 m)  ara reconvertida en sala d'exposició de la darrera restauració de la Verge. Cal afegir de que l'actual trasaltar podria ser l'original capella del segle XVI, així ho sembla atestiguar la grossària dels murs major que en la resta de l'ermita així com la bòveda de canyó de maçoneria, excesssivament pesada per a un espai de tant reduïdes dimensions.

        Els murs estan realitzats en maçoneria de 0,80 i 1,40 m reforçada en les cantonades a l'exterior amb carreus. De carreus estan formats també les llindes i els brancals de les diferents finestres i els brancals i l'arc de mig punt de l'entrada de l'ermita.

        La fonamentació dels murs s'assenta -en els costats a la vista- directament sobre la roca. Aquest assentament s'observa en el pas de drenatge, contigu a tota la façana est; el pas és d'uns 5 m de profunditat, de 2,20 d'ample en la seva part alta i la seva part fonda aquesta uns 20 cm més alta respecte el paviment interior de l'edifici. En cap document antic es parla d'aquest espai exterior, però per la seva configuració de roca excavada sembla que podríem situar almenys en el segle XVIII, quan els constructors, conscients de l'emplaçament de l'ermita al peu del vessant del veí muntanya, van formar aquesta necessària separació: el lloc va servir a més com una petita pedrera. En la vora superior del pas donen suport restes d'un mur de maçoneria que crea el límit d'un caní antic i al mateix temps és part integrant del pas. Actualment el camí està pràcticament ocult sota una nova carretera oberta en els anys cinquanta del segle XX. El mur oest de l'ermita baixa fins a formar part -a la nau, al presbiteri i al trasagrari- d'una planta inferior de la contigua hostatgeria. Remarquem que aquest soterrani està creat per cinc espais conclosos amb voltes de canó i perpendiculars a l'ermita; parts adjacents a l'ermita de tres dels espais serveixen com aljubs que oculten la fonamentació del mur.

        Les pilastres interiors de la nau es corresponen a la façana est amb sengles contraforts. En el desenvolupament vertical d'aquesta façana, es troba a l'altura d'aproximadament 5,0 m, una lleixa horitzontal: a partir d'aquí el mur queda retirat uns 25 cm respecte el parament exterior.

        Tots els quatre espais estan conclosos amb voltes. Així, la nau està conclosa amb una volta de canó amb llunetes en els quals se situen -al costat est- unes finestres rectangulars; el cambril porta una volta esfèrica i la del trasagrari i de la sala d'exvots és de canó seguit. Les voltes són de maó, la de la nau està reforçada en el seu extradós pels esmentats arcs diafragma - excepte la del trasagrari que és de pedra.

        L'ermita aquesta coberta per tres cobertes independents: la primera és de la nau i té la pendent cap a una rasa de drenatge, la segona, amb un pendent cap al nord, és del cambril i del trasagrari i la tercera, de la petita sala de ex-vots, és a dues aigües.

Façana

En la façana, comuna a l'església i a l'hostatgeria, destaca la portada per accedir al temple amb arc de mig punt, format amb carreus tant l'estrip com les dovelles, amb la imposta ressaltada; i l'espadanya de tres finestres, dues inferiors, i una més menuda, superior, però sols conserva dos campanes, una més gran i operativa i una altra més menuda que fa temps que no s'utilitza. La porta és del catinenc Lluís Porcar

Culte:

- 8 de setembre: Tot el poble celebra la festa de la seua patrona (Marededéu de l'Avellà),  festivitat de la Nativitat de la Verge i de celebració de les Marededéus trobades després de la Reconquesta. Malgrat que molts pobles han passat esta festivitat al diumenge (anterior o posterior) per permetre la participació dels fills del poble que per motius de treball o d'estudis no poden participar entre setmana, en Catí s'ha mantingut la  data històrica (8 de setembre) a l'gual que en la celebració del patro Sant Martí (11 de novembre). No ha passat en canvi així en la Romeria de Sant Pere que s'ha passat al primer cap de setmana de maig. Veure https://www.catimenu.com/vuitdesetembre.htm

- Primer dilluns de Pasqua:  Es celebra tots els anys des de 1545 una romeria des de l'esglèsia parroquial de Nª Sª  de l'Assumpció del poble a l'ermita de l'Avellà. Desprès de passar el dia al Balneari la processó torna al poble ben avançada la vesprada. Allí espera a la romeria una segona processó amb la Marededéu de l'Avellà del poble portada pels quintos. Unides les dos processons amb una retornen a l'esglèsia parroquial cantant l'Oh Vere Deus i al final el Regina Caeli.

- Dissabte de la Romeria de Catí a Sant Pere de Castellfort: Malgrat a que l'origen d'aquesta romeria es més de dos segles anterior a l'aparició de la Verge de l'Avellà i edificació del santuari es llògic pensar de que a partir del segle XVI l'itinerari de la processó es modificaria per a celebrar la missa del dia de la pujada a Sant Pere en l'ermita de la seua patrona. Fins l'any 1980 este dia era sembre el 30 d'abril. A partir d'aquest any l'Associació de la Romeria va decidir passar la rogativa de Sant Pere al cap de setmana de maig (primer diumenge de maig i el dissabte anterior). Així es permetia poder partiipar a molta més gent que entre setmana per motius de treball i d'estudis.

La rogativa que surt de Catí a les 8:00 h arriba al Santuari a les 9:30 h, celebra missa, esmorza i cap a les 11:30 surt de nou la rogativa en processó cap a la Llàcua, passant per l'ermita de Salvassòria i arribant a l'ermita de Sant Pere de Castellfort ca a les 20:00 h. Veure https://www.catimenu.com/santpere.htm

- Missa i rosari: Fins no fa molts anys en la temporada d'estiu del santuari (del 24 de juny al 8 de setembre) hi havia missa diària delebrada per part el Sr. rector que a l'estiu residia a la Casa ermita. També hi havia rosari i novena diàriament ajudat el rector per alguna dona devota. Actualment amb la reducció de capellans i augment del seu número de funcions (un mateix capellà porta els pobles de Catí, Xert i la Jana, a més del Balneari) i la reducció d'estiuejants i d'assistents al culte de l'ermitori  es celebra tant sols una missa setmanal, normalment en dissabte o diumenge quan l'horari del capellà rector o permet.

- Novena a la Mare de Déu de l'Avellà:  Després del dia de la Marededéu  (8 de setembre) té lloc a l'església parroquial Nª Sª de l'Assumpció de Catí una solemne novena amb gran assistència de fidels que acaba el darrer dia (novè), que es fa coincidir en diumenge, amb una processó de la Verge de l'Avellà de Catí pels carrers del poble.

   Durant l'estiu o la resta de l'any són molts els catinencs que realitzen una novena a la Verge de l'Avellà. Són nou dies seguits en que pugen a peu des del poble al Balneari (si la salut els ho permet) resant en l'ermita, o davant de la porta, si l'ermita està tancada, el llibret de la Novena publicat a l'efecte i que la darrera edició és de l'any 2000.

- Baixada de la Marededéu a Catí: Antigament es baixava per motius de pesta, guerra o forta sequera. La primera vegada que consta fou amb Mossèn Celma el 1730. Les dos darreres vegades en que es va baixar van ser en l'any 1962 i el 2000.

PLÀNOLS

(Pulsar damunt de cada plànol per veure o descarregar en format PDF)

IMÁGENES DE LA ERMITA

Ermita de l'Avellà 1.JPG 2,31 MB	Ermita de l'Avellà 2.JPG 1,83 MB	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 01.JPG 6,2 MB	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 04.JPG- 5,98 MB	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 05.JPG 6,07 MB
Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 07.JPG 6,08 MB	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 08.JPG 6,09 MB	Portada de l'Avella.JPG 1,72 MB	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 62.JPG 5,49 MB	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 12.JPG 6,17 MB
Mare de Déu	Mare de Déu	Mare de Déu	Espadanya	Campana ermita
Balneario	Paviments ermita	Font corregida	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 06.JPG 5,84 MB	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 63.JPG 6,02 MB

MÉS IMATGES EN

https://www.catimenu.com/pinturesermita.htm

Informació turística: Ayuntamiento de Catí- Mayor, 2- Tel. (964) 40 90 81 - CATI (Castellón)

© Pàgina creada per Joaquim Carbó Miralles , cronista oficial de la vila, 1997

BIBLIOGRAFIA DEL TEXT:

https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ermita_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_de_l'Avell%C3%A0,_Cat%C3%AD?uselang=es

- Tresors amagats. Les ermites de Castelló. Pascual, V

- Catí i els Pelegrins de Sant Pere. Àlvar Monferrer

- Historia Breve y Documentada de la Real Villa de Catí- M. Juan Puig

- Misticismo en el maestrazgo- José Mª Fernández Núñez

 
Última actualització: 12 de abril de 2023