10 D'ABRIL- DILLUNS DE PASQUA- ROMERIA

PULSA EN FOTO PER AMPLIAR ZOOM

En el mateix Prigó de l'Avellà ja es marca el quilòmetre 1 comptat des de la rotonda de Sant Josep

Arribada a l'Avellà, passat el túnel, a uns metres de la revolta. Una irregular medició marca 6 quilòmetres des de la rotonda de Sant Josep (5 quilòmetres des del Prigó de l'Avellà de Catí).

Tanca i passamans col·locat en l'accès a la placeta per les escaletes (24 maig 2016) - Pulsar para ampliar

Situació i Comunicacions:

         A l'eixida de Catí cap a la Venta de l'Aire i la carretera de Morella es troba el Peiró (prigó) que fa de límit urbà al poble anomenat de L'Avellà o de Santa Anna. A la ma esquerra del mateix prigó comença la carretera que acaba al santuari de la Mare de Déu de l'Avellà. Hi ha uns 5 km. asfaltats fins al santuari que remunten la muntanya i en la part final, dalt del Barranc del Mas de Blai, travessen un túnel de més de tres-cents metres de llargària, que permet passar a la vessant de ponent del cim de la muntanya.

          Aquesta carretera fou construïda en la dècada dels anys quaranta mentre que el túnel ho fou en la dècada dels cinquanta, els dos impulsats pel llavors president de la Diputació Provincial de Castelló En José Ferrandis.

          Ferrandis estiuejava de menut a l'Avellà amb son pare en l'època de la postguerra. Es va curar d'una enfermetat de la pell en el balneari i agraït decidí impulsar des de la presidencia de la Diputació que ostentava la construcció de la carretera (1944) i del túnel (1953).

Pulsar per ampliar

            Entorn i paisatge:

          Som a més de 900 m d'altitud sobre el nivell del mar i des d'ací es contempla un panorama esplendorós que, a l'hivern, es fa dur i aspre sobre tot quan es mostra amb el blanc de la neu: serralades i barrancs isolats que semblen que ningú no els habita. A prop s'albira la barrancada de la Salvossòria, descarnada i erma amb el silenci aclaparador propi dels llocs sagrats. També s'observen taques d'alzinars i de llentiscles o matisses. I a les muntanyes blavenques de la llunyania estan prop els pinars que s'estenen fins a les altures de Sant Pere de Castellfort. Flaireja l'espígol, la farigola i el poliol.

          Dintre del santuari brolla una font en la que es pot llegir una data (1578). La font peró és més antiga, els musulmans ja apreciaven les propietats d'aquesta aigua.

                    NOTÍCIES HISTÒRIQUES

          La tradició religiosa situa el miracle de la vella al voltant de l'any 1540.

          Pel camí que baixa del Peironet caminava una dona anciana cega i llebrosa acompanyada d'una xiqueta. Anaven a Salvassòria per implorar a Santa Llúcia, advocada contra els mals de la vista. Quan van passar a la vora de la font oïren la veu suau de la Verge invitant-la a rentar-se en les aigües de la font. Llavors es produí el  miracle, l'anciana va recuperar la vista i la salut. Anà corrent al poble i contà el miraculós succés. Aleshores la gent va pujar en processó al lloc del miracle i acordaren edificar una petita capella on col·locaren la imatge de la Mare de Déu de L'Avellà trobada en el mateix paratge.

Peironet per on passava el camí de L'Avellà abans de fer el túnel (A l'esquerra es veu Salvassòria i a la dreta L'Avellà)
Prigonet del Camí Vell de L'Avellà a Catí, recenment restaurat (2014), per on la tradició situa el pas de la velleta del miracle.

(pulsar en la fotografia per ampliar apreciant millor els detalls)

          El 29 de març de 1544 es van concretar les condicions per a fabricar una capelleta de 14 x 18 palms (3 x 4 metres) i una casa de 35 x 15 palms (7,9 x 3,4metres). Fou construïda pels arquitectes Antoni Favardina, d'oritge francès i veí de Cati . Les primeres obres van concloure l'any 1549. Al mateix temps que la capella es va contractar la contractació d'una casa hospederia contigua.

    Per 1545 hi havia molta sequedat al terme de Catí, i reunits el Consell i Oficials, determinaren el dimarts, 7 d'abril de 1545, fer una devota processó l'últim dia de Pasqua a la Verge de L'Avellá, acudint tot el poble. Al tornar la processó, abans el cel tranquil, es va ennuvolar i poc després va començar a ploure, havent una regular collita. "Vist lo Miracle la gent anà amb més ànim i devoció per obrar i edificar l'església". Amb aquest motiu se li va afegir el títol de Mare de la Misericòrdia.

Primera romeria del poble de Catí a l'Avellà

Dimarts, 7 d'abril de 1545.  En la imatge es pot apreciar el poble de Catí en la capelleta de la font. Es poden apreciar els tres xorros de la font. La data de l'any està mal restaurada (1545 en lloc de 1549). La data del dia de setmana (dimarts) confirma que l'any es tracta del 1545.

           El 10 d' abril de 1549 l'arquebisbe auxiliar de l'arxidiòcesi de Tarragona, Frai Francesc de Roures, beneïa la primitiva església i al dia següent es celebrava la primera missa.

            En 1560 ja es consideren reduïts els espais construïts i es decideix la seva ampliació, de la qual s'encarrega el mestre d'obres Joan Vinyes, santmatevà d'oritge francès, que treballa de 1561 fins a 1572 tant en l'església com en l'hostatgeria.

              En 1698 es col·loca un nou retaule major, de l'escultor Víctor Monserrat.

             Mentrestant que la hospedria es va continuar ampliant a partir de 1580 i segles posteriors, la construcció de la capella va quedar paralitzada fins l'any 1703 en que el Consell Municipal va decidir alçar una nova i més espaiosa ermita en el lloc de l'anterior. Era l'època del pàrroc Mossèn Francesc Celma (1687-1771), un rector catinenc responsable de nombroses obres tant a Catí com al Santuari. Aquestes van finalitzar l'any 1758, any en que l'església i  l' Ermita adquireixen les formes, proporcions i la major part de la decoració que avui veiem. Les pintures al fresc de la nau les va realitzar el pintor de Sant Mateu Pasqul Mespletera (1737-1750). Les del presbiteri i trasaltar el pintor catinenc Francesc Blasco.

            L'ERMITA ACTUAL

          L'ampliació de l'església de Nª Sª de l'Avellà es va decidir el 29 d'agost de 1703 a càrrec de Pere Gómez obrer veí de Morella fent retrocedir la capçalera, obrint un arc d'accés i creant un espai més estret amb un cúpula on es troba situat l'altar i un xicotet transagrari. Fou concluïda pel canterà de Morella Josep Palau, essent beneïda el  dia de la Puríssima, 8 de desembre de 1706.

          Adossada a altres dependències que es troben al voltant, entre elles l'hostatgeria i residències estivals. Consta d'una nau de volta de canó de tres trams amb un menut creuer coronat de volta  de mitja taronja  a l'exterior. Al bell mig hi ha el cambril coronat per una petita i graciosa cúpula sota la qual hi ha el templet on està la imatge de la Mare de Déu.

            En 1714 es col·loca un altre retaule major, i en 1728 l'escultor Lluís Ochando realitza el sagrari i un petit retaule al transagrari, els quals foren destruïts en la Guerra Civil (1936)

Dos centenaris xops (no albers ni oms) donen ombra als estiuejants (Dilluns de Pasqua 2006)

La porta d'entrada es obra del catinenc Lluís Porcar (1988)

           El temple té uns 32 m. de llargària i 6,80 m. d'amplària a la part de davant i només 4,60 m. a la de darrere. La façana és sòbria però majestuosa i està totalment emblanquinada. La porta d'accés és un arc de mig punt construït de carreu i la resta és de maçoneria. Està coronada per una triple espadanya construïda el 1743, amb campanes que substituïren l'antiga gran campana que ja hi havia el 1547.

           A l'interior, sobre la porta d'entrada es troba situat el cor i, darrere de l'altar major, la sagristia de reduïdes dimensions. L'antic orgue ha estat substituït per un harmònium. Tot el conjunt disposa d'electricitat.

	Pintures de la cúpula del cambril

             L'interior presenta una decoració d'artístics frescs en la quasi totalitat del recinte realitzats per Pasqual Mespletera (1737)  en greu perill de pèrdua.  Aquest pintor, sanmatevà, fou el mateix que decorà la Capella de la Comunió de l'església de Catí.

La Mare de Déu restaurada per la Fundació Blasc d'Alagó en abril de 2012

          L'últim tram és el transaltar que també està decorat. Les pintures de Francesc Blasco són de 1760. Han estat retocades posteriorment.

          A la petita sagristia es guarden els ornaments i els altres objectes litúrgics que es fan servir a les celebracions. Hi ha una sala per als exvots, que recorden els favors atribuïts a la intercessió de la Mare de Déu.

          El temple es comunica amb la casa de l'ermità a través d'una porta estreta, vora el cancell. El primer ermità conegut és de 1586.

          L'hostatgeria continuà millorant i ampliant-se. En 1589 es decideix la reforma de la primera planta, en 1662 s'edifica l'anomenada Cambra de les taques. En 1669 es construeix un menjador i la cuina. I entre 1720 i 1740 s'eleva la tercera planta, i queda l'espai distribuït amb quatre grans sales, quatre cuines i 36 habitacions, que ja en el segle XX foren reduïdes per aconseguir-ne més.

         Durant l'estiu el rector de la parròquia o algun capellà estiuejant hi diu missa cada dia. La festa principal se celebra el dia 8 de setembre amb una missa solemne i sermó pel matí i amb una processó pels voltants a la vesprada. També el dilluns de Pasqua Florida els catinencs van en romiatge festiu al santuari. S'hi fa missa i processó. També el  dissabte anterior al primer diumenge del mes de maig (abans el dia 30 d'abril) es celebra missa per als pelegrins de la romeria de Catí a Sant Pere de Castellfort.

          Hi ha una confraria de la Mare de Déu de l'Avellà, fundada el 1746, en temps de Mossèn Celma, per a recolzar i fomentar el culte.

        Estat actual:

         Les pintures de l'interior estan greument deteriorades per la humitat. Amb culte.

Altar de l'ermita des de 1939 a 2003

PINTURES DE L'ERMITA

(Ampliar el tema de les pintures) https://www.catimenu.com/pinturesermita.htm

           En 1735 es va decidir elevar la volta del temple per poder-la decorar al fresc. El 20 de març de 1737, sent pàrroc de Catí Mossèn Celma, va començar a elevar-se la bòveda de l'església dissenyant ell personalment el programa iconogràfic del temple. El dia 5 d'abril de 1735 el Consell Municipal va signar amb el Pasqual Mespletera per 600 lliures la pintura dels frescos de la bòveda. Aquestes pintures van concloure el 1750.

            En el fronstici a l'arc d'entrada al cambril hi ha la Coronació de la Mare de Déu escoltada de cors angèlics. Entre d'altres aspectes estan representats la Santíssima Trinitat, Jesucrist, la Verge, Sant Miquel, l'infern, la imatge de l'Avellà, els quatre evangelistes, els 12 apòstols, els set goigs de la Verge, Santo Domingo i la bòveda celestial.

          Gairebé omplen totes les parets de l'ermita. Als murs laterals del primer tram se simulen altars on hi han representacions de diverses escenes bíbliques i sants.

          Al cor hi ha pintats els misteris del rosari, els ermitans Sant Antoni i Sant Pau i el judici de Déu sobre els condemnats a lìnfern. A les sis capelles laterals simulades amb retaules hi ha una gran varietat de representacions iconogràfiques i misteris del nou testament rodejades per figures dels apòstols i sants dels peus al prebiteri.

         Entrant a mà dreta, en la primera capella, trobem la Resurrecció, a sobre d'esta el milacre de les bodes de Canà i als costats les imatges de Sant Felip de Neri i de Sant Josep de Calassanç. A la segona capella l'Ascensió i damunt la Mare de Déu del Pilar, als costats Sant Pasqual Bailón i una figura esborrada per la humitat. A la tercera la vinguda de l'Esperit Sant i per damunt l'Assumpció de la Mare de Déu  al costat de figures esborrades per la humitat.

        Per la banda esquerra, més respectada per la humitat, a la primera capella hi ha l'adoració dels Reis Màgics,  damunt la Presentació de Jesús al Temple i als costats el Papa Sant Pio V i Sant Ferran, rei de Castellà. En la segona capella el naixement de Jesús a Betlem i damunt la circumcissió i als costats Sant Francesc d'Asís i Sant Antoni de Pàdua. A la tercera l'Anunciació de l'Àngel a Maria i damunt la Visitació de Maria a Santa Isabel i als costats sant Doménech de Guzman i Sant Tomàs d'Aquino. A llarg de les cornises superiors hi ha representats diversos doctors de l'església, com Sant Agustí, Sant Tomàs, Sant Gregori i Sant Idelfons, entre d'altres. Tots els buits estan replets de guarniments florals i d'alegories marianes.

L'estat de conservació de les pintures, particularment les de la part dreta, per motius de la humitat, és molt deficient i amb greu perill de pèrdua total.

              Aquest mateix any va començar a construir-se el transaltar i el camarin de l'ermita a càrrec dels canterans Blascos de Catí (Joan, Francesc, Vicent i Josep). En aquest lloc es va construir un altar i un retaule. Les pintures, de menys qualitat, foren encarregades al pintor catinenc Francesc Blasco el 1760. Han estat retocades posteriorment sense massa encert. Estan representats els Set Dolors de la Mare de Déu; i en el cambril  o creuer, destaca a la bòveda la representació de la Mare de Déu de la Cinta, patrona de Tortosa, capital de la diòcesi, Sant Pere i Sant Pau i els fundadors de la Companyia de Jesús, Sant Ignasi de Liola i Sant Francesc Xavier. També hi ha representada l'ordre dels servites i diverses alegories marianes. Bona part de sòcul del trasaltar és de ceràmica de l'Alcora.

Ceràmica de l'Alcora (pulsa en imatge per a ampliar)

La popularitat de l'ermitori obligà el Consell de la vila a edificar la Fonda en 1786 i la Casa de Banys en 1845^.

Presbiteri a Nª Sª de la Cinta, Sant Pere i Sant Pau en el transaltar del temple.	Set fundadors de l'Ordre dels servites (servents de Maria)  en el transaltar.

Sant Felip Benici (servita) representat amb una triple corona, els atributs del sofriment i de la glòria.	Representació de la sang i la llet brotant del Crist i de la Verge

Font on la tradició religiosa sosté que es va aparèixer la Mare de Déu	Sala per als exvots, que recorden els favors atribuïts a la intercessió de la Mare de Déu

  Antiguament el Cambril estava separat de la nau dels fidels per una reixa. Actualment esta reixa es troba en l'esglèsia de l'Assumpció de Catí en la Capella dels Montserrat protegint el Retaule de Jacomart.

En el centre inferior del frontispici està l'escut del poble, sostingut per dos ángels. L'escut actual està mal pintat d'acord amb l'antic. Originàriament, tal com es pot apreciar en alguna foto o postal anterior,  l'escut de Catí estava pintat amb cinc barres roges i quatre barres grogues, es a dir, amb una barra roja més que ara i una groga menys. Pot ser sembla rar o en desacord amb l'escut oficial de les barres de la Corona d'Aragó però constatem que així era).

Nou altar de la Verge, des de l'estiu de 2003. Santa Llúcia en la part superior.

        La imatge actual de la Mare de Déu va substituir la destruïda l'any 1936 i es féu a Burgos. Està dreta, al braç esquerre porta el Jesuset i a la mà dreta un lliri. El xiquet que seu al braç de la mare sosté a la mà esquerra la bola del món i amb la dreta beneïx els devots que li invoquen misericòrdia. Un estol d'angels envolten la imatge situada sota la decorada cúpula.

En 1743 es projecta l'espadanya amb tres forats, campanes, finalitzada l'any 1757

    El dia 25 de juliol de 1951 es va efectuar la solemne benedicció del Sagrari i de la campana de l'ermita sent padrins l'Excm. Sr. D. Josep Ferrandis Salvador (president de la Diputació de Castelló) i la Sra. Maria Luz Cepeda de Gómez (esposa del metge) i padrins d'honor D. Francesc Blasco García, alcalde de Catí i Dª Júlia Beltrán, esposa del jutge de pau. La campana substituïa a la que es va destruir durant la guerra.

         L'any 1962 es va canviar tot el pis de l'ermita que estava molt deteriorat. L'any 1972 es va erigir un nou templete per a la Verge i l'altar segons projecte de Angel Acosta que va ser beneït per el bisbe. En Ricardo Carles.

         L'any 1984 es van col·locar les vidrieres obra de Vallperes de Barcelona. L'any 1988 es va canviar la porta d'entrada a l'ermita, obra del fuster del poble Lluís Porcar.

         La darrera restauració de la Marededéu la va realtzar la Fundació En Balasc d'Alagó l'any 2002. Les darreres reformes del altar de la Verge són de l'estiu de 2003 sufragades per la Confraria de la Marededéu de L'Avellà.

         Des de sempre l'ermita ha presentat problemes deguts principalment a la humitat. Per la qual cosa l'any 2010 es va dissenyar un programa d'actuació que resumim a continuació.

        El conjunt del santuari requeria d'una restauració molt important per la seua magnitud i dificultat artística renovant les pintures murals, i figures religioses molt deteriorades per la humitat. Per la qual cosa es va acometre un ambiciós projecte per eliminar en primer lloc les humitats d'una de les parets laterals (la de l'Epístola), la humitat del subsol i la procedent de la teulada i en particular d'una sèquia annexa a l'ermita.

        Resum del projecte de restauració de l'any 2010

        Estat de conservació. Descripció i causes de danys

        L'ermita se situa en direcció del flux d'aigües cap al barranc i a més el seu parament es troba a peu de vessant de la muntanya. Precisament per aquesta classe d'emplaçament són les humitats -procedents de pluja, de filtracions i de condensaciones- el causant directe que va originar les alteracions materials químiques i físiques a les fàbriques de la nau. L'acció destructiva d'aquest agent es multiplica i accelera gràcies a detalls o elements construïts no resolts correctament o degradats; parlem sobretot de la manca de canaló a la coberta, de la lleixa horitzontal del coronament del mur de reforç i d'aspecte d'abandó generalitzat de pas de drenatge.

Pintures de les capelles de la dreta en mal estat per la humitat. Dalt del Cor, Sant Antoni

.

      Així les parts afectades de la nau eren les tres següents: primer el mur est i per extensió els frescos realitzats en el seu parament interior al segle XVlll, segon el paviment interior i finalment l'embigat de la coberta. El mur presentava falta d'acabats i el morter de juntes descompost, ambdues alteracions en la seva meitat exterior inferior. Els dos danys, facilitaven al seu torn la penetració d'humitats al volum construït. Cal afegir que l'alteració del morter de juntes es fa extensible a l'obra de carreus de la cadireta. Considerable quantitat de les indesitjables humitats procedents de la coberta sense canaló es reté a la lleixa del coronament i d'aquesta superfície horitzontal s'expandeix a l'interior de mur. En les zones adjacents a la lleixa proliferaven colònies de microflora, signes inconfusibles d'humitat. Part de l'aigua de pluja s'acumulava en el paviment de pas de drenatge, actualment amb morter en gran mesura descompost, i filtra en el subsòl; és un procés que provoca disgregacions en el paviment i en el sòcol del parament est, tots dos formats per lloses de pedra calcària polida. Els últims danys se centren en la coberta. Les teules dislocades i el morter d'unió descompost van donar lloc a l'entrada d'humitats que van desencadenar podridura parcial de l'embigat de suport.

        El present estudi de danys contempla tota l'església com un conjunt d'espais, ja que no és convenient aïllar les diferents parts de la seva composició general -nau, cambril / presbiteri, trasagrario, sala exvotos- i sostreure de l'ambient construït que els envolta. No obstant aquesta premissa, els danys i causes analitzats són els que afecten la nau, en ella es centra el projecte.
 

        Obres realitzades

          Arqueologia

        Una de les intervencions proposades per eliminar les greus i persistents humitats que afecten a l'ermita és la substitució del paviment existent. La intervenció comporta la retirada del sòl actual i un rebaix d'uns 30 cm del terreny de la nau per poder formar una estructura base elevada del paviment.

        Substitució del paviment i coberta

        La més amunt esmentada base del nou paviment serà de tipus de forjat sanitari format per un conjunt de paredons de sostremort - el contacte de paredó amb la terra portarà protecció antihumedad-, solera d'encadellat i capa de compressió de formigó. La base serà el suport del nou paviment, de tipus de terra cuita, el nivell serà el mateix que del paviment eliminat. Es tindra cura especialment en la ventilació de la base. Cal remarcar que la solera se separarà ½ cm de les parets laterals: amb aquest dispositiu es facilitarà la ventilació de la base elevada.

        La segona substitució es centra en la coberta i en el seu suport. A la coberta renovada se substituiran les biguetes de fusta per unes de formigó, la solera serà d'encadellat. El pendent serà igual que l'actual, de 30%. Les teules seran tipus àrab antigues; es col·locarà una canal de zinc amb els seus corresponents baixants.

       

        Consolidació i restauració

        Els treballs de consolidació i restauració se centren en el mur est i en el pas de drenatge.

        Els treballs a realitzar en el mur seran un sanejat i ataconat de juntes en profunditat en totes les zones indicades en el pla i la seva posterior arrebossat. Es sanejarà també la lleixa del coronament, el seu acabat serà amb teula àrab antiga amb pendent 30%. A l'interior de la nau s'eliminarà el sòcol de pedra, intervenció realitzada també en el costat oest. L'acabat d'aquestes superfícies serà el revocat.

        En el pas de drenatge es sanejarà el paviment, es col·locarà una làmina d'impermeabilització inclosa, a manera de sòcol, en el mur est. El paviment serà de rajola. Els murs de contenció caiguts es reconstruiran.

Vista de la teulada i l'espadanya des del Noroest.

Per motiu de les obres de restauració de l'ermita de 2010 es va habilitar per al culte una xicoteta capella al saló-menjador de l'hospederia annexa.

        Després d'eliminades les humitats va ser el moment d'abordar la restauració de les pintures de la part lateral est de l'ermita, en particular de les tres capelles laterals. Es va començar per la primera capella de la dreta, la més propera a la porta d'entrada.

         Des de finals de l'any 2012 estan restaurant-se les pintures murals de l'ermitori, començant pel tram més a prop de l'entrada, i utilitzant la tècnica de l'strappo. Està tècnica consisteix en arrancar les pintures deteriorades, traslladant-les al taller. Una vegada restaurades es tornen a col·locar les pintures en el seu lloc primitiu sobre un suport separat uns centímetres de la paret lateral per tal de facilitar el drenantge i evitar una nova afectació per la humitat de la pared.

Capella restaurada per la tècnica de l'strappo.

     La darrera restauració és de l'estiu de 2016. Inclou l'emblanquinament de la façana de l'ermita i entorn de la placeta (anells dels arbres, escaletes d'accés a la placeta, etc..) i la neteja de les portes i de les pedres de les arcades. Aquesta actuació va ser promoguda per la Confraria de la Mare de Déu amb l'ajuda de l'Ajuntament i la Casa de Banys. Al mateix temps s'ha iniciat la segona fase de restauració de les pintures de l'ermita. No s'utilitzarà la tècnica de l'estrappo de la primera fase sinó que la restauració tindrà lloc "in situ" sense arrancar les pintures i deixant sense restaurar les figures incompletes (que són la majoria) per lo que la restauració, feta per estudiants,  no serà tant espectacular com en la primera fase.

       Ampliar informació en en https://www.catimenu.com/pinturesermita.htm

ESTAT DE LES PINTURES DIA INAUGURACIÓ (07-09-2018)

Pulsa para ampliar imagen

PLÀNOLS

SITUACIÓ EN EL PLÀNOL DE LES PINTURES

Més informació sobre les pintures en https://www.catimenu.com/pinturesermita.htm

Pulsar en els plànols per ampliar

        L'edifici del temple es d'una única nau coberta amb voltes de canó i llunetes sense capelles laterals propiament dit, encara que les pintures tracten de simular sis capelles laterals. Disposa d'un cor al que es pot accedir per una escala situada a la dreta de la porta principal d'entrada. Des de fa uns anys, per motius de seguretat, l'accés a aquest cor està restringit. En ell es col·locaven el cor de cantores acompanyades per un hamònium relativament modern que va substituir a l'antic òrgan.

        Les mesures interiors de la nau son de 18,58 m x 6,80 m (sense comptar els murs) dividida transversalment per tres pilastres i arcades en quatre trams. A la capçalera de la nau estan adosats els tres següents espais: el primer i més important, el cambril amb volta de canó és de planta quadrada (4,86 x 4,86 m), un creuer amb accès pels dos costats realitzat mitjançant un arc de mig punt amb cúpula cega sense llanternó on es situa el presbiteri, el sagrari, l'altar i la imatge de la Marededéu.

        El segon tram, de 3,50 x 3,70 m de llar és el trasaltar o transagrari. Des d'ací s'accedeix a una xicoteta sagristia i finalment està l'antiga sala d'exvots (4,50 x 4,50 m)  ara reconvertida en sala d'exposició de la darrera restauració de la Verge. Cal afegir de que l'actual trasaltar podria ser l'original capella del segle XVI, així ho sembla atestiguar la grossària dels murs major que en la resta de l'ermita així com la bòveda de canyó de maçoneria, excesssivament pesada per a un espai de tant reduïdes dimensions.

        Els murs estan realitzats en maçoneria de 0,80 i 1,40 m reforçada en les cantonades a l'exterior amb carreus. De carreus estan formats també les llindes i els brancals de les diferents finestres i els brancals i l'arc de mig punt de l'entrada de l'ermita.

        La fonamentació dels murs s'assenta -en els costats a la vista- directament sobre la roca. Aquest assentament s'observa en el pas de drenatge, contigu a tota la façana est; el pas és d'uns 5 m de profunditat, de 2,20 d'ample en la seva part alta i la seva part fonda aquesta uns 20 cm més alta respecte el paviment interior de l'edifici. En cap document antic es parla d'aquest espai exterior, però per la seva configuració de roca excavada sembla que podríem situar almenys en el segle XVIII, quan els constructors, conscients de l'emplaçament de l'ermita al peu del vessant del veí muntanya, van formar aquesta necessària separació: el lloc va servir a més com una petita pedrera. En la vora superior del pas donen suport restes d'un mur de maçoneria que crea el límit d'un caní antic i al mateix temps és part integrant del pas. Actualment el camí està pràcticament ocult sota una nova carretera oberta en els anys cinquanta del segle XX. El mur oest de l'ermita baixa fins a formar part -a la nau, al presbiteri i al trasagrari- d'una planta inferior de la contigua hostatgeria. Remarquem que aquest soterrani està creat per cinc espais conclosos amb voltes de canó i perpendiculars a l'ermita; parts adjacents a l'ermita de tres dels espais serveixen com aljubs que oculten la fonamentació del mur.

        Les pilastres interiors de la nau es corresponen a la façana est amb sengles contraforts. En el desenvolupament vertical d'aquesta façana, es troba a l'altura d'aproximadament 5,0 m, una lleixa horitzontal: a partir d'aquí el mur queda retirat uns 25 cm respecte el parament exterior.

        Tots els quatre espais estan conclosos amb voltes. Així, la nau està conclosa amb una volta de canó amb llunetes en els quals se situen -al costat est- unes finestres rectangulars; el cambril porta una volta esfèrica i la del trasagrari i de la sala d'exvots és de canó seguit. Les voltes són de maó, la de la nau està reforçada en el seu extradós pels esmentats arcs diafragma - excepte la del trasagrari que és de pedra.

        L'ermita aquesta coberta per tres cobertes independents: la primera és de la nau i té la pendent cap a una rasa de drenatge, la segona, amb un pendent cap al nord, és del cambril i del trasagrari i la tercera, de la petita sala de ex-vots, és a dues aigües.

Façana

En la façana, comuna a l'església i a l'hostatgeria, destaca la portada per accedir al temple amb arc de mig punt, format amb carreus tant l'estrip com les dovelles, amb la imposta ressaltada; i l'espadanya de tres finestres, dues inferiors, i una més menuda, superior, però sols conserva dos campanes, una més gran i operativa i una altra més menuda que fa temps que no s'utilitza. La porta és del catinenc Lluís Porcar

Culte:

- 8 de setembre: Tot el poble celebra la festa de la seua patrona (Marededéu de l'Avellà),  festivitat de la Nativitat de la Verge i de celebració de les Marededéus trobades després de la Reconquesta. Malgrat que molts pobles han passat esta festivitat al diumenge (anterior o posterior) per permetre la participació dels fills del poble que per motius de treball o d'estudis no poden participar entre setmana, en Catí s'ha mantingut la  data històrica (8 de setembre) a l'gual que en la celebració del patro Sant Martí (11 de novembre). No ha passat en canvi així en la Romeria de Sant Pere que s'ha passat al primer cap de setmana de maig. Veure https://www.catimenu.com/vuitdesetembre.htm

- Primer dilluns de Pasqua:  Es celebra tots els anys des de 1545 una romeria des de l'esglèsia parroquial de Nª Sª  de l'Assumpció del poble a l'ermita de l'Avellà. Desprès de passar el dia al Balneari la processó torna al poble ben avançada la vesprada. Allí espera a la romeria una segona processó amb la Marededéu de l'Avellà del poble portada pels quintos. Unides les dos processons amb una retornen a l'esglèsia parroquial cantant l'Oh Vere Deus i al final el Regina Caeli.

- Dissabte de la Romeria de Catí a Sant Pere de Castellfort: Malgrat a que l'origen d'aquesta romeria es més de dos segles anterior a l'aparició de la Verge de l'Avellà i edificació del santuari es llògic pensar de que a partir del segle XVI l'itinerari de la processó es modificaria per a celebrar la missa del dia de la pujada a Sant Pere en l'ermita de la seua patrona. Fins l'any 1980 este dia era sembre el 30 d'abril. A partir d'aquest any l'Associació de la Romeria va decidir passar la rogativa de Sant Pere al cap de setmana de maig (primer diumenge de maig i el dissabte anterior). Així es permetia poder partiipar a molta més gent que entre setmana per motius de treball i d'estudis.

La rogativa que surt de Catí a les 8:00 h arriba al Santuari a les 9:30 h, celebra missa, esmorza i cap a les 11:30 surt de nou la rogativa en processó cap a la Llàcua, passant per l'ermita de Salvassòria i arribant a l'ermita de Sant Pere de Castellfort ca a les 20:00 h. Veure https://www.catimenu.com/santpere.htm

- Missa i rosari: Fins no fa molts anys en la temporada d'estiu del santuari (del 24 de juny al 8 de setembre) hi havia missa diària delebrada per part el Sr. rector que a l'estiu residia a la Casa ermita. També hi havia rosari i novena diàriament ajudat el rector per alguna dona devota. Actualment amb la reducció de capellans i augment del seu número de funcions (un mateix capellà porta els pobles de Catí, Xert i la Jana, a més del Balneari) i la reducció d'estiuejants i d'assistents al culte de l'ermitori  es celebra tant sols una missa setmanal, normalment en dissabte o diumenge quan l'horari del capellà rector o permet.

- Novena a la Mare de Déu de l'Avellà:  Després del dia de la Marededéu  (8 de setembre) té lloc a l'església parroquial Nª Sª de l'Assumpció de Catí una solemne novena amb gran assistència de fidels que acaba el darrer dia (novè), que es fa coincidir en diumenge, amb una processó de la Verge de l'Avellà de Catí pels carrers del poble.

   Durant l'estiu o la resta de l'any són molts els catinencs que realitzen una novena a la Verge de l'Avellà. Són nou dies seguits en que pugen a peu des del poble al Balneari (si la salut els ho permet) resant en l'ermita, o davant de la porta, si l'ermita està tancada, el llibret de la Novena publicat a l'efecte i que la darrera edició és de l'any 2000.

- Baixada de la Marededéu a Catí: Antigament es baixava per motius de pesta, guerra o forta sequera. La primera vegada que consta fou amb Mossèn Celma el 1730. Les dos darreres vegades en que es va baixar van ser en l'any 1962 i el 2000.

PLÀNOLS

(Pulsar damunt de cada plànol per veure o descarregar en format PDF)

IMATGES DE L'ERMITA

Ermita de l'Avellà 1.JPG 2,31 MB	Ermita de l'Avellà 2.JPG 1,83 MB	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 01.JPG 6,2 MB	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 04.JPG- 5,98 MB	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 05.JPG 6,07 MB
Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 07.JPG 6,08 MB	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 08.JPG 6,09 MB	Portada de l'Avella.JPG 1,72 MB	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 62.JPG 5,49 MB	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 12.JPG 6,17 MB
Mare de Déu	Mare de Déu	Mare de Déu	Espadanya	Campana ermita
Balneario	Paviments ermita	Font corregida	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 06.JPG 5,84 MB	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 63.JPG 6,02 MB

MÉS IMATGES EN

https://www.catimenu.com/pinturesermita.htm

Informació turística: Ayuntamiento de Catí- Mayor, 2- Tel. (964) 40 90 81 - CATI (Castellón)

© Pàgina creada per Joaquim Carbó Miralles , cronista oficial de la vila, 1997

BIBLIOGRAFIA DEL TEXT:

https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ermita_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_de_l'Avell%C3%A0,_Cat%C3%AD?uselang=es

- Tresors amagats. Les ermites de Castelló. Pascual, V

- Catí i els Pelegrins de Sant Pere. Àlvar Monferrer

- Historia Breve y Documentada de la Real Villa de Catí- M. Juan Puig

- Misticismo en el maestrazgo- José Mª Fernández Núñez

 
Última actualitzación: 12 d'abril de 2023