ORIGEN DEL TOPÒNIM

He afegit una imprescindible consulta a la Gran Enciclopèdia Catalana i sobre tot a l'obra "Onomasticon Cataloniae" del filòleg de fama mundial, En Joan Coromines (mort recentment), arribant a algunes consideracions:

- El nom "Avellà" no deriva del miracle, si nò de la filologia (tots hi estan d'acord).

- Aquest nom "Avellà" no és exclusiu de Catí sinó que existeix també a les terres de Catalunya al menys en sis llocs diferents en els termes dels municipis de Font- Rubí (Barcelona), Cabrera de Mar (Barcelona), Mediona (Barcelona), Monistrol de Calders (Barcelona), La Pobla de Cérvoles (Lleida) i Ribes (Girona)

A la comarca del Penedès i pertanyent al terme de Font Rubí (l'Alt Penedés) es troba un nucli urbà que s'anomena l'Avellà situat en la serra de l'Avellà (776 m. d'alçada sobre el nivell del mar) i que separa la Conca de l'Anoia de la del Riu de Foix.

Situat, a la comarca del Maresme, al terme de Cabrera de Mar però pràcticament annex a la localitat de Vilassar de Mar es troba el Pla de L'Avellà. Es tracta d'una platja de més de 2 km de longitud.

També dintre de la província de Barcelona, al terme de Monistrol de Calders, a prop del Bosc de Mussarra i la Ronda del Moianés. es troba la cruïlla del camí de L'Avellà i que condueix també a una font coneguda com la Font de L'Avellà.

També el nom "Avellà" l'han dut com a cognom importants personatges de Cervera(Lleida) i de Barcelona com per exemple Avellà, Baltasar (S. XV-XVI), clergue i beneficiat de Cervera.

- Podem proposar, doncs, tres raonables hipòtesis o teories sobre l'origen del topònim "l'Avellà":

Una procedència del nom d'una persona, concretament del patronímic llatí (romà) ABILIUS o variants similars ABILLIANUS. És una possibilitat que apunta Coromines però assenyalant que l'ús del nom del lloc amb article (L'Avellà) ens fa inclinar més per una de les altres dues hipòtesis.

Una referència a les abelles (i aleshores de la paraula L'Abellar). Certament hi han altres noms de lloc amb aquest origen. Però almenys dos elements juguen en contra d'aquesta hipòtesi: la documentació medieval i la pronunciació actual, sobre tot si és el cas de comarques (com la major part del País Valencià) on és prou viva la distinció fonètica entre b i v i també la pronúncia clara (o no) de la -r final. Si no es demostra el contrari, tant un factor com l'altre permeten de descartar (o com a mínim de considerar secundària, mai principal) la hipòtesi apícola.

Relaciona el mot amb el nom botànic de l'arbre l'avellaner o del seu fruit l'avellana derivat del llatí ABELLANA (NUX) que voldria dir "nou d'Abel·la", i aquest nom respon al fet que Abel·la era la ciutat de la Campània on abundava aquests tipus de fruits en època romana (Diccionaris d'Alcover i Moll i de Joan Coromines).

Pel que fa al nom de l'arbre és sabut que en català és avellaner. L'evolució del llatí abellana no té cap misteri i la grafia catalana amb v (que ja es troba de vegades en llatí mateix) respon a la fonètica evolutiva del mot i no s'aparta gens d'altres casos de -b- llatina intervocàlica que ha evolucionat en -v- catalana (cf. CAVALLUM> cavall, HIBERNUM>hivern, PROBAM>prova, CANTABAT>cantava, etc..).

- El diccionari català- valencià- balear d'Alcover i Moll (1926 - 1962) no recull el nostre nom de lloc ni cap altre d'homònim, i l'única entrada Avellà en aquesta obra correspon a un llinatge (cognom) estès a totes les terres de parla catalana i que els autors no relacionen amb el topònim (que semblen ignorar) ni amb l'arbre de les avellanes sinó que creuen derivat d'un patronímic llatí.

- La Gran Enciclopèdia Catalana (1969; 2a. edició 1986) recull dos personatges i tres llocs amb aquest nom (vol. III, pag 410) entre les quals situa el santuari i balneari de Catí, però no diu res sobre la seua etimologia.

- El diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines (1980) tampoc fa referència a l'existència del mot comú ni del topònim ni del cognom avellà.

- Enric Moreu- Rey a la seua obra bàsica sobre toponímia, Els nostres noms de llocs (1982), esmenta el topònim Avellà (pàg. 61) dins de la sèrie de noms relacionats amb l'arbre l'avellaner, però no descarta una segona hipòtesi que relacionaria el nostre topònim amb l'antroponímia llatina.

- J.M. Espinàs en l'obra (A peu per l'Alt Maestrat) rebutja l'origen del nom "Avellà" a partir del terme català "abellar": lloc d'abelles que alguns també han proposat i suggereix que vingui d'ABELLANUS (avellaner) i descarta també l'origen a partir del miracle (Font de la Vella) dient literalment que aquesta és una interpretació abusiva de clerecia forastera.

- En la seua darrera obra (1994), dedicada específicament als noms propis l'Onomasticon Cataloniae, Joan Coromines obre una entrada per al topònim Avellà (vol. II, pàg. 283). Entre els diversos llocs amb aquesta denominació o similar esmenta el del terme de Catí (lín. a50- b8) i d'altra banda `dóna a entendre (per bé que no ho afirma prou explícitament) que prefereix l'explicació fitonímica o botànica a l'antroponímica. La raó de la seua preferència és concreta: "aquest ús amb article (L'Avellà) ens ha de decidir a veure en tots aquests noms de lloc el nom de l'arbre ABELLANUS (avellaner) (lín. a42- 44).

- Joan Bastardas, al seu article "Nota sobre els noms d'arbres fruiters en la toponímia catalana" fa un estudi molt complet sobre les aplicacions toponímiques dels noms dels arbres fruiters en les seues diverses variants (-er/-era) i la més interessant, l'ús d'antics noms (llatins o protocatalans) avui desapareguts del llenguatge comú (o de vegades conservats en algun dialecte). Dintre d'aquest darrer grup tracta el cas de l'Avellà, la base fonamental del qual és precisament l'existència (actual i en la documentació antiga). Bastardas resumeix la història dels sistemes nominals dels arbres fruiters en el conjunt de la Romània, d'on conclou que existeix un sistema "ítalo-hispànic" (italià- castellà) (cf. en castellà manzana/manzano, naranja/naranjo, o en el nostre cas avellana/avellano) i enfront seu, un sistema català o gal·loromànic basat en la sufixació -er/era (cf. cirerer, avellaner, berecoquer..). El sistema pròpiament llatí no era cap dels dos sinó un de diferent), però que, i aquesta pot ser la clau de l'assumpte, podríem postular l'existència en terres catalanes, d'un sistema del tot semblant que hauria estat esborrat per la generalització del sufix -arius (pàg. 211) . Dit d'una altra manera: que en la nostra llengua antigament devia existir també el tipus d'oposició de gènere (en masculí per als arbres) que avui existeix en castellà o en italià i que és d'aquesta branca morfològica que procedeixen determinats noms propis que han quedat fixats com a "fòssils" d'un sistema pretèrit, entre els quals estaria el de L'Avellà.

- El mateix Albert Turull que cito abans i del que procedeixen la majoria d'aquestes reflexions en el llibre Els topònims de la Segarra (1991) s'ocupa del nom del lloc "Savellà" i es decanta per l'explicació fitonímica.

Després d'aquestes, sembla més que raonables, evidències sorprèn que aquesta teoria de l'origen del nom "Avellà" a partir del nom llatí ABELLANUS (avellaner) no haja segut tractada pel famós historiador de Catí Mossèn Joan Puig en la seua obra "Historia Breve y Documentada de la Real Villa de Catí.

L'avellaner silvestre que, segons alguns, existia vora la font de L'Avellà a principis del present segle pot ser una raó a favor d'aquesta darrera teoria. Però coneixent que l'avellaner és un arbre amb relativament pocs anys de vida resulta difícil que el mateix avellaner poguera existir cap a l'any 1328 que és quan es té constància escrita per primera vegada de l'existència de la Font de L'Avellà (J. Puig. pag 221).

De vegades s'ha proposat també una altra hipòtesi i és que el mot "L'Avellà" del nostre terme procedeix de les terres catalanes. Molts dels nostres topònims deriven del cognom del seu conqueridor o d'algun dels seus antics propietaris. Hem vist com el topònim "Avellà" és relativament freqüent en les terres de Catalunya. Quan es va produir la reconquesta d'aquests territoris de Morella i de Catí per En Blasc d'Alagó (1231-1233) van ser ocupats principalment per catalans que ens van transmetre gran part dels seus cognoms i topònims. "L'Avellà" podria ser un d'aquests.

Posteriorment al produir-se el miracle de la Verge cap a l'any 1540 aquesta va prendre el nom de la serra i de la font on es va aparèixer i no al contrari.

El topònim L'Avellà del terme de Catí així com els seus homònims i parònims de les terres de parla catalana, procedeix de l'aplicació com a nom propi d'un antic substantiu avellà, que degué existir en el català de l'Alta Edat Mitjana però del qual no ha quedat cap rastre (tret precisament de topònims com el que ens ocupa) en el llenguatge comú, substituït per l'actual avellaner, el qual és fet de la mena de sufixació que ha generat un sistema de denominació dels arbres fruiters en la nostra llengua (er/era: cirerer, avellaner....) .

a) els estudis d'especialistes com Joan Bastardas, Joan Coromines i Francesc de Borja i Moll, que contemplen i fins postulen l'existència en català del mot avellà.

b) la documentació dels segles X-XII que conté (normalment llatinitzat) aquest nom, ja siga referit a un element botànic, al topònim que ens ocupa o a altres d'iguals (com el Savellà segarrenc)

c) la poca consistència de les altres dos hipòtesis: l'antroponímica a causa de l'ús de l'article, i l'apícola per raons fonètiques i documentals.

Si no és produeix cap darrer descobriment no hi ha cap raó per pensar que L'Avellà no vol dir altra cosa més que "l'avellaner". Al contrari, si les formes documentals antigues (del tipus Avellano) i la pronúncia local (amb -v- i sense -r) ho confirmen, podrem donar un pas més enllà, i deixar de considerar aquesta explicació com a hipòtesi, per passar a tenir-la com l'origen del nostre nom.

Informació turística: Ayuntamiento de Catí- Mayor, 2- Tel. (964) 40 90 81 - CATÍ (Castelló)

Ermita de l'Avellà 1.JPG 2,31 MB	Ermita de l'Avellà 2.JPG 1,83 MB	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 01.JPG 6,2 MB	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 04.JPG- 5,98 MB	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 05.JPG 6,07 MB	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 06.JPG 5,84 MB
Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 07.JPG 6,08 MB	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 08.JPG 6,09 MB	Portada de l'Avella.JPG 1,72 MB	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 62.JPG 5,49 MB	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 12.JPG 6,17 MB	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 63.JPG 6,02 MB
Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 01.JPG 6,2 MB	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 02.JPG 6,43 MB	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 03.JPG 5,34 MB	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 10.JPG 6,28 MB	Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 13.JPG 6,14 MB	Font corregida
Marededéu	Marededéu	Marededéu	Balneari