CATÍ EN EL CAMINO DE SANTIAGO

Els camins de Santiago eren les rutes seguides pels peregrins des del seu lloc d'origen fins a Santiago per a resar davant la tomba de l'apòstol, patró d'Espanya.

La nostra ruta (Maestrat-Baix Aragó) era una de les quatre rutes jacobees de l'Ebre que confluïen en Saragossa per a visitar a la Verge del Pilar (patrona de la Hispanitat).

La nostra ruta del Maestrat-Baix Aragó sortia de Castelló, passava per Morella, Alcañiz, Escatrón Fuentes de Ebro, fent cap a Saragossa on confluïa amb el Camí de l'Ebre que venia des de Sant Carles de la Ràpita, Amposta, Tortosa i Gandesa i el Camí de Barcelona - Lleida i el Camí d'Andorra (Teruel).

Una vegada en Saragossa, i després de la preceptiva visita al Pilar, la ruta proseguia per Tudela, Calahorra i Logroño fins unir-se al camí francés procedent de Roncesvalles i del centre del continent europeu.

Llavors la ruta continuava per Burgos i León fins arribar en la darrera etapa a Santiago de Compostela.

La Diputació Provincial de Castelló i la Asociación Amigos Ruta Jacobea Ultreia de Castellón han retolat l'itinerari del "Camino de Santiago" en la nostra província i en particular dintre del terme del nostre poble.

S'han col·locat senyals d'aquest tipus dins del terme de Catí en dotze punts.

	Situació de les senyals jacobees
*(1)**	Al costat del Mas del Segarró
*(2)**	CV-128- km 3,8 (Barranc de la Belluga- Camí del Mas de Segarra al Segarró)
*(2b)**	Pista del Mas d'En Bono (De la Pilarica al Mas d'En Serrut)
*(3)**	CV- 128- km 8,3 (Davant del Camí del Mas d'En Serrut)
*(4)**	CV-128 – km 8,5 (Senyal asociación Amigos Ruta Jacobea Ultreia de Castellón
*(5)**	CV- 128- km 9,5 (Camí del Mas de l'Ombrieta- Mas de Jaume Vicent)
*(6)**	CV- 128- km 10,7 (Eixida Camí de Sant Pere- Barranc del Gatellà a l'antiga caretera poble)
*(7)**	CV-128- (a l'eixida carretera Albocàsser-Tírig- Sènia de Colom)
*(8)**	CV- 128- km 12 (Davant eixida Camí dels Clapers)
*(9)**	CV- 128- km 12,4 (Camí del Molló)
*(10)**	Carretera l’Avellà- km 0,4 (Camí del Pou de Massip)
*(11)**	CV- 128- km 16,8 (Camí dels Plans, Mas d’Ombrieta)
*(12)**	CV- 128- km 21 (Camí del Mas de Jovaní a Vallivana)

L' obra recentment restaurada per la Fundació Blasco d'Alagó, el Prigó del cementiri de Catí, está considerat como una de les senyals jacobees més antigues que conserva la provincia de Castelló que marcaven el pas del Camí de Santiago. Data del segle XIV.

Aquest prigó en una de les seues cares laterals conserva una imatge de Santiago pelegrí, raó per el que l'Associació d'Amics de la ruta Jacobea Ultreia, la considera com una senyal d'indubtable significat jacobeu.

Santiago és un dels dotze apòstols de Jesús; fill dle Zebedeu. Ell i el seu germà Joan van ser cridats per Jesús mentre estaven arreglant les seves xarxes de pescar al llac Genesaret.

Als evangelis es relata que Santiago va tenir a veure amb el miracle de la filla de Jairo. Va ser un dels tres apòstols testimonis de la Transfiguració i després Jesús el va convidar, també amb Pere i Jaume, a compartir més de prop La seva pregària al Monte de los Olivos.

Els Fets dels Apòstols relaten que aquests es van dispersar per tot el món per portar la bona nova. Segons una antiga tradició, Jaume el Major es va anar a Espanya. Primer a Galícia, on va establir una comunitat cristiana, i després a la cuitat romana de Cèsar Augusta, avui coneguda com Saragossa. La Llegenda Aurea de Jacobus de Voragine ens explica que els ensenyaments de l'Apòstol no van ser acceptades i només set persones es van convertir al Cristianisme. Aquests eren coneguts com els "Set Convertits de Saragossa". Les coses van canviar quan la Mare de Déu es va aparèixer a l'Apòstol en aquesta ciutat, aparició coneguda com la Verge del Pilar. Des de llavors la intercessió de la Mare de Déu va fer que s'obrissin extraordinàriament els cors a l'evangelització d'Espanya.

En els Fets dels Apòstols descobrim que va ser el primer apòstol martiritzat. Va morir assassinat pel rei Herodes Agripa I, el 25 de març de 41 AD (dia en què la litúrgia actual celebra l'Anunciació). Segons una llegenda, el seu acusador es va penedir abans que matessin a Santiago per la qual cosa també va ser decapitat. Santiago és conegut com "el Major", distingint l'altre Apòstol, Jaume el Menor.

La tradició també relata que els deixebles de Santiago van recollir el seu cos i el van traslladar a Galícia (extrem nord-oest d'Espanya). La seva restes mortals estan a la basílica edificada en el seu honor a Santiago de Compostel·la. A Espanya, Santiago és el mes conegut i estimat de tots els sants. A Amèrica hi ha nombroses ciutats dedicades a l'Apòstol a Xile, República Dominicana, Cuba i altres països.

Descobriment de la tomba de l'Apòstol
La tomba de Santiago Apòstol va ser oblidada per mes de 800 anys. Sota el regnat d'Alfons II (789-842), un ermità anomenat Pelagi va rebre en visió, coneixement del lloc on es trobaven les restes de l'Apòstol. El camp on jeia la tomba amagada es va omplir d'una llum brillant i des de llavors se li coneix com "Compostela" (Camp de Estrelles).

La troballa de la tomba passa en un moment providencial. Els cristians es trobaven abatuts sota l'imperi de l'Islam i la fe cristiana corria el perill de ser eradicada. La lluita per la reconquesta va durar fins a l'any 1492. Aquest llarg període de temps va forçar els cristians a una guerra de supervivència en què es recolzaven de l'auxili de l'Apòstol i de la Verge Santíssima.

El bisbe d'Iria Flavia, Theodomir, després d'investigacions va declarar que eren veritablement les restes i la tomba de l'Apòstol Santiago. El Sant Pare, Lleó XIII, el 1884, en forma de Butlla Papal va confirmar que les restes a Santiago de Compostel·la pertanyien a Santiago Apòstol.

Matamoros
Santiago Apòstol va arribar a ser conegut com el "Matamoros", matador dels moros. Aquest nom s'origina durant la Reconquesta i dóna a entendre que les tropes Cristianes tenien a l'Apòstol com a patró.

En l'actualitat comprenem millor que la guerra no és contra éssers de carn i ossos sinó contra principats i potestats, és a dir contra Satanàs i els seus dimonis. Jaume continua sent el protector i guia dels Cristians a la batalla actual per la fe.

Santiago de Compostel·la com a lloc de Peregrinació
A l'edat mitjana, tots els camins conduïen a Santiago de Compostel·la. Jerusalem havia estat conquerida pels moros i els cristians no podien pelegrinar-hi. Quedaven com a principals llocs de peregrinació Roma i Santiago de Compostel·la, la ciutat, localitzada en l'extrem nord-oest d'Espanya, i per tant d'Europa.

Tots els països Europeus tenien els seus llocs sants, però a Santiago, el pelegrinatge arribava a un punt culmen. Fins la paraula peregrinació l'associaven amb la ciutat de Santiago. Molts pelegrins caminaven cap a la tomba de Sant Jaume. La ruta a Santiago es va fer tan famosa que els pobles i monestirs del camí van adquirir notorietat.

Com moltes persones arribaven de tot arreu d'Europa, no existia un camí exacte .. A França hi havia quatre llocs que es designaven com el començament del camí cap a Santiago de Compostel·la. A Espanya, aquests camins confluïen en dos principals camins, el Camí Aragonès i el Camí Francès, sent aquest últim el més famós.

El Camí Francès segueix l'antic camí Romà, la Via Traiana. Hi ha evidència que hi havia una tradició de fer peregrinació per aquest camí ja en els temps Romans per arribar 80 quilòmetres mes allà de Santiago de Compostel·la, fins a Finisterre, o la "fi de la terra", un lloc de moltes connotacions místiques i mitològiques.

En l'actualitat segueixen utilitzant els camins milers de pelegrins i, encara que les motivacions que els mouen són diverses, és impressionant observar la devoció de molts d'ells. Els testimonis de conversió i gràcia són abundants.

Material de la Guia de Bolsillo para el Camino de Santiago de Castellón de Javier Vicente Queralt


CV-128 - km12,4 (entrant a Catí pel sud).