|
IDIOMA |
|
IDIOMA |
EL CAMPANAR DE CATÍ
|
Les campanes abans de la restauració |
|
Les campanes sòn de nou ací (25-07-2012) |
|
Les campanes després de la restauració de juliol 2012 |
LES CAMPANES DE CATÍ- DESCARREGAR DOCUMENT EN PDF
Torre del campanar (Juliol 2012)
L’edifici del campanar va ser construït durant l’any 1615, amb Mossèn Jaume Miralles, per Pere del Sol, el mateix arquitecte que va construir l’ermita de Sant Vicent (1618) i la capella principal de l’ermita de Santa Anna (1615). Quant a l’edifici del campanar que recentment (1615- 2015) ha acomplit el quart centenari de la seua construcció requereix d’una urgent revisió de millora. Esperem que prompte siga el moment adequat per escometre una urgent restauració.
Té una capacitat màxima de vuit campanes, encara que històricament tant sols n’ha tingut quatre o tres, com en l’actualitat. Es una torre quadrada, que en el segon cos és de creuat, amb vuit vans per a allotjar les campanes., de pedra picada i està edificat sobre l’arc principal del Cor, completament pla, i sobre les parets laterals.
Façana nord del campanar (arc recentment obert)
Al mateix temps, en juliol de 2012, de les vuit obertures o arcs de mig punt que posseeix el campanar de Catí, es van destapar tres de les arcades de mig punt que estaven tapiades total o parcialment, les que donen a l’oest i un que dóna al nord, quedant aquestes sense campanes.. Queden actualment dos arcades encara tapiades (les que dónen a l'est), tres ocupades per campanes (dos al sud i una al nort) i una arcada buida (sud).
Façana al sud i a l'oest (amb arcs recentment destapats)
La majoria de la gent sosté que si es van tapiar antigament els arcs va ser per algun motiu justificat. Alguns creuen que va ser per donar major ressonància i sonoritat al campanar. Segons esta hipòtesis, ara les campanes sonaran més suaument. També hi ha qui sosté que els arcs tapiats dificultaven la presència de goteres i humitats en el cor de l’església que ara apareixeran de nou. Altres en canvi sostenen la hipòtesi de que es van tapiar per resguardar el campanar i els campaners del fort vent del nord i de ponent i que arribava fins -i- tot a fer sonar les mateixes campanes. Caldrà estudiar la possibilitat de tapar de nou, amb noves tecnologies, cristalls, les obertures del campanar si algun d’aquestos efectes es demostra evident i perjudica la seua sonoritat.
Façana que dóna a llevant, a la Plaça de l'Església, amb les obertures tapiades
Les dos primitives campanes (la menuda i la mitjana) van ser destruïdes en plena la Guerra Civil (1937). El govern republicà va donar una ordre de que totes les campanes foren baixades dels campanars per a ser transformat el bronze en metralla per a armament. Així van ser destruïdes les dos primitives campanes (la menuda i la mitjana) a l’igual que la que estava situada justament damunt de la nau central de l'església de la que encara queda l’espadanya a la teulada. També foren destruïdes les campanes de l'Avellà i la de l'ermita de Santa Anna. La campana major (“Maria Rosa”) es va salvar per poder seguir donant els tocs de les hores del poble i ser utilitzada en cas d’emergència (tocs de foc, etc..). Finalitzada la Guerra Civil, en l’any 1939, van ser portades des d’un magatzem militar de Barcelona per Mossèn Francisco Sanjuán, d’un conjunt de campanes que es van estalviar, dos campanes per substituir les dos que s’havien emportat. fent-se en 1940 la darrera remodelació del campanar.
La primera vegada que es van baixar les campanes, després de la guerra, va ser en 1976, fa ara uns 42 anys, amb Mossèn Joaquín. Es va substituir el sistema manual de cordes i el de pujar al campanar per a tocar les campanes “al vol” per un sistema elèctric, automàtic i més còmode de voltejos i repics. Per a alguns es va perdre la màgia i encant de l’antic sistema manual i de l’esforç artístic dels campaners per un altre més impersonal, monòton i menys romàntic. La comoditat però, acabà imposant-se.
Campana menuda, "Santa Bàrbara", que dóna a les places.
Les dos campanes més grans dominen el sud mentre que, davant, sola, queda la menuda, mirant al nord. La campana menuda, de nom “Santa Bàrbara”, es va fondre l'any 1929. La va realitzar la fosa de Constantí Linares Ortiz, proveïdor de la Reial Casa, Madrid. Carabanchel Baix. Podeu observar-la des de les dos places i des de molts punts de la meitat nord del poble.
Campana mitjana o "Sant Josep" a la vessant sud del campanar
La campana mitjana, de nom “Sant Josep”, va ser refosa en 1911. També porta la marca de Constantí Linares Ortiz de Madrid
Campana grossa, "Maria Rosa", en la façana sud del campanar.
El pes de la campana és de 85 arroves que equivalen a 1.086,3 kg. (Arroba = 36 lliures o 12,780 kg.).
A la dita li hauran afegit fins al contrapès ... per arrodonir i assolir les 100 arroves.
La campana major, de 122 cm de diàmetre. és la única d’origen catinenc. No porta cap nom gravat però la gent la coneix com “Maria Rosa”.
És la més antiga de totes. Porta gravada una llegenda al voltant que diu: ALABADO SEA EL SANTÍSSIMO SACRAMENTO- LUIS MAÑES ME YZO - AÑO 1833. En el seu exterior presenta gravats una creu, per la seva part posterior, i un quadre amb una Verge, en la seva part anterior. Encara que el seu pes es d’unes 85 arroves (1.050 kg), la dita popular li n’ha afegit algunes més. Aquesta diu
“Maria Rosa em diuen,
cent arroves peso.
Qui no s’ho crega,
que me sospeso”.
Aquesta campana la va refondre Lluis Mañes, campaner de Mas de les Mates (Terol) en un hort que correspon al pati de la casa de Julián, el ferrer, durant el mes de setembre de 1833. El dia 1 d’octubre la gent de Catí, amb l’ajuda d’uns mariners de Vinaròs, la van pujar al campanar, sent beneïda i començant a tocar al dia següent.
Campanes del sud: Sant Josep i Maria Rosa (Observar a l'esquerra la data de 1940)
Ressumim el que ens compta Mossèn Joan Puig:
El Consell per recaptar fons amb què pagar la campana va vendre unes terres que posseïa a la partida del Salt (Venta de l'Aire) per les quals va pagar 25 lliures el veí Jaume Segura Salvador, del Mas d’Eixemeno, el 9 setembre 1827.
Any 1827. Dia 5 de setembre. - S'encarrega refondre la campana major, d'unes 85 arroves, al campaner del Mas de las Matas Luis Mañez..
Any 1833. Any de la funció i col·locació.
Dissabte 28 de setembre. - Es fa la fosa a l'hort que correspon al bancal, ara pati de la casa de Julián el ferrer. (Sobre l'any 1962, sent rector Mossèn Salvador, es va trobar, a més de 2 metres de profunditat, un buit que, en desfer, conservava les petjades de la fosa de la campana. Segurament encara queden restes dels motlles de la fosa enterrats, segons Julián).
Diumenge, 29 i dilluns, 30: El bronze fos va ocupant el lloc entre els motlles el dia de Sant Miquel i roman coberta fins a les 6 de la vesprada del dilluns
Dilluns 30 de setembre. - Es descobreix i trasllada cap al portal de la Font Vella (el que unia la Raval de l'Hospital amb el carrer Major) girant sobre una biga, fins a deixar-la al peu del campanar.
Dimarts 1 d'octubre. - Tres mariners de Vinaròs i la resta de gent la van pujar al campanar.
Dimecres 2 d'octubre. - A les dotze es col·loca al seu lloc i es toca en ella l'Ave Maria. A les dos i mitja es beneïda per tot el clergat a la torre. Va estar tocant fins dissabte i, amb aquest motiu, es va torejar per tot el poble, i es va matar aquest dissabte, una vaca de Vallivana.
La darrera vegada que es van baixar les campanes, després de la guerra, va ser en 1976, fa ara uns 36 anys, amb Mossèn Joaquín. Es va substituir el sistema manual de cordes i el de pujar al campanar per a tocar les campanes “al vol” per un sistema elèctric, automàtic i més còmode de voltejos i repics. Per a alguns es va perdre la màgia i encant de l’antic sistema manual i de l’esforç artístic dels campaners per un altre més impersonal, monòton i menys romàntic. La comoditat però, acabà imposant-se.
Ja fa bastants anys que les campanes han reduït, per no dir que han perdut, moltes de les seves funcions. Recordem els tres tocs de l'Ave Maria a l'alba, migdia i vespre, els tocs de queda, a sometent o molí, de consell, de vespres, de difunts amb les seves variants segons fos home o dona el mort. Cada un d'ells era diferent i tenien funcions diferents. A més d'aquests hi havia la trucada de fidels i el volteig general o "campanes al vol '.
En el mes d’agost de 1995, encertadament, es va il·luminar el campanar, augmentant la vistositat i convertint-se en un símbol d’identificació de tot el poble.
25 de juliol de 2012- Les campanes tornen al campanar
Recentment (juliol de 2012), sent alcalde Manuel Luis Puig i capellà de la parròquia Mossèn Rafael, el batall de la campana grossa (març de 2012) es va desprende caient sobre la teulada de la Casa Abadia. Va coincidir amb una avaria del rellotge del campanar que va deixa de funcionar. Així es que es va decidir baixar novament les campanes per fer-les una revisió de manteniment i reparar-les. Tal cosa es va efectuar el dia 10 de juliol de 2012. Després d'estar el poble uns dies sense campanes aquestes van retornar al poble el 25 de Julio, dia de Sant Jaume. Els dos dies, però sobre tot el dia en que tornaven les campanes completament noves i relluents van ser una festa. La gent es va arremolinar al costat del campanar observant com una moderna grua feia ràpidament el treball que abans costava tant esforç de fer. Al mateix temps van ser molts els que van aprofitar l'ocasió per a retratar-se al costat de les campanes. L'opinió majoritària de la gent era de que a nivell de terra semblaven molt més grans i relluents que al campanar.
En l'actual reparació i revisió s’ha netejat i substituït tots els elements secundaris (politges, motors, etc.). Es pretén automatitzar el seu funcionament recuperant els antics tocs (Ave Maria, difunts, foc, queda, .. a més de campanes al vol). Al mateix temps s’ha digitalitzat el funcionament del rellotge que funcionarà informàticament per internet).
L’únic inconvenient d’aquesta darrera restauració és l’elevat cost econòmic que va suposar, al voltant de 18.000 euros . Per a poder obtindre esta respectable quantitat, Mossèn Rafael va recol·lectar donatius. Al mateix temps es va constituir un grup de recuperació de les campanes i el rellotge que es va encarregar de planificar activitats (rifa, etc..) per a aconseguir els diners que complementaren als donatius.
Rebut de participació en el pagament del rellotge (acredita la data: maig de 1951). (Facilitat per F. Segura)
El rellotge actual data de meitat del segle XX. Fou pagat en participacions dels veïns del poble. Fou inaugurat en 1952 sent Francisco Blasco alcalde. Fa els tocs de les hores, mitges i quarts amb l'ajuda de la campana grossa (Maria Rosa).
Rellotge del campanar després de la reforma de juliol de 2012, per damunt de la campana grossa (Maria Rosa) amb la qual fa els tocs (hores, mitges i quarts)
En juliol de 2012, coincidint amb la reforma i restauració de les campanes, la maquinària del rellotge com a tal fou substituida per un ordinador (Sirio 12), de la casa ECAT MONDOVI, amb el qual les hores s'actualitzen permanentment per internet (decisió discutida pels experts), ja que l'ordinador ràpidament es queda obsolet, de fet ja ho està, en canvia, la maquinària d'un rellotge ben cuidat dura segles.
Modern ordinador programador ECAT MONDOVI SIRIUS 12 de quadre de comandament digital del rellotge i dels tocs de les campanes.
Bibliografia:
Paco Martí García- Programa de Fiestas Patronales de Catí 1997
Mossèn Joan Puig
Última actualizació: 14 de novembre de 2018
