|
IDIOMA |
|
IDIOMA |
CAPELLA DE LA COMUNIÓ O DEL SANTÍSSIM
|
|
|
La capella de la Comunió amb quadre d'Acosta (1939-2009) |
Polsar en imatge per ampliar
Es post comprovar com les pintures arribaven fins el mateix paviment. Erròniament es va optar per eliminar-les traient la pedra, tal com es pot vore en la següent imatge.
 |
|
L'any 2009 es substituí un quadre del Crist d'Acosta per la imatge del Cor de Jesús i s'eliminaren les pintures del sòcol. |
Sagrari
Cor de Jesús, que ha substituït al Crist d'Acosta en l'advocació de la Capella.
Llàmpera de la Capella de la Comunió
L'església de Catí començada a construir a mitjans del segle XIII originàriament seria un rectangle del tipus de Reconquesta. Des de mitjans del segle XIV van començar a sorgir entre els contraforts capelles laterals que mai van trencar la unitat del recinte. Estes capelles estaven dedicades a sants o benifets i algunes estaven comprades per famílies importants de l'època com els Montserrat, Sant Joan, Espígol, Verduns, Celmes, Mestre, Sans... com a panteons familiars. La primera capella en construir-se va ser l'any 1354 (la primera de l'evangeli), dedicada a Sant Blai, bisbe de Sebaste i advocat de les malalties de la gola.
 |
1.- Sagristia 2.- Accés a la sagristia 3.- Retaule (presbiteri, altar major) 4.- Capella de Sant Blai (Sant Martí) 5, 9, 21.- Trones per a predicació 6.- Capella Sants Joans 7.- 2ª Capella de Passió 8.- Capella Roser 10.- Capella Sant Antoni 11.- Porta romànica 12.- Capella Sant Antoni Pàdua 13.- Sant Josep- Lluís Gonzaga 14.- Cor 15.- Capella Àngel- Baptisteri 16.- Accés al cor i casa abadia 17.- Capella Sant Martí (Sant Blai) 18.- Nom de Jesús- Verge Avellà 19.- Sant Miquel i Sant Pere (Montserrat) 20.- Capella Espígol (Sant Pere Màrtir i Sant Llorenç) |
|
Església de Catí, segles XV i XVI (Arturo Zaragozà) A': Futura capella de la Comunió B': Cor Ampliar tema en http://www.catimenu.com/esglesia.htm |
22..- Capella
Ànimes 23.- Porta gòtica 24.- Capella de la Puríssima o dels Verduns 25.- Cor 26.- Orgue 27.- Accés a la Casa Abadia |
Fins el segle XVIII l'església de Catí no disposava d'una capella pròpia per a la conservació i administració de la Sagrada Eucaristia. Fins 1678 el sagrari estava ubicat en el mateix altar major. A continuació va estar uns anys en la sagristia. Seguidament en les capelles del Nom de Jesús i en la de Sant Josep. Des de 1729 a 1746 novament en la sagristia actual. A partir de 1746 es va traslladar ja fins actualment a la nova capella de la Comunió.
Pedra de començament de les obres de la Primera capella de Passió, a continuació de la qual es va construir tres segles després la Capella de la Comunió o del Santíssim per Mossèn Celma (1742) . Situació de la pedra: En la façana exterior de la Capella dels Espígol annexa a la façana sud de la Capella de la Comunió que dóna a la Placeta de l'Església. Text: "disapte xvii de febrer any m cccc xxxx viii": Dissabte, 17 de febrer de l'any 1448
Aquesta capella fou adquirida per la familia Espígol per 2.200 sous en 1451, i es col·locà en ella el cèlebre Retaule de Jacomart, per lo qual també es coneguda com a capella de Sant Pere Màrtir i com de Sant Llorenç i com a capella dels Espígol.
Va ser Mossèn Francesc Celma (1686- 1771), pàrroc de Catí durant 54 anys, natural d'Aiguaviva (Terol), el que va impulsar la construcció de la capella de la Comunió o també del Santíssim a mitjans del segle XVIII.
Esquerra: Capella Montserrat, amb el Retaule de Jacomart.
Dreta: Capella Espígol, pas obert a la Capella de la Comunió, confessionari, Creu d'Avinyò (1374) i capelleta de Sant Pere de Castellfort. A l'entrada de la Capella es pot apreciar un calze amb una Hòstia Sagrada que assenyala l'Eucaristia com a centre de la Capella de la Comunió on s'entra.
Aquesta capella es va construir a la dreta de les capelles del Nom de Jesús, Montserrat i Espígol amb dos accessos, un per la capella de Sant Blai i l'altre més ample per la mateixa capella dels Espígol i amb una porta pròpia a la Plaça de l'Església.
Data d'inici de les obres (03-05-1742)
El dia 20 de març de 1742 es van obrir els fonaments. El 3 de maig es va posar la primera pedra, amb l'autorització del Consell que li va cedir un carrer lateral i d'una casa que es va enderrocar. La casa era propietat d'un catinenc canonge de Tortosa: Mossèn Josep Melià. Van construir la capella els cinc germans Blasco, catinencs. Es va acabar l'any 1744, començant-se a pintar a càrrec de Pasqual Mespletera, santmatevà, que també en la mateixa etapa estava pintant els frescos de l'ermita de Nª Sª de l'Avellà. El dia 31 de desembre de 1747, amb les pintures acabades, es va traslladar amb gran solemnitat el Santíssim Sagrament a la capella, beneïda el dia anterior. Les pintures van costar 400 lliures.
El tema central de les pintures barroques ben executades al fresc és la vida de Jesús i l'Eucaristia, es a dir relatiu al Santíssim Sacrament i la Comunió i la lluita contra les idees de la reforma protestant (Concili de Trento) que lluitaven contra la divinitat de Crist i del sacrament de l'eucaristia. Mossèn Celma, amb les seues idees místiques, a l'igual que en la església de l'ermita de l'Avellà va manar pintar a Pasqual Mespletera escenes de la vida i passió de Crist i la Verge a sants i místics i milacres referents a la Sagrada Hòstia. Es troben pintures semblants a tota la Corona d'Aragó, a Valéncia en particular. Totes les pintures tenen una raó o explicació alquímica o mística. Són nombrosos els àngels i els sants amb diferents inscripcions en la volta celestial.
La composició s'inspira en la volta pintada per Antonio Palomino en l'església dels Sants Joans de València. Mespletera demostra un perfecte coneixement de l'obra del pintor Vicent Guilló Barceló, com es veu en els models infantils i en la concepció de les llunetes, on uns rics teixits serveixen de nexe, utilitzant la tècnica del trompe- l'oeil. I també utilitza gravats de Simon Vouet, Pietro de Cortona, Nicolas Dorigny i Jerónimo Nadal riquesa iconogràfica que remet a la voluntat i coneixements del rector Celma.
Rellotge de Sol restaurat (26-10-2007). En la part superior any de finalització de les obres (1744)
Pintures de la Capella de la Comunió de Pasqual Mespletera (1744-1747)
(Pots ampliar la fotografia prement en les imatges)
Pintures de la Capella de la Comunió de Pasqual Mespletera (1744-1747)
Es pot veure en la bòveda interior del presbiteri de la Capella, damunt de l'altar, un magnífic tron de núvols i serafins i damunt un Calze amb una Hòstia rodejada de raigs i dos àngels amb Incensaris. Més avall es veu pintat l'angèlic Dr. Sant Tomàs d'Aquino, vestit de dominicà amb un sol en el pit, convidant a l'Eucarística Cena a tots els sants del nou Testament, expressat en les aus, que segons va veure Sant Joan al capítol 19 de la seua Apocalipsi, van ser convidades a la Eucarística Cena per un Àngel vestit de Sol: Vidi Angelum flantem in Sole dicens omnibus avibus, venite ad Caenam magnam Dei.
En el mig sobre el Retaule els Sants Apòstols rebent al Senyor Sacramentat a través de l'Eucaristia en el Sant Sopar. i als costats de l'Altar els altres sis Sacraments (Baptisme, Confirmació, Penitència, extremaunció, ordre sacerdotal i matrimoni. En el nitxo del Retaule la imatge de Jesús Crucifixat i a la seua dreta la de la seua Dolorosa Mare. En el principal llenç es veu el seu primer Dolor amb l'anunci de Simeón i en els retaules colaterals els altres sis dolors i en les portes de la sagristia a Sant Joan Nepomuceno i el Beat P. Josep de Calasanz.
A la part dreta de la bòveda es veu a Sant Esteve amb la bandera o estandart amb molts sants màrtirs amb la palma, símbol del martiri, (a l'esquerra, Sant Llorenç amb el seu símbol, la graella en que fou martiritzat, Sant Vicent Màrtir amb la roda en que fou torturat, Sant Jordi, vestit de cavaller, Sant Pere Pasqual amb l'escut de l'Ordre de la Mercè i un xiquet xicotet, Sant Cristòfol amb el seu atribut, la palmera, Sant Blai, Sant Lluis amb la corona d'espines, rei de França amb la corona de èspines, Sant Sebastìà amb les fletxes, Sant Pere Màrtir
... i a l'esquerra Santa Tecla amb el guió, amb la bèstia als seus peus, amb moltes santes Verges i Màrtires (Santa Bàrbara amb la torre, Santa Caterina amb la roda, Santa Àgueda amb lez pinzes del martiri, Sant Llúcia amb una safata amb ullets, Lux, advocada dels mals de la vista, Santa Magdalena amb el ungüents del sepulcre, Santa Cecília amb l'arpa, Santa Margarita d'Antioquia amb la creu que va guanyar al drac, Santa Agnès amb un corderet i la palma del martiri ....)
En la part lateral esquerra, de l'evangeli, al costat d l'altar, hi ha pintada al guix, simulada o fingida, una de les dos capelles o retaules policromats laterals amb columnes salonòmiques que fins i tot recrea la pedra (l'altra està al costat oposat). En la part central veiem pintada la Presentació del Nen Jesús al Temple, predicant als rabins sobre la fe que l'escolten bocabadats. Davall la fugida a Egipte. Als dos costats dos escenes costumbristes, Jesús, infant, ajudant a son pare (equerra) i a la Verge (dreta). En la part superior una escena de Jesús portant la creu en la que serà cruxificat després d'una caiguda que al alçar-se es troba amb la seua mare preocupada i compungida. En la part superior de les dos capelles hi han angeletes (alma Christi) portant instruments de la passió de Crist, els claus i el martell, el fuet i la cadena amb que el van nugar a una columna per açotar-lo amb quaranta fuetades i una escala per pujar-o i baixar-lo de la creu, la llança i esponja amb que li van donar vinagre, la corona d'espines, la Santa Faç trobada per la Verònica en que estava marcada la cara de Crist, el sudari, dos llances una de les quals clava el centurió al pit de Crist per comprovar que estava mort. Text: Gloria Nobis Picnus Datur.
En la capella de la dreta, es representa a Jesus soterrat en el sepulcre amb el llençol sostingut per José d'Arimatea, també es veu la imatge de Sant Pere penedit per haver negat a Jesús tres vegades amb el gall que al cantar el va delatar, segons li havia dit Jesús. En la part central el Descendiment o davallament de Jesus de la Creu en braços de la seua mare, la Verge (Pietat). Dalt la Cruxifixió (amb Jesús, la Verge, Sant Joan i Maria Magdalena) i el soterramet de Jesús amb José d'Arimatea (propietari del sepulcre) i Nicodemo que li va ajudar a desenclavar a Jesús de la Creu i traslladar-lo al sepulcre. Segons la tradició José d'Arimatea va recollir amb el calze de la Última Cena la sang i l'aigua que va sortir del costat de Crist després de la ferida amb la llança que li va produir el centurió romà (el Sant Grial), guardant-la com a reliquia. Mespletera situa l'escena de la cruxifixió amb un crepúscul ambiguu que tan pot ser al fer-se de nit com a trenc de l'alba.
Els tres primer sacraments: Baptisme, Confirmació i Penitència
Els altres tres sacraments: Extremaunció, ara unció de malats, Ordre Sacerdotal i Matrimoni (el text està en llatí: Baptismus, Confirmatio, Paenitencia, Extrema Unctio, Ordo i Matrimonium). En el matrimonium està representat el de Sant Josep i la Verge.
(prèmer imatges per ampliar)
En la part central de la bòveda exterior es veuen nou Àngels i entre ells repartida la quartilla de l'Himne del Corpus que diu: Panis Angelicus fit panis hominum, dat Panis coelicus figuris terminum. O res mirabilis! manducat Dominum, pauper fevus humilis.
Als costats de la bòveda es veuen molts sants Potífices, Doctors, Confessors, Monjos, Anacoretas, Verges i Viudes i als costats de la finestra la Santa Cena i el Rentatori de peus i davall la cornissa a Maria SS amb els Apòstols i disciples rebent l'Esperit Sant i al costat de la port a Judes penjat pel seu pecat d'entregar al Senyor i a una muller repentinament morta per haver comulgat en pecat i a la Sagrada Hòstia suspesa en l'aire fins que la rep un Sacerdot en la Patena.
En mitjà de l'arc de la Capella es veuen dos Lleons sostenint la Custòdia reconquistada als àrabs en Torreblanca (1396). Als costats es vuen a les prudents abelles formant una Esglèsia de bresca en el lloc on inadvertidament li va caure a un capellà l'Hòstia Consagrada que portava per a combregar a una persona malalta i a l'altre costat una Custòdia per a una altra Hòstia que amb engany va ser posada en un rusc on van acudir les abelles dels altres ruscs i van formar la Custòdia i van acompanyar al Senyor fins al Temple i quan advertit el milacre va ser portada l'Hòstia en solemne Processó.
També es pot veure un mul que, no havent-se alimentat en tres dies, va deixar l'ordi que li oferia el seu amo, pèrfid heretge, i va agenollar-se adoranat l'august Sagrament que portava en les seues mans Sant Antoni de Pàdua i també els peixos traient del mar les Sagrades Hòsties que l'aigua del Barranc de Carraixet s'havia emportat del Capellà d'Alboraia que portava per a combregar a un malalt d'Almacera, prop de València.
També hi ha representades déu hòsties més associades a fenòmens miraculosos en Daroca, Luxent i Aiguaviva (Terol).
PULSAR EN IMATGES PER AMPLIAR
Damunt de la finestra sebla una nova representació de Santo Tomàs d'Aquino (ploma, llibre i sol en el pit)
Santa Elena, mare del emperador de Constantinopla amb la Corona d'emperatriu i la Vera Creu. El sant amb la creu podria ser sant andreu.
Pulsar en imatges per ampliar.
Textos dels ángels: "Panis angelicus", "Fit Panis Hominum", "Dat Panis Coelicus", "Figuris terminum", "O res mirabilis", "Manducat Dominum", "Pauper, servus et humilis"
"El pa dels ángels, siga el pa dels homes, doneu el pa del cel fins el final del mon. Oh cosa miraculosa, menjar al Senyor el pobre el servent i humil"
Santa Teresa d'Àvila
Pintures de Pasqual Mespletera (Pulsar en imatges per ampliar). En el centre Sant Roc amb el gos, el bastó, conxa i els hàbits de pelegrí i la llaga en la cama de l'enfermetat de la llebrosia. Els textos que sostenen els ángels sòn fragments del text "Panis Angelicus". "Ores mirabilis manducat dominum". Oh cosa miraculosa poder menjar al Senyor!. A la part inferior dreta sembla la representació dels tres Reis Mags (en les sagrades escriptures no parla de cap rei negre, tal com es representa actualment que va ser una introducció més recent)
Sant Francesc d'Asis amb altres franciscans i Santo Domingo de Guzman amb un estel al front i la creu amb dos braços o patriarcal amb altres dominicans. El sant de la dreta porta una creu papal (Sant Pere)
La capella prou espaiosa (13,86 m x 11,83 m) amb un altar principal dedicat al Crist (Cor de Jesús) i dos capelles laterals al costat de l'epístola dedicades a la Mare de Déu dels Dolors i el Sepulcre de la Passió i amb advocacions passades a Sant Silvestre, Sant Tadeu i més modernament Santa Cecília, Santa Àgueda i Sant Pere de Castellfort (en la dreta de l'accés per la Capella Espígol), abans també dedicat a Sant Vicent Ferrer. També en una de les capelles s'administrava el sagrament de la Penitència (ara en capella Espígol).
Pulsar en imatges per ampliar-las
Capella de la Comunió (Dolorosa i Sepulcre) davall de la escena del Baptisme de Jesus en el riu Jordà per part de Joan Baptista. Dalt en la bòveda celestial Deu, Creador, contempla la escena. A les petxines de les capelles els quatre evangelistes, Sant Mateu, Sant Marc, Sant Lluc i Sant Joan i els pares de l'església (Sant Gregori Magne).
Capella amb les santes Cecília i Àgueda (antiga capella on s'administrava la penitència)
En la volta de la capelleta on estan ara les santes Águeda i Cecília. L'escena sembla la referent a Santa Bàrbara, tancada en una torre per preservar-la dels mals del mon. Es va convertir al cristianisme consagrant a Crist la seua virginitat . Va refusar el matrimoni proposat per son pare que contrariat va intentar matar-la amb una espasa sent salvada inicialment per un prodigi miraculós però que acabaria finalment morint decapitada pel seu propi pare.
Imatge del Cor de Jesús
PULSAR EN IMATGES PER AMPLIAR
Damunt de la porta d'entrada que dóna a la Plaça de l'església, en la imatge principal es representa la vinguda de l'Esperit Sant (Pentecosta) a la Verge i als apòstols, cinquanta dies després de la Pasqua de Resurrecció. Damunt, a l'esquerra a Jesús amb els apòstols instituint l'Eucaristia, i a la dreta el rentatori de peus, propi del Dijous Sant de Passió.
A l'esquerra de la porta d'entrada de la Plaça, Judes Iscariote, penjat, desesperat per haver entregat a Crist als jueus en el Huerto de los Olivos.
A la dreta de la porta d'eixida a la Plaça de l'esglèsia
Llosa sepulcral Tomàs de Figuera en la Capella de la Comunió
Calze del Santíssim dalt de la porta d'entrada a la Capella de la Comunió
L'any 1744 es va demanar i obtindre llicència per a fer unes sepultures en el paviment d'aquesta capella, cosa que es va fer durant l'any 1745. Eren tres: una, la més gran, per als capellans, una altra per als xiquets i una tercera per als seglars distingits per les seues donacions i fundacions a favor de l'esglèsia. El 28 de març de 1745 es van beneir les tres sepultures. La dels capellans, s'accedia a ella per una espaiosa escala. La va inaugurar Mossèn José Melià, canonge de la catedral de Tortosa, soterrat el 22 de novembre de 1746, que va ser el que va cedir la casa per a la construcció de la capella, amb la condició de ser soterrat ell i els seus familiars. El dia 13 d'octubre de 1748 fou soterrat el P. Pref Fr. Francesc Santjoan, religiós servita natural d'esta villa. El 13 d'abril de 1751, Mossèn Gaspar Santjoan, Pbro i el 29 de juliol del mateix any Mossèn Vicent Sales, Pbro i el 10 de novembre de 1757 fou soterrat Mossèn Bautista Verdú, Pbro.
El primer xiquet soterrat fou Miguel Sospedra, nebot de Mossèn Celma el 28 de març de 1745. La primera en ser soterrada dels seglars adults fou Josefa Roca, una cosina germana de Mossèn Celma. L'any 1771 fou soterrat el mateix Mossèn Celma.
L'any 1930, amb la reforma del paviment de l'església, van ser estretes fora quasi totes les lloses sepulcrals i col·locades com a paviment davant de la mateixa porta principal. Tant sols van quedar dos lloses sepulcrals en l'església, la de Joan Espígol (dissortadament perduda) i la de Tomàs Figuera (en la capella de la Comunió).
Porta d'accés a la Plaça de l'Església
Les dos portes d'accés a la Plaça de l'església, cadascuna amb un rellotge de sol en la part superior.
BIBLIOGRAFIA: Historia Breve y Documentada de la real Villa de Catí (I i II)- Mosen Juan Puig
Historia del Santuario de Nuestra Señora de la Misericordia y de la Fuente de La Vellà por D. Francisco Celma
Discripción de Catí- G. Verdú- Vicent Pitarch- Ed. ALAMBOR.
Darrera actualització: 24 maig 2017
