LA CARRETERA I EL TÚNEL DE L'AVELLÀ

COMPRA DELS TERRENYS DE L’AVELLÀ AL BARÓ DE CASABLANCA

Familiars d’Enrique Bosch (Baró de Casablanca), García Borjo, Miralles, Cano, Chillida i Giner davant de la Casa de Banys i Palau del Baró (setembre de 1935).

    El meu avi matern Gabriel Miralles, propietari de la major part del Mas d'En Sela i del primer molí d'oli de Catí, situat al Pla Sant Roc,  va  comprar al Baró de Casablanca els terrenys del balneari de l’Avellà l’any 1931.

   La compra incloïa la Fonda de L’Avellà, la Casa de Banys i tots els terrenys del balneari des de dalt de la Serra de l’Avellà, passant per la Glorieta i el Barranc de l’Os i fins a les Covetes a excepció lògicament de l’ermitori (propietat mixta església- ajuntament)  i d’un assagador propietat del poble de Catí.

Balneari de l'Avellà - (1999)- (Fotografia registrada)(Prèmer per ampliar)

Balneari (vista aèria)

    Aquest assagador  del poble partia des de la capelleta del Mas d’En Ramon fins al peironet de dalt del túnel, passava per la Font de l’Avellà, albereda i arribava barranc avall fins la capelleta que està a les Covetes ja al límit del terme de Morella. La font de l’Avellà quedava i queda doncs dintre del perímetre d’aquest assagador del poble.

Peiró o capelleta del Mas d'En Ramon de la Verge de L'Avellà	Detall de la capelleta

Peironet per on passava el camí de L'Avellà abans de fer el túnel (A l'esquerra es veu Salvassòria i a la dreta L'Avellà)	Prigonet del Camí Vell de L'Avellà a Catí, recenment restaurat (2014), per on la tradició situa el pas de la velleta del miracle.

 

 (pulsar en la fotografia per ampliar apreciant millor els detalls)

Capelleta de les Covetes	Detall de la capelleta de les Covetes

    El preu de la compra del balneari va ser tant elevada que el meu avi es va veure obligat a associar-se amb el cosí germà de la meua àvia materna Vicent García (De Borjo) per a poder fer front als deutes de la compra.

     Durant tres o quatre anys les famílies García (Borjo) i Miralles van portar la Fonda i la Casa de Banys conjuntament fins que abans de la Guerra Civil van sortejar les seues possessions. A la família dels García  li va tocar la fonda i una part dels terrenys de malea mentre que a la família Miralles li va tocar la Casa de Banys (menys valuosa que la fonda) però a canvi  els terrenys (Tancat, Barranc de l’Os, boscs de carrasques) eren millors. En aquesta època els boscs de carrasques es tallaven per a fer carbó. D’una tallada del bosc i del negoci del molí d’oli (encara no s’havien gelat les oliveres) el meu avi es va recuperar econòmicament i va decidir reformar completament la Casa de Banys,  alçar-la un pis i construir la típica terrassa qui li dóna encara avui l’aspecte exterior que podem veure. Així la Casa de Banys es transformava, durant la segona meitat del segle XX,  en la Fonda Miralles.

Casa de Banys (1940)	Fonda Miralles (2002)

    A principis del segle actual (2002)  la Fonda Miralles fou venuda a Paco i a Teresa, del Prigó sent reconvertida a la seua primitiva funció en l’actual Casa de Banys.

Actual Casa de Banys (2004)

CONSTRUCCIÓ DE LA CARRETERA

    El balneari sense carretera no tenia un brillant futur encara que no deixaven d’augmentar els visitants alguns d’ells il·lustres, com diré més endavant. Alguns d’estos pujaven a caçar. No era com ara. Abundava la caça, sobre tot de conill i de la perdiu.

   Cap a l’any 1933 es van construir els primers tres xalets a l’Avellà. Són els que estan construïts ara en el camí que va de la casa de la Farola a la Glorieta. Els propietaris (Cano, Xillida, Giner) eren famílies importants de fora del poble de Catí. 

 Xalets de la Glorieta

    Van aconseguir un compromís per part de les autoritats de la Diputació de Castelló de que es construiria la carretera passant per davant dels seus xalets. Aquesta carretera es va projectar des de Catí, sortint del poble pel Camí del Bosc, pujant per la Font d'Almaçà (de la Masà) i arribant al balneari per la Glorieta (veure en mapa de davall la carretera senyalitzada

     Aquesta carretera no necessitaria de cap túnel. No cal dir que aquesta carretera, encara que es va medir, mai va començar a realitzar-se i que primer la Guerra Civil i després la mort dels propietaris dels xalets van fer que el projecte s’oblidés definitivament.

    L’adveniment de la Guerra Civil (anys 1936 a 1939) va endarrerir el progrés del balneari ja que aquest fou saquejat pels soldats que no van deixar cap ni un matalàs a les fondes ni a l’ermitori.

    En acabar la guerra, poc a poc, el balneari es va recuperar. Els estiuejants augmentaven encara que el principal inconvenient era que la carretera continuava sense fer-se.

    Lògicament els estiuejants tenien que arribar al balneari des de Catí en cavalleries pel camí antic (el que va per les dos dreceres per damunt del peironet, en el mapa anterior sombrejat en vert).

Camí antic (a l'esquerra)

    La carretera va començar a construir-se l’any 1944 per l’empresa Calduch però amb un itinerari més curt que l’anterior i projectant-se al final un túnel d’entrada al balneari.

PLÀNOLS DE LA CARRETERA DE CATÍ A L'AVELLÀ (CV- 1270) (Pulsar en los planos para ampliar tamany)

     Tal com es pot apreciar en els plànols, i sabent perfectament tots els catinens,  la llongitud de la carretera es de 5 kms, del Prigó al Balneari.  Recentment però, s'ha mesurat la distància al Balneari comptant a partir de la rotonda de Sant Josep. Això ha ocasionat que augmente aparentment en un quilòmetre aquesta distància (6 quilòmetres a partir de la rotonda, però 5 km. des del Prigó).

Primer projecte carretera l'Avellà (pulsar para ampliar) 

     Escribim a continuació un text de Mossèn Joan Puig en la seua Historia Breve y Documentada de la Real Villa de Catí.

    "1944. Se construye la carretera del Avellà. Muchísimas veces se ha hablado de la conveniencia y hasta necesidad de una carretera para subir a la ermita de Nª Sª del Avellà. Mucho se ha trabajado para conseguirlo y después de tantos años parece que va a ser una realidad ese incesante deseo. Ha acometido la empresa la Diputación Provincial de Castellón y en 1944 han comenzado las obras con una explanación bastante ancha, llegando hasta la llamada Basseta del barranco del Mas de Blai. Así está en junio de 1948 con la machaca puesta, de forma que hasta dicho punto ya se podría subir con carro, camión y auto. Ignoramos porqué están parados los trabajos o van a paso de tortuga; pues hoy se encuentra en las mismas condiciones que el año pasado. Dicen que se trata de abrir un túnel desde dicha basseta al santuario, de forma que salga encima de la fuente, un poco a la derecha, termnando a la entrada de la alameda. Tal vez, por quererla hacer más perfecta, según apreciaciones que no todos comparten, sufra un colapso, que la haga irrealizable. Sea como quiera, las aguas tan frescas y saludables de la Fuente del Avellà y la devoción profunda que a la Santísima Vírgen profesan las regiones de Aragón, Cataluña y Valencia, exigen que se abra una ancha carretera para subir cómodamente y en auto a tan afamado santuario.

  Tal com diu Mossèn Joan Puig, en arribar la carretera a la Basseta del Barranc del mas de Blai, a l’entrada de l’actual túnel, les obres es van paralitzar durant quatre o cinc anys. La gent del poble no tenia molta confiança en la construcció de'un túnel. Ja era un progrès evident el que es puguera arribar en vehicle fins ben prop de l'Avellà i des d'ací accedir amb matxos o burros pujant pel Camí del Prigonet fins baixar al balneari per la pendent de ponent. Així arribaven els estiuejants dels anys quaranta i primers anys de la dècada del cinquanta. Era una forma molt efectiva d'aillar-se del món de la civilització tenint assegurat el silenci i el repós. No tot el món tenia la possibilitat d'accedir al Balneari i així els estiuejants era gent de perres i d'alts càrrecs polítics. No arribava la llum ni el telèfon.

    Entre els estiuejants illustres no podem deixar de nomenar al pintor Porcar, l’alcalde de Castelló, Colomines (empresari que va fer el túnel), familiars de la Vda. Gimeno, germans Rocafort,  família Bordils,  el Delegat de Cultura i educació Baila,  a banda del president de la diputació José Ferrandis  que va estiuejar a l’Avellà en companyia de son pare, jugant amb Enriquito, una altre catinenc il·lustre (D. Enrique Boldó García), les famílies Cano, Chillida i Giner, etc...

   Us recordo que la llum no va arribar al balneari fins la dècada dels anys seixanta quasi al mateix temps que va arribar la televisió. Com es divertien llavors els estiuejants? De matí passejaven i cercaven una carrasca per prendre la fresca. A mitja vesprada tornaven a passejar. Eren freqüents els viatges a la font per gaudir del plaer de beure un got d’aigua fresca. I quan arribava la nit partides de cartes, xerrades, balls, jocs i molta diversió de qualsevol tipus.

    Entre les activitats que s’organitzaven entre la colònia de visitants destacaven a la placeta  les famoses corregudes de bous de la ramaderia del “Tancat” del mateix balneari i del Barranc de Lozano . També destacaven l’organització de caminates al Mas de Lozano, Salvassòria, La Llècua, Catí, Fonts del Fenassar i d’En Cepés, el Boixar, etc.

CONSTRUCCIÓ DEL TÚNEL

    José Ferrandis Salvador, president de la Diputació de Castelló (1947-1955), que es va curar al balneari d’una malaltia de la pell, agraït, va decidir d’impulsar definitivament la construcció de la carretera de Catí a L’Avellà projectant el túnel

    La construcció del túnel per l’empresa Colomines es va planificar en vàries etapes. En la primera es va projectar un túnel més llarg que acabaria cap al final de l’albereda amb una gran entrada adornada de jardins. Posteriorment es va projectar un túnel que sortiria a meitat de l’albereda. Aquest darrer projecte es va abandonar perquè es va tindre temor de tallar l’ullal de la font. Finalment el túnel va projectar-se tal com ha quedat en l’actualitat.

    Tots a Catí sabeu que el van perforar treballadors catinencs quasi amb les seues mans i amb l’ajuda de barrinades cobrant entre 30 i 40 pessetes de jornal quan un pa valia 12 pessetes.

La construcció del túnel suposà una important millora en les comunicacions

Túnel (2000, per la part de ponent)

    El dia 12 de gener de 1953 es va aconseguir per primera vegada perforar la muntanya de la Serra de L’Avellà comunicant les dos vessants, la de llevant i la de ponent fent-se al mes d’agost del mateix any  la inauguració oficial.

Primers dies després de la construcció de l'entrada

Inauguració del túnel (1953)

Inauguració del túnel (1953) (Ferrandis, Francisco Blasco, Mossèn Herminio Capsir)

Participació de la banda de música en l'homenatge

Inauguració de la carretera i el túnel (1953). Festa en el Prigó de L'Avellà

Inauguració del túnel (1953)- José Ferrandis (president Diputació, 1er de la dreta). Francisco Blasco (alcalde, segon esquerra)

    L'any 2011, cinquanta-vuit anys després de la inauguració, la Diputació Provincial va començar la primera y segona fases de les obres d'encoframent del túnel (una vella aspiració dels catinencs) millorant substancialment la seua seguretat al evitar el freqüent despreniment de roques  (sobretot en els primers anys de la seua construcció). Al mateix temps d'evitar les xorreres d'escorrentia i de pintar i senyalitzar adequadament l'interior del túnel amb catadiòptrics i l'entrada i sortida del túnel amb les senyals de tràfic adequades. Queda pendent la il·luminació interior per a una altra fase. Al mateix temps es va pavimentar tota la carretera des de Catí al Balneari.

Primers moments de la restauració. Nivelació de les roques per al seu encoframent

Obres d'encoframent del túnel

Interior túnel

El túnel, entrada del ponent (part del Balneari)

Inici de les obres de restauració del túnel

11 de marzo de 2011. Inauguració de la 1ª fase de l'encofrat del túnel.

En la fotografia Carlos Fabra i Francisco Martínez amb Manuel Puig, alcalde i alguns regidors.

 La 2ª fase data de finals de 2013

Prigó de l'Avellà, antigament de Santa Anna, restaurat en gener de 2008. L'original fou enderrocat en la guerra civil

      L'ascens d'uns cinc quilòmetres des del Prigó fins al Balneari és atractiu divisant-se tot l'entorn de la comarca de Catí (La Font de Catí i La Vall), Moles de Xert, Turmell, Sant Vicent, Tossal de la Nevera, Campanarets, Serra Espaneguera, Tossal d'Orenga...

La primera part (1,5 km) de la carretera, del Prigó de l'Avellà al Mas d'En Ramón, es quasi rectilínia, amb una única corba. Destaquen les dos fileres de pins.

         Al final de la recta de pins trobem el primer pont. Al fons es pot apreciar la capelleta de la Marededéu on comença la drecera i un assagador, el Camí Vell per on s'anava antigament al Balneari abans de construir-se la carretera i el túnel. Aquest assagador que comença en esta capelleta passa per damunt del túnel pel Prigonet de l'Avellà i acaba a la capelleta de les Covetes, al límit entre els termes de Catí de Morella. Molts caminants i senderistes utilitzen preferentment aquesta drecera per evitar la carretera. En este pont (el primer quan es puja) i el darrer quan es baixa es para en el descens la Romeria al Santuari del primer dilluns de Pasqua per reposar i repartir l'ajuntament una caramels als participants en la rogativa.

En passar el segon pont, poc abans dels 2 km, i després de la corba que es veu al fons la pendent augmenta de sobte.

A meitat de la caretera (2,5 km), trobem pujant a l'esquerra un conjunt de carrasques. Es l'assesteret. Un lloc propi per a descansar uns minuts els que pugen al Balneari

Tercer pont, una obra de perfecta ingenyeria, amb els mitjans tècnics rudimentaris que es van utilitzar. Un lloc per a resguardar-se d'una sobtada tronada que sorpren als vianants.

Quart pont. A partir d'ací la pendent de la carretera minva un poquet. Estem vora els tres quilòmetres des del Prigó

La volta el Marro, un lloc per a fer una parada per contemplar el paisatge (Sant Vicent al fons)

Primer contacte visual amb el túnel i la pendent es fa més suau

     Lloc conegut com el Mirador de la Reina, comença la primera drecera baixant, si volem evitar la volta del Marro. A l'esquerra de la corba hi ha una caseta d'estació meteorològica i el camí si volem accedir al balneari per damunt del túnel. Estem al voltant dels 4 quilòmetres. Ens queda per tant un poc més d'un quilòmetre.

 

Conductes de desagüe de l'aigua d'escorrentia d'entrada	Conductes de desagüe de l'aigua d'escorrentia d'eixida

     Entrada al túnel, cara est

Diputació de Castelló. Rehabilització i millora del túnel de l'Avellà- Rehabilització- Millora- Reforç estructural- Drenatge i senyalització- Inversió: 1.937.530,01 euros

Arribada al balneari, passat el túnel

Estat actual de l'interior del túnel. Inexplicablement han desaparegut quasi tots els catadiòptrics laterals. Això fa més necessària la il·luminació que es va preveure inicialment en el projecte de restauració.

Entrada al túnel des del balneari

Arribada al Balneari (Prèmer en la foto per ampliar)

Darrera part de la carretera

    Esquerra superior: Camí del Prigonet (a Catí i als repetidors). En paral·lel al Camí trobem la carretera que després d'una revolta entra en el Balneari. Al front després del planet de la revolta es veu la casa o maset de la Farola (Dª Jacinta) muller de'Enrique Bosch (Baró de Casablanca. A la part esquerra del maset continua el Camí de la Glorieta que passant per la Bassa de Borjo pot enllaçar bé amb un sender als Campanarets i el Tossal de la Nevera o baixar per la Font d'Almaçà (de la Masada) al poble de Catí. A la dreta del maset de la Farola el camí continua passant pel Corral de Borjo i enllaçant el que baixa de la embotelladora del balneari al Camí de la Romeria de Sant Pere de Castellfort que es dirigeix cap a l'ermita de Salvassòria i la Llècua.

En el mateix Prigó de l'Avellà ja es marca el quilòmetre 1 comptat des de la rotonda de Sant Josep

Arribada a l'Avellà, passat el túnel, a uns metres de la revolta. Una irregular medició marca 6 quilòmetres des de la rotonda de Sant Josep (5 quilòmetres des del Prigó de l'Avellà de Catí).

Pàgina web confeccionada per Joaquim Carbó Miralles, cronista oficial de la vila de Catí (22 de maig de 2016)