CARTA POBLA DE CATÍ

LLATÍ		VALENCIÀ
"Notum sit omnis presentibus atque futuris quod nos Blaschus de Alagone per nos et omnes successores nostros cum haci presenti scriptura in perpetuum valitura damus vobis Raymundo de Bochona ad populandum quandam hereditatem que est in termino de Morella que hereditas dicitur Catinus.		Sia notori a tothom, presents i venidors, que nos, Balasc d'Alagó, per nos i per tots els nostres successors, amb aquesta present escriptura per a sempre valedora, us donem a vos, Raimon de Bocona, per a poblar, certa heretat que hi ha al terme de Morella, la qual heretat es diu Catí.
Ita quod populetis ibi vobiscum insimul cuadraginta populatores et habitatores Et dicta hereditas habet affrontaciones de prima parte sicut dividit terninum cum Chert. Et traviessa illum barrancho et vadit I ferire ad illam serram que dividit terminum cum Teri ("Tírig") sicut atque vertunt versus Catinum. et serra transversal vallem tortam ("Vall Torta") I et vadit ferire ad serram que dividit terminum inter Albocácer et planum de Ciresso ("Vall de Cirers"). Sicut atque vertunt, et serra vadit ferire ad Rivum siccum et per rivum vadit ferire ad viam que descendit de Lacua de Prunellas ("La Llècua") sicut aqua I vertunt et via ascendint per illam lacuam et per illam serram vadit ferire ad Gibalcolla sicut atque vertunt versus Catinum.		De manera que hi pobleu a la vegada quaranta pobladors i habitadors amb vos. I la dita heretat té de particions, primer, segons parteix terme amb Xert, i travessa el barranc i va a tocar a la serra que parteix terme amb Tírig, segons les aigües vessen cap a Catí, i serra avant travessa la Vall Torta, i va a tocar a la serra que parteix terme entre Albocàsser i el pla dels Cirers, segons vessen les aigües, i serra avant va a tocar al riu Sec, i pel riu avant va a tocar al camí que baixa de la Llècua de Prunelles, segons vessen les aigües, i camí avant puja per la Llècua i per la serra va a tocar a Gibalcolla, segons vessen les aigües, i serra avant travessa Salvassòria i va a tocar pel fons de Vallivana i serra avant parteix terme amb Xert, segons les aigües es vessen cap a Catí
Sicut dicite affrontaciones includunt et dividunt dictam hereditatem de Catim per circuitum I sic damus nobis. Raymundo de Bocchona et universis populatoribus et habitatoribus ibi habitantibus et aliquo tempore habitatoris I totum ab integro de Caelo usque ad terram cum introitibus et herbis et pascuis et venacionibus et adiuencionibus et cum aquis et aqueductis et lapidibus et cum omnibus meloriamentis que ibi faceritis et I facere poteritis aliquo modo et aliqua racione et cum omnibus illis que dicte hereditati pertinent et pertinere debent sicut unquam melius et plenius et utilius potest dici et intelligi et cogitari ad salutamentum et utilitatem vestrim et vestrorum successorum. et nos Raymundus de Bochona I domenge vestrum ibi franchum et liberum habeatis.		Segons les dites confrontacions tanquen i parteixen la dita heretat de Catí en redó, així us la donem a vosaltres, Raimon de Bocona i tots els pobladors i habitants allí residents i en algun temps habitadors, tot íntegrament des del cel a la terra, amb entrades i eixides, muntanyes, plans i colls, llenyes i arbres, herbes i pastures, i caça i troballes, i amb aigües i aqüeductes i pedres i amb totes les millores que hi fareu i fer podreu d'alguna manera o raó, i amb totes aquelles coses que a la dita heretat pertanyen o deuen pertànyer, segons mai no es podrà dir millor i més bé i més útilment dir-se, entendre's i pensar-se per a la salut i el profit de vos i dels vostres successors. I vos, Raimon de Bocona, tingueu-hi un Domenge vostre franc i lliure.
Et quod vos et omnes alija populetis ibi ad bonos foros. Et usus et consuetudinesi Cesarauguste ("Zaragoza") et omnia supradicta habestis franche libere et quiete sine aliquo praue usu et foro et consuetudine.		I que vos i tots els altres sigueu poblats a bons furs, usos i costums de Saragossa, i totes les coses dalt dites tingueu francament, lliure i queta, sense cap mal ús, fur ni costum.
Et quod non tenea mini aliqued aliud indebitum servicium facere. ni eo modo quo dorum jubet et exigit Cesarauguste. dando scilicet decimam fideliter I sancte ecclesie et primiciam vestro consilio et salua tamen in omnibus nostra nostrorumque fidelitate. Retinentes tamen ad I opus nostri et nostrurum successorum omnes furnos et molendinos qui fuerint aliquo tempore in predicta hereditate.		I que no sigueu obligats en res a fer cap indegut servei, si no és d'aquella manera que mana i exigeix el fur de Saragossa, això és, donant el Delme fidelment a la Sant Església i la Primícia al vostre Consell, i salvada però en tot la fidelitat a nosaltres i els nostres successors. Emperò, ens retenim per a les nostres necessitats i dels nostres successors tots els forns i molins que hi haurà en alguns temps en la dita heretat.