CASA DE LA VILA

IDIOMA

Castellano

Valencià

Arxiu Mas 1918- Discripció de Catí- G.Verdú- Vicent Pitarch- Ed. ALAMBOR.

Abans de la construcció de l'actual Casa de la Vila les reunions del Consell s'efectuaven en alguna de les cases situades entre el Delme i el Forn Vell. En l'anomenada Torre, per ser llavors l'edifici més alt del poble.

Però Catí volia aixecar un edifici que fos adequat per les reunions del Consell i de tot el poble. I va alçar la grandiosa edificació que tots podem admirar, fabricada l'any 1428, i que els preparatius veiem ja consignats en el Llibre de Juradesch de l'Any 1424. En realitat els preparatius havien començat el 17 desembre de 1417 canviant una casa i comprant un pati, fusta adequada i pedra bona i terres per a fabricar les teules necessàries

Vista des del campanar (27-05-06) sense la creu gran de fusta que hi havia damunt del ràfel que ja es veu restaurat

Casa la Vila (2016)- Foto digital (Pulsa per ampliar)

Esta llotja estava comunicat amb dependències annexes avui en dia molt alterades que van funcionar com a sala de contrast, calabós, carnisseria, magatzem, etc .. La Llotja no tant sols era l'espai on es reunien els comerciants per a realitzar els seus tractes i reunions, també tenia la funció de dipòsit i custòdia de mercaderies en el tràfec mercantil, era on el tribunal del Mustacaf exercia les seues funcions de vigilància i justícia. Era l'espai assembleari de tots els veïns, El lloc de trobada en actes festius, celebracions i culturals. Era més que el fòrum, l'espai polivalent de la comunitat. Una forta escala al fons dreta (primerament estava a l'esquerra) dóna accés accés a la sala superior anomenada la Sala de la Vila.

Porta Llotja, accès actual a l'oficina de turisme (2016)

Acte compraventa llana entre Joan Espígol i Marco Datini (fira 2-3 juliol 2016)

La "Sala", en la planta superior és la peça que major caràcter imprimeix a l'edifici municipal. Està projectada per a albergar al consell. Ocupa tota la superfície inferior de la llotja però en la planta superior o principal.

Per les seus dimensions i càrrega simbòlica era el lloc idoni per a les reunions del Consell, els tribunals de Justícia i del poble per a assumptes comunals, comèdies, etc. Era el marc idoni per a recepcions extraordinàries, honrant als visitants d'excepció. Les parts d'enrere van complir la funció de magatzem de gra.

És de planta rectangular i de generoses proporcions, Aproximadament 22 metres de fons, 12 metres d'amplària i 16 metres metres d'altura. S'obre al carrer principal mitjançant dues àmplies finestres gòtiques coronelles amb una columna central de 1,88 metres de fina llaura en els seus mainells i expansions lobulars, amb setials en línia amb el vessament de les finestres. Hi ha també un òcul de traceria gòtica situat al llenç sud que il·lumina el centre de la sala.

Òcul gòtic en la paret sud que dóna al Carreró del Vent

En el present segle el pis principal de la Sala la Vila ha estat destinat a diversos usos des de Sala De Reunió del Consell, reunions del Poble per a assumptes comunals, saló de cinema, lloc d'assaig de la Banda de Música La "Unió Musical Catinenca" , lloc de representacions de comèdies, d'exposicions locals, sala de reunions, local per a medir als quintos, etc... la planta baixa o llotja com a seu de l'Ajuntament, arxius, exposicions, tauler d'anuncis de l'ajuntament, escorxador de caps de bestiar, subhasta de la carn de vaca de la Vila, col·locació d'un betlem en Nadall i fins-i-tot per situar comptadors de l'enllumenat públic i cables elèctrics i de telefonia, aspectes que s'han corregit després de la darrera restauració de la Llum de les Imatges (2014).

El sòl conserva el típic empedrat, paviment de morrillo, realitzat a base de mosaic de guijarro de variat dibuix, pot ser substitut per un altre ceràmic, o de simple morter de calç, segons denuncien les cates realitzades al costat de la base d'un dels seus pilars.

Sala de la Vila (fira 2,3 juliol 2016)

La capçalera de la sala està emplaçada al mur de la façana principal, de pedra llaurada, entre les dues finestres gòtiques coronelles on al segle XVIII se li va afegir un aler de fusta, recentment restaurat. Està presidida per una xicoteta tribuna de fusta i barana, tot això, probablement dels finals del segle XIX. Aqui es reunia a deliberar el Consell sota la presidència del Justícia, on els jurats tenien els seus escons d'obra al llarg de la paret, que encara es conserven numerats.

Sala de la Vila fira 2-3 juliol de 2016

Numeració dels escons dels jurats

Jurats del Conell en la promulgació del estatut sobre la verema del vi (1331)- Fira 2-3 juliol 2016

A la part alta del mur de façana i centrat amb l'estrada, trobem una xicoteta fornícula que acolliria la imatge del patró de la població durant els actes corporatius, o potser es tracta d'un armari on es custodiava gelosament l'original de la Carta Pobla. A la dreta s'observa l'ócul i un medidor de talla per als quintos del servei militar.

A l'esquerra fornícula on es col·locava la Carta Pobla, en el centre medidor de talla, a la dreta òcul (2006)

Fira a Catí Peraires, 2-3 juliol 2016- La Sala de la Vila com a centre neuràlgic de la població

Tallador utilitzat per a medir els quintos del servei militar

L'estructura és un arquitrabat pòrtic, format per tres bigues de fusta amb sabates, que dónen suport en dues esveltes columnes de pedra octogonals i alineades al mig de la sala. Les columnes suporten el teginat de la sala i la coberta de l'edifici. Les bases de les columnes se suporten en els arcs apuntats del pòrtic longitudinal de la llotja.

Finestra gòtica colmenada

El sostre o teginat, que cobreix la totalitat de la sala, ha estat recentment restaurat. Se suposa que originàriament deuria d'estar decorat amb pintures. Esta obert per una teulada orientada cap al carreró que ha sofert diverses modificacions com el ràfel de fusta de gran volada que es va afegir al segle XVIII i que recentment s'ha restaurat treient de la façana una gran creu de fusta. La falsa està sostinguda per 18 files i 272 taulers de fusta de Benassal que se suporten en un entramat de divuit files de jaldetes i tres files de bigues grans. Aquestes, al mateix temps descansen en mènsules i sabates tallades amb figures zoomòrfiques i elements fitomórficos. Un encadenat de faldons i bordons contornegen i rematen les unions entre bigues i panys. Tot descansa en dos pilars de pedra picada, d'esbeltísimas columnes octogonals. La Transició de la taula al fons està resolta mitjançant bisell amb policromia geomètrica de vius colors i encintat perimetral vermell. Entrant a mà dreta estan les restes d'una antiga capella.

Cúpula de la Capella de la Casa de la Vila

Detall de la falsa

Les obres de restauració de 1997 van revelar l'existència de pintures murals a la sala. Les pintures i esboçaments desvetllen motius diversos alguns usuals de l'època: "Coses de la mar", altres grafitis de difícil interpretació (crucifix, etc...). Probablement, a l'igual que els esgrafiats de l'església, deuen trobar-se més pintures tapades per diverses capes de calç, pintades antigament per motius higiènics.

Queda pendent la restauració de les parets de la Sala, eliminant les capes de calç, i analitzant les pintures per esbrinar el seu possible valor i significat.

Pintures en el pis principal de la Casa de la Vila (16 d'abril 2006). Les primitives pintures estaven tapades per vàries capes més recents de pintures de calç.

El motiu d'algunes d'aquestes pintures i la seva ubicació a la Casa de la Vila estarien relacionats amb els continus saquejos que patia la Costa del Maestrat a l'Edat Mitjana i que constituïa l'eix central de la majoria dels debats que s'organitzaven en qquesta sala. La hipòtesi més estesa a nivell popular, però pot ser molt lluny de la realitat seria la representació de la batalla de Tedeliz que narra el Rescat de la custòdia de Torreblanca robada per pirates berberiscos i retornada pels cristians al seu lloc d'origen.

Pulsar per ampliar imatge

Pintures aquestes, de traç senzill, dibuixades en dues parets de la sala representen una escena naval amb clara intenció narrativa de la que s'ha perdut part de la seqüència. Sobre el mur es dibuixen mitjançant un traç senzill amb colors ocre i grafit, el que sembla pot ser un port de mar en primer terme, un galeó i diversos personatges.