Idioma |
|||||
|
CATINENCS IL·LUSTRES PACO MARTÍ GARCÍA
ENRIQUE BOLDÓ GARCÍA (1932- 2005): L'any 2005 li fou dedicat un carrer al poble (l'antic Carrer Llarguer)
JOAN SPIGOL (ESPÍGOL)
El retaule de sant Llorenç i sant Pere Màrtir va ser encarregat per a la capella de Joan Espígol de L'església de Catí. Nascut a Catí l'any 1406, Joan Espígol era un ric comerciant de cuirs i llana. Orfe de pare, als 13 anys va viatjar a Barcelona per treballar, de primer, en casa d'un vidrier i, més tard, en la d'un tender. Açò i una estada a València l'any 1423 li servirien per a formar-se en el món del comerç. Es va especialitzar en el comerç de llana i cuirs. Es va casar amb Angelina Moragues, natural de Sant Mateu. Tingueren una única filla, anomenada Resplandina, que va morir en Pena-roja abans que son pare, sent traslladades l'any 1454 les seues restes a Catí per descansar juntament amb son pare. Joan Espígol va fer testament el dia 9 de setembre de 1450 (morí el dia 13). No tenia descendents i va nomenar marmessors a Ramon de Santjoan i Guillem Verdú. Va llegar, entre altres coses, 2.200 sous per a la capella de la Passió (de la parroquial de Catí), si lo loch li la cedix, i si no, sols 200, però que li donen allí sepultura. Se li va concedir la titularitat de la capella i els seus marmessors es van encarregar de dotar-la i decorar-la. Van encarregar la llosa sepulcral a Antoni Arbó, d'Ulldecona i a Pero Crespo, piquers per 40 sous. La llosa sepulcral (avui desapareguda) portava la inscripció Sepultura del honorable Johan Espígol, mercader, que morí a XIII de setembre, any MCCCCLII. La capella, que és la quarta del costat de l'Epístola, té a la clau central un escut amb una mata d'espígol, referit al cognom del titular. Una vegada conclosa la capella, van ser comprats diversos objectes per a la litúrgia: al novembre de 1454, un cobertor d'altar, que va costar 15 sous, i al maig de 1454, un calze a Jaume Frígola, orfebre de València, per 321 sous. Aquesta dada es important, ja que veiem que els marmessors de Joan Espígol elegeixen un orfebre de la ciutat de València, i no els mes pròxims de Morella o Sant Maten. Quan cinc anys més tard encarreguen el retaule succeirà el mateix. Triaran Jacomart, pintor de València, quan hi havia la possibilitat de contractar algun mestre pintor més pròxim. Es la conseqüència del creixement de la ciutat de València, la influencia de la qual arriba fins als llocs mes apartats del regne.
RAMON SANT JOAN (SANJUAN)
 Vista Carrer Major des del campanar (27-05-2006) Famós mercader i notari catinenc del segle XVI. Conjuntament amb Guillem Verdú fou un dels dos marmessors de Joan Spígol a la seua mort. Es van encarregar de dotar i decorar la capella dels Spígols. Va ser el que va contractar directament amb Jacomart, pintor de la cort del Rei Alfons el Magnànim, la confecció del Retaule de Sant Llorenç i de Sant Pere de Verona. Die mercurii anno a nativitate domini Mº CCCº sexagesímo. - Ego Jacobus Baçó pictor cívitatis Valentie scienter et gratis pacto speciali promitto vobis venerabilí Raymundo de Sancto Jonanne habitori loci de Cati presentí et acceptanti ac vestris. Quod hinc ad unum annum proxime venturum faciam unum Retabulum cum suis polseris de bona fusta e be obrat e acabat descarpenteria ut decet de ambitu de decem palmis dalne et de altitudine cum sua debita espiga de terdecim palmis el postquam endrapavero de panna lli et enguixavero de bono guix dictum retabulum dictas polseras cum suo debito estansio illud promitto deboxare videlicet in spiga crucixum cum Jhu et cum virgine Maria ex uno latere el ex alio latere cum Santo Johanne evangelista et in medio ipsius retabuli sanctum laurentium et sanctum petrum martirem de ordine predicatorum et ex uno latere dicti retabuli deboxare duas estorias in duabus casis Sti laurentii et in alia parte de dicti retabuli alias duas estorias Sti petri martiris També Ramon de Sant Joan fou el que va concertar l'any 1452 amb els pedrapriquers Pedro Crespo i Lluis Bellmunt la construcció del Palau de Sant Joan, després anomenat Casa Miralles. L'any 1447 construí la capella dels Sants Joans, la segona de la part de l'evangeli, per a sepultura de la seua família i successors. Aquesta capella l'any 1933 fou parcialment derruïda per eixamplar l'actual carrer Major i carretera.
MOSSÈN FRANCISCO CELMA Sens dubte és el capellà catinenc més cèlebre per la seva virtut, per la seva laboriositat, pel seu patriotisme i per tant com treballar per la santificació de les ànimes. El seu nom i les seves obres omplen gairebé un segle, de 1712 a 1771, i podem dir que va presidir el segle d'or de l'església de Catí. S'assegura que aquest piadós sacerdot es trobava a la vora de la mort i, encomanant a la Verge de l Avellà, es va recuperar miraculosament després d'haver rebut fins i tot el viàtic. A partir d'aquell moment, el pare Celma es va fer càrrec de la reconstrucció i decoració de l'església construïda al Santuari de 1720 a 1740, així com de la construcció i decoració de l'interior de l'anomenada Capella de la Comunió, de 1742-1744 a l'església de la població, per a això contracte al pintor de Sant Mateu, Pascual Mespletera (1737-1750). Aquests dos llocs són especialment rellevants pel seu extraordinari simbolisme. Amb Mossèn Celma aconsegueix un gran esplendor l'església de Catí i la de l'ermita de l'Avellà, l'ermitori i els seus voltants, on s'eixampla les habitacions fent-les més còmodes per a la gran quantitat dels que acudien a curar-se dels seus mals a la prodigiosa Font de l'Avellà. Escriu un catecisme per als seus feligresos el 1712, pren possessió del curat el 9 de gener de 1718. Institueix la primera novena a Sant Martí el 1731. Reedifica l'hospital el 1739. Estableix la confraria de N ª S ª de l'Avellà el 1746. Publica la història de l'ermita en 1759. Aixeca i fa pintar el trasaltar de l'Avellà en 1761. Escriu el llibre "Particulars notícies de quan va estar Sant Vicent Ferrer a Catí l'any 1410 tretes dels llibres antics de la vila". Escriu el llibre "Relació verídica sobre el motiu i antiguitat del culte que es dóna a la Mare de Déu amb el títol de la Vella en el seu santuari del terme de Catí. En aquest llibre Mossèn Celma pretén que la Verge es diu de la Vella, en honor de l'anciana curada per ella.  Escriu la història de l'ermita de l'Avellà amb el llibre "Història del Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia i de la font de la Vella, situat al terme de la Reial Vila de Catí, del bisbat de Tortosa, al Regne de València ". Escriu sobre el Devocionari Eucarístic i la història del Santíssim Misteri d'Aiguaviva. Funda la biblioteca parroquial. Són innombrables els seus manuscrits. Intervé en el plet per Gibalcolla en 1726 i és nomenat síndic de la vila en 1728 i de 1749-1766 per la qüestió de Salvassòria. Va morir a Catí el dia 2 d'agost de 1771.
MOSSÈN JOAN PUIG
Joan Puig i Puig va nàixer a Catí al carrer Santa Anna el 10 de febrer de 1880. Va morir, als 75 anys, el 25 de setembre de 1955 a Sant Mateu on reposen les seues despulles. Era fill d'una humild família de llauradors catinencs, el segon dels tres fills de Francesc Puig del Mas de N'adella i de Fermina Puig del Mas d'En Torres. La seua germana major Dolores tenia cinc anys més i el seu germà Josep vuit anys menys. Estudià a Tortosa des de l'any 1892 al 1904 en que el 18 de desembre fou ordenat prevere a Tortosa celebrant el 6 de gener de 1905 la seua primera missa cantada a l'església de Catí. Durant dos anys i set mesos va romandre adscrit a l'església de Catí on va dedicar-se a estudiar els rics arxius parroquial i muncipal. A l'Agost de 1907 fou nomenat coadjutor de Torre de l'Espanyol i al juny de 1910 rebia el mateix càrrec d'Ascó.
El 8 de desembre de 1911 fou nomenat coadjutor de la parròquia d'Albocàsser amb Mossèn Leandro Colom. Coneix En Casimir Melià (pare) i el mestre Francesc Serrano. Els ajuda a copiar documents. En 1928 Mossèn Manuel Milián prepara l'exposició d'art de Morella. Li ensenya Paleografia per copiar el Llibre de Privilegis i altres documents que cada dia li porta al seu germà. En 1929 comença a publicar textos amb una metodologia investigadora com l'actual de les Universitats. El 19 de març de 1931 fou traslladat a la rectoral d'Ares, destí que només va exercir durant uns pocs mesos ja que retornà al seu càrrec a la parròquia d'Albocàsser on el sorprengué la Guerra Civil. En Ares tant sols tingué temps d'extractar alguns dels documents, destruïts totalment en 1936. En Albocàsser (1931-1936) va acabar la recopilació dels arxius de Catí (52 llibres a mà amb un total d'unes 15.800 pàgines i va preparar la Història Documentada de Catí (3 volums amb 16.000 fitxes) Entre el final de juliol i primers d'agost de 1936 va ser saquejada la seua casa d'Albocàsser i destruïts l'esglèsia i els arxius parroquial i municipals de Catí. Va tindre que fugir i amagar-se durant dos anys a un mas de la Font de Catí (prop del Mas de N'Adella), potegit pel seu germà José. Després va estar al mas de Pere de la Serratella, protegit pel seu cunyat Miquel i la germana Dolores. S'amagà també als boscos de Vallivana. Tancat 40 dies de pluja a una barraca de paret ix a quatre cames i sense visió. Després el baixen amb una corda a un avenc fins que l'alliberen el 12 d'agost de 1938.
Pocs dies després es destinat a Vilafranca on va prendre possessió el dia 20 de juliol de 1938. En els onze anys que va estar a esta vila és un va desenvolupar principalment la seua tasca d'investigador i historiador. Va restaurar l'església i ordenà l'arxiu parroquial. L'any 1943 va reprendre les publicacions sobre Catí i Vilafranca algunes editades póstumament. L'any 1949 va ser nomenat fill adoptiu de Vilafranca abans del trasllat a Sant Mateu (únic reconeixement que va rebre en vida). L'1 d'agost de 1949 va ser nomenat arxiprest de Sant Mateu fins l'any 1955. Ací va restaurar l'església i publicà una monografia. Col·laboren amb ell Mossèn Salvador Portolés i Mossèn Josep Miralles. L'any 1953 començà la impressió de la Història de Catí interrompuda fins 1970. Un càncer gàstric va acabar amb la seua vida el 25 de setembre de l'any 1955. De 1960 a 1964 moren també els seus germans Dolores i Josep. Viuen encara alguns nebots. No fou fins bastant després de la seua mort quan li va arribar el reconeixement de la seua tasca per part del seu poble natal, Catí, on li fou dedicat un carrer l'any 1991, coincidint amb els tercer centenari de la independència de Catí de la vila de Morella. Entre tots els seus estudis i publicacions destaca la Història Breve y Documentada de la Real Villa de Catí (1953), Ermita de Nª Sª de l'Avellà (1944), Còpia i edició comentada del Llibre de Privilegis incloent la Carta Pobla i articles sobre els primer pobladors de Catí (1929-1934), Llibre de Mustaçaf de Catí (1952), Biografia de Joan Spígol (1953), Sant Vicent Ferrer en Catí (1955), Biografia de Mossèn Acaci Puig (1958) Confraria de Sant Martí (1968) i altres obres dels pobles on va estar com a rector (Ares, Albocàsser i Vilafranca principalment).
Homenatges: - 1956: Necrològica d'Ángel Sánchez Gonzalbo - 1966: Antonio Monfort a la Història de Vilafranca - 1967: Mossèn Josep Miralles a les Notes Històriques de Castellfort - 1968: Li dediquen un carrer a Vilafranca - 1970: Es editada per la Diputació la primera part de la seua Història de Catí que estaba deturada des de 1953 - 1980: Centenari biografia per Rafael Monferrer - 1991: Li dediquen un carrer a Catí. La Caixa Rural reedita la biografia de Monferrer - 1998: La Diputació edita la segona part de la història - 2005: Cinquentenari de la seua mort. Es realitzen actes a Sant Mateu i té lloc un sermó a Catí. Monferrer amplia la seua biografia - 2006: Barreda a la Crònica Documentada d'Ares i a la ponència de la I Jornada d'Onomàtica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (Sant Mateu) Tot i que la major part del treball de Mossèn Joan Puig va acabar en les flames, aquest és el més exhaustiu que s'ha fet mai sobre els documents escrits de tot un poble. Les cites bibliogràfiques dels seus treballs es compten per centenars sent un model de seguiment de tota investigació universitària. "... De no haber desaparecido los documentos que teníamos recopilados, hubiésemos podido escribir al menos tres tomos de la Historia de Catí con instrumentos de indudable valor. Pero al vernos defraudados habíamos resuelto dejar inéditos aún los conservados por no poderla escribir conforme a nuestro plan y a nuestros deseos. Nos hemos determinado empero a escribirla conforme para aprovechar los restos de nuestros manuscritos y notas y hacer patente nuestro amor a la Villa que nos vio nacer, breve historia escrita en el ocaso de nuestra vida en medio de mil ocupaciones..." (Mossèn Joan Puig)
ALTRES CATINENCS IL·LUSTRES Arnau Segarra (1321): Fundador de l'Hospital. Primera legació en testament a l'ermita de Sant Pere de Castellfort Guiamó Avinyó (1374): Escultor del Prigó del Cementir (d'Avinyó) Pere Montserrat (1377): Mercader de llanes i tel·la que va manar construir la capella de Sant Miquel i Sant Pere apòstol (capella dels Montserrat) Guillem Verdú (1449). Marmessor de Joan Spígol en companyia de Ramon Sant Joan Tomàs Figuera (1455): Mercader de llanes i teixits. La seua làpida sepultural està en la Capella de la Comunió, davant del confessonari. Va costejar, ells o un dels seus fills, anomenat també Tomàs, la Creu Major Processional (la creu té l'escut dels Figuera: una rama d'aquest arbre) Pere Sans (1549): Famós mercader catinenc, la familia del qual va construir la capella i retaule del Roser. Va construir la Casa dels Sanz (també anomenada Casa dels Lleons), a l'actual Plaça de Baix. Els seus descendents van impulsar diverses donacions i benifets. Geroni Martí (1553): Mercader, síndic i notari, propietari del Mas d'En Figuera. Oriund de Peníscola. Vivia al Carrer Major en la casa que manté el seu escut (una mà). En el seu testament en 1559 va deixar per al poble vàries fundacions i benifets. Fra Blai Verdú, natural de Catí (22-10-1565):
Fill de Miguel Verdú i d'Isabel Sans. Estudià en València medicina, arts
liberals, filosofia i teologia. Va prendre l'hàbit de l'Ordre de Predicadors dels dominics el 3-04-1585. Va
predicar en Catí en la Quaresma de 1592. Va morir a València el 20-03-1620. Fou professor de filosofia en la
càtedra de Prima de la universitat de València i més endavant lector
en teologia, regent i rector del Col·legi Imperial de Tortosa on va ser lector
del cabilde. Fou predicador,
metge, filòsof, teòleg i escriptor prolífic . Les seues obres abracen tant la temàtica filosòfica com la retòrica i espiritual. Publicà en 1607 el llibre "Aguas potables y milagros
de Nª Sª del Avellá", notable pel judici que forma de l'aigua de la font i per
la pietat envers de la Verge. També publicà el llibre
“ Tratado de las lágrimas y conversión de santa Magdalena y la milagrosa
navegación de san Ramón de Peñafort de la Orden de Predicadores ”. Aquesta
obra és una meditació sobre la penitència i la conversió cristiana (Maria
Magdalena) i la miraculosa navegació d'un sant català (San Raimundo de
Penyafort) des de les illes Balears a Barcelona, amb la seua capa, i repudiant
la conducta moral del Rei En Jaume I. Mossèn Francisco Verdú (1538- 1598): Beneficiat catinenc que va manar construir la capella i el retaule de la Immaculada (avui capellà dels Verduns o de la Puríssima) Miguel Miralles (1609): Germà del capellà de Catí Mossèn Jaume Miralles, oriund de Vilafranca. Es va casar el dia 25-04-1611 amb Serafina Sant Joan, descendent de Ramon Sant Joan. A partir de llavors desapareix el cognom de Sant Joan de la família sent substituït pel cognom Miralles (per no tindre descendents en la línia masculina). Va morir el 16-03-1618 Mossèn Gabriel Verdú (1604- 1694). Va nàixer a Catí el 13 de febrer de 1604, fill de Francesc Verdú, net d'un altre Gabriel Verdú i besnet de Joan Verdú i nebot de Fra Blai Verdú. Va iniciar-se al seu poble en l'estudi sota la protecció del seu oncle, traslladant-se posteriorment a València a fi de cursar estudis superiors obtenint el doctorat en teologia. Després de la mort del seu protector, fra Blai Verdú (1620) a qui acompanya en el llit de mort entrà al servei de l'arquebisbe de València, Monseyor Isidoro Aliaga. Va obtindre diversos benifets en les parròquies de València i del seu poble (1644) abans de ser nomenat rector de Xulilla (Serrans) (1647). L'any 1665, estant encara de rector a Xulilla, va regalar a Catí una relíquia de Santa Anna. Cap a final de la dècada dels 1670, va exercir el càrrec de comissari de la Santa Inquisició i el de penitencier, confessor, en València. L'any 1684 va fundar un benifet a la parròquia de Catí que establia l'obligació de dir una missa anual en l'ermita de l'Avellà dins la vuitava de la Nativitats de la Mare de Déu. L'any 1694 va morir sense que estiga clar el lloc que podria ser a València o al seu poble natal. Fou autor del llibre "Discripción succinta de la noble y antigua universidad de Catí", del que Vicent Pitarch va fer una edició. L'obra és una reivindicació apassionada i lleial del propi poble i dels vincles amb què se sentia unit a la seua pàtria: Catí. Mossèn Jaume Miralles. Nascut en Vilafranca. Obté la parròquia de Catí l'any 1607. Eloqüent orador, va fer dos vegades el discurs d'inauguració del Sínode de Bisbes de Tortosa (1613 i 1621). Va promoure l'edificació de l'ermita de Sant Vicent (1610), del campanar de l'església (1615), la capella principal de l'ermita de Santa Anna (1615), el Cor Nou (1616) i de l'ermita del Pilar (1625). Resident sense interrupció en la parròquia, va morir en Catí en 1639. Mossèn Acacio Puig (1751): Va ser un dels capellans catinencs que va fer més pel poble. Era notari eclesiàstic i arxivador, síndic de la vila. Va escriure un llibre sobre la vinguda de Sant Vicent Ferrer a Catí. L'any 1751 va ordenar l'arxiu municipal i en 1752 l'arxiu parroquial. Va escriure l'obra "La Vella Impugnada" en contra de la tesis de l'aparició de la Verge de l'Avellà. Va morir el 2-04-1772 Mossèn Miguel Sales. Va nàixer en Catí en 1695. Eclesiàstic. Molt entés en qüestions musicals, fou encarregat de la reforma del cant pla i de la confecció d'un nou llibre d'himnes a la seu valenciana. Important mestre de l'escola musical de Catí *. El primer de maig de 1722 prenia possessió del benefici de Pere Mestre en la parròquia. Gran aficcionat a la música i excel·lent poeta. Escrivia amb una lletra claríssima i molt fermosa. En 1726 escrivia per a la parròquia el llibre Firal i Cantoral i Dominical. En 1739 escrivia l'Antifonari Santis. En 1740 el propi i comú de Santis. En 1754 va escriure per a l'arxipestral de Morella 16 llibres dels 27 que tenia al cor. En 1746 va escriure el llibre de cor de l'església de Nª Sª de l'Avellà. En 1750 escriu el llibre d'himnes per a la Metropolitana de Valencia. En 1756 escriu un altre per a l'ermita de Vallivana. Als 60 anys va escriure els 4 Passió musicals de 229 pàgines. En 1759 va escriure amb música gregoriana un llibret de 5 pàgines per a la fundació que des de temps immemorial celebraven en la parròquia el dia de Santa Anna, nomenada dels "Alabados" com la que es celebra en el Col·legi del Corpus Christi de València tots els dijous. Sense dubtes Mossèn Miquel Sales fou el més insigne copista de can gregorià, poeta, músic i pendolista del poble. Discípul de P. Verdú fou el fundador i director del taller d'escriptura i enquadernació dels llibres de cor per a parròquies i catedrals. El taller estava ubicat en el Carreró de l'Hospital, en la segona casa, molt prop del Pla Sant Roc. Allí es van escriure un número molt elevat de llibres de cant litúrgic, quasi tots cremats l'any 1936. Va morir el 27 de juliol de 1761. *Catí, escola de (Catí, Alt Maestrat, s XVIII) Grup de músics. Originaris de la vila de Catí i dels pobles del voltant, que al s XVIII actuaven a les catedrals i a les parròquies del País Valencià, Aquest grup era fruit de l'escola de cant pla de Catí, un dels mestres més distingits de la qual fou Miquel Sales (1742). L'escola proveí de músics moltes esglésies, i també de llibres de cant que revelen l'alta habilitat gràfica dels escriptors. Des del punt de vista estrictament musical, però, els himnaris procedents de Catí desvirtuaven el gregorià primitiu a partir d'una concepció errònia de la prosòdia llatina, i canviaven els neumes d'unes síl·labes a les altres a fi de donar més quantitat de notes a les accentuades. |
|||||
