ORIGEN DEL NOMBRE DE CATÍ

Són un poc confusos els orígens de Catí. Etimològicament la majoria opinen que deriva de la paraula llatina "catinus" (conca, bací, gibrell).

1.- Catí, topòn.// 1. Vila de 2.300 habitants, situada al N. d'Albocàsser (Maestrat), al fons d'una clotada. I en fa venir l'etimologia del llatí catinum, "plat", "clot", "cova".

1.- Catí: Municipi de l'Alt Maestrat, al límit entre els Port i el Baix Maestrat, al centre de la zona muntanyosa que uneix els Ports de Morella amb les serres del Maestrat (Serra de Vallivana, Tossals de la nevera i de la Barbuda). Comprèn al nord un sector de la capçalera del riu Cervera, travessat per la carretera de Morella a Vinaròs, a l'indret de la Venta de l'Aire i de l'Hostal del Mestre; al centre la capçalera del Barranc de la Vall Torta (Rambla Morellana); al sud el vessant esquerre de la Rambla de la Belluga, límit amb el terme d'Ares. La major part del territori (8000 ha) és coberta d'alzinars, brolles i matolls.

L'agricultura és pràcticament tota de secà (1800 ha). Hi ha ramaderia (llanera i cabrum) que ha estat l'activitat econòmica principal del municipi i origen de la seua antiga prosperitat (important centre tèxtil llaner), avui derivada a granges de tot tipus i fabricació de formatge.....

2.- Catí: Caseria del municipi de Petrer (Valls del Vinalopó) al vessant occidental del Maigmó.

3.- Catí, escola de: Grup de músics originaris de la vila de Catí (Alt Maestrat) que al segle XVIII actuaven a les catedrals i parròquies del País Valencià..........

4.- Catí, mola de: Altiplà estructural (1.222 m alt) dels Ports de Beseit, situat a l'oest del Caro i estès pels termes de Tortosa , Arnés i d'Alfara dels Ports. La Mola de Catí està, situada en la comarca dels Ports de Tortosa- Beseit. A la falda nord de la Mola naix el riu d'Algars, des d'on salta pel barranc de la Paridora, un lloc feréstec en extrem fins arribar al Mas de Pau i continuar el seu camí cap el Ebre. Les amples pinedes ens conviden a respirar profundament.

En cap moment però, s'analitza en la Gran Enciclopèdia Catalana l'etimologia del mot "Catí".

A l'obra "Onomasticon Cataloniae" de Joan Coromines al volum III, pàg. 341 i 175 i 176, s'analitza el topònim de Catí, remetent al terme "Cadí"

Així, segons Coromines, als Països Catalans podem trobar amb topònims similars al nostre poble de Catí:

1.- Serra de Cadí, entre la Baixa Cerdanya i l'Urgell........

2.- La Vall de Cadí en el centre del Canigó, on al fons hi ha els estanyols de Cadí, lloc cantat per Verdaguer......

3.- Canidell, provinent de Cadinell, important vall que baixa del Coll d'Ares a Prats de Molló

4.- La Mola de Catí, en el terme de Roquetes als Ports de Tortosa.

Ramat de cabres

5.- Catí, vila important i famosa del Maestrat, dotada de grans privilegis des del segle XV i centre d'una gran zona pastoral. En el terme de Catí és remarcable la important Font de Catí que ha jugat un gran paper en el pasturatge del Maestrat. Com que la vila de Catí és en el centre d'una ampla vall, hem de dubtar entre interpretar en nom com a designació de la vall o com a designació de la conca o bací de la font.....

6.- Vall de Catí, en el terme de Petrer (Alacant), muntanya amunt cap a Castalla, a la qual li pot venir com a designació de la vall però és cert que hi ha una font de renom al mig.

Entre les localitats de Petrer i Castalla a la província d'Alacant es troba el poble de Xorret de Catí, famós recentment per ser final de la volta ciclista a Espanya. Observar també la situació propera de la Ermita de Catí, santuari del segle XVII, consagrat a la Immaculada Concepció.

Biniaraix està tocant al poble mallorquí de Sóller. Molt a prop es troba Can Catí. L'origen d'aquest nom es pot trobar en un saltant d'aigua i un torrent (El Torrent de l'Ofre). Des d'ací es pot veure una impressionat vista sobre tota la Vall de Sóller.

Segons Joan Coromines, del llatí CATINUS: conca, bací, gibrell. En català, el nom de l'atuell es va convertir en una denominació geogràfica passant per la idea de "conca d'aigües". Els noms de la zona nord de Catalunya han sonoritzat la -t- llatina en -d (Cadí, Cadinell...) fenomen que no s'ha produït en el topònims de Mallorca i del País Valencià (Catí, Catína...). Alguns topònims presenten el nom arabitzat (Alcatí, Algadins..).

Carmen Barceló i Vicent Pitarch comenten la possibilitat de que el topònim "catí" siga d'origen àrab, de l'arrel "khattín", que voldria dir descendent de la tribu d'Al-Khátt. Altres creuen vore en l'antiga "Tintí" dels romans a la vila de Catí.

Agraeixo la col·laboració de p. francesc m. tulla, prior del Monestir de Sant Maria de Poblet