IDIOMA     

TERCER CENTENARI DE LA INDEPENDÈNCIA

 

    CATÍ: DE VILA DE MORELLA A VILA REAL (1691-1991)

   Després de la conquesta del Castell de Morella per les armes cristianes de Blasco d'Alagó a 1232, les terres de Catí van quedar integrades, com ja ho havien estat durant l'ocupació musulmana, dins dels límits dels Termes Generals d'aquell reducte inexpugnable, que va exercir seva senyoria sobre tots els llogarets nascudes sota la seva jurisdicció i empara. Catí era una d'elles, i com a tal, el 25 gener 1239 va ser donada a poblar per Don Blasco, senyor vitalici de Morella a Ramon de Bocona i 40 pobladors a fur de Saragossa.

Portada del programa de les festes del III Centenari

 

    Com es veu la dependència de Catí respecte a Morella es consolida en les albors de la nostra reconquesta, passant al costat de les altres llogarets a constituir una unitat sociopolítica de gran rellevància, que de cap manera va aconseguir desvincular-se de la seva metròpoli, tot i les constants temptatives per aconseguir-fins a l'any 1691.

   Els abusos que el Justícia i Jurats de Morella van cometre sobre les sofertes llogarets durant els quatre segles i mig de tirànic submissió van ser considerables, propiciant diverses reaccions d'aquestes al llarg d'aquest temps, tinents a assolir la seva total emancipació.

   El sentiment autonòmic d'aquests submisos pobladors apareix ja en el primer terç del segle XIV, en pretendre que el rei adjudiqués als llogarets termes propis. Així acorden comissionar per formular aquesta súplica col·lectiva a Antonio Folch, de Castellfort, el qual va aconseguir que Pere IV ordenés al Bayle de Morella, D. Nicolás del Pi, a 13 de gener de 1.340 portés a terme tal demanda; però per discrepàncies en l'amojonamiento de les límits no va poder materialitzar fins al mes d'agost de l'any següent.

   Assolit aquest objectiu i aprofitant la guerra que Pere IV mantenia amb Castella, se li va sol·licitar autoritzés l'emancipació de tots els llogarets que fa a la matriu per tal de dedicar-se de ple a la construcció de les seves pròpies muralles en lloc de contribuir de manera mancomunada a manteniment de les de Morella. El 8 juny 1358 concedeix l'autogovern dels concejos sol·licitants, però tan sols mentre durés la guerra, ajornant una solució definitiva per al final de la mateixa. Acabada aquesta, la pesta i la misèria es van acarnissar sobre els llogarets, que van veure com el monarca es deixava induir per les influents autoritats de Morella, revocant la provisió anterior en 1369 i disposant multes de cinc-centes o cinc mil lliures, segons fos un particular o el consell, els que revifessin el problema del desmembrament.

   Una altra temptativa per lliurar-se de Morella es va frustrar en 1648, durant el regnat de Felip IV, que en plena guerra a Catalunya i necessitat de recursos econòmics va arribar a signar la independència de les aldees, però aquesta vegada tampoc es va consumar el propòsit per l'acció fulminant dels Jurats de la que van passar factura al rei de la seva aportació en el conflicte del Principat, fent que reconsiderés la seva decisió.

 

 

  • Seria finalment durant el regnat de Carles II quan es consumaria aquest anhelat somni d'assolir el seu alliberament i independència, que va arribar precisament per la necessitat imperiosa que tenia la Corona de recaptar fons per dur endavant la malmesa economia estatal. Així, de tots els llogarets sotmeses a la jurisdicció i contribució de Morella, van sol·licitar acollir-se a tal gràcia Catí, Castellfort, Vilafranca, Portell, Cinctorres, Forcall, la Mata, Olocau i Vallibona. Nou en total, que prèvia l'aportació de 20.000 lliures a l'erari reial passarien a constituir-se en viles reals. Aquest Reial decret es va signar a Madrid el 9 de febrer de 1691, actuant de valedor en representació dels interessos de les diferents aldees Joan Baptista de Peñarroja.

  • Joiosa data per a la història d'aquests nou concejos, que van veure fructificar feliçment el seu etern propòsit de disposar de jurisdicció pròpia en els seus assumptes particulars, sense ingerències alienes. Com a conseqüència d'això, Catí va disposar des de llavors de nou Justícia, el qual juraria anualment el seu càrrec durant la Missa Major del dia de Nadal de manera solemne davant els seus conveïns; que entendria tant en assumptes civils com criminals. Fins llavors el seu rang només li permetia intervenir en les primeres diligències, traslladant posteriorment les causes al Justícia Major de Morella, qui es feia càrrec de tots els processos, excepte dels d'escassa importància, sent fet i fet qui triava a aquell un cop nomenat .

  • Per dur a efecte el Reial decret de segregació va ser nominat Ventura Ferrer i Milà, Baró de la Serra d'En Garcerán i Pobla Tornesa. Amb la seva presència Catí va celebrar de forma unànime i fervorosa aquest singular esdeveniment, programant per a això uns festejos extraordinaris, que tindrien lloc els dies 25 i 26 de juliol d'aquell mateix any, festivitat de Sant Jaume i Santa Anna, amb participació de tot el veïnat , que va gaudir amb justificat entusiasme de la independència i autonomia del seu poble.

  • Aquest any de 1991 es compleix el tercer centenari d'aquell feliç succés de infaustes conseqüències per al futur de la vila de Catí. Efemèrides tan transcendent ha de ser commemorada i recordada per a futura memòria. Honorar el passat és fer història i valorar l'estirp de la nostra raça, que amb tenacitat i sacrifici va saber teixir el nostre present a impulsos dels seus valors més profunds.Antonio Meliá Lloréns

    •

     

    1991 ANY DEL TERCER CENTENARI

       Tres-cents anys han passat ja des que, l'any 1691, Catí aconsegueíx la seva condició de poble en segregar del Castell de Morella. I per cert, va resultar molt costós, tant en anys com a diners, aconseguir la tan anhelada independència.

       Aquest fet tan important i significatiu no ha passat desapercebut als catinenses.

       Catí, poble amant de les seves tradicions, amb iniciatives, treballador, de gents adobades per l'esforç però al mateix temps de gran sensibilitat, ha sabut interpretar el sentit històric i cultural de l'esdeveniment. Les dates més significatives, fins ara, del present any del Tercer Centenari són les següents:

       El dia 9 de febrer de 1691, a Madrid, el Rei Carlos Il signava el Reial Privilegi de separació de Catí i vuit llogarets de la jurisdicció de Morella. Catí va recordar aquesta data mantenint hissades les banderes a l'Ajuntament, fent un bàndol, un volteig de campanes i una cercavila pels carrers del poble a càrrec de la Banda de Música.

     

    "

        Amb aquesta exposició sobre el patrimoni de Catí, hem pretès presentar d'una manera ordenada i actualitzada una aproximació a la nostra història i als nostres elements culturals i socioeconòmics. Una extensa revisió bibliogràfica, un ampli arxiu fotogràfic, i un ardu treball de mapificació i muntatge han donat com a resultat aquesta mostra, que il·lusionadament presentem com un acte més de la commemoració del nostre III Centenari.

        Catí, abril de 1.991 "(Text que apareix en la introducció del fullet sobre l'exposició del III Centenari)

         Durant els dies 5, 6 i 7 abril 1991 van tenir lloc els grans festejos organitzats exclusivament per a celebrar tan magnífic esdeveniment.

       Sense ànim de ressaltar res en especial del ajustadíssim programa de festes vull assenyalar alguns fets, actes i circumstàncies d'aquells inoblidables dies viscuts tan intensament.
        Diumenge dia 7 d'abril va ser la primera vegada, i pot ser que única durant molts anys, que un Cardenal presidís la missa concelebrada a l'Església de Catí. I a més amb la brillantor que va afegir la Coral i Orquestra en els cants de la Missa de la Coronació de WA Mozart.

     

       Les dues magnífiques exposicions sobre Catí, la dels nens a les escoles noves i la de l'Ajuntament, van ser autèntiques fites molt difícils de repetir. És impossible recordar la multitud de fotografies, plànols, llibres, pergamins, joies religioses, vestits, quadres, fòssils, i tants i tants objectes variadíssims, alguns primorosament recuperats per a aquesta exposició, que allà, amb les retolacions adequades, tan brillantment es van exhibir.

     

    Molt atractiu resolt el vídeo «Catí - Tercer Centenari» i de molt èxit, per la gran acollida que va tenir i el gran nombre de còpies que es van sol·licitar. En el vídeo es mostra l'evolució de Catí des de la seva localització i orígens, així com el seu moment actual en les diferents facetes culturals, industrials, ramaderes, folklòriques, tradicionals ...

     

     

        Molt importants han estat la reedició de la Història de Catí de Mossèn Joan Puig i el monòlit de pedra commemoratiu del Tercer Centenari al·lusiu al naixement (d'un ou neix el nou ésser) de Catí com a poble.

     

           
    Monòlit inaugurat durant les festes del III Centenari

     

       També es va realitzar, per primera vegada a Catí, una paella multitudinària com a símbol d'unió entre tots els catinenses.

       Importants i festius van resultar també la resta d'actes, des del bou embolat a l'actuació folklòrica a la Plaça, passant per les orquestres, el brillant acte d'inauguració i les traques. Sense oblidar-nos de la nostra magnífica banda «Unió Musical catinenca» tan alegre i bulliciosa com sempre.

       Altres dates importants són el 25 i 26 de juliol, festes de Sant Jaume i Santa Anna respectivament. Van ser en aquests dies de fa tres-cents anys quan el Baró de la Serra d'en Galceran i Pobla Tornesa Ventura Ferrer va arribar a Catí com a comissionat del Rei per portar a efecte el Reial Decret de segregació. Com diuen Miguel Segarra Roca i el Dr. Francisco Celma, (1) es van celebrar extraordinàries festes on el poble tot, amb inusitada alegria, va assistir en massa als diversos actes i cerimònies que es van celebrar amb tal motiu.

     

      Escoles de Catí, inaugurades durant les festes del III Centenari.

     

       Segurament aquest era el motiu pel qual es feien les festes i carreres amb muls o a peu (la carrera de les cintes), que molts encara recorden.

       Encara queden dies, dins de les festes patronals d'agost, o en la resta de l'any, per seguir celebrant aquesta commemoració tan especial i irrepetible. Tant de bo poguéssim donar-nos cita tots per d'aquí a cent anys. Segur que els celebraríem encara amb més brillantor si cap.

       No puc contenir la temptació de significar una cosa meravellosa d'aquest esdeveniment. És cert que, al principi d'organitzar les celebracions, la gent es mostrava freda i escèptica. No obstant això la calor, entusiasme i participació, gairebé desbordar i van superar al dels propis membres de la comissió organitzadora. I és que, des de la mateixa corporació municipal amb el seu alcalde al capdavant, fins al rector, passant per entitats de crèdit, empreses i comerços de Catí, o vinculats a Catí, el suport final va ser fonamental. No obstant això no és això, tot i sent-ho, el més important. El que va arribar a emocionar-nos i contagiar d'alegria van ser els propis catinenses. Van portar tot el que van poder o van trobar per a l'exposició, van acudir, van aplaudir i van participar en tots els actes, ultrapassant les previsions més optimistes i que, en definitiva, va gaudir i va ser l'ànima de la gran festa del Tercer Centenari de Catí.

       Fins, si em permet, diria que la Verge de l'Avellà, Sant Martí i Sant Pere de Castellfort, van acostar l'espatlla perquè, aquest cap de setmana, canviés espectacularment la climatologia i tinguéssim, en un any de neus, un temps que pocs pensem o somiem que poguéssim gaudir.

    Paco Martí

     

    (1) Miguel Segarra Roca, 1 Rector model. El Doctor Francisco Celma, pàg. 15 i 16. Francisco Celma, «Història del Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia i de la font de la Vella», pàg. 4 i 5.

     

    © Página creada por Joaquim Carbó Miralles , 1998

    Textos de Antonio Meliá y de Paco Martí