|
IDIOMA |
POTS ACCEDIR DIRECTAMENT POLSANT SOBRE LA IMATGE DE CADA COSTUM O DES DEL MENU SUPERIOR MENSUAL
PORTADA COSTUMARI
CONTRAPORTADA DEL COSTUMARI
|
EL COSTUMARI CATINENC- ÍNDEX (POLSA EN L'ENLLAÇ PER ACCEDIR DIRECTAMENT O DES DEL MENU SUPERIOR MENSUAL) (Apareixerà sombrejat en groc qualsevol informació extreta directament del Vocabulari de Catí- Festes i Costums de Joan Puig i Oficis, càrrecs i estats Onada Edicions. com i de l'Associació Cultural "Tossal de la Nevera" ), de Pere Enric Barreda i Àngela Buj. o qualsevol fotografia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
COSTUMARI CATINENC El calendari de festes de Catí ha experimentat nombrosos canvis al llarg de la història. Algunes celebracions han desaparegut, altres han afermat la seua permanència convertint-se en símbol de la personalitat catinenca.
"Qui treballa per Cap d'any, treballa tot l'any"
Abans el dia 1 de gener era la festa de la Confraria del Nom de Jesús, de la circumcissició de Jesús. Avui en dia es celebra la festa de Cap d'Any com en tot arreu. És costum ajuntar-se per colles i sopar junts celebrant l'eixida de l'any vell i l'arribada de l'any nou al Centre Recreatiu.
Més informació en: http://www.catimenu.com/nadal01.htm
El primer dia de l'any a la missa el capellà passa llista a tots els naixements, defuncions, i casaments que han tingut lloc durant l'any anterior així com se presenta el calendari de festes principal del Nou Any, entre les que destaquem a Cap D'Any, el Reis, Sant Antoni, Carnestoltes, Dimecres de Cendra, Sant Josep, Setmana Sancta: Diumenge de Rams, dijous sant, divendres sant,dissabte sant, diumenge de RESURRECCIÓ o PASQUA, LA PRINCIPAL FESTA DE L'ANY, i de la que depenen les festes movibles, a banda de les esmentades, el Dilluns de Pasqua, Sant Vicent, l'Ascensió, el Corpus i el Cor de Jesús. A banda també tenim altres festes com el dilluns de la magdalena, la romeria de Sant Vicent, Rogativa de Sant Pere, etc. Les festes locals. La del dia de la Mare de Deú de l'Avell'a (8 de setembre), dia de Romeria a l`ermita amb processó i dinar es va decidir de passar-se al dissabte ¨més proper al 8 de setembre La festa de Sant Martí( 11 de novembre), `dia dels Jubilats continua celebrant-se el dia 11 de novembre amb solemne missa i processó. No s'ha variat el calendari.
La gent escolta molt interessada comentant al final el poc número de casaments i la disminució en el número de naixements de l'any. Darrerament també es passa llista als xiquets que han pres la primera comunió i als confirmats (si ha segut un any de confirmacions).
"Al reis, bèstia el que no ho coneix.." El dia de la vespra del reis tenen lloc les tradicionals foguerades. Al voltant de les deu de la nit arriben els reis, que entren amb cavalcada pel Prigó de Santa Anna. Entren al poble acompanyats dels seus patges i van a l'església a adorar al Jesuset. Seguidament es dirigeixen cap al centre recreatiu on el senyor alcalde els dóna la benvinguda. FOGUERADES DELS REIS El dia 5 de gener, des de ben antic és costum catinenc el col·locar una argelaga a la porta de les cases amb xiquets menuts. Actualment no es permet encendre-les als carrers enquitranats. Les argelagues s'encenen després del toc de campanes de les set de la vesprada en presència de tota la família. Els xiquets del poble recorren i salten totes les foguerades del poble una per una. Els reixos en veure les argelagues enceses venen al poble i dipositen aquesta mateixa nit els seus regals. Cal tindre previst de deixar al balcó o terrat algun tipus d'aliment (cereal o alfals) per als camells o cavalls dels reixos i dels seus patges. REIS 2009 (ÀLBUM FOTOS) Ampliar en http://www.catimenu.com/reis.htm
Dia 5 de gener- Foguerades dels reis Al ball del centre recreatiu els reis, ajudats pels regidors i pels quintos de l'any, entreguen els regals als xiquets, que corresponen cantant-los alguna cançó o recitant-los alguna poesia.
La gent major del poble té les seues maneres de predir el temps. Un dels mètodes més populars és el de les tretzenades. Personalment opino que no té cap base científica però l'inclueixo ja que no es pot negar que es tracta d'un costum catinenc. Encara que hi ha importants variacions respecte de la font de consulta, en general la versió del nostre poble funciona de la següent forma: - Es prenen tretze dies correlatius a partir del 13 de desembre en ordre ascendent. Es col·loquen de dalt per avall a la columna esquerra d'una taula amb tres columnes com el que teniu més endavant. - El dia de Nadal (25 de desembre) no compta. Es considera dia de descans. - A continuació es prenen els tretze dies que van al contrari (en forma descendent), que van del 26 de desembre al dia del Reis (6 de gener) i es col·loquen a la dreta de la taula (de davall a damunt). - A la columna del centre es posen els mesos de l'any ordenats (de gener a desembre). - A les columnes de l'esquerra i de la dreta de cada mes es col·loquen les caselles corresponents al temps que ha fet cada dia. - Una combinació del temps que apareix a les columnes dels costats és el que es pronostica que predominarà durant el mes que tenen al mig. - La predicció sol ser encertada o ...no.
(Agraïment a Julio Martí, de Borrós, i a Pepe Barreda, el Xato i a José Daniel Sanjuan i a Daniel Tobella. Article Tossal , número 12)
SANT ANTONI ABAT - (17 DE GENER) SANT ANTONI 2019: Clavaris 2019: Alfonso Puig, Nacho Roca, Ángel Roca, Marc Ripoll.
La celebració de la festa ha passat de la Plaça de l'Església a la Plaça de Dalt La festa de Sant Antoni Abat es celebra en Catí el cap de setmana posterior (o més proper) al 17 de gener. Polsar sobre la foto per accedir amb més detall a la festa de Sant Antoni de Catí http://www.catimenu.com/antonica.htm SANT ANTONI 2009 (ÀLBUM FOTOS) La devoció de Catí a Sant Antoni Abat o "Sant Antoni del porquet", patró dels animals, consta des de ben antic (1355). Segons consta en Mossèn Joan Puig (pàg. , 117 i 158, Historia Breve y Documentada de la Real Villa de Catí, I) el 21 de gener de 1396 es va pintar ja per part de Guillem Ferrer, de Morella, l'antic retaule de Sant Antoni i l'any 1459 existia ja en l'església el seu altar. Aquest estava situat en la part de l'Evangeli. Era per tant un dels sants més venerats; ho demostra el fet de tenir un retaule, una capella i un altar propis.
Sant Antoni, la Mare de Déu de l'Avellà i Sant Roc a l'església de Catí
L'any 1664 (segons M. Joan Puig, Historia Breve....., pàg. 39, Volum II), es va prendre la decisió de canviar el retaule de Sant Antoni per un de nou. L'any 1671 es va daurar aquest retaule, així com la peanya i el pendó. Valeró Barceló de Vistabella i Tomàs Mercè de Castelló van daurar el retaule, mentre que Vicent Guinot de Vinaròs va daurar la peanya i el pendó. Després de la cremada de l'església i dels seus altars l'any 1936, la imatge de Sant Antoni es venera ara a la capella de la Mare de Déu de L'Avellà. ORGANITZACIÓ DE LA FESTA La festa està actualment organitzada per una junta de quatre clavaris que canvia anualment. Tradicionalment es celebrava la festa el dia 17 de gener amb actes que s'iniciaven la vespra. Avui en dia, al deixar este dia de ser festa local en el calendari, es celebra en Catí, si la festa cau en dissabte o diumenge, el mateix cap de setmana i, si la festa cau entre setmana (de dilluns a divendres), el cap de setmana més pròxim al 17 de gener. El mateix passa amb la majoria dels pobles de la comarca. Per a no coincidir tots en el mateix dia alguns pobles avancen la festa al cap de setmana anterior al 17 de gener (Forcall, Herbers, Olocau, Villores, La Mata, Castellfort, Sorita, Borriol), altres la retarden al cap de setmana següent (Catí, Morella, Vallibona, Cinctorres, Portell, Albocàsser, Benassal, Vilafranca, Vilanova d'Alcolea). Altres ho deixen per a més endavant (Ortells, Todolella en febrer) i (Culla el darrer cap de setmana d'abril). LA ROSSEGADA El primer dissabte pel matí posterior (o anterior) al dia de Sant Antoni (17 de gener), els majorals del sant encarregats d'organitzar la festa, els seus ajudants, els ramaders i qualsevol voluntari que es vullga afegir a la festa es reuneixen en un bar del poble, cada any en un de diferent, per a esmorzar. L'esmorzar és a base d'ous fregits, cansalada, sardines salades i allioli, regat amb un bon vi i de postre brull amb mel o sucre. A continuació es traslladen amb cavalleries, i modernament amb remolcs, a un bosc del terme, no sempre el mateix, l'elecció del qual depèn de les coneixences i amistats dels encarregats de la festa o bé de la facilitat d'obtindre les carrasques, oliveres, ròssecs o altres cimals productes de l'anterior esporgada. Darrerament és el Mas de Blai (propietat d'Hermenegildo Pitarch i de Vicent Martí) l'escollit per a la tala de la carrasca. Seleccionen una carrasca jove que no tinga la possibilitat de créixer perquè està prop de les altres i que ha sigut donada pel seu propietari juntament amb les rames, matolls i argelagues necessàries per a facilitar la combustió. Rossegada 2012 La carrasca i els ròssecs són arrossegats fins al Prigó de l'Avellà (o de Santa Anna) fins mitjana vesprada. Tots els treballs són acompanyats amb un bon vi a un altre licor estimulant. Alguns s'encarreguen de donar una volta pels carrers del poble per replegar els troncs que els veïns han deixat expressament a les portes de les seues cases per participar en la foguera. Seguidament és l'hora de dinar. Els participants es traslladen a un bar o restaurant del poble on els espera el menjar a base de cigrons, botifarra, llenguanissa i xoriç. Després d'una llarga sobretaula, al voltant de les cinc i mitja de la vesprada, van apareixent els matxos, burros, darrerament cavalls que a poc a poc van formant la rècua que arrosegarà la carrasca. A posta claror entraran els ròssecs a la vila pel Carrer de Santa Anna fins a la Font de Sant Vicent on girarà pel Carrer Llarguer, Carrer Sant Roc, Costereta d'En Ros, Carrer Major fins arribar al seu destí a la Plaça de Dalt. Fa només dos anys l'arrossegada culminava a la mateixa Plaça de l'Església. Ara es prefereix, amb bon criteri, montar la foguera en un lloc més ampli com és la Plaça de Dalt.
LA FOGUERA
La foguera de Sant Antoni ha passat de la Plaça de l'Església a la Plaça de Dalt Amb tots aquests ròssecs i els que els veïns han tret a la porta de sa casa i que els organitzadors de la festa han recol·lectat prèviament, es prepara a la Plaça de Dalt la foguera. Al mig de la plaça, la mateixa on es fan les corregudes de bous, hi ha argelagues per encendre els ròssecs. Després de desenganxar els animals, uns quants homes amb motoserres van fent llenya dels arbres i l'amuntonen a poc a poc al centre de la plaça on fan com una falla ampla i tova. A la part baixa de la foguera situen les argelagues, rames primes i draps i a la part alta el dimoni ,amb la forca, farcit de petards. La carrasca es col·loca en el mateix forat en que a l'estiu ho fa el cabiró del bou embolat. Passades unes dos hores, ja és nit fosca. Aproximadament cap a les set i mitja de la vesprada, després de la cercavila de la banda de música i del tradicional volteig de campanes, la gent s'arremolina al voltant de la foguera desitjosa de que s'abote foc a la foguera. En els últims anys, per motius de seguretat, els bombers participen també en la festa i preparen el seu dispositiu per a que la foguera s'encenga de manera controlada, sense que hi haja cap perill de socarrar-se les properes cases del veïnat. La foguera comença encenent-se unes argelagues. En flama ja els feixos de llenya baixa, passa el foc a les fulles. La llenya crepita i l'espurnegall s'alça entre un fum espès i coent. La rescalda fa retrocedir instintivament al públic més proper que uns moments abans s'ha arremolinat al voltant de la foguera. Una vegada decau la intensitat de la foguera, la gent aprofita per fer un recés. BENEDICCIÓ DELS ANIMALS A la nit la foguera ja quasi ha desaparegut. Queden les brases incandescents que poc a poc es van consumint. Després de la missa anticipada del diumenge, el senyor rector realitza la benedicció dels animals i de les coquetes (20:30 h). És costum dur els animals (cavalleries, gats, gossets, canaris, etc) nets i engalanats a beneir al costat de la foguera a la Plaça de Dalt. També es fa la publicata, pròpia d'aquestes celebracions a Vilafranca i a molts pobles de la comarca del Maestrat sobre tot a Albocàsser i a Benicarló. Es tracta d'una relació satírica en vers que es fa en homenatge al sant, servint de crítica a les persones, els costums i els esdeveniments més notables de l'any anterior (ajuntament, parròquia, metge, colles..) Es llegeix, amb megafonia, a la plaça on es fa la foguera. L'autor dels versos sol mantenir-se en secret per evitar pressions interessades.
Publicata 2006
Acabada la publicata comença la desfilada d'animals a la mateixa plaça replegant la coqueta i el vi que acompanya la degustació d'aquesta típica i deliciosa pasta. LA COQUETA Els dies anteriors les dones han pastat les coquetes, pasta de farina amb mida d'oli, sucre i aiguardent, que emboliquen amb unes paperetes que tenen impresa la imatge del sant i la llegenda: Sant Antoni, Catí i l'any. Després de la publicata té lloc la desfilada o matxà i es reparteixen coquetes i vi a tot el poble. Els pocs matxos que hi han i alguns cavalls donen vàries voltes i desfilen pels carrers pròxims sempre tenint com a punt principal de la desfilada la casa o lloc on es reparteixen les coquetes. Els animals es turnen per a que tots els que ho dessitgen del poble (xiquets i no tan xiquets..) pugen passar muntats a cavall a rebre la coqueta i, si són majors, el gotet de vi. En primer lloc passen les persones amb cavalleries i a continuació els vianants. La nit de la foguera de Sant Antoni (primer dissabte després del dia 17 de gener) els clavaris dones les coquetes, prèviament beneïdes pel Sr. Rector, a la Plaça de Dalt.
RECEPTA: Ingredients: - 3 mesures d'oli -1 de moscatell - 1 d'aiguardent - 1 de sucre - Farina Preparació: Es fon el sucre en l'aiguardent, el moscatell i l'oli. Després afegim la farina que admeta. A continuació es fan boletes de pasta que s'aplanen, es posen damunt de llandes i es couen al forn. Cal ensucrar les coquetes abans o després de cuites. A poc a poc la gent va desapareixent. Alguns cavallistes es repten a veure qui aguanta més voltes i més gots de vi al cos. Finalment la foguera es queda sola. Algunes colles aprofiten les brases per fer una torrada de xulletes, canasalada, llenguanisses, botifarres... i un resopar, de vegades, i si el temps ho permet, en la mateixa plaça, sinó en algun bar, casa o magatzem.
El dia 2 de febrer l'església de Catí celebra la presentació de Jesús al temple i la purificació de la Mare de Déu. Es manté el costum de donar una candela als assistents a la missa d'aquest dia, per la qual cosa es conegut tradicionalment com el dia de la candelera. La candela es beneïda al principi de la missa i simbolitza la llum de Jesús que il·lumina a tots els pobles.
Hi ha moltes dites relacionades amb la candelera que s'associen al temps: Si la candelera plora, l'hivern és fora. Si la candelera riu, l'hivern és viu (entorna-te'n al niu). Tant si riu com si plora, tres mesos de mal hora Tant si plora com si riu, el fred és viu (ja ve l'estiu)
Fou dels sants que més devoció tenien els catinencs com ho demostra el fet de que la primera capella lateral en construir-se va ser la que es va dedicar en l'església parroquial de Ntra. Sra. de l'Assumpció a Sant Blai.
Pedra clau de l'antiga capella de Sant Blai (Ecce agnus Dei..) La capella de Sant Blai fou construïda en 1354, contigua a l'Altar Major a la part de l'Evangeli. En la cúpula apareix en la pedra clau la figura del "Corder Pasqual" amb el text "Ecce agnus Dei qui tollit peccata mundi...". Amb el temps va intercanviar la seua capella amb la de Sant Martí, la primera de la part de la Epístola (1643). Sant Blai, nascut a Sebaste, en el segle III. Fou escollit bisbe per aclamació popular. Fou màrtir. És l'advocat dels mals de gola. La raó és que va salvar miraculosament a un xiquet d'ofegar-se després de tragar-se una espina. En l'actualitat en la missa el capellà beneeix els caramels que els fidels porten i que són remei contra malalties de la gola.
En l'actualitat l'Associació de Dones de Catí honra el primer diumenge d'agost a Santa Àgueda com a la seua patrona. La festa d'aquesta Santa es celebra el dia 5 de febrer. Era costum dels joves del poble tocar la campana de Santa Àgueda i el Consell sufragava les despeses de calentar-se així com les pastes. L'any 1481, segons Mossèn Joan Puig, l'ajuntament de Catí va pagar per a les anteriors despeses (mitja roba de farina i carbó) un sou. Sembla que l'acte de tocar la campana hauria de durar bastant si no era tota la nit. Es repartia pa beneït als devots. Així consta els anys 1522 i 1638 Eren moltes les ocasions en que es donava PA BENEÏT sacramental i caritat per al pobres en moltes festes: Sant Martí, Sant Roc, Sant Josep, Santa Àgueda, Sant Acaci, Sant Sebastià, Festa de les tres Creus, Nadal, Santa Anna, Ángel Custodi, festes dels Masos de la Font de Catí...
Traca del dia de la patrona de les dones (primer diumenge d'agost)
DIJOUS LLARDER (GRAS) (DIJOUS ABANS CENDRA)
Abans era costum matar una cabra en cada casa per a proveir-se de carn per a les Carnestoltes (carn masovera, botifarres..). En l'actualitat la gent prefereix comprar carn més tendra a les carnisseries. També era costums minjar pilotes de pa ratllat, cansalada, jolivert i clara d'ou que es feien per al sopar del dijous llarder. Ara este costums s'ha perdut completament i la gent s'estima més comprar bona carn a la carnisseria i no menjar aquella carn dura.
Des de finals del segle passat molts catinencs acostumen a participar en les activitats del Carnaval de Vinaròs (a uns 45 km), en especial en les desfilades de les comparses que tenen sempre lloc el dissabte i diumenge anteriors al dimecres de Cendra. Les festes de carnaval comencen a principis de setmana i acaben el dillunss anterior al dimecres de Cendra amb la tradicional torrada de sardina i testament i cremada del ninot de Carnaval. El calendari d'aquestes festes és movible. Depen de la situació en el calendari del dimecres de cendra i de la Pasqua de Resurrecció (Vuere més endavant el calendari del dimecres de Cendra) CARNESTOLTES (ABANS DIMECRES CENDRA)
AMPLIAR CARTELL EN https://www.carnavaldevinaros.es/wp-content/uploads/2022/12/cartell_2023.jpg
Pulsar para entrar en web oficial del Carnaval de Vinaròs https://www.carnavaldevinaros.es/
Cartell de carnaval de Vinaròs de l'any 2019
A Catí les festes de Carnestoltes es celebraven des d'antic durant els dies anteriors al DIMECRES DE CENDRA que era el que marcava l'inici de la quaresma. Era costum disfressar-se, realitzar excessos gastronòmics abans que la quaresma imposara el dejuni, la meditació i la penitència. Actualment aquest costum de disfressar-se s'ha recuperat en les escoles i en el ball del Centre Recreatiu. El dimecres de Cendra té lloc sempre 46 o 47 dies abans del Diumenge de Resurrecció (depenent si l'any és o no bisiesto). Com més prompte pot caure el dimecres de cendra el dia 4 de febrer i com més tard el dia 10 de març. Segons Mossèn Joan Puig era costum molt antic la de celebrar els dies de Carnaval amb goig i àpats de caràcter extraordinari. Es celebrava matant en cada casa un animal regularment de cabrum, no faltant les botifarres i l'arròs. L'any 1503 el Jurat i Clavari Ausias de Sanjuán va pagar 5 sous a Galcerán Sanjuan per una "cabra que comprí e fiu matar en festa de carnestoltes per a donar als pobres". S'aprecia l'interés que tenia el Consell en que no mancara als pobres en dies tant assenyalats l'acostumada diversió.
Polsa sobre la foto per vore les disfresses Actualment aquesta festa, després de molts anys de prohibició en els anys de la postguerra, es va recuperar al poble encara que no amb la participació d'abans, La gent del poble sol preparar durant estos dies les clàssiques pilotes de carnestoltes i un dissabte hi ha al centre recreatiu un ball de disfresses amb àmplia participació dels més joves. Darrerament la gent sol anar a les festes de Carnaval de Vinaròs. https://www.catimenu.com/carnestoltes2009.htm https://www.catimenu.com/carnestoltes2008.htm https://www.catimenu.com/carnestoltes2007.htm CARNESTOLTES CATÍ- 2020- 29 FEBRER
Junta del Centre Recreatiu
Del Cor de Jesús
De billar
De hippies
Del Coronavirus
I per ací tenim el menú del càtering del Prigó.
CARNESTOLTES CATÍ- 2019- 9-10 MARÇ
De piscina (1er. premi)
Facebook Mónica Roca Eixarch (Pulsa para ampliar)
De medusas (2n. premi)
D'indis (premi especial)
Facebook Pablo Roig (Pulsa para ampliar) (De Windsurf)
De bombers)
De bocata o sandwich
De l'arca de Noé
Facebook Mónica Roca Eixarch (Pulsa para ampliar)
Prem en imatge per ampliar cartell
CARNESTOLTES CATÍ- 2018- 24-25 FEBRER PRIMERS PREMIS- Polsant sobre les fotos es pot augmentar el seu tamany.
Millor carrossa
1er premi: McDonals
2on. premi: Estela Reynolds
3er. premi: Astronautes
LES CARNESTOLTES A CATÍ EL DIA 24-25 DE FEBRER
Polsa en la foto per ampliar tamany El pròxim dissabte 24 de febrer, celebrem carnestoltes a Catí. Orquesta Nueva Samurai + discomòbil. Pròximament més informació. Esteu tots invitats!!!
CARNESTOLTES CATÍ- 2017 - 4 DE MARÇ
FOTOS CARNESTOLTES 2017 DE L'ÀLBUM DE FACEBOOK DE VICENT GARCIA I FRANCESC SEGURA
1er Premi, d'estàtues humanes (Óscar, Tenis ATP, Beisbol, bàdminton, Trofeu Aigua de l'Avellà)
2on premi: De parrillada (xoriços, xulles, botifarres, allioli)
3er premi: Del famós quadre de las Meninas (Velázquez)
Premi especial: De l'Arca de Panadé (Noé)
L'organització (De mimos)
La comparsa d'Albocàsser
CARNESTOLTES 2009(ÀLBUM FOTOS) CARNESTOLTES 2001-2006 (ÀLBUM FOTOS)
Es conserva el costum de preparar les pilotes.
Ingredients: - Olla de cigrons (caldo) (com el recapte de fesols peró amb cigrons) - Pa ratllat (un pa redó de quilo) - Cansalada sofregida, llenguanisses i magre - Alls - Julivert - Ous (clara i rovells) - Safrà Preparació: Prèviament haurem preparat una olleta de cigrons amb la carn necessària. Es ratlla el pa. Es fa un sofregit amb 3 llanguanisses, 1/4 kg de cansalada viada i 1/4 kg de magre. Es talla tot a trossets. En una paella fiquem oli i quan està calent es tira tot el sofregit. Quan està fregit es tiren una cabeça d'alls trinxadets. Quan estan els alls un poc fregits es tiren un grapadet de julivert talladet. Es pegue una volteta i es trau del foc (abans que el julivert es creme). Quan el contingut de la paella està gelat es tire damunt del pa ratllat. Tallem quatre o cinc alls trinxadets crugos que es tiren per damunt . Es tiren els ous necessaris complets (4 o 5). Es guarda la clara d'un ou en un plat. Es regira tot ben regirat. Es mescla amb el caldo gelat de l'olla de cigrons (tant sols el caldo necessari per que la pilota es puga pastar). Llavors una vegada tenim la pasta ben amassada la podem apretar i arrodonir fent les pilotes. Es monta la clara de l'ou que hem guardat. Les pilotes es passen per damunt de la clara montada de l'ou. Aquestes pilotes són típiques de Carnestoltes i Nadal i s'utilitzen per a condimentar la sopa i la paella. Convé fer més pilotes que menys, col·locant les que sobren al congelador. Recentment a les escoles i al ball s'ha recuperat el costum de disfressar-se per a les Carnestoltes. Dita: "Carnestoltes, dotze voltes i Nadal de mes a mes, tots los dies foren festes i Quaresma mai vingués.."
Se suspenen totes les activitats del Carnaval de Vinaròs degut al coronoravirus per primer vegada en la història (pulsa en imatge per ampliar)
17 de febrer de 2012
(ACTIVITATS SUSPESES EN 2020 I 2021) Des de fa molts anys molts catinencs participen en les festes de la Magdalena de Castelló. Antigament participaven directament en la desfilada del Pregó a través de la banda de música o d'algun grup de dansaires del Ball Pla. Aquestes depenen de la dada en que cau la Pasqua de Resurrecció, que determina totes les festivitats mòbils del calendari, entre d'altres les de les festes de la Magdalena. Les festes comencen amb el tradicional Pregó que té lloc el dissabte de Magdalena amb la desfilada dels pobles de la província, de les carrosses i de la regna. El diumenge següent es el de la processó a la Magdalena. El dilluns és el dia del pregó infantil. Les festes acaben el diumenge següent amb el tradicional "Magdalena Vítol". El dilluns de la Magdalena té lloc sempre 27 dies abans del Diumenge de Pasqua de Resurrecció. Pot caure des del dia 23 de febrer com a més prompte al 29 de març com a més tard.
Després de 22 anys, Catí enguany tornarà a participar al
pregó de les festes de la Magdalena
Cartell de les festes de la Magdalena de 2020 (pulsar sobre el cartell per entrar en activitats)
DILLUNS DE LA MAGDALENA 2021 (15 MARÇ) (ACTIVITATS SUSPESES)
És una festa tradicional de la Comunitat Valenciana, especialment dels pobles que celebren les festes de falles. A nivell nacional, hi ha comunitats autònomes en que és festa i altres en que no. En Catí l'any 1518 es va votar realitzar la festa de Sant Josep ja que després d'implorar la protecció del sant contra la pesta aquesta va desaparèixer el mateix dia de la seua celebració. Durant la festa es repartia pa beneït (1620) L'any 1681, el 24 de maig, es va decidir fer-li al sant un altar i un retaule amb els ingressos obtinguts per la venta d'un tancat de llenya. L'altar es va col·locar on el segle passat estava la capelleta de Sant Lluis Gonçaga i en 1685 consta que es va col·locar el santíssim fent les funcions de capella de la Comunió. El retaule va ser substituït l'any 1930 per un altre fabricat en Barcelona i que va ser cremat l'any 1936.
Ara la festa es redueix a missa pel matí i provessó per la vesprada organitzada per la Confraria de Sant Josep. Abans anaven en romeria a l'ermita de Sant Josep edificada l'any 1670 (ara completament derruïda) repartint-se pa beneït. Per la vesprada els xiquets solen anar al camp de futbol a menjar-se la bereneta. Darrerament la gent sol anar a vore les falles de Benicarló. SEPTENARI SANT JOSEP: Es va instituir l'any 1758. Se celebrava en la Quaresma immediatament abans del Septenari dels Dolors. Va desaparéixer i es va substituir per la celebració de los "Siete Domingos de San José" instituïts en 1740 per a celebrar els goigs de Sant Josep.
Assenyala Mossèn Joan Puig que l'advocació del gloriós patriarca de Sant Josep es una devoció molt antiga i popular del poble de Catí. En 1506 ja es deixaven legats per al sant i es celebraven misses en el seu honor en 1507. En 1508 se li prega per a que lliure al poble de la pesta. El 1514 es dóna pa beneït i panoli i es fa una processó amb dolçainers. El beneficiat catinenc Mossèn José Adell va alçar una ermita dedicada al sant patriarca i el 17 de juliol de 1670 davant del notari Gaspar Garcia en mitjà de una heretat seua a prop del Barranc del Domenge. La finca la va deixar als seus hereus amb l'obligació de tenir cura de l'ermita i de fer celebrar algunes misses i si no ho feien així la tenien que deixar al clergat amb la mateixa obligació.
LA QUARESMA I LA SETMANA SANTA La Quaresma i la Setmana Santa es mouen en el calendari seguint la celebració de la Pasqua que és sempre el diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Per veure el calendari de la pasqua de quasevol any https://www.catimenu.com/pasqua.htm La Quaresma és un període que va des del dimecres de cendra fins la Setmana Santa en el que es recorda els quaranta dies que Jesús va dejunar al desert. Representava moments d'austeritat i penitència després dels excessos i pecats del temps de Carnestoltes. En el passat les normes d'abstinència i de dejuni establertes per l'Església eren molt estrictes. Tots els divendres de la Quaresma estava prohibit el menjar carn. Actualment moltes festes que tenen lloc durant la Quaresma (Magdalena, Sant Josep i les falles) trenquen bastant esta rigorossitat quaresmal.
La Setmana Santa es la darrera de la Quaresma i la que ens conduirà a la Pasqua.
Diumenge de Rams ,Font de Sant Vicent, inici de la Setmana Santa (16-03-08)
En Catí el dia preludi d'aquesta setmana, el Diumenge de Rams, hi ha la benedicció de les palmes i dels rams d'olivera i romer amb una provessó més curta del normal (tant sols es dona una volta a l'església). Es recorda l'entrada triomfal de Crist a Jerusalem. Acudeixen els membres de l'ajuntament. Durant alguns anys, amb Mossén Rafael, aquesta provessó es va fer des de l'església a la font i al contrari, realitzant-se la benedicció dels rams davant de la Font de Sant Vicent.
El DIJOUS SANT era abans una de les festes més importants de tot l'any. Es commemorava el darrer sopar de Jesús amb els seus deixebles abans de ser entregat. Tenia lloc el tradicional "sermó de la bofetà" i tota la gent, que en estos dies s'havia confesat, participava religiosament en la comunió de la missa. Per la nit tenia lloc una vistosa provessó . Actualment es monta el monument (moliment), ornament dedicat al Santíssim que ésvetllat durant totes les nits i dies fins el Dissabte Sant. El capellà renta els peus als coterets i a alguns devots recordant el que va fer Jesús amb els seus deixebles. En l'actualitat el Dijous Sant no és festiu (o tant sols per la vesprada). La participació dels fidels és més reduïda i no té lloc la provessó per la nit. La Confraria del Cor de Jesús organitza la construcció del monument en una de les capelles laterals de l'església (la dels Montserrat).
El DIVENDRES SANT commemora la mort de Crist. Per la vesprada hi ha un acte religiós (no missa) i per la nit té lloc la tradicional provessó del Sepulcre i la Dolorosa que són portats pels quintos de l'any i la CORONA DE LES ESCLAVES. Els xiquets acompanyen la processó portant farolets de colors vistosos cilíndrics amb forma d'acordeó i amb un ciri encés en el seu interior
Processó del Crist i de la Dolorosa (22-03-2008) Cal destacar que abans durant estos dies, en senyal de dol, no se tocavan les campanes per a cridar els fidels, sinó que els escolanets feien sonar les barjoles pels carrers del poble. Barjoles: Matraques. Es tracta d'uns rodets i batall de fusta que s'utilitzava fins no fa molt de temps, del dijous sant al diumenge de Pasqua, per substituir el toc de les campanes. Actualment es toquen les campanes també en estos dies. També abans durant el matí del divendres sant es feia un Via Crucis per les Capelletes. Enderrocades estes es feia en el Calvari, construït en 1930 en l'antic cementiri. Més modernament el Via Crucis té lloc a la mateixa església.
Esclaves de la Mare de Déu dels Dolors fundades en 1860
El divendres anterior a la Setmana Santa (FESTA DE LES DOLORES) tenia lloc abans la celebració del SEPTENARI DELS DOLORS (data de 1758). Suposava este un final de la Quaresma i un emotiu pòrtic de la Setmana de Passió, concloent el Divendres Sant o de Dolors. Cada dia de la setmana tenia lloc un acte celebrant un dels set dolors de la Marededéu amb cants, sermons i pregàries.
Processó del Crist i de la Dolorosa (22-03-2008) Segons Mossèn Joan Puig, la devoció de Catí a la Mare de Déu dels Dolors era molt gran, el costum data al menys de 1730. En 1752 ja estava obert el Llibre del Septenari. L'altar es va fer en 1756 i en 1760 es van pintar els Set Dolors en el transagrari de l'ermita de l'Avellà (Blasco) i en 1763 es van alçar set capelletes en la placeta de l'ermita de Santa Anna, fets que demostren la gran devoció del poble a la Mare de Déu dels Dolors. L'any 1763 s'edifiquen les capelles del Calvari. Segons Mossèn Joan Puig, com en els altres pobles, sempre ha segut el de Catí molt devot de la Passió de Crist. Ho demostren els peirons alçats en les entrades de la vila. En 1374 el del cementiri, el de Santa Anna, abans de 1377, el de la Font Vella abans de 1379, el de la Font d'Almançà o de la Passió en 1456, el de Moragues o d'En Brusca en 1451, el ciri de la passió en 1452. Faltava un Via Crucis o calvari i a l'efecte es va alçar un des de la sortida del poble, pel camí, fins l'ermita de Santa Anna. L'iniciativa va córrer a càrrec de Mossèn Celma. Eren xicotetes capelles amb taulells en la façana i dibuixos representant els passos de la Passió. El divendres sant pel matí molts fidels practicaven el Via Crucis. Les capelletes van ser enderrocades en 1910 al construir-se la carretera de la mateixa manera que més endavant també van ser enderrocats els portals i serrades quatre capelles laterals de l'església. Va continuar la devoció i l'any 1879 veiem col·locat un retaule de quatre xipressos, per a posar en ells els ciris dels devots. Els majorals s'encarregaven de col·locar els ciris en les grades del retaule i en les repisses de les imatges presentant un ornament atraient d'innumerables llums. Al primer toc de la funció ja estava replet el temple de fidels que acudien presurosos per a trobar lloc. 1930.- Construcción del Calvario: Como las capelletes del viacrucis o calvari, que hemos mencionado antes, fueron derribadas en 1914 para construir la carretera, de la misma manera que más adelante también fueron derribados los portales y aserradas cuatro capillas laterales de la iglesia. , se proyecto contruir un nuevo calvario en el cementerio viejo (El Fossar), haciendo unos buenos muros, una hermosa reja, una gran puerta, espaciosas escaleras, bonitas capillas que pintó el catinense Francisco Salvador y los Siete Dolores de la Virgen. Eso fue obra del cura Mossèn José Miravalls. Un donante pagó su construcción. Se bendijo con solemne función y numerosa concurrencia de fieles el 9 de marzo de 1930. Lástima que todo el conjunto fue derribado y profanado en 1936.
Set Dolors en l'ermita de l'Avellà (1760) (Blasco)
Durant el DISSABTE SANT tenien lloc les tradicionals ALBADES en que els xics rondaven a les xiques casaderes del poble cantant cobles del tipus de la jota principalment. La nit del Dissabte Sant al Diumenge de Pasqua té lloc la missa més important de tot l'any, la que anuncia la resurrecció de Jesús. Es beneeixen l'aigua, les candeles, el ciri pasqual i es toquen les campanes al vol en senyal d'alegria.
LA VOLTA DELS QUINTOS (DIVENDRES, DISSABTE SANTS) Com marca la tradició a partir de la celebració del divendres sant se celebra en Catí la Volta dels Quintos pels masos del terme. En este acte festiu els joves que compleixen 18 anys (xics i xiques) recorren a peu la majoria de les masies del terme municipal entre este dia i el dissabte sant sent obsequiats pels masovers amb productes autòctons (vi, ous, etc...). A canvi els quintos canten alguna jota especialment preparada per a l'ocasió.
Volta Masos Quintos (22-03-2009)- La Vall de Cirers Així el divendres recorren els masos que encara queden habitats de la Vall de Cirers. Dinen a un dels masos i per la nit acudeixen al poble per portar el Sepulcre en la processó del divendres sants de la nit. La història d'aquesta tradició es remonta vàries dècades enrere quan els "mozos" del poble eren cridats a realitzar el Servei Militar. Llavors abans d'anar-se'n realitzaven esta volta pels masos del terme amb la finalitat de recaptar alguns diners per a poder afrontar els mesos que estarien fora de sa casa. Les xiques del poble realitzaven a la mateixa edat un servei social substitutori. En l'actualitat encara que ja no existeix el servei militar obligatori, els quintos als que s'han afegit també les quintes, segueixen amb este costum o tradició per a que no es perga i per mera diversió. Però la realitat és que cada vegada hi ha menys quintos per descens de natalitat de forma que es veuen obligats a ajuntar-se els de dos o tres anys. D'altra banda la majoria dels 75 masos del terme estan deshabitats quan no completament enderrocats i conseqüentment la ruta es fa més curta cada any que passa.
Quintos 2008/2009 (Diumenge Pasqua) El dissabte recorren els masos de l'altra part del terme, la Font de Catí. Al dia següent en les processons del diumenge de Pasqua els quintos porten la Mare de Déu de l'Avellà en la processó de les joves. També els quintos duien el dilluns de Pasqua la Mare de Déu de l'Avellà en la processó que surt de l'església del poble i va a esperar a la de la Romeria que torna de l'Avellà (l'encontre de la processó del poble i de la romeria es produeix al Pla Sant Roc dirigint-se després les dos processons juntes cap a l'església). Tanmateix durant l'any els quintos organitzen capees de bous i algun any fins i tot bou embolat i ajuden a vestir als Reis i fan de patges la nit del 5 de gener quan estos arriben al poble a repartir els regals.
Capea a les Covetes (Quintos 2008, 10 de setembre)
LA SOLISPASSA (SALPASSA) (DIMECRES SANT) Es tracta d'un dels costums més tradicionals que es celebrava al poble. Consistia en dur a terme en tot el territori municipal una cerimònia ludicolitúrgica coneguda amb els nom de solispassa (en altres pobles salpassa o salispassa). Esta cerimònia es celebrava als voltants de la Pasqua. Consistia en recórrer el capellà i algun escolanet (coteret) tots els masos del terme, primerament amb una cavalleria, i posteriorment amb un vehicle (bicicleta, moto). En cada mas el capellà arruixava a la porta de la casa amb aigua beneïda mesclada amb sal i segó, resava les seues oracions, donava a besar el crucifix i beneïa les persones, camp i bestiar. Aquest arruixat representava la marca que els israelites en temps de Moisés van fer amb la sang del corder pasqual per lliurar-se de l'àngel exterminador en la darrera plaga d'Egipte, la que va matar a tots els primogènits de totes les famílies egípcies, i que els va alliberar dels seus opressors. També era el símbol de la propera Pasqua. Realitzada la benedicció, el capellà i els coterets entraven a la casa on eren rebuts cordialment essent convidats a prendre unes pastes o a dinar si era migdia. Per paga d'este servici, els masovers regalaven ous i aprofitaven l'ocasió per a complir parròquia.
Manrubio
Al poble, era el dimecres sant quan el capellà recorria totes les cases del poble acompanyat dels coteros. El capellà llançava sobre la porta de la casa segó, sal i aigua beneïda. Els inquilins besaven el crucifix i tiraven unes monedes en la caldereta que portava l'aigua beneïda. Els xiquets del poble portaven una massola i picaven una herba verda coneguda com a manrubio (malrubí), una herba que en molts pobles, després de la solispassa es col·loca en les cases perquè es diu que protegeix dels llamps. Al mateix temps els xiquets s'entretenien cantant cançonetes com: "Pica massola que jo te festejo com un tabalejo" (que estàs seca com un abadejo) o dient "Porta oberta, bona coberta, porta tancà, bona massolà". També lluitaven els xiquets entre ells per veure qui aconseguia trencar les massoles dels altres, sobre tot les dels més menuts. Aquest costum està inspirat en l'article de Paco Segarra "Costums catinencs" publicat en la Revista Tossal (N. 1, pàg 7)
Cançonetes de la solispassa de la comarca: Culla: "Porta oberta bona coberta, porta tancada bona maçada". "Toc,toc al retor bon calbot, tic, tic al vicari bon pessic" "Ous a la pica garrotades a Federica". "Ous, ous i dinerets que el vicari en té poquets" "Ous, ous a la finestra, bastonades a la mestra, ous, ous al ponedor, bastonades al retor" Albocàsser: "Ous, ous i diners que el retó no dirà res" "Ous ací, ous allà, bastonades al sacristà" "Ous a la pallissa, bastonades a la Lluïsa"
LA PASQUA DE RESURRECCIÓ (FLORIDA) La Pasqua de Resurrecció marca el calendari de las demés festes mòbils de l'any. És la festa més important del culte cristià. VORE WEB SOBRE LA PASQUA I FÓRMULA DE CÀLCUL
Polsa en la foto per ampliar tema
PROCESSÓ DEL ENCUENTRO: En Catí el Diumenge de la Pasqua es celebra la Provessó de l'encontre. Tenen lloc dos provessons simultànies. La primera amb la Marededéu de L'Avellà portada pels quintos. Surt amb la creu i les fadrines de l'església. Va pel Carrer Llarguer fins a la plaça de Baix. La segona provessó amb el Santíssim sota palis, la creu, el capellà, la banda de música i la resta de la gent surt amb sentit contrari per la Plaça de Dalt fins a la Plaça de Baix. Allí es produeix l'encontre de les dos provessons i té lloc la benedicció solemne del Santíssim. Després les dos provessons reprenen el camí cap a l'església on té lloc una solemne missa. DIUMENGE DE PASQUA
Es tradicional la confecció de la típica "MONA DE PASQUA" o ROSCA que els padrins regalen als seus fillols (també ho fan altres familiars) i que els xiquets solen menjar-se el dia de pasqua al camp de futbol. Ampliar el tema de la Rosca a https://www.catimenu.com/gastronomiacati.htm#rosca
EL COR DE CATÍ VERGE DE L'AVELLÀ
Primers assatjos del Cor
Primers assatjos del Cor
Concert de la Coral- 14 d'agost de 2006
El músic Paco Segarra fa entrega d'una placa commemorativa de l'acte a la directora Lidón Valer Cabaleiro
Des de principis de l'any 2006, el poble de Catí compta amb un nou Cor de cantors i cantores. Preguntem a Lidón Valer Cabaleiro, directora de la Banda de Música La Unió Musical Catinenca i del Cor com va nèixer la idea de crear una activitat tant interessant. ............. Després de comentar amb algun músic de la banda com Paco Segarra (flauta, pare de Sílvia, Natalia i Gemma) la possibilitat de fer algo de Zarzuela amb la Banda amb gent que li agradara cantar, va sorgir la idea de montar un Cor amb gent de Catí per a eixa finalitat. Paco va començar a parlar amb la gent del poble que sap que li agrada cantar i vàrem quedar per a fer una reunió el 20 de Desembre . La quantitat de gent que va vindre a la convocatòria em va deixar sense paraules perquè d'un simple comentari, vore la possibilitat de montar un cor en condicions... va ser fantàstic. A partir d'ahí vàrem quedar que l'únic moment de la vesprada dels divendres per a assajar eren a les 21:30h ( per ara començaríem en 45 minuts) però més avant necessitaríem més de temps...... .................La nostra meta es poder cantar per a Agost algunes peces de zarzueles , d'òpera o tantmateix algun habanera amb la banda i si puguerem fer un concert el Cor "a capella" seria fantàstic . Per a Pasqua tenim planejat també que vinga una professora de Cant a que ens ajude amb la tècnica vocal (vos informaré puntualment) A partir de l'any que be , si el cor segueix tant bé , ens replantejarem els assatjos , la direcció ... moltes coses, per a que puga evolucionar més rapidament. En junta realitzada pels membres de la coral musical i amb votació democràtica es va decidir que el nom de la coral de cantors i cantores és el de "Cor de Catí Verge de l'Avellà" Tanmateix es van elegir els membres de la junta directiva. Van resultar escollits: Presidenta: Nunila Vaquer Secretari: José Querol Tresorer: Manuel Adell Vocals: Gabriela Puig- Mercedes Sanjuán- Dámaso Puig
Actuació del Cor de Catí Verge de l'Avellà- (Diada 2018), Prem en la foto per ampliar
13 d'octubre de 2018
AMPLIAR TEMA EN https://www.catimenu.com/coralcatinenca.htm
LA RONDALLA DE CATÍ (DISSABTE SANT, PASQUA) Ampliar en https://www.catimenu.com/rondallacati.htm
20 d'abril de 2003 (Diumenge de Pasqua) El nom de rondalla bé de "ronda", gent que s'encarregava amb armes i municions de guardar el poble. D'ahí va vindre el costum de donar-li el nom de ronda o rondalla a la colla de fadrins que voltaven pel poble cantant i tocant amb guitarres, guitarrons, panderetes i algun instrument de vent. Després d'uns anys de recuperació de l'antiga rondalla aquesta tradició i costum s'ha tornat a perdre fa poc. Llàstima. Tant de bo es torne a recuperar. Era tradició que la nit del dissabte sant i del diumenge de Pasqua efectuar la rondalla una volta pel poble, des de casa l'alcalde, a casa del capellà, ajuntament, i principals carrers del poble.
Ampliar en https://www.catimenu.com/rondallacati.htm
Rondalla 2017 PASQUA CATÍ 2017 Després de 14 anys, una nova rondalla amb gent del poble de totes les edats, ens ha fet recordar la "Ronda de Pasqua" d'abans. Després de missa, han recorregut els carrers de costum del poble cantant aquelles cançons del tio Martí, Fernando la Fontanella, Emilio, Eladio, Aurelio del mas de Segarra i tants d'altres que ja no hi ha cap entre nosaltres. Com diu el nostre alcalde Pablo, hi ha tradicions que es poden perdre's!!.
ACTUACIÓ RONDALLA (01-03-2018)- Dia de Pasqua Prem per ampliar PASSACARRER DE LA RONDALLA DE CATÍ
Prem en la foto per ampliar Actuació de la Rondalla (Celebració de la diada, 13 d'octubre de 2018)
Actuació de la Rondalla (Celebració de la diada, 13 d'octubre de 2018)
DIUMENGE DE PASQUA DE RESURRECCIÓ Actuació de la Rondalla (Celebració de la Pasqua, 21 de abril de 2019) https://www.facebook.com/jesus.adell/videos/10214239410843481/
Polsa en la foto per ampliar tema El dilluns de Pasqua té lloc la Romeria a la Marededéu de L'Avellà. Abans però, la processó tenia lloc el dimarts de Pasqua Florida. La primera romeria data del 7 d'abril de 1545 (dimarts) quan els catinencs van pujar al santuari per demanar la pluja del cel. La provessó surt de Catí a les nou. A les dotze hi ha una missa a l'ermita del Santuari. Acabada la missa, i tal com passa el 8 de setembre, degut a que no es pot fer foc al monte ni torrar, molts baixen a dinar al poble. Per la vesprada l'ajuntament que dina a l'ermita convida a pastes i beguda als presents. Al voltant de les sis, després del rosari, la Romeria remprèn el retorn cap el poble on arriba cap a les vuit de la vesprada. Allí, al Pla Sant Roc, els espera una provessó que ha sortit de l'església amb la Marededéu de L'Avellà del poble, portada pels quintos de l'any. Es produeix l'encontre de les dos creus i la provessó i la Romeria remprenen el camí cap a l'església. Allí es canta el "Regina Caeli" i es tanca la Romeria.
Els darrers anys (desde 2008) s'ha organitzat per part de l'ajuntament un dinar de germanor al poliesportiu del poble (amb una participació de més de 700 comensals)
Pintura de Pasqual Mespletera de la primera processó a la Mare de Déu de l'Avellà (Dimarts 7 d'abril de 1545)
PROCESSÓ A LA MARE DE DÉU DE VALLIVANA
Sempre i des de ben antic ha sigut gran la devoció de Catí a la Verge de Vallivana, patrona de Morella. Es celebrava el segon diumenge de Pasqua una romeria participant tot el poble. Segons Mossèn Joan Puig, la primera processó de la Verge de Vallivana, patrona de Morella, és la que apareix en el Llibre de Juradesch de l'any 1453. És de suposar que aquest costum deuria de ser antic des del mateix temps de concessió de la Carta Pobla (1239) quan Catí era una de les viles que depenia de Morella.
Trobem documentades despeses per a aquesta processó dels catinencs en 1457, 1466, 1491, 1493, 1495, 1504, 1517, 1543, 1602 i 1638. Alguns anys s'anava dos vegades. L'any 1472 (segons M. Puig) queda consignada una processó a la Verge de Vallivana. Els romers li oferien un ciri a la Verge. També consta l'any 1501, any de gran sequera, en que se van gastar 45 sous de farina, 24 en vi, 24 en congre i altres en salsa, sal, oli i torrons. A partir de l'any 1545 amb la curació miraculosa de la vella cega i llebrosa va anar desapareixent la devoció de la gent a la Verge de Vallivana essent substituïda per la devoció a la Mare de Déu de l'Avellà, patrona del poble. L'any 1628 es va determinar anar el segon dissabte del mes de maig per no coincidir amb Morella que anava el primer. L'any 1702 al comentar les festes del Sexenni de Morella s'assenyala que els dansaires de Catí es van distingir per la seua destresa, agilitat i habilitat en els seus jocs. No obstant la devoció a la patrona de Morella no desapareix del tot fins ben entrat el segle XX en que els masovers de la Font de Catí anaven anualment en romeria tanmateix per associar-se amb els morellans que anaven el tercer dia de la Pasqua Granada. Històricament Catí va tindre un plet amb Morella per la possessió de l'ermita que sostenia que estava en terme de Catí.
Catí pot enorgullir-se de ser un dels pobles en els que va predicar Sant Vicent Ferrer en 1410. Des de llavors la presència i devoció de Sant Vicent Ferrer impregna tot el poble Amplia el tema sobre Sant Vicent https://www.catimenu.com/santvicent.htm
Abans la festa de Sant Vicent es celebrava amb balls i pujant a l'ermita. Ara el segon dilluns després de Pasqua celebra el poble de Catí la festivitat de Sant Vicent. A les dotze de migdia, si el temps ho permet, té lloc davant de la capella de Sant Vicent que està situada damunt de la Font de Catí una missa en honor del sant que va predicar al poble l'any 1410. Algunes persones el dia anterior (diumenge) pugen per lliure a l'ermita situada en l'antic camí de Sant Mateu. NOVETAT: Recentment, el dia 2 d'abril de 2016, els veïns de Catí, van recuperar la romeria de Sant Vicent Ferrer, netejant l'ermita, adequant l'altar de cara als fidels i comprant una imatge del sant costejat per tots els vicents/vicentes del poble i celebrant una missa molt emotiva a l'ermita. Més informació en: https://www.catimenu.com/santvicentromeria.htm https://www.catimenu.com/rutavicentina.htm https://www.catimenu.com/santvicent.htm
El dia de Sant Vicent marca el final de les vacances de Pasqua dels xiquets de l'escola. En l'actualitat és dia laborable. Més sobre les ermites https://www.catimenu.com/ermites.htm
Retaule de Jacomart El dia 29 d'abril es celebrava la festa de SANT PERE MÀRTIR beneint els rams que distribuïen pels camps per a protecció de les collites. Sant Pere Màrtir és el sant que acompanya a Sant Llorenç en el Retaule de Jacomart (1460) anomenat també de Sant Llorenç i de Sant Pere Màrtir o dels Spigol. (Veure RETAULE DE JACOMART)
El dia 3 de maig (FESTA DE LA SANTA CREU), solia anar-se en Romeria a les tres creus que estaven en el lloc on es va construir en 1625 l'ermita del Pilar o a un altre lloc del terme amb una creu de pedra. Allí es repartia pa beneït i es beneïa el terme. L'any 1727 consta que la benedicció es va fer en l'ermita del Pilar i en el pou de davant de l'ermita.
És de ressaltar la devoció del poble de Catí a la Santa Creu. En 1375 fou construït el prigó de Santa Anna o de l'Avellà, el de la Font Vella en 1410, el d'Almaçà (avui Prigonet Trencat) en el Camí del Bosc en 1456, el d'En Moragues o de Brusca en el Camí de Sant Vicent el 1462, el Prigonet de l'Avellà en 1623. També el Prigó del Cementiri o d'Avinyó en 1374. Era costum el dia 3 de maig beneir el terme amb una relíquia de la Vera Creu, trocet de la creu en que va ser crucificat Jesús i que va ser portat a Catí l'any 1555. La benedicció dels camps solia fer-se en un lloc aleatori, en la Font de Catí, en el prigó de Santa Anna, en la Vall de Cirers, posteriorment en la Plaça de l'església.
ROMERIA DE CATÍ A SANT PERE DE CASTELLFORT (PRIMER DIUMENGE DE MAIG I DISSABTE ANTERIOR) Aquesta Romeria data al menys de l'any 1321. Els catinencs pugen anualment a l'ermita de Sant Pere de Castellfort en romeria per a demanar gràcia, salut, pau, pluja al sant. Entra en la web següent amb un extens reportatge sobre la romeria
https://www.catimenu.com/santpere.htm
SANT PERE 2009
ASCENSIÓ- DIA DE LES COMUNIONS- CORPUS Des de la PASQUA DE RESURRECCIÓ fins a la PASQUA GRANADA, també anomenada PASQUA DE PENTECOSTA o SEGONA PASQUA, entrem en un període de 50 dies en el que tenen lloc les principals romeries de l'any.
El dia de l'ASCENSIÓ i el CORPUS abans eren unes de les festes més importants de l'any. Ja ho deia el refraner: "Tres jueves hay en el año que relucen más que el Sol: Corpus Christi, Jueves Santo y el día de la Ascensión". En l'actualitat cap dels tres dijous és festiu i les festes de l'Ascensió i del Corpus s'han passat als diumenges següents a les festes. Antigament el dijous de l'Ascensió era el dia en que els xiquets prenien LA PRIMERA COMUNIÓ. Actualment en Catí la prenen el diumenge d'abans o de després del antic dijous de l'Ascensió o en la Pasqua Granada.
Primera Comunió- 24 de maig de 2009 (Festivitat de l'Ascensió) (Pulsa en foto per ampliar)
CORPUS 2009
COMUNIONS 2009
LA PRIMERA COMUNIÓ: Antigament celebraven la primera comunió als set anys d'edat. Actualment la majoria de xiquets la prenen quan fan tercer curs de primària (és a dir als vuit anys). Durant uns mesos els xiquets estudiaven la doctrina amb les explicacions del senyor rector. El dia de la primera comunió anaven tots ben mudats a rebre per primera vegada a Jesús sacramentat. Després de la missa tots anaven per les cases visitant els seus parents, veïns i amics per a besar-los la mà i recollir algunes perretes entregant-los a canvi una estampeta commemorativa de la seua primera comunió en la que figuraba la data, el nom, una icona religiosa i una poesia del tipus següent: "Hoy del ángel que me guía la dulce luz percibí que al despertar me decia "Hoy es preciado día más bonito para ti". La veritat és que la majoria recordem este dia com inoblidable en les seues vides. Després de la cerimònia religiosa anava el dinar, que a l'igual que en els casament, ha evolucionat de menys a més. Al principi tant sols la celebració afectava als familiars més íntims. Tenia lloc en casa. Actualment afecta a més nombre de persones i té lloc en un bar o restaurant del poble. La festa dels xiquets de la primera Comunió es prollonga fins al final del mes de Juny acudint vestits a les processons que tenen lloc al poble de l'Ascensió, del Corpus i del Cor de Jesús. La Pasqua Granada o de Pentecostés celebra la venida de l'esperit sant sobre els apóstols. Antigament eren festa el diumenge, dilluns i dimarts. En l'actualitat tant sols és festiu en Catí el diumenge, encara que són festius a Benassal (Sant Cristòfol), Albocàsser (Sant pau), Vilafranca i Morella, que baixa en romeria a Vallivana a la que s'afegeixen alguns catinencs. El dia del Corpus, celebrat avui en diumenge, catorze dies després de les comunions, era abans una de les festes més lluïdes. Organitzava la celebració del Corpus la Confraria del Sacrament on es portava el Santíssim davall de palis pels carrers del poble. Actualment en la provessó de la vesprada participen totes les confraries del poble, els xiquets que recentment han pres la primera comunió i la banda de música local. Es trau el palis i s'alcen uns xicotets monuments per alçar a Déu a la Font i al carrer Sant Roc mentre els xiquets de la comunió llancen al Santíssim pètals de flors i confetti.
La Festa del Corpus antigament en Catí (Mossèn Joan Puig) :
Processó del Corpus 2008 La festa del Corpus com en els altres pobles se celebrava en Catí des de ben antic. Consta ja esta festivitat de l'any 1376 i la provessó del 1380. En este dia es repartia l'almoina en blat de Bernat Solà en 1381. Es portava al Santíssim davall de palis tal com consta en 1413. S'encenia un ciri a l'alçar a Déu i l'any 1455 era el Consell o Jurat l'encarregat d'agranar i netejar la plaça per on eixia la processó pagant per lo qual 8 diners. Recordem el costum d'abans dels xiquets que el dia del Corpus feien sonar el rossinyol, un tipus de pardal fet de fang al qual posaven aigua que alternaven amb els cants litúrgics. La confraria antiga i les modernes majoralies i les almoines són proves clares de la solemnitat amb que es celebrava en Catí l'antiga festa del Corpus
Processó del Corpus (23-06-2019), coincidint amb la Fira Medieval (22, 23 juny) ÀLBUM DE FOTOS CORPUS 2019 https://photos.google.com/album/AF1QipPgkUlAVNXPNlRUKAKEGl3hyMgoHq3t_NssHvNs
SANT ISIDRE LLAURADOR (15 DE MAIG)
Assenyala Mossèn Joan Puig que la primera vegada que consta en Catí la celebració de la festa de Sant Isidre, patró dels llauradors, fou el 16 de maig de 1727. Van ser aquests darrers els que van decidir de celebrar la seua festa. Així consta els anys 1727, 1730, 1740 i següents. L'any 1776 està ja establerta la Confraria de Sant Isidre continuant fins als nostres dies. Dos majorals dirigeixen la festa, pagant la missa, sermó, vísperes i processó. En l'actualitat, malgrat a que la imatge de Sant Isidre continua present en l'interior de l'església de Catí i continua sent els patró dels llauradors ja no es celebra la festa com a tal ni té lloc la processó i la Confraria ha desaparegut. Des de fa poc de temps aquesta capella l'ocupa Sant Vicent Ferrer havent passat Sant Isidre a ocupar la capella de la Puríssima o de Mossèn Verdú.
COR DE JESUS (DIUMENGE DE JUNY POSTERIOR AL CORPUS)
COR DE JESÚS- 23-JUNY-2024
https://photos.app.goo.gl/tXt3njm2F7hFUfhG8
ÀLBUM DE FOTOGRAFIES
ÀLBUM DE FOTOS 2009
La festa del Cor de Jesús es celebra un diumenge de Juny, després del Corpus, preferentment el darrer del mes, organitzada per la Confraria del Cor de Jesús. Abans per la vesprada tenia lloc una provessó en la que participa la confraria, la banda de música i els xiquets de la comunió. Des de fa uns anys, degut a que el pàrroc comparteix parroquias de diversos pobles, la processó té lloc immediatament després de la missa, que es celebra a les 12:30 h, per lo qual la processó es realitza, més o menys, una hora després (cap a les 13:30 h). Al final de la provessó, la confraria del Cor de Jesús realitza un sorteig entre les sòcies i de moment s'ha suprimit el refrigeri amb el que la Confraria convidava a les seues sòcies quan la processó tenia lloc a la vesprada.. Segons Mossèn Joan Puig la devoció al Sagrat Cor de Jesús no sabem quan va començar. La primera notícia que hem trobat als arxius, manifestació d'aquesta devoció és la del 2 de juny de 1739. Així constava en l'arxiu parroquial consignant el legat d'una certa quantitat econòmica destinada a sufragar les despeses de la festa del Sagrat Cor de Jesús. Consta també que en 1740 se va fer una funció i que en 1752 Francisco Blasco, pintor del poble, va pintar un quadre del sagrat Cor de Jesús que estava en la sagristia i que es va cremar l'any 1936. Consta també que l'any 1757 van tocar les campanes al vol. L'any 1902 es va fundar la Confraria del Sagrat Cor de Jesús (que actualment continua existint) estant de pàrroc Mossèn Froilán Gellida. En ella podien ingressar tots, homes, dones, joves i xiquets practicant la comunió dels nous primers divendres de mes i la funció eucarística per la vesprada amb la promesa de salvació per als practicants. L'any 2009 la imatge del Cor de Jesús va ser restaurada per la catinenca Vicenta Beltrán. En l'actualitat la Junta Directiva de la Confraria està formada principalment per dones. S'ha abandonat el costum de anar la Confraria amb el guió a la casa dels difunts per a acompanyar-lo a l'església abans del funeral. Continua el costum de oferir una missa pels socis després de la seua mort. Tots els primers divendres de mes la confraria celebra missa per la vesprada. Durant el mes de Juny celebra el mes del Sagrat Cor de Jesús i la Festa del Cor de Jesús.
SANT LLUIS GONZAGA (21 DE JUNY)
Retrat de S.Lluis (Goya)
L'any 1879, segons Mossèn Joan Puig, es funda en Catí la Congregació de Sant Lluis Gonzaga. L'any 1883 es va celebrar una solemne novena al sant i es va pintar la capella que es va obrir davall del cor, al costat de l'altar de Sant Antoni de Pàdua pintant-se una imatge seua. Anys després la mateixa capella es va utilitzar per honrar a Sant Acaci, patró dels fadrins, ambdós devocions desaparegudes.
La devoció de Catí a Sant Joan Baptista i a Sant Joan Evangelista és força antiga. Data de l'any 1447 en que Ramon de Santjoán mana edificar la capella del seu nom. També consta la devoció a Sant Joan en el balneari.
Fogueres de Sant Joan- Carrer Major
Fa molts anys que no es celebren a Catí les tradicionals fogueres de Sant Joan per celebrar el solstici d'estiu, el canvi d'estació de la primavera a l'estiu i l'arribada del bon temps. Una costum molt estesa per tots els Països Catalans i en la província d'Alacant en particular. No fa tants anys al Balneari de l'Avellà, els estiuejants, alguns valencians, encara continuaven cremant a l'albereda la tradicional foguera de la revetlla de Sant Joan testimoni de no fa encara molts anys quan els catinencs pujaven en esta festa a celebra-la a l'Avellà. Era costum en l'Avellà que els catinencs es rentaren la cara i el cos en la Font de l'Avellà per assegurar-se una pell fina a la vegada que donar sal als matxos i bestiar.
FIRA MEDIEVAL "A CATÍ, TOTS SÓN PERAIRES"
FIRA MEDIEVAL- 22, 23 DE JUNY DE 2019
CARTELL OFICIAL
La fira medieval o dels peraires s'ha consolidat a Catí encara que el calendari ha anat canviant. La primera Fira Medieval es va celebrar els dies 6 i 7 de setembre, amb mal temps degut al fort vent. La segona fira medieval va canviar als dies 14 i 15 de juliol. Malgrat la forta calor, la participació va augmentar considerablement. L'any 2019 s'ha previst la fira per als dies 22 i 23 de juny, a vore si el temps fora més propici. L'inconvenient és que coincideix amb la festa de celebració del Corpus (23 de juny), on surten totes les confraries de la parròquia acompanyades dels xiquets/xiquetes de la Primera Comunió (enguany celebrada el dia 1 de juny). La coincidència sembla que es resoldrà avançant a primeres hores del matí la celebració del Corpus i seguidament continuar amb les del segon dia de celebració de la fira dels peraires. Durant el matí del primer dia de la fira hi han activitats previstes commemoratives del 600 aniversari de la mort de Sant Vicent Ferrer (5 d'abril 1419-5 d'abril 2019). Coincideix en que a l'endemà de la fira, 24 de juny, es celebra la festa local de Sant Joan (per caure enguany el 8 de setembre, dia de la Marededéu en diumenge).
Pulsa en el cartell per ampliar Video promocional https://www.facebook.com/CatiTresorDelMaestrat/videos/442558122987874/
Com ja sabeu, l'economia de Catí, Tresor del Maestrat durant l'Edat Mitjana estava basada quasi exclussivament en la llana. En aquells temps, tota matèria textil es confeccionava amb este material i en Catí van arribar a haver més de 9.000 ovelles pasturant per les seues deveses. Però com passa sempre, els negocis canvian amb el pas dels anys i poc a poc, el descobriment de noves matèries va fer caure el negoci dels peraires. Per sort per a nosaltres, els catinencs vam saber adaptar-nos a la situació i la ramaderia va continuar sent un dels pilars fonamentals de la nostra economia. Del negocio de la llana van aparèixer altres molt lligats a ell, como la carn, el formatge, els pinsos per a tot tipus de ramats, les granges... i en definitiva, una especialització en el sector que ens converteix en un referent gastronòmic i ramader. Si veníu a visitarnos a la fira de Catí Peraires, podreu provar estes joies gastronòmiques. Para ampliar información entra en: http://www.catimenu.com/acatitotssonperaires.htm
Pulsa en la imagen para ampliar
ÀLBUM DE FOTOS DE 2018
POLSA EN LA FOTO PER AMPLIAR EL TAMANY I EN ESTE LINK PER ACCEDIR A L 'ÀLBUM VIDEOS DE 2018
Video del darrer acte de la fira (15 juliol 2018
FESTES DE LA JOVENTUT (2ª SETMANA JULIOL)
ENTRA EN LA FOTO PER VEURE UN ÀLBUM DE FOTOS
Aquestes festes des de fa aproximadament uns catorze anys es celebren anualment. Les organitzen la Junta del Centre Recreatiu de Joves el segon cap de setmana del mes de juliol. Hi ha bou embolat a la Raval de l'Hospital (abans es feia al Pla Sant Roc). Hi ha també organitzat un mesó del vi, dinar col·lectiu i altres activitats (Concurs de paelles, ball, etc..)
ENTRA EN LA FOTO PER VEURE UN ÀLBUM DE L'ANY 2009 Des de ben antic el 26 de juliol es celebra la festa de Santa Anna, antiga patrona del poble, amb missa major a l'ermita que es troba situada a l'entrada del poble per la part nord, a uns 300 m. de la carretera de l'Avellà. Antigament les festes en honor de la mare de la Verge Santíssima eren solemnes i divertides. La primera vegada que es parla d'elles és en 1450. Els mossos s'encarregaven de dirigir-les i els documents ens parlen de competicions de llances, jocs de ballestes, pa beneït, correguda de bous, música, a més de les festes religioses. Fins mitjans del s. XX (1950) es recorda la correguda de xiquets amb els premis de les vetetes de diferents i vius colors, concedits als corredors després de la funció de vespres amb l'assistència i presidència de les autoritats eclesiàstiques i municipals a la Plaça de Dalt, asseguts en el Pedrís Valent i amenitzat amb la música de la dolçaina. L'ajuntament en la festa de Santa Anna i la de Sant Vicent s'encarregava de sufragar les despeses religioses i profanes (balls i corregudes). Ermita de Santa Anna (ampliar tema)
FESTES D'AGOST (FESTES MAJORS)
Les festes majors del poble (Festes d'Agost) tenien lloc en Catí de l'11 al 21 d'agost. Des de l'any 2008 comencen el divendres immediatament anterior a la festa de l'Assumpció (15 d'agost) i acaben dos diumenges després d'aquesta data. Dos dies hi ha vaca per la vila i tres bous de plaça. Les festes religioses són el dia 15 d'agost (Verge de l'Assumpció), el dia 16 d'agost (Sant Roc) i el dia 17 d'agost Sant Cristòfol. Altres actes tradicionals són les orquestres de mitjanit, el festivals de bandes de música, la subhasta, el ball pla, els concursos de bous, i la nit del bou embolat http://www.catimenu.com/festes01.htm DEMÀ VOLEM BOUS 2009 BOU EMBOLAT 2009 BOUS DE PLAÇA 2009 BALL PLA 2009 SUBHASTA 2009 CONCURS D'EMBOLADORS 2009 VACA DE VILA 2009
Ball Pla- Visita Fraga (1966)
Des de ben antic està molt arrelat al nostre poble el costum de torejar els bous. Antigament els masos principals del terme tenien ramaderia de bous braus però per damunt de tot estava la famosa ramaderia de bous braus del Barranc de Lozano, situada en el Barranc de Salvassòria al límit entre els termes de Catí i de Morella. La ramaderia ara ha canviat d'indret a les Covetes, masia de Morella, sent propietaris els hereus de Serviliano Cervera. El "bou al carrer" o "bou per la vila", típic de la Comunitat Valenciana, és molt diferent de les mundialment conegudes "Corregudes de Bous". La primera gran diferència és que, com el seu nom indica, el "bou al carrer" -bou en el carrer- es realitza en una zona concreta de l'antiga vila -"vila"-, els carrers de la qual són tancades amb unes barreres especials per a evitar que el bou isca del recinte. La segona diferència és que en el "bou al carrer", no hi ha "torero" enfrontant-se al bou. Qualsevol persona que vullga pot córrer davant -o darrere- del bou és lliure de fer-ho, davall la seua pròpia responsabilitat. La primera referència històrica del "bou al carrer" a Catí és de ben antic. A les festes d'agost tradicionalment els dos primers dies de festa es dediquen principalment als bous de vila. Comencen el primer dia al voltant de les dotze fins migdia i per la vesprada des de les sis a les nou.
Bous de vila al Carrer Major Cada vegada que hi havia que celebrar algun esdeveniment, independència de Catí de la vila de Morella, baixada de la Mare de Déu, finalització d'algun episodi de guerres o d'epidèmies els catinencs ho celebraven torejant bous o vaquetes. Es torejava als masos, al Balneari de l'Avellà i dintre del poble al Carrer Sant Roc i als principals carrers del poble, en particular a la Plaça de Dalt. Així ho fa constar Mossèn Joan Puig en la Historia Breve y Documentada de la real Villa de Catí. L'any 1624 assenyala que "hubo unaa gran diversión en la fiesta de San Martín con los toros que corrieron para divertir a la gente como han acostumbrado a hacerlo en las fiestas de Sant Ana y las de la Virgen de Agosto y en las de San Acacio y en casos extraordinarios de terminación de una guerra.." Igualment van correr els bous en les festes de Sant Jaume i Santa Anna de l'any 1691 per celebrar l'atorgament de la Independència i separació de Morella concedida pel rei Carles II. L'any 1814, acabada la guerra de la Independència contra els francesos i en agraïment a la Mare de Déu de l'Avellà a la que havien baixat del Balneari durant la guerra es van celebrar unes complides festes Així ho relata Mossèn Puig ".. resolvieron que el 5 de septiembre se empezase las fiestas con un toro valiente, corriéndolo dos días por la villa y matarlo el 6 por la noche.. el 7 bajar a María Santísima, el 8,9 y 10 en su honor funciones solemnes en la iglesia y el 11 se devuelve al santuario... la tarde de los demás días se celebraron gandes bailes i por la noche toro embolado" L'any 1833, el dissabte, 5 d'octubre, després de col·locar i beneir pel clergat la campana major (Maria Rosa) del campanar de Catí, es va torejar per tot el poble i es va matar una vaca de Vallivana. Durant els anys de la postguerra són famoses les corregudes de bous celebrades a la placeta del Balneari de l'Avellà durant els mesos de l'estiu amb bous de la ramaderia del mateix "Tancat" de l'Avellà propietat de Gabriel Miralles Barreda, del Mas d'En Selma i que amb companyia de Vicent de Borjo van comprar la quasi totalitat del Balneari de l'Avellà (Fonda, Casa de Banys i monte) a Enrique Bosch, més conegut com el Baró de Casablanca, casat amb Dª Jacinta, més coneguda com "La Farola". També l'any 1991 al celebrarse les festes del tercer centenari de la Indepèndencia es van celebrar els dies 6 i 7 del mes d'abril festes amb vaquetes i bou embolat.
El lloc tradicional dels bous de plaça és la Plaça de Dalt, però també s'ha torejat bous de plaça en el Pla i carrer Sant Roc i en en l'Arrabal de l'Hospital entre el monòl·lit de la independència i el Centre Recreatiu. També s'han torejat bous de plaça en el Mas de Monfort, en les Covetes i més recentment en el Mas de la Font. També es van torejar vaquetes fa mig segle en la plaçeta del Balneari de l'Avellà. A les festes d'agost els bous de plaça es celebren, normalment els tres darrers dies, sempre que no coincidisca amb alguna de les tres festes d'iglesia: la Mare de Déu, Sant Roc o Sant Cristòfol.
Bous de plaça 2012
El "bou embolat" és una variació del "bou al carrer", encara que molt més recent (pareix que va començar el segle XIX). En aquella època era prou complex soltar un bou en el carrer a la nit a causa de l'escassa il·luminació. Així, la solució va ser instal·lar un ferramenta especial en el cap del bou per a suportar dos torxes en forma de bola -embolat- que il·luminaren els carrers, advertint la gent de la presència del bou. Hui en dia, eixa font de llum no seria necessària, però la tradició continua d'esta manera. Normalment, el mateix bou o bous que són soltats, fent la prova durant el dia, són "embolats" a la nit. En l'embolada es col·loquen en les banyes dels bous dos boles de quitrà enceses sent emocionants els moments anteriors i els posteriors a l'embolada. Al final de la solta -unes dos hores-, són sacrificats per un escorxador professional i la carn és venuda després de passar tots els controls sanitaris corresponents. Des de fa uns trenta anys s'ha posat de moda al poble. De vegades en una mateixa nit de les festes d'Agost (Sant Cristòfol, Ajuntament, Penya Taurina, etc..) s'embolen dos bous. A banda està la nit del concurs d'emboladors on s'embolen entre quatre i cinc bous.
El segon dia de bous de vila, a les 19:00 h es realitza en Catí la subhasta de les vaques o bous de vila. La recent normativa, després de que fa uns anys es manifestara una greu enfermetat que va afectar especialment als animals de lídia, condiciona un poc la subhasta ja que determinades parts del bou o vaca estan prohibides de comercialitzar i les altres cal realitzar una anàlisi abans de comercialitzar-se al públic.
Subhasta 2012 La subhasta té lloc al Carrer Major entre la Casa de la Vila i l'Ajuntament nou. Les colles es seuen en la vorera i aposten a un preu mentre l'alguacil recorre de dalt a baix el recinte, des de la Casa Miralles a la porta de l'església, prenent nota i trametent al secretari de l'ajuntament de les apostes realitzades i dels grups que les han realitzat. Entre d'altres es subhasten els cuernos, la coa, la panxa... etc. La frase que repeteix contínuamentl'alguacil és: " Cinc euros hi ha quin done dels cuernos de la primera vaca..." (repetit vàries vegades), "Cavallers hi ha quin done més.." "A les tres, adjudicat a la colla...." El ball pla és una forma de ball de parelles, potser la més típica dels pobles valencians, on fou molt estesa, sobretot durant el segle XIX, i on ha deixat testimoniatges des del segle XVII. Espècie de baixa dansa, generalment de compàs ternari, que es caracteritza, tal com indica el nom, per un punteig suau, per un moviment dels peus lliscant a poca distància de terra i per l'absència de salts. EL BALL PLA DE 2018 (16 d'agost) (VIDEO)
BALL PLA DE 2018 (16 d'agost)
BALL PLA DE 2018 (16 d'agost) Prem en les fotos per ampliar
Ball Pla 2012
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
 |
 |
 |
PREM DAMUNT DELS CARTELLS PER AMPLIAR-LOS
DIADA 2008 (24-26 D'OCTUBRE DE 2008)
ÀLBUM DE FOTOS:
Molts anys és factible que alguna de les dos festes (9 d'octubre, 12 d'octubre) o les dos puguen permetre organitzar un pont festiu.
Per ampliar polsa sobre les fotos
El dia 12 d'octubre té lloc a l'ermita del Pilar, situada a la Vall de Catí una missa a la que acudeixen tots els masovers de la Vall de Cirers, totes les Pilars del poble i gran número de devots de la Verge del Pilar.
Al final de la missa té lloc una provessó des de l'ermita a les tres creus.
La provessó està encapçalada per les Pilars del poble que porten un ciri i va presidida per la Verge del Pilar.
Processó pilarica 12-10-2018 (pulsa en la fotografia per ampliar)
A continuació els masovers de la Vall inviten a tots els presents a coques i beguda.
Pilarica (12-10-2018) (Pulsa en la foto per ampliar)
Canviant d'assumpte, este dia, el del Pilar, comença la temporada de caça. Encara que darrerament aquesta escasseja en tot el terme. També a nivell nacional se celebra la Festa de la Hispanitat i el Dia de les forces armades, coincidint amb el dia en que Colón descobrí Amèrica.
Entrar en l'ermita del Pilar
https://www.catimenu.com/elpilar.htm
https://www.catimenu.com/ermites-centre.htm#elpilar
L'ermita del Pilar de Catí (la Pilarica) és una de les poques ermites valencianes dedicades a esta advocació mariana
SANTA TERESA DE JESÚS: (15 D'OCTUBRE)
Teresa de Cepeda y Ahumada (Gotarrendura, Regne de Castella, 28 de març 1515 - Alba de Tormes, 4 d'octubre de 1582), també coneguda com a Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila, fou una monja carmelita, reformadora de l'orde carmelita amb la fundació de les carmelites descalces i els carmelites descalços i autora d'obres de gran valor teològic, místic i literari. Fou elevada als altars el 12 de març del 1622 pel Papa Gregori XV i Pau VI la va proclamar Doctora de l'Església.
Juntament amb sant Juan de la Cruz, se la considera la cumbre de la mística experimental cristiana y una de les grans mestras de la vida espiritual de l'Esglèsia
Informació de https://ca.wikipedia.org/wiki/Teresa_de_Jes%C3%BAs (ampliar)
Segons Mossèn Joan Puig la devoció a Santa Teresa de Jesús data del 22 d'octubre de l'any 1876 en que es va fundar la Congregació de les Teresianes dirigida pel sacerdot Mossèn Enric d'Osó, natural de Vinebre i fundador de les religioses de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, consagrada a la instrucció i formació de la joventut femenina. Mossèn J. Puig assenyala que si es complira el seu reglament quant al quart d'hora d'oració diària i la moderació en les diversions seria veritablement un principi de renovació dels bons costums i fonament de la pietat en les parròquies. Les sòcies traien amb molt de fervor, alegria i entusiasme en processó a la seua patrona el dia de la seua festa: el 15 d'octubre.
No s'ha de confondre's amb la celebració pagana de Hallowee'n (31 octubre) ni amb la del Dia dels difunts (2 novembre). La celebració de Tot Sants és l'1 de novembre. El calendari fou instituit pel Papa Gregori III en el segle VIII. En esta festa cristiana celebrem festa per tots els difunts que, hagen passat o no pel purgatori, per haver-se salvat, gaudeixen de la vida eterna en presència de Déu.
Malgrat això en la majoria dels pobles, és costum recordar als difunts el dia de Tot Sants (1 de novembre).
Durant els darrers dies d'octubre la gent va individualment al cementeri a netejar les làpides dels seus familiars difunts i aprofita per canviar les flors artificials que han estat durant tot l'any anterior per flors naturals.
El dia de Tot Sants, a les quatre de la vesprada (des de fa uns anys, a migdia) acudeix tota la gent del poble al cementeri, alguns de forma lliure, altres en processó que surt resant el rosari des de l'església fins al cementeri.
En arribar la processó al cementeri el capellà resa unes oracions col·lectives i tota la gent aprofita per fer una visita als seus familiars difunts.
Historia Real Villa de Catí (Mosen Joan Puig)
1348.- Se hace un cementerio nuevo. No sabemos donde estaba emplazado el Cementerio Antiguo. Como de costumbre, tal vez estuvies situado junto a la Iglesia Parroquial, acaso donde a finales del siglo XIV se edificó la actual abadía. Si sabemos documentalmente que el 20 de abril de 1348 se concertó obrarlo en el lugar donde hasta hace pocos años estaba el Calvario o Vía Crucis, al este de la población, y donde, desde el año 1991, está situado el aulario de Catí (l'Espígol) del CRA l'Aiguaneu, y en donde estuvo el cementerio hasta el año 1911.
El 19 de abril de 1349 se hizo estatuto prohibiendo que se echaran escombros y basuras en el mismo. El primero de marzo de 1352 se presentaron cuentas y más tarde el 8 de octubre de 1358, se vendía un ferreginal para ensancharlo y se firmaba carta de paago. Todo esto constaba en cuatro cartas o documentos de papel y uno de pergamino, existentes en la Sala de la Vila, ahora desaparecidos por la guerra de 1936.
1727.- Se plantan moreras en el cementerio. Las moreras eran unos árboles cuyas hojas servían para la comida de los gusanos de seda. El cura Mossén Celma hizo plantar moreras en el cementerio el año 1727, para conseguir de su producto ingresos para la iglesia (aspecto discutible que la tierra donde estan enterrados los fieles sirva como nutrimento a las moreras y gusanos de seda).
1777.- Según un documento del archivo parroquial se vendió la parte más baja del cementerio, quedando, como más adelante se vio, restos de huesos de lo que fue antiguo cementerio.
Nuevo cementerio (1911)
1911.- Se hace el cementerio nuevo. Hacía años que se veía la necesidad de un cementerio nuevo, pues el que tenía el pueblo estaba demasiado cerca de la población contiguo a las casas de la calle llamada "Davall davall". Ya se intentó construirlo el 27 de febrero de 1894 y para pagarlo se quería pedir una subasta del bosque de Vallivana. Lo mismo se pretendió el 15 de mayo de 1598. No dio esto resultado y se proyectó de nuevo en 1906, siendo ecónomo Mossén Vicente Meliá, pero también fracasó el intento. Por fin el ayuntamiento obró por su cuenta y el 13 de enero de 1910 se aceptó el ofrecimiento hecho por el vecino Pablo Gasulla en pliego cerrado de construirlo por 5.000 pesetas, quien lo terminó dicho año. Era alcalde Joaquín Ortí. El primero que fue enterrado, el 10 de enero de 1911, fue un hijo soltero de Joaquín Teruel, asistiendo todo el pueblo al entierro que lo hizo solemnísimo y gratuitamente el clero. Consta el cementerio de cuatro departamentos o cuadros (modernamente se añadieron dos más centrales) y se colocó en el centro la Cruz o Peiró que estaba en el antiguo panteón o sepultura dels Avinyó, de 1374, única cruz de piedra y de mucho mérito que se libró de la convulsión del año 1936. El cementerio fue emplazado en la que fue finca del médico D. Joaquín Blasco, a un quilómetro del pueblo y muy cerca de la ermita de Santa Anna. Es bastante capaz y con los edificios necesarios para la autopsia y depósito interino de cadávares.
DIA DE LES ÀNIMES (2 nov.)
Fa ja bastant de temps, al dia següent, 2 de novembre es celebrava a l'església del poble el dia de les Ànimes. Antigament es celebraven tres misses seguides en memòria dels difunts. Actualment es celebra una única misa.
En l'església de Catí, l'any 1503, Joan Bellmunt, va fer la capella de les Ànimes en la que es celebrava tots els anys un novenari. La capella fou dedicada més endavant a la Mare de Déu del Carme. Després de la destrucció de les capelles de 1936 es va col·locar un Santo Crist que es va baixar del Cor.
1503.- (Mossén Joan Puig): Como en todos los pueblos cristianos en Catí era grande la devoción a las Almas del Purgatorio. La primera noticia escrita que encontramos es la de un legado para hacer una capilla el 10 de octubre de 1501. Es en 1503 y 1504 cuando se fabrica interviniendo el cantero, picapedrero, Johan Bellmunt. He aquí indicada dicha obra: "En Anthoni Verdú sagristà de les animes del purgatori, lo que ha acaptat de carnatges e de algunes leixes ques fan per a la obra de una capella ques fa de la invocasió de les ánimes del purgatori de açó te a donar compte e dona compte an Johan Bellmunt succesor seu per a la dita obra per que fonch vist esserli tornades IXXX sous II diners los quals rebe lo dit en Johan Bellmunt. Rebe la dita quantitat no com a sagristá més com a mestre obrer de la capella".
Capella de les ànimes
Es esta capella, de poca importància, cinquena de l'Epístola, la primera que es troba a la dreta, entrant per la porta principal i en el costat de l'epístola, de pedra picada i estil gòtic. Després de la guerra civil es va col·locar, baixant-la del cor, la Creu que el decora ara.
"Ofrecían a las almas del purgatorio oraciones, limosnas, legados y el sacrificio de la santa misa. Ofrecían limosnas (Plato de las Almas, 1464, 1659), legados y alimentos (1630 en que se recogieron 21 arrobas de pan a 8 libras la arrroba) con cuyo beneficio se sufragavan los oficios divinos (misas en favor de las almas). Se consigna la costumbre de tocar la campana de las almas con el objeto de que los fieles rezasen por los difuntos. El 30 de abril de 1639 se concedió indulgencia plenaria al altar de las almas.
En 1725,1727 y 1867 consta la oferta a las almas del purgatorio, invirtiéndose lo que se recaudaba en la celebración de misas para conseguir sufragios en favor de las almas. También se subastaban al mejor postor algunos objetos, frutas, miel, huevos, legumbres, aves, platos de dulces, etc... obteniéndose un beneficio que se invertía en la celebración de misas. La subasta la realizaba el alguacil, presidida por el clero y el ayuntamiento.
En 1809 consta la presencia de un sacerdote encargado de recoger las limosnas, llamado animer. Uno de ellos fue el beneficiado Mossén Roque Miralles, a la edad de 32 años. Salía los sábados, tocando una campanilla, por las calles, solicitando la limosna de los fieles para con ella ofrecer sufragios de misas.
En 1860 el pintor de Tortosa José Dols pintó para la Capilla el retablo de escultura de las almas, que tenía una imagen de pintura en lienzo de la Virgen del Carmen que más adelante fue colocada en la ermita de l'Avellà donde desapareció en 1936.
En 1891 és el último año que consta la oferta de almas, que pronto desaparecería, tal vez por un cambio inoportuno de fecha de celebración que no gustó a los fieles" (Mossén Joan Puig).
El mateix dia (2 de novembre) tenia lloc LA SOLTA DEL BOSCH
LA SOLTA DEL BOSCH (2 de novembre)
Segons M. Joan Puig (1835), la Solta del Bosch (Bosc) era una data memorable per al poble de Catí. La nostra vila, com les altres depenents de Morella, tenia el dret d'aprofitament dels boscos de Vallivana i per a regular-lo convenientment estava disposada a que abans d'un dia determinat ningú podia entrar en el bosc per a recollir bellotes. Des de l'any 1664 es va consignar el dia 2 de novembre com a útil per a començar la recol·lecta.
Ermitori i boscos de Vallivana
D'esta forma, després de les misses d'ànimes, ben de matinada, eren molts els veïns que es traslladaven al bosc de Vallivana per a recollir-les. Estes bellotes eren per als bacons i cavalleries de les cases i que no els convenia portar-los al mateix bosc.
En els altres boscos del terme de Catí el dia assenyalat era més tard per així poder-les recollir millor i més a prop en els dies crus de l'hivern.
Aquest costum es manté fins a 1947.
SANT MARTÍ- (11 DE NOVEMBRE)
L'any 1642 Sant Martí fou nomenat patró del poble de Catí. Encara que moltes festes s'han traslladat als caps de setmana anterior o posterior a la festa (Romeria de Sant Pere, per exemple), la festa de Sant Martí s'ha mantingut el dia 11 de novembre.
Des de ben antic era costum fer bous i organitzar jocs i comèdies populars.
Des de l'any 1810 (possiblement coincidint amb el final de la Guerra de la Independència contra els francesos) existia el costum de tocar a les 12 de mitjanit les campanes al vol i cantar la cançó que deia: "Puça matinera, alça't (lleva't)de matí, toca les campanes per a Sant Martí".
Durant el present segle era costum aquest dia reunir-se en colles d'amics. Entre tots els amics reunien una botella d'oli d'oliva i s'ajuntaven a menjar botifarres i productes semblants. També els xiquets tenien la seua bereneta al camp de futbol.
La festa avui en dia: L'Associació de Jubilats del poble (de Sant Martí) s'ocupa de l'organització i sufragament de la festa (missa, banda de música). Es toquen les campanes al vol la vespra (a les set de la vesprada). El dia 11 de novembre, a les 12 h, hi ha solemne missa major i provessó.. Al final de la provessó la banda de música fa una desfilada fins la llar del jubilat i allí es convidada a un refregiri. A migdia hi ha un dinar col·lectiu de jubilats i després un ball amb un duo.
El centre recreatiu de joves organitza aquest dia, la vespra o el cap de setmana següent si la festa cau en dia entre setmana, una orquestra al ball . Les colles d'amics solen dinar o sopar junts aquestos dies en algun dels bars del poble.
Historia de Sant Martí, según Mossèn Joan Puig:
1328.- La Cofradía de Sant Martí: "Es Sant Martí el patrón de la Iglesia Parroquial de Catí y, por eso, se le tiene mucha devoción, que data de tiempos muy antiguos. No es de extrañar por lo mismo que tuviera su altar, su cofradía y su beneficio- El dato más antiguo de su Cofradía es el de un legado de diez sueldos de Pedro Sabater en testamento otorgado el 30 de noviembre de 1328 por el notario Tomás Lilet en la Sala de la Vila que dice: Item dimito cereys conffrarie beati Martini de Catino X solidos. Asimismo consta de otros legados, uno el 30 de noviembre del mismo año, otro del 27 de marzo de 1329 y un tercero del 11 de abril de este de este último año, del mismo protocolo. Todo lo cual evidencia la devoción en vida y en muerte de los catinenses al glorioso Sant Martí".
1389.- Se fabrica la capilla de Sant Martí: Sant Martí tenía ya Altar el 3 de febrero de 1357, pero no tenia capilla y ahora en 1389 hasta 1392 es cuando se levantó la capilla para albergar su altar y su imagen. Y no es extraño que destinara una capilla para el santo a quien tenía tanta devoción y que después fue nombrado patrón del pueblo. Consignemos ahora para recordarlo más adelante que dicha capilla era la primera del lado de la Epístola, del Altar Mayor y que después su altar fue trasladado a la de Sant Blai que estaba la primera del lado del Evangelio. No se trasladaron sin embargo las piedras clave de las cúpulas.
La capilla de Sant Martí la obro el cantero Berenguer Roca, según àpoca de 25 de abril de 1389 y 14 de mayo de 1390. También tomó parte en su construcción el cantero Jaime Sans, de Catí, quien trabajó en ella los años 1389 y 1390. Su precio fue de 1.000 sueldos. Su estilo es gótico.
Primitiva capella de Sant Martí amb la pedra clau que apareix ací davall. Més endavant van intercanviar-se les capelles de Sant Blai i de Sant Martí. Ara es pas cap a la capella de la Comunió o del Santíssim.
Detall Capella Sant Martí (Bisbe amb bàcul)
Antiga capella de Sant Blai (primera en construir-se de l'esglèsia en 1354). Amb el temps es va convertir en la Capella de Sant Martí de Tours (patró del poble, ara sense advocació.
En la cúpula apareix en la pedra clau la figura del "Cordero Pascual" amb el text "Ecce agnus Dei qui tollit peccata mundi...", (text que recorda el baptisme de Jesús per Sant Joan Baptista). Seria aquesta pedra de la capella contígua dels Sants Joans i que es va confondre de capella en el retallament de les capelles laterals de 1937?. No es por afirmar amb rotunditat.
 Detall Capella Sant Blai (Corder Pasqual), més endavant Capella de Sant Martí, actualment sense advocació. |
1388.- 10 de junio: El Rey D. Juan, estando en Zaragoza, aprobó los estatutos de la Cofradía de Sant Martí, que contienen 41 capítulos referentes a cosas del culto y práctica de las siete obras de misericordia, digna de ser continuada por todos los fieles y devotos del Santo.
1396.- Retablo de Sant Martí: Fue pintado por el célebre pintor de Sant Mateu Pedro Forner quién recibió como parte de su coste quince florines, el 2 de mayo de 1396. Este retablo (antich y vell) permaneció hasta el construído en 1675, que se destruyó en 1936.
1483.- Reliquiario de Sant Martí: Tenia Catí una reliquia del santo para la cual hicieron un reliquiario que se labró en Morella, ayudando a pagarlo el Consell con la cantidad de 200 sueldos. Se le entregó el dinero a Mosen Antonio Montserrat, encargado de la parroquia.
1593- 1598.- : En 1593 se renuevan los estatutos y el 13 de mayo de 1597 se concede indulgencia plenaria, que es el Jubileo que anualmente de celebra, se recuerda y se procura ganar el dia del Santo i que sigue en uso hasta el siglo XX. En 1598 se abrió el Libro de la Cofradía que contenía los Estatutos de la misma hasta 1816. En él constaban las costumbres que había referentess a ella. Libro que desgraciadamente desapareció y que demostraba lo arraigada que estaba la devoción en el pueblo de Catí al santo taumaturgo de Tours.
1624.- Diversiones de la fiesta de Sant Martí: Como en otros pueblos, en Catí han juntado siempre lo conveniente espiritualmente con lo agradable y divertido que recrea y distrae el ánimo fatigado. Y así vemos que en 1624 hubo gran diversión en la fiesta de Sant Martí con los toros que corrieron para divertir a la gente.
1643.- Sant Martí, declarado patrón de Catí: En 1692 le hicieron un unevo reliquiario. Se reunían en la Sala de la Vila para presentar el nuevo beneficiado. Disponen que la cofradía haga comedia en 1637. Los mozos contribuyen a pagar los dulzaineros en 1638. Compran un estandarte y un frontal en 1639. Hacen grandes fiestas en 1640 con ocasión del traslado de sus reliquias. Colocan una reja en su capilla en 1642. El 12 de noviembre de este año piden que Sant Martí sea declarado patrón de la Parroquia. Lo consiguen y celebran la primera fiesta del patronazo el año 1643, pagando el Consell la cuarta parte de los gastos de su fiesta y el 18 de noviembre de 1647 se concede plenaria el dia de su fiesta, después de pedirlo la cofradia y hacer nuevos estatutos para el buen gobierno de la misma. El primero de septiembre de 1685 vemos su altar trasladado donde ahora está, a la derecha del Altar Mayor (en la antigua capilla de Sant Blai)
1673.- Nuevo retablo: Se hace el nuevo retablo de Sant Martí y se trepa su capilla. Estaba tan floreciente la devoción al santo que la cofradía decidió hacerle un nuevo retablo según el item: "A 21 de decembre de 1673 en la Sala del lloch de Catí se tingué capítol de la Conraría de Sant Martí Justicia Josep Segarra den Damià, jurats Sebastiá S. Juan y Pere Adell, proposa Mº Valero Segarra pre. Beneficiat y prior de dita Confraria que atenent y considerant que lo Retaule de Sant Martí es molt antic y vell, si tindrien per be que es fera un retaule, y tots unanimes y conformes vinguren be en dita determinació y cas que dit prior faltara que lo clauari tinguera dita obligació". El retablo se terminó en 1675.
El mismo año acordaron trepar la capilla del santo "a 3 de juny de 1675 se tingué capítol en la Badia sent clauari Josep Puig proposa dit mº Valero Segarra Beneficiat y Prior de la Confraria de Sant Martí que atento que ya s'haure pagat lo que costave lo Retaule y los quadros si tendrien gust de que es lluis y trepas la Capella y tots vingueren be y que es preparaven a ajudar en tot y per tot allò que seria menester.
1708.- Este año Baltasar Ortí dora el retablo de Sant Martí de 1675. "Item dona a Baltasar Ortí dorador quaranta y huit lliures per aver dorat lo retaule del gloriós sen Martí, patró nostre 48 l."
1714.- El mismo dorador doró este año la peaña y marco del altar de Sant Martí: "Item a Baltasar Ortí per aver dorat la peña y marc del altar del gloriós sant quince lliures".
1816.- Se hace y se dora la imagen del patrón San Martín. Su imagen que había en el retablo de 1675 era notable y muy artística y ahora se quiso labrar una para las procesiones que esculturó el célebre morellano Joaquín Doménech, tal como consta en el libro de la Cofradía de Sant Martí. Es una obra de mucho valor que costó 90 libras. Este mismo año el dorador y pintor de Morella Juan Cruella doró la imagen por un precio de 70 libras. Verdaderamente era una obra de arte, tal vez la mejor escultura que poseía la iglesia de Catí, quemada en 1936. Era labrada de forma que solía vestirse, y resultaba una imagen de obispo vestido con todos los ornamentos episcopales extraordinariamente solemne y de la cual estaban los catinenses justamente envanecidos.
1881.- Tocan las campanas la noche de Sant Martí. En un documento de 1881 encontramos que se había de tocar las campanas la noche de Sant Martí, es decir, la víspera. No sabemos de cuando data la costumbre de lanzar las campanas al vuelo a las doce de la noche. Suponemos que sería por haber quedado libre la villa de la visita de los franceses, que bajaron de Morella y temiendo los catinenses que entraran en el pueblo pusieron centinelas y al ver que se dirigieron a Tortosa.
Fotos de la festa de Sant Martí
https://www.catimenu.com/sanmarticati.htm
SANT MARTÍ AL VOCABULARI DE CATÍ- FESTES I COSTUMS
M. JOAN PUIG- PERE ENRIC BARREDA- ÁNGELA BUJ- ONADA EDICIONS (pàgs. 82-83)
4.1.39. SANT MARTÍ
A Sant Martí: la festa de Sant Martí, bisbe que li celebra el nostre poble amb gran solemnitat
Benifet de Sant Martí: benifet que tenia el sant.
Berenar de Sant Martí: berenar qe molts jóvens, i no jóvens fan el dia del sant, de pataca fregida, cansalada, botifarres i carn
Confraria de Sant Martí: confraria dels devots del sant
Festa de Sant Martí: festa que li dedica l'esglèsia l dia 11 de novembre per a verenar ses virtuts i implorar sa protecció.
Funcions de Sant Martí: tèrcia, missa major, sermó, vespres i processó que li dedica el poble
Jubileu de Sant Martí: jubileu que guarden els fidels de Catí, el dia de dit sant, confesant-se i prenen(t) la santa communió
Sant Martí: sant de França apòstol i traumaturg, i de gran caritat vers el pròxim. És una llumenària del cristianisme. És patró de molts pobles i també de Catí
Vol de campanes a mitja nit: vol de campanes que toquen a les dotze la nit de la vespra de Sant Martí.
Nota històrica: la devoció a Sant Martí és antiga i gran i perdura fins als nostres dies. La primera notícia que tenim d'ella és del 6 de maig de 1321, puix en el testament del fundador de l'Hospital, Arnau Segarra, atorgat eixe dia deixa certa quantitat a dit sant. En 1328 trobem molts legats. La confraria estava fundada l'any 1347 i rebia censos i tenia casa pròpia en 1349. Hi havia capellania de Sant Martí, i el rei confirmava el benifet a 9 de novembre de 1359.
La confraria establia un mas l'any 1350 i un hort en 1356 i li venen cases en 1353, 1356 i tenia 3 majorals en 1353 i tenia altar en 1357. A 5 d'agost de 1362 es fundava la missa matinal i els censos i els legats abunden de 1356 a 1381. En este any tenia els seus estatuts la confraria que comprenien la pietat i la benificència. De 1388 a 1392 es féu la capella de Sant Martí, que és la d'avui de Sant Blai, trasladada a l'actual segurament quan el feren patró l'any 1643. En 1396 féu el retaule el pintor Pere Forner.
Juglars tocaven l'any 1411 i són els confrares que presenten per beneficiat a Mossèn Ramon Martí en 1413. Són moltes les cases que tenia la confraria l'any 1429 i en dóna una a la vila en 1343 i sabem que els confrares celebraven una gran menjada. En 1437 es fa la bandera i són els fadrins qui li fan la festa tocant el juglar. En 1445 tenia la confraria un drap per als seus difunts i una esquella i en 1463 es corrien joies la festa del sant.
Bertomeu Sans li deixà tots els seus bens en 1468 i en 1483 es porta sa relíquia i l'any següent se li fa un reliquari que costà 950 sous. En 1489 se li concedeixen indulgències i per 1490 es féu l'annivesari de 8 preveres. i el majoral de la confraria de 1506 aturà el pleit d'uns confrares. El 13 de maig de 1597 es concedix indulgència plenària. . En 1637 es vol que la confrària faça comèdia i l'any següent són els fadrins amb juglars qui li fan la festa.
El 12 de novembre de 1642 es demana que se'l nomene patró del poble i per primera vegada se l'honora ab eixe títol l'any 1643 i li és concedida indulgència plenària a la confraria en 18 de novembre de 1647 i es fa sa imatge en 1655. El 3 de juny de 1673 estava acabat el nou retaule que se li volia fer i a 1677 se'l daurà. En 1685 trobem l'altar on era està. Pasqual Llopis fa la peanya del sant en 1714 i se li celebrà la primera novena en 1731. En 1816 es fa la imatge que és l'actual, molt artística, i sabem que el 1 de gener de 1881 es voltaven les campanes de nit.
El costum d'ara i de temps immemorial és fer-li gran festa, tocar-li les campanes de nit, guanyar el jubileu i fer-se tots berenar de pataca fregida, cansalada, botifarres i carn. Els xiquets solen cantar este cant:
- "Puça matinera
lleva't de matí,
toca les campanes
per a Sant Martí"-
Tots devem procurar fomentar el jubileu i honrar tan gran patró.
LA MATANÇA DEL BACÓ (A PARTIR DE L' 11 DE NOVEMBRE)
A medida que passa, inexorable, el temps i ens convertim en adults, els records que guardem de la nostra infantesa van semblant-se a les escenes soltes, però carregades de simbolisme, d'una pel·lícula: la pel·lícula de la nostra vida. I així, estos moments passats i atrapats ara en record, estes fotografies velles que es guarden en el nostre pensament, passen a formar part de la nostàlgia, personal i també col·lectiva, quan es tracta de records lligats a les tradicions i costums d'un poble, com ara el nostre. Algunes d'eixes vivències pertanyen a la tradició familiar de la matança del bacó, un costum que representava molt més que el sacrifici d'un animal per tal d'aprofitar-ne la carn i tots el seus derivats. La "matança del bacó" simbolitzava tota una manera de viure
Ampliar el tema en:
http://www.catimenu.com/matanza.htm
Foto Jesús Adell
Cap a la festa de Sant Martí comencen a Catí les matances de bacons que duraran fins que s'acaben els freds de l'hivern. Coneguda en totes parts es la dita "A cada porc li arriba el seu Sant Martí".
Més detall en http://www.catimenu.com/matanza.htm
SANTA CECILIA- (22 DE NOVEMBRE)
Entrega a Santa Cecilia del 1er Premi del certamen provincial
Com tots sabem Santa Cecília es la patrona de la Música. És el dia per tant que celebren especialment els músics de la banda del poble. Sol celebrar-se el dissabte següent al dia oficial al calendari (22 de novembre).
El dia anterior, a les deu, hi ha una cercavila de la banda de música. Pel matí hi ha una diana per tot el poble. A continuació missa. Després esmorzar a un bar del poble o al local d'assaig de la banda. A continuació hi han xarangues i cercavila per tot el poble.
A migdia es dina a un dels bars del poble i s'organitza un disco-móbil durant tota la vesprada. Alguns anys la festa s'allarga fins el sopar.
Santa Cecília, màrtir del segle III. Mentrestant era torturada Santa Cecília no deixava de resar cantant. Això és l motiu per el que fou proclamada patrona de la música el 1594 pel Papa Gregori XIII. A la dreta Sant Pau, apòstol. En el Cor de l'ermita Nª Sª de l'Avellà.
SANTA CATALINA (SANTA CATERINA)- (25 NOVEMBRE)
Els dies
24, 25 o 26 de Novembre (segons cau la setmana) l'escola de Catí
celebra la festa de Santa
Catalina.
Des de molt antic esta
santa verge d'Alexandria era la patrona de l'escola de les
xiques. L'escola dels xics tenia per patró a
Sant Nicolau (6 de desembre). En l'escola de Catí, ara que ja no
hi ha separació per sexes, aquestes dos festivitats es celebren ara
juntes el mateix dia, el que correspondria a la festa de Santa
Caterina (Santa Catalina).
El día d'abans de la festa tots els alumnes es dediquen a captar per les cases del poble per obtenir uns diners per a organitzar la festa. En les tendes en lloc de diners els solen donar aliments i begudes per a la festa (fantes, cocacoles, formatge ...).
En arribar a l'escola s'ajunten tots els diners i són els alumnes majors (els de 2n d'ESO abans, ara els de 6é de primària) els que s'encarreguen de comprar els productes necessaris (papes, olives, cacau, begudes...) per a dinar al dia següent.
Santa Caterina d'Alexandria (Santa Catalina), patrona dels escolars i estudiants i el Descendiment de Jesús de la Creu (Mt 27,57-61); (Mc 15,42-47); (Lc 23,50-56) i (Jn 19,38-42). En l'ermita de Nª Sª de l'Avellà
El dia de la festa, pel matí, es celebra una missa a l'església del poble. En finalitzar la missa els alumnes responsables van a buscar les primes i la xocolata per menjar-les tots junts els alumnes de l'escola, els de la guarderia i els mestres.
A continuació s'organitzen diferents tipus de jocs, partits de handbol (baló a mà) i futbol sala i jocs per als més menuts.
En acabar de dinar, els més menuts solen veure una pel·lícula apropiada i els més grans fan una gimcana per grups de totes les edats que consisteix en proves com afaitar globus, muntar clares d'ous, passar fil per el cap d'una agulla.. i altres que cada curs s'organitzen.
Escola de Catí, abans de la darrera remodelació. Ara l'Aulari l'Espigol de Catí està inclòs dintre del CRA l'Aiguaneu (Aularis de Culla, Vilar de Canes, Torre d'En Besora i Catí)
|
Santa Catalina tot lo món s'inclina. Anirem al riu a menjarmos una perdiu (prim) Anirem a la bassa a menjarmos una carbassa
|
Sant Nicolau, santo bendito confesor de Jesucristo. La gallina que encontremos manda el rey que la matemos. Servellí, servellà (sirve allí, sirve allà) l'olla del mestre bullirà (la mare velleta baixarà) Si no vull avui, bullira demà. |
|
|
Cançó tradicional |
|
Cançó tradicional |
(Alumnes de 1r-2n ESO de Catí- Revista Espígol-Núm. 10- Festa Santa Catalina 1999)
SANT ACACI MÀRTIR: (27 NOVEMBRE)
És molt antiga la devoció a Sant Acaci Màrtir. Apareix ja en 1386 i en 1539. L'any 1591 (4 març) la seua imatge es beneïda pel bisbe.
Els joves de Catí (fadrins), segons Mossèn Joan Puig, acostumaven a celebrar les festes de Nadal, Pasqua, Assumpció i Nativitat de la Verge. Nomenaven dos majorals que curaven de dirigir-les i replegar el necessari per a sufragar les despeses entre les que no podien faltar els dolçainers. El Consell municipal ajudava a costejar el salari dels gaiters. Així es veu consignat els anys 1424 i 1428.
L'any 1712 consta que sant Acaci fou honrat pels joves catinencs.
L'any 1780 (segons M. Joan Puig, culmina la seua devoció nomenant al sant com a Patró dels Fadrins. Fins l'entrada del segle XX es celebrava missa, sermó, vísperes, processó, balls populars, corregudes de bous i de pólvora . La devoció al sant desapareix després de la guerra.
Mossèn Joan Puig fa constar que l'any 1845 sabem que els joves li van oferir una función sufragada pel Calvari i el 13 de maig de 1846 l'ajuntament va nomenar a una persona clavari del sant, encarregada de servir-lo i venerar-lo.
 |
El dia 4 de desembre es celebrava la festa de SANTA BÀRBARA, de la qual hi ha constància fins l'any 1770. Santa Bàrbara era invocada per a protegir de les tempestes, llamps i del pedrisc. D'ahí l'expressió de "Enrecordarse'n de Santa Bàrbara quan trona"
|
Als països anglosaxons Sant Nicolau (Santa Claus), navegant en un trineu carregat de regals, és el precursor de les festes de Nadal. Aquest costum, amb la força dels mitjans de comunicació americans, darrerament s'està imposant per tot arreu del món.
Al nostre poble, quan els xiquets i xiquetes estudiaven per separat, com hem dit abans, Sant Nicolau era el patró de l'escola dels xics. Els xics sortien pels carrers del poble recaptant figues, panses, ameles, nous per organitzar la seua festa.
Antigament les gallines de tot el poble anaven soltes pels carrers. Per a diferenciar-les cada gallina duia a les potes una gaseta que, en cas de pèrdua, servia per a poder identificar al seu propietari. Quan arribava la festa de Sant Nicolau totes les gallines eren tancades als corrals per temor a la cançó que deia:
"Sant Nicolau, santo bendito
confesor de Jesucristo.
La gallina que encontremos
manda el rey que la matemos..."
I així era efectivament. Si alguna gallina quedava solta pels carrers desapareixia.
Era costum dels joves agarrar la gallina que trobaven solta, la enterraven de forma que tant sols apareixia el cap i jugaven a vore qui era el que la decapitava.
Aquest costum de matar una gallina o un titot, apareix de forma semblant als pobles de la nostra comarca com Xert i Benassal. A Benassal la vespra de Sant Nicolau es celebrava la festa del gall-gallet. Els escolans nugaven un gall o titot que havien comprat a la punta d'un pal, el passejaven pels carrers del poble i al final, quan el gall estava mort li'l donaven al mestre.
"Sant Nicolau de la Torre En Diumenge
els xiquets el paguen, i el mestre se'l menge"
La devoció del poble a la Puríssima data de ben antic. A finals del segle XVI Mossèn Francesc Verdú va manar construir una capella dedicada a la Puríssima en la que fou ell mateix soterrat l'any 1598 (tal com es pot veure encara en la pedra escut de la capella). Disposava d'un retaule propi. Aquesta capella fou dedicada més endavant a Santa Teresa de Jesús traslladant el retaule a la Capella dels Spígol.
Pedra escut dels Verduns en l'antiga Capella de la Puríssima
 |
El dia 8 de desembre es celebra la festa de la Immaculada Concepción (la Puríssima). Hi ha missa i provessó amb la banda de música organitzada per la "Confraria de las Hijas de Maria". Darrerament, degut a l'introducció de la festa de la Constitució Espanyola el dia 6 de desembre els treballadors solen fer pont. L'advocació de la Puríssima actualment està centralitzada en l'antiga capella del Roser (al costat de Sant Josep).
|
|
Puríssima, 08-12-06 |
SANTA LLÚCIA (SANTA LUCÍA) (13 DESEMBRE)
Santa Llúcia fou una de les santes a la que els catinencs mostraven devoció.
Llúcia de Siracusa (283-304dC), va ser una jove màrtir cristiana , ejecutada per l'emperador romà Dioclecià, venerada com a santa en el santoral catòlic i ortodox. La seua festivitat té lloc el 13 de desembre i és la patrona dels cecs i les malalties de la vista. Fou canonitzada per l'Església al segle VI.
Com tots els màrtirs se la representa amb una palma, símbol del martiri, i una espasa. A més es característic en esta santa representar-la mostrant els dos ulls que li van arrencar en el seu martiri en un plat.
Així ho compta la tradició, sobre l'origen de la devoció de Catí a la Mare de Déu de l'Avellà...
.... Pel camí que baixa del Peironet caminava una dona anciana i leprosa acompanyada d'un xiquet. Anaven a Salvassòria per implorar a Santa Llúcia, advocada contra els mals de la vista. Quan van passar a la vora de la font oïren la veu suau de la Verge invitant-la a rentar-se en les aigües de la font. Llavors es produí el miracle, l'anciana va recuperar la vista i la salut. Anà corrent al poble i contà el miraculós succés. Llavors es va decidir de construir una capelleta per honrar a la Verge..
Santa Llucia en el cambril, damunt de l'altar en l'ermita de l'Avellà, amb la palma i els ulls
Santa Llúcia en el trasagrari de l'ermita de l'Avellà, amb la palma i els ulls en un plat.
Santa Llúcia en la predel·la del Retaule de Jacomart, avui en la capella dels Montserrat, amb la palma i els ulls.
"A Nadal cada ovella al seu corral.."
Cada dia les grans empreses nacionals i multinacionals ens avancen més prompte la festa de Nadal. Tradicionalment però, les festes de Nadal començaven sempre amb el dia de la loteria nacional, que coincidia amb el primer dia de les vacances dels xiquets de l'escola i acabaven dos dies després dels reis (8 de gener) quan els xiquets reprenien les seues activitats escolars.
Les festes de Nadal de Catí no suposen moltes novetats de les que es celebren a qualsevol altre poble de la comarca. Es manté el costum de donar l'arguinaldo: (castellanisme) Estrenes o presents, preferentment de menjar, propis de Nadal. També s'usa la variant més incorrecta d' arguilando, costum d'acaptar els xiquets per Nadal.
 |
La primera activitat és el festival nadalenc que organtizen els alumnes de l'escola del poble en el centre recreatiu, al capvespre del començament de les vacances. En ocasions s'ha fet una representació nadalenca en l'església parroquial. |
Més informació en: http://www.catimenu.com/nadal01.htm
Anar a matines: Anar a la funció de la nit de Nadal
Festes de Nadal: Les festes del 25,26,27 de desembre
Matins: funció de dita nit a l'esglèsia quan es canta lofici de maitines
Missa del Gall: Missa de mitja nit de Nadal
Nadal: Festa del naixement de Jesús el 25 de desembre
Nit de Nadal: La nit de la vespra de Nadal
Pilotes de Nadal: Pilotes de pa ratllat, cansalada, jolivert i clara d'ou que es fan per al dinar de les festes de Nadal.
Ressopar: Sopar de segones la nit de Nadal, després d'eixir de la Missa del gall.
Tronc de Nadal: Tronc gros que es posa al foc la Nit de Nadal per a fer bon foc.
En l'església es monta un betlem durant totes les festes. L'ajuntament decora la Plaça de Dalt amb un pino o arbre de nada, amb motius navidencs, que estarà en peu fins el dissabte de celebració de la festa de Sant Antoni, en que serà quemat en la plaça de l'església, juntament amb una carrasca, en la tradicional foguerada de Sant Antoni (recentment ja no es planta este pi en nadal i la foguerada de Sant Antoni té lloc en la Plaça de Dalt).
La nit de Nadal és costum reunir-se tota la família celebrant la tradicional Missa del Gall, missa de mitja nit, i un sopar junts en el que no falten les xulletess de corder o pollastre i una xocolatada de postre. Al dia següent de Nadal es celebrava la festa de "Nadalet" (xicotet nadal), que poc a poc ha anat perdent força. Existeix en el terme el Mas de Nadalet.
La banda de música a finals de l'any vell o principis del nou, organitza en el centre recreatiu un concert musical (de Nadal o de Capdany). També acostumen a organitzar-se en l'església parroquial algún concert amb la coral o rondalla.
El dia 28 de desembre és el dia de les inocentades. El dia 31 és el día del home dels nassos. Era costum que algún major et puguera dir: "En el carrer Major hi ha un home que té tants nassos com dtes queden a l'any" i et passaves el dia buscant-lo per tot el carrer i per dintre de l'Hostal de Fernandina pensant "serà este home o serà aquell?"
Com en totes parts no falten en totes les festes els tradicionals dolços (massapans, torrons, pastissos), i menjars (pilotes de Nadal, pavo, cotilló ..).
|
Ingredients: per a 4 persones |
|
 |
- 300 grams de carn
picada, mesclada amb ternera i porc. - 50 grams de pernil picat fi. - 200 grams de llenguanitzes. - 100 grams de pit de pollastre picat fi. - 450 grams de pa ratllat. - 30 grams de formatge catinenc sec ratlat. - 4 ous. - 2 litres de brou (caldo) de carn. - 1 cap d'alls. - 1 copa de vi de Xérez. - 1 cullerada sopera de mantega. - Julivert - Pebre. - Sal |
Preparació:
Començarem per la preparació de les carns, llevant la pell a les llonganisses i
mesclant bé tota la carn, tant de bou, porc, pollastre, llonganisses i pernil,
igualant-les el millor possible, fregint després en una paella amb la mantega, a
foc lent per no cremar-les, fins daurar bé sense deixar de remenar per igualar.
Quan estiguin fetes, les posem al fons d'un bol grandet, on els afegirem l'all i
el julivert ben picats, el formatge, tres ous i el rovell del quart (reservant
una clara), el pa ratllat, i la copa de Xerez. Especiarem
amb sal i pebre (haurem provat la massa crua per estar segurs de la quantitat).
Pastarem amb les mans fins a obtenir una massa homogènia i espessa per fer les
pilotes. Si ens sortís massa espessa, podem alleugerir amb una mica del brou de
carn, pro no gaire.
En un perol adequat, posarem a escalfar el brou fins que comenci a bullir, i
mentre anirem elaborant les pilotes, de la grandària aproximada d'una pilota de
ping-pong, uns 4 centímetres de diàmetre.
Quan el brou bulli, anirem cobrint les pilotes a la clara d'ou que hem reservat,
bé batuda, i posant amb cura en el brou per no destrossar-les.
El temps de cocció és d'uns quinze minuts. S'ha de servir ben calent com
correspon a un deliciós plat hivernal, tot i que no desmereix en cap temporada.
Com en tots els pobles i cultures antigues l'estat de la Lluna al cel ha estat constantment consultat pels catinencs.
Lluna vella (decreixent): Dia 9 de gener de 2012
Lluna nova (creixent): Dia 23 de gener de 2012
La majoria de les tasques s'han de fer en lluna vella (lluna decreixent):
- Tallar-se el pel i ungles (creixen menys i més fort)
- Traure el fem (no s'aviva de puces)
- Tasques agrícoles (llaurar, sembrar, esporgar, empeltar..)
- Tallar arbres de fulla caduca- En canvi els de fulla perenne s'han de tallar en lluna nova.
- Fer la llana dels matalaps (no s'aviva de puces, polls ni pols)
- Netejar bassa, pou, font, Sénia (si es fa en lluna nova es perd més fàcilment l'aigua)
- pintar (no es crien taraganyes ni polilles)
- Sembrar i replegar pataques .
- Trasbalsar el vi
Reunió de festa que s'organitzava setmanalment, després de sopar fins altes hores de la matinada del diumenge, a un mas diferent per a ballar i fer jocs col·lectius. Era el punt d'encontre dels xic i xiques masovers, masoveres o del poble. La música era a base de guitarra, pitos amb els dits i un ferro colpejant una botella d'anís. El ball més freqüent era la jota encara que poc a poc es va imposar el "agarrao" que permetia més el contacte físic i el "magreo".
Mas d'Antoli (a dos hores a peu del poble)
El Bureo consistia en reunir-se els joves i no tant joves del dos sexes, generalment a la nit, en un determinat mas per a ballar al so d’alguna guitarra i passar-ho bé. S’anunciava amb temps suficient perquè correguera la veu i poguera assistir el màxim de gent que ho desitjara. Eren famosos els bureos de la nostra comarca del Maestrat i dels Ports en que reunits els masovers s’entregaven al sarau o als passatemps.
S’organitzava amb qualsevol pretexte: bodes, matances, festes típiques (Carnestoltes, Nadal, El Pilar,...), . Se celebraven de forma rotatòria per a que no hi haguera cap mas ni el mes pobre i humil que no poguera organitzar alguna vegada el bureo.
Els més vells recorden amb nostàlgia les vetllades que visqueren de menuts en un determinat mas on es quedaven adormits al costat d’un bon foc de llenya de carrasca mentre els seus pares i mares ballaven al so d’una o diverses guitarres i que a altes hores de la nit eren despertats i introduïts al cornitxol de la sària del matxo i tornaven al seu lloc de residència molts a algunes hores de distància.
El saló de diversió era generalment la cuina on es disposaven trenta o quaranta persones al voltant del foc si era a l’hivern o bé en el centre, be contra la paret i rodejats de cadires o de bancs de pedra. En estes reunions dos persones eren necessàries, el músic i el bufó o graciós que divertia a la tertúlia amb jocs, acudits i anècdotes.
En concloure el sopar sonava la guitarra i els joves es posaven en moviment. Els mossos templats i les xiques amb les seues millors vestimentes manprenien els balls. Amenitzaven els intermedis del ball passant de ma en ma la panera de rotlles tendres, anous, bellotes dolces i algun plat de mel seguit de la bota o del porró. La segona part s’amenitzava amb jocs satírics i burlescs que provocaven les rialles dels vells i les carcallades dels joves. A la una del matí, més o menys, els tertulians anaven deixant el bureo per a mampendre molts un viatge de més d’una hora entre la gebra i les tenebres de la nit (A partir del primer paràgraf este article del bureo s'ha inspirat en l'article de Paco Segarra de la Revista Tossal, num. 3)
Quan se casava un viudo o una viuda en segones noces, ho feien de matí, a la matinada. Era costum fer l'esquellada. Lligaven esquelles, esquellots, picarols, llaunes, calderons vells, uns quants pots i anaven rodant pel poble darrere d'ells fent sonar l'algarabia i amb un bon soroll.
El costum de fer esquellots, d’organitzar una bona tabola arran d’un casament de vidus (ho fos un dels nuvis o bé ho fossin tots dos) fou una pràctica molt estesa, almenys fins al primer terç del segle XX. Popularment, un casament de vidus transgredia la norma en els aparellaments o bé, si més no, n’era una forma atípica. Ara bé, sempre fou un fet molt freqüent, especialment els casaments de vidus amb fadrines.
Era la quarta missa de funeral pels difunts de les cinc que tenien lloc. Es celebrava amb ornaments de color rosa i es cantava en gregorià. Resultava curiós desprès de tres misses cantades de requiem assistir a una missa cantada en color en to festiu. Se celebrava en tots els funerals. L'organitzava la Confraria del Roser
Aquesta missa (segons M. Puig) la veiem introduïda el 2 de novembre de 1652 i continua cantada en orgue el 1686 i el 1686. Després de la Guerra Civil desapareix (pot ser per reduir-se el número de capellans).
TOCAR AL "LLADRE"- "AL MAL NÚVOL"- "FOC"- "VENT"
"María Rosa em diuen,
cent robes peso.
Qui no s'ho crega
que me sospeso"
Segons Mossèn Joan Puig, les campanes de l'església no tant sols servien per a cogregar al fidels sinó que les aprofitaven per a tocar "al lladre" com en 1471, per a resar per les ànimes, cosa que feia el pàrroc, com en 1638; per a tocar "al núvol" com n 1681 o per a tocar "al vent" com en 1712.
En hores de torbisca, de tempesta, de trons, de mal temps, de vent huracanat, amenaça de pedra, se tocaven les campanes per a orientar als vianants que estaven fora del poble i tenien perill de perdre's i morir. Per la qual cosa el 12 de gener de 1715 es toca la campana per una gran torbisca i el 30 de juny de 1726 es fa també per una forta tempesta.
Amb la vinguda de la Guerra Civil, saquejada l'església i convertida en un ball, van decidir de tombar i enderrocar totes les campanes per a fer bombes de metralla ja que no farien falta més per a les celebracions litúrgiques. Llavors, gràcies a alguns, van decidir de guardar una campana per a realitzar els tocs de perill. Així es va salvar Maria Rosa, la campana grossa.
Altres tocs de campanes: Campanes al vol- Tres tocs del Ave Maria- Toc de queda- Toc de difunts- Toc de vespra de festa- De Consell- D'arrebat- De combregar- De somatent- De foc
Mossèn Joan Puig assenyala el que se pagava als campaners (1899). Diu que un dels instruments que més emocionen al poble son sense cap mena de dubte les campanes al vol. Alegren els dies de festa i ens omplen de tristesa quan ens recorden la mort dels nostres parents, amics i veins. Per això està tant arrelat el seu ús en els diferents circumstàncies de la vida. Per a tocar-les hi ha homes encarregats que es diuen "campaners" als que es done una xicoteta retribució.
L'any 1873 hi havia tres campaners: dos per a tocar la campana major i un per a la mitjana. Per a tocar la menuda que tenia un so molt bonic i es sentia des de molt lluny es destinava un altre home o un jove de xicoteta edat. Aquesta es tocava en els comulgars. Sabem que en 1899 estaven els campaners exents de pagar consum i percebien una xicoteta quantitat i un refresc els dies festius que celebraven els clavaris i confraries.
Val a dir que la recent substitució del toc manual de les campanes pel toc amb motors elèctric (més regular i monóton) ha minvat un poc l'encant del so de les campanes abusant-se en l'actualitat de tocar sempre el toc de les campanes al vol i quasi gens els altres tocs.
Ampliar noticies sobre les campanes en https://www.catimenu.com/campanar.htm
Campanes del sud: Sant Josep i Maria Rosa (Observar a l'esquerra la data de 1940)
Un dels instruments que més emocionen al poble són sense cap dubt les campanes llançades al vol. Alegren els dies de festa i ens omplen de tristor quan ens recorden la mort dels nostres parents, veïns i amics. Per aixó són tan antigües i tan arrelades el seu ús en les diverses circumstàncies de la vida. Segons assenyala Mossèn Puig, per a tocar-les hi havia homes encarregats anomenats campaners als quals se'ls donava una xicoteta remuneració. En 1873 hi havia tres campaners, dos per a tocar la campana major i un per a la mitjana. Per a tocar la menudeta que tenia un so hemossísim i es sentia des de ben lluny es llançava al vol en els comulgars, destinant-se un jove de curta edat. En 1899 estaven els campaners exents de pagar consum i percebien una xicoteta quantitat a més d'un refresc els dies festius que els clavaris celebraven les seues festes. Eren capaners en 1899 Joaquín, Miguel Sales i Facundo.
La darrera vegada que es van baixar les campanes, després de la guerra, va ser en 1976, fa ara uns 36 anys, amb Mossèn Joaquín. Es va substituir el sistema manual de cordes i el de pujar al campanar per a tocar les campanes “al vol” per un sistema elèctric, automàtic i més còmode de voltejos i repics. Per a alguns es va perdre la màgia i encant de l’antic sistema manual i de l’esforç artístic dels campaners per un altre més impersonal, monòton i menys romàntic. La comoditat però, acabà imposant-se.
Per més informació https://www.catimenu.com/campanesdecati.pdf
https://www.catimenu.com/campanar.htm
Abans el llop era un dels animals que ocasionaven més danys al bestiar, muls, egües, etc.. L'escarpat del terme de Catí era propici per a la criança de molts llops. Això obligava a organitzar batudes o barreijades periòdiques per part dels ramaders del terme. Consten històricament algunes batudes com les de 1428, 1438, 1452, 1473, 1544 o 1860 a la Valltorta, Vallivana, Font d'Almançà, etc.. A l'home que matava a un llop se li recompensava amb tres sous i un sou si era una rabosa.
Segons assenyala Mossèn Joan Puig l'any 1891 tingue lloc una gran batuda de llops."En el terme de Cati no és estrany que es crien i tinguen vida els llops, quan hi ha tants boscos que confronten amb els tant espesos alzinars de la Belluga, Torre d'En Bellmunt, Gibalcolla, Salvassòria, Vallivana, Espadella, Els Cucs i Bosc Negre. els cacen en Valltorta en 1428, ho fan els veïns de Catí en 1510 i 1544, matant tres cries o llitigades. en 1848 quan la guerra del Groc i després d'ella, pujaven de la part est del terme a l'oest llops que havien baixat a menjar-se els cadàvers d'homes a conseqüència de la guerra, sembrant el terror entre els veïns. en 1891 va tenir lloc una gran batuda de llops al bosc de Vallivana que van dur a terme els masovers de la Font de Catí, degudament autoritzats, doncs alguns llops havien donat mort a algunes caps de bestiar i amenaçaven amb destruir els ramats. d'edat d'onze anys, vam anar a portar municions per als batedors, descansant al barranc que condueix al Corvacho, prop de la carretera de Morella. fugits els llops del fons dels barrancs per mitjà del fort soroll de banyes i col·locats els tiradors en les crestes de les muntanyes, van veure alguns exemplars, però no van poder agafar ni un, perquè no es van posar a l'abast dels caçadors ".
Actualment el llop és una espècie desapareguda, no així la rabosa.
El Sometent del Bruc
(Museu d'Art Modern de Barcelona)
L'any 1844 (2 de maig) es funda en Catí el Somatent, una institució d'origen català, espècie de guàrdia municipal, creada per a la defensa de l'ordre i persecució dels lladres i tropes carlistes. Quan en el poble ocorria una espècie de robatori es tocava la campana i acudien els membres del Somatent armats per a veure de perseguir a l'infractor de la llei.
El 8 de desembre de 1847 es redacta en Catí el Reglament del Somatent.
Fortes pluges en Catí (630 litres/metre quadrat) els dies 23, 24 i 25 d'octubre de l'any 2000. Va sortir el barranc de la Serp per tres vegades el dia 23 d'octubre. Van omplir-se les Llacunes de la Vall i van sortir totes les Rambles (Salvassòria, Font-Vella, Canaleta, Belluga, Viuda, etc.) El poble va quedar incomunicat. Van suspendre les classes de l'escola els dies 24 i 25 d'octubre (Darrera sortida important de la Serp)
Les aigües que baixen pel Barranc d'Almaçà travessen el poble i conflueixen en el Barranc de la Frescó. El barranquet o rambla que rep les aigües des de quan entra en els camps de la Tova fins arribar a la part nord del poble rep el nom de la Serp. Quan eix la Serp inunda el Carrer de Darrere del Mur, Santa Anna, Places de Baix i de Dalt fins arribar al Pedrís Valent. Així ha passat molts anys com la darrera vegada més important l'any 2000.
La darrera vegada en sortir la Serp va ser entre els dies 28 i 29 d'abril de 2007, després d'una precipitació d'uns 180 mm. encara que no en tanta força com va succeir set anys abans.
Modernament s'han fet obres per a que la Serp no surtiga en tanta força i evitar així les inundacions.
Avinguda de la serp al Carrer Santa Anna
Brancal contra la Serp
Al llarg de l'any s'organitzen a Catí diversos menjars col·lectius o de germanor:
- Nit de Cap d'Any (Centre Recreatiu)
- Diada del Soci (Centre Recreatiu)
- Diada de les ames de casa (Associació de Dones, primer diumenge d'agost)
- Sopar de germanor (Associació de Dones, festes majors)
- 8 de setembre (Ajuntament i Futbol, poliesportiu i en el Balneari de l'Avellà)
- Festes de la Diada (Associació Cultural, cap de setmana d'Octubre)
- Primer dilluns de Pasqua (Ajuntament, poliesportiu i en el Balneari de l'Avellà)
- Sant Cristòfol (Clavaris, 17 d'agost)
PAELLES DE GERMANOR 2008
LA CUINA TRADICIONAL CATINENCA 2009
SOPAR DE GERMANOR 2009
Llibre de mustaçaf de Catí
Cada any se nombrava el càrreg de mustaçaf. Este era el funcionari que tenia la missió de vetllar per la justícia en les compravendes, de vigilar peses i medidas, amb competència per a jutjar les qüestions que en esta matèria pugueren sorgir, regint-se pel anomenat llibre de mustaçaf. També tenia competència en qüestions urbanístiques, como regulació i vigilància de les obres, higiene urbana, conflictes socials i laborals, etc. Este alt funcionari público, tenía un lloc en la llotja de la Casa de la Vila, i una xicoteta cambra tancada, la sala del contrast, on es custodiaven els patrons de les peses, medides i marques oficials per a verificar les operacions mercantils i edilícies.
Així la Llotja no tant sols era l'espai on es reunien els comerciants per a realitzar els seus tractes i reunions amb la funció de dipòsit i custòdia de mercaderies en el tràfec mercantil, l'espai assembleari de tots els veïns, el lloc d'encontre en actes festius, celebracions culturals i espai polivalent de la comunitat de Catí sinó que també era on el tribunal del mustaçaf exercia les seues funcions de vigilància i justícia.
Segons Mossèn Joan Puig el càrrec de mustaçaf va ser posteriorment substituït per un regidor de l'ajuntament anomenat síndic amb la mateixa funció de conservar les peses, romana i medides que es necessitaven per a la compra i venda dels objectes de la comunitat, cobrant per la qual cosa una retribució en espècie. Així consta l'any 1873 i el 1901. Assenyala que estva molt ben ordenat aquest servei. Així disposava d'una romana, lliura, quarteró, mesura i d'una barcella
.
Quan uns joves mataven una rabosa era costum anar pels masos "a captar la rabosa". Realitzaven este acapte ja que llavors les raboses eren un dels principals enemics dels masovers. Destruïen la caça menor. S'emportaven les aus soltes. Entraven en els corrals fent una destrossa degollant cabres, ovelles, cabres, gallines i pollastres.
Per a matar-les paraven ceps i les esperaven amb escopetes. El Consell donava un premi d'un sou per cada rabosa morta. Com que al morir la rabosa el masover se'n beneficiava els que havien matat la rabosa realitzaven l'acapte pel fet d'haver lliurat al masover d'aquest perillós animal. Els masovers solien donar als caçadors pa, ous, cansalada, etc..
Actualment el número de raboses ha disminuït però es manté gràcies als desperdicis de les granges d'aviram i de conills.
BAIXADA DE LA MARE DE DÉU DE L'AVELLÀ AL POBLE
https://www.catimenu.com/baixada.htm
Según M. Joan Puig era costumbre de los catinenses bajar a la Virgen de l'Avellà del balneario al pueblo para pedir su intercesión contra la peste o contra la sequía. Así consta que la primera vez que se bajó la Virgen en Catí fue el 7 de mayo de 1730 por la sequía. Lo mismo se hizo en 1740 y 1746. En el año 1747 se bajó la imagen de la Virgen desde la ermita al pueblo para pedir la gracia de la lluvia. También el día 15 de mayo de 1765, en tiempos de Mossén Celma, se bajó la imagen de Nª Sª para hacerle rogativas por la falta del agua, volviendo a repetirlo el día 13 de octubre del mismo año. Se repitió por el mismo motivo en 1773 y en 1803.
La Mare de Déu visitó las casas de los catinenses en 1962
Fue muy señalada la bajada de la Virgen del 7 de junio de 1808 para guardarla de la profanación de los soldados franceses (Guerra de la Independencia) y proteger al pueblo. Terminada la Guerra 1814 se bajó de nuevo la imagen el día 7 de septiembre. El patrón Sant Martí fue a esperar en procesión a la Virgen y se celebraron solemnes fiestas en honor de la Virgen que les había protegido de los franceses tras lo cual se volvió al balneario el día 11 de septiembre de 1814. En estas fiestas se bajó también a San Vicente Ferrer de su ermita.
En mayo de 1855 la bajada de la Virgen fue por la peste. Volvió a bajarse el 19 de julio del mismo año debido a la cólera, con la intercesión también de San Roque. El 30 de marzo de 1873 se bajó la Virgen debido a las Guerras Carlistas. Para celebrar la finalización de la Guerra en el año 1876 se volvió a bajar.
En 1939, tras la Guerra Civil, se bendijo la nueva imagen de la Virgen debido a que la anterior había sido derruida. Se celebraron solemnes fiestas en Catí. Se bendijo la nueva imagen el día 7 de septiembre de 1939 subiendo en solemne procesión a la ermita al día siguiente.
No consta de ninguna bajada de la Virgen hasta el año 1962, siendo cura Mossèn Salvador Vives. La última vez en que se bajó la Virgen de l'Avellà al pueblo fue la del año 2000, con motivo del jubileo y del cambio de milenio.
Siembra a voleo
La siembra consiste en extender o depositar la semilla (normalmente de cereal) en la tierra preparada para recibirla con el fin de que germine y se desarrolle una nueva planta.
Para Todos los Santos comenzaban las tareas previas (romper, mantornar) a la
siembra del trigo.
Para enero o febrero
y mayo se limpiaba el campo.
A últimos de junio y julio se segaba y se batía (ver siega o batida).
Modalidades de siembra:
A enjambre (a pulso)
Al surco (a chorro): sembrar yendo ante el agricultor que hace el surco o un
hoyuelo mientras que una segunda persona (generalmente la mujer) va echando
la semilla dentro del surco o del hoyuelo hechos previamente.
Puede utilizarse una cuerdecilla para hacer la siembra más o menos
rectilínea y uniforme.
Vocabulario siembra:
Arar: Hacer surcos en la tierra con el arado o labrado
Romper: Arar por primera vez con la reja
Mantornar: Dar la segunda labrada en la tierra antes de sembrar
Abonar: Poner en la tierra estiércol y otros materiales para hacerla más
productiva
Escardar: Limpiar las tierras de las malas hierbas que se crían (cast.
Escardar)
La siega era el acto de segar (cortar los cereales o hierbas como la alfalfa) empleando herramientas como la hoz, la guadaña o la hoz o más recientemente con segadoras mecanizadas (DCVB). En Catí se solía segar a partir de la fiesta de San Juan o de San Pedro y San Pablo (según el calor del año llegaba más o menos avanzada o atrasada).
Antigua Máquina de segar (Rotonda de Sant Josep)
La batida era el acto de batir los cereales con instrumentos manuales, con los animales o con instrumentos especiales con el fin de separar el grano de la paja (DCVB)
Después de segar los cereales, trigo o cebada, las gavillas eran transportadas en mulos, burros o carros a alguna de las eras que previamente habían acordado con el dueño para proceder a la batida.
Primeramente las dejaban amontonadas alrededor de la era formando haces. Cuando, por riguroso turno les tocaba efectuar la batida, esto es, batir, al amanecer los hombres esparcían las gavillas para la era y comenzaba la operación. Para ello, utilizaban caballos, mulos, mulas o burros que, haciéndolos trotar por encima de la paja dando vueltas alrededor de la era, conseguían separar el grano de la paja. Estos animales iban ligados uno al lado de otro formando lo que se conocía como "cuello".
Se hacía la primera "pasó". La "pasó", era cada tanda de trotar los cuadrúpedos encima la era, es decir, todo el tiempo que los animales rodean la era sin girar la erada. A continuación con las horcas se giraba el trigo y se iniciaba la siguiente "pasó". Y así, hasta conseguir la separación total del grano de la paja.
Solía pasarse el trillo o el rodillo para, después, comenzó ya a discernir, esto es, separar la paja del grano con las horcas y palas. A continuación, con ayuda de la trianza, se procedía a la total separación del grano. A continuación, con una pala se procedía a hacer el "montón". Normalmente, en ese momento llegaba el dueño de la era para cobrar el arrendamiento del lugar. Se solía cobrar una medida de trigo por cada caballería utilizada.
Y, como operación final, se proporciona el grano en una criba o ARE y se introducía en talegas que eran transportadas en el granero, para, a continuación llevar la paja en unas fuertes redes conocidas como "sábanas" a las "palizas" .
Al finalizar la batida solían refrescarse con un preparado conocido como "una graciosa", que consistía en mezclar en un vaso con un poco de agua unos polvillo de un sobre azul con otros de un sobre blanco. Esto provocaba una ebullición con una sensación refrescante. O también, con el famoso "sitral".
Generalmente, en cada casa había un solo animal, por lo que se ayudaban entre si los familiares o los vecinos logrando juntar tres o más animales. Como el conducir estos animales por encima del trigo era mareante, los hombres se solían relevar. Los animales giraban trotando alegremente alrededor de la era estimulados por las canciones típicas de la batida que cantaba el que los guiaba. Aún tenemos retenida en la memoria alguna estrofa y algún personaje que la cantaba en nuestra infancia.
Era costumbre que al comenzar la batida, por la mañana, la mujer de la casa obsequiará a los hombres de la era con una copita de aguardiente o cazalla y un poco de chocolate e higos secos. Se solía buscar para la ocasión, el "aguardiente de higos". Como no había frigoríficos, llevaban el agua con un cántaro (pitxerrull) de test y la resguardaban los rayos del sol introduciéndolo entre las haces de alguna hacina próxima
.
Batida y obtención de la paja, Mas d'En Bono (La Vall de Cirers)
Una garba estava composta de quatre o cinc gavelles; cada gavella comprenia quatre o cinc falcats. El volum del falcat depenia de la mestria i de la constitució física del segador.
L'era, és un lloc redó, d'uns 20 metres de diàmetre, generalment de lloses, o de quadrons, (l'antic taulellet), de forma quadrada i fet de terra cuita. Encara que en els masos existien algunes, les menys, de terra xafada.
Les màquines de batre a poc a poc van eliminar la funció de les eres que, o be seran abandonades o be reaprofitades per al cultiu. En l'actualitat, a Catí quasi totes les eres han desaparegut, la majoria soterrades davall dels edificis; i només als masos podem apreciar algunes eres, ejemples d'este antic procés agrari.
En el seu temps van arribar a haver-hi, només en el poble, sense comptar les dels masos, dènou eres. En l'actualitat queden l'era de Paquito “Ximet”, al camí de Santa Anna; i la de Victor de “Socarró” i la de Colau de Brígida (després de Francisco “Pia”) al camí del Bosch. La resta han desaparegut. I són: la de Dualdo al Davall Davall; la de “Xope”, la de la Faròla que estava als horts de Romeret, i les dos de Nabet, al Pla de Xulo. La de Paquito “Ximet”, la de Borrós, i la de Generossa, al camí de Santa Anna. La de Rabadero i la d'Antonia (després de “Borjo”), al Planàs. La de Práxedes (després de Villarroya), la dels Vicaris (Pepe “Vicari”), i la de Matíes, a la Font Vella. I les quatre ultimes, al mateix camí, per aixó és deia el camí de les Eres. I són, la de José del mas Groc, la de Paco “Fustero” (després de Ros), la de la Riva, (després de Joaquim de “Pia”), i la de Romaldo la “Guixa”. Este camí també és conegut com el de la bassa de les Ortigues i com el de Tírig. (Text de Paco Segarra en Revista Tossal sobre la batuda)
Veure el tema de Paco Segarra amb vocabularia inclòs en https://www.catimenu.com/labatuda.pdf
S’utilitzaven principalment per a poder moldre el cereal (blat) per a fer la farina, material necessari per a obtindre el pa. També hi havia molins arrossers, d’oli, guix, sal, etc. Des de molt antic, l’home es va dedicar a la sembra de cereals per a la seua nutrició i va haver d’enginyar-se-les per a convertir el gra en farina. Antigament els grans eren molts al passar entre dos pedres o moles superposades. Més endavat es va aplicar la força dels animals (molins de sang) per a moure les pedres i posteriorment els elements, aigua, vent o vapor (molins de foc). Modernament van aparèixer els molins moguts amb electricitat.
A l’Edat Mitjana els molins eren un monopoli dels senyor feudals o de les congregacions religioses o podien moldre també els plebeus pagant en espècie un percentatge de la mòlta o més recentment en metàl·lic. El molí es llogava a un home entès en el tema ja que els propietaris no tenien temps ni ganes de portar-lo personalment. Els molins d’aigua s’implantaven en barrancs aprofitant el desnivell i l’energia mecànica de l’aigua que procedia de llocs més alts. Tenim un exemple en Ares en el barranc dels Molins. Aquest molins depenien del régimen de pluges i el seu funcionament podia ser esporàdic.
Tot molí fariner es componia de dos altures. En la planta alta hi havia una espècie de sitja on es col·locava el gra. Este baixava a través d’una tremuja a un compartiment on hi havia dos moles de pedra superposades; la de davall era fixa i la de dalt mobible, havent-hi una xicoteta distància entre les dos per on transcorria el gra i gràcies al fregament de les dos moles entre si amb el gra al mig eixia convertit en farina per un orifici practicat expressament, caient a un dipòsit d’on era recollit. En la planta baixa hi havia una canal anomenada canaleta per on arribava l’aigua que tenia una enorme inclinació, quasi vertical, que provocava que l’aigua caiguera amb força sobre una roda amb compartiments fent-la girar. Esta roda anomenada rodet o roda horitzontal estava unida a les moles del pis superior per un eix anomenat arbre. Al girar les moles rompien el gra obtenint la farina.
1. Grua o cabra (per treure les moles)
2. Tremuja (embut per on cau el blat), al sostre n'hi havia una altra i estaven
connectades amb el canó (tub)
3. Filosa
4. Riscle (receptacle de les moles)
5. Engegador del molí
6. Mola de dalt (mobible)
7. Mola de baix (fixa)
8. Farinal (canal per on baixava la farina de les moles)
9. Farinera (caixa on queia la farina)
10. Arbre (eix que mou les moles)
11. Rodet (roda que gira amb la força de l'aigua)
12. Canaleta (lloc per on baixa l'aigua a pressió)
13. Agulla (peça que suporta tot l'arbre)
14. Dau/dinaret (peça sobre la que roda l'agulla)
15. Carcavà (cova on hi ha el rodet)
16. Canalot (canal per on baixa el gra des de la tremuja a les moles)
Fotos sobre els Molins Catinencs
A Catí, amb un clima sec, sempre havien d’anar a moldre a altres llocs on hi havia molins amb més precipitacions, com per exemple, Vallibona o Ares. Però això no va impedir de que es construïren al nostre poble molins que aprofitaven els moments de pluges al llarg de l’any (primavera i tardor principalment).
 |
 |
|
Molí de Galià |
Molí de Galià |
El molí més emblemàtic i conegut fou el Molí Galià. Té una antiguitat impressionant datant del segle XIV, concretament de l’any 1392. El Consell el va comprar en 1639 i el llogava a particulars rebent de dos a set cafissos de blat segons els temps. Aquest molí fou venut a un particular en 1709. Es troba en un estat de conservació lamentable. De l’edifici tant sols resten les parets. Hi havia un arc gòtic. Encara es pot apreciar el cup redó i la sèquia elevada que arribava de la Font Vella. A causa de la major existència d’aigua que en el Molí Nou la bassa és més xicoteta lo que indica que l’aigua procedent del barranc de la Font Vella era suficient per a no tindre que emmagatzemar grans quantitats d’aigua com si que feia falta en l’altre molí.
Durant el segle XIV (1370) van construir el Molí del Vent (que encara conserva les seues enderrocades parets) i que va ser una ruïna. Tampoc va funcionar molt el molí de sang mogut per energia animal que en 1530 es va construir a la Casa de la Vila que permetia moldre en temps de molta sequera i que en 1578 encara estava molent. En 1778 el Consell va vendre un pati al Pla Sant Roc on es va construir un altre moli.
Molí Nou (Camí de Tírig per la Morellana)
En el barranc del Gatellà, mes avall del pou, i a prop del Mas de Monfort, hi ha un molí d’aigua conegut com el Molí Nou que data de 1870. del que tant sols queda una paret. Es pot observar encara alguna de les seues finestres, les arcades de les toves i la bassa. Aquesta es troba en bon estat de conservació fins a tal punt que s’habilitava per a torejar jònecs. Es conserva algun tram de la sèquia que portava l’aigua del Barranc del Gatellà fis al Molí. El molí es va abandonar per falta d’aigua ja que va coincidir amb un cicle de poques pluges.
L’any 1881 es va edificar un molí de vapor produït por la combustió de llenya de carrasca al voltant de la Font- Vella que va resoldre el problema fins que durant el primer terç del segle XX es van construir dos molins d’energia elèctrica.
L’any 1928 Ramon Beltrán va instal·lar un molí elèctric en un local a contigu a la Bassa de Sant Vicent davant del Peiró d’En Brusca.
En 1929 Rafael Segarra va instal·lar un altre en la part oposada a la Raval de l’Hospital. Aquest darrer molí regentat per la mateixa família Segarra s’ha convertit en una de les fàbriques de pinsos més importants de la Comunitat Valencia (Piensos Vigoran).
L'article dels molins s'ha confeccionat amb les anotacions de Mossèn Joan Puig (anys 1530, 1571, 1650, 1778, 1881, 1929, 1930), l'article de Paco Segarra, "Els Molins d'aigua" de la Revista Tossal, num. 5. i el llibre "Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló" de Benjamin Barberà Miralles.
Segons Mossèn Joan Puig el cultiu de la vinya tenia gran importància en el terme de Catí. Ho demostren els llibres anomenats Cappatrones i els documents referents al vi atorgats per rei En Jaume II i la seua muller en segones núpcies, la reina Na Leonor.
En un document del rei En Jaume II datat en Tortosa el 13 de febrer de 1315 es disposa que el el poble de Catí des de la festa de Tot-Sants fins a la Pasqua de Resurrecció no s'introduesca o venga vi foraster si no és de Morella o del seu terme general. Esta concessió s'atorga a petició dels veïns de Catí que diuen tindre vi abundant propi i per a utilitat dels mateixos i creixement de la població.
Vinya de la Vall de Cirer (al fons el Tossal de la Nevera)
Les vinyes en el terme de Catí eren tant nombroses que la majoria dels veïns en els Cappatrones o llibres de registre dels vins declaraven posseir dos o tres vinyes cadascun. Amb aquesta providència reial s'evitava la competència del vi de Sant Mateu, Xert, La Jana, Tírig i Albocàsser i el perjuici conseqüent a les vinyes de Catí. El dia 25 de febrer del mateix any es confirma l'ordenança reial anterior si bé es disposa que es podrà entrar vi foraster per a malalts, parteres i altres necessitats.
L'any 1317, el 16 d'octubre, el Consell promulgà un estatut assenyalant el temps apropiat per a la verema prohibint als veïns veremar si no era passada la festa de Sant Lluc (18 d'octubre), a no ser per a conservar-los. La multa a pagar era de 10 sous. Tanmateix es prohibia entrar els ramats en les vinyes fins acabada la verema, ni prendre raïms o frutes. Amb esta disposició es procurava obtindre bon vi d'un raïm que estigues suficientment madur i evitar el perjuici de persones i animals en els camps i collites.
Pareguda ordre a l'anterior de Jaume II és la que va escriure la reina Na Leonor en una carta contestant una súplica que li van dirigir els catinencs en demanda de que prohibira l'entrada de vi al poble al·legant que en Catí ja hi havien vinyes en abundància. Per la qual cosa, el comunicat deia que es concedia i establia perpètuament que en el lloc de Catí no s'importara ni es venguera vi de fora de Catí o de Morella. Si algú incomplira esta disposició perdria el vi i pagaria 60 sous. Una tercera part per a l'acusador i les altres dos per a l'estat. Ordena que es pregonara esta ordre en tot el terme de Morella i en Catí i els pobles limítrofes per a que no es poguera al·legar ignorància. L'esmentada ordre va ser promulgada en València el primer de desembre de 1331.
L'any 1461 el Consell estableix el carreg de "Vinyígol" i el de "vedaler". El primer vigilava les vinyes per a que ni persones ni animales causaren perjuici. El vedaler vigilava tot el terme, montes i boscs comunals
Queda doncs demostrada la importància que tenien per a Catí les vinyes.
Setembre és el mes de la verema i de l'elaboració del vi, una activitat que es du a terme arreu de la Mediterrània i als llocs de clima semblant. També s´acaben de collir les ametlles i se segueixen collint figues. S'arrepleguen les olives, i els codonys, les magranes. A les terres de secà convé llaurar i preparar el guaret; abans es treien els fems i es deixaven a caramulls pel sementer per després escampar-los. També es començarà la sembra de civada, ordi i faves primerenques. Ja ha començat un nou cicle agrari.
La verema es realitzava a Catí principalment les dos darreres setmanes del mes de setembre o primeres d'octubre. Quan els raïms estaven madurs s'anava al camp. En esta tasca s'ajudaven tots els membres de la família.
Es recollien els bagots o penjolls de raïm en banastos que transportats arribaven al trull que darrerament estava a casa Leonet "El Fuster". Allí es premsava el raïm fins que es convertia en suc o most. El most s'emmagatzemava en tonells fins que fermentava obtenit-se el vi amb els graus d'alcohol desitjats.
També el raïm podia consumir-se directament com a fruta o s'assecava al sol per a transformar-se en panses.
També podia obtenir-se arrop o mostillo.
L' arrop es feia amb vi nou, negre o most, encara qui hi ha qui diu que el feien amb gatimells de raïms, secs o pansits, espigolats després de la verema. L’afegit era sucre, verdures i fruites, encara que anava una mica al gust i a la casa. A nosaltres ens han dit que hi posaven carabassa, albergínia, tomàquet, pera, poma i préssec. Tot plegat es posava dins d’una olla, i es feia bullir fins a minvar a la meitat, quedant espès, de color fosc i gust molt dolç.
 |
Ingredients: - Brescam de la mel - Crostes de taronja, meló o carabassa |
Preparació: Es bull el suc del brescam de la mel i la carabassa. També ha de bullir a foc molt lent fins que es quede reduït a la meitat. (Es poden afegir crostes de taronja o de meló o de carabassa groga)
EL Mostillo
es feia amb vi, abans de ser transcolat, i farina, i bullit fins a espessir-se convertint-se en una mena de confitura. Aquestes dues delícies, perdudes en el costumari gastronòmic local, prenien com a base de la seva elaboració el vi.
 |
Ingredients: - 2 kg de farina - Mig kg de llima ratllada - 4 l de most
|
Preparació:
Desfer el most amb la farina fins que es quede sense grums. A continuació es cola per un "xino". Se li posa llima i canyella i es posa a coure a foc molt lent (Es poden afegir crostes de taronja o de meló o de carabassa groga, encara que es més propi de l'arrop ). El most ha de bullir fins a que les bambolles que es produeixen canvien de so, quedant reduït a un poc més de la meitat. Llavors es deixa refredar durant un dia. Tindrem una espècie de confitura per a untar-la damunt d'una llesca de pa i tindre un berenar deliciós.
També pot fer-se mostillo amb brescam de la mel i suc de figues o altres fruites.
Un altre producte típic de la gastronomia catinenca és el pa, vi en sucre (senzill de preparar, energètic i gustós).
A partir de l'entrada d'Espanya en la Comunitat Europea es va subvencionar l'arrancada de ceps al poble de Catí. La majoria van acceptar la subvenció i les vinyes de Catí, excepte cassos puntuals van desaparèixer i van passar a la història substituïdes per plantacions d'ametlers, oliveres, pinar, terra de blat o simplement deixant el bancal erm, cosa usual darrerament en el terme de Catí per la nula rentabilitat de les explotacions excepte per a finalitats ramaderes (pasturatge).
VOCABULARI SOBRE LA VEREMA DEL DCVB
Verema: Collita dels raïms
Cep: Planta que produeix els raïms
Trull: premsa de vi. Espai on es xafa i es pica el raïm; recipient sobre el qual es trepitja el raïm i on el most es transforma en vi; recipient de taules de fusta, destinat a pitjar-hi el raïm i fer-hi el vi. Lloc on es diposita el most i el raïm trepitjat perquè hi fermente
Trullola: a la premsa, és el clot a on va a caure el most o l'oli una vegada es premsat. Pica, dipòsit més menut que el trull, al costat del qual està situat i del qual rep el vi ja fermentat per a passar-lo a les bótes.
Sarment: Branca de cep o parra-
Barrusca: Rapa o part llenyosa del raïm que queda després de premsar-lo. El raïm després de llevar-li els grans.
Bagot: raims que broten al final del sarmen, que es queden al cep després de veremar i que son de menys qualitat que els de la brocada
Cofins: recipient d'espart, de forma rodona i molt planer, dins el qual es posa la brisa dels raïms o la pasta d'oliva per premsar-les
Most: Suc del raïm abans de fermentar
Brisa: residu sòlid que resta del raïm després de xafat o premsat, constituït per la rapa, la pellofa, la polpa i el pinyol, al qual s'ha llevat el most . Hom en deriva altres begudes, com ara el vi capgirat i, destil•lant-ho, l’aiguardent de brisa. Es pot destinar a altres usos, com ara menjar per al bestiar, adob i combustible.
Trescolar: Fer sortir el vi del cup i fer-lo passar a un altre recipient (bótes, trullola...). Acte de separar el vi de la brisa i posar-lo en botes.
Segons Mossèn Joan Puig el cultiu dels ametlers al nostre poble data de molt antic. En un document de l'arxiu municipal de 1370 ja podem veure consignada una partida que s'anomenava "dels ametllés" i la podem veure també al segle XV i XVI. Ja des de sempre s'han vist al terme de Catí ametlers grans i vells en quasi tots els camps particularment a partir de 1920. Grans ametlers però hem de dir que ametles no tantes.
Ametlers en Catí (Pista Prigonet Trencat a carretera de l'Avellà)
L'any 1928 es va produir una plantada important d'ametlers al terme. En 1948, assenyala M. Puig, hi havia una bona part del terme plantada d'este arbre que produeix un fruit molt nutritiu i remunerador els anys de collita.
També, a partir de la gelada de les oliveres dels anys 1946 i sobre tot la de 1956, els ametlers van substituir a la quasi totalitat de les oliveres del terme per la temor dels llauradors a que la gelada de les oliveres es repetira. També va contribuir l'elevada rendibilitat que el cultiu de l'ametler produïa en aquells moments. Les principals varietats cultivades van ser la marcona, comuna, italiana i la de la cresta.
Però el terme de Catí és un lloc amb moltes gelades. L'arbre de l'ametler resisteix molt bé els freds i s'adapta perfectament a la sequera però els fruïts, no. Així les rosades o freds tardans dels mesos de març i d'abril mataven la majoria de les vegades la flor de l'ametler que sol florir al mes de febrer i conseqüentment les ametles. De vegades també és el pedrisc el que perjudica la collita
D'altra banda la rendibilitat clarament a menys degut a les importacions massives d'ametles dels Estats Units (Califòrnia) i l'alt preu dels jornals va ocasionar que la majoria dels camps d'ametles s'anaren deixant ermar i estan ara mateix amb els ametles secs quant no substituïts per altres productes alternatius com les oliveres, pinars o carrasques truferes.
La recol·lecció dels ametlers al terme de Catí es feia a partir de la Mare de Déu de Setembre i quan arribava el temps de la cacera (Mare de Déu del Pilar, 12 d'octubre) no resultava rar de que la majoria dels plegadors hagueren ja acabat amb la seua feina.
Les ametles eren tirades amb vares que queïen damunt de toldos o borrasses i replegades i pelades manualment. Recentment es van introduir formes mes mecàniques de recol·lecció i de separació de la pell. Després d'esser esteses i assecades les ametles eren venudes a un majorista, trencadora d'ametles o a una cooperativa d'Albocàsser o de Tírig. Algunes poques eren reservades a casa per a la cuina local (carquinyols, ametlats, torrons, massapans, etc..).
També la llenya obtinguda de la poda dels ametlers era aprofitada com a combustible i la crosta i fulla de les ametles com a aliment per als ramats de cabres i ovelles principalment..
Principals treballs relacionats amb els ametlers:
Esporgar: Tallar als arbres les branques sobreres.
Batre: Copejar amb vares o vergues les rames d'un arbre fruiter (ametler, noguer, garrofer, avellaner) per fer-ne caure el fruït.
Empeltar: Inserir en una branca o soca d'un arbre una part d'un altre arbre (empelt) proveït d'una o més gemes per a establir entre els dos una unió permanent a l'efecte de produir una varietat o barreja de fruits en millors condicions i productivitat.
Plegar: Recollir les ametles.
Pelar: llevar la pell o escorça que cobreix l'ametla
Ensofatar, Pulveritzar: Tractar les enfermetats (pulgó, fongs...) dels ametlers amb productes químics (sulfats, nitrats, etc..)
Borrassa: Tela del tamany d'un llençol gran de tela o de plàstic que posada davall de les oliveres i d'altres arbres (ametlers) serveix per replegar la fruta batuda.
L'oli i l'olivera han estat un dels símbols sagrats de les antigues civilitzacions de la Mediterrània Tot indica que fou introduït este cultiu pels fenicis i grecs.
Des de sempre el terme de Catí ha segut més apropiat per al cultiu de les oliveres que dels ametlers. Es tracta d'un cultiu mil·lenari que s'adapta molt bé a l'escassa humitat. L'arbre i el fruit es gelen molt rarament i el rendiment sol ser bo per a un cultiu de secà.
Segons Mossèn Joan Puig al temps de ser poblat el terme de catí per Ramon de Bochona ya hi havien oliveres. Les primeres oliveres plantades foren en el pla, en el Gatellà, en el Mas d'Eixemeno i en el Mas de Nadella. L'any 1906 es van portar d'Albocàsser oliveres de la varietat Grossal (bocassines) donant bon rendiment. Fortes gelades els anys 1933, 1946 i 1956 van fer desistir de més plantacions d'oliveres en el terme.
Mossèn Joan Puig escriu que en 1930 es va instal·lar en Catí el primer molí d'oli. Fins llavors els cultivadors d'olives portaven els fruits a moldre als molins de Xert o d'Albocàsser. Ben prompte es va veure el poble de Catí en la necessitat de comptar amb un molí d'oli propi. Això és el que va pensar el veí de Catí Gabriel Miralles Barreda que el va instal·lar en el Pla de Sant Roc l'any abans esmentat.
Des de aquest any fins a l'any de la gelada de 1956 el molí d'oli va estar operatiu (amb algunes excepcions : Guerra Civil, gelades, estraperlo, etc,..).
La gran gelada de les oliveres i la reconversió dels cultius cap als ametlers i un posterior incendi van fer tancar el Molí d'Oli de forma definitiva encara que va funcionar uns anys com a premsa de vi.
Noves plantacions d'oliveres després de la gelada de 1956 (Barranc del Gatellà)
Posteriorment el fracàs de la introducció del cultiu d'ametlers degut a la baixa rendibilitat ha fet recuperar un poc el cultiu de les oliveres al terme. No havent molí en el terme de Catí els cultivadors molen als molins de pobles de la comarca, Xert, Albocàsser, La Jana o fins-i-tot a Culla (Molí de la Cova de la Palla).
Les feines habituals són:
- Les llaurades, que es fan amb els objectius d'incrementar la retenció d'aigua del sòl i de treure males herbes.
- L'adobat, que es fa mecànicament tot i que l'olivera necessita pocs nutrients comparat amb altres conreus.
- L'esporga, feta manualment amb l'objectiu d'aclarir la capçada per il·luminar i donar una forma a l'arbre de manera que posi més a l'abast les olives.
-
La recol·lecció es feia abans manual i ara mecanitzable amb vibradors individuals. Les olives per a oli es cullen cap a Santa Caterina, a finals de tardor i començament d'hivern. Algunes varietats són collides a mà quan encara són verdes i un cop adobades són consumides com a olives de taula. Tradicionalment, les destinades a l'obtenció d'oli es collien posant unes borrasses (malles o sacs cosits), folrant el terra per sota de la copa (i un parell de sacs al voltant de la soca, per evitar perdre les olives per aquesta zona) i es feien caure: amb les mans pentinant els branquillons amb fruit o amb una mena de "pintes" de ferro o a cops de vara (a les varietats que ho permeten per tenir una oliva que cau fàcilment en colpejar-la). Les olives caigudes damunt les borrasses es recullen, es porguen per netejar les impureses i s'estenen en canyissos per assecar-se. A continuació es porten al trull o molí per moldre-les i extreure'n oli. Antigament, també es replegaven les que ja havien caigut abans d'anar-les a collir, i que, per tant, estaven entre les pedres i els terrossos de terra, però avui en dia és una pràctica farragosa i antieconòmica. A més, l'oli que resulta de les collides a terra és de qualitat molt dolenta per un excés d'acidesa. També amb els nous moderns molins es mol l'oli el més aviat possible, si no el mateix dia de la seua recol·lecció, ja que es considera que un excessiu temps d'emmagatzematge o secat fa malbé la qualitat final del producte al fermentar i oxidar-se.
En l'actualitat es generalitzen les tècniques de mínim conreu, és a dir, que només es fan les llaurades indispensables i es treuen les males herbes amb herbicides. Amb aquesta tècnica s'obtenen produccions similars amb un menor cost econòmic.
Varietats d'oliveres: Farga, Morruda, Bocassina, Sevillenca, mançanilla, arbequina.
Vocabulari:
Mostra: Flor de l'olivera
Borrassa: Tela del tamany d'un llençol gran de tela o de plàstic en xarxa que posada davall de les oliveres i d'altres arbres (ametlers) serveix per replegar la fruta batuda.
Collir: Arrancar de l'olivera les olives manualment o amb una pinta de pues d'acer.
Porgar: Netejar les olives de les xicotetes branques, fulles i altres impureses
Quartera: Quatre mesures
Cofins: recipients d’ espart de forma rodona i molt planera, amb un forat al mig i una mica de paret o rebava, on dins es posava la pasta d’ oliva per a premsar-la
Sansa: Pasta de pinyols i molla d'oliva que queda després de la premsada.
Conserva d'olives (Olives Trencades)
L'esquilada és el procés de treure el velló de llana d'una ovella. La persona que treu la llana s'anomena esquilador. Normalment, les ovelles són esquilades una vegada a l'any. Això es fa sovint en un cobert, una instal·lació dissenyada especialment per processar de vegades centenars d'ovelles. L'esquila de les ovelles és una part essencial de la ramaderia ovina en molts països arreu del món.
L'esquilada de les ovelles tenia lloc en Catí al començament de l'estiu, cap a la festa de Sant Joan. S'esquilava tradicionalment amb tisores, més endavant s'utilitzava l'esquiladora manual i l'elèctrica.
L'OBTENCIÓ DEL FIL- FILAR LA LLANA:
La llana a Catí era molt utilitzada ja que era la matèria tèxtil més comuna. Quasi totes les famílies tenien algunes ovelles i la seua llana era utilitzada des de antic per a fer, entre d'altres, matalassos, coixins, calcetins, mitges, mitjons, jerseis, rebeques, mantes, capots, alforges, faldetes, vions, sinaues, bufandes, guants i fins i tot vestits complets.
A nivell mundial la llana, que actualment és una fibra molt usual, sola o barrejada amb d'altres, generalment sintètiques, era antigament l'element més important per a fer fils fins ben entrada l'època industrial.
 |
 |
|
|
Esquilada |
Maquineta- Tisores--Bos- Marcadors |
La llana obtinguda d'esquilar ovelles i moltons era bruta. S'havia de rentar i esbandir bé amb aigua corrent per eliminar impureses (greixos, cascàries, terra) fins a obtenir fibres fines i esponjoses.
Les ovelles s'esquilaven, i ho fan encara ara, abans de començament de l'estiu. S'obtenien uns dos kg. de llana per animal. Primer es posaven els vellons en sacs fins la seua neteja que tenia lloc normalment després de la sega.
Els instruments utilitzats per a l'esquilada eren inicialment les tisores. Més endavant la maquineta manual i més recentment la maquineta elèctrica que estalvia patiments als animals i permet aprofitar una longitud màxima de fibra.
La llana destinada a teixits precisava d'un procés de transformació amb la finalitat de poder ser usada en la seua elaboració. Aquest procés de transformació, denominat filatura, consistia en l'obtenció de fils suficientment llargs i resistents com per a poder ser usats en la teixeria.
 |
 |
|
|
Neteja |
Sària- Canyís- Vellons- Berga- Tines |
Els vellons de llana obtinguda de l'esquilada de les ovelles requerien d'una acurada neteja. Calia rentar-los amb aigua, procés en que s'utilitzaven els canastrons, i berguejar-los, una vegada la llana seca, al damunt d'un canyís per tal d'obtindre fibres fines, esponjoses. Si la llana es necessitava per a elaborar matalassos i coixins no requeria més tractament però la llana utilitzada per a l'elaboració de teixits requeria, una vegada neta, d'un nou procés: el cardat.
Cardador- Peinetes
La llana, que s'havia de cardar, era pentinada, antigament amb les flors punxoses dels cardots i posteriorment amb estris de ferro, cardadors o peinetes. Així s'obtenien les fibres estirades disposades paral·lelament. Després es procedia a filar.
Amplieu el tema en https://www.catimenu.com/pelaires.htm
El poble de Catí ha estat des dels seus orígens dintre de la diòcesi de Tortosa. Primer aquesta incloïa pobles de les províncies de Tarragona i de Castelló arribant fins Almenara. El Seminari de Tortosa es va construir fonamentalment amb aportacions dels pobles de la comarca de la Plana de Castelló. Després quan en el segle XX es creà la diòcesi de Castelló/Sogorb s'establí en el terme de Catí la línia divisòria entre les dos diòcesis però Catí sempre fou inclòs dintre de la de Tortosa per tant la parròquia sempre va dependre d'aquesta històrica ciutat catalana.
 |
 |
|
Comarques diòcesi Tortosa |
Pobles diòcesi Tortosa |
Segons Mossèn Joan Puig la primera visita del bisbe de Tortosa a la Parròquia de Catí data del dia 1 d'octubre de 1314 sent bisbe Francesc de Paulhac (Francisco Paholaco, assenyala Mossèn Puig), natural de Morella. Era pàrroc de Catí D. Ramon Oller, Justícia. D. Ramon Ros i Jurats Pedro Sanjuán i Juan Montalt.
El bisbe va preguntar referent al compliment del Rector de les seues obligacions sent informat de que aquest complia amb l'administració dels sagraments, de que l'església disposava dels llibres i ornaments necessaris i d'uns bons servidors. Que es donava hospitalitat, que els clergues vestien hàbit i que no havien heretges i es complia amb les obligacions de la pregària.
Quant als seglars si bé hi havia un concubinari que va prometre corregir-se ,en general es complia amb el precepte d'assistir a missa, de pagar el delme, de no treballar els dies festius i de pagar els legats eclesiàstics concloent que hi havia bones costums i es complien els preceptes.
La segona visita consta de l'any 1318 en que va visitar la parròquia el bisbe de Tortosa Berenguer Prats, artífex de la construcció del Palau Episcopal. La raó va ser per mediar en un conflicte establert entre el pàrroc Rvdo. Ramon Oller i els catinencs. Es sospitava per part del poble que el pàrroc havia fet vindre pel seu compte a la villa al Procurador Fiscal per fer algunes investigacions. El bisbe va manar el Rvdo. Oller que en endavant no causara cap perjudici al poble ni als particulars, sota la pena de 200 sous. El pàrroc assentí acabant la disputa en concòrdia i acte de conciliació.
La tercera visita del bisbe documentada per M. Puig a Catí data de 1424. Assenyala Mossèn Puig que la visita del Sr. Bisbe a la parròquia era sempre rebuda amb alegria, veneració i gratitud. En conseqüència, no podien faltar obsequis amb que rendir-le honors i sufragar les despeses seues i de la seua comitiva.
M. Puig assenyala les despeses de la visita del bisbe de l'any 1424. " Donats al senyor Bisbe qui vench al lloch de Catí per confirmació e visitació sis parelles de pollastres, X sIII sous III diners. Li foren donats I cafís de ciuada, costa XVIII sous". I encara es consignen altres despeses relacionades amb la mateixa visita pastoral. "Item dona lo dit Jural al fadrí qui fon trames als Masos de la font de Catí per informar los masovers que portasen les criatures a confirmar, I sou".
L'any 1549 el bisbe auxliar de Tarragona (Nicopoli), Ilm. Francesc Roures, va beneir la primera església i campana de l'ermita de la Mare de Déu de l'Avellà
L'any 1591 el bisbe Gaspar Punter i Barreda va beneir en Catí la imatge de Sant Acaci, patró dels fadrins des de l'any 1786
Una altra visita pastoral comentada per Mossèn J. Puig fou la del any 1614, sent bisbe de Tortosa D. Alfonso Màrquez de Prado. Van haver confirmacions de xiquets. Cada xiquet ja tenia un padrí particular tal com després s'ha generalitzat. Un home era padrí del xiquets confirmats i una dona de la xiques. Si bé l'edat aconsellable per a rebre la confirmació era dels set anys, circumstàncies de l'extens i irregular terreny de la diòcesi obligaven a confirmar en edats inferior als xiquets tanmateix amb alguns dies de vida.
Mosèn Joan Puig assenyala les rendes del bisbe Ilm. Giovanni Battista Veschi l'any 1650 en el terme de Morella (i per tant en Catí). Aquests emoluments s'utilitzaven per sufragar les despeses pròpies de la mitra i les de les parròquies de la diòcesi i per a almoines als necessitats. Del terme de Morella el bisbe va cobrar el 22 de gener de 1456 la quantitat de 187 lliures. Pel delme va percebre l'any 1462 1567 sous i 6 diners i el 17 de març de 1650 va cobrar 8 cafissos, 8 barcelles i 2 celemins de blat.
També fa constar M. Puig la visita pastoral a la nostra parròquia del 14 de juny de 1881 pel bisbe D. Francisco Aznar que va administrar el sacrament de la Confirmació a xiquets del poble entre els que figurava el mateix Mossèn Joan Puig. També consta la visita del bisbe Félix Bilbao de l'any 1946
La darrera visita pastoral que fa constar Mossèn Joan Puig és la del Bisbe Manuel Moll. Va començar el dia 6 d'abril de 1948 en Catí, continuant després parròquies del Maestrat i dels Ports de Morella. En Catí va entrar solemnement a les sis de la vesprada del 6 d'abril. Els carrers i places estaven enguardonades amb arcs, arbres i símbols religiosos. El bisbe va entrar enmig de forts vítors, aplaudiments i aclamacions d'una innumerable multitud de fidels. El bisbe va fer les visites de costums i una plàtica de preparació. Al dia següent va celebrar la Santa Missa repartint la comunió a 495 fidels i a les onze va administrar la Confirmació a 391 xiquets que havien complit els sis anys. Assenyala Mossèn Puig que el bisbe va quedar molt content de la demostració d'afecte i de veneració del poble de Catí i del caràcter alegre i paternal del seu pàrroc.
Vàries van ser les visites dels bisbes o vicaris després de l'anterior però creiem que amb les anteriors ja queda prou aclarida la importància i significat d'aquesta religiosa tradició.
Assenyalem els bisbes de la diòcesi de Tortosa des de la postguerra (1939):
- Félix Bilbao y Ugarriza 1926-1943
- Manuel Moll i Salord 1943-1968
- Ricard-Maria Carles i Gordó 1969-1990
- Lluís Martínez i Sistach 1991-1997
- Xavier Salinas i Vinyals 1991-... continua actualment
Darrera visita del bisbe a Catí (02-08-08), exposició d'orfebreria
Confirmació:
Bisbe: D. Xavier Salinas i Vinyals
Pàrroc: Mossèn Joaquín Obón Molinos
Data: 30 d'abril de 2005
L'encarregat d'impartir el sagrament de la Confirmació és el Sr. Bisbe o la persona en que este delegue directament. Antigament com els mitjans de comunicació i carreteres no eren els actuals, les visites del Sr. Bisbe tenien lloc molt espaides en el temps. Així és que l'any que venia al poble confirmava als xiquets o xiquetes de vàries edats. Així s'ajuntava un grup ben nombrós de confirmandos a partir dels que ja havien rebut la primera Comunió fins els que quedaven encara per confirmar. Del nombre de confirmandos ens podem fer una idea de la xifra que correspon a l'any 1868 en que van ser confirmats 208 xiquets i 211 xiquetes (quasi la meitat del poble). Una persona amb autoritat, l'alcalde, alcaldessa o jutge feia de padrí. Així en 1614 consta que cada xiquet tenia el seu padrí particular però després s'establí que un home fos el padrí de tots els xiquets i una dona la padrina de les xiquetes.
Modernament el Sr. Bisbe, Xavier Salinas, sol vindre a confirmar cada dos o tres anys i així els grups ja no són tant nombrosos. Per això i per què l'índex de natalitat s'ha reduït considerablement. Els grups acostumen a ser d'uns vint confirmandos o menys. El padrí dels xics sol ser el pare i la padrina, la mare. La festa religiosa conclou amb un àpat en un restaurant local.
El baptisme és un dels set sagraments. A través de l'aigua beneïda es banya el cos i es purifica l'ànima del pecat original i d'altres pecats adquirits. El bateig és l'acte i festa familiar en el que s'administra el baptisme.
A Catí tradicionalment s'acostumava a batejar als xiquets el més prompte possible. Fins no fa molt de temps el capellà, quan predicava a la trona, passava llista a tots els xiquets nascuts als poble i als batejats advertint als pares si per alguna circumstància es retrasara sense motiu l'administració del sagrament del baptisme. Els padrins eren escollits entre els parents de més de 14 anys (preferentment que havien pres el sagrament de la Confirmació). Eren qui presentaven al nadó al capellà (actualment són els pares) fent una confessió de fe i comprometent-se a educar al xiquet cristianament. Durant la cerimònia la padrina portava un ciri, símbol de la llum. El nom que es posava al xiquet tenia que ser relacionat amb algun motiu religiós (Jesús, Verge, sants..). En cas contrari se li afegia normalment el de Maria o d'una santa si era una xiqueta o el de un sant si era un xiquet. Actualment no hi ha cap condicionament d'aquest tipus i el nom d'un xiquet pot ser de qualsevol motiu.
Al final de l'acte religiós els padrins quan la comitiva tornava de l'església a la casa de l'infant tiraven tota mena de confits, caramels i dolços i fins-i-tot diners. A continuació tenia lloc un dinar i una festa entre els familiars més pròxims que actualment és similar a la que es fa amb motiu de la primera comunió.
El nom del xiquet, pares i padrins es registra en el llibre de baptismes de la parròquia. Aquest és relativament recent ja que l'antic fou cremat en 1936.
Cal destacar que el llibre de registre de baptisme i el de nascuts al poble de l'ajuntament de Catí no tenen perquè coincidir ja que hi ha xiquets no batejats i batejats al poble que no estan censats a Catí. Similar succeix amb els llibres de registre de matrimonis i defuncions de la parròquia i els de l'ajuntament.
Des de ben antic el Baptisteri de l'església parroquial està situat en la primitiva Capella de l'Ángel de la Guarda construïda per la família Mestre en 1601 i amb retaule des de 1610. La pila bautismal és del catinenc Salvador Blasco (1868) i la reixa del també catinenc Miguel Eixarch (1877). L'aigua del baptisteri es beneeix en la missa del dissabte sant en la que Crist resucita. Hi ha modernes aportacions del catinenc Juan Carlos Safont.
Els casaments o matrimonis en Catí, abans de 1936, tenien lloc davant d'una creu de cristall. La darrera vegada que es troba localitzada aquesta creu va ser abans de la Guerra Civil en un casament a l'ermita de l'Avellà.
Creu gòtica de cristall, que presidí durant segles els casaments en Catí. Es va fabricar l'any 1386 ja que es consignen en aquest any les despeses de port des de Sant Mateu i s'adobà l'any 1389. Va desaparèixer l'any 1936. L'estiu d'aquest any encara estava a l'ermita de L'Avellà.
Era costum que abans del casament tingueren lloc tres preceptives amonestacions o anuncis públics dels encara fadrins a l'església de la futura boba. Passats tres dies de la tercera amonestació i si ningú havia fet constar cap impediment aquesta podia realitzar-se.
Normalment el casament tenia lloc en una missa a l'església parroquial del poble. Modernament aquest es realitza també a l'ermita de la Mare de Déu de l'Avellà o a la de Santa Anna.
Com en totes parts els nuvis s'intercanvien els anells i les promeses de fidelitat abans de passar a ser marit i muller respectivament. Acabada la cerimònia religiosa, en sortir de l'església, és costum que els amics i familiars dels nuvis els tiren arròs abans de felicitar-los per la unió. Modernament la núvia sol anar de blanc en símbol de puresa, peró antigament era el negre el color preferit. El dia acostumava a ser el dissabte encara que antigament podia ser quasevol festa, tanmateix el darrer dia de l'any.
La celebració de la festa civil, a continuació de la missa, ha anat progressivament de menys a més. Antigament es celebrava a casa dels pares o en alguna casa d'un familiar on els nuvis i els parents més íntims menjaven, cantaven, tocaven la guitarra i compartien el seu goig i alegria. No faltaven les pastes i dolços per acompanyar els plats forts tradicionals (paella, corder, pollastre, conill). Modernament algunes celebracions de bodes tenen lloc a restaurants del poble o de la comarca. El nombre de comensals ha augmentat considerablement fins a dos-cents o més. Als plats tradicionals s'ha afegit el marics i als cants dels convidats l'orquestra.
Els nuvi solien entregar un puro de tabac als homes i un detall a les dones. Durant els dies següents a la boda, és costum actua de que la parella viatge de "lluna de mel".
No sabem el lloc exacte on estava ubicat el cementiri antic del poble. Com era costum no resultaria rar que estiguera ubicat junt a l'església parroquial i la Casa Abadia. Sí que sabem, segons M.Puig, que el 20 d'abril de 1348 es va concertar construir-lo en el lloc en que més endavant es situaria el Calvari o Via-Crucis, a l'est del poble. En este lloc va estar el cementeri fins l'any 1911. El dia 19 d'abril de 1349 es va dictar un estatut prohibint tirar deixalles i escombreries. El primer de març de 1352 es van presentar comptes i més endavant el 8 d'octubre de 1358 es va vendre un ferreginal per eixamplar-lo i es signava carta de pagament.
L'any 1727, en temps de Mossèn Celma, es van plantar al cementiri moreres per aconseguir la seda i subvencions per a l'església, cosa que desaprova Mossèn Joan Puig ja que assenyala que faltava al respecte al lloc sant i als allí soterrats.
Cementiri amb la Creu d'Avinyó
L'any 1911 es fa el cementeri nou. Assenyala M. Puig que feia anys que es veia la necessitat de construir un cementeri nou ja que el que tenia el poble estava massa proper a la població a les cases del carrer Davall- Davall (avui Carrer Sol). Ja es va intentar construir-lo el 27 de febrer de 1894 i per a sufragar-lo es va proposar fer una subhasta del bosc de Vallivana. El mateix es va intentar el 15 de maig de 1898. No donant resultat positiu es va projectar de nou en 1906 sent ecònom Mossèn Vicent Melià i també va fracasar l'intent. Finalment l'ajuntament va obrar pel seu compte i el 13 de gener de 1910 es va oferir l'oferiment del catinenc Pablo Gasulla de construir-lo per 5.000 pessetes. Era alcalde Joaquín Ortí. Constava el primitiu cementiri de quatre quadres o departaments i es va col·locar al centre la Creu dels Avinyons de 1374, recentment restaurada, única creu de pedra que es va salvar de l'any 1936. El cementiri fou emplaçat en la finca del metge D. Joaquín Blasco a un quilòmetre del poble molt prop de l'ermita de Santa Anna.
Segons assenyala Mossèn Puig sobre els costums dels soterraments, en 1417 està vigent l'oferta del pa i de la candela. En 1421 observem obsequiar als pobres amb un borrego, celebrar convit en 1430, un àpat per als presbíters i cantors en 1478. En 1557 celebraven una de les misses cantades en l'altar de les Ànimes. En 1591 missa a l'Altar Major amb una novena de pa i candela. En 1602 es celebraven tres misses cantades. En 1633 s'oferia diners i una novena de misses. En 1674 es resaven tres responsos i es cantaven les Lletanies de Difunts
Lletanies dels difunts: Assenyala M. Puig que en Catí estava des de ben antic el costum de cantar en els soterraments les Lletanies de Difunts. Ho podem constatar per primera vegada el 8 de novembre de 1691. Malgrat que l'autoritat eclesiàstica ho va prohibir en 1727 no es van deixar de cantar en Catí que va continuar el costum fins mitjans del segle XX. Quan arribava el cler revestit amb ornaments sagrats a la casa del difunt la cantava amb tota solemnitat emocionant profundament a tots els presents.
Més recentment després de la mort d'un difunt aquest era vetllat durant tota la nit. Després del funeral es donava el "pésame" personalment a la porta de l'església als familiars (hi havia separació per sexes). A continuació s'acompanyava als familiars al cementeri. Els dies següents al soterrament es resava l'anomenat ROSARI DE DIFUNTS costum que actualment ha desaparegut. Anaven pel poble els devots, cantors, parents i amics del difunt cantant el Rosari. Es celebraven cinc misses de funeral per cada difunt (quatre de requiem i l'anomenada Missa de la Rosa). (Veure Missa de la Rosa)
Cotxe fúnebre per als soterraments. Assenyala Mossèn Joan Puig que abans de l'any 1925 era costum portar els féretres a muscles o amb les mans de quatre homes al conduir-los al cementeri. Aquest any es va determinar de construir un cotxe fúnebre per a fer aquest servei que es va sufragar amb els fons de l'ermita de l'Avellà amb el permís adient i del recaptat en una comèdia que es va fer al poble amb esta finalitat. Fou una millora molt ben rebuda pels catinencs. Al mateix cementeri es va construir una caseta o xicotet edifici per a guardar l'esmentat cotxe fúnebre.
ALTARS I CAPELLES EN L'ESGLÉSIA PARROQUIAL
Estudiant els altars i capelles de l'església parroquial podem tindre una idea de quines han segut les devocions dels catinences al llarg de la nostra història.
L'Església Parroquial gòtica, construïda de carreu i maçoneria en diferents moments dels segles XIII al XVI, està dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu. L'estil romànic de la porta secundària d'entrada a l'església sembla demostrar que la seua construcció deuria d'iniciar-se els primers anys de la reconquesta del poble i de concessió de la Carta Pobla (1239-1300).
Concebuda com un temple de reconquesta amb una única nau (32 m x 10,5 m), amb el temps se li anaren afegint capelles laterals entre els contraforts, que mai no trencaren la unitat arquitectònica, a més d'una sèrie d'altars d'acord amb les necessitats advocacionals i les fundacions de benifets. Al llarg de la història canviaren vàries vegades la disposició dels sants.
Segons Mossèn Joan Puig l'any 1459 hi havia els següents altars:
Part de l'evangeli (que dóna al Carrer Major). De dintre a fóra: Sant Blai (1354), Sants Joans (1377), Passió (1451), Sant Antoni (1388)
Part de l'epístola: Sant Martí (1389), Sant Miquel i Sant Pere Apóstol (1377), Sant Llorenç i Sant Pere Martirs (1448).
Eren 8 capelles i 8 altars. En la relació de capelles de l'any 1510 apareix la Capella de les Ànimes (1503) (al costat de la capella de Sant Pere Màrtir o dels Spigols).
Planta baixa 1.- Sagristia vella (1405) i trassagrari. Sagristia nova (1678) 2.- Accés a la sagristia 3.- Retaule (1401) (1671) 4.- Capella Sant Blai (1354) 5.- Trona |
6.- Capella Sants Joan Baptista i Joan Evangelista (1447). Família Sentjoan. 7.- 2ª Capella de la Passió (1451) (Pedro Crespo i Antonio Arbó) i Retaule (1494). Confraria Minerva (1589). San Francisco Javier (1757) 8.- Capella del Roser (1549). Confraria (1576). Família Sans i Montserrat. 9.- Trona 10.- Altar de Sant Antoni (1388) 11.- Porta romànica (S.XIII) |
 |
12.- Altar Santes Apolònia i Llúcia. 13.- Sant Antoni de Pàdua. Sant Josep. Sant Lluis Gonzaga (1879) 14.- Traster de làmpades i estris per al monument del Dijous Sant. 15.- Retaule de l'Àngel Custodi i sepultura dels Mestre. Capella (1601). Pica batismal 16 Accés al cor (1628) i casa abadia (1376) 17.- Capella de Sant Martí (1389) (Jaume Sans) Retaule (1396). Confraria (1388) 18.- Capella del Santíssim Nom de Jesús (de la Comunió) (1447). Confraria (1584). Jesús (1640). Marededéu de l'Avellà 19.- Capella de Sant Miquel i Sant Pere Apòstol (1377) (Bartomeu Durán). Família Montserrat. 20.- Capella de Sant Pere Màrtir i Sant Llorenç. Retaule de Jacomart (1460). Família Espígol. Construïda en primitiva 1ª Capella de Passió (1448) (Pedro Crespo) 21.- Trona per predicar. 22.- Capella de les Ànimes (1503) (Joan Bellmunt). Mare de Déu del Carme 23.- Porta principal. 24.- Nínxol i retaule Puríssima. Família Verdú. (1598). Planta alta (Cor) 25.- Cor vell (1405) Berenguer Roca- Jaume Sans. Cor Nou (1628) 26.- Orgue (1741) 27.- Accés a la casa abadia (1628) Campanar (1615) Pedro del Sol |
Annex d'il·lustracions del Llibre "Discripción de Catí" G.Verdú- Vicent Pitarch. Ed. Alambor |
(Plànol d'Arturo Zaragozà) Segles XV i XVI |
Anaren afegint més altars i capelles fins que l'any 1757 hi havien ja 19 altars (segons Mossèn Joan Puig)
 |
L'any 1757 (en temps de Mossèn Celma) hi han en
l'església parroquial 19 altars, citats per ordre. L'Altar Major (19) - Part de l'Evangeli (de dins a fora): Sant Martí (1), Sants Joans (2), Sant Francesc Xavier (o de Passió) (3), Roser (4), Sant Antoni Abat (5), Sant Antoni de Pàdua (6). - Baptisteri (sota el cor): Sant Josep (després capelleta de Sant Lluís Gonçaga) (7),i Àngel de la Guarda (8). - Part de l'Epístola (de fora a dins) : Puríssima (o de Mossèn Verdú) (9), Ànimes (10), Sant Pere Màrtir (11) , Sant Pere Apòstol i Sant Miquel (12), Nom de Jesús (13), Sant Blai (14). - Capella de la Comunió: Crist (15), Nª Sª dels Dolors (16), Sant Silvestre (17) i Sant Tadeu (18) |
Plànol de l'església de l'Assumpció de Catí |
Semblen un número excessiu d'altars per a una església de no massa grans dimensions. Segons Mossèn Juan Puig ni havia de sobra, ja que treien presència i solemnitat a l'Altar Major i al mateix temple disminuïen la capacitat de l'església per estar còmodament els fidels. L'any 1818 es prohibeix celebrar missa en els altars de davall del cor ja que estan oposats a l'altar major.
L'any 1936 l'església es saquejada, tancada al culte, cremats els altars, retaules, imatges i objectes de culte (monument del dijous sant (1661), sagrari (1723), orgue (1741), llibres i manuscrits de l'arxiu parroquial i municipal). L'església es convertida en una tenda de comestibles i en un saló de ball.
L'any 1937 van ser tallades les quatre capelles laterals de la part de l'evangeli, que donáven al carrer Major i que estretien la carretera quedant la capacitat de l'església bastant reduïda.
A partir de 1938 s'inicia un període de reconstrucció i renovació. Es compra un nou sagrari. Es col·loca un Crist a la capella de les Ànimes (o de la Mare de Déu del Carme) i la imatge de l'Assumpció de la Verge als cels, titular de la parròquia en la part frontal de l'altar major, acompanyada de Sant Martí (patró) i de Sant Roc. Es neteja i restaura l'església eliminant les darreres pintures i fent aparèixer la primitiva pedra . Davall de la Mare de Déu de l'Assumpció i rodejant l'altar major es col·loquen els seients de fusta que abans estaven al cor i que representen a Jesús i els seus apòstols.
|
La majoria dels altars i sants existents anteriorment desapareixen després de la guerra. Es mantenen l'Altar Major (19), així com les devocions a Sant Martí(2), Sant Josep (3), la Puríssisima (4), Sant Isidre Llaurador (5), Sant Cristòfol (6), Mare de Déu de L'Avellà (13) , Sant Antoni i Sant Roc (a l'antiga capella del Jesús) (13). A la capella dels Espígols (11), ara pas obert a la capella de la Comunió o del Santíssim, en un lateral es venera la imatge de Sant Pere de Castellfort (18). Enfront està el confessionari i dintre de la capella de la Comunió en una de les capelles laterals (17) es guarden les imatges de la Passió (El Crist i Els Dolors), en l'altra (16) estan Santa Àgueda (patrona de les dones) i Sant Cecília (patrona de la música) i en el seu altar, dedicat al Cor de Jesus es guarda permanentment la Sagrada Eucaristia (15). El retaule de Jacomart (de Sant Llorenç i Sant Pere Martirs) està ara a l'antiga capella de Sant Miquel i Sant Pere Apòstol o capella dels Montserrat (12). La imatge de Sant Vicent Ferrer ha segut traslladada a l'antiga capella de Sant Isidre Llaurador (5), desplaçant a la de Sant Isidre a l'antiga capella dels Verdú (9) |
Més informació en http://www.catimenu.com/esglesia.htm
Els masos de Catí, com els dels pobles de la comarca dels Ports i del Maestrat tenen el seu origen en les cartes de repoblació atorgades pel senyor feudal, en este cas per En Balasc d'Alagó a En Ramon de Bocona i quaranta pobladors més. Una part d'estos pobladors serien els del poble i altra part correspondria als masovers.
Els masos de Catí estaven distribuïts en dos zones, la de la Font de Catí i la de la Vall de Cirers.
Cal retre un homenatge a este sector que tradicionalment ha segut menyspreat i que representaven tot una manera de viure.
Ampliar informació en: http://www.catimenu.com/masos.htm
ELABORACIÓ ARTESANAL DEL FORMATGE D'OVELLA
El formatge d'ovella o de cabra és un formatge típic del Maestrat. Es fa amb llet d'ovella o de cabra i és un formatge dur, baixet, consistent i atapeït. Per fora és de color blanc, amb una pell molt fina i llisa, d'aparença cerosa, sense cap esquerda. En la part superior porten gravats els dibuixos que els pastors feien al fons de les flaiteres. En l'actualitat els que es fan a la formatgera porten un lletrer al·lusiu a la procedència del formatge de Catí
En altres temps el formatge es feia per a menjar-se'l a casa, no per a vendre o per a bescanviar: era un producte de subsistència que aportava proteïnes d'origen animal a l'alimentació de la gent del poble.
Els mesos d'elaboració més intensa són des de començament de maig fins a finals de juliol que es quan crien les ovelles i cabres.
El formatge es fa a partir de la llet cruga (sense bullir) de l'ovella o cabra. Això és molt important per al procés de maduració del formatge i per a la seva textura i el seu gust perquè la llet cruga conté tots els ferments i la flora microbiana que intervenen en aquests processos, i serien destruïts per la calentor en cas de bullir-la.
Per fer el formatge es calenta la llet a la temperatura que surt de la mamella de l'ovella: entre 36 i 37°. Per fer-ho es posa l'olla al costat del foc a terra, mai a foc directe perquè la llet es cremaria. També es pot posar al bany Maria. Per saber la temperatura de la llet es va posant la ma dins de l'olla i quan es nota tèbia, a una temperatura lleugerament superior a la de la mà, s'hi posa el quall. El quall (coll) es prepara amb herba colera (flor del card) que s'ha deixat estovar en aigua des del dia d'abans. Es cola i el líquid producte d'aquesta maceració és el que es tira a la llet. El temps que tarda la llet en collar-se va des d'una hora fins a dues i mitja o tres, tot depenent de la temperatura i de la qualitat de la llet (cabra o ovella). Per saber si ja es prou collada es fa una esquerda amb el dit i si aquesta queda seca i amb les vores ben definides ja és a punt. El soligot (xerigot) ha de ser de color clar i molt líquid.
Varietat de formatges de Catí
A partir d'ara les operacions que es fan tenen com a objectiu la separació entre el soligot i la matèria sòlida que s'ha de convertir en formatge..
Primer cal trencar la collada i fer-la miques amb les mans. Després es deixa reposar durant uns quinze minuts i la part sòlida se'n va cap al fons mentre el soligot sura en la part superior.
Es decanta el soligot i amb la part sòlida es va fent una bola. A partir d'aquest bola comença l'operació del premsatge en les fraiteres. Les fraiteres eren motlles de fusta de distintes formes i tamanys que portaven en l'interior gravats diferents dibuixos geomètrics o lletres que després apareixien gravats en el formatge.
Durant aquesta operació de premsat cal que la massa no es gele i per això cal tenir les mans calentes i fer-ho a la vora del foc. Una vegada introduïda la bola dins de la fraitera, que ha de ser de la mida proporcionada a aquesta, es comença pròpiament el premsatge per al qual es necessita força física, habilitat i paciència. La fraitera amb la bola a dins es col·loca dins d'un plat i es va prement fort amb les dues mans la quallada per tal d'expulsar-ne el líquid que encara hi queda. Cal anar girant la fraitera i el formatge per tal de fer una pressió homogènia. Aquests procés pot durar des de tres quart fins a una hora i mitja. Una vegada el formatge ja té la seva forma i ha perdut tot el soliigot és el moment de posar-li la sal. La sal es posa per fora fregant la pell amb delicadesa perquè no penetre massa ràpidament. Després del salament es deixa el formatge dins de la formatgera un parell de dies més.
COM FER EL PA- EL FORN DE LLENYA DEL MAS
El pa era un aliment important, fer-lo una necessitat
 |
 |
|
Forns de pa (Mas de Puig) |
Mas d'Eixameno de Baix |
Dels molts complements que poden acompanyar a una masia el forn de pa era un indret especial. En cada mas hi havia un per a coure el pa. En un forn se solia coure el pa de varies famílies. Les masies més grans i més allunyades dels pobles solien tenir forn de pa, algunes vegades es tractava de forns comunals. L’origen dels forns de pa pot ser musulmà .
El masover sembrava el blat i quan
el recollia, el portava a vendre o el molia al molí de gra, fins i tot
alguns tenien algun rudimentari sistema per moldre el gra i fer-ne farina,
per fer-se el pa posteriorment.
El forn es construïa amb pedres i terra que l'anava cobrint. Es construïa una mica elevat. Eren rodons, tots amb una mitja volta de pedra deixant una boca d'entrada al davant. També tenien una llosa preparada per tapar aquesta boca del davant. El terra era fet de lloses de pedra ben planes amb terra per davall. També es calentava encenen "sarments", rama i llenya dins del forn en el mateix recinte on posteriorment es coïa el pa. El fum sortia pel davant. Una vegada calent s'havia de netejar. Així s'apartava la cendra al costat i es ficava la pasta de pa, tapant amb la llosa preparada la part del davant.
RECEPTA DEL PA BLANC
Necessiteu preparar el llevat amb prou antelacíó (a partir d'una fermentació prèvia). També podeu fer servir llevat de compra. Per fer la massa de pa necessiteu:
-
500 gr. de farina blanca
-
250 gr. d'aigua (la meitat d'aigua que de farina)
-
10 gr. de sal
-
60 gr. de llevat, segons com estigui d'actiu i espès.
En un llivrell suficientment gran, poseu-hi la farina. Afegiu-hi la sal, el llevat i barregeu una mica amb aigua tèbia. Afegiu-hi i continueu barrejant fins que noteu que es pot començar a pastar.
Heu de treballar aquesta massa fins que quede ben fina, que no queden grumos i que no siga ni massa eixuta ni massa enganxosa. Si trobeu que us falta aigua, aneu-ne afegint, però a poc a poc, una cullerada cada vegada. Si, al revés, veieu que la massa és massa tova afegiu farina, també a poc a poc. Una vegada teniu una massa homogènia és el moment d'amassar amb ganes.
Una volta ben treballada (entre 5 i 10 minuts), deixeu reposar aquesta massa en un llibrell net i tapada amb un drap humit en un lloc un poc calent. Ha de crèixer el doble aproximadament; el temps que tarde dependrà del vigor del llevat i de la temperatura ambient. Si el llevat no és prou actiu o el lloc és massa fred pot tardar hores.
Torneu a treballar la massa sobre una taula: en aquest punt ja no heu de necessitar afegir aigua ni farina i tampoc no necessitareu enfarinar-vos les mans, tampoc. Deixeu sempre la massa lleugerament humida perquè d'aquesta manera no es resseca tant i puja millor.
De seguida veureu que la massa és més fàcil de treballar. Amasseu només una mica per treure l'aire que s'ha creat dins la massa i, ja podeu començar a tallar-la i a donar-li forma segons el que penseu fer-ne: panets o pans.
Poseu els pans sobre una llanda espolsada amb farina
Deixeu-los reposar fins que hagin crescut, idealment el doble del seu tamany original.
Ja els podeu enfornar. Just abans, per això, feu uns talls oblicus als pans (ho podeu fer amb un ganivet de serra).
Estaran a punt quan veieu que estan torradets per davall. Segons el tamany i el tipus de forn variarà el temps necessari de cuita. En tot cas podeu calcular una mitja hora si no són panets molt petits, però aquest temps només és orientatiu.
La feina del treballador del camp del poble, estava condicionada per les estacions i pels cicles del conreu en general que determinaven profundament tota la seua activitat amb dos moments fonamentals, la sega i la collita.
L'agricultura era la principal activitat sent el de llaurador l'ofici més comú. El treball al camp era dur, pesat i esgotador. Al principi sense ajuda de maquinària. La jornada, sobre tot a l'estiu, era molt llarga. Moltes vegades tot el treball valia de ben poc (pedregades, sequera, inclemències del temps..). El conreu bàsic era el dels cereals que marcaven principalment el ritme de treball de les tasques del camp però procurava obtenir també altres aliments que necessitava per a sobreviure i per això mirava de conrear tot el que el clima li permetia. Tenia un tros de bosc, unes oliveres, uns ametlers, pataques de secà o algun producte de regadiu si disposava d'un poc d'aigua (bé d'un pou, d'una bassa o d'una cisterna).
L'horari era discontinu, hi havia moments de gran intensitat i altres més rellaxats segons el que la natura li indicava. Hi havia moments com en la sega, batuda o verema en que tots els familiars havien de treballar en la mateixa tasca. Totes les ajudes eren poques. En altres moments hi havia una clara divisió de la feina, a l'home se li reservava el treball del camp o el bosc i a la dona tot el que corresponia a la llar, la cura de l'aviram i el tindre cura dels xiquets i avis, entre d'altres.
Durant tot l'any es repetien cíclicament les mateixes activitats:
- Tardor: Era el temps de llaurar i de sembrar. Així preparava les terres que havia de sembrar. Primer adobava amb fems el bancal i amb l'ajuda d'un forcat llaurava la terra ajudat d'un matxo. D'aquesta manera aconseguia remoure superficialment el terreny que en contacte amb l'atmosfera recuperara les substàncies nitrogenades i podia penetrar millor les aigües de la pluja. La sembra es feia a partir del mes d'octubre o novembre. Si el clima era sec la sembra es retrasava. Un sembrador/a amb un cabàs d'espart a la mà anava escampant el gra d'una manera més o menys homogènia o "a orri". Darrere el seguia el llaurador amb el matxo per tapar la llavor. Després amb una planxa de fusta o de ferro s'entaulillava la terra (aplanava) perquè no s'escapés la humitat del sol. El llaurador amb el matxo podia accedir a tots els bancals i podia arribar més fàcilment a les voreres i els racons, cosa que després amb els moderns tractors no podia fer degut a la mala condició dels camins d'accés.
També durant la tardor era el temps de la verema. Durava des de meitat mes de setembre a finals d'octubre. Altres tasques eren el recolliment de fruita (ametlers, pomes, serves, nous, figues..), panís, pataques tardanes, llegums (fesols i cigrons). També era el temps de pelar les panolles, desfer fesols i cigrons. Era també l'època de la caça (conills, perdius,...). Al mes de desembre era també el moment de plegar les olives i dur-les a moldre.
- Hivern:
A partir del mes de desembre començava una època de baixa activitat de la terra que es prollongava durant tot l'hivern. Pero el teballador del camp no estava parat. Durant el temps de més fred emplenaven el temps en arreglar les parets, cremar rastrolls i fenassos, esporgar els arbres, recollir llenya, desfer el panís, moldre el blat, trasbalsar el vi, adobar els bancals amb fems, netejar els corrals, ferrar els matxos, tornar les solsides... El camp durant l'hivern descansava,... no així els treballadors del camp. A partir del dia de Sant Martí (11 de novembre) era també l'època de la matança del bacó. D'altra banda, el treball de collida de les oliveres podia prollongar-se durant tot l'hivern (depenent de la quantitat i del clima).
- Primavera:
Havia que preparar els camps per a la posterior sembra de pataques primerenques, tomates, fesols... També era l'època de birbar els camps de cereals. Durant el mes de Juny ja començaven els preparatoris per a la sega, la tasca més important de totes perquè d'ella s'obtenia l'aliment bàsic , el blat amb el que s'elaborava la farina per a obtindre el pa, aliment importantíssim en la seua dieta.
- Estiu: Era quan el camp donava més de treball. S'havia de regar, birbar, lligar tomateres i enciams, replegar fesols, collir pataques. Per sobre tot era l'època de la sega i de la batuda.
A més estava el treball que comportaven els ramats per als pastors. Hi havia que traure els ramats tots els dies, matí i vesprada, dies laborables i festius, a pasturar, munyir les cabres i ovelles una o dos vegades al dia i per la nit fer el formatge. S'havia de tindre compte del matxo i de la resta d'animals. Com hem dit abans el treball no acabava mai.
Més endavant, a partir dels anys seixanta, s'introduiran les muletes mecàniques, els tractors, les trilladores, les maquinetes de pelar panolles, de pelar ametles i la llum amb generador abans de que en temps relativament recents arriben la llum elèctrica, la ràdio, la televisió, l'aigua corrent o el telèfon.
De tots els treball destaquem com a més important la producció del blat. Començava el mes de novembre amb la sembra i acabava al més d'agost amb la sega i la batuda. La sega era el treball més dur. Començava al clarejar el dia i durant totes les hores de claror (unes 16 hores). Tots tenien pressa per segar per evitar una possible pedregada que fes malbé tota la colita. La sega començava per l'ordi, cereal que granava més prompte i el seguien el blat i els altres cereals. L'instrument principal per a la sega era la falç o la dalla. Les espigues eren lligades en garbes. Després de la sega començava la batuda. Consistia en fer passar els animals, principalment matxos, burros, cavalls, per sobre de les espigues per obrir-les amb el pes fent caure el gra. Ampliar el tema en http://www.catimenu.com/labatuda.pdf
Un altre treball important era el de la vinya. Hi havia moltes vinyes a Catí però la major part van ser arrencades durant els anys setanta i vuitanta seguint les instruccions del ministeri d'agricultura. El temps de la verema no era tant llarg com el de la sega. No obstant també requeria de moltes feines prèvies: llaurar, podar, ensulfatar, etc.. En el moment de la verema participava tota la família. Era una autèntica festa. Tallar el raïm, omplir els canastrons, abocar-lo als banastos, transportar-lo al cup, trepitjar-lo amb els peus, deixar-lo fermentar, posar-lo als tonells i botes, trasbalsar-lo eren les principals tasques del procés de producció del vi. Alguns masos tenien cup propi. Els que no en disposaven anaven a un altre mas o al cup del poble de Leonet, situat al Pla de Sant Roc/Camí del Bosc. Veure http://www.catimenu.com/costums2.htm#verema
Un altre treball important era el de fer el formatge, brull. També el d'extraure la mel als vasos, arrop. Amb la creació de la formatgera del poble es va prohibir la comercialització sense control de la llet i del formatge. Així es va crear esta empresa que en l'actualitat ha passejat el formatge de Catí exitosament per tots els països del món.
El treball de les dones era poc valorat. Les tasques assignades a les dones de casa eren principalment la de fer el menjar, rentar la roba, netejar la casa, carregar l'aigua amb el matxo del pou o font més propera, escurar plats, portar el menjar i l'aigua als treballadors, especialment en el temps de la sega (agostera).
Les dones pastaven i coïen el pa al forn on també en ocasions especial feien pastissos, rollets, prims, etc.. També a la primavera/estiu emblanquinaven les parets de les cases i verguejaven i recosien els matalassos. També feien jerseis, mitjons. També munyien i feien el formatge. Després de la recol·lecció preparaven conserves al bany de Maria, en salmorra, confitures, pots de tomata. També col·laboraven en les feines de la sega i de la verema i de la matança del bacó. Tots estos treballs sense oblidar la cura dels xiquets menuts i dels familiars majors.
DOLÇAINERS (EL TABALET I LA DOLÇAINA)
La banda de música es va crear al nostre poble l'any 1891. Antigament en els pobles com Catí hi havia el costum de tocar els dolçainers. S'encarregava el Consell de llogar-los o els majorals dels diferents sants participant també en algunes festes, com les de Santa Àgueda els mateixos joves del poble. Acostumaven a tocar en Nadal, les dos Pasqües, les festes d'agost, Sant Martí i Santa Anna. La primera referència de Mossèn Joan Puig als dolçainers és de 1352 en que un dolçainer anomenat Bernat Ciurana, de Morella, va ser contractat per tocar els instuments i per rasurar i sangrar als veïns que ho necesitaren.
Dolçaina i tabalet en darrer festival de l'Asociació Cultural "Tossal de la Nevera" (2011)
Una altra referència és de l'any 1481 en que els joves van llogar un dolçainer per a la festa de Santa Àgueda en la que era costum tocar la campana de Santa Àgueda. En 1605 el dolçainer llogar era Andrés Jovaní que era a més pelaire. L'any 1639 Gabriel Puig, catinenc. Un dolçainer amb la dolçaina i un tabalater eren prou per alegrar i divertir al poble en les seues festes principals.
El costum de l'oferta, segons Mossèn Joan Puig, data de 1725. L'any 1891 sabem que es continuava amb aquest mateix costum. S'establïa per a aconseguir almoines que s'invertien en la celebració de misses en sufragi de les ànimes del purgatori.
Solien presentar els devots de les ànimes cistelles d'ous, cigrons, fabes, tomates, ametles, nous i conills, pollastres, corders, coloms, carabasses, mel. bescuïts, etc... L'agutzil els subhastava i els entregava al millor postor invertint-se el recabtat en la celebració de misses per als difunts. L'oferta es realtzava en la plaça de l'església, al costat de la porta, i amb l'assistència de les autoritats i una concurrència de públic molt nombrosa.
Sempre hi ha habut en la villa personal dedicat a la indústria de la fàbrica de la cera per a les funcions del culte que solien també exercir de torroners. En 1856, segons Mossèn Puig, treballava de torroner Joaquín Tosca que confecionava peladilles, confits, dolços, torrons i massapans. La qualitat del seus productes era celebrada en tota la comarca. Més endavant els torroners són els de la família dels Puig i Blasco. Aquesta darrera continua la tasca de torroners des de fa tres generacions. Tenen fàbrica al poble en el Camí del Camp de Futbol de Santa Anna i estan presents en els principals esdeveniments i festes de la comarca i de la província.
Paradeta de torroners el dia 8 de setembre a l'Avellà
(Apareixerà sombrejat en groc qualsevol informació extreta directament del Vocabulari de Catí- Festes i Costums de Joan Puig i Oficis, càrrecs i estats Onada Edicions. com i de l'Associació Cultural "Tossal de la Nevera" ), de Pere Enric Barreda i Àngela Buj. o qualsevol fotografia
POTS ACCEDIR DIRECTAMENT POLSANT SOBRE LA IMATGE DE CADA COSTUM
Darrera actualització: 8 DE SETEMBRE DE 2019