 |
DITES CATINENQUES
Si tens alguna aportació que fer sobre cançons, refranys o dites catinenques envíales a la següent adreça e-mail:
|
|
DITES D'ANTONIO CAPSIR (Pulsa ací)
A Catí tots són peraires.
A Traiguera, canterers.
A la Serratella (Salsadella) lladres
I a Albocàsser malfainers.
------------
Puça matinera
Alça’t de matí.
Toca les campanes
A Sant Martí.
------------
Un auelo i una auela
Jugàven al catapum.
El dimoni de l’auelo
li fot una ceba al cul (li tire un cantal de lluny)
-------------
Les xiques de la Torreta
S’han comprat una romana
Pa pesar-se les mamelles
Quatre voltes per setmana.
-----------------
Les xiques de la Torreta
són pites i els val de poc ;
pa torrar una sardina,
l'arrastren per tot lo foc
---------------
A la finestra l’hai vista
Seca com un abadejo.
Ella me pegave ullaes
Perquè vol que la festejo.
-------------
Serra, la merra
Un olla de terra
Un olla d’aram
Patatim, patatam.
-----------
A la vora
del riu mare,
M’he deixat les espardenyes,
Mare no li ho digues al pare,
Que jo tornaré a per elles.
----------------
Les xiques de la Torreta
porten mocadó de duro
i algún dia portarán
les orelles del meu burro
-----------
El cuquello fa cu cu
al temps de les cireretes.
Tire el pinyolet
i toque les castanyetes
-------
Platerets, tets tets
que dónen minjar als cerdets. (Joc popular)
---------
Santa Maria, la rata corria per la sagristia
jo l'acaçava i ella fugia
-------------------
Ací em pica
ací em cou.
Ací em trenco
la closca de l'ou
---------
A la una, la pruna.
A les dos, lo gat i el gos
A les tres, panxa, cul i ses.
-----
Al Sol le llaman Romualdo,
a la Luna, Valentina.
Valentina va de noche
y Romualdo va de día.
------
Serru merru de Catí,
trau la xixa del topí,
si n'hi ha massa llevan'hi,
si n'hi ha poca posan'hi,
per a on se la minjarà?,
per aquí, per aquí, per aquí (Dita d'Herbers)
----------
DITES D'ANTONIO CAPSIR (les de color blau)
Arri burro, no t'aturos
que ací no venen centeno
que les xiques d'este poble
tenen lo cul molt moreno.
--------
Cantando li diu a Pana:
On anirem a caçar?
Anirem a la Rambleta
que està prop del Gatellà
----------
Mare de la meua mare
jo no li ho volia di
que pujant a les escales
m'acaçava un fadrí.
------
Una auela dels Ibarsos
i una auela dels Puxols
van tindre una gran assemblea
per afullà un niu de mussols.
-------
Un camí n'eren dos:
l'amo i el gos.
Corria l'amo i corria el gos
i corrien los dos.
--------
Morella i l'Hostal Nou
la Torreta i Vallivana.
Anroig i la Serafina.
L'Hosta Cremat i la Jana.
-------
Una auela més que vella
mes vella que San Hilario
tenia les ungles grogues
de rascar-se el polinario.
-------
En este lugar sagrado
donde acude tanta gente
hace fuerza el más cobarde
y se caga el más valiente
(dita escrita en qualsevol servei higiènic)
-------------
Trabalenguas: "Las cuarenta jotas"
Dijo un jeque de Jerez
con su jaca y traje majo:
Yo al más majo tiro un tajo
que soy jeque de Jerez.
Un gitano que a la vez
aflojaba un jaco cojo
sacando lleno de enojo
de afilar la tijereta dijo al jeque:
Por la jeta te la encajo si te cojo.
Nadie me moja la oreja,
dijo el jeque y arrempuja.
El gitano también puja.
El uno guija, el otro ceja.
En tamaño tan pareja
el jaco cojo se encaja
y tales coces baraja
al gitano del zancajo
que hizo entrar sin gran trabajo
al gitano y jeque en caja.
(NOTA: Aquest traballengüens "las 40 jotas" va formar part de una representació que van fer els alumnes de l'escola de Catí en l'església parroquial durant la Guerra Civil Espanyola)
----------------
Baixant carrer Fossar avall,
no m'en agrade mes que una,
que és Florentina de Nap,
que té careta de lluna.
-----------------
Carnestoltes quinze voltes
i Nadal de mes a mes;
tots los dies foren festa
i els domenges que plogués (i la Quaresma mai vingués)
LOCUCIONS
- A-
A balançons
-----------
Abondo
A cormull (cromull) (caramull) (cremull)
------------
A espentes i redolons (Aquí caic, allà m'alço)
---------------------
A estall/A destall
---------------
A fer la mà! (Ves)
-------
A Fulano se li va alçar la tafarra (es va alterar, excitar..)
A genollons
- Això és parlar per no callar.
Això és més llarg que un dia sense pa.
---------------
A la fam, rostoll
Alçar-se en la castanya torta.
- Alçar-se en lo peu esquerre.
-------
Alego...
Allargar més lo braç que la màniga.
A manta (en abundància)
-----------
Anar a amagatontes
--------------
Anar a escampar la boira.
Anar a esquilar pàpules.
Anar amb lo cap ben alt.
- Anar amb peus de plom
- Anar amb un pam de llengua fora.
- Anar fet un acciomo (ecce homo).
- Anar en la provessó per dins.
Anar per llana i eixir trasquilat.
Anar-se'n en el cap baix l'ala.
Anar-se'n en la coa entre les cames
---------
A Posta (deliberadament)
A presses i corregudes
-------
A una mala
B- C
Baquejar-se de riure
Barata (A canvi de)
----------
Bé de tot
-------
Besos y abrazos no salen muchachos,
peró toquen a vespres.
Bona nit cresol
-----------
Bona nit.
Totes les puces al teu llit.
I la més grossa al teu melic.
-------------
- Buscar una aulla en un paller.
------------------
Caure l’aigua a cantes
-----------
Caure-li la ansa a algú
--------------
Com lo
casament de Cervera: que ni en va faltar, ni en va sobrar.
Conillets a amagar
que la llebre va a caçar (passar)
---------------
Con un día de marzo y otro que me dejará mi hermano abril
de corderos te mataré más de mil.
-------
Correrà l'estamenya
Correr la seca i la meca
----------------
Coto! (quiet)
Cul de mal asiento
--------
Cul i bufa (ser mol amics)
-D-
De bades
-----
De quin pà en farem sopes?
-------------
De tant que et vull, et trac un ull.
De tant que et torno a voler
t’arranco l’altre tamé
-----------------
Donar abast (donar cobro)
-----------------
Dilluns,
faves a munts. Dimarts, faves a grapats. Dimecres, faves seques. Dijous, faves
en ous.
Divendres, faves tendres. Dissabte, faves en recapte. Diumenge, faves en fetge
(Diumenge, el rei se penje, els pardalets al riu que fan: piu, piu)
(Diumenge, el rei se penje, la sang a la porta i els budells al riu que fan: tiu, tiu)
----------------------
-E-
Eixir del foc i caure a les brases
--------
El cresol s'apague,
oli no nya.
No te dic que te n vages
per si tens vols anar.
---------------
Encesa (caçar a l') (caçar per la nit amb la llum de brases)
--------------
Entre el dia i la nit no hi ha paret
---------------
Entre mig de dos roques
cruixen les billotes (Endivinalla: els pets)
-------
Eres més curt que el mes de febrer.
Eres més vast que un forrellat de portera
Eres més viu que la fam
Es fa tard i vol ploure
Espavil que ve el carril
---------
Estar a la lluna de València
Estar de cul
Estar flac com unes estinalles
---------
Estar més vert que una ceba
-------
Estar roig com unes flames
Estàs a la figuera
Estàs al mig com el dijous
----------
Eixir escaldat
F-G-H-I-J-K-L
Fa un sol que torre pardals
------------
Fer cara de pomes agres.
---------------------
Fer carantonyes
--------------
Fer el compte de la vella
Fer figa ("les cames li van fer figa")
--------
Fer figuereta
-------------
Fer el mec
Fer lo tau
Fer més mal que una truja en un favar.
-----
Fer-se un pam de greix
-------
Fer tatarets (Fer tonteries, momades)
------------
Fer xixines
Fes-li un nuc a la coa
-----------
Figues d'un altre paner (Això són)
Figues en un cofí (Estar, com)
Fil per randa (fil per agulla)
Fot un sol que bade
-------------------
Gelat com un cuc (vidre)
Hi ha més dies que llenguanisses
La cansalà no és de pollastre
(un assumpte és més important del que paréix a simple vista)
------------
La llengua al cul,
el cul a casa,
i la casa ben lluny
----------
La perdiu quan cova al niu
es deixa la coa fora.
Passa el perdigot i li diu:
"Tu eres la meua dona"
--------
La tia Maria de Benicarló menjave tomata i cagave meló
(menjave farina i cagave segó)
-------
Les figues per ser bones
han de tindre tres sinyals:
collitortes, clavillaes
i picaes dels pardals
---------
Li agrada tot menys treballar
---------
Li diu el mort al degollat
Qui t’ha fet este forat ?
-----------
Lo que de nit se fa, de dia es veu
-------
Lligar els gossos
amb llenguanisses
-M-N-O-P
Mare, tinc fam!
Pos pega't un mos al cul
i menja carn!
Mare, tinc sed!
Pos, pixa i beu al gallet!
------
Maria Rosa em diuen.
Cent robes peso
El que no s’ho cregue
Que me sospeso.
----------
Me cago en dena (deuna) (l'orba)
Més conten que un gat amb dos rates
Més curt que el mes de febré (que una rella)
Més roig que una tomata
Més roïn que la tinya
Més suau que una malva
Més tonto que fet d'encàrreg
Més viu que la fam
Més vell que pixar ajupit
------------
Mut i a la gàbia
-------
Negre com un tió
---------
Net com una patena
----------
N’hi ha un fart
---------
Ni creix ni meix
Ni s´hi veu ni s'hi ou
-----------
No te ficos en camisa d’onze vares
No tindre pèls a la llengua.
- No traure ni un gra de sal.
----------------
Para compte
Passar el braç per la màniga
--------
Passar la mà per la paret
Passar més fam que un mestre d’escola
-------
Pesar com un matxo mort
Peret de les matinades
corrie per les teulades
i un sastre que el va vore
l'acaçave a estisoraes. (Endevinalla: El vent)
-----
Pica maçola que jo te festejo com un tabalejo.
- Pixar fora del test.
Pobre canalobre
Plou i fa sol pel camí de Borriol.
Plou i neve pel camí de Sant Esteve.
----------
Por la calle de San Roque
ya no puedo pasar.
San Roque tiene un perro
que me quiere "mossegar"
---------
Portar un rem
-------
Posar el dit a la llaga
----------
Prendre pel tio la Beta
--------------
Puija al coll (ací dalt) i voras a m'agüela
Puija ací i voras a Catí (es diu a Salsadella)
Puja ací dalt i voras a m’auela
-------------
-Q-
Quedar-se en un pam de moc (pam de nas)
------------
Quan Déu vol de tot vent (núvol) plou
---------------
Quan la truja ens ha de criar
el millor porcell li prometem
i quan ja té set semanes
amb un pate li paguem (A Sant Antoni)
--------------
Que Déu mos pillo confesats!
-----
Què en farem ?
De la palla, fem
---------
Què li fa la coa per a correr?
-----------
Qui a l'estiu sombrege a l'hivern famolege
-------
Quina barra que té!!
----------------
Qui guisa dolç guisa per a molts
Qui guisa salat guisa per al gat
-R-S-
Ràpid, que es fa tard i vol ploure
-----------
Recuerdos a la dóna y besitos al matxo
-------
Roig com un perdigot
Ser cul de mal asiento
- Ser de l'any de la picó.
Ser de crostra de coco.
Ser figues d'un altre paner.
- Ser una bassa d'oli.
-------------
Ser oli en un cresol.
Si com ara
---------
Sisquera
Suar pega.
-------
Són de casa de tota la vida
---
-T-V-X-Y-Z-
Tallar l’abadeijo
Tant se me’n donen cols com bledes
Tat (veritat)?
Tindre mal de cor
Tindre mala baba
Tindre més fam que un esquilador
--------------
Tirar el carro pel pedregal
-----------
Tirar-se la manta al coll.
--------
Tots els mansos porten esquella
--------
Un, dos, tres, panxa, cul i ses
-------
Verd com una ceba
Ves a filar
-----
Ves, entra-li detràs
--------
Veste'n a escampar la boira
Virtat que? (veritat)
Visca el pa, visca el vi, visca la mare que ens va parir
------
Xica, quin hora és?
El rellotge tinc al ses (Sant Mateu)
--------
Xitón, que la gata pon.
Si tens alguna aportació que fer sobre cançons, refranys o dites catinenques envíales a la següent adreça e-mail:
BIBLIOGRAFIA I COL·LABORADORS
Web sobre el parlar d'Herbers de Josep Gargallo (Sacaries)
Web sobre Costumari calitjó de Vicent Pomada
Col·laboradors (per ordre de rebuda de e-mails):
Joaquim Carbó- Ernest Salvador- Francisco Segura- Ignacio Murria- Jaime Puig- Manel Querol
Juan Carbó- Vicentica Adell- Jesús Roca - Josep Llach-Argimiro Segura- Jesus Adell- Vicent Capsir- Paco Segarra- Xavier Gil
Santiago Martí- Antonio Capsir- Natalia Boix
DARRERA ACTUALITACIÓ DE LA WEB 08-09-2009