ERMITES DE CATÍ

Catí és un dels pobles amb més ermites escampades per tot el seu terme. Estan la capella de Sant Vicent Ferrer, al costat de la font de mateix nom, el santuari de la Mare de Déu de l'Avellà, i les ermites de Santa Anna, Sant Vicent, el Pilar i Sant Josep. Cal afegir una xicoteta capella situada al Mas de l'Hostalet Roig.

També fins l'enderrocament dels portals existia la Capella de Sant Roc situada a l'antic carrer d'En Galià, actual carrer Sant Roc.

Podem afegir que fora del terme de Catí es troba l'ermita de la marededéu de Vallivana, patrona de Morella i també en el passat origen de peregrinació dels catinencs.

Molt relacionades amb el poble de Catí estan les ermites de Salvassòria (Morella) dedicada a Santa Llúcia, l'ermita de Sant Pere de Castellfort, l'ermita de la Marededéu de la Font de Castellfort i les esglésies de La Llècua (Morella i d'Ares del Maestre). Aquestes esglésies i ermites són visitades des de fa més de set segles (1321) pels catinences en la famosa romeria de Catí a Sant Pere de Castellfort (VEURE WEB DE LA ROMERIA DE CATÍ A SANT PERE DE CASTELLFORT)

L’ermita de Santa Anna es troba molt a prop del poble, al costat del camí de l’Avellà i està considerada l’ermita més antiga de Catí.

Cartografia: Mapa Topogràfic de l'Exèrcit: 30-22 (570) . Albocàsser. E: 1:50.000

El 16 de març de 1441 es va comprar el terreny, i el 6 de maig d'aquell any començaren les obres (el 29 d'agost es va ficar la primera pedra), acabant-les sembla ser, en 1446. Treballaren en ella el pedrapiquer de Forcall Arnaldo Pedro ajudat per Jaume Sans i Bernart Verdú , de Catí. En 1618 Pere del Sol fa la capella major i al 1708 Miquel Blasco adoba parets i fa el cor.

L'exterior presenta una façana sòbria emblanquinada amb porta d'accés de mig punt amb grans dovelles. Té porxo al davant amb sostre de fusta i bancada adossada. Es tracta d'una construcció essencialment de maçoneria. Té espadanya amb campana.

Pel que fa a l'interior es d'una sola nau amb tres trams de regulars dimensions travessats per arcs gòtics apuntats que descansen sobre fortes pilastres. Un arc triomfal de mig punt recolzat en pilastres comunica la nau del temple amb el presbiteri cobert amb volta de creueria, rematant el punt d'intersecció amb una xicoteta clau. Conserva altar neoclàssic. El sostre és a doble vessant de fusta treballada, en la part central d'aquesta i al llarg de tota la construcció es pot observar un treball d'enteixinat amb relleu mig-alt. Té una finestra lateral i davantera d'estil romànic amb reixa, des d'on penetra la llum a la nau central. Sobre la porta d'entrada hi ha un rosetó. Les pintures murals del presbiteri són del s. XVIII a base de grotescs. Estan molt deteriorades fonamentalment per la humitat. El pis és de lloses formant dibuixos geomètrics a l'entrada í files irregulars fins el tercer tram. Finalment el presbiteri està format per carreus de pedra esquadrada.

La imatge actual de Santa Anna que està ubicada al temple fou beneïda el dia 14 d'agost de 1975.

La festa és el 26 de juliol. En l'actualitat tan sols se celebra missa major. Antigament les festes en honor de la Verge Santíssima eren solemnes i divertides. La primera vegada que es parla d'elles és en 1450. Els mossos s'encarregaven de dirigir-les i els documents ens parlen de competicions de llances, jocs de ballestes, pa beneït, correguda de bous, música, a més de les festes religioses. Fins mitjans del s. XX (1950) es recorda la correguda de xiquets amb els premis de les vetetes de diferents i vius colors, concedits als corredors després de la funció de vespres amb l'assistència i presidència de les autoritats eclesiàstiques i municipals a la Plaça de Dalt, asseguts en el Pedrís Valent i amenitzat amb la música de la dolçaina.

Localització geogràfica: Es troba a 2'5 Km. del poble, a l'Est de la població, en la muntanya de Sant Vicent (840 m d'alçada), a prop de Puig Cabrer, Morral del Voltor i Molló dels Cinc Termes.

Cartografia: Mapa Topogràfic de l'Exèrcit:.30-22 (570) Albocàsser. E: 1:50.000

Longitud: 2498

Latitud: 44842'5

Cota s.n.m: 840

Estat actual: Restaurada. Sense cap tipus de risc. Tancada al culte

L'ermita de Sant Vicent es va començar el dia 19 de març de 1610, en el més alt d'una muntanya, antigament anomenada Coll de Sant Mateu, que dista poc més de mitja hora de la vila, on a la sortida del poble hi havia una creu de pedra, la Creu d'En Moragues, santmatevà que la va costejar l'any 1455.

L'obra va ser concertada amb el pedrapiquer de Catí, Pedro del Sol, pel justícia Pedro Sales i els jurats Baltasar Segarra i Miquel Llopis per 850 lliures.

L'ermita deuria de medir, segons el contracte, 60 pams de llargària, 30 d'amplària i 45 d'altura, amb una recapella de 20 pams en quadre, tres naus amb els seus arcs i claus corresponents.

La traça és de Joan Tell, i treballaren en la seua construcció Pere del Sol, pedrapiquer natural de Tronchón i oriund de França peró veí de Catí i que feu també la torre de l'església dels poble i eixamplà l'ermita de Santa Anna, i el seu germà Joan del Sol, que feu també l'ermita del Pilar. Restauració del sostre al 1990 per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, dirigint-la Artur Zaragoza Català.

Presenta un aspecte sòlid i auster per la construcció de maçoneria reforçada per sòlids contraforts que desafia els vents i les tempestes. Des d'ella s'observa una ampla panoràmica que va des del poble de Xert, situat a la galtera de la Mola, fins a la petita ermita de Sant Bàrbara de Tírig. Al pla del fons es veu Catí que s'allarga seguint la carretera que el travessa. Al fons les majors alçades de la zona, el Tossal de la Nevera (1286) els Campanarets i la Serra de l'Avellà.

L'edifici fa 20 m. de llargària i 7 d'amplària. Compta amb l'escut del pedrapiquer Pedro del Sol, tres xicotetes finestres laterals a l'orient i una front a l'altar major , prop de la porta, per a millor veure la imatge del sant els devots que la visiten. No hi ha espadanya i el sostre és un teulat construït a doble vessant. Abans de la restauració mancava la porta d'accés, estava abandonada i servia d'estable per als ramats.

La portada segueix la vella tradició romànica. Està formada per un arc de grans carreus sobre el qual volteja un arc de mig punt amb dovelles llises. Té una casa per a l'ermità, adossada a la paret dreta, de fàbrica posterior, de la qual només resta la façana. Llevat d'això està totalment enrunada.

L'interior és d'una sola nau, de planta rectangular i volta de creuer. L'espai queda dividit en tres trams per dos arcs perpanys de traçat lleugerament apuntats que arranquen del mateix mur a partir d'unes mènsules clàssiques. A la capçalera, separada de la nau per un arc de mig punt motiurat recolzant en idèntiques mènsules, es disposa la capella major. Cadascun dels trams de la nau es cobreix amb voltes de creueria simple. Les claus que tanquen les voltes de creuer estan llaurades. En elles hi ha representades successivament des de l'entrada: la data 1618, l'anagrama del Crist (J.H.S.) i una creu. La capella major del presbiteri es cobreix amb volta de creuria. Els nervis es tanquen amb cinc claus que representen rosasses o sols, tots ells diferents. Al damunt de les voltes es recolza la coberta que és de teula àrab. La il·luminació es rep per tres estrets finestrals rectangulars, doblement atrompetats. A l'interior, ha desaparegut tot el mobiliari i decoració, quedant únicament els elements d'obra. L'edifici es cobreix amb sostre a doble vessant.

Segons Sacaries Segura, la vespra de la festa de Sant Vicent (segon dilluns de pasqua) se celebrava festa en la capella de Sant Vicent situada en la Font del mateix nom. El dia del Sant pujaven a l'ermita i hi celebraven una missa. Els clavaris anaven revestits amb una capa. Es pujava per demanar la guarició de malalties. Hi havia un forat on els devots posaven el braç i un altre amb una cavitat aproximada a una mesura on psaven el cap. Amb això aconseguien que no els feren mal ja mai més.

Es pot suposar com motiu immediat de la seua construcció, la commemoració del 200 aniversari de la visita de Sant Vicent a Catí, ja que les obres començaren al 1610. Segons la tradició popular, el 1410, quan el sant, camí de Sant Mateu, s'acomiadava dels catinencs en aquest paratge, traçà amb el dit polze una creu a la roca i hi va deixar la seua petja. El rector de Catí Mossèn Jaume Miralles reflectí al Quinque Libri aquest succès en una nota escrita el mateix dia que beneïa la campana:

" Les paraules de la creu de la campana fou en memòria de la creu que Sant Vicent nos ha deixat en una pedra que tenim en esta Iglésia"

Gran va ser des de llavors la devoció de Catí al sant apòstol valencià. Podem veure que ja es consigna un legat per a alçar una ermita el 20 de març de 1578.

Abans, tots els anys, la vesprada de Sant Vicent, el diumenge d'octava Pasqua de Resurrecció, el poble visitava l'ermita. Els clavaris anaven revestits amb una capa. Es pujava també per demanar la curació de malalties. Hi havia un lloc que actualment encara es pot apreciar on els devots posaven el braç i el cap, aconseguint lliurar-se de les malalties. Es celebrava una missa cantada tornant a la parròquia cap a mig dia.

Avuí en dia la festa es celebra a la capella de la Font el dilluns de Sant Vicent. No hi ha festa a l'ermita, però es celebra missa a la capella del Sant enmig del carrer a la mateixa població.

Localització geogràfica: A 7'5 Km. del poble, a la dreta de la carretera, en la vall de Cirerers en front del Mas d'Evarist i prop del Mas de la Piga al mig d'un prat. Es construí al lloc, on des de temps immemorial es repartia el pa i es beneïen els camps el dia 3 de maig, festivitat de la Santa Creu.

Cartografia: Mapa Topogràfic de l'Exèrcit: 30-22 (570) . Albocàsser. E: 1:50.000

Longitud: 7526

Latitud: 44782

Cota s.n.m.: 700

Estat actual: Bé. Sense cap tipus de risc. Amb culte.

Si vols més informació prem sobre la fotografia

Construïda al 1625 . El 6 de gener (festa del Reis) els masovers de La Vall van decidir la seua edificació. Fou portada a terme per Joan del Sol i beneïda el 2 de juny de 1626 al celebrar la primera missa per el rector de Catí Jaume Miralles

Construcció de reduïdes dimensions de maçoneria. Medeix 6,6 m d'ample per 13 m de llarg i 5 m d'altura. Consta d'una sola nau amb volta de canó accedint al presbiteri a través d'un arc de mig punt, cobert aquest últim per una volta nervada. La volta d'aquesta representa un sol, tal vegada al·lusiu al mestre picapedrer. Te una sagristia de 3,7 m. L'exterior presenta espadanya amb campana i casa per l'ermità adossada al lateral dret utilitzada avui com a quadra. L'edifici es cobreix amb sostre a doble vessant.

Davant de la façana hi ha set oms en fila perpendicular a ella i dos pous on naix l'aigua.

El 12 d'octubre de cada any se celebra missa. L'any 1989 es va col·locar l'actual campana per una donació particular.

Localització geogràfica: A 2 Km. del poble, en la carretera a Morella, a mà dreta camí del vedat de la Costereta.

Cartografia: Mapa Topogràfic de l'Exèrcit: 30-22 (570) . Albocàsser. E: 1:50.000

Longitud: 2483

Latitud: 44862

Cota s.n.m: 640

Estat actual: Ruïna. Ensorrament total. Sense culte.

Segons escriptura del 17 de juliol de 1670 Mossèn Josep Adell la va fer construir dintre d'una finca particular pròpia.

Assenyala Mossèn Joan Puig que l'advocació del gloriós patriarca de Sant Josep es una devoció molt antiga i popular del poble de Catí. En 1506 ja es deixaven legats per al sant i es celbraven misses en el seu honor en 1507. En 1508 se li prega per a que lliure al poble de la pesta. El 1514 es dóna pa beneït i panoli i es fa una processó amb dolçainers. El beneficiat catinenc Mossèn José Adell va alçar una ermita dedicada al sant patriarca i el 17 de juliol de 1670 davant del notari Gaspar Garcia en mitjà de una heretat seua a prop del Barranc del Domenge. La finca la va deixar als seus hereus amb l'obligació de tenir cura de l'ermita i de fer celebrar algunes misses i si no ho feien així la tenien que deixar al clergat amb la mateixa obligació.

Presenta una façana simple, amb arc d'entrada de mig punt de carreus i la resta de maçoneria. Malgrat el seu mal estat, plena d'esbarzers i d'heura, només en resten dretes les parets, encara molt deteriorades, s'esbrina que l'interior era de nau de dos trams, marcant-se aquestos per arcs de mig punt. Tal vegada la coberta fora plana a l'interior i de doble vessant a l'exterior. Té casa per l'ermità. Hi anaven el dia del sant en visita de romiatge festiu.

Aquesta xicoteta capella o casalici urbà es troba entre el carrer Santa Anna, carrer Llarguer i a l'inici del Carrer Sant Vicent en la població, construïda sobre la font del mateix nom, abans anomenada de la Font Nova.

En 1773 es va construir sobre l'antic portal de Sant Vicent que protegia a la població conjuntament amb altres portals com el de Sant Roc. Al ser este portal enderrocat el 1922 per dificultar el pas de vehicles pesats també ho va ser la primitiva capella. Els veïns no es van resignar a perdre aquesta capella que recordava al sant que va predicar en Catí l'any 1410 i van decidir alçar, amb el preceptiu permís del bisbat, una altra capella sobre la font abans ementada, que és la que existeix en l'actualitat.

Es tracta d'un ampli casalici amb sostre a doble vessant, obert cap al carrer amb arc de mig punt i balcó de forja, als peus del qual brollen les canelles de la font. Queda adossat a la seva esquerra a habitatge particular, en la qual dóna suport també l'espadanya amb campana que s'alça sobre el ràfec.

L'accés es realitza per una porta a la part posterior que recau a una terrassa a la qual s'arriba per escala. La capella conté un altar amb retaule neoclàssic en el nínxol hi ha la clàssica imatge del sant.

Perduda la tradició de pelegrinar a l'Ermita de Sant Vicent des que va quedar abandonada, aquí es manté el record de la mateixa celebrant missa el segons dilluns de pasqua en el dia de la seva festivitat.

Celebrem que el 2 d'abril de 2016 s'haja recuperat l'antiga romeria a l'ermita de Sant Vicent.

Al final del Carrer d’En Galià, actualment de Sant Roc, es trobava el portal batejat amb el nom d’aquest sant, anomenat patró de Catí en 13 d’agost de 1589, segurament per la seua mediació davant de l’epidèmia de la pesta, tant arrelada en els nostres pobles per aquelles èpoques, el que en altres temps era conegut com de la Passíó, de Gilabert o d’Almaçà..

En 1679 el Consell de la vila va acordar millorar el portal del “Peiró de la Passió” o de la “Font Vella” i es va aprofitar per erigir una capelleta dedicada a Sant Roc damunt d'aquest portal, que en 1721 va ser ampliada.

El mas conegut com Hostalet del Roig es troba a la part nord del terme de Catí. Se situa molt a prop de la carretera CV-128, entre els km 20 i 21 a uns 6 km des del poble de Catí i a uns dos quilòmetres de l'encreuament de la Venta de l'Aire que comunica amb la N-232 cap al Noroest amb Morella i cap a l'est amb Vinaròs.

Enfront de l'edifici principal de la masia i davall d'uns pins es troben les ruïnes d'una xixoteta capella, que va ser construïda per un sacerdot que aquí vivia al mas abans de la Guerra Civil. (1936) El mossèn va tindre que marxar a Santa Magdalena de Polpis i el van matar a la guerra.

D'ella només queden els seus paraments exteriors, que conformen una edificació de maçoneria senzilla i modesta, de planta rectangular i amb teulada a dues aigües. El que va ser la porta és avui un gran buit sobre el qual encara s'albira una obertura en mig punt i vestigis d'una fornícula en el frontó, que possiblement albergava un retaule ceràmic. Desconeixem l'advocació a la qual va estar destinada.

El seu entorn està envaït per la vegetació i l'interior està ple de runa encara que se li ha donat una utilitat una mica insòlita: en la testera s'ha construït una mena de paeller o torradora, que evidentment ha estat utilitzat.

- L'ermita de Vallivana (Patrona de Morella). Recordem que Catí va ser una vila pertanyent a Morella pràcticament des d'abans de la reconquesta i la concessió de la Carta Pobla fins la seua indepèndencia de Morella l'any 1691. Era costum dels catinencs visitar en romeria a la Marededéu de Vallivana (l'ermitori està a uns 11 quilòmetres de Catí. Aquest costum es va mantindre fins-i-tot després de la proclamació de la Verge de l'Avellà com a patrona de Catí.

Sempre i des de ben antic ha sigut gran la devoció de Catí a la Verge de Vallivana, patrona de Morella.

Segons Mossèn Joan Puig, la primera processó de la Verge de Vallivana, patrona de Morella, és la que apareix en el Llibre de Juradesch de l'any 1453. És de suposar que aquest costum deuria de ser antic des del mateix temps de concessió de la Carta Pobla (1239) quan Catí era una de les viles que depenia de Morella.

Trobem documentades despeses per a dira processó dels catinencs en 1457, 1466, 1491, 1493, 1495, 1504, 1517, 1543, 1602 i 1638. Alguns anys s'anava dos vegades.

L'any 1472 (segons M. Puig) queda consignada una processó a la Verge de Vallivana. Els romers li oferien un ciri a la Verge. També consta l'any 1501, any de gran sequera, en se van gastar 45 sous de farina, 24 en vi, 24 en congre i altres en salsa, sal, oli i torrons.

A partir de l'any 1545 amb la curació miraculosa de la vella cega i llebrosa va desapareixent la devoció de la gent a la Verge de Vallivana essent substituïda per la devoció a la Mare de Déu de l'Avellà, patrona del poble.

L'any 1628 es va determinar anar el segon dissabte del mes de maig per no coincidir amb Morella que anava el primer.

L'any 1702 al comentar les festes del Sexenni de Morella s'assenyala que els dansaires de Catí es van distingir per la seua destresa, agilitat i habilitat en els seus jocs.

No obstant la devoció a la patrona de Morella no desapareix del tot fins ben entrat el segle XX en que els masovers de la Font de Catí anaven anualment en romeria encara per associar-se amb els morellans que anaven el tercer dia de la Pasqua Granada.

Històricament Catí va tindre un plet amb Morella per la possessió de l'ermita que sostenia que estava en terme de Catí.

- També els catinencs tenen molta devoció a totes les esglèsies i ermites de la Romeria de Catí a Sant Pere de Castellfort que data de l'ay 1321:

Informació turística: Ayuntamiento de Catí- Mayor, 2- Tel. (964) 40 90 81 - CATÍ (Castelló)