ESGLÉSIA PARROQUIAL

IDIOMA

Castellano

Valencià

ESGLÉSIA PARROQUIAL - SEGLES XIII- XVIII

SITUACIÓ

L'esglèsia està situada al centre de la població entre el Carrer Major, la Plaça de Dalt i la Plaça de l'església és la parròquia de la localitat, temple catòlic que pertany a la Diocèsi i bisbat de Tortosa. Amb la publicació del Reial Decret 231/2004 de 22 d'octubre de la Generalitat Valenciana, pel qual es declara Bé d'Interes Cultural (BIC) el conjunt històric de Catí, l'esglèsia parroquial queda inclosa com a Edifici Singular i Bé de Rellevància Local amb la categoria de monument d'interés local. (Veure https://catimenu.com/catibic.htm)

L'Església Parroquial gòtica amb afegits barrocs, construïda de carreu i maçoneria en diferents moments dels segles XIII al XVI, està dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu. L'estil romànic de la porta secundària d'entrada a l'església i elements de la coberta semblen demostrar que la seua construcció deuria d'iniciar-se els primers anys de la reconquesta del poble i de concessió de la Carta Pobla (1239-1300).

Teginat de l'església restaurat amb la Llum de les Imatges (2014) (Pulsar en foto para ampliar)

Concebuda com un temple de reconquesta amb una única nau (32 m x 10,5 m) de quatre trams amb tres arcs diafragmàtics coberts per una armadura de fusta, amb el temps se li anaren afegint capelles laterals entre els contraforts, que mai no trencaren la unitat arquitectònica, a més d'una sèrie d'altars d'acord amb les necessitats advocacionals i les fundacions de benifets.

En el fons del presbiteri el cadiram dels apòstols (Gisbert) baixat el Cor, damunt la Mare de Déu de l'Assumpció, dalt de tot el teginat i en la bóveda els esgrafiats del segle XVII descoberts per la Llum de les Imatges (2014)

En 1315, en una visita pastoral, consta que estava oberta al culte i que disposava de llibres i els ornaments necessaris. El bisbe era el morellà Francesc de Paholahc, sent el reverent Ramón Oller el pàrroc.

Pedra de la restauració, reforma i ampliació de l'església primitiva. Dimensions 50 x 26 cm. Datada el 25 d'abril de 1322. El seu text en llatí és "ANO DNI Mº CCCº XXº IIº KALS MADI (Anno Domini Millesimo.Trecentesimo Vicesimo Segundo Séptimo Kalendas Madii). Situació: Placeta Església (a l'esquerra de la porta d'entrada).

La reforma va consistir en afegir tres trams cap a l'est sense arcs excepte el que va reemplaçar l'antiga façana, el que està situat ara davall del cor, obrint una nova porta gòtica de cara a l'est que dóna a l'actual Plaça de l'esglèsia complementant la porta inicial romànica que dóna al Carrer Major. Aquesta pedra d'ampliació de l'esglèsia és important ja que situa la reforma de l'esglèsia a inicis del segle XIV (1322) bastant abans del que es creïa.

La primera capella d'ampliació de la primitiva nau rectangular de l'esglèsia, la de Sant Blai, la primera capella contígua a l'Altar Major de la part de l'evangeli, va ser l'any 1354, per tant 32 anys posterior a la reforma i ampliació de l'esglèsia primitiva (Segle XIII).

Antiga capella de Sant Blai (primera en construir-se de l'esglèsia). Amb el temps es va convertir en la Capella de Sant Martí de Tours (patró del poble), ara sense advocació.

En la cúpula apareix en la pedra clau la figura del "Cordero Pascual" amb el text "Ecce agnus Dei qui tollit peccata mundi...", (text que recorda el baptisme de Jesús per Sant Joan Baptista). Seria aquesta pedra de la capella dels Sants Joans i que es va canviar de capella en el retallament de les capelles laterals de 1937?. No es por afirmar amb rotunditat.

Detall Capella Sant Blai (Corder Pasqual)

L'any 1377 es fabricà la segona capella, la tercera de la part de l'Epístola, la de Sant Miquel i Sant Pere Apòstol. En la pedra clau de la cúpula de la capella es pot veure l'escut dels Montserrat (muntanya i serra), del seu patrocinador, En Pere Montserrat i edificada per Bartomeu Durán, picapedrer de Tortosa.

Capella dels Montserrat, dedicada antiguament a Sant Miquel i Sant Pere Apòstol, avui allotja el Retaule de Jacomart o de Sant Llorenç i Sant Pere Màrtir. La reixa es va baixar de l'ermita de l'Avellà.

Detall Capella dels Montserrat

L'any 1389 es fabricà la capella de Sant Martí, més endavant patró de Catí, la primera de la part de l'Epístola. En la cúpula apareix gravada la figura de Sant Martí, bisbe amb el seu bàcul i la mitra. Realitzada pels picapedrers Berenguer Roca (Albocàsser) i el catinenc Jaume Sans.

Primitiva capella de Sant Martí amb la pedra clau que apareix ací davall. Més endavant van intercanviar-se les capelles de Sant Blai i de Sant Martí.

Detall Capella Sant Martí

Altres obres que afectaren el conjunt parroquial foren la construcció de la casa abadia, encarregada pel rector Pere Duran, i que es realitzà entre els anys 1376 i 1385. L'any 1401 Pedro Lembrí fa i pinta el primer retaule de l'Altar Major i el 1405 es fan la primitiva sagristia i cor al costat de la capella de Sant Martí, en l'espai que més endavant (1640) es convertiria en Capella del Nom de Jesús i més actualment Capella de la Mare de Déu de l'Avellà.

La capella dels Sants Joans, la segona de la part de l'Evangeli, es construí, per part de la família Sanjuán (Santjoan) (més endavant Miralles) l'any 1447 al costat de la capella de Sant Blai.

Antiga capella dels Sant Joan, dedicada actualment a Sant Martí de Tours (patró de Catí)

L'any 1448 s'edificà la Primera Capella de la Passió, quarta del costat de l'Epístola, adjunta a la de Sant Miquel i Sant Pere Apòstol. Fou construida pel picapedrer veí de Catí amb origen santanderí, Pedro Crespo i per Antoni Arbó, d'Ulldecona.

Pedra de començament de les obres de la Primera capella de Passió, a continuació de la qual es va construir tres segles després la Capella de la Comunió o del Santíssim per Mossèn Celma (1742) . Situació de la pedra: En la façana exterior de la Capella dels Espígol annexa a la façana sud de la Capella de la Comunió que dóna a la Placeta de l'Església. Text: "disapte xvii de febrer any m cccc xxxx viii": Dissabte, 17 de febrer de l'any 1448

Aquesta capella fou adquirida per la famíla Espígol per 2.200 sous en 1451, i es col·locà en ella el cèlebre Retaule de Jacomart, per lo qual també es coneguda com a capella de Sant Pere Màrtir i com de Sant Llorenç i com a capella dels Espígol.

Capella Espígol, accès a la Capella de la Comunió. A la dreta el Prigó del Cementeri (o d'Avinyó) (1374), ara en exposició a la Casa la Vila. Actualment a la dreta de la capella s'ha habilitat una capelleta per a l'advocació de Sant Pere de Castellfort, on va estar també molts anys Sant Vicent Ferrer. La capella conté l'escut de Catí en pedra, el més antic.

En la cúpula trobem el seu escut. Al segle XVIII es va obrir un pas obert a la Capella de la Comunió per la qual cosa el Retaule es va col·locar en un altra capella. Hem vist fotos del Retaule en la Capella de Sant Antoni i en la de Sant Martí fins que es va col·locar després de la darrera remodelació en la Capella dels Montserrat.

Detall Capella Espígol

A la dreta de la capelleta de Sant Pere de Castellfort es va col·locar fa uns anys una fotografia de José Prats Sanjuán, nascut en Catí el 31 de juliol de 1874, ordenat sacerdot (1898), màrtir en Tortosa (01-09-1936) i beatificat en Tarragona el 13 d'octubre de 2013.

Amb els diners obtinguts per la venta de la 1ª Capella de Passió als Espígols s'edificà la 2ª capella de la Passió l'any 1451 al costat de la capella dels Sants Joans, la tercera de la part de l'Evangeli. En els arcs de la capella podem veure esculturats els emblemes de la Passió (Pedro Crespo, Antonio Arbó).

Es poden apreciar clarament els emblemes de la Passió: Corona d'espines (dalt) i Creu (davall)

Detalls antiga Capella de Passió

Més endavant, entre 1503 i 1504, afegiren la capella de les Ànimes, cinquena de l'Epístola, a mans del picapedrer Joan Bellmunt, immediatament a la dreta de la porta d'entrada principal a l'església. Després de la guerra civil es va col·locar la Creu que el decora ara.

La capella del Roser (1574) patrocinada pels Sans (Lleons) es fa poc abans de la fundació de la confraria i es col·loca a la part de l'Evangeli, al costat de la 2ª capella de la Passió; l'altar de Sant Antoni Abat es manté sense canvis des d'antic (la confraria data de 1388) immediatament al costat de la porta secundària d'entrada a l'església.

Antiga capella de la Puríssima o de Mossèn Verdu, ara amb Sant Isidre, Llaurador

Vora el mur situat al peu del temple hi ha actualment la pica baptismal i la porta d'entrada a la casa Abadia (1376). A una part hi havia l'altar de Sant Antoni de Pàdua (entrant a mà dreta de la porta secundària d'entrada a l'església) i a l'altra part l'altar de la Puríssima (1598) o de Mossèn Francesc Verdú. A la part dreta del mateix mur del baptisteri, sota el cor i junt a l'armari de les cordes de les campanes, es trobava l'altar de Sant Josep, després transformat en una capelleta dedicada a Sant Lluís Gonçaga (1879) i en el mateix lloc del baptisteri actual trobem en temps anteriors la capella de l'Àngel (1601).

Capella dedicada durant molts anys a Sant Isidre, llaurador. Ara a Sant Vicent Ferrer (1ª capella de l'esquerra entrant a l'església per la porta del Carrer Major. Entre la porta i la capella de la Puríssima (antigament del Roser)

L'Església de l'Assumpció (Templo vicentino)- Jubileu ( 5 d'abril 1419-2019) (prem en la foto per ampliar)

Antiga capella de Sant Antoni de Pàdua (ara de Sant Cristòfol), on s'ha col·locat el comandament electrònic de les campanes.

Antiga capella de l'Àngel de la Guarda, avui Baptisteri, enreixada per Miguel Reixach en 1877

Ja en el segle XVII, en 1615 el picapedrer Pere del Sol contrueix el campanar, torre quadrada, que, en el segon cos és de carreuat, amb dos vans en cada un dels costats, per a allotjar les campanes. El rellotge data de meitat del segle XX (1950). La darrera restauració de les campanes i el rellotge és del mes de juliol l'any 2012.

En 1626 estava construït el cor nou. En 1643 Joan Noguer construeix la sagristia nova i l'arxiu; en 1677 Agustí Beltran arregla la sostrada, moment en què es cobreix l'armadura de fusta de la nau per volta paredada que es decora amb esgrafiats; i en 1677 es contracta amb Pere Ebrí la construcció d'un nou retaule major

L'any 1640 s'edificà la capella del Jesús, entre les de Sant Miquel i Sant Blai, on estava la primitiva sagristia que va servir de capella de comunió. Aquesta capella fou dedicada més endavant a la Mare de Déu de l'Avellà, dedicació que encara continua actualment (on està ara el cor de cantors).

Al llarg del temps canviaren les advocacions antigues i n'aparegueren de noves: la capella de Sant Blai, situada al presbiteri, es convertí en la de Sant Martí (1643), i la de Sant Martí (capella on està l'entrada actual a la sagristia), passà a ser la de Sant Blai; la 2ª capella de la Passió passà a ser, més tard, de Sant Francesc Xavier (a finals del segle XVII).

Antiga Capella del Nom de Jesús, anteriorment sagristia, ara de la Marededéu de l'Avellà (centre), amb Sant Antoni i Sant Roc

Pedra clau de la capella de la Marededéu de l'Avellà (antigament del nom de Jesús)

L'any 1677 es fabrica el Nou retaule en l'Altar Major per part de Pedro Esbrí, d'estil churrigueresc que es daurat el 1697 per Víctor Montserrat. Amb el temps, la majoria dels altars i capelles son adornats, daurats i coberts amb retaules.

Retaule de l'altar major, destruït el 1936 (Llibre "Discripción de Catí- G. Verdú- Vicent Pitarch- Ed. ALAMBOR)

L'ampliació més important després de l'època medieval fou la capella de la Comunió, promoguda pel rector Francesc Celma, qui participà en l'elaboració de tot el projecte. La capella es va construir ràpidament. La primera pedra es va col·locar el 3 de maig de 1742, l'estructura estava acabada el 1744, i sols faltava la decoració interior, finalitzada aquesta el 31 de desembre de 1747 quan es trasllada el Santíssim Sagrament. Antoni Granger realitza les traces, les obres foren realitzades per Miquel Blasco i els seus fills, i la decoració interior la realitzà el pintor santmatevà Pasqual Mespletera, el mateix que va decorar en el mateix periode l'ermita de la Mare de Déu de l'Avellà.

L'actual capella de la Comunió (13,86 m x 11,83 m) es construeix per part dels germans Blasco, de Catí, entre el 1742 i el 1744 i la va decorar Pasqual Mespletera (el mateix que va decorar la bòveda de l'ermita de l'Avellà) amb pintures al fresc. Presenta una porta gran que dona a la placeta de l'església i una entrada o passadís obert en la capella de Sant Pere Màrtir.

L'any 2009 es substituí un quadre del Crist d'Acosta per la imatge del Cor de Jesús

L'any 1757 (en temps de Mossèn Celma) hi han en l'església parroquial 19 altars, citats per ordre. L'Altar Major (19)

- Part de l'Evangeli (de dins a fora): Sant Martí (1), Sants Joans (2), Sant Francesc Xavier (o de Passió) (3), Roser (4), Sant Antoni Abat (5), Sant Antoni de Pàdua (6).

- Baptisteri (sota el cor): Sant Josep (després capelleta de Sant Lluís Gonçaga) (7),i Àngel de la Guarda (8).

- Part de l'Epístola (de fora a dins) : Puríssima (o de Mossèn Verdú) (9), Ànimes (10), Sant Pere Màrtir (11) , Sant Pere Apòstol i Sant Miquel (12), Nom de Jesús (13), Sant Blai (14).

- Capella de la Comunió: Crist (15), Nª Sª dels Dolors (16), Sant Silvestre (17) i Sant Tadeu (18)

Semblen un número excessiu d'altars per a una església de no massa grans dimensions. Segons Mossèn Juan Puig ni havia de sobra, ja que treien presència i solemnitat a l'Altar Major i al mateix temple disminuïen la capacitat de l'església per estar còmodament els fidels. L'any 1818 es prohibeix celebrar missa en els altars de davall del cor ja que estan oposats a l'altar major.

Interior de l'església cap els anys 1920- 1936. Observem la trona, l'orgue i el cadiram del cor, els altarets i retaules, així com les pintures de la bòveda.

Ja en el segle XX es renova i reforma el paviment entre 1915 i 1930. L'any 1936 l'església es saquejada, tancada al culte, cremats els altars, retaules, imatges i objectes de culte (monument del dijous sant (1661), sagrari (1723), orgue (1741), llibres i manuscrits de l'arxiu parroquial i municipal).

L'any 1937 l'esglèsia es convertí en una tenda i lloc de ball. En el mateix paviment es van cremar les imatges religioses i els retaules i els llibres i documents de l'arxiu parroquial (encara queden a l'esglèsia vàries zones del paviment cremades o mascarades, trista prova de penosos esdeveniments que no podem oblidar i que esperem no repetir).

Llocs de l'esglèsia on es van destruir les imatges, retaules i arxius en 1936

L'any 1937 van ser tallades les quatre capelles laterals de la part de l'evangeli, que donáven al carrer Major i que estretien la carretera quedant la capacitat de l'església bastant reduïda.

A partir de 1938 s'inicia un període de reconstrucció i renovació. Es compra un nou sagrari. Es col·loca un Crist a la capella de les Ànimes (o de la Mare de Déu del Carme) i la imatge de l'Assumpció de la Verge als cels, titular de la parròquia en la part frontal de l'altar major, acompanyada de Sant Martí (patró) i de Sant Roc. Es neteja i restaura l'església eliminant les darreres pintures i fent aparèixer la primitiva pedra . Davall de la Mare de Déu de l'Assumpció i rodejant l'altar major es col·loquen els seients de fusta que abans estaven al cor i que representen a Jesús i els seus apòstols.

La majoria dels altars i sants existents anteriorment desapareixen després de la guerra. Es mantenen l'Altar Major (19), així com les devocions a Sant Martí(2), Sant Josep (3), la Puríssisima (4), Sant Vicent Ferrer (5), Sant Cristòfol (6), Mare de Déu de L'Avellà (13), Sant Antoni i Sant Roc (a l'antiga capella del Jesús) (13).

A la capella dels Espígols (11), ara pas obert a la capella de la Comunió o del Santíssim, en un lateral es venera la imatge de Sant Pere de Castellfort (18). Enfront està el confessionari i dintre de la capella de la Comunió en una de les capelles laterals (17) es guarden les imatges de la Passió (El Crist i Els Dolors), en l'altra (16) estan Santa Àgueda (patrona de les dones) i Sant Cecília (patrona de la música) i en el seu altar, dedicat al Cor de Jesus es guarda permanentment la Sagrada Eucaristia (15).

El retaule de Jacomart (de Sant Llorenç i Sant Pere Martirs), després de la darrera restauració de 1998, està ara a l'antiga capella de Sant Miquel i Sant Pere Apòstol o capella dels Montserrat (12).

La imatge de Sant Isidre Llaurador ha segut traslladada a l'antiga capella dels Verduns o de la Puríssima (9).

Situació actual de les capelles del costat de l'Epístola (L'Avellà,Sant Miquel i Sant Pere Apòstol).

Situació actual de les capelles del costat de l'Evangeli (Sant Vicent, Puríssima, Sant Josep i Sant Martí)- Prem en la foto per ampliar

Vista general de l'església després de les darreres reformes (2009-2014). Comunions 2015 (16 de maig) (Pulsar en foto per a ampliar)

Més recentment es col·loquen vidrieres en les quatre finestres de l'església i es restauren les làmpares del presbiteri.

Inauguració nova il·luminació pel bisbe de Tortosa (26-06-2016) (Pulsar per ampliar)

Tres portes situades als peus i als costats de l'Epístola i de l'Evangeli comuniquen l'interior del temple; la dels Peus, primitivament, en relació directa amb la casa del capellà; la del costat de l'Evangeli, la més antiga i rica en decoració del segle XIII, que s'obri al carrer Major, és d'arc de mig punt amb muntants i dovelles de pedra picada amb una variada decoració vegetal i zoomorfa, la del costat de l'Epístola gótica, de començament del segle XV, que comunica amb la plaça, també de pedra picada, amb arc de mig punt i dovelles molt allargades. La capella de la Comunió té porta pròpia que dóna a la plaça de l'església; la porta és de falsa llinda. Exteriorment presenta murs de maçoneria i carreuat angular en les parts més rellevants, i està coberta de dos aiguavessos.

La coberta primitiva de fusta es conserva, en part, sobre la volta del segle XVIII.

A la façana de la capella de la Comunió es va restaurar un altre rellotge de Sol en 2007

En moltes capelles de l'església foren enterrats personatges il·lustres i els seus familiars (Montserrat, Espígols, Verduns, Valls, Figueres) així com en la capella de la Comunió (Celmes). En la renovació i reforma del paviment de l'església en 1930, van ser estretes la majoria de les pedres sepulcrals i van ser col·locades en la placeta de l'església davant de la porta principal servint com a paviment.

Des de novembre de 2013 a finals de 2014 l'esglèsia parroquial va quedar inclosa amb l'exposició de la Llum de les Imatges (Pulchra Magistri, l'esplendor del Maestrat a Castelló). Durant l'any aproximadament d'exposició es van realitzar obres de rehabilitació amb la substitució de l'armadura de la coberta de la teulada i sobre tot destaca la recuperació dels esgrafiats del segle XVIII de la volta de l'esglèsia que havien seguts tapats per vàries capes de calç i de pintura durant tres segles aproximadament.

Nou aspecte de l'església de l'Assumpció (prèmer en foto per ampliar). Observar el cadiram dels dotze apòstols (Gisbert), abans situat al Cor i que es va baixar després del cremament del retaule principal l'any 1936.

Esgrafiats de l'església de Catí, restaurats en el programa de la Llum de les Imatges (2014)

L'església després de ser inclosa en el programa de la lllum de les imatges (novembre 2013- desembre 2014)

L'església conserva el retaule de Sant Llorenç i Sant Pere de Verona encarregat a Jacomart (1460).Aquest, després de la seua final restauració (1998) s'ha col·locat en l'antiga capella de Sant Miquel i Sant Pere Apòstol (12) o capella dels Montserrat.

Creu processional major, de plata sobredaurada, cisellada, repujada, burinada, i amb elements de fosa. Del darrer terç del segle. Atribuïda a Joan Santalínea, de Morella

Creu Processional Menor, de plata i plata sobredaurada, cisellada, repujada, i amb element de fosa. Segona meitat del segle XVII

Creu de les Rogatives, de plata sobredaurada, cisellada i amb elements de fosa. Al voltant de 1430. Atribuïda a Joan Santalínea.

Portaviàtic (1475), creu (S.XIV), asperges (S.XVII) i calze de Mossèn Antoni Pitarch (1934)

Portaviàtic amb crismera, de plata sobredaurada, cisellada, repujada i burinada. Del darrer quart del segle XVI. Atribuïda a Joan Santalínea

D'ornaments tenim dos bons exemples d'aquesta centúria: del primer quart i en molt mal estat de conservació. Es tracta d'un escapulari (S.XVI) brodat treballat en fils d'or i sedes de colors amb la representació en parelles dels apòstols aplicat a una casulla del segle XVIII conservat a l'Avellà.

Información turística: Ayuntamiento de Catí- Mayor, 2- Tel. (964) 40 90 81 - CATI (Castellón)