Orfebreria Catí

IDIOMA

Castellano

Valencià


Antonio José Pitarch, el Sr Bisbe, En Xavier Salines, Mossèn Salvador i l'alcalde de Catí, En Manuel Puig en la inauguració de l'exposició sobre orfebreria i ornaments de l'església parroquial Nª Sª de l'Assumpció de Catí

Un patrimoni moble religiós variat i considerable és el que, tot i els trasbals del temps, conserva la parròquia de l'Assumpció de Catí.

I des de l'Associació Cultural "Tossal de la Nevera" hem pensat que mostrar-lo a tots els catinencs pot contribuir a la seua valoració i estima, i amb això, a l'esforç per la seua conservació. I és que aquest patrimoni és part de l'herència rebuda, de la qual tenim que enorgullir-nos, però també hem de saber estimar, conservar i engrandir.

També volem convidar les institucions a una reflexió sobre l'interés del llegat del passat i la seua conservació, com un nou servei cultural permanent en relació amb l'oferta global que la vila de Catí pot oferir en matèria de patrimoni històric i cultural.

I hem volgut fer-ho en el lloc per al qual van estar treballats aquests objectes: la pròpia església parroquial, com part indestriable d'eixe patrimoni que és el patrimoni immoble, no menys digne d'ésser respectat i conservat quan ha d'estar intervingut. I cal dir això amb veu alta perquè, per desgràcia, no sempre ha succeït així, amb criteris correctes i encertats.

Que la vila de Catí tingué un patrimoni religiós considerable no és genys estrany donada la seua importància i significació en les terres dels Ports i el Maestrat. No és gens estrany tampoc que haja estat també parròquia ben d'hora, ja en el segle XIII, pocs anys després de la seua carta pobla.

La població mateixa, declarada Conjunt Històric Artístic el 1979 i des de 2004 Bé d'Interés Cultural, en la seua trama urbana medieval presenta encara senyals abundants de la seua configuració i restes d'antigues construccions que ens diuen coses del passat: Font Vella, Casa dels Sant- Joan o de Miralles (1455), casa del Delme, Casa de la Vila (1428-37), el Portal de Sant Vicent, etc... I de la seua arrel religiosa i devocional, les diverses ermites ,- Santa Anna (1441), Sant Vicent Ferrer (1610), el Pilar (1625), el Santuari de la Mare de Déu de l'Avellà (1544)-, la mateixa Casa Abadia (1373-76) i l'església (cap a 1315) en són testimonis patents.

Tanmateix però, d'eixe patrimoni moble abundant (retaules, escultures, llenços, ornaments, orfebreria, llibres, etc...) que gràcies a Mossèn Joan Puig Puig podem saber custodiava la parròquia de l'Assumpció en temps passats, a dia d'avui en són ben poques les peces conservades.

Sortosament encara hi és l'interessantísim retaule de Sant Llorenç i Sant Pere de Verona, contractat per Ramon de Sant Joan (marmessor de Joan Espígol) amb Jaume Baçó (Jacomart), pintor de Càmara del rei Alfons el Magnànim, l'any 1461. Encara que moderns estudis atribueixen l'autoria d'aquest retaule a Joan Reixach, aquest continua sent una peça cabdal per a l'estudi de la pintura valenciana del segle XV.

També d'eixe mateix segle, cap a 1430 i relacionable amb el treball de l'argenter morellà Joan Santalínea és la creu de les Rogatives. I de l'últim terç d'eixa mateixa centúria són la magnífica creu processional major (1475-1500), obra del ja esmentat Joan Santalínea i marcada amb el punxó de Morella i el porta-viàtic (1475), exemplar únic dintre del patrimoni artístic castellonenc, atribuïble també a Joan Santalínea.

Portaviàtic (1475), creu (S.XIV), asperges (S.XVII) i calze de Mossèn Antoni Pitarch (1934)

Cal fer esment també ara i aquí, tot i que no siga aquest el seu lloc d'ubicació originari, de la creu o peiró que treballat en 1374 per Guiamó d'Avinyó, fins no fa poc estava al cementiri i que ara es custodia i s'exhibeix en aquesta església. Treball fi i delicat que ens mostra imatges del Creuclavat i de la Verge.

Del segle XVI és un primfilat plat petitori, treballat tot en plata, eixit d'obradors de la ciutat de València que mostra al centre l'escena de l'Epifania, voltat de la inscripció VIDIMUS ESTELLAM EIUS IN ORIENTE ET VENIMUS ADORARE EUM.

També treballades a València i de la primera meitat del segle són unes menudes crismeres

D'ornaments tenim dos bons exemples d'aquesta centúria: del primer quart i en molt mal estat de conservació. Es tracta d'un escapulari (S.XVI) brodat treballat en fils d'or i sedes de colors amb la representació en parelles dels apòstols aplicat a una casulla del segle XVIII conservat a l'Avellà.

De finals del segle XVI també es una altra tira d'escapulari amb brotats de santa Anna amb la Verge, sant Joan Baptista i Sant Francesc aplicat a una casulla del segle XIX

Del segle XVII, de la seua primera meitat, són uns asperges i dos bordons processionals, tots treballats en plata, si bé els bordons porten afegits del segle XVIII.

Pal·li i estandart del Corpus (S. XIX) amb bordons a esquerra i dreta (S.XVII)

També del segle XVII, però ja de darreries de la centúria són un reliquiari Lignum Crucis que mostra gravats en la base l'escut de la vila i dos calzes ornats en la base amb motius de releus i volutes.

Calzes ornats en la base amb motius de roleus i volutes del segle XVII

Més abundants i variades són les peces corresponents al segle XVIII. Així encara podem fruir del grandiós i erudit programa iconogràfic que entre 1744 i 1747 va pintar Pasqual Mespletera, inspirat per Mossèn Francesc Selma, en la capella de la Comunió on es realitza un compendi de la Teología Eucarística i un himne de veneració i lloança al Santíssim Sagrament.

També tenim restes de l'antic cadiram del cor, avui al presbiteri, treballat en 1795 per l'escultor covarxí Josep Gisbert

També al segle XVIII corresponen tres custòdies; una d'elles de la primera meitat de la centúria mostra esmalts niellats a la base i tija; l'altra, amb medallons amb motius de la passió al peu, fou donada a la vila en 1789 pel beneficiat Mossèn Joan Baptista Puig i la tercera és la imponent custòdia processional que regalada pel matrimoni format per Joaquim Miralles i Maria Teresa Suñer va estar donada en 1792 i treballada per l'argenter vinarossenc Antoni Piñol.

Custòdia emalts niellats (S. XVIII) Custòdia Mossèn Joan Baptista Puig (1789)

Altres peces del segle XVIII són un calze de la primera meitat de la centúria, un menut reliquiari amb abundants relíquies de diferents sants, treballat en plata i metall cap a 1780, un encenser i la menuda escultura de Sant Pere que tots els anys va en romeria a l'ermita de Sant Pere de Castellfort.

Pel que fa als ornaments en tenim alguns directament relacionats amb la Verge de l'Avellà, com són un mantell de la Verge de seda espolinada, així com un davantal i màniga elaborats a partir d'una armilla de seda i aplics d'espillets a mode de lluentor, sens dubte, donació d'algun devot de la Verge.

També es conserven diversos cobrecalzes elaborats amb llampàs policrom, domàs de seda de color verd i altre de color roig, que formarien conjunt amb altres ornaments no conservats. També d'eixe mateix segle és una possible funda de coixí de seda espolinada amb fil d'argent i seda policroma que cal relacionar amb la Verge d'Agost.

Ja del segle XIX pel que fa a l'orfebreria, cal fer ement d'un menut reliquiari amb relíquia de Sant Martí, treballat en plata i metall; d'una petxina de bateig, d'una naveta feta en metall i d'un menut copó, aquest darrer treballat a Madrid

Molt més interessants són les tres llànties conservades, dos al presbiteri i l'altra a la Capella de Comunió, del conjunt de cinc que sabem hi havia a l'església abans de 1936. Totes tres molt possiblement eixides de l'obrador dels argenters Pinyol de Vinaròs i dues d'elles, les que hi ha al prebiteri, regalades en 1802 per Vicent Sanjuan BENEFICIERO, ARCHIVERO MAYOR Y VICESECRETARIO DEL ILUSTRÍSIMO CABILDO DE LA SANCTA IGLESIA DE VALENCIA.

Pel que fa a ornaments de principis de la centúria és un conjunt de teixits de la Mare de Déu conformat per mantell, davantal i vestit del Nen Jesús elaborat amb seda i ornada amb motius decoratius florals brodats amb punt de cadeneta. I ralacionat amb la Verge d'Agost hi ha un conjunt de gipó, mànigues i faldar de raso de seda de clor marfil amb brodats en reals de fil d'or.

També destaquen entre la indumentària litúrgica dues capes pluvials, una de moaré de color marfil amb ornamentacions de passamaneria i aplics de pasta de vidre amb el capelló brodat en realç amb fil d'or, i una altra de filadís de color verd, llisa.

I pel que respecta a casulles cal remarcar una seda de color marfil brodada amb fils d'or conformant motius de ramell floral emmarcat per altres vegetals i una altra de seda de color marfil amb ornamentació de brodats amb fils d'or i seda policroms, on destaquen els motius iconogràfics: garlopa i esquadra en la part posterior i serrutx, compàs i vara florida en la part davantera, amb clara al·lusió a Sant Josep.

Dels últims anys de segle i relacionat amb la processó del Corpus hi és un pal·li de tissú de seda adquirit a la "Fábrica de ornamentos de la Iglesia, Justo Burillo y Cia" de València, i un estendart eucarístic, brodat amb fil d'or, on es representa el calze eucarístic a l'interior d'una cartel·la flanquejada per espigues i vara de vinya amb la inscripció "ADVENIAT REGNUM TUUM". Cal destacar la part posterior d'aquest estendart on hi ha representat l'Agnus dei amb sobreposat de teixit de seda brodada amb aplics de lluentors i plaques metàl·liques de seda, d'una cronologia del segle XVIII, anterior a l'estendart, el que ens indica que degué pertànyer inicialent a una altre pal·li més antic.

També de finals de la centúria tenim una casulla de seda negra amb motius ornamentals de gerro floral amb fil groc; dos conjunts de dalmàtiques, -un d'ells de moaré de seda blanca amb brodats en realç de fil d'or, i l'altre de seda de color granat-, i unes ineressants cobertes d'un llibre de missa de difunts, elaborat amb moaré de color negre, emmarcat per brodats vegetals de fil d'or i seda policroma.

Per fi i ja del segle XX, junt a tres calzes senzills i de gust "neo",- un d'ells record de la primera missa celebrada per Mossèn Antoni Pitarch Sanjuán el dia 21 de juny de 1934, cal esmentar diversos ornaments, entre ells tres casulles, totes tres elaborades amb seda, una de color verd amb la inscripció brodada al revers "Rdo. de José Riera., altra dels obradors de P. Beltrán de Barcelona, de fons granat brodada amb fils de seda conformant motius de cards i amb medallons centrals ralitzats a l'oli amb representació del Pare Etern amb Crist a la part davantera i medalló de cors flanquejats per àngels a la part posterior i finalment una tercera adquirida en València a la "Fábrica de tejidos y bordados Nieto de A. Llana", de seda blanca amb motius decoratius en fil de seda de color groc.

Web confeccionada per Joaquim Carbó Miralles, cronista oficial de la vila de Catí

31 d'agost de 2008: Bibliografia: Orfebreria i Ornaments (Exposició de l'església Parroquial de Catí: agost 2008)

Organitzada per: Associació Cultural "Tossal de la Nevera", Diputació Provincial i Ajuntament de Catí