HISTÒRIA DE CATÍ

DOCUMENT EN PDF (132 PÀGINES- IDIOMA: VALENCIÀ)

PULSAR EN IMAGENES PARA VER I/O DESCARGAR

DOCUMENTO EN PDF (128 ) PÁGINAS- IDIOMA: CASTELLÀ )

 PÁGINAS- IDIOMA: VALENCIÀ)

ORIGEN DEL NOM DE CATÍ

Vista des del Tossal de la Nevera

Són un poc confusos els orígens de Catí. Etimològicament la majoria opinen que deriva de la paraula llatina "catinus" (conca, bací, gibrell).

Segons el Diccionari Català- Valencià- Balear (tom 3), a la pàg. 53:

 1.- Catí, topòn.// 1. Vila de 2.300 habitants, situada al N. d'Albocàsser (Maestrat), al fons d'una clotada. I en fa venir l'etimologia del llatí catinum, "plat", "clot", "cova".

  La Gran Enciclopèdia Catalana distingeix 4 significats per al nom de Catí.

  1.- Catí: Municipi de l'Alt Maestrat, al límit entre els Port i el Baix Maestrat, al centre de la zona muntanyosa que uneix els Ports de Morella amb les serres del Maestrat (Serra de Vallivana, Tossals de la nevera i de la Barbuda). Comprèn al nord un sector de la capçalera del riu Cervera, travessat per la carretera de Morella a Vinaròs, a l'indret de la Venta de l'Aire i de l'Hostal del Mestre; al centre la capçalera del Barranc de la Vall Torta (Rambla Morellana); al sud el vessant esquerre de la Rambla de la Belluga, límit amb el terme d'Ares. La major part del territori (8000 ha) és coberta d'alzinars, brolles i matolls.

  L'agricultura és pràcticament tota de secà (1800 ha). Hi ha ramaderia (llanera i cabrum) que ha estat l'activitat econòmica principal del municipi i origen de la seua antiga prosperitat (important centre tèxtil llaner), avui derivada a granges de tot tipus i fabricació de formatge.....

Catí amb el Tossal de la Nevera al fons

  2.- Catí: Caseria del municipi de Petrer (Valls del Vinalopó) al vessant occidental del Maigmó.

  3.- Catí, escola de: Grup de músics originaris de la vila de Catí (Alt Maestrat) que al segle XVIII actuaven a les catedrals i parròquies del País Valencià..........

  4.- Catí, mola de: Altiplà estructural (1.222 m alt) dels Ports de Beseit, situat a l'oest del Caro i estès pels termes de Tortosa , Arnés i d'Alfara dels Ports.    La Mola de Catí està, situada en la comarca dels Ports de Tortosa- Beseit. A la falda nord de la Mola naix el riu d'Algars, des d'on salta pel barranc de la Paridora, un lloc feréstec en extrem fins arribar al Mas de Pau i continuar el seu camí cap el Ebre.    Les amples pinedes ens conviden a respirar profundament.

Mola de Catí

  5.- Catí, vila important i famosa del Maestrat, dotada de grans privilegis des del segle XV i centre d'una gran zona pastoral. En el terme de Catí és remarcable la important Font de Catí que ha jugat un gran paper en el pasturatge del Maestrat. Com que la vila de Catí és en el centre d'una ampla vall, hem de dubtar entre interpretar en nom com a designació de la vall o com a designació de la conca o bací de la font.....

  6.- Vall de Catí, en el terme de Petrer (Alacant), muntanya amunt cap a Castalla, a la qual li pot venir com a designació de la vall però és cert que hi ha una font de renom al mig.

   Entre les localitats de Petrer i Castalla a la província d'Alacant es troba el poble de Xorret de Catí, famós recentment per ser final de la volta ciclista a Espanya. Observar també la situació propera de la Ermita de Catí, santuari del segle XVII, consagrat a la Immaculada Concepció.

Xorret de Catí

8.- Catina: Partida del terme de Xixona.

9.- L'Alcatí: Partida de Sueca

10.- Barranc dels Algadins: Al terme d'Algemesí...

11.- Algadins: Partida del terme d'Alginet...

12.- Pla de Catí o d'En Catí, avui de Sant Jordi, a Palma de Mallorca..

  Biniaraix està tocant al poble mallorquí de Sóller. Molt a prop es troba Can Catí. L'origen d'aquest nom es pot trobar en un saltant d'aigua i un torrent (El Torrent de l'Ofre). Des d'ací es pot veure una impressionat vista sobre tota la Vall de Sóller.

 ETIMOLOGIA:

 Segons Joan Coromines, del llatí CATINUS: conca, bací, gibrell. En català, el nom de l'atuell es va convertir en una denominació geogràfica passant per la idea de "conca d'aigües". Els noms de la zona nord de Catalunya han sonoritzat la -t- llatina en -d (Cadí, Cadinell...) fenomen que no s'ha produït en el topònims de Mallorca i del País Valencià (Catí, Catína...). Alguns topònims presenten el nom arabitzat (Alcatí, Algadins..).

 Carmen Barceló i Vicent Pitarch comenten la possibilitat de que el topònim "catí" siga d'origen àrab, de l'arrel "khattín", que voldria dir descendent de la tribu d'Al-Khátt. Altres creuen vore en l'antiga "Tintí" dels romans a la vila de Catí.

HISTÒRIA DE CATÍ

    La història de Catí és relativament recent. No té en el passat vestigis anteriors al segle XIII i es per tant creació posterior a la reconquesta del Rei En Jaume I

    És possible que a l'igual que les zones pròximes del terme, Coves de la Valltorta (Tírig), Coves de Remígia (Ares), Morella, Benassal (Racó de Nando), tinguera una important cultura prehistòrica i d'art rupestre però les restes que s'han trobat estan de manera disseminada i en mal estat de conservació. (Povets).

   Es probable que el primer nucli de població estigués en la partida de la Font de Catí ja que s'han detectat restes ibèriques en els Castellars de la Mola Cabuda i restes romanes entre el Mas de la Font i l'Hostal del Mestre així com restes d'edificacions que ben bé podrien correspondre a la primitiva població. En la primera meitat del segle XIII els pobladors es van traslladar a l'actual emplaçament que reunia millors condicions per al progrés i desenvolupament.

L'ORIGEN DEL TOPÒNIM "CATI"

La història de Catí és relativament recent. No té en el passat vestigis anteriors al segle XIII i es per tant creació posterior a la reconquesta del Rei En Jaume I

  És probable que a l'igual que les zones pròximes del terme, Coves de la Valltorta (Tírig), Coves de Remígia (Ares), Morella, Benassal (Racó de Nando), tinguera una important cultura prehistòrica i d'art rupestre però les restes que s'han trobat estan de manera disseminada i en mal estat de conservació. (Pouets).

Es probable que el primer nucli de població estigués en la partida de la Font de Catí ja que s'han detectat restes ibèriques en els Castellars de la Mola Cabuda i restes romanes entre el Mas de la Font i l'Hostal del Mestre així com restes d'edificacions que ben bé podrien correpondre a la primitiva població. En la primera meitat del segle XIII els pobladors es van traslladar a l'actual emplaçament que reunia millors condicions per al progrés i desenvolupament (A. Melià)

Vista del Tossal de la Nevera (1986, baixant la romeria de Sant Pere)

Situació geogràfica de Catí

Castell de Morella

Els orígens del poble de Catí es remunten a la dominació musulmana sempre depenent del castell de Morella. Abans de ser conquerit pels cristians, el castell de Morella era un dels que posseïa el musulmà Zeyt- Abuceyt i del que depenien territoris de nombrosos termes que en el futur originarien els pobles de Morella, Bel, Ballestar, Boixar, Catí, Cinctorres, Castellfort, Coratxar, Castell de Cabres,  Fredes, Herbers, Forcall, La Pobla de Benifassà, La Mata, Olocau del Rei, Ortells, Palanques, Portell, Todolella, Saranyana, Vallibona, Villores, Xiva  i Zorita. Posteriorment en 1303 també s'inclouria al castell de Morella el terme de Vilafranca. Tenia límits en la part d'Aragó amb els castells de Montroig, Castellot i Cantavella i en la part de València amb els de Cervera, Culla i Ares.

Cal ressaltar que històricament tant Morella com aquests territoris (excepte Vilafranca) mai no han format part del Maestrat, com modernament s'ha pretès en ocasions atribuir. El castell de Morella i els seus territoris quan en 1317 es va crear l'Ordre de Montesa van continuar sent de pertinència reial i mai no van formar part del Maestrat del que la capital va ser primer Cervera i després Sant Mateu.

Històricament, per tant, Catí forma part de la comarca dels Ports de Morella, tot i que els mapes actuals l'inclouen a la comarca de l'Alt Maestrat.

Podem assegurar que el poble de Catí existia com a tal i amb aquest nom ja a finals de l'any 1230 o principis del 1231 quan s'inicia la reconquesta del castell de Morella (07-01-1231) i de tots els seus territoris per En Balasc d'Alagó i Jaume I el Conqueridor. L'existència de Catí està ja documentada l'any 1233 en dos documents que marquen el terme de Morella. Durant principis del mes d'agost de 1233 està documentat el pas del rei Jaume I pel terme de Catí , passant per la Llècua, Salvassòria, Antolí) quan viatjava des de les terres de Terol a les de Peníscola.

Carta Pobla de Catí (Diputació Provincial)

El dia 25 de gener de 1239 En Balasc d'Alagó atorgà la Carta Pobla de Catí a En Ramon de Bocona i a quaranta pobladors més a fur de Saragossa. Per els cognoms d'aquests pobladors (Segarra, Sentjoan, Bertran, Macip, Llorens, Ferreres, Vallfagona) sembla que aquestos procedien de la província de Lleida.

Ja des d'un principi el terme es divideix en les dos partides principals de la Font de Catí, on alguns situen la primitiva població, i de la Vall de Cirers. Ja des d'un principi el terme es divideix en les dos partides principals de la Font de Catí i de la Vall de Cirers. És possible que el primer assentament de la població no estiguera radicat en l'actual emplaçament d'esta i que el primer Catí estiguera a la partida de la Font, denominada la Font de Catí. En esta partida, sobre la masia del mateix nom, encara s'aprecien restes d'edificacions que bé pogueren correspondre a la primitiva població.

Mas de la Font

   Mort En Balasc d'Alagó (1240), Jaume I a passar a ser el senyor de Morella i va confirmar la Carta Pobla de Catí el 5 de novembre de 1243.

   Abans, en 1241, es va produir un fet històricament molt important com va ser la primera donació per part de la reina Na Violant de Vallivana i Salvassòria al terme de Morella, que seria ratificada en vàries ocasions en el futur.

   En 1247 el rei En Jaume va fer donació de Morella i de les seues aldees a l'infant Pedro de Portugal que va confirmar la donació de Vallivana i Salvassòria salvant el seu dret a l'herbatge.

   Cal destacar de que al voltant de l'any 1240, segons els darrers indicis, van començar les primeres obres d'edificació de la primitiva església i cementiri (al seu voltant). També són importants la cessió del Rei En Jaume de la vila de Catí al "Consejo de hombres buenos" de Morella en 1250.

  El senyor de Catí, Ramon de Bocona, al obtenir en possessió el poble d'Onda, va vendre el terme de Catí a En Ramon Castellà l'any 1268.

   A partir del segle XIV, l'auge econòmic de Catí en particular i de la comarca dels Ports en general va ser propiciat per l'abundant cabana ramadera llanera, base d'una important indústria peraira, que se sustentava amb exportacions de llana a les comarques italianes (Toscana, Lombardia, Florència). Aquesta exportació es va veure afavorida sobre tot per les mesures de gravamen (1300) imposades al preu de la llana en els mercats anglesos que van situar en avantatge a les llanes espanyoles en els mercats europeus. També la situació particular de la Corona d'Aragó, de la que el Regne de València formava part, així com els territoris italians de Nàpols i Sicília va contribuir positivament a l'establiment de rutes de mercaderia llanera des dels ports de Tortosa, Peníscola, Vinaròs i Castelló fins als ports italians de Gènova, Pisa, Piamonte, Venècia, etc...amb destinació als centres tèxtils de Toscana, Florència, Lombardia i fins i tots altres comarques europees. D'altra banda el poble de Morella i les seues aldees, Catí una d'aquestes, s'havien vist beneficiades durant el segle XIII per altres mesures que afavorien el auge de la ramaderia en la comarca com la donació per la Reina Na Violant de les terres de Vallivana i Salvassòria (1241), la Creació del tribunal del Lligallo (1270) i el privilegi de l'herbatge (1273).

  La producció llanera d'aquesta zona serà reconeguda com de primera qualitat estant englobada sota la denominació de "Llana dels Ports".

  Alguns exemples de mercaders catinencs es documenten en les famílies Montserrat, Santjoan, Espígol, Figuera, Nissagues, Geromi Martí, que van deixar testimoniatge de la seua importància econòmica en el paisatge urbà de la localitat i en la construcció de capelles en l'església parroquial.  Aquest auge econòmic es va mantindre fins al segle XVII en que la llana va perdre importància com a principal matèria prima de teixir sent substituïda per la seda i més endavant per altres matèries primes artificials.

Ramat d'ovelles (La Creveta- Camí dels Regalls)

   Aquest auge económic es va mantindre fins al segle XVII en que la llana va perdre importància com a principal matèria prima de teixir sent substituïda per la seda i més endavant per altres matèries primes artificials.

    L'any 1292 ja van començar els primer plets de les aldees, a les que s'havia afegit Vilafranca en 1303, contra Morella havent un primer pacte d'avinença en 1306.

   Després de l'abolició de l'Ordre del Temple (templaris) en 1308 pel Papa Clement V, ben aviat es va constituir l'ordre de Montesa o del Mestre amb la capital, primer a Cervera i després a Sant Mateu. Com ja hem comentat abans ni Morella ni les seues aldees van pertànyer mai a l'ordre de Montesa (Maestrat) guardant sempre fidelitat al rei.

Símbol dels lemplaris

Ordre del Maestrat

L'any 1315 consta per escrit la visita del bisbe de Tortosa, el morellà Francesc de Paholach (?- 1316), sent rector Mossèn Ramon Oller. En esta visita s'assenyala que l'església està oberta i amb culte. En l'any 1318 consta una altra visita del bisbe successor, Berenguer de Prat per establir un decret de concòrdia entre el rector, Mossèn Oller i els seus feligresos.

  L'any 1321 consta el testament d'Arnau Segarra i els seus legats per a la fundació de l'Hospital i l'ermita de Sant Pere de Castellfort. De forma que alguns donen esta data de 1321 com la prova de que la romeria de Catí a Sant Pere de Castellfort ja existia. No és però fins un segle després (1424) quan esta rogativa apareix per primera vegada documentada.

Antic hospital de Sta. Maria dedicat als sants Cosme, Damià, Abdón i Senén.

L'any 1322, segons consta en la pedra commemorativa (25-04-1322) consta l'ampliació de l'església primitiva, afegint tres trams cap a l'est, l'arcada del Cor i obrint una nova portada gòtica de cara al sud (la que dóna a la Plaça de l'església). Aquesta data es un segle anterior de la que fa poc es pensava, 32 anys abans de la construcció de la primera capella lateral, la de Sant Blai (1354), primera del costat de l'evangeli, si be que l'altar de Sant Martí ja consta des de l'any 1328.

    Pedra de la restauració, reforma i ampliació de l'església primitiva. Dimensions 50 x 26 cm. Datada el 25 d'abril de 1322. El seu text en llatí és "ANO DNI Mº CCCº XXº IIº KALS MADI (Anno Domini Millesimo.Trecentesimo Vicesimo Segundo Séptimo Kalendas Madii).  Situació: Placeta Església (a l'esquerra de la porta d'entrada).

Capella de Sant Blai (1354)

L'any 1333 ja deuria d'estar conclosa la Casa del Delme, antigament anomenada "La torre", per ser l'edifici més alt del poble, de tipus eminentment defensiu que li servia per a protegir-se dels atacants i vigilar l'entorn. Eixa torre va ser construïda en la part més alta del poble, oberta al migdia, on es van alçar les seues primeres cases. Van ocupar aquestes l'espai que compren actualment des del carrer Major, el Pla d'En Bruno, carrer del Jesuset i plaça de l'Església. Aquí, en aquesta àrea, va estar el primer forn del poble, del que encara queden vestigis per a il·lustrar la nostra història, que va abastir de pa als nostres avantpassats més remots. També va servir fins la construcció de la Casa de la Vila (1428) com a seu de reunions del Consell i més endavant com a lloc on recaptar el delme.

Arcades de dubtós significat de la Torre

   L'any 1340 la reina Elionor aconsegueix un acord per delimitar exactament els termes de les aldees de Morella, Catí, entre elles.

   L'any 1348 consta la construcció del cementiri del Calvari que substituïa a l'anterior annexe  a l'església i la Casa Abadia.

   En 1358 Pere el Cerimoniós concedeix per a les aldees una certa autonomia de Morella. En 1370 s'amplia el nucli urbà en les Ravals, la de l'Hospital, la de les Escoles i la de la Font Nova o Santa Anna.

  En 1374 s'esculpeix el Peiró o Creu del Cementiri o d'Avinyó per part de Giamó d'Avinyò i el peiró de la Font-Vella de Berenguer Roca (Albocàsser).

Peiró d'Avinyò (1374)

 L'any 1374 Jaume Castellà va vendre de nou Catí a la vila de Morella, tant sols els drets econòmics, no els polítics de caire local.  L'any 1468 Morella va vendre els seus drets sobre Catí a Joan Forés de Sant Mateu que tretze anys més tard la va tornar a revendre a Morella per 25.000 sous, la mateixa quantitat que l'havia comprat.

   La Casa Abadia comença a construir-me en 1376 pel rector Mossèn Durà.

Casa Abadía

   L'any 1377 el famós mercader de llanes Pere Montserrat construeix la capella del seu nom a càrrec del tortosí Bartomeu Durà dedicada a Sant Miquel i Sant Pere Apòstol. Col·loca en la capella el seu escut. La capella és entaulellada per Jaume Sans en 1399.

Capella dels Montserrat, ara amb el Retaule de Jacomart.

      En 1389 es fabrica la capella de Sant Martí per Berenguer i Jaume Sans.

Capella de Sant Martí

L'any 1401 Pedro Lembrí, de Morella, fa i pinta el retaule de l'Altar Major que va durar fins 168.

   L'11 de maig de 1405 es construeix el cor i la primitiva sagristia (en l'actual capella de l'Avellà i anterior capella del Nom de Jesús.

La història de Catí durant els segles XIV, XV, XVI i XVII es veu condicionada per una llarg procés: el de la independència respecte de Morella. Ja en l'any 1292 comença el pleit polític- administratiu entre Morella i les seues viles dependents que no culminaria fins a l'any 1691 (9 de febrer) amb la independència d'aquestes respecte de Morella.

Sorprèn el fet de la rapidesa amb que Catí, encara pertanyent a Morella, es converteix en una de les viles amb més auge econòmic de la comarca, fet que li permet en els moments d'apogeu dels segles XIV i XV el construir veritables obres d'art que encara avui no podem deixar d'admirar. Entre aquestes obres d'art destaquem l'església parroquial (1240-1250), la Sala de la Vila (1428) , la Casa Spígol (1448), la Casa dels Miralles (1452), el Retaule de Jacomart (1460),   i la Casa del Delme.

Cal ressaltar durant aquest període la vinguda de San Vicent Ferrer a Catí l'any 1410 (l'ermita no es construiria fins a 200 anys després, l'any 1610).  La primera processó a Sant Pere de Castellfort consta de l'any 1424, si bé es creu que aquesta es realitzava des de bastant abans (1321, possiblement). També consta la primera processó de Catí a la Verge de Vallivana (1453) i la primera processó a Nª Sª. del Avellà (1545).

Cap al mes de juny, pròxim a la pasqua granada, va predicar en Catí Sant Vicent Ferrer. Venia de Morella cap a Sant Mateu. Aquest fet tindria en el futur un gran efecte en els catinencs i en la història de Catí

   Després de predicar i pernoctar, al dia següent Sant Vicent es va acomiadar dels catinencs que el van seguir fins al Coll de Sant Mateu, ara de Sant Vicent. Allí els va entregar una pedra sobre la que va marcar una creu com si la pedra fos de cera.

Cor

   Sant Vicent en el Retaule de Jacomart. Es considera la imatge que reflexa més fidelment la fisonomia del sant ja que va ser quasi coetània. El retaule es contractà en 1460, cinquanta anys després de la predicació en Catí

  Sant Vicent Ferrer va intervindre  decisivament en l'elecció del rei de la Corona d'Aragó en el Compromís de Casp.  El conflicte es va crear en morir el rei d'Aragó Martin I sense descendència. El candidat  Fernando de Antequera va ser nomenat rei d'Aragó, Catalunya i Valencia (28-06-1412).

 Probablement el sant passaria per Catí en més ocasions com l'any 1414 en el seu camí cap a Morella on va tindre una entrevista amb el rei Fernando de Antequera i el Papa Luna (Benet XIII) per qüestió del Cisma d'Occident. El Cisma d'Occident, fou ocasionat per la coexistència de tres papes en la Cristiandat (Juan XXIII, Gregorio XII i Benet XIII).  Amb la mort en 1423 del Papa d'Avinyò  l'aragonès,  Benet XIII, Papa Luna, al castell de Peníscola, el Cisma fou resolt definitivament en Sant Mateu, la capital del Maestrat, el 26-07-1429 per renúncia del seu successor que va abdicar en el papa de Roma Martin V.

Estàtua del Papa Luna en el Castell  de Peníscola

  De 1417 al 1428 se edificó la Casa de la Villa por Bernat Turó de Traiguera, Jaume Sans, Pere Galià, Pedro Belluga y Pedro Guasch (de Catí).

Casa de la Vila

  L'any 1437 es realitzen els pedregosos, bancs, cancell, finestres i portes de les escales i s'empedrà el sol de la Casa de la Vila. S'habiliten els baixos com carnisseria comunal i presó i els alts  com a sala de reunions del Consell i dels Jurats i dipòsit de blat i capella.

 Casa la Vila amb els arcs tapiats (1868) per motius higiènics

L'any 1441 s'edifica la primera ermita de Catí, dedicada a Santa Anna per part d'Arnaldo Pedro, de Forcall i els catinencs Jaume Sans i Bernat Verdú.

Ermita de Santa Anna (1441)

L'any 1447 es construeix la capella dels Sants Joans, dedicada a Sant Joan Bautista i Sant Joan Evangelista, la segona capella de la part de l'evangeli, encarregada pel cèlebre mercader Ramón de Sant Joan.

Capella dels Sants Joans, ara amb l'advocació de Sant Martí

   L'any 1448 es construeix per part del Consell, la 1ª capella de Passió, a càrrec de Pere Crespo i Pere Galià.  Aquesta capella fou adquirida per Joan Espígol, famós mercader de llanes, nascut el 1406, per 2.200 sous per a convertir-la en el panteó de la seua família. Com que Joan Espígol va morir jove (3-09-1450) i sense descendents els seus marmessors i hereus, Ramón Santjoan i Mossèn Guillem Verdú, es van encarregar de decorar la capella, col·locant en la pedra clau de la capella l'escut de la família Espígol, encarregant un calze d'or al valencià Jaume Frígola (1454) i sobre tot marcant la influència de la família va encarregar per contracte a Jacomart, pintor de càmera del mateix rei Alfons, el Magnànim, la pintura d'un retaule dedicat a Sant Llorenç i Sant Pere de Verona.  Data contracte (24-01-1460).

Capella dels Espígol o de Sant Llorenç i Sant Pere, màrtirs.

Retaule de Jacomart, o de Sant Llorenç i Sant Pere de Verona, màrtirs (1460)

  Amb els diners aconseguits pel Consell per la venta de la Capella del Espígols es va acordar de construir el 1451 la 2ª Capella de Passió a càrrec de Pere Crespo i Antonio Arbó, d'Ulldecona.

2ª Capella de Passió, ara de Sant Josep

   També cal destacar en 1448 la construcció de la Casa de Joan Espígol, situada en la Plaça de Dalt i en 1452 la del Palau de Sant Joan, més endavant coneguda com Casa Miralles. Fou construïda per Pere Crespo i Lluis Bellmunt.

Palau de Sant Joan o Casa Miralles(1452)

 L'any 1453 consta la primera processó dels catinencs a la Verge de Vallivana. Aquesta processó, un segle abans de l'aparició de la Mare de Déu de l'Avellà demostra que els catinencs també eren devots dels sants morellans com eren la patrona de Morella i la rogativa a Sant Pere de Castellfort del que consta la primera processó l'any 1424.

   En 1462 comença la guerra entre Castella i Aragó resulta desastrosa per al poble de Catí. Les tropes castellanes travessen fàcilment el dèbil mur de protecció, malgrat a que s'havia restaurat en 1462, després de la guerra de Joan II, renovant les portes i barres dels portals i murs. Una vegada dintre del poble, les tropes castellanes, molt més ben preparades i en major nombre que les aragoneses, van segrestar a nombrosos catinencs portant-los a la presó d'Alcalà i exigint una forta suma de rescat. També van prendre en garantia tota la plata de l'església. En 1463 consta la carta del pagament de 2.000 florins d'or per alliberar els catinencs presos després de la batalla de Catí.

Representació de la batalla de Catí (1463) en la 1ª fira "A Cati, peraires" del 2-3 de juliol de 2016

L'any 1468 Morella va vendre els seus drets sobre Catí a Joan Forés de Sant Mateu que tretze anys més tard la va tornar a revendre a Morella per 25.000 sous, la mateixa quantitat que l'havia comprat. 

En 1483 es fa el reliquiari de Sant Martí pel morellà Mossèn Antonio Montserrat. En 1494 es fa un retaule en la 2ª Capella de Passió, en 1503 Joan Bellmunt construeix la Capella de les Ànimes i en 1521 es fa l'òrgan del cor de l'església.

Òrgan de l'església

L'any 1528 consta l'empedrament del portal d'Almaçà o de la Passió amb motiu de que l'emperador Carles V passara per Catí (Favardina, Bellmunt).

  L'any 1544 es construeix la nova carnisseria i la presó en la planta baixa (Llotja) de la Casa de la Vila.

 El 29 de març de 1544 es contracten l'església i la casa hostatge de Nª Sª de l'Avellà per Antoni Favardina, francès, casat a Catí. La qual cosa significa que, segons la tradició religiosa, el miracle de la Verge a una velleta cega i leprosa tindria lloc cap a meitat del segle XVI (1540) si be hi ha també constància en 1328 de l'existència de la Font de l'Avellà. El topònim "avellà" seria per tant més de dos segles anterior a l'aparició de la Verge. Per tant, el nom de la Verge vindria del nom de la font i no al contrari. I s'ha demostrat històricament infundada de que del "miracle de la vella" derivés al topònim de l'Avellà.

   La tradició religiosa situa als voltants de l'any 1544 l'aparició de la Verge a una velleta cega que passava per la font de L'Avellà dirigint-se cap a Salvassòria per invocar a Sant Llúcia que la curara del seu mal. La primera vegada que apareix consignat el nom de la verge de L'Avellà és l'any 1544. Aquest mateix any es contracten l'església i la Casa de Nª Sª del Avellà. El dia 7 d'abril de 1545 es realitza la primera processó per demanar aigua de pluja a la Verge. Com que va ploure el poble li va afegir a la Verge el títol de Mare de Misericòrdia.

Prigonet del Camí Vell de L'Avellà a Catí, recentment restaurat (2014), per on la tradició situa el pas de la velleta del miracle.

Pintura de Pasqual Mespletera de la primera processó a la Mare de Déu de l'Avellà (Dimarts, 7 d'abril de 1545) en la ermita

   A partir d'aquest data i per honrar a la Verge miraculosa i donar culte a la seua imatge es construeix l'església i l'ermita que successivament es van ampliar.  El dia 8 d'abril de 1549 es beneeix la primera capella i campana de Nª Sª de l'Avellà per l'arquebisbe auxiliar de Tarragona (Nicópoli), Ilm. Francisco Roures (1544-1558)

Pintures de l'ermita de l'Avellà (Pascual Mespletera (1737).

Continuen però les construccions en l'església parroquial i així en 1549 es construeix la Capella i retaule del Roser sufragats per la família Sans-Lleons. La seua confraria es crea en 1576 i la Confraria del Nom de Jesús en 1586 i la del Santíssim en 1589.

  L'any 1561s'amplia la primera capella de Nª Sª de l'Avellà a càrrec de Juan Vinyes de Sant Mateu i es construeix la capelleta de la font dels tres xorros i la imatge de la Verge.

 L'any 1589 comencen les obres del primer pis de la casa hostatge de l'ermita de l'Avellà a càrrec de Miguel Valls, Francesc Royo i Joan Gisbert (constructor del cadiram dels dotze apòstols del cor de Catí, avui en dia situat en el presbiteri. Es fa el Tancat en 1592 i les obres d'ampliació de l'ermitori no cessen fins a  l'any 1607.

Capelleta de la Font de L'Avellà (1578)

Continua en l'església parroquial el costum de crear nous altars i així en 1598 es crea la capella de Mossèn Verdú dedicada a la Puríssima, en 1601 la capella de l'Àngel on se situaria més endavant el baptisteri i la capella del Nom de Jesús en 1640.

Ermita de Sant Vicent- Pedro del Sol (1610)

Coincideix el principi del segle XVII amb la presència en la parròquia de Catí de Mossèn Jaume Miralles, de Vilafranca, i els picapedrers de Tronchón, Pedro i Juan del Sol. Així l'any 1610, coincidint amb els 200 anys de la predicació de Sant Vicent Ferrer a Catí, es contracta l'edificació de l'ermita, i en 1615 l'edificació de l'actual campanar i l'alçament de la capella en l'ermita de Santa Anna. També en 1625 es contracta la construcció de l'ermita del Pilar. Els tres primers a càrrec de Pedro del Sol i l'ermita del Pilar del seu germà Juan.

Campanar (1615)- Pedro del Sol

Ermita Santa Anna (Pedro del Sol) (1615)

Ermita El Pilar (Juan del Sol) (1625)

  Com anècdota, l'any 1611, consta el matrimoni entre Serafina Santjoan, descendent de Ramón Santjoan i Miguel Miralles, germà del rector. Amb el temps el cognom Miralles substitueix al cognom Santjoan i el Palau de Sant Joan passa a anomenar-se com a Casa Miralles.

   L'any 1628 es construeix el cor nou amb accés a la Casa Abadia.

  En 1626 i 1636 el Consell dóna permís per a la construcció de les Neveres de Catí, en primer lloc la del Mas de la Serra a Fernando Torres i en segon lloc la Nevera de Gibalcolla o Nevera Vella al vinarossenc Juan Bueso.

   Nevera del Mas de la Serra (Fernando Torres, 1626)

Nevera Vella o de Gibalcolla (Juan Bueso, 1636)

   L'any 1637 es fa el Camí d'Antolí, futura carretera i el 1643 es fabrica una sagristia i el nou arxiu parroquial a la part de l'església que dona a la Plaça de Dalt a càrrec de Juan Noguer, d'Ulldecona al que s'afegeix una escala exterior en 1678

     L'any 1643 els joves del poble demanen que Sant Martí siga el seu patró i s'ìntercanvien les capelles de Sant Blai i Sant Martí, sense canviar les pedres clau.

   L'any 1669 s'acaben les obres del segon pis de la Casa de l'ermita de l'Avellà i en 1670 es construeix l'ermita de Sant Josep (Mossèn José Adell).

Ermita Sant Josep (Mossèn José Adell, 1669)

L'any 1677 es fabrica un nou retaule churrigueresc de l'Altar Major a càrrec de Pedro Esbrí d'Alcalà i en 1679 el Consell acorda adobar el portal de la Passió (d'Almaçà) alçant una capelleta dedicada a Sant Roc, patró de la pesta.

L'any 1677 es fabrica el Nou retaule en l'Altar Major per part de Pedro Esbrí (Alcalà) (800 lliures), d'estil churrigueresc que es daurat el 1697 per Víctor Montserrat (Forcall) (1000 lliures). Dedicat  a l’Assumpció. Un sagrari. Crist, Sant Joan, Santa Maria. Sis nixos amb sis sants, sis columnes salomòniques. Amb el temps, la majoria dels altars i capelles de l'església són adornats, daurats i coberts amb retaules. Sagrari (1723)

   Portal i Capella de Sant Roc (est).  Sant Roc Patró contra la pesta: 1589. En 1679, el Consell de la vila va acordar adobar el portal del Peiró de la Passió o d'Almaçà i va alçar una capelleta dedicada a Sant Roc damunt d'este portal. En este mateix portal, en 1721, es va alçar una capelleta de majors proporcions. Va ser enderrocat l’any 1932. Topònim “Almaçà"- La Massà

  L'any 1691 es construeixen les escoles a la Raval de l'Hospital.

LLUITA PER LA INDEPENDÈNCIA (1239- 1691)

  D'especial importància cal recordar el dia 9 de febrer de 1691. Es tracta de la data que es signada en Madrid per part del rei Carles II  el Reial Privil·legi de separació de la jurisdicció de la vila de Morella que concedia, per 20.000 lliures, la independència a Catí i vuit viles més respecte de Morella.

  Com es veu la dependència de Catí respecte a Morella es consolida en les albors de la nostra reconquesta, passant al costat de els altres llogarets a constituir una unitat sociopolítica de gran rellevància, que de cap manera va aconseguir desvincular-se de la seva metròpoli, tot i les constants temptatives per aconseguir-ho fins a l'any 1691.

   Els abusos que el Justícia i Jurats de Morella van cometre sobre els soferts llogarets durant els quatre segles i mig de tirànic submissió van ser considerables, propiciant diverses reaccions d'aquestes al llarg d'aquest temps, tinents a assolir la seva total emancipació.

   Sovint els conflictes se suscitaven per les demarcacions dels respectius termes de cada una de les aldees; perquè, si bé hi havia unes fites que definien els límits entre les possessions de cada aldea i de Morella, l'extracció de fusta, resina, pedra, pastos, etc., provocava nombroses queixes. Els plets van començar en 1292 i l'arbitratge del rei Jaume II no va satisfer cap de les parts.  -  En 1306 va haver-hi un pacte d'avinença entre Morella i les seues aldees; per mitjà dels capítols acordats el 6 de juny d'este any, les relacions  entre ambdós parts van quedar més reglamentades i el paper de les aldees adquiria un cert protagonisme. Les aldees van aconseguir tindre veu en les qüestions pertinents a Morella i a si mateixes, i independència per a poder presentar les seues queixes al rei. No obstant això, esta concòrdia no va resoldre les qüestions de fons i Morella va continuar pressionant sobre les aldees. A partir de 1306 i fins a 1340 els conflictes entre ambdós parts van ser nombrosos.  En este últim any, les aldees van aconseguir de la reina Elionor la delimitació exacta dels seus respectius termes. Faltava, no obstant això, la independència del Justícia de Morella.

   El sentiment autonòmic d'aquests submisos pobladors apareix ja en el primer terç del segle XIV, en pretendre que el rei adjudiqués als llogarets termes propis. Així acorden comissionar per formular aquesta súplica col·lectiva a Antonio Folch, de Castellfort, el qual va aconseguir que Pere IV ordenés al Bayle de Morella, D. Nicolás del Pi, a 13 de gener de 1.340 portés a terme tal demanda; però per discrepàncies en l‘afitament dels límits no va poder materialitzar fins al mes d'agost de l'any següent.

Catí- Castellfort- Portell- Vilafranca- Forcall- Cinctorres- La Mata- Olocau- Vallibona

   Des de la seua mateixa fundació Catí, igual que la resta d'aldees, va sostindre grans i llargs plets amb Morella, pel fet que esta exercia el mer i mixt imperi en tots els seus dominis i les aldees es veien obligades a carregar amb fortes contribucions i amb la prestació personal, destinades a obres d'utilitat exclusiva de Morella.

 Assolit aquest objectiu i aprofitant la guerra que Pere IV  el Cerimoniós mantenia amb Castella, se li va sol·licitar autoritzés l'emancipació de tots els llogarets que fa a la matriu per tal de dedicar-se de ple a la construcció de les seves pròpies muralles en lloc de contribuir de manera mancomunada a manteniment de les de Morella. El 8 juny 1358 concedeix l'autogovern dels consells sol·licitants, però tan sols mentre durés la guerra, ajornant una solució definitiva per al final de la mateixa. Acabada aquesta, la pesta i la misèria es van acarnissar sobre els llogarets, que van veure com el monarca es deixava induir per les influents autoritats de Morella, revocant la provisió anterior en 1369 i disposant multes de cinc-centes o cinc mil lliures, segons fos un particular o el consell, els que revifessin el problema del desmembrament.

    Una altra temptativa per lliurar-se de Morella es va frustrar en 1648, durant el regnat de Felip IV, que en plena guerra a Catalunya i necessitat de recursos econòmics va arribar a signar la independència de les aldees, però aquesta vegada tampoc es va consumar el propòsit per l'acció fulminant dels Jurats de la que van passar factura al rei de la seva aportació en el conflicte del Principat, fent que reconsiderés la seva decisió.

   Seria finalment durant el regnat de Carles II quan es consumaria aquest anhelat somni d'assolir el seu alliberament i independència, que va arribar precisament per la necessitat imperiosa que tenia la Corona de recaptar fons per dur endavant la malmesa economia estatal. Així, de tots els llogarets sotmeses a la jurisdicció i contribució de Morella, van sol·licitar acollir-se a tal gràcia Catí, Castellfort, Vilafranca, Portell, Cinctorres, Forcall, la Mata, Olocau i Vallibona. Nou en total, que prèvia l'aportació de 20.000 lliures a l'erari reial passarien a constituir-se en viles reals. Aquest Reial decret es va signar a Madrid el 9 de febrer de 1691, actuant de valedor en representació dels interessos de les diferents aldees Joan Baptista de Peñarroja.

   Definitivament, el 9 de febrer de 1691 el rei Carles II concedia el "Reial privilegi de separació de la jurisdicció de la vila de Morella i erecció en viles amb  tots els privilegis concedits a les altres viles reials del regne a  excepció del vot en Corts i sorteig d'oficis de la Diputació del   regne".  Com a conseqüència de la independència i executant l'orde  del rei es van entregar les claus de la presó al Justícia, es van plantar les forques i es va donar possessió del forn, del formatge, del  graner, de les primícies, de la carnisseria, del pes, de les mesures, de l'hostal, de la taverna del vi, de l'oli, de les aigües i de les fustes.

 Joiosa data per a la història d'aquests nous consells, que van veure fructificar feliçment el seu etern propòsit de disposar de jurisdicció pròpia en els seus assumptes particulars, sense ingerències alienes. Com a conseqüència d'això, Catí va disposar des de llavors de nou Justícia, el qual juraria anualment el seu càrrec durant la Missa Major del dia de Nadal de manera solemne davant els seus conveïns; que entendria tant en assumptes civils com criminals. Fins llavors el seu rang només li permetia intervenir en les primeres diligències, traslladant posteriorment les causes al Justícia Major de Morella, qui es feia càrrec de tots els processos, excepte dels d'escassa importància, sent fet i fet qui triava a aquell un cop nomenat.

   Al complir-se l'any 1991 el tercer centenari d'aquesta important data van celebrar-se grans festes a Catí.

L'any 1692 Catí compra a Morella els seus drets històrics que aquesta havia comprat a Castellà i un tros de terme.

Durant els segles XVIII i XIX cal destacar el comerç de la seda, l'ampliació de l'església parroquial, la construcció del balneari de L'Avellà (església, ermita, fonda, casa de banys), la casa dels Montserrat, la sagristia, la capella del Sagrari, el Calvari (1763), Forn (1775)  i la Casa dels Sans.

Balneari de L'Avellà

    En 1703 es fa la darrera ampliació de l'església de l'ermita de l'Avellà per part de Pedro Gómez, de Morella.

   De l'any 1701 al 1713 té lloc a Espanya la Guerra de Successió per la mort de Carles II sense successor i amb la batalla d'Almansa, el Tractat d'Utrech i l'abolició dels furs aragonesos, catalans i valencians per part del rei Felip V (Decreto de Nueva Planta).

   El 9 de gener de 1718 pren possessió de la parròquia de Catí Mossèn Francisco Celma, natural d'Aiguaviva (Terol). Seria necessari un altre llibre que ultrapassa els objectius d'aquesta modesta història. Tractarem de resumir lo principal.

   Mossèn Celma és el rector més famós de la història de Catí. Doctor en teologia. Es fa càrrec de la decoració interior de l'església de 1818 a 1842. Amplia la capella de Sant Roc (1721). Baixa per primera vegada al poble a la Verge de l'Avellà (1730). S'encarrega de pintar l'ermita de l'Avellà i eixamplar les habitacions (1737) i construeix i decora la capella de la Comunió (1741-1744) per a la qual cosa contracta al pintor santmatevà Pascual Mespletera.

Trasagrari de l'ermita de l'Avellà (Blasco)

En 1731 institueix la primera novena de Sant Martí. Reedifica i beneeix el 31-12-1739 la capella de l'hospital. En 1741 posa en funcionament dos òrgans, un a l'església parroquial i l'altre a l'ermita de l'Avellà (Francisco i Antonio Turull, de Calanda. Estableix en 1746 la Confraria de la Mare de Déu de l'Avellà. Publica la història de l'ermita de l'Avellà i en 1761 alça i pinta el seu trasagrari  (germans Blasco) i alça el tercer pis de la casa-ermita.

   Escriu un llibre sobre la vinguda de Sant Vicent Ferrer a Catí en 1410 en honor al qual realitza una pintura en el Carrer Major damunt de la pedra on va predicar en 1766 que més endavant seria passat a taulells. Escriu un llibre sobre la Verge de l'Avellà en el que, al nostre parèixer de forma errònia, intenta argumentar de que el nom de la Verge procedeix del miracle de la Vella.

Taulell sobre pintura de Mossèn Celma

  En 1763 construeix les 14 capelletes del Via Crucis entre el portal de la Font i l'ermita de Santa Anna i el Calvari. Va morir en Catí després d'una ingent labor el 2 d'agost de 1771.

   Destaca l'escola de músics de Catí, grups de músics originaris de la vila que actuaven a les catedrals i parròquies del País Valencià. Aquest grup era fruit de l'escola de cant pla de Catí, un dels mestres més distingits de la qual fou Miquel Sales (1742)

   L'any 1773 es fabrica la capella de Sant Vicent damunt del portal de la Font Nova, encara que el bisbe de Tortosa el 16-09-1797 prohibeix la celebració de misses per no ser un lloc religiosament adequat. En 1775 se fabrica un forn al Carrer de l'Om (Llarguer) i en 1791 es fabrica una custòdia per Antonio Piñol de Vinaròs i se fabrica el cadiram del cor per José Gisbert de les Coves.

  Cadiram dels Apòstols (José Gisbert, 1792) amb Jesús i els dotze apòstols en el presbiteri després de baixar-lo del Cor. En el centre Sant Jaume (Santiago el Major) i a la dreta Sant Pere.

     En quant al Balneari de l'Avellà en 1786 es construeix una Fonda i una Casa de Banys en 1845 per a atendre els nombrosos visitants. No hi però cap tipus de carretera ni el túnel actual  i els turistes o devots devien d'arribar al Balneari pel Camí Vell que pujava per damunt del Coll de l'Avellà a peu o en muntures a cavall. Fins 1860 no es va construir la carretera de Vinaròs a Morella que aproximava les comunicacions regulars fins la Venta de l'Aire.

   Com a aspecte negatiu assenyalar les tres guerres carlistes amb el general Cabrera en Morella i Cantavella (1833-1872) i la fundació del Sometent (1844).

   L'any 1856 es produí la desamortització en el que es declaraven en venta les propietats comunals dels ajuntaments, de l'Estat, del cler i ordres eclesiàstiques. Així la Fonda de l'Avellà, la Casa de Banys van passar a un particular, Masustregui i els terrenys del Balneari a dominis privats, no així l'església ni la Casa- Hostatge degut a la actuació decisiva del Sr. Bisbe de Tortosa, de forma que l'any 1895 el rector passa a ser l'administrador de l'ermitori de l'Avellà conjuntament amb l'Alcalde. Actualment l'ermita és propietat del bisbat de Tortosa.

  L'any 1868 es tapien, per motius higiènics, els arcs de la Casa la Vila i es construeix la pica baptismal per Francisco Blasco i l'enreixat en 1877 és forjat per Miquel Eixarch.

   El 10 de febrer de 1880 naix un dels fills il·lustres de Catí, Mossèn Joan Puig que escriuria la Història Breve y Documentada de la Real Villa de Catí y l'any 1891 es crea la Banda de Música.

    Durant els segles XVIII i XIX cal destacar el comerç de la seda que tracta de compensar la decadència del comerç de la llana.

    Durant l'actual segle XX podem destacar els següents fets:

   - En 1902 es funda la Congregació del Sagrat Cor de Jesús i en 1911 es fa el cementiri de Santa Anna traslladant la Creu o Peiró del Cementiri des del cementiri vell del Calvari al nou. L'any 1914 es descobreix l'autoria del Retaule de Jacomart (Tramoyeres), el mateix any que es construeix la carretera de Catí des de la Venta l'Aire a l'Hostalet de Vilar de Canes.

- L'enderrocament  de les construccions antigues: portal de València (1922), Sant Vicent (1922), Sant Roc, Sant Joan, Cementiri (1932), capelles laterals de l'església del Carrer Major (1937)

-La instal·lació de l'enllumenat elèctric (1923)

- La declaració de l'aigua de L'Avellà d'utilitat pública (25-04-28)

- La Guerra Civil Espanyola amb les lògiques conseqüències (1936-1939)

- La construcció de la carretera (1944) i el túnel de L'Avellà (1953)

- La construcció de l'embotelladora de L'Avellà i la remodelació del balneari.

- La disminució  en la primera meitat del segle de la població degut fonamentalment a la baixa natalitat i l'emigració, aquesta darrera principalment durant els anys de la postguerra.

- La gelada de les oliveres (1956) i la conseqüent plantació d'ametllers.

- La reconversió de la localitat de vila agrícola en ramadera (ovelles, cabres, granges de porcs, conills i aviram),   industrial (fabricació de formatge, pinsos, mobles, torrons,  escorxador de conills)  i de serveis (transport d'aigua, construcció, carnisseries, panaderies....)

-  La remodelació dels edificis de la població.

- La millora dels accessos per carretera al poble i el balneari.

- L'augment del turisme.

- L'augment del nivell de vida de la població.

- La ralentització en la segona meitat del segle del procés de disminució de la població degut al augment de l'índex de vida i   la baixa emigració:

1900: 2.332 habitants                 1950: 1.588 habitants            1970: 1.102 habitants

1981:1.006 habitants                 1986: 1.008 habitants            1991: 979  habitants

1996: 912 habitants

2003: 865 habitants

2014:750 habitants

- La construcció del camp de futbol de Santa Anna i piscina municipal.

- Construcció del local de festes de la joventut

- La declaració de Catí com a conjunt històric-artístic (7-03-1979)

- Les festes del III Centenari de l'Independència de Morella. (1991)

- Construcció de les noves escoles (1991)

- Construcció del nou Ajuntament (1991) i remodelació de l'antic.

- Trobament i abastiment al poble del Pou de Vallivana.

- Declaració del conjunt històric de Catí com a B.I.C (22-10-2004)

- Inauguració del desviament de la CV-128 al pas per Catí (2008)

ANÀLISI I DESENVOLUPAMENT URBÀ

  En primer lloc, la forma allargada de Catí obeeix a l'existència  en els seus dos extrems més distants, de dos fonts, la font Vella i la  font Nova, que asseguren l'abastiment d'aigua a la població.

La Font Nova, a partir de 1410 de Sant Vicent a l'entrada nord del poble.

 La Font Vella, a l'entrada sud del poble

Des  del segle XIV els documents constaten els treballs de reparació d'ambdós fonts, de les conduccions i de les piles dels abeuradors fonamentals per als ramats. El carrer Major i les dos places de Dalt i de Baix serveixen de connexió entre els dos brolladors i la via que marquen, va ser la més important des del segle XIII.

Portal de Sant Roc (oest) d'Almaçà o de la Passió.

La vila de Catí, ubicada en una estreta vall, no va tenir com altres un emplaçament òptim per a la seua natural defensa i els seus primers pobladors es van veure en la necessitat de protegir el seu incipient poblat amb els oportuns murs i portals corresponents per a assegurar la tranquil·litat de les seues gents. Per això, tant prompte com va aparèixer el reduït burg, amb els seus primers veïns, apinyat amb el seu temple parroquial, les autoritats del Consell el van circuir en un recinte emmurallat rectangular, de tosca fàbrica, obert a tots els horitzons, al mancar-li accidents orogràfics que li donaren eficaç defensa.

   Documents de l’època que han arribat fins nosaltres ens diuen que les muralles de les nostres comunitats, després de la reconquesta cristiana, en els segles XIII i XIV, van estar constituïdes per un mur de pedra molt irregular, travat amb morter d’arena i calç, que variava en la seua altitud, segons les característiques de l’espai que protegia. Els portals i angles dels cantons del recinte eren excepcionalment de pedra llaurada per a donar major consistència a aquesta construcció militar. En la part alta dels murs destacaven, protegides per una sòlida barana, merlets i saeteres. Així mateix rodejava el circuit emmurallat, en la seua part interior, un caminador, generalment de fusta i amb un passamà que facilitava les rondes de vigilància.

  L’Il·lustre sacerdot, fill de Catí, Gabriel Verdú, venerable teòleg, que entre d’altres càrrecs eclesiàstics fou rector de Chulilla i comissari de la Santa Inquisició, va escriure en la segona meitat del segle XVII un llibre que va titular “Descripció Succinta de la noble i antiga universitat de Catí”. En ell arreplega aspectes de la vila on va nàixer, que hui revesteixen per a nosaltres una valuosa aportació per estar recollits en aquella llunyana centúria. Ací, en aquest valuós document històric, escrit per a glòria de les nostres terres, no del tot reconeguda, ens diu: “... al presente se halla Catí con 300 vezinos con las quintas, caserías, que tiene en el término, que es muy dilatado pues tiene tres leguas de largo y dos de ancho. Todo el lugar está sercado, aunque para los presentes tiempos no muy fuerte. Tiene seis puertas prinsipales muy hermosas, vistosas y con fuertes serraduras...”. D’aquest apunt es desprén que les muralles de l’aldea de Catí, en el segle XVII, encara lligada a la jurisdicció de Morella, ja no responien als nous temps; tots els esforços pressupostaris en matèria defensiva anaven destinats a la seua metròpoli morellana, malgrat les contínues protestes i recriminacions dels jurats. 

  Tot el nucli urbà, excepte la part de migdia, en què el nivell del terreny servia de protecció a les edificacions d'aquella part, estava protegit per un mur que el tancava. No es tractava d'un mur de grans proporcions, servia com a resguard de la població, com a protecció de primeres necessitats, hi va haver moments en què es va  veure obligat a complir funcions de vertadera defensa.

    Eixint de del carrer Major en direcció a la capital del Regne, en este mur s’obrien portals situats en les entrades de les vies més importants. Cap al migdia, es franquejava el Portal de València, antigament conegut com de la Font Vella, de Calroy o de l’Hospital. Per eixir cap al Camí real d’Aragó i de Catalunya calia traspassar el Portal de Morella o de Sant Vicent, en altres temps de la Font o de les Gàrgoles. Al final del Carrer d’En Galià, actualment de Sant Roc, es trobava el portal batejat amb el nom d’aquest sant, anomenat patró de Catí en 13 d’agost de 1589, segurament per la seua mediació davant de l’epidèmia de la pesta, tant arrelada en els nostres pobles per aquelles èpoques, el que en altres temps era conegut com de la Passío, de Gilabert o d’Almaçà. Baixant pel carrer de Sant Martí a l’antic cementiri, hui col·legi públic, hi havia un altre portal, del Cementeri o Calvari, “... que aunque no es tan grande como los demás quatro principales pero es muy capaz, y todo de piedra labrada, con sus puertas muy fuertes como las demás, con cadenas con llaves para serrarse...” (M. Verdú). Hi havia altres dos portals de menor importància que els anteriors, el de Penya-roja i el de Sant Joan. El de Sant Joan s’alçava al final del carrer del seu mateix nom, també conegut antigament con de Pablo Alfaro.

  L'estructura de tots estos portals era semblant, i de característiques materials i tècniques molt senzilles. Estaven adossats als murs o a les parts posteriors de les cases i es reduïen a una porta amb arc de mig punt, amb dovelles de pedra. El portal de Sant Roc tenia el gruixut d'un mur de defensa de quasi dos metres d'amplària. Els portals sobre els quals s'havia edificat una capella tenien l'estructura d'una torre cúbica, basats sobre quatre pilars d'on arrancaven quatre arcs de mig punt, l'interior dels quals, de dimensions més reduïdes, servia d'entrada a la població. Queda constància d'estos portals per fotografies anteriors a la seua destrucció en 1932.

   En 1462, davant dels fets de la guerra de Joan II, Catí va renovar les portes i les barres dels portals i va restaurar els murs destruïts.

   Consta documentalment que, en 1528, amb motiu del pas del rei Carles pel terme de Catí, camí de Montçó, on es van celebrar les Corts, la població va empedrar el portal de la Font Vella.

   En 1773, sobre el portal de la Font Nova, es va construir una capella dedicada a Sant Vicent Ferrer; es van alçar dos grans pilastres separades del  portal, i van edificar damunt una espaiosa capella en què es van col·locar un altar, un retaule i una imatge del sant.

  1797- Es prohibeix celebrar missa. Va ser enderrocat l’any 1922

Portal i Capella de la Font Nova  o de Sant Vicent. També Portal de Morella

 ENDERROCAMENTS

    Tots estos portals, que encara es conservaven en els primers anys del segle XX, van ser enderrocats per necessitats sorgides de l'expansió urbanística així com de l'aparició posterior de la circulació rodada i de la construcció de la carretera de Catí a l'hostal de l'Aire i de Catí a l'hostalet de Vilar de Canes. Tot això va aconsellar la demolició del mur i portals en benefici del progrés. En 1922 es van enderrocar els portals de València i el de la Font Nova o de Sant Vicent amb el consentiment del bisbe, i en aquest últim es va construir una nova capella per al sant damunt del depòsit d'aigua de la font que avui en dia encara es manté.  En 1932 es va procedir a la destrucció dels restants portals;  van desaparèixer el del cementeri antic, el de Penyarroja (1988), el de Sant Joan i el del carrer de Sant Roc, desapareixent també la capella del sant.

Enderrocament de les capelles laterals de l'església del Carrer Major (1937)

Cal a afegir a més el tallament de les capelles laterals de l'església de la part de l'Evangeli (Sant Martí, Sants Joans, 2ª de Passió i del Roser) pels mateixos motius de funcionalitat abans esmentats.

 Com a resultat el caràcter medieval de la localitat es va ressentir seriosament al no conservar-se cap vestigi del mur ni dels portals tal com si que s'ha conservat en alguns pobles de la comarca.

 En el segle XX la població se modernitza amb l' instal·lació de l'enllumenat elèctric, la construcció de les noves escoles a la Raval de l'Hospital, la instal·lació de dos molins, un de farina per Ramón Beltrán en 1928 i un altre molí de cereals elèctric a la Raval de l'Hospital per part de Rafael Segarra que es convertiria en Piensos VIGORAN i un molí d'oli per part de Gabriel Miralles en el Pla Sant Roc.  També el 25-04-1928 es declara d'utilitat pública l'aigua de l'Avellà.

  L'any 1931 té lloc la compra per part de Gabriel Miralles i Francisco García (Borjo) al Baró de Casablanca (D. Enrique Bosch) i la seua muller Dª Jacinta (La Farola) de la Fonda l'Avellà, la Casa de Banys i els terrenys circumdants. Els tres primers xalets del balneari es construeixen en 1933 en el Camí de la Glorieta per les famílies Giner, Cano i Chillida.

Planta embotelladora de l'aigua de L'Avellà

Familiars d’Enrique Bosch (Baró de Casablanca), García de Borjo, Miralles, Cano, Chillida i Giner davant de la Casa de Banys i Palau del Baró (setembre de 1935) després de la compraventa de 1931, per tant el darrer estiu abans de la Guerra Civil.

    El 14 d'abril de 1931 es proclama en España la 2ª República (1931-1939) que crea en Catí les escoles del Pilar i de l'Hostal del Mestre.

 La situació política general del país evoluciona però, negativament amb la Guerra Civil Espanyola (18-07-1936). Als morts de guerra i assassinats dels dos bàndols, cal afegir l'incendi i saquejament de l'església que es convertí en una tenda i saló de ball.  Fou cremada la Mare de Déu de l'Avellà i quasi totes les altres imatges de sants i els retaules, els arxius parroquial i municipal. Les campanes de l'església foren foses com metralla. L'òrgan fou destruït. Tant sols es va salvar la campana grossa, el cadiram de Gisbert, la creu del cementiri, la imatge de Sant Pere de Castellfort i el Retaule de Jacomart que va poder sortir del poble recalant en el Museu del Prado.

Mascarada en el paviment de l'església

El 12 d'abril de 1938 el front de guerra va passar per Catí i en Espanya va finalitzar la guerra l'1 d'abril de 1939 amb la victòria del Front Nacional de Franco.

 A partir del mateix 1938 s'inicia un període de reconstrucció i renovació. Es  compra un nou sagrari. Es col·loca  un Crist a la capella de les Ànimes (o de la Mare de Déu del Carme) i  la imatge de l'Assumpció de la Verge als cels, titular de la parròquia en la part frontal de l'altar major, acompanyada de Sant Martí (patró) i de Sant Roc. Es neteja i restaura l'església eliminant les darreres pintures i fent aparèixer la primitiva pedra . Davall de la Mare de Déu de l'Assumpció i rodejant l'altar major es col·loca el cadiram de fusta que abans estava al cor i que representa a Jesús i els seus apòstols.

  El dia 7 de setembre de 1939 se realitzen al poble solemnes festes per la benedicció de la nova imatge de la Verge de l'Avellà que es pujada solemnement a la seua ermita, sent alcalde D. José Sanjuán Prats.

La Mare de Déu (1939-2002)

 També en 1939 torna al poble el Retaule de Jacomart però sense les cinc polseres.

  Cal tenir en compte la disminució en la primera meitat del segle de la població degut fonamentalment a la baixa natalitat i l'emigració, aquesta darrera principalment durant els anys de la postguerra.

   Gràcies a l'actuació del president de la Diputació, estiuejant del balneari, es construeix en 1944 la carretera de l'Avellà per l'empresa Calduch, sent alcalde D. Francisco Sanjuán Puig i el túnel per l'empresa Colomines (12-01-1953) celebrant-se unes lluïdes festes de celebració en el mes d'agost del mateix any, sent alcalde D. Francisco Blasco García.

Festes d'inauguració del túnel de l'Avellà, agost de 1953

Entre les dos anteriors dades assenyalar el conflicte dels maquis que va culminar el 21-05-1947 amb la toma de Catí. Aquest grup guerriller antifeixista va exercitar les seues activitats des de finals de la guerra europea (1945 a 1948) passant finalment els seus membres a Marroc i a França fugint de la Guàrdia Civil.

  El 25-09-1955 mor a Sant Mateu Mossèn Joan Puig i en 1961 es construeix l'escoleta del Mas d'Evaristo que es tanca definitivament en la dècada de 1970 amb la creació de l'escola llar de Benassal.

 La gelada de les oliveres (1956) origina la conseqüent plantació d'ametllers.

  L'any 1962 té lloc una remodelació de l'ermita on es restauren algunes pintures, es canvia el paviment.. Aquest mateix any, sent rector Mossèn Salvador Vives es baixa la Mare de Déu de l'Avellà al poble, la següent serà en setembre de l'any 2000, coincidint amb el canvi de mil·lenni i any jubileu, amb lluïdes festes per part del poble en les dos ocasions.

Baixada de la Verge al poble  en 1962

 En 1968 té lloc la visita del llavors ministre d'Informació i turisme Manuel Fraga Iribarne.

Visita Manuel Fraga amb l'alcalde Ramón Querol i Carlos Múrria (1966)

   En 1971 s'inaugura l'embotelladora de l'aigua de l'Avella, sent alcalde D. Argimiro Roca.

Planta embotelladora (1971)

En 1972 es restaura el cambril de la Mare de Déu de l'Avellà segons projecte de D. Ángel Acosta el mateix que fabrica la Mare de Déu de l'Assumpció de l'església Parroquial  i el Crist de la Capella de la Comunió.

Altar de la Verge abans de 2003

   En 1975 té lloc la darrera restauració de l'ermita i la imatge de Santa Anna.

   El 7-03-1979 té lloc la declaració de Catí com a conjunt històric artístic.

   En 1980 té lloc el canvi del calendari de la Romeria de Sant Pere de Castellfort.. Aquesta passa del 30 d'abril (pujada) i 1 de maig (baixada), dies tradicionals, a celebrar-se el primer diumenge de maig (baixada) i el dissabte anterior (pujada).

Imatge de Santa Anna i la Verge, infanta (1975)

Declaració de Catí com Conjunt històric artístic (7-03-1979)

  En 1983 s'estrena solemnement l'Himne a Catí de Pedro Tel i lletra d'Alexandre Flichs i en 1984 es col·loca a l'ermita de l'Avellà vidrieres de Valldeperes.

   En 1990 es restaura per darrera vegada l'ermita de Sant Vicent reparant la teulada que s'havia ensorrat i posant una porta de Lluis Porcar.

   Els dies 5,6 i 7 d'abril de 1991, coincidint amb els 300 anys de la Independència de Morella tenen lloc unes grans festes- Té lloc a la Casa de la Vila una exposició de la cultura catinenca. S'inauguren el nou ajuntament,  un monòlit a la Raval en forma d'ou de Paco Martí, un carrer dedicat a Mossèn Joan Puig del que es reedita la seua història de Catí  i les noves escoles del CEIP l'Espígol al Calvari on també s'ha muntat una altra exposició. Visita  Catí el Cardenal Tarancón celebrant una missa amb l'Orquestra Ripollés. A continuació va organitzar-se una paella gegant seguida del Ball Pla. No van faltar els bous i altres activitats (Era alcalde: D. Juan A. Gozalbo Gómez i president de la Diputació Francisco Solsona). 

Monòlit en forma d'ou com a símbol del naixement del poble, dissenyat per Paco Martí

    El 30-09-1996 es crea la Nova Associació Cultural de la Rogativa de Catí a Sant Pere de Castellfort, apareixent els dos llibrets sobre la normativa de la romeria.

    En 1998 el poble pot abastir-se ja del Pou de Vallivana després de dècades patint la carestia d'aigua.

Inauguració del pou d'aigua de Vallivana (Agost de 1998)

   El 31-01-1998 torna al poble el Retaule de Jacomart deparés de la Restauració de la Generalitat Valenciana però com que en 1997 es van retrobar en el Museu del Prado les polseres perdudes per part de A. José Pitarch de besavis catinencs, el Retaule torna a sortir del poble per a posar-le les polseres perdudes. El 19-04-1999 el Museu del Prado entrega oficialment al poble de Catí quatre de les cinc polseres perdudes sent exposat el retaule al mateix museu. Després de retornar definitivament al poble el retaule es col·locat en la capella dels Montserrat fent unes obres de remodelació de l'altar, paviment i il·luminació.

   El 22-10-2004 és important per la Declaració del conjunt històric de Catí com a Bé d'Interès Cultural (BIC)

Fàbrica formatge. 1er premi d'Espanya (24-09-2005)

   L'any 2007 es restaura el Peiró d'Avinyó, fent una rèplica que es col·loca al cementiri i l'original es guarda en una vitrina. En octubre dl mateix any es restaura el rellotge de sol de la façana de la capella de la Comunió de Catí.

Altres dos rellotges de sol es restauraran també, el de damunt la porta de l'església parroquial  (zodiacal)  (16-09-2008) i el situat en la façana de la Casa Miralles (09-09-2009).

Restauració (26-10-2007)- Capella Comunió

Restauració (16-09-2008). Zodiacal

Restauració (09-09-2009). Casa Miralles

Un altre esdeveniment històric per a la localitat és la inauguració del desviament o variant de la carretera CV-128 que descongestiona el tràfic de vehicles en la localitat

Inauguració de la variant a la CV-128 (29-09-2008)- Carlos Fabra, Martínez i Manuel Puig

A partir de 2008, sent rector Mossèn Rafael, s'inicia en l'església parroquial Nª Sª de l'Assumpció un període de reformes. Es remodelen les capelles laterals imitant la pedra. A la capella de la comunió es substitueix el Crist i la Marededéu de l'Assumpció de l'altar major d'Acosta per la imatge del Cor de Jesús, restaurada per Vicenta Beltrán i a l'altar major per una Marededéu nova..

Marededéu de l'Assumpció d'Acosta

Nova Marededéu de l'Assumpció (6-9-2011)

S'habilita en l'antiga capella dels Espígol una capelleta per a Sant Pere de Castellfort, anteriorment molts anys ocupada per Sant Vicent Ferrer que es trasllada finalment a la capella ocupada per Sant Isidre, llaurador que a la seua vegada es trasllada a la capella de la Puríssima de Mossèn Verdú.

Capelleta de Sant Pere (10 d'Octubre 2008)

Interior de l'església (gòtic)- Comunions 2015

Es remodelen les tres portes de l'església i el baptisteri i la seua reixa. Es remodela la capella de Sant Martí (2010) i s'obre una porta de l'església al carrer Sant Joan i s'enreixa el pati (2011). La Diputació Provincial, per la seua part, restaura (2010) i construeix una dúplica de la imatge de Sant Pere de Castellfort (2012) i la Fundació En Balasc d'Alagó restaura la talla de la Verge de l'Avellà (09-04-2012).

Marededéu després darrera restauració

 També en juliol de 2010  finalitza la reforma de la Plaça de l'església (24-09-2010) i altres carrers del poble i comencen les obres de restauració del balneari de l'Avellà i l'encoframent del túnel.

Albereda (alameda) del Balneari de L'Avellà

Encoframent del túnel (finals 2013)

   A nivell de serveis públics s'inaugura un nou consultori mèdic (01-04-2010) i un centre de desinfecció de vehicles a la partida dels Plans (20-01-2011) i en maig de 2012 s'inaugura una planta de Biogàs.

    Les obres de restauració de les pintures de l'ermita de l'Avellà comencen de nou en 2013, eliminant les humitats. S'alça el paviment sobre terra, es restaura la teulada posant una canal de recollida d'aigües d'escorrentia i es neteja la sèquia. Comença la restauració d'una de les capelles laterals utilitzant la tècnica de l'estrapo, consistent en arrancar les pintures del seu lloc, portar-les al taller, restaurar-les i després tornar-les al seu lloc d'origen. Els efectes aconseguits sobre la primera capella lateral són molt positius. En estiu de 2016 continua la restauració de les altres dos capelles de l'ermita de l'Avellà i la confraria a encalat la façana i l'entorn de la placeta i netejat les pedres i la porta.

 El 27-12-2013 s'inaugura l'exposició de la Llum de les Imatges en la que es restaura la Casa de la Vila i l'església de l'Assumpció. Es munta una exposició en els dos edificis. La quantitat de visitants augmenta considerablement. Es trasllada temporalment el culte de l'església des de la nau principal a la Capella de la Comunió. Es trasllada l'oficina de turisme a la Llotja.  Els aspectes espectaculars es troben en la façana de la Casa la Vila que és netejada de contaminants (cables elèctrics i de telefonia, fanals d'il·luminació, etc...). En l'església es treballa principalment en la restauració de la teulada i el teginat, descobrint-se en la volta de la nau esgrafiats del segle XVII que estaven tapats per vàries capes de pintura de calç. La cloenda de l'exposició és el 23-11-2014.

Casa la Vila (1428)

   L'11 de novembre de 2015 s'inaugura el nou local de la Llar de Jubilats  que es trasllada de l'antic Hospital a les antigues escoles. L'Hospital queda com a local d'exposicions, reunions, i assaig de la banda de música i coral.

  El president de la Diputació de Castelló, Luis Moliner, l'Alcalde de Catí, Pablo Roig i el mossen de la parròquia fent entrega als jubilats del nou local de la llar de jubilats situat a les antigues escoles.

Si amb motiu del 600 aniversari de la predicació de Sant Vicent en Catí (2010) es va fer una processó especial a la pedra de la seua predicació, el 2 d'abril de 2016, per iniciativa dels Vicents i Vicentes del poble, es compra una nova imatge del sant que es pujada en processó a l'ermita recuperant així la romeria que anualment realitzaven els catinencs el segon diumenge de Pasqua.  Aquest any la romeria es va realitzar el dissabte anterior a la festa de Sant Vicent Ferrer, dia del patró de la Comunitat Valenciana amb un itinerari peculiar: Església, Plaça, Carrer Jesus, Carrer de les Escoles, Carrer Major (parada en el lloc de predicació), Places, Capella de Sant Vicent, Camí fins l'ermita.

Recuperació romeria Sant Vicent (2 abril 2016). Porten el sant quatre vicents

El dissabte 28 de maig de 2016 té lloc un concert especial del Cor de Catí Verge de l'Avellà al complir-se el seu desè aniversari i també de l'Associació Cultural "Tossal de la Nevera" que el dia d'abans organitza una caminata a la muntanya que li dóna nom.

Cartell de la celebració del 10è aniversari

   L'11 de juny de 2016 es va celebrar el XXV aniversari de la creació a les noves escoles del CEIP l'Espígol i el X aniversari del CRA l'Aiguaneu (Aularis de Catí, Culla, Vilar de Canes i Torre d'En Besora. Es va muntar una exposició a la Llotja i un acte commemoratiu al Centre Recreatiu.

Celebració XXV aniversari escola de Cati i X del CRA l'Aiguaneu (Catí, Culla, Vilar, La Torre)

  El 26 de juny de 2016 el bisbe de Tortosa, Ilm. D. Enrique Benavent Vidal va inaugurar la nova il·luminació de l'església parroquial.

L'església amb la nova il·luminació

  Els dies 2 i 3 de juliol de 2016 es va convocar la Primera fira medieval "A Catí peraires" amb gran èxit de participació de tots els catinencs (tant joves com majors).

Fira medieval (2-3 juliol 2016)

  Un altre assumpte que no podem deixar d'assenyalar és la marxa del C.D Catí. Les competicions oficials van començar al Camp de Santa Anna cap a l'any 1973. El CD Catí va militar en tercera i segona regional. El primer ascens a 1ª Regional es va produir en maig de 1993. El Catí va competir ininterrompudament en primera regional fins que el 15-05-2011 es produí el somniat ascens a Preferent. Encara que es va baixar a Regional, el 2 de juny de 2013 es va aconseguir un increïble segon ascens a Preferent.  En maig de 2014 es va baixar de nou a Primera Regional, categoria en la que va militar en la temporada 2014-2015, en la 2015-2016 i en la 2016-2017.

7 de maig de 2017: Darrer partit oficial del CD Catí en el camp del Servol (Vinaros CF -3 CD Catí-4).  La setmana anterior (30-04-2017) es va acomiadar de les instal·lacions del Santa Anna en partit contra el Semprerapit (2-4). L'equip del CD Catí  va aconseguir mantenir la categoria ocupant la posició 12ª del grup I de Primera Regional, amb 30 partits jugats, 9 guanyats, 5 empatats i 16 perduts, amb un total de 37 punts, 56 gols a favor i 64 en contra. Malgrat això la directiva i socis van decidir fer desaparèixer l'equip en competició per falta de jugadors locals i poques perspectives de continuïtat.

Darrera alineació titular del CD Catí (7 maig 2016) Vinarós C.F.- 3- C.D. Catí- 4

CRONOLOGIA DEL POBLE DE CATÍ

SOMBREJAT EN GROC LES NOVETATS

ESGLÈSIA PARROQUIAL Nª Sª DE L'ASSUMPCIÓ DE CATÍ
 

L'ESGLÉSIA DE L'ASSUMPCIÓ EN L'ACTUALITAT

  La majoria dels altars i sants existents anteriorment desapareixen després de la guerra. Es canvia la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció d'Acosta. Es mantenen l'Altar Major (19), així com les devocions a Sant Martí(2), Sant Josep (3), la Puríssima (4),  Sant Vicent Ferrer (5), Sant Cristòfol (6),  Mare de Déu de L'Avellà (13),  Sant Antoni i Sant Roc (a l'antiga capella del Jesús) (13). 

    A la capella dels Espígols (11), ara pas obert a la capella de la Comunió o del Santíssim (15-16-17-18) dedicat ara al Cor de Jesús. En un lateral es venera la imatge de Sant Pere de Castellfort (18) i una fotografia del beat Mossèn José Prats Sanjuán.  Enfront està el  confessionari  i dintre de la capella de la Comunió en una de les capelles laterals  (17) es guarden les imatges de la Passió (El Sepulcre  i la Marededéu dels Dolors), en l'altra (16)  estan Santa Àgueda (patrona de les dones) i Sant Cecília (patrona de la música) i en el seu altar, dedicat al Cor de Jesus es guarda permanentment la Sagrada Eucaristia (15).

    El retaule de Jacomart (de Sant Llorenç i Sant Pere Martirs), després de la darrera restauració de 1998,  està ara a l'antiga capella de Sant Miquel i Sant Pere Apòstol o capella dels Montserrat (12).

    La imatge de Sant Isidre Llaurador ha segut traslladada a l'antiga capella dels Verdú o de la Puríssima (9). En (8), antiga capella de l'Àngel continua el Baptisteri enreixat en el que s'ha col·locat un quadre del Baptisme de Jesús. El traster i estris del monument està en (7). Una altra cambra on es guarden casulles i altres (pali, torxes, etc..) està en (16). Les capelles (1) i (14) estan sense advocació, aquesta darrera és pas a la capella de la Comunió i a la porta que comunica amb el pati enreixat que dona al Carrer Sant Joan. Està inactiu l'armari de les cordes de les campanes substituït per un moder comandament que està a la dreta de la porta d'entrada a l'església del Carrer Major. També s'ha col·locat en (9) un passamans d'accés al Cor, Casa Abadia i Campanar. En la darrera reforma de la Llum de les Imatges s'ha restaurat el teginat i la teulada i s'han descobert esgrafiats del segle XVII.

ANNEXOS HISTÒRIA

POLZA EN LA IMATGE ANTERIOR PER ACCEDIR ALS ANNEXOS

Informació turística: Ayuntamiento de Catí- Mayor, 2- Tel. (964) 40 90 81 - CATI (Castellón)

© Pàgina creada per Joaquim Carbó Miralles , 1 de octubre de 2018

BIBLIOGRAFIA: Historia Breve y Documentada de la real Villa de Catí (I i II)- Mossen Juan Puig

Última actualització: 30/09/2018