MONUMENTS

IDIOMA

Castellano

Valencià

MONUMENTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS.- El casc urbà de Catí està declarat Conjunt Històrico Artístic des de el 7 de març de 1979.

A mesura que es realitza el recorregut visual, ràpid però intens, per la Vila, es va perdent la noció del temps. S'amunteguen i reviuen velles sensacions pel retrobament amb altres èpoques, esplendoroses també, de Catí.

Casa de la Vila, Església parroquial, Retaule de Jacomart, Abadia, Casa de Sant Joan o de Miralles (reproduïda al Poble Espanyol de Barcelona); Casa dels Montserrat, Casa del Delme, Casa dels Sans Lleons ...;

Des de principis de l'any 2013 està inclosa en el programa de la llum de les imatges conjuntament amb l'església parroquial. S'ha restaurat la façana i els alts de l'edifici. En els dos edificis s'ha montat una exposició amb objectes artístics procedents d'altres poblacions. L'exposició, que afecta també a Culla , a Vinaròs i a Benicarló durarà fins al mes d'octubre aproximadament.

Catí tenia ja la seva casa de la Cort però volia aixecar una que fos capaç per a les reunions del Consell i de tot el poble. I va aixecar la grandiosa que tots podem admirar, fabricada l'any 1428, i els preparatius veiem ja consignats en el Llibre Juradesch de l'any 1424. En realitat els preparatius havien començat el 17 desembre 1417 canviant una casa i comprant un pati.

En 1418 van començar les obres a càrrec de Bernat Turó de Traiguera i els primers despeses de 475 sous i 6 diners es veuen consignats en el Llibre Juradesch de l'any 1421, apareixent per primera vegada el nom de Turó el 7 d'octubre de 1423. En un item de 1426 es llegeix: «Bernat Turó Maestre que guiava l'obra».

Ayudábanle a Turó, els seus fills Joanet i Bernat, i altres de Catí, Jaume Sans, Pere Belluga, Pedro Gàl·lia i Pedro Guash. La sala té de fons 22,43 metres; d'ampla, 11,84, i 15,70 d'alta. Té els baixos i un pis amb una falsa de bona fusta. La façana en la seva part inferior té dos arcs gòtics i dins i de costat tres arcs d'estil ogival. El saló principal mesura 16,72 per 10,20 metres. Li donen llum dues finestres d'estil gòtic amb una columna central de 1,88 metres. La falsa està sostinguda per 18 files i 272 taulers i 3 files grans que descansen en dos pilars de pedra picada. La façana és de pedra llaurada, el pis empedrat, i la fusta de Benassal. En aquest gran saló se celebraven les reunions del Consell i les del poble per a assumptes comunals.

Orgull de Catí, és aquesta una obra grandiosa i artística, mereixedora de ser admirada per propis i estranys. En 1437 estava conclosa l'obra ja que el Consell va donar a Bernat Turó 66 sous concedits de gràcia. En l'actualitat està en obres de restauració de la teulada i de la façana principal.

L'església després de ser inclosa en el programa de la llum de les imatges (febrer de 2014). En 1315, en una visita pastoral, consta que estava oberta al culte i que disposava de llibres i ornaments necessaris.

En la seva estructura originària és de nau única dividida en trams definits pels arcs apuntats i pilastres que els suporten. Se li van afegir capelles laterals, sent la de la Comunió la més gran i recent (segle XVIII), promoguda per l'il·lustre rector Francisco Celma. L'actual campanar es va edificar en 1615.

De sus dos puertas de entrada es la que da a la calle Mayor la más rica en decoración.

En su interior conserva importantes muestras de arte: retablo de Jacomart, frescos de la Capilla de la Comunión, relieves escultóricos procedentes del coro y piezas de orfebrería.

Al carrer Major, formant cantonada amb el carreró de la Casa de la Vila, s'aixeca majestuosa la casa-palau de Sant Joan i després casa de Miralles. El seu amo, Ramón Sant Joan, ric mercader i notari, la va concertar en 1.452 amb els picapedrers Pere Crespo i Lluís Bellmunt. D'estil gòtic, façana de cadirat amb finestres ogivals i arcades interiors apuntades.

Digna de figurar en la representació d'edificis notables d'Espanya, en l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

Estat del Palau de Sant Joan (Casa Miralles després de la darrera remodelació, febrer de 2014)

El Delme o la torre és un edifici de grans proporcions, que, en els seus orígens va haver de ser el lloc on es recollia el delme, «Diezmo», de les collites, etc. per al senyor de la vila. En 1333 ja existia, ja que en ell es reunien els consellers abans de tenir un edifici propi. En un altre document del 23 de setembre de 1375 es parla de la torre del poble i d'unes cases contigües a ella (el Forn Vell), que, sens dubte s'han de referir al mateix edifici.

Al segle XVIII la seva estructura primitiva es va veure parcialment mutilada per la construcció de tres cases que donen al pati. Al segle XIX i al segle XX s'ha modificat substancialment la seva orientació i distribució interior en obrir una porta al carrer Major quan la principal havia estat sempre al carreró de l'església.

L'edifici formava una unitat amb el "forn vell" que unit al delme ens obliga a pensar que tots aquests edificis van ser propietat de Ramon Castellá com a senyor de Catí i de Morella quan va comprar els seus drets.

En l'estat actual de conservació, si bé es mantenen parts fonamentals de l'edifici, és difícil fer-se a la idea de la funció que van poder tenir en el seu origen. A partir de la porta principal situada a al carreró de l'Església, a la dreta, recaient sobre el carrer major havia d'estar la zona destinada a habitatge; una finestra ogival en aquesta direcció així sembla indicar-ho; al centre i cap a l'esquerra de la porta es devia estendre un pati, des del qual s'arribava al "Forn Vell"; al fons del pati, el cos més alt de l'edifici, mostra grans arcs apuntats tapiats dels quals es desconeix la seva funció i significat.

Hi ha una casa digna d'esment, de la distingida família dels Montserrat, contigua a la de Miralles. Conserva unes reixes artesanes en la seva part posterior i la seva escala central quadrangular amb la seva cúpula.

Fotografía de Carreras- 1929- Discripción de Catí de G.Verdu- Vicent Pitarch- Ed. ALAMBOR

Si bé en la actualitat no conserva en el seu exterior les característiques de l'època, al seu interior, la gran escala quadrada amb llanterna superior, la converteixen en un dels escassos exemples d'aquest tipus d'arquitectura en terres de l'interior.

Escut de la Casa Montserrat (avui de la família Pitarch)

Reixes de la Casa Montserrat que van ser traslladades a la façana trassera de la casa

Els dos animals mitològics de tots dos costats de l'escut són grífols, meitat superior àguiles meitat inferior lleons

Aquesta casa gran, ocupa gairebé tot el costat esquerre pujant de la Plaça de Baix. Va ser de la cèlebre i noble família dels Sans, que en 1667 va entroncar amb la dels Lleons de València. En l'actualitat la casa és propietat de Juan Capsir.

Està situada a la Plaça de Dalt, la tercera pujant a la dreta, manada edificar pel cèlebre mercader Joan Espigol que va pagar la Capella de La Passió en 1451 per a la qual es va pintar el famós Retaule de Jacomart (1460). Fins fa poc va ser el local utilitzat per una caixa d'estalvis. Actualment és un local d'una penya esportiva.

Hospital (1321) - Discripción de Catí de G. Verdú- Vicent Pitarch- Ed. ALAMBOR

Antiga casa dels jubilados (2016) (Antigua Casa Hospital). A partir de 2016 lloc d'exposicions, conferències, assaig de la banda i del cor de Catí, Verge de l'Avellà. Escola instrumental "Arsenio Sales"

Restauració recent amb l'any (1739) de la benedicció de la nova capella per Mossèn Celma.

Dedicada a la veneració de Maria S.S. en la seua Expectació o Esperança i dels Sants Metges Cosme i Damià amb els Sants Abdó i Senén Màrtirs.

El 20 de maig de 1321 es va obrir el testament d'Arnau Segarra, germà de Bernardo el qual va escriure el Llibre de Privilegis. I en ell atorga unes cases que tenia al raval per a la fundació d'un hospital.

El 31 desembre 1739 el rector Francisco Celma va beneir la nova capella després d'unes obres de remodelació.

Aquest edifici, dotat amb tres llits, complia diverses funcions que eren la cura de malalts i allotjament de transeünts. A la façana, a més de la cadireta, albergava l'escut de la vila i una escultura de la Santíssima Trinitat.

Fins fa poc conservava la seva façana havent-se habilitat com a Cambra Agrària. En l'actualitat s'ha habilitat com a Casa de Jubilats i Local per a exposicions. Més recentment ha deixat d'exercir les funcionws de Llar dels Jubilats amb la inauguració d'una nova Casa de Jubilats a les antigues escoles l'any 2015. Actualment exerceix les funcions de local d'exposicions, conferències, reunió de grups culturals, assaig del Cor de Catí, Verge de l'Avellà i de la banda i escola de música "Arsenio Sales"