IDIOMA     

NEVERA DEL MAS DE LA SERRA (Catí)

Localització: Junt al Mas de la Serra, en la vessant E de la Serra de la Nevera, a 1.050 m d' altitud. Accés seguint el Barranc de la Masada o de la Toba.

Valoració: Dipòsit de valor mitjà i en regular estat de conservació.

neveraserra4.jpg (32672 bytes)

 

 

Dipòsit de planta circular, de 8'7 m de diàmetre amb murs d' 1 m de amplària. A l' E del pou una gran plataforma de 11'70 m de longitud i sostinguda per un mur servia de rampa d' accés i de càrrega.

 

 

  

  

 

El pou es mostra farcit de runes procedents de l' estança aliena i els seus propis murs; molt colonitzat per la vegetació. La profunditat actual oscil·la entre 4 i 5'50 m. A l' interior s'accedeix per un túnel - escala que descendeix des de l' estança de 4'50 m de longitud. S'obre al pou mitjançant una boca de 2'40 m de altura coberta por dos lloses i un arco de descàrrega

 

 

En el seu estat actual no mostra restes de coberta d'obra. Malgrat això, hi han fragments de teules i les obertures de l' estança semblen indicar que estava teulada. En la part W del dipòsit hi ha adossada una estança de 6 per 5 m que deuria estar coberta.. En ella s'obren el túnel d' accés a l' interior i dos obertures sobre el pou: una finestra i una porta. Capacitat estimada en 350 M3.

Segons informacions orals, no confirmades documentalment, el dipòsit data del s. XIX. Per la seua tipologia pot afirmar-se que és posterior a la propera Nevera Vella.

 

NEVERA VELLA(Catí)

 

El primer permís de l'Ajuntament de Catí per a construir una nevera data del 10 de juny de 1592 a favor de Mossèn Sanz. No deuria de ser molt gran la nevera construïda quan el 14 de novembre de 1626 el Consell acordà concedir autorització a Mossèn Miguel Torres per a fabricar-ne una altra. La va fer el seu germà Fernando Torres que era picapedrer. Tampoc el Consell municipal va quedar satisfet amb la seua construcció degut a que el 10 d'agost de 1636 decideix enderrocar la nevera i construir en el mateix lloc una altra major que seria la Nevera Vella.

La Nevera Vella fou construïda en 1636 per Joan Bueso de Vinaròs, amb un cost de 185 lliures. Mostra una gran similitud amb la Nevera de la Font dels Regatxols que recentment ha restaurat i museïtzzat  l'Ajuntament d'Ares del Maestre . Es tracta d' un dipòsit amb caràcter comercial. La neu es portava en matxos fins Catí d'on en carruatges seguia el seu trajecte fins el litoral (Vinaròs i Benicarló)

Requereix una urgent restauració similar a la que s'ha dut a terme en la Nevera de la Font dels Regatxols d'Ares del Maestre, ja que és una de les neveres més importants de la província.

 

neveraserra8.jpg (39297 bytes)

 

Localització: en la vessant E del Tossal de la Nevera, a 1.150 m d'alçada i molt a prop del cim. El dipòsit és conegut també com Nevera del Tossal i Nevera del Tossal de Gibalcolla.

Valoració: dipòsit de gran valor per la seua fàbrica i regular estat de conservació

 

  

Dipòsit de planta quadrangular construït en una vessant: la meitat oriental . Es troba inserit en un talús irregular de pedra i terra que proporciona estabilitat a l' edifici i, al mateix temps, l'aïlla tèrmicament. L'amplada dels murs es d'uns 2 m.

 

 

 

 

 

 

neveraserra6.jpg (53211 bytes)

  

Planta interior rectangular de 7'70 x 6 m. Els despreniments de la coberta han reomplert part del sòl al menys en uns 2 m. En las parets N i S mostra uns forats per a encaixar bigues que formaren una coberta interior si el pou no es trobara completament ple de neu. Al seu interior s'accedeix per una notable escala de pedra adossada a les parets W i N.

 

 

  

La coberta és una volta que suporta en dos arcs paral·lels de medi punt . La capacitat s'estima en uns 300 M3.

En la part superior de la Nevera existia una estança de la que només en queden les restes dels murs, però en la coberta. La porta s'obre a la façana W. A la part S se adossa una plataforma amb funcions de càrrega.

 

 

   

Dintre de l' estança s'obrien les dos boques d' accés al pou. Una zenital de forma quadrada d' 1'65 m. de costat; mostra un xicotet galze en el seu marc de pedra per a encaixar una gran tapa. L'altra boca, adossada a la façana W, permetia l' accés a l'escala. La boca ha estat afectada per la destrucció particular de la bòveda, produïda per l' explosió de material de guerra.

Per Joaquim Carbó Miralles, cronista oficial de la vila de Catí

Darrera actualització: 16 de novembre de 2011