PINTURES DE L'ERMITA DE LA
MARE DE DÉU DE L'AVELLÀ (CATÍ)
Es poden ampliar les
fotografies d'aquesta web pulsant sobre les imatges
ACCÈS
El 20 de març de 1737, sent rector de Catí Mossèn Francesc Celma, va començar a elevar-se la bòveda de l'església
de l'ermita de Nª Sª de l'Avellà. El dia 5
d'abril de 1735 el Consell Municipal va signar amb el santmatevà Pasqual Mespletera per
700 lliures
la pintura dels frescos de la bòveda. Aquest pintor va ser el mateix que
també va decorar en similars dades la Capella de la Comunió de l'església de
l'Assumpció de Catí. Aquestes pintures van concloure el 1750. Les pintures
estan dedicades a la Mare de Déu la visió de l'Apocalipsis de Sant Joan. Entre d'altres aspectes estan representats la Santíssima Trinitat, Jesucrist, la Verge, Sant
Miquel, l'infern, la imatge de l'Avellà, els quatre evangelistes (Sant Mateu,
Sant Marc, Sant Lluc i Sant Joan), els 12 apòstols, els
set goigs de la Verge (l'Anunciació, el Naixement de Jesús, l'Adoració dels reis
Mags, la Resurrecció, l'Ascensió, la Vinguda de l'Esperit Sant i la Coronació de
la Verge), Santo Domingo de Guzman i la bòveda celestial.
La composició s'inspira en la volta pintada per Antonio Palomino en l'esglesia
dels Sants Joans de València. En el santuari de l'Avellà, Mespletera demostra un
perfecte coneixement de l'obra del pintor Vicent Guilló Barceló, com es veu en
els models infantils i en la concepció de les llunetes, on uns rics teixits
serveixen de nexe, utilitzant la tècnica del trompe- l'oeil. I també utilitza
gravats de Simon Vouet, Pietro de Cortona, Nicolas Dorigny i Jerónimo Nadal
riquesa iconogràfica que remet a la voluntat i coneixements del rector Celma.
Prèmer en foto per ampliar
Gairebé
omplen totes les parets de l'ermita. Als murs laterals del primer tram se
simulen sis altars o capelles on hi han representacions de diverses escenes bíbliques i sants.
Al cor hi ha pintats els
misteris del rosari (davall del rossetó) , els ermitans Sant Antoni (un poc
deteriorat a la mateixa porta de l'entrada del cor) i Sant Pau (enfront de sant
Antoni a la dreta de l'òrgan) i el judici de Déu
sobre els condemnats a l'ìnfern.
ALTARS O CAPELLES LATERALS
SIMULADES
A les sis capelles laterals simulades
(tres a la part de l'evangeli i tres a la part de l'epístola) hi ha una
gran varietat de representacions iconogràfiques.
Están representats els misteris de l'Encarnació,
Naixement, Adoració dels Reis, Resurrecció, Ascensió i la Vinguda de l'Esperit
Sant que juntament amb la Coronació de Maria SS pintada en el fronstipici
conformen els set goigs de la Marededéu que des de ben antic s'han venerat en
l'ermita tal com es pot veure en els goigs, núm. 23 del capítol I del Llibre de
Goigs (Mossèn Francisco Celma, pàg. 79 Història del Santuari de Nª Sª de
la Misericòrdia i de la Font de l'Avellà).
Pintures de
les capelles de l'esquerra, amb millor estat
Al llarg de les cornises superiors hi ha representats diversos doctors de
l'església, com Sant Agustí, Sant Tomàs, Sant Gregori i Sant Idelfons, entre
d'altres. Tots els buits estan replets de guarniments florals i d'alegories
marianes.
1ª capella de la part de l'evangeli (esquerra):
Per la banda esquerra, més
respectada per la humitat, a la primera capella al costat de les escales
d'entrada a l'ermitori, hi ha l'adoració dels Sants Reis,
damunt la Presentació de Jesús al Temple i purificació de Maria SS i als costats
Sant Pio V, Papa electe en 1566 i canonitzat en 1721, vestit amb l'hàbit blanc
dels dominicans i
Sant Ferran el Catòlic, rei de la Corona d'Aragó i al casar-se amb Isabel la
Catòlica, rei també de Castella i primers reis d'Espanya.
1ª capella de la part de l'evangelí
Presentació de Jesús al temple
en la primera capella de l'esquerra
2ª capella de la part de l'evangeli (esquerra):
En la segona capella, la del mig,
s'aprecia el naixement de Jesús a
Betlem i l'Adoració per parts dels Àngels i Pastors i damunt la Circumcissió de Jesús i als costats el seràfic Sant Francesc d'Asís,
vestit de diaca amb l'nfant Jesús en els seus braços, i Sant Antoni
de Pàdua.
2ª capella de la part de l'evangeli.
La
circumcissió en la capella del mig de l'esquerra.
3ª capella de la part de
l'evangeli (esquerra):
A la tercera, la més interior i annexa al presbiteri
està la representació dl'Anunciació de l'Àngel a Maria i damunt la Visitació de
Maria a la seua cosina Santa Isabel i als costats sant Doménech de Guzman
fundador de l'Ordre dels dominicans o frares predicadors segons la normativa de
Sant Agustí, rebent de la Verge el roser amb l'ordre de predicar i
insituir aquesta pràctica cristiana de la pregària del Roser (Rosario). A
la dreta Sant Tomàs d'Aquino, famós filòsof, metafísic i gran teòleg catòlic,
també de l'ordre dels predicadors, amb el Sol al pit.
3ª capella lateral en la part de l'evangeli
La
Visitació de Maria a la seua cosina Santa Isabel (San Lucas, 1, 39-45) en la capella interior de l'esquerra.
Capelles de la dreta (en estat de reforma) (28 de
març de 2018)
Pintures de
les capelles de la dreta en mal estat (abans de la restauració de la primera
capella de la dreta). Està previst restaurar també les dos capelles laterales que
falten amb la mateixa tècnica. (Prèmer per ampliar)
Capelles de la dreta (en estat de reforma) (28 de
març de 2018)
1ª capella de la part de l'epístola
(dreta):
Entrant a mà dreta, en la
primera capella, trobem la Resurrecció, a sobre d'esta el milacre de les bodes
de Canà i als costats les imatges de Sant Felip de Neri i de Sant Josep de
Calasanz, fundador de les Escoles Pies.
Capella primera de la dreta,
recentment restaurada mitjançant la tècnica d'strappo
(Juliol de 2013) (Queden
pendents de restaurar les altres dos capelles de la part lateral est)
Capella primera de la dreta,
recentment restaurada mitjançant la tècnica d'estrapo. Aparició de Crist a la
Verge després de la Resurrecció.
(detall)
Degut a l'elevat deteriorament de les pintures de la capella per problemes
ocasionats per la humitat s'ha tingut que realitzar amb urgència l'arrancament
de les pintures per a separar-les del mur en que es trobaven i allunyar-les de
la causa del seu deteriorament. Després d'aquesta primera intervenció, s'ha
realitzat la neteja i consolidació de les pintures, que a continuació s'han
recol·locat sobre un suport rígid e inert que s'ha tornat a penjar en el lloc
original de les pintures. Este treball s'ha realitzat en diversos panells per a
assegurar la seua estabilitat estructural degut al seu pes i dimensions.
Capella primera de la dreta,
recentment restaurada mitjançant la tècnica d'strappo
(detall)
Capella primera de la dreta,
recentment restaurada mitjançant la tècnica d'estrapo
(detall)
2ª
capella de la part de l'epístola (dreta) (en mal estat i pendent de restauració):
A la segona capella de la dreta, amb les pintures molt deteriorades
per la humitat, trobem l'Ascensió de Jesús al cel i damunt la Mare de Déu del Pilar
apareixènt-se en Saragossa a Sant Jaume i els altres disciples
i l'aparició que va fer en Barcelona al
rei En Jaume, a Sant Raimundo de Penyafort i a Sant Pere Nolasco, encarregat de
la fundació de l'Ordre de la Mercé en 1218 i als
costats Sant Pasqual Bailón i una figura esborrada per la humitat (Sant Fèlix
Caputxino).
Segona capella lateral dreta
(reformada març de 2018)
L'Ascensió de Jesús al cel
(reforma març de 2018)
Aparició de la Verge al rei En
Jaume en Barcelona (reforma març 2018)
Sant Pasqual Bailón (Reforma de
març de 2018)
Polza per ampliar
La Mare de Déu del Pilar apareguent en Saragossa
a Santiago i altres disciples
3ª
capella de la part de l'epístola (dreta) (en mal estat i pendent de restauració):
A la tercera de la dreta, també esborrada, trobem la vinguda de l'Esperit Sant sobre els apòstols i per damunt l'Assumpció de la Mare de Déu al
costat de figures esborrades per la humitat (Sant Pere Armengol i Sant Pere
Pasqual).
Pintures en la dreta en molt
mal estat, tal com es pot veure. S'ha iniciat una urgent restauració de les
pintures d'aquesta part lateral, a més de la que
s'ha efectuat de renovació del paviment i eliminació de la humitat de la teulada
i de la sèquia annexa.
Tercera capella lateral dreta
(reformada març de 2018)
Tercera capella lateral dreta -
La vinguda de l'Esperit Sant sobre els apòstols- (reformada març de 2018)
L'Assumpció de la Mare de Déu al cel (reforma març 2018)
Sant Pere Armengol, penjat pels moros
(abans de la restauració)
Sant Pere Armengol, penjat pels moros
(després de la restauració de març de 2018)
Sant Pere Armengol, va nàixer a la Guardia
del Prats (Tarragona), a mitjans del segle XIII. Pedro Armengol es va convertir
en un bandoler. En una lluita amb gent armada enviada por Jaume I a
netejar de maleants la zona on deuria de transitar la comitiva real, Pedro
Armengol es va trobar, espada en ma front a front amb el seu propi pare Arnaldo.
La providencial circumstància va ocasionar que Pere demanara perdó a son pare i
va decidir canviar de vida. Pere va ingressar en els frares de la Mercé ja que
volia dedicar la seua vida a obres de misericòrdia.
Lòrdre de la Mercé el va enviar dos vegades a terra de moros. En el segon viatge,
en Bugia, l'any 1266 es va quedar retingut per alguns infidels. Al no arribar
els diners del rescat va ser penjat d'una forca però va poder sobreviure per un
miracle de la Verge. Com a seqüela del seu martiri se li va quedar el coll tort
per a la resta de la seua vida. Va regresar a Espanya on va morir l'any 1304. Va
ser canonitzat pel papa Inocencio XII celebrant-se la seua festivitat litúrgica
el 27 d'abril.
Aparició a Sant Pere Pasqual
(reforma març 2018)
Dalt
del Cor i de les tres capelles laterals del costat de l'evangeli hi ha quatre lúnules
(semillunes).
En la que està damunt mateix de l'òrgan es veu a la Marededéu sobre el món
protegint-lo de llengües de foc llançades per el seu fill al costat dels
patriarques Sant Francesc d'Asís, Santo Domingo Guzmán, amb l'hàbit de dominicà,
amb un estel al front i una flor heràldica de lis i un llibre de la Regla a la
ma, encarregats els dos de les reformes més importants del cristianisme (franciscans
i dominicans).
Representació damunt de l'òrgan (1ª lúnula) (Prem per ampliar)
Lúnula: Objecte o dibuix en forma de mitja lluna.
En la segona lúnula es veu a Santo Domingo mig despullat i ensangrentat mamant
del pit de Maria Santíssima per poder recuperar-se. Aquesta escena de la Verge
de la Llet amamantant directament o llançant un xorro de llet (similar al quadre
de damunt de la porta de la sagristia s'ha trobat en algunes ocasions (Sant
Agustí, Santo Domingo en La Laguna de Tenerife, San Bernardo de Claraval en
Gerona). Té una significació alquímica. La llet de la Verge es considera com un
elixir que proporciona l'eterna juventud i sabiduria (Veure més endavant quadre
número 33).
2ª lúnula (Prem per ampliar)
En la següent es pot apreciar a Sant Idelfons, Arquebisbe de Toledo rebent de
Maria SS una casulla (18-12-665) que el va nomenar el seu capellà i fidel notari.
Aquesta nit la Verge se li va aparèixer i li va donar instruccions pera
utilitzar esta casulla en els dies festius en honor del seu Nom. Els àrabs, al
convertir la basílica en Mesquita van respectar aquesta capella per tractar-se
d'un espai relacionat amb la Verge Maria que també es venerada en el Corán com a
mare del profeta Jesucrist.
3ª lúnula (prem per
ampliar)
I en la més immediata al fronstipici es pot veure a la Marededéu de L'Avellà en
una capelleta o barraqueta damunt de la font.
4ª lúnula (Prèmer per ampliar)
Dimarts, 7 d'abril de 1545. Primera processó en
romeria del poble de Catí demanant aigua després d'una forta sequera. En la
representació es pot veure la imatge de la Marededéu de L'Avellà en una xicoteta
capella. Es pot apreciar el poble de
Catí al costat de la capelleta de la font en la que manen els tres xorros.
La mateixa vesprada va començar a ploure. El poble agraït va decidir ampliar
l'ermita i des d'aquest dia afegir el títol de "Mater Misericordiae (Mare
de Misricòrdia) al nom de la Verge de L'Avellà. Com a curiositat, la data de l'any
es va pintar erròniament (1949). En realitat es tracta de l'any 1545, data que
coincideix amb la versió de Mossèn Celma de la Història de l'Avellà, i que, com
es pot llegir en l'anterior representació cau semanalment en dimarts, no així en l'any 1549
en que el 7 d'abril era diumenge.
Per als sis retaules de les sis capelles va fer repisses
Vicent Almau, fuster de València, agraït pel favor que va aconseguir de la
Marededéu l'Agost de 1747. Estant en estat crític de mort, tísic i quasi invàlid,
desaconsellat pels metges, que dient que no aguantaria el viatge, va decidir
visitar el Balneari el mes de Juliol sanant completament en pocs dies.
En tornar a València va poder ocupar-se personalment de la fabricació de les sis repisses a
més de rams, candelers i altres accessoris per a portar a la Marededéu en processó.
En la part de l'epístola les quatre lúnules no estan tant definides. Modernament
s'han adaptat quatre xicotets finestrals (un d'ells anulat) per a augmentar la
il·luminació de la nau principal. Aquestes lúnules contenten principalment
símbols alegories marianes. També hi ha un finestral damunt del Cor, en el
Cambril i dos en el trasaltar.
Vista lúnules part lateral dreta des del Cor
Vista lúnules part lateral dreta des del Cor. La
ploma que té a la ma dreta el sant del centre indica que es tracta d'un esriptor,
probablement Sant Isidoro de Sevilla.
Part lateral dreta de la bòveda celestial en el
que s'han introduït unes vidrieres més recents per il·luminació
En una de les lúnules de la dreta apareix el triangle de Déu i pintada la Rosa mística aplicada a la Verge,
amb espines de sofriment per a obtenir la bellesa i aroma de la flor, al costat de
nombrosos símbols místics, a l'igual que en totes les pintures de l'ermita.
PINTURES DEL FRONTISPICI
En el fronstipici a
l'arc d'entrada al Cambril hi ha la Coronació de la
Mare de Déu escoltada de cors angèlics. Estan representades les tres
persones de la Santíssima Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant). A la dreta de la
Verge estan Sant
Josep (home de Maria), Sant Joaquim (pare de Maria), Sant Joan Bautista i Sant Esteve i
d'altres sants. A
la seua esquerra Jael, Judit, Santa Anna (mare de Maria), Santa Isabel (cosina
de Maria), Ester i d'altres sants.
Davall
està l'escut del poble, sostingut per dos ángels. L'escut actual està mal pintat
d'acord amb l'antic. Originàriament, tal com es pot apreciar en alguna foto o
postal anterior, l'escut de Catí estava pintat amb cinc barres roges i
quatre barres grogues, es a dir, amb una barra roja més que ara i una groga
menys. Pot ser sembla rar o en desacord amb l'escut oficial de les barres de la
Corona d'Aragó però constatem que així era).
PINTURES DE LA BÒVEDA CELESTIAL
Part davantera de la bòveda celestial, la més
pròxima al cambril i el presbiteri
De davant a darrere continuació de la foto
anterior
Part principal de la bòveda celestial amb Déu per
damunt de tot.
En la bòveda està pintat Déu sobre un trono
celeste rodejat de l'arc de Sant Martí, que
representa a Maria SSma, com a símbol i Mare de Misericòrdia. A la dreta de Déu un Corder
Pasqual, representació de Jesucrist, sobre
un llibre segellat amb set segells i rodejat de vint-i-quatre vells en acció de
tribut de culte i oferint les seues corones, tal com relata Sant Joan en
l'Apocalipsi.
"Entonces vi, de pie, en medio del trono y de los cuatro Vivientes y de los
Ancianos, un Cordero, como degollado; tenía siete cuernos y siete ojos, que
son los siete Espíritus de Dios, enviados a toda la tierra. Y se acercó y
tomó el libro de la mano derecha del que está sentado en el trono. Cuando lo
tomó, los cuatro Vivientes y los veinticuatro Ancianos se postraron delante
del Cordero. Tenía cada uno una cítara y copas de oro llenas de perfumes,
que son las oraciones de los santos. Y cantan un cántico nuevo diciendo:
«Eres digno de tomar el libro y abrir sus sellos porque fuiste degollado y
compraste para Dios con tu sangre hombres de toda raza, lengua, pueblo y
nación; y has hecho de ellos para nuestro Dios un Reino de Sacerdotes, y
reinan sobre la tierra.» Y en la visión oí la voz de una multitud de Ángeles
alrededor del trono, de los Vivientes y de los Ancianos. Su número era
miríadas de miríadas y millares de millares, y decían con fuerte voz: «Digno
es el Cordero degollado de recibir el poder, la riqueza, la sabiduría, la
fuerza, el honor, la gloria y la alabanza.» Y toda criatura, del cielo, de
la tierra, de debajo de la tierra y del mar, y todo lo que hay en ellos, oí
que respondían: «Al que está sentado en el trono y al Cordero, alabanza,
honor, gloria y potencia por los siglos de los siglos.» Y los cuatro
Vivientes decían: «Amén»; y los Ancianos se postraron para adorar"
Apocalipsis 5:7-14
Continuació de la foto anterior es pot veure ja a
Maria SS.
La Verge
(com Immaculada Concepció) està vestida del Sol, coronada per estels i amb la lluna per calcer.
Dos angelets li col·loquen sobre el cap una corona de flors (de glòria). També està
Moisés amb les taules de la llei, Aarón, Noé amb la barca, Isaïes, Jonàs amb la
bal·lena i altres patriarques i profetes de l'Antic Testament, Elies amb
l'espasa de foc, David amb l'arpa i en el centre Adán i Eva.
Part de la bòveda celestial dalt del Cor amb Sant
Miquel
"Luego vi a un Ángel (San
Miguel) que bajaba del cielo y tenía en su mano la llave del Abismo y una gran
cadena. Dominó al Dragón, la Serpiente antigua - que es el Diablo y Satanás - y
lo encadenó por mil años".
Apocalípsi, 20, 1-2
En la bòveda que està sobre el Cor està l'arcàngel Sant Miquel lluitant amb el drac de set
caps, que simbolitza a Satanàs. A la ma dreta porta una torxa i a la ma esquerra la clau de
l'abisme i una
cadena per nugar al dragó, expulsant-lo del cel a l'infern.
"Entonces se entabló una batalla
en el cielo: Miguel y sus Ángeles combatieron con el Dragón. También
el Dragón y sus Ángeles combatieron, pero no prevalecieron y no hubo
ya en el cielo lugar para ellos. Y fue arrojado el gran Dragón, la
Serpiente antigua, el llamado Diablo y Satanás, el seductor del
mundo entero; fue arrojado a la tierra y sus Ángeles fueron
arrojados con él".
Apocalipsis, 12, 7-9
EL COR
Any 1745. Jabob, dormint somnia
l'escala que va de la Terra al Cel (prèmer per ampliar)
Al costat
esquerre de la
finestra del Cor es veu a Moisès en el monte Horeb o de Sinaí, pastorejant set ovelles (el set és número màgic),
contemplant admirat l'esbarzer encés de foc però
sense consumir-se. Per ordre de Yahveh, Moisès es descalça de les sandàlies per no xafar la terra
sagrada i a la mà
porta el bastó de pastor que s'ha convertit en una serp. Moisès rep l'encàrreg
d'anar a alliberar als israelites del faraó d'Egipte. (Bíblia, Èxodo-3-1-6.
9-12).
A l'altre costat,
s'aprecia la representació del somni de Jacob en Bethel mencionat en la
Biblia (Gènesi, 28, 11-19, una
escala de nou graons que va des de la Terra al Cel en la que contínuament pugen i baixen àngels. Per damunt de tot
està Yahveh, la Majestat de Déu, i dalt de tot el Cristograma de Jesucrist (JHS) (Jesus
Hominum Salvator).
Bethel: Casa del Senyor i Porta del Cel
Inscripcions del Cor: SANTA- MATER- ISTUD- AGAS-
CRUCIFIXI- FIGE- PLAGAS- CORDI- MEO- VALIDE
Cor i harmònium. En la vorera
del cor hi ha set divisions amb les paraules, Sancta Mater Istud Agas Crucifixi
Fice Plagas Cordi Meo Valide
Segons Mossèn Celma en el Cor fabricat de forma de mitja lluna, sobre la
barandilla que té set casilles amb set varetes verticals cadascuna, serveis
d'atril una àguila (avui desapareguda) fabricada d'un tronc d'un dels cipresos
plantats per S. Luís Bertran en el convent de Sant Onofre de València.
En el Cor es veuen pintades les imatges de Nª Sª de la Correa, amb Santa Mònica
i Santa Rita. Del Roser amb les santes Caterina de Siena i Santa Rosa de Lima.
Del Carmen amb Santa Teresa de Jesús i Santa Magdalena de Pazis. De les Verges
amb Santa Clara d'Asís i Santa Rosa de Viterbos i al costat de l'Òrgan, Santa
Cecília, patrona de la música. Entre les pilastres aparèixen els quatre
evangelistes, Sant Mateu, Sant Marc, Sant Lluc i Sant Joan i els ermitans Sant
Pau i Sant Antoni i mes avall els dotze sagrats apòstols cadascun amb un text
del Credo, composat per ells mateixos. Hem pogut identificar a Sant Pere, Sant
Andreu, Sant Maties (que substituí a Judes Iscariote), Sant Judes Tadeo, Sant
Felip, Sant Jaume (Santiago el Major), Santiago el Menor, Sant Tomàs, Sant Joan
i Sant Bartolomé. No s'han pogut localitzar, pot ser per haver-se esborrat per la humitat
a Sant Mateu, Simón
el Cananeu, Sant Lluc i Sant Marc)
Una altra perspectiva vista des del Cor
Vista des del Cor
Sant Antoni, abat, al costat de la porta
d'entrada al cor i enfront de Sant Pau, a l'altre extrem del Cor
Entrada al Cor, a la porta Santa Elena, emperatriu romana, mare de l'emperador Constantí, amb la
relíquia de la Verdadera Santa Creu que va trobar, Santa Isabel (Elisabet) de Portugal
(princesa de la Corona d'Aragó i reina consort de Portugal, neta del Rei d'Aragó
Jaume I el Conqueridor i Na Violant d'Hongria) i l'Àngel de la Guarda. En el
centre, un misteri del Roser amb Nª Sª de la Correa
amb Jesús en els seus braços, Santa Mònica rebent un roser i Santa Rita.
Inscripcions: VITAM- PRESTA- PVRAM- ITER- PARA-
TVTVM- UD VIDETES- JESVM- SEMPER- COLLAE- TEMUR
L'harmònium
que substituí a l'òrgan que es pot veure en les següents imatges.
Misteris del Roser al Cor.
Del Roser amb les santes Caterina de Siena i Santa Rosa de Lima.
Del Carmen amb Santa Teresa de Jesús i Santa Magdalena de Pazis. I de les Verges amb Santa Clara d'Asís i Santa Rosa de Viterbos,
rebent de la Verge i de Jesús rosers, corones d'espines i de glòria i
escapularis.
Òrgan del cor que permetia 17 registres.
Fou fet malbé durant la guerra civil i substituït per un harmònium. A la dreta
de l'òrgan un àngel o arcàngel que ben bé podria ser l'Àngel de la Guarda
o Àngel Custodi acompanyat d'un infant. Observar les set caselles amb set varetes
verticals cadascuna (set és número màgic) i en el centre de la segona casella de
l'esquerre l'esfera on anava una àguila que serveia d'atril (avui desapareguda),
damunt de la qual encara han quedat les dos potes de l'àguila.
Santa Cecília, màrtir del segle III. Mentrestant era torturada Santa Cecília no deixava de resar cantant.
Això és l motiu per el que fou proclamada patrona de la música el 1594 pel Papa Gregori XIII.
A la dreta Sant Pau, apòstol.
Segons Mossèn Celma l'òrgan del cor, de 17 registres,
presentava una gran sonoritat.
Davall
del cor a l'esquerra de la porta d'entrada a l'hostatgeria estaven les cordes de
les tres campanes de l'espadanya, una construida en 1547, l'altra pujada de
l'ermita de Santa Anna, l'any 1742 i l'altra es va fer l'any 1743 amb una
inscripció en llatí. Cap de les tres campanes són les dos que hi ha
actualment en l'espadanya. En la guerra civil de 1936 es van fundir les campanes
sent per tant les campanes actuals posteriors a la guerra (Veure
http://www.catimenu.com/avellaer.htm). L'accès a l'espadanya és a través de
la teulada de l'hostatgeria annexa a l'ermita.
Inscripcions: AVE MARIA- STELLA DEI MATER- ALMA-
ATQUI- SEMPER VIRGO- FELIX- CAELI PORTA- CAELIS- NOSTRA- BONA- CVOTA-
POSCE (algunes inscripcions estan incompletes).
ELS APÒSTOLS- EL CREDO (cadascun dels apòstols recitant un
fragment del Credo)
"Creo en Dios Padre, todopoderoso, creador del
Cielo y de la Tierra"
Sant Pere amb les claus del cel. Molta devoció tenen
els catinencs que des de 1321 celebren la Romeria de Catí a Sant Pere de
Castellfort.
"Creo en Jesucristo su único Hijo, Nuestro
Señor"
Sant Andreu amb la Creu en forma de X
"que fue concebido por obra y gracia del
Espíritu Santo, y nació de María Virgen"
Santiago Mayor (Sant Jaume), patró d'Espanya (25
juliol) amb la Conxa (Vieira) i bastó de peregrí
"padeció debajo del poder de Poncio Pilato.
Fue crucificado, muerto y sepuldado"
Sant Joan, evangelista, el preferit per Jesús
Pintura de l'Apòstol Sant Joan, entre les capelles segona
i tercera (reforma pasqua 2018)
"Bajó de los infiernos y al tercer día
resucitó entre los muertos"
Sant Felip (restaurat, agost de 2018)
"subió a los Cielos y esta sentado a la
derecha de Dios Padre todopoderoso"
Sant Bartolomé (restaurat agost 2018)
"Desde allí ha de venir a juzgar a los vivos y
a los muertos"
Sant Tomàs amb una llança.
"Creo en el Espíritu Santo"
Sant Mateu, evangelista (restaurat agost 2018)
"la Santa Iglesia Católica, la Comunión de los
Santos"
Santiago Alpheo, el Menor amb una eina per batejar
tela
"el perdón de los pecados"
Sant Simón (restaurat agost 2018)
"la resurrección de la carne (muertos)"
Sant Judes Tadeo amb la llança.
"y la Vida Perdurable (Eterna). Amén."
Sant Maties
EL CAMBRIL
En ell està situat el presbiteri, el Sagrari del
Santíssim, la Marededéu, l'altar i una preciosa cúpula.
Antiguament el Cambril estava separat de la nau dels fidels per una reixa.
Actualment esta reixa es troba en l'esglèsia de l'Assumpció de Catí en la
Capella dels Montserrat protegint el Retaule de Jacomart.
La Mare de Déu restaurada per la
Fundació Blasc d'Alagó en abril de 2012
|
 |
L'any 2003 la confraria de la
Marededéu de l'Avellà va sufragar les despeses d'un nou altar.
|
Cúpula del presbiteri de l'altar
o cambril
En la cúpula hi ha nombroses representacions marianes, stella matutina, porta
del cel, arbre de la ciència i de la vida, pou de la sabiduria. Conté set
contxes pregrines o vieiras.
Santa Llúcia, verge i màrtir advocada dels
mals de la vista en la cúpula del cambril. Està també pintada en el Retaule de
Jacomart de l'esglèsia de l'Assumpció de Catí.
La Verge va aparèixer a una
cega i lebrosa que anava a l'ermita de Salvassòria per demanar la curació a Santa Llúcia,
advocada dels mals de la vista.
Sant Vicent Ferrer, amb l'hàbit de dominicà i
l'Ordre de Predicadors, alçant la mà i el dit, postura típica del sant, patró de
la Comunitat Valenciana, pintat en la cúpula del Cambril o Presbiteri. Sant Vicent
Ferrer va predicar en Catí, l'any 1410. Està també pintat al Retaule de Jacomart
de l'esglèsia parroquial Nª Sª de l'Assumpció de Catí.
Llàntia del sagrari , restaurada recentment
(2002) per la Confraria de la Maededéu de l'Avellà
PINTURES DEL TRANSALTAR
L'any 1757 va començar a construir-se el transaltar i el camarin de l'ermita a
càrrec dels canterans Blascos de Catí (Joan, Francesc, Vicent i Josep). En aquest lloc
es va construir un altar i un retaule. Les pintures foren encarregades al pintor catinenc
Francesc Blasco el 1760. Han estat retocades posteriorment sense
massa encert. A les bòvedes hi ha representades la Mare de Déu de la Cinta,
patrona de Tortosa, capital de la Diocèsi i als murs Sant Ignaci de Loyola i
Sant Francesc Xavier. També hi ha representada l'ordre dels set servites i diverses
alegories marianes. Bona part del sòcul és de ceràmica de l'Alcora.
En la bòveda exterior
de la Capella (de 20 palms en quadre) beneïda el diumenge, 6 d'agost, es
representa l'entrega de la Santa Cinta al Monjo Major de la Catedral de Tortosa
en presència de Sant Pere i Sant Pau. En la porta de la Sagristia a Sant
Agustí, que abans estava en un retaule i Sant Acaci Màrtir, general dels deu
mil cruxificats.
La Mare de Déu de la Cinta,
patrona de la Diòcesi i de la ciutat de Tortosa, Sant Pere i Sant Pau, damunt de
la Mare de Déu de l'Avellà. La Verge, en presència dels dos apòstols, entrega
una Cinta al monjo major de la catedral de Tortosa.
Alegoria de la sang i de la
llet, brotant del Crist i de la Verge que nodreixen a Sant Agustí
El motiu d'aquesta pintura barroca, de la que
alguns poden escandalitzar-se sorgeix en l'art de la Contrarreforma, i està
extret d'un pasatge de Sant Agustí que expressa el seu amor a Crist i a Maria,
fonts de tota la seua doctrina. Escriu Sant Agustí: "Posat entre els dos,
no sé on decantar-me: ací em nodreixo de la sang de Crist, ací de la llet de la
Verge". En la pintura espanyola, Murillo representa el mateix assumpte utilizant
una composició de Van Dyck (Museu del Prado). Sant Agustí, fundador de
l'ordre del seu nom, apareix amb el vestit, la mitra i el bàcul com a Bisbe
d'Hipona.
El quadre està pintat damunt de la porta de la sagristia.
Al Museu del Prado hi ha altres quadres similars a este.
Quadre de Murillo (Museu Prado). Sant Agustí
entre Crist i la Verge. Per reducció del tamany del quadre no es poden apreciar
els xorros de sang i de llet que surten de la ferida de Crist i del pit de la
Verge, tal com es veuen clarament en el quadre de la sagristia de l'ermita de
l'Avellà
Quadre de Rubens del Museu del Prado, similar a
l'anterior. Sant Agustí va vestit am l'hàbit de la seua Ordre. "Hic pastor a
vulnere, hic lactor ab ubere": "Ací m'alimento de la ferida de sang, ací del `pit".
San Bernardo alimentant-se de la llet de la Verge
(elixir d'eterna juventut i sabiduria)- Alonso Cano- (Museu Prado)
Segons Mossèn Celma en la sagristia hi havia una creu de cristall per a les
processions (avui en dia desapareguda) i estava molt ben surtida amb una
custòdia de plata sobredaurat, un portapau i un relicari amb relíquia d'una de
les onze mil verges i màrtires, tres calzes i casulles de tots els colors,
algunes triplicades, dalmàtiques de Damasc, capa de ras, pal·li de princesa i
frontals de tots els colors. Destaca els 23 vestits tots diferents de la
Marededéu entre els que destaca els donats el 7 de setembre de 1749 per la
Excma. Sª Dª Maria Helena de Lanuza, marquesa de Dos Aguas i condesa d'Albatera,
brodat amb fil de plata en camp blau.
Sant Acaci, màrtir, general dels 10.000 cruxificats.
Fou torturat amb rames espinoses d'acàcia. Se'l representa, amb una triple
corona, la corona d'espines oferida per Jesus Cruxificat, símbol del sofriment,
la corona de flors oferida per la Verge, símbol de la glòria i l'aureola de
santidat. En la ma esquerra sosten la palma del martiri. Es troba enfront de la sagristia
dalt de lo que sembla una segona porta de la que escriu Mossèn Celma en la seua
història.
Segons Mossèn Celma, en el transagrari va decidir pintar els
set dolors de Maria SS i en la bòveda a la Verge demanant gràcia per als seus
fills devots tal com va narrar l'evangelista Sant Joan.
L'Ordre dels set servitas (o servents de Maria)
era una ordre mendicant fundada al segle XIII en
Florencia, per set jovens florentins (Buonfliglio
dei Monaldi (BONFILIUS), Giovanni di Buonagiunta (BONAJUCTA), Bartolomeo degli
Amidei (AMIDEUS), Ricovero dei Lippi Ugguccioni (HUGO), Benedetto dell Antella
(MANETO), Gherardino di Sostegno (SOSTENEO) y Alesio di Fa1conieri (ALEXIO),
renunciant a les riqueses terrenals estava dedicada per complet a la veneració de Jesús i de Maria.
Compta la tradició que el dia 15 d'abril de 1240 se'ls va aparèixer la Verge
ordenant-los adoptar l'hàbit negre i les enseyances de la regla de Sant Agustí.
Els set fundadors de l'Ordre
dels servites (o servents)
Els set fundadors de l'Ordre
dels servites (o servents)
Santa Gertrudis, escriptora i mística benedictina,
gran devota del Cor de Jesús, patrona de les Índies, ambetre el de
castedat i virginitat
Dalt: Santa Gertrudis, verge, monja benedictina
cisterniense- Davall: Santa Úrsula, verge i màrtir
Restauració Verge de l'Avellà (Exposició
al transaltar de l'ermita)
Santa Caterina d'Alexandria (Santa Catalina),
patrona dels escolars i estudiants i el Descendiment de
Jesús de la Creu (Mt 27,57-61); (Mc 15,42-47); (Lc 23,50-56) i (Jn 19,38-42).
Santa Llúcia (Lucia), verge i màrtir, advocada
contra malalties de la vista que es venera a l'ermita de Salvassòria, on anava
la velleta a la que s'apareguè la Marededéu de l'Avellà i la Crucifixió de Jesús
al Calvari davant de la seua mare, la Verge, Sant Joan i Maria Magdalena.
Santa Bàrbara, advocada contra llamps i tronades i l'encontre de Jesús amb la Verge,
camí de la Crucifixió.
Santa Apolònia, màrtir, amb unes tenalles amb les
que li van arrancar les dents (advocada contra les malalties dentals i patrona
dels dentistes) i la Presentació de Jesús al
Temple de Jerusalen
Santa Àgata (Àgueda), màrtir (la van martiritzar
tallant-li els pits), patrona de les dones i davall, la fugida de la Sagrada
Família a Egipte (Mateo, 2, 13-15).
Davall, Sant Ignasi de Loiola,
fundador de la Companyia de Jesús (1540) i dalt Sant Francesc de Borgia,
comissari general jesuita i anomenat general de la Companyia de Jesús (1565).
San Juan Nepomuceno, màrtir per
guardar el secret de confessió.
En el cambril interior en la cúpula es poden observar clarament un parell de cors
sagnants, relíquies de la Passió de Crist, tancats en una senea de foc, el
primer rodejat d'una corona d'espines sobreixint del seu centre una creu amb
l'anagrama de crist (INRI). El segon travessat per una espasa coronat per un
ramell de flors de Lys. Li surten dels dos costats dues ales que simbolitzen lo
volàtll de la matèria. En la seua part central s'aprecia una cara d'adolescent.
Tot el conjunt rodejat de grups de querubins en número de set i grups de tres.
El sant és Sant Francesc de Sales,
patró de periodistes i escriptors.
Santa Juliana Falconeri
Neboda d'Alexis Falconeri, fundador de l'Ordre dels Servites.
Va fundar en 1305 l'Ordre Religiosa de les Dones.
Part de darrere del trasaltar (quart tram de lermita). Text: "Ave Maria Misericordiae fontis de Vella".
"Deu vos salve Maria de la Misericòrdia de la Font
de l'Avellà. La data és de 15-08-1761
"Filii Doloris Mei vestem recipite servi" DIE XV
AUGUSTI MDCCLXI
A l'esquerra es pot a preciar a Sant Felip Benici, escollit general de l'Ordre
dels Servites el 5 de juny de 1267. Un querubí li fa entrega del cetre papal a
la mort de Clement IV en 1271. Felip Benici va fugir dient de que no es trobava
digne de ser papa. Fou canonitzat en 1671, sent el primer servita en ser
canonitzat.
A la dreta Sant Peregrinus Latosius, destacat component de l'Ordre dels Servites
i col·laborador de Felip Benici, canonitzat en 1721.
Vidriera de Valldeperes
Vidrieres de Valldeperes
El conjunt del santuari requeria d'una
restauració molt important per la seua magnitud i dificultat artística renovant
les pintures murals, i figures religioses molt deteriorades per la humitat. Per
la qual cosa l'any 2010 es va acometre un ambiciós projecte per eliminar en
primer lloc les humitats del subsol i les que procedien de la teulada i en
particular d'una sèquia annexa a l'ermita. Es va revisar la teulada i la sèquia
col·locant una canal i es va revisar tot el drenatge de les parets laterals i
del fons de l'ermita en particular. Es va alçar i renovar tot el paviment del
sol de l'ermita situant una capa d'aillament i drenatge entre la terra i els
mosaics que es van posar per damunt. També es van restaurar els murs, la
coberta i els paraments verticals exteriors i el pas de drenatge del mur
est, per a evitar les humitats existents que ja han deteriorat greument les
pintures murals de la part de l'Epístola.
S'observa com s'ha rebaixat uns 30 cm el nivell
del paviment com a protecció contra la humitat
Una canal de zinc és evident que millorarà
l'aillament contra la humitat
Després d'eliminades les humitats va ser
el moment d'abordar la restauració de les pintures de la part lateral est de
l'ermita, en particular de les tres capelles laterals. Es va començar per la
primera capella de la dreta, la més propera a la porta d'entrada.
Vista de la teulada i
l'espadanya des del Noroest.
Des de finals de l'any 2012 estan
restaurant-se les pintures murals de l'ermitori, començant pel tram més a prop
de l'entrada, i utilitzant la tècnica de l'strappo. Està tècnica consisteix en
arrancar les pintures deteriorades, traslladant-les al taller. Una vegada
restaurades es tornen a col·locar les pintures en el seu lloc primitiu sobre un
suport separat uns centímetres de la paret lateral per tal de facilitar el
drenantge i evitar una nova afectació per la humitat de la pared.
Per a les persones interessades en descarregar
les fotografies a més resolució he trobat esta web de Wikimedia. Faltaven les imatges de dalt del Cor que suposo trobarien tancat. Jo disposo
d'elles i les he afegit també en esta web.
Agreixo el treball oferit per Wikimedia de la
mateixa forma que ells han descaregat moltes de les fotografies i dades de la
meua web de http://catimenu.com
PLÀNOL PINTURES ERMITA
|
1: Porta principal
d'entrada- Dades façana: 1733- 1737 |
2: Sant Judas Tadeo,
apòstol
|
|
3: Corda campana .
Data: 1742- Porta accès hospederia |
4: Santiago Alpheo,
el Menor, apòstol.
Lúnula 1 (mitja luna):Jesús, la Verge, llengües de foc, Santo Domingo, Sant Francesc
d'Asís |
| 5: Sant Tomàs, apòstol |
6: Adoració Reis, Presentació
Jesús al temple, Sant Pio V, Sant Ferran. Lúnula 2: Santo Domingo mamant del pit de la Verge. |
| 7: Sant Felip, Sant Felip apòstol |
8: Naixement Jesús, Circumcissió,
Sant Francesc d'Asís, Sant Antoni Pàdua. Lúnula 3: Sant Ildefons,
arquebisbe de Toledo rebent una casulla de la Verge. |
| 9: Santiago el Major (Sant Jaume) |
10: Anunciació, Visita María a
Santa Isabel, Sant Domènech Guzman, Sant Tomàs Aquino. Lúnula 4: 1ª
Romeria poble Catí a L'Avellà (7 abril 1545) |
| 11: Sant Pere, amb les claus del
cel |
12: Fronstipici: Coronació
Marededéu. Escut de Catí |
| 13: Sant Andreu, apòstol |
14: Capella esborrada per la
humitat. Finestra. Rosa Mística. Confessionari. |
| 15: Sant Joan, apòstol |
16: Capella esborrada. Sant Pere
Armengol, Sant Fèlix Caputxino. |
| 17: Sant Bartolomé, apòstol |
18: Capella restaurada:
Resurrecció, Bodes de Canà, Sant Felip Neri, Sant Josep Calasanz |
| 19: Esborrat (Sant Antoni) |
20: Apòstol (esborrat). Sant
Mateu. Pica aigua beneïda. Almoines (caixa i escolanet). |
| 21: Sant Maties, apòstol |
22: Bòbeda Celestial, el Cel (Déu damunt
l'Arc de Sant Martí) |
| 23: La Verge vestida de Sol amb
la Lluna per calcer. |
24: Sant Miquel lluitant contra
el dragó. L'Infern |
| 25: Entrada al Cor. Santa Elena i
Santa Isabel. Misteris del Roser. L'Àngel de la Guarda. Harmònium |
26: Misteris del Roser. Moisès
en el Sinaí
rebent la comunicació de Déu. |
| 27: Misteris del Roser. Somni de
Jacob. Vidriera de Valldeperes. |
28: L'Àngel de la guarda. L'òrgan.
Santa Cecília. Sant Pau. Lúnula 1: La Verge, Jesús, Sant Doménech
Guzman, Sant Francesc d'Asís |
| 29: Cúpula del Cambril. Sant
Llúcia. Creu |
30: Cúpula del Cambril- 7 conxes
de peregrí- Arbre de la ciència. Pou de la vida. Estella matutina.
Llàntia |
| 31: Cúpula: Sant Vicent Ferrer,
vestit de dominicà i predicador i un altre dominicà (Sant Domingo de
Guzmán). |
32: La Verge de la Cinta, Sant
Pere, Sant Pau, monjo major catedral Tortosa |
| 33: Sant Agustí (sang de Crist,
llet Verge). Porta sagristia. |
34: Sant Acaci, màrtir. Armari |
| 35: Sant Ludovicius E. Gonzaga.
Sant Francesc Xalerius |
36: Sant Francesc de Sales |
| 37: Sant Joan Nepomuceno |
38: Sant Ignasi de Loiola. |
| 39: Dos reliquíes, cors de Crist sagnants
i amb ales. |
40: Ilegible (Sant Francesc Xavier
??) |
| 41: Santa Juliana Falconeri-
Finestra |
42: Santa Catalina- El
descendiment de la Creu |
| 43:Santa Llúcia- Crucifixió |
44: Philipus Benitius (Felipe
Benicio), propagador de l'Orde dels Servitas. |
| 45: Santa Bàrbara- Encontre Jesús
amb la Verge (portant la Creu) |
46: Crucifixió. Vidriera de
Valldeperes |
| 47: Santa Apolònia- Jesús en el
temple |
48: Peregrinus Latosius |
| 49: Santa Àgata- Fugida a Egipte |
50:
Santa Gertrudis. Santa Úrsula, verges
i màrtirs |
| 51: Ianne Bounagiunta (Juan) |
52: Alexius (Alexis Falconieri) |
| 53: Amideus (Amadeo) |
54: Ricovere Ugccione (Hugo) |
| 55: Bonfilius (Bonfilio Monaldo) |
56: Manetius (Manetto de la
Antella) |
| 57: Osttieneus (Sostenio Sogteni) |
58: Sant Francesc Borgia |
| 59: Els Set Dolors de la Verge |
60: Maria SS demanant gràcia |
| 61: Peanya Verge |
62: Exposició restauració Verge (antiguament
ex-vots) |
| 63: Jesús amb la Creu |
64: Espadanya (3 forats, 2
campanes) |
Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí
(Wikimedia)
https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ermita_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_de_l'Avell%C3%A0,_Cat%C3%AD?uselang=es
 |
Esta es una
categoría sobre un inmueble inscrito como Bien de Relevancia Local (BRL)
en la sección 2.ª del Inventario General del Patrimonio Cultural
valenciano con el código
12.02.042-002. |
Esta pàgina web es
va posar a la xarxa amb motiu de la Romeria a la Verge de l'Avellà de l'any 2012
(9 d'abril) i es va modificar el dia 20 d'abril de 2016 i el 2 de septembre de
2018- Joaquim Carbó Miralles
Fotos pròpies i de
https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ermita_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_de_l'Avell%C3%A0,_Cat%C3%AD?uselang=es
© Pàgina creada per Joaquim Carbó Miralles ,
cronista oficial de la vila, 1997
BIBLIOGRAFIA DEL TEXT:
Historia del Santuario de
Nuestra Señora de la Misericordia y Fuente de la Vellà de Dr. Francisco Celma,
Pbro
https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ermita_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_de_l'Avell%C3%A0,_Cat%C3%AD?uselang=es
- Tresors amagats. Les
ermites de Castelló. Pascual, V
- Catí i els Pelegrins de
Sant Pere. Àlvar Monferrer
- Historia Breve y
Documentada de la Real Villa de Catí- M. Juan Puig
- Misticismo en el
maestrazgo- José Mª Fernández Núñez
Última actualització:
2 de setembre de 2018
