IDIOMA     

PINTURES DE L'ERMITA DE LA

MARE DE DÉU DE L'AVELLÀ (CATÍ)

Es poden ampliar les fotografies d'aquesta web pulsant sobre les imatges

ACCÈS

 

            El 20 de març de 1737, sent rector de Catí Mossèn Francesc Celma, va començar a elevar-se la bòveda de l'església de l'ermita de Nª Sª de l'Avellà. El dia 5 d'abril de 1735 el Consell Municipal va signar amb el santmatevà Pasqual Mespletera per 700 lliures la pintura dels frescos de la bòveda.  Aquest pintor va ser el mateix que també va decorar en similars dades la Capella de la Comunió de l'església de l'Assumpció de Catí.  Aquestes pintures van concloure el 1750. Les pintures estan dedicades a la Mare de Déu la visió de l'Apocalipsis de Sant Joan.  Entre d'altres aspectes estan representats la Santíssima Trinitat, Jesucrist, la Verge, Sant Miquel, l'infern, la imatge de l'Avellà, els quatre evangelistes (Sant Mateu, Sant Marc, Sant Lluc i Sant Joan), els 12 apòstols, els set goigs de la Verge (l'Anunciació, el Naixement de Jesús, l'Adoració dels reis Mags, la Resurrecció, l'Ascensió, la Vinguda de l'Esperit Sant i la Coronació de la Verge), Santo Domingo de Guzman i la bòveda celestial.

           La composició s'inspira en la volta pintada per Antonio Palomino en l'esglesia dels Sants Joans de València. En el santuari de l'Avellà, Mespletera demostra un perfecte coneixement de l'obra del pintor Vicent Guilló Barceló, com es veu en els models infantils i en la concepció de les llunetes, on uns rics teixits serveixen de nexe, utilitzant la tècnica del trompe- l'oeil. I també utilitza gravats de Simon Vouet, Pietro de Cortona, Nicolas Dorigny i Jerónimo Nadal riquesa iconogràfica que remet a la voluntat i coneixements del rector Celma.

Prèmer en foto per ampliar

          Gairebé omplen totes les parets de l'ermita. Als murs laterals del primer tram se simulen sis altars o capelles on hi han representacions de diverses escenes bíbliques i sants.

         Al cor hi ha pintats els misteris del rosari (davall del rossetó) , els ermitans Sant Antoni (un poc deteriorat a la mateixa porta de l'entrada del cor) i Sant Pau (enfront de sant Antoni a la dreta de l'òrgan) i el judici de Déu sobre els condemnats a l'ìnfern.

ALTARS O CAPELLES LATERALS SIMULADES

        A les sis capelles laterals  simulades (tres a la part de l'evangeli i tres a la part de l'epístola) hi ha una gran varietat de representacions iconogràfiques.

        Están representats els misteris de l'Encarnació, Naixement, Adoració dels Reis, Resurrecció, Ascensió i la Vinguda de l'Esperit Sant que juntament amb la Coronació de Maria SS pintada en el fronstipici conformen els set goigs de la Marededéu que des de ben antic s'han venerat en l'ermita tal com es pot veure en els goigs, núm. 23 del capítol I del Llibre de Goigs (Mossèn Francisco Celma, pàg. 79 Història del Santuari  de Nª Sª de la Misericòrdia i de la Font de l'Avellà).

Pintures de les capelles de l'esquerra, amb millor estat

        Al llarg de les cornises superiors hi ha representats diversos doctors de l'església, com Sant Agustí, Sant Tomàs, Sant Gregori i Sant Idelfons, entre d'altres. Tots els buits estan replets de guarniments florals i d'alegories marianes.

       

       1ª capella de la part de l'evangeli (esquerra):

    Per la banda esquerra, més respectada per la humitat, a la primera capella al costat de les escales d'entrada a l'ermitori,  hi ha l'adoració dels Sants Reis, damunt la Presentació de Jesús al Temple  i purificació de Maria SS i als costats  Sant Pio V, Papa electe en 1566 i canonitzat en 1721, vestit amb l'hàbit blanc dels dominicans i Sant Ferran el Catòlic, rei de la Corona d'Aragó i al casar-se amb Isabel la Catòlica, rei també de Castella i primers reis d'Espanya.

 

1ª capella de la part de l'evangelí

        

Presentació de Jesús al temple en la primera capella de l'esquerra

 

      2ª capella de la part de l'evangeli (esquerra):

      En la segona capella, la del mig, s'aprecia el naixement de Jesús a Betlem i l'Adoració per parts dels Àngels i Pastors i damunt la Circumcissió de Jesús i als costats el seràfic Sant Francesc d'Asís, vestit de diaca amb l'nfant Jesús en els seus braços, i Sant Antoni de Pàdua.

 

2ª capella de la part de l'evangeli.

 

La circumcissió en la capella del mig de l'esquerra.

 

      3ª capella de la part de l'evangeli (esquerra):

      A la tercera, la més interior i annexa al presbiteri està la representació dl'Anunciació de l'Àngel a Maria i damunt la Visitació de Maria a la seua cosina Santa Isabel i als costats sant Doménech de Guzman fundador de l'Ordre dels dominicans o frares predicadors segons la normativa de Sant Agustí, rebent de la Verge el roser amb l'ordre de predicar i insituir  aquesta pràctica cristiana de la pregària del Roser (Rosario). A la dreta Sant Tomàs d'Aquino, famós filòsof, metafísic i gran teòleg catòlic, també de l'ordre dels predicadors, amb el Sol al pit.

  

3ª capella lateral en la part de l'evangeli

          

La Visitació de Maria a la seua cosina Santa Isabel (San Lucas, 1, 39-45) en la capella interior de l'esquerra.

 

Capelles de la dreta (en estat de reforma) (28 de març de 2018)

 

        Pintures de les capelles de la dreta en mal estat (abans de la restauració de la primera capella de la dreta). Està previst restaurar també les dos capelles laterales que falten amb la mateixa tècnica. (Prèmer per ampliar)

 

Capelles de la dreta (en estat de reforma) (28 de març de 2018)

 

1ª capella de la part de l'epístola (dreta):

 

      Entrant a mà dreta, en la primera capella, trobem la Resurrecció, a sobre d'esta el milacre de les bodes de Canà i als costats les imatges de Sant Felip de Neri i de Sant Josep de Calasanz, fundador de les Escoles Pies.

 

Capella primera de la dreta, recentment restaurada mitjançant la tècnica d'strappo

(Juliol de 2013) (Queden pendents de restaurar les altres dos capelles de la part lateral est)

 

            Capella primera de la dreta, recentment restaurada mitjançant la tècnica d'estrapo. Aparició de Crist a la Verge després de la Resurrecció.  

(detall)

           Degut a l'elevat deteriorament de les pintures de la capella per problemes ocasionats per la humitat s'ha tingut que realitzar amb urgència l'arrancament de les pintures per a separar-les del mur en que es trobaven i allunyar-les de la causa del seu deteriorament. Després d'aquesta primera intervenció, s'ha realitzat la neteja i consolidació de les pintures, que a continuació s'han recol·locat sobre un suport rígid e inert que s'ha tornat a penjar en el lloc original de les pintures. Este treball s'ha realitzat en diversos panells per a assegurar la seua estabilitat estructural degut al seu pes i dimensions.

 

Capella primera de la dreta, recentment restaurada mitjançant la tècnica d'strappo

(detall)

 

Capella primera de la dreta, recentment restaurada mitjançant la tècnica d'estrapo

(detall)

 

        2ª capella de la part de l'epístola (dreta) (en mal estat i pendent de restauració):

   A la segona capella de la dreta, amb les pintures molt deteriorades per la humitat, trobem l'Ascensió de Jesús al cel i damunt la Mare de Déu del Pilar apareixènt-se en Saragossa a Sant Jaume i els altres disciples i l'aparició que va fer en Barcelona al rei En Jaume, a Sant Raimundo de Penyafort i a Sant Pere Nolasco, encarregat de la fundació de l'Ordre de la Mercé en 1218 i als costats Sant Pasqual Bailón i una figura esborrada per la humitat (Sant Fèlix Caputxino).

 

Segona capella lateral dreta (reformada març de 2018)

 

L'Ascensió de Jesús al cel (reforma març de 2018)

Aparició de la Verge al rei En Jaume en Barcelona (reforma març 2018)

 

Sant Pasqual Bailón (Reforma de març de 2018)

Polza per ampliar

 

La Mare de Déu del Pilar apareguent en Saragossa a Santiago i altres disciples

 

 

            3ª capella de la part de l'epístola (dreta) (en mal estat i pendent de restauració):

 A la tercera de la dreta, també esborrada, trobem la vinguda de l'Esperit Sant  sobre els apòstols i per damunt l'Assumpció de la Mare de Déu  al costat de figures esborrades per la humitat (Sant Pere Armengol i Sant Pere Pasqual).

        Pintures en la dreta en molt mal estat, tal com es pot veure. S'ha iniciat una urgent restauració de les pintures d'aquesta part lateral, a més de la que s'ha efectuat de renovació del paviment i eliminació de la humitat de la teulada i de la sèquia annexa.

 

Tercera capella lateral dreta (reformada març de 2018)

 

Tercera capella lateral dreta - La vinguda de l'Esperit Sant sobre els apòstols- (reformada març de 2018)

 

L'Assumpció de la Mare de Déu al cel (reforma març 2018)

    

 

Sant Pere Armengol, penjat pels moros (abans de la restauració)

 

     

Sant Pere Armengol, penjat pels moros (després de la restauració de març de 2018)

      Sant Pere Armengol, va nàixer a la Guardia del Prats (Tarragona), a mitjans del segle XIII. Pedro Armengol es va convertir en un bandoler. En una lluita  amb gent armada enviada por Jaume I a netejar de maleants la zona on deuria de transitar la comitiva real, Pedro Armengol es va trobar, espada en ma front a front amb el seu propi pare Arnaldo. La providencial circumstància va ocasionar que Pere demanara perdó a son pare i va decidir canviar de vida. Pere va ingressar en els frares de la Mercé ja que volia dedicar la seua vida a obres de misericòrdia.

        Lòrdre de la Mercé el va enviar dos vegades a terra de moros. En el segon viatge, en Bugia, l'any 1266 es va quedar retingut per alguns infidels. Al no arribar els diners del rescat va ser penjat d'una forca però va poder sobreviure per un miracle de la Verge. Com a seqüela del seu martiri se li va quedar el coll tort per a la resta de la seua vida. Va regresar a Espanya on va morir l'any 1304. Va ser canonitzat pel papa Inocencio XII celebrant-se la seua festivitat litúrgica el 27 d'abril.

 

Aparició a Sant Pere Pasqual (reforma març 2018)

  

         Dalt del Cor i de les tres capelles laterals del costat de l'evangeli hi ha quatre lúnules (semillunes). En la que està damunt mateix de l'òrgan es veu a la Marededéu sobre el món protegint-lo de llengües de foc llançades per el seu fill al costat dels patriarques Sant Francesc d'Asís, Santo Domingo Guzmán, amb l'hàbit de dominicà, amb un estel al front i una flor heràldica de lis i un llibre de la Regla a la ma, encarregats els dos de les reformes més importants del cristianisme (franciscans i dominicans).

 

 

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

 

                        Representació damunt de l'òrgan (1ª lúnula) (Prem per ampliar)

Lúnula: Objecte o dibuix en forma de mitja lluna.

 

         En la segona lúnula es veu a Santo Domingo mig despullat i ensangrentat mamant del pit de Maria Santíssima per poder recuperar-se. Aquesta escena de la Verge de la Llet amamantant directament o llançant un xorro de llet (similar al quadre de damunt de la porta de la sagristia s'ha trobat en algunes ocasions (Sant Agustí, Santo Domingo en La Laguna de Tenerife, San Bernardo de Claraval en Gerona). Té una significació alquímica. La llet de la Verge es considera com un elixir que proporciona l'eterna juventud i sabiduria (Veure més endavant quadre número 33).

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

 

2ª lúnula (Prem per ampliar)

         En la següent es pot apreciar a Sant Idelfons, Arquebisbe de Toledo rebent de Maria SS una casulla (18-12-665) que el va nomenar el seu capellà i fidel notari. Aquesta nit la Verge se li va aparèixer i li va donar instruccions pera utilitzar esta casulla en els dies festius en honor del seu Nom. Els àrabs, al convertir la basílica en Mesquita van respectar aquesta capella per tractar-se d'un espai relacionat amb la Verge Maria que també es venerada en el Corán com a mare del profeta Jesucrist.

 

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

3ª lúnula (prem per ampliar)

 

         I en la més immediata al fronstipici es pot veure a la Marededéu de L'Avellà en una capelleta o barraqueta damunt de la font.

 

https://catimenu.com/dropbox/pintures avella

4ª lúnula (Prèmer per ampliar)

 

        Dimarts, 7 d'abril de 1545. Primera processó en romeria del poble de Catí demanant aigua després d'una forta sequera. En la representació es pot veure la imatge de la Marededéu de L'Avellà en una xicoteta capella. Es pot apreciar el poble de Catí al costat de la capelleta de la font en la que manen els tres xorros. La mateixa vesprada va començar a ploure. El poble agraït va decidir ampliar l'ermita i des d'aquest dia afegir el títol de "Mater Misericordiae (Mare de Misricòrdia) al nom de la Verge de L'Avellà.  Com a curiositat, la data de l'any es va pintar erròniament (1949). En realitat es tracta de l'any 1545, data que coincideix amb la versió de Mossèn Celma de la Història de l'Avellà, i que, com es pot llegir en l'anterior representació cau semanalment en dimarts, no així en l'any 1549 en que el 7 d'abril era diumenge.    

           Per als sis retaules de les sis capelles va fer repisses Vicent Almau, fuster de València, agraït pel favor que va aconseguir de la Marededéu l'Agost de 1747. Estant en estat crític de mort, tísic i quasi invàlid, desaconsellat pels metges, que dient que no aguantaria el viatge, va decidir visitar el Balneari el mes de Juliol sanant completament en pocs dies.

          En tornar a València va poder ocupar-se personalment de la fabricació de les sis repisses a més de rams, candelers i altres accessoris per a portar a la Marededéu en processó.

          En la part de l'epístola les quatre lúnules no estan tant definides. Modernament s'han adaptat quatre xicotets finestrals (un d'ells anulat) per a augmentar la il·luminació de la nau principal. Aquestes lúnules contenten principalment símbols alegories marianes. També hi ha un finestral damunt del Cor, en el Cambril i dos en el trasaltar.

 

Vista lúnules part lateral dreta des del Cor

 

Vista lúnules part lateral dreta des del Cor. La ploma que té a la ma dreta el sant del centre indica que es tracta d'un esriptor, probablement Sant Isidoro de Sevilla.

 

        Part lateral dreta de la bòveda celestial en el que s'han introduït unes vidrieres més recents per il·luminació

 

            En una de les lúnules de la dreta apareix el triangle de Déu i pintada la Rosa mística aplicada a la Verge, amb espines de sofriment per a obtenir la bellesa i aroma de la flor, al costat de nombrosos símbols místics, a l'igual que en totes les pintures de l'ermita.

   

PINTURES DEL FRONTISPICI

       

            En el fronstipici a l'arc d'entrada al Cambril hi ha la Coronació de la Mare de Déu escoltada de cors angèlics.  Estan representades les tres persones de la Santíssima Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant). A la dreta de la Verge estan Sant Josep (home de Maria), Sant Joaquim (pare de Maria), Sant Joan Bautista i Sant Esteve i d'altres sants.  A la seua esquerra Jael, Judit, Santa Anna (mare de Maria), Santa Isabel (cosina de Maria), Ester i d'altres sants.

            Davall està l'escut del poble, sostingut per dos ángels. L'escut actual està mal pintat d'acord amb l'antic. Originàriament, tal com es pot apreciar en alguna foto o postal anterior,  l'escut de Catí estava pintat amb cinc barres roges i quatre barres grogues, es a dir, amb una barra roja més que ara i una groga menys. Pot ser sembla rar o en desacord amb l'escut oficial de les barres de la Corona d'Aragó però constatem que així era).

 

PINTURES DE LA BÒVEDA CELESTIAL

Part davantera de la bòveda celestial, la més pròxima al cambril i el presbiteri

 

       

 

De davant a darrere continuació de la foto anterior

 

 

Part principal de la bòveda celestial amb Déu per damunt de tot.

          

        En la bòveda està pintat Déu sobre un trono celeste rodejat de l'arc de Sant Martí, que representa a Maria SSma, com a símbol i Mare de Misericòrdia. A la dreta de Déu un Corder Pasqual, representació de Jesucrist, sobre un llibre segellat amb set segells i rodejat de vint-i-quatre vells en acció de tribut de culte i oferint les seues corones, tal com relata Sant Joan en l'Apocalipsi.

         "Entonces vi, de pie, en medio del trono y de los cuatro Vivientes y de los Ancianos, un Cordero, como degollado; tenía siete cuernos y siete ojos, que son los siete Espíritus de Dios, enviados a toda la tierra. Y se acercó y tomó el libro de la mano derecha del que está sentado en el trono. Cuando lo tomó, los cuatro Vivientes y los veinticuatro Ancianos se postraron delante del Cordero. Tenía cada uno una cítara y copas de oro llenas de perfumes, que son las oraciones de los santos. Y cantan un cántico nuevo diciendo: «Eres digno de tomar el libro y abrir sus sellos porque fuiste degollado y compraste para Dios con tu sangre hombres de toda raza, lengua, pueblo y nación; y has hecho de ellos para nuestro Dios un Reino de Sacerdotes, y reinan sobre la tierra.» Y en la visión oí la voz de una multitud de Ángeles alrededor del trono, de los Vivientes y de los Ancianos. Su número era miríadas de miríadas y millares de millares, y decían con fuerte voz: «Digno es el Cordero degollado de recibir el poder, la riqueza, la sabiduría, la fuerza, el honor, la gloria y la alabanza.» Y toda criatura, del cielo, de la tierra, de debajo de la tierra y del mar, y todo lo que hay en ellos, oí que respondían: «Al que está sentado en el trono y al Cordero, alabanza, honor, gloria y potencia por los siglos de los siglos.» Y los cuatro Vivientes decían: «Amén»; y los Ancianos se postraron para adorar"

Apocalipsis 5:7-14
 

Continuació de la foto anterior es pot veure ja a Maria SS.

 

 

 

        La Verge (com Immaculada Concepció) està vestida del Sol, coronada per estels i amb la lluna per calcer. Dos angelets li col·loquen sobre el cap una corona de flors (de glòria). També està Moisés amb les taules de la llei, Aarón, Noé amb la barca, Isaïes, Jonàs amb la bal·lena i altres patriarques i profetes de l'Antic Testament, Elies amb l'espasa de foc, David amb l'arpa i en el centre Adán i Eva.

 

Part de la bòveda celestial dalt del Cor amb Sant Miquel

"Luego vi a un Ángel (San Miguel) que bajaba del cielo y tenía en su mano la llave del Abismo y una gran cadena. Dominó al Dragón, la Serpiente antigua - que es el Diablo y Satanás - y lo encadenó por mil años".

Apocalípsi, 20, 1-2

 

 

            En la bòveda que està sobre el Cor està l'arcàngel Sant Miquel lluitant amb el drac de set caps, que simbolitza a Satanàs.  A la ma dreta porta una torxa i a la ma esquerra la clau de l'abisme i una cadena per nugar al dragó, expulsant-lo del cel a l'infern.

        "Entonces se entabló una batalla en el cielo: Miguel y sus Ángeles combatieron con el Dragón. También el Dragón y sus Ángeles combatieron, pero no prevalecieron y no hubo ya en el cielo lugar para ellos. Y fue arrojado el gran Dragón, la Serpiente antigua, el llamado Diablo y Satanás, el seductor del mundo entero; fue arrojado a la tierra y sus Ángeles fueron arrojados con él".

Apocalipsis, 12, 7-9
 
 
EL COR

 

Any 1745.  Jabob, dormint somnia l'escala que va de la Terra al Cel (prèmer per ampliar)

        Al costat esquerre de la finestra del Cor es veu a Moisès en el monte Horeb o de Sinaí, pastorejant set ovelles (el set és número màgic), contemplant admirat l'esbarzer encés de foc però sense consumir-se. Per ordre de Yahveh, Moisès es descalça de les sandàlies per no xafar la terra sagrada i a la mà porta el bastó de pastor que s'ha convertit en una serp. Moisès rep l'encàrreg d'anar a alliberar als israelites del faraó d'Egipte. (Bíblia, Èxodo-3-1-6. 9-12).

         A l'altre costat, s'aprecia la representació del somni de Jacob en Bethel  mencionat en la Biblia (Gènesi, 28, 11-19, una escala de nou graons que va des de la Terra al Cel en la que contínuament pugen i baixen àngels. Per damunt de tot està Yahveh, la Majestat de Déu, i dalt de tot el Cristograma de Jesucrist (JHS) (Jesus Hominum Salvator).

        Bethel: Casa del Senyor i Porta del Cel

 

Inscripcions del Cor: SANTA- MATER- ISTUD- AGAS- CRUCIFIXI- FIGE- PLAGAS- CORDI- MEO- VALIDE

     

            Cor i harmònium. En la vorera del cor hi ha set divisions amb les paraules, Sancta Mater Istud Agas Crucifixi Fice Plagas Cordi Meo Valide

            Segons Mossèn Celma en el Cor fabricat de forma de mitja lluna, sobre la barandilla que té set casilles amb set varetes verticals cadascuna, serveis d'atril una àguila (avui desapareguda) fabricada d'un tronc d'un dels cipresos plantats per S. Luís Bertran en el convent de Sant Onofre de València.  

            En el Cor es veuen pintades les imatges de Nª Sª de la Correa, amb Santa Mònica i Santa Rita. Del Roser amb les santes Caterina de Siena i Santa Rosa de Lima. Del Carmen amb Santa Teresa de Jesús i Santa Magdalena de Pazis. De les Verges amb Santa Clara d'Asís i Santa Rosa de Viterbos i al costat de l'Òrgan, Santa Cecília, patrona de la música. Entre les pilastres aparèixen els quatre evangelistes, Sant Mateu, Sant Marc, Sant Lluc i Sant Joan i els ermitans Sant Pau i Sant Antoni i mes avall els dotze sagrats apòstols cadascun amb un text del Credo, composat per ells mateixos. Hem pogut identificar a Sant Pere, Sant Andreu, Sant Maties (que substituí a Judes Iscariote), Sant Judes Tadeo, Sant Felip, Sant Jaume (Santiago el Major), Santiago el Menor, Sant Tomàs, Sant Joan i Sant Bartolomé. No s'han pogut localitzar, pot ser per haver-se esborrat per la humitat a Sant Mateu, Simón el Cananeu, Sant Lluc i Sant Marc)

 

Una altra perspectiva vista des del Cor

 

Vista des del Cor

 

Sant Antoni, abat, al costat de la porta d'entrada al cor i enfront de Sant Pau, a l'altre extrem del Cor

 

            Entrada al Cor, a la porta Santa Elena, emperatriu romana, mare de l'emperador Constantí, amb la relíquia de la Verdadera Santa Creu que va trobar, Santa Isabel (Elisabet) de Portugal (princesa de la Corona d'Aragó i reina consort de Portugal, neta del Rei d'Aragó Jaume I el Conqueridor i Na Violant d'Hongria) i l'Àngel de la Guarda. En el centre, un misteri del Roser amb Nª Sª de la Correa amb Jesús en els seus braços, Santa Mònica rebent un roser i Santa Rita.

Inscripcions: VITAM- PRESTA- PVRAM- ITER- PARA- TVTVM- UD VIDETES- JESVM- SEMPER- COLLAE- TEMUR

 

L'harmònium que substituí a l'òrgan que es pot veure en les següents imatges.

 

        Misteris del Roser al Cor.  Del Roser amb les santes Caterina de Siena i Santa Rosa de Lima. Del Carmen amb Santa Teresa de Jesús i Santa Magdalena de Pazis.  I de les Verges amb Santa Clara d'Asís i Santa Rosa de Viterbos, rebent de la Verge i de Jesús rosers, corones d'espines i de glòria i escapularis.

 

 

            Òrgan del cor que permetia 17 registres. Fou fet malbé durant la guerra civil i substituït per un harmònium. A la dreta de l'òrgan un àngel o arcàngel que ben bé podria ser  l'Àngel de la Guarda o Àngel Custodi acompanyat d'un infant. Observar les set caselles amb set varetes verticals cadascuna (set és número màgic) i en el centre de la segona casella de l'esquerre l'esfera on anava una àguila que serveia d'atril (avui desapareguda), damunt de la qual encara han quedat les dos potes de l'àguila.

 

        Santa Cecília, màrtir del segle III. Mentrestant era torturada Santa Cecília no deixava de resar cantant. Això és l motiu per el que fou proclamada patrona de la música el 1594  pel Papa  Gregori XIII. A la dreta Sant Pau, apòstol.

 

            Segons Mossèn Celma l'òrgan del cor, de 17 registres, presentava una gran sonoritat. 

          Davall del cor a l'esquerra de la porta d'entrada a l'hostatgeria estaven les cordes de les tres campanes de l'espadanya, una construida en 1547, l'altra pujada de l'ermita de Santa Anna, l'any 1742 i l'altra es va fer l'any 1743 amb una inscripció en llatí.  Cap de les tres campanes són les dos que hi ha actualment en l'espadanya. En la guerra civil de 1936 es van fundir les campanes sent per tant les campanes actuals posteriors a la guerra (Veure http://www.catimenu.com/avellaer.htm). L'accès a l'espadanya és a través de la teulada de l'hostatgeria annexa a l'ermita.

Inscripcions: AVE MARIA- STELLA DEI MATER- ALMA- ATQUI- SEMPER VIRGO- FELIX- CAELI PORTA- CAELIS-  NOSTRA- BONA- CVOTA-  POSCE (algunes inscripcions estan incompletes).

 

ELS APÒSTOLS- EL CREDO (cadascun dels apòstols recitant un fragment del Credo)

"Creo en Dios Padre, todopoderoso, creador del Cielo y de la Tierra"

            Sant Pere amb les claus del cel. Molta devoció tenen els catinencs que des de 1321 celebren la Romeria de Catí a Sant Pere de Castellfort.

 

"Creo en Jesucristo su único Hijo, Nuestro Señor"

Sant Andreu amb la Creu en forma de X

 

"que fue concebido por obra y gracia del Espíritu Santo, y nació de María Virgen"

Santiago Mayor (Sant Jaume), patró d'Espanya (25 juliol) amb la Conxa (Vieira) i bastó de peregrí

 

"padeció debajo del poder de Poncio Pilato. Fue crucificado, muerto y sepuldado"

Sant Joan, evangelista, el preferit per Jesús

Pintura de l'Apòstol Sant Joan, entre les capelles segona i tercera (reforma pasqua 2018)

 

 

"Bajó de los infiernos y al tercer día resucitó entre los muertos"

Sant Felip (restaurat, agost de 2018)

 

"subió a los Cielos y esta sentado a la derecha de Dios Padre todopoderoso"

Sant Bartolomé (restaurat agost 2018)

 

"Desde allí ha de venir a juzgar a los vivos y a los muertos"

Sant Tomàs amb una llança.

"Creo en el Espíritu Santo"

Sant Mateu, evangelista (restaurat agost 2018)

 

"la Santa Iglesia Católica, la Comunión de los Santos"

Santiago Alpheo, el Menor amb una eina per batejar tela

 

"el perdón de los pecados"

Sant Simón (restaurat agost 2018)

 

"la resurrección de la carne (muertos)"

Sant Judes Tadeo amb la llança.

 

 

"y la Vida Perdurable (Eterna). Amén."

Sant Maties

 

 

EL CAMBRIL

 

                   En ell està situat el presbiteri, el Sagrari del Santíssim, la Marededéu, l'altar i una preciosa cúpula.

                   Antiguament el Cambril estava separat de la nau dels fidels per una reixa. Actualment esta reixa es troba en l'esglèsia de l'Assumpció de Catí en la Capella dels Montserrat protegint el Retaule de Jacomart.

                   

 

Prem per ampliar

La Mare de Déu restaurada per la Fundació Blasc d'Alagó en abril de 2012

 

L'any 2003 la confraria de la Marededéu de l'Avellà va sufragar les despeses d'un nou altar.

 

 

Cúpula del presbiteri de l'altar o cambril

                En la cúpula hi ha nombroses representacions marianes, stella matutina, porta del cel, arbre de la ciència i de la vida, pou de la sabiduria. Conté set contxes pregrines o vieiras.

 

        Santa Llúcia, verge i màrtir advocada dels mals de la vista en la cúpula del cambril. Està també pintada en el Retaule de Jacomart de l'esglèsia de l'Assumpció de Catí.

        La Verge va aparèixer a una cega i lebrosa que anava a l'ermita de Salvassòria per demanar la curació a Santa Llúcia, advocada dels mals de la vista.

 

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

 

              Sant Vicent Ferrer, amb l'hàbit de dominicà i l'Ordre de Predicadors, alçant la mà i el dit, postura típica del sant, patró de la Comunitat Valenciana, pintat en la cúpula del Cambril o Presbiteri. Sant Vicent Ferrer va predicar en Catí, l'any 1410. Està també pintat al Retaule de Jacomart de l'esglèsia parroquial Nª Sª de l'Assumpció de Catí.

 

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

 

Llàntia del sagrari , restaurada recentment (2002) per la Confraria de la Maededéu de l'Avellà

 

PINTURES DEL TRANSALTAR

 

              L'any 1757 va començar a construir-se el transaltar i el camarin de l'ermita a càrrec dels canterans Blascos de Catí (Joan, Francesc, Vicent i Josep). En aquest lloc es va construir un altar i un retaule. Les pintures foren encarregades al pintor catinenc Francesc Blasco el 1760. Han estat retocades posteriorment sense massa encert. A les bòvedes hi ha representades la Mare de Déu de la Cinta, patrona de Tortosa, capital de la Diocèsi i als murs Sant Ignaci de Loyola i Sant Francesc Xavier. També hi ha representada l'ordre dels set servites i diverses alegories marianes. Bona part del sòcul és de ceràmica de l'Alcora.

            En la bòveda exterior de la Capella (de 20 palms en quadre) beneïda el diumenge, 6 d'agost, es representa l'entrega de la Santa Cinta al Monjo Major de la Catedral de Tortosa en presència de Sant Pere i Sant Pau. En la porta de la Sagristia a Sant Agustí, que abans estava en un retaule i Sant Acaci Màrtir, general dels deu mil cruxificats.

 

            La Mare de Déu de la Cinta, patrona de la Diòcesi i de la ciutat de Tortosa, Sant Pere i Sant Pau, damunt de la Mare de Déu de l'Avellà. La Verge, en presència dels dos apòstols, entrega una Cinta al monjo major de la catedral de Tortosa.

 

 

            Alegoria de la sang i de la llet, brotant del Crist i de la Verge que nodreixen a Sant Agustí

            El motiu d'aquesta pintura barroca, de la que alguns poden escandalitzar-se sorgeix en l'art de la Contrarreforma, i està extret d'un pasatge de Sant Agustí que expressa el seu amor a Crist i a Maria, fonts de tota la seua doctrina. Escriu Sant Agustí:  "Posat entre els dos, no sé on decantar-me: ací em nodreixo de la sang de Crist, ací de la llet de la Verge". En la pintura espanyola, Murillo representa el mateix assumpte utilizant una composició de Van Dyck (Museu del Prado).  Sant Agustí, fundador de l'ordre del seu nom, apareix amb el vestit, la mitra i el bàcul com a Bisbe d'Hipona. 

            El quadre està pintat damunt de la porta de la sagristia. Al Museu del Prado hi ha altres quadres similars a este.

 

            Quadre de Murillo (Museu Prado). Sant Agustí entre Crist i la Verge. Per reducció del tamany del quadre no es poden apreciar els xorros de sang i de llet que surten de la ferida de Crist i del pit de la Verge, tal com es veuen clarament en el quadre de la sagristia de l'ermita de l'Avellà

 

            Quadre de Rubens del Museu del Prado, similar a l'anterior. Sant Agustí va vestit am l'hàbit de la seua Ordre. "Hic pastor a vulnere, hic lactor ab ubere": "Ací m'alimento de la ferida de sang, ací del `pit".

 

            San Bernardo alimentant-se de la llet de la Verge (elixir d'eterna juventut i sabiduria)- Alonso Cano- (Museu Prado)

            Segons Mossèn Celma en la sagristia hi havia una creu de cristall per a les processions (avui en dia desapareguda) i estava molt ben surtida amb una custòdia de plata sobredaurat, un portapau i un relicari amb relíquia d'una de les onze mil verges i màrtires, tres calzes i casulles de tots els colors, algunes triplicades, dalmàtiques de Damasc, capa de ras, pal·li de princesa i frontals de tots els colors. Destaca els 23 vestits tots diferents de la Marededéu entre els que destaca els donats el 7 de setembre de 1749 per la Excma. Sª Dª Maria Helena de Lanuza, marquesa de Dos Aguas i condesa d'Albatera, brodat amb fil de plata en camp blau.

 

 

            Sant Acaci, màrtir, general dels 10.000 cruxificats. Fou torturat amb rames espinoses d'acàcia. Se'l representa, amb una triple corona, la corona d'espines oferida per Jesus Cruxificat, símbol del sofriment, la corona de flors oferida per la Verge, símbol de la glòria i l'aureola de santidat. En la ma esquerra sosten la palma del martiri. Es troba enfront de la sagristia dalt de lo que sembla una segona porta de la que escriu Mossèn Celma en la seua història.

 

            Segons Mossèn Celma, en el transagrari va decidir pintar els set dolors de Maria SS i en la bòveda a la Verge demanant gràcia per als seus fills devots tal com va narrar l'evangelista Sant Joan.

 

       

             L'Ordre dels set servitas (o servents de Maria) era una ordre mendicant fundada al segle XIII en Florencia, per set jovens florentins (Buonfliglio dei Monaldi (BONFILIUS), Giovanni di Buonagiunta (BONAJUCTA), Bartolomeo degli Amidei (AMIDEUS), Ricovero dei Lippi Ugguccioni (HUGO), Benedetto dell Antella (MANETO), Gherardino di Sostegno (SOSTENEO) y Alesio di Fa1conieri (ALEXIO), renunciant a les riqueses terrenals estava dedicada per complet a la veneració de Jesús i de Maria.  Compta la tradició que el dia 15 d'abril de 1240 se'ls va aparèixer la Verge ordenant-los  adoptar l'hàbit negre i les enseyances de la regla de Sant Agustí.

 

Els set fundadors de l'Ordre dels servites (o servents)

 

Els set fundadors de l'Ordre dels servites (o servents)

 

 

            Santa Gertrudis, escriptora i mística benedictina, gran devota del Cor de Jesús, patrona de les Índies, ambetre el  de castedat i virginitat

 

Dalt: Santa Gertrudis, verge, monja benedictina cisterniense- Davall: Santa Úrsula, verge i màrtir

 

 

Restauració Verge de l'Avellà (Exposició al transaltar de l'ermita)

 

Santa Caterina d'Alexandria (Santa Catalina), patrona dels escolars i estudiants i el Descendiment de Jesús de la Creu (Mt 27,57-61); (Mc 15,42-47); (Lc 23,50-56) i (Jn 19,38-42).

 

Santa Llúcia (Lucia), verge i màrtir, advocada contra malalties de la vista que es venera a l'ermita de Salvassòria, on anava la velleta a la que s'apareguè la Marededéu de l'Avellà  i la Crucifixió de Jesús al Calvari davant de la seua mare, la Verge, Sant Joan i Maria Magdalena.

 

Santa Bàrbara, advocada contra llamps i tronades i l'encontre de Jesús amb la Verge, camí de la Crucifixió.

 

Santa Apolònia, màrtir, amb unes tenalles amb les que li van arrancar les dents (advocada contra les malalties dentals i patrona dels dentistes) i la Presentació de Jesús al Temple de Jerusalen

 

Santa Àgata (Àgueda), màrtir (la van martiritzar tallant-li els pits), patrona de les dones i davall, la fugida de la Sagrada Família a Egipte (Mateo, 2, 13-15).

 

Davall, Sant Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús (1540) i dalt Sant Francesc de Borgia, comissari general jesuita i anomenat general de la Companyia de Jesús (1565).

San Juan Nepomuceno, màrtir per guardar el secret de confessió.

 

 

 

                En el cambril interior en la cúpula es poden observar clarament un parell de cors sagnants, relíquies de la Passió de Crist, tancats en una senea de foc, el primer rodejat d'una corona d'espines sobreixint del seu centre una creu amb l'anagrama de crist (INRI). El segon travessat per una espasa coronat per un ramell de flors de Lys. Li surten dels dos costats dues ales que simbolitzen lo volàtll de la matèria. En la seua part central s'aprecia una cara d'adolescent. Tot el conjunt rodejat de grups de querubins en número de set i grups de tres.

             El sant és Sant Francesc de Sales, patró de periodistes i escriptors.

 

Santa Juliana Falconeri

               Neboda d'Alexis Falconeri, fundador de l'Ordre dels Servites. Va fundar en 1305 l'Ordre Religiosa de les Dones.

 

Part de darrere del trasaltar (quart tram de lermita). Text: "Ave Maria Misericordiae fontis de Vella".

"Deu vos salve Maria de la Misericòrdia de la Font de l'Avellà. La data és de 15-08-1761

"Filii Doloris Mei vestem recipite servi" DIE XV AUGUSTI MDCCLXI

               A l'esquerra es pot a preciar a Sant Felip Benici, escollit general de l'Ordre dels Servites el 5 de juny de 1267. Un querubí li fa entrega del cetre papal a la mort de Clement IV en 1271. Felip Benici va fugir dient de que no es trobava digne de ser papa. Fou canonitzat en 1671, sent el primer servita en ser canonitzat.

               A la dreta Sant Peregrinus Latosius, destacat component de l'Ordre dels Servites i col·laborador de Felip Benici, canonitzat en 1721.

Vidriera de Valldeperes

 

Vidrieres de Valldeperes

 

            El conjunt del santuari requeria d'una restauració molt important per la seua magnitud i dificultat artística renovant les pintures murals, i figures religioses molt deteriorades per la humitat. Per la qual cosa l'any 2010 es va acometre un ambiciós projecte per eliminar en primer lloc les humitats del subsol i les que procedien de la teulada i en particular d'una sèquia annexa a l'ermita. Es va revisar la teulada i la sèquia col·locant una canal i es va revisar tot el drenatge de les parets laterals i del fons de l'ermita en particular. Es va alçar i renovar tot el paviment del sol de l'ermita situant una capa d'aillament i drenatge entre la terra i els mosaics que es van posar per damunt. També es van restaurar els murs, la coberta  i els paraments verticals exteriors i el pas de drenatge del mur est, per a evitar les humitats existents que ja han deteriorat greument les pintures murals de la part de l'Epístola.

 

F. 3

S'observa com s'ha rebaixat uns 30 cm el nivell del paviment com a protecció contra la humitat

 

          

 

Una canal de zinc és evident que millorarà l'aillament contra la humitat

 

            Després d'eliminades les humitats va ser el moment d'abordar la restauració de les pintures de la part lateral est de l'ermita, en particular de les tres capelles laterals. Es va començar per la primera capella de la dreta, la més propera a la porta d'entrada.

Vista de la teulada i l'espadanya des del Noroest.

             Des de finals de l'any 2012 estan restaurant-se les pintures murals de l'ermitori, començant pel tram més a prop de l'entrada, i utilitzant la tècnica de l'strappo. Està tècnica consisteix en arrancar les pintures deteriorades, traslladant-les al taller. Una vegada restaurades es tornen a col·locar les pintures en el seu lloc primitiu sobre un suport separat uns centímetres de la paret lateral per tal de facilitar el drenantge i evitar una nova afectació per la humitat de la pared.

            Per a les persones interessades en descarregar les fotografies a més resolució he trobat esta web de Wikimedia. Faltaven les imatges de dalt del Cor que suposo  trobarien tancat.  Jo disposo d'elles i les he afegit també en esta web.

            Agreixo el treball oferit per Wikimedia de la mateixa forma que ells han descaregat moltes de les fotografies i dades de la meua web de http://catimenu.com

 

PLÀNOL PINTURES ERMITA

 

1: Porta principal d'entrada- Dades façana: 1733- 1737

2: Sant Judas Tadeo, apòstol

3: Corda campana . Data: 1742- Porta accès hospederia

4: Santiago Alpheo, el Menor, apòstol. Lúnula 1 (mitja luna):Jesús, la Verge, llengües de foc, Santo Domingo, Sant Francesc d'Asís

5: Sant Tomàs, apòstol 6: Adoració Reis, Presentació Jesús al temple, Sant Pio V, Sant Ferran. Lúnula 2: Santo Domingo mamant del pit de la Verge.
7: Sant Felip, Sant Felip apòstol 8: Naixement Jesús, Circumcissió, Sant Francesc d'Asís, Sant Antoni Pàdua. Lúnula 3: Sant Ildefons, arquebisbe de Toledo rebent una casulla de la Verge.
9: Santiago el Major (Sant Jaume) 10: Anunciació, Visita María a Santa Isabel, Sant Domènech Guzman, Sant Tomàs Aquino. Lúnula 4: 1ª Romeria poble Catí a L'Avellà (7 abril 1545)
11: Sant Pere, amb les claus del cel 12: Fronstipici: Coronació Marededéu. Escut de Catí
13: Sant Andreu, apòstol 14: Capella esborrada per la humitat. Finestra. Rosa Mística. Confessionari.
15: Sant Joan, apòstol 16: Capella esborrada. Sant Pere Armengol, Sant Fèlix Caputxino.
17: Sant Bartolomé, apòstol 18: Capella restaurada: Resurrecció, Bodes de Canà, Sant Felip Neri, Sant Josep Calasanz
19: Esborrat (Sant Antoni) 20: Apòstol (esborrat). Sant Mateu. Pica aigua beneïda. Almoines (caixa i escolanet).
21: Sant Maties, apòstol 22: Bòbeda Celestial, el Cel (Déu damunt l'Arc de Sant Martí)
23: La Verge vestida de Sol amb la Lluna per calcer. 24: Sant Miquel lluitant contra el dragó. L'Infern
25: Entrada al Cor. Santa Elena i Santa Isabel. Misteris del Roser. L'Àngel de la Guarda. Harmònium 26: Misteris del Roser. Moisès  en el Sinaí rebent la comunicació de Déu. 
27: Misteris del Roser. Somni de Jacob. Vidriera de Valldeperes. 28: L'Àngel de la guarda. L'òrgan. Santa Cecília. Sant Pau. Lúnula 1: La Verge, Jesús, Sant Doménech Guzman, Sant Francesc d'Asís
29: Cúpula del Cambril. Sant Llúcia. Creu 30: Cúpula del Cambril- 7 conxes de peregrí- Arbre de la ciència. Pou de la vida. Estella matutina. Llàntia
31: Cúpula: Sant Vicent Ferrer, vestit de dominicà i predicador i un altre dominicà (Sant Domingo de Guzmán). 32: La Verge de la Cinta, Sant Pere, Sant Pau, monjo major catedral Tortosa
33: Sant Agustí (sang de Crist, llet Verge). Porta sagristia. 34: Sant Acaci, màrtir. Armari
35: Sant Ludovicius E. Gonzaga. Sant Francesc Xalerius 36: Sant Francesc de Sales
37: Sant Joan Nepomuceno 38: Sant Ignasi de Loiola.
39: Dos reliquíes, cors de Crist sagnants i amb ales. 40: Ilegible (Sant Francesc Xavier ??)
41: Santa Juliana Falconeri- Finestra 42: Santa Catalina- El descendiment de la Creu
43:Santa Llúcia- Crucifixió 44: Philipus Benitius (Felipe Benicio), propagador de l'Orde dels Servitas.
45: Santa Bàrbara- Encontre Jesús amb la Verge (portant la Creu) 46: Crucifixió. Vidriera de Valldeperes
47: Santa Apolònia- Jesús en el temple 48: Peregrinus Latosius
49: Santa Àgata- Fugida a Egipte 50: Santa Gertrudis. Santa Úrsula, verges i màrtirs
51: Ianne Bounagiunta (Juan) 52: Alexius (Alexis Falconieri)
53: Amideus (Amadeo) 54: Ricovere Ugccione (Hugo)
55: Bonfilius (Bonfilio Monaldo) 56: Manetius (Manetto de la Antella)
57: Osttieneus (Sostenio Sogteni) 58: Sant Francesc Borgia
59: Els Set Dolors de la Verge 60: Maria SS demanant gràcia
61: Peanya Verge 62: Exposició restauració Verge (antiguament ex-vots)
63: Jesús amb la Creu 64: Espadanya (3 forats, 2 campanes)

 

            Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí (Wikimedia)

https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ermita_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_de_l'Avell%C3%A0,_Cat%C3%AD?uselang=es

 

Icone chateau fort.svg Esta es una categoría sobre un inmueble inscrito como Bien de Relevancia Local (BRL) en la sección 2.ª del Inventario General del Patrimonio Cultural valenciano con el código 12.02.042-002.
Ubicación del objeto 40° 30′ 07,74″ N, 0° 00′ 01,69″ E    
 

           

Darrera restauració de les pintures murals de l’Ermita de l’Avellà (estiu i tardor 2016 i 2017 ):

L’Ermita de l’Avellà allotja un important conjunt de pintures murals del segle XVIII. L’artista d’aquesta obra fou Pasqual Mespletera, un pintor de Sant Mateu que l’any 1737 fou cridat a Catí per decorar aquesta església, al mateix temps que ho feia en la Capella de la Comunió de l’Església Parroquial de l’Assumpció. Hi va haver un segon artista participant de la decoració de l’Avellà, Francesc Blasco, qui l’any 1760 pintà el reraltar. Les pintures es reparteixen pels tres trams de la volta de canó que cobreix la nau, la cúpula que cobreix el creuer i el cupulí que cobreix el templet on hi ha la Verge.

Degut a l’important grau d’humitat que hi ha, sobretot en les pintures del lateral dret, l’estat de conservació d’aquestes ha estat sempre un motiu de preocupació, perillant la seva integritat, per aquesta raó s’han efectuat diverses restauracions.

Actualment (finals de 2017) s’està restaurant  les pintures del lateral dret, per part d’un grup de set restauradores, quatre d’aquestes són estudiants en pràctiques de l’últim any del Grau en Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Universitat Politècnica de València, elles són: Laia Agost, Aida Blaya, Clotilde Lemoine i Amparo Linares; tres de les seves companyes estan becades per la Diputació de Castelló: Luisa Tuset, Andrea Sanz i Elena Miraflores. El grup està encapçalat per la Cap del Servei de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Diputació de Castelló, Núria Felip Esteve i la Tècnica Responsable del Servei de Restauració i Conservació d’Arqueologia, Pilar Pujol Felis. La restauració s’ha dut a terme gràcies a un conveni entre la Diputació de Castelló (Servei de Restauració) i la Universitat Politècnica de València, adreçat a estudiants en pràctiques. Fins ara s’ha treballat en la consolidació de les pintures greument deteriorades per la humitat, lo qual per part de l’ajuntament ja està resolt, per tant, es continuarà en les tasques de restauració per part del Servei de Restauració de la Diputació, fins que les pintures es puguin conservar en bon estat.

 

img_4189

Vista general de l’interior de l’església

 

Duració del treball

La previsió inicial de la restauració és de dos mesos, aprofitant la campanya d’estiu les restauradores van treballar durant els mesos de juliol i agost. Tot i que, cabia la possibilitat que, si fos necessari, les tres becàries de la Diputació de Castelló allarguessin l’estància a partir de setembre, fet que finalment ha ocorregut. A final del mes de novembre de 2016 s'ha donat fi a aquesta restauració però la bastida dntre de l'església continua parada esperant que es puga reprendre la restauració pròximament.

 

Estat de conservació abans de l’inici de la restauració

Tal i com ens van explicar, les pintures es trobaven en un estat molt deteriorat, degut a la gran quantitat de sals que desprèn la humitat a la que està exposada l’església, sobretot en la part del lateral dret, les quals han fet que el suport de la pintura s’estigués desintegrant. La resta de pintures de l’església mantenen un estat de conservació favorable, ja que no estan exposades al mateix grau d’humitat que les del lateral dret.

Estat actual

En aquest moment es troben en les primeres fases de la restauració, es tracta de la consolidació de la pintura. Per assegurar una bona conservació posterior han de fixar correctament la pintura perquè aquesta no es deteriori més.

 

img_4191

Restauradora intervenint sobre les pintures del lateral dret

Procés i tècniques emprades

  1. El primer que van fer fou fotografiar i documentar l’estat de les pintures per poder fer una comparació amb el resultat final.
  2. Provar diferents tècniques per valorar quin és el procés més adequat per a la pintura.
  3. El tercer pas fou netejar de manera general les pintures i donar-li una capa de protecció a la pintura.
  4. A continuació començaren a consolidar i fixar la capa pictòrica, la tasca en la que es troben actualment.
  5. El següent pas que hauran de seguir serà netejar més exhaustivament tota la zona de les pintures abans fixades.
  6. Per últim, hauran de valorar la reintegració de les pintures i l’estat en el que han quedat al finalitzar el procés de restauració. I en el cas que fos necessari, plantejar futures restauracions.

 

 

Objectiu del procés

L’objectiu principal de l’equip és realitzar una restauració amb un resultat que permeti no haver de tornar a realitzar restauracions. També tenen com a objectiu important aconseguir que el conjunt mural estigui salvaguardat, ja que en aquest moment si això no s’aconsegueix les pintures tenen el perill de desprendre’s en qualsevol moment.

Expectatives del resultat final

La restauració frenarà el perill de despreniment de les pintures i sobretot millorarà la seva aparença. Ja que en aquest moment apart d’estar en perill, el seu estat no ens permet gaudir de la pintura en tot el seu esplendor degut a la capa de sals que hi ha superposada.

 

 Bibliografia apartat darrera restauració: https://catitresordelmaestrat.wordpress.com/2016/10/17/restauracio-de-les-pintures-murals-de-lermita-de-lavella/

Archivos multimedia en la categoría «Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí»

 

ESTAT DE LES PINTURES DIA INAUGURACIÓ (07-09-2018)

 

NOTÍCIA SOBRE LA RESTAURACIÓ DE LES PINTURES

ÀLBUMS DE FOTOGRAFIES

ÀLBUM  DE LES PINTURES RESTAURACIÓ DEL MES D'AGOST DE 2018- INAUGURACIÓ 7 de setembre de 2018

https://photos.google.com/share/AF1QipPasnAEJ-JzT_rR_BIevI6nG8qwcJY-O_0FNRa4xJcpSEg92ceS_wpsk0Sp43vcwQ?key=RGRFOWs1SkVldUhwWVdOcXFPeEdQWVR5bzZ3VGx3

https://www.flickr.com/photos/diputacion/albums/72157697962580772

https://www.facebook.com/pg/CatiTresorDelMaestrat/photos/?tab=album&album_id=1851557974933577

 

 

Pulsa para ampliar imagen

 

Pulsa para ampliar imagen

Pulsa para ampliar imagen

 

 

 

 

119  FOTOGRAFIES AMB ALTA RESOLUCIÓ

 

Ermita de l'Avellà 1.JPG

Ermita de l'Avellà 1.JPG
2,31 MB

Ermita de l'Avellà 2.JPG

Ermita de l'Avellà 2.JPG
1,83 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 01.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 01.JPG
6,2 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 02.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 02.JPG
6,43 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 03.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 03.JPG
5,34 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 04.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 04.JPG

5,98 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 05.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 05.JPG
6,07 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 06.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 06.JPG
5,84 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 07.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 07.JPG
6,08 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 08.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 08.JPG
6,09 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 09.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 09.JPG

5,56 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 10.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 10.JPG
6,28 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 11.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 11.JPG
5,57 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 12.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 12.JPG
6,17 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 13.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 13.JPG
6,14 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 14.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 14.JPG
6,4 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 15.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 15.JPG
5,28 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 16.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 16.JPG
6,1 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 17.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 17.JPG
5,49 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 18.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 18.JPG
5,4 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 19.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 19.JPG
5,32 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 20.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 20.JPG
5,35 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 21.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 21.JPG
6,25 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 22.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 22.JPG
6,23 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 23.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 23.JPG
5,46 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 24.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 24.JPG
5,4 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 25.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 25.JPG
5,94 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 26.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 26.JPG
6,06 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 27.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 27.JPG
5,94 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 28.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 28.JPG
6,08 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 29.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 29.JPG
6,15 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 30.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 30.JPG
6,09 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 31.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 31.JPG
5,23 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 32.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 32.JPG
5,29 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 33.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 33.JPG
5,54 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 34.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 34.JPG
5,28 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 35.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 35.JPG
5,42 MB

 

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 36.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 36.JPG
5,26 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 37.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 37.JPG
5,39 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 38.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 38.JPG
6,21 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 39.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 39.JPG
5,53 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 40.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 40.JPG
5,9 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 41.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 41.JPG
6,05 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 42.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 42.JPG
6,05 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 43.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 43.JPG
6,27 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 44.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 44.JPG
6,44 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 45.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 45.JPG
6,21 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 46.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 46.JPG
6,02 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 47.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 47.JPG
5,33 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 48.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 48.JPG
5,29 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 49.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 49.JPG
6,12 MB

 

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 50.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 50.JPG
5,28 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 51.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 51.JPG
5,4 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 52.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 52.JPG
5,48 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 53.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 53.JPG
5,2 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 54.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 54.JPG
5,52 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 55.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 55.JPG
5,41 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 56.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 56.JPG
5,27 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 57.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 57.JPG
5,52 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 58.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 58.JPG
5,37 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 59.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 59.JPG
5,43 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 60.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 60.JPG
6,31 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 61.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 61.JPG
5,27 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 62.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 62.JPG
5,49 MB

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 63.JPG

Ermita de la Mare de Déu de l'Avellà, Catí 63.JPG
6,02 MB

Interior del santuario de la Virgen de l'Avellà en Catí.jpg

Interior del santuario de la Virgen de l'Avellà en Catí.jpg
1,14 MB

Passió de Crist a l'Avellà.JPG

Passió de Crist a l'Avellà.JPG
1,74 MB

Pinturas de Pascual Mespletera Catí.jpg

Pinturas de Pascual Mespletera Catí.jpg
1,15 MB

Portada de l'Avella.JPG

Portada de l'Avella.JPG
1,72 MB

Adoració dels pastors a l'Avellà.JPG

Adoració dels pastors a l'Avellà.JPG
5,09 MB

Cúpula de l'Avellà.JPG

Cúpula de l'Avellà.JPG
2,36 MB

 

Capçalera de l'Avellà.JPG

Capçalera de l'Avellà.JPG
5,01 MB

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

Sant Antoni 

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

Porta Cor

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

Entrada Cor

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

Cor entrada 

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

Misteris Rosari

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

Misteris Rosari

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

Misteris Rosari

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

Cor central 

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

Cor central 

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

Cor central 

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

Cor esquerra 

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

Òrgan

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

Santa Cecília

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

Sant Pau

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

Cor frontal 

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

Cor harmonium 

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

Àngel Guarda 

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

Àngel Guarda

 

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

Finestra lateral 

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

Santa Llúcia-Cambril 

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

Sant Vicent-Cambril 

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

Escut de Catí 

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

Pintura mal estat

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

La sang i la llet 

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

San Felipe Benicio 

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

Primera romeria 

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

Marededéu Dolors  

http://catimenu.com/dropbox/pintures avella

Verge de la Cinta

http://catimenu.com/dropbox/avella-escaletes

Mare de Déu 

http://catimenu.com/dropbox/avella-escaletes

Mare de Déu 

http://catimenu.com/dropbox/avella-escaletes

Mare de Déu 

http://catimenu.com/dropbox/avella-escaletes

Marededéu Avellà en Església de Catí 

http://catimenu.com/dropbox/avella-escaletes

Marededéu

http://catimenu.com/dropbox/avella-escaletes

Font corregida

http://catimenu.com/dropbox/avella-escaletes

Balneario 

http://catimenu.com/dropbox/avella-escaletes

Espadanya

http://catimenu.com/dropbox/avella-escaletes

Espadanya

http://catimenu.com/dropbox/avella-escaletes

Campana ermita  

            Esta pàgina web es va posar a la xarxa amb motiu de la Romeria a la Verge de l'Avellà de l'any 2012 (9 d'abril) i es va modificar el dia 20 d'abril de 2016 i el 2 de septembre de 2018- Joaquim Carbó Miralles

            Fotos pròpies i de https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ermita_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_de_l'Avell%C3%A0,_Cat%C3%AD?uselang=es

© Pàgina creada per Joaquim Carbó Miralles , cronista oficial de la vila, 1997

BIBLIOGRAFIA DEL TEXT:

Historia del Santuario de Nuestra Señora de la Misericordia y Fuente de la Vellà de Dr. Francisco Celma, Pbro

https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ermita_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_de_l'Avell%C3%A0,_Cat%C3%AD?uselang=es

- Tresors amagats. Les ermites de Castelló. Pascual, V

- Catí i els Pelegrins de Sant Pere. Àlvar Monferrer

- Historia Breve y Documentada de la Real Villa de Catí- M. Juan Puig

- Misticismo en el maestrazgo- José Mª Fernández Núñez

 

 
Última actualització:

2 de setembre de 2018