|
|
L'itinerari segueix un sentit circular contrari a les agulles d'un rellotge. |
ROMERIA A SANT PERE
Aquests horaris són indicatius.
|
Catí - L'Avellà: 5,6 Km
Llècua - Pinella: 4,2 Km
DISSABTE: 26,0 Km
|
Sant Pere - Mare de Déu de la Font: 4,4 Km
Ares - Catí: 17,4 Km
|
|
TOTAL DISTÀNCIA DOS DIES: 53,0 Km |
|
Distàncies calculades amb GPS
ITINERARI AMB GOOGLE MAP I GPS
Per Paco Martí (Associació C. de la Rogativa)
|
|
L'itinerari segueix un sentit circular contrari a les agulles d'un rellotge. |
 |
 |
Despertada |
Despertada |
A les cinc del matí, els cantors de la romeria amb alguns dels músics de la banda comencen la despertada des de la plaça de l'església, recorrent tot el poble, fins el carrer Major, davant de l'ajuntament.
Seguidament entren en un bar del poble on esmorzen a base de formatge, xocolata, brull i llançadora. Per beure hi ha aigua de l'Avellà, moscatell i barreja.
S'inicia la rogativa a l'església parroquial de l'Assumpció de la Mare de Déu.
L'església (segles XIII-XVIII) és del tipus de nau única i presenta uns trams definits per arcs apuntats i pilastres que els suporten. Hi afegiren capelles laterals com la de la Comunió, on es poden apreciar les artístiques pintures al fresc que la decoren. Conserva el retaule de Jacomart (segle XV), valuoses peces d'orfebreria i relleus escultòrics de fusta procedents del cor.
 |
 |
Sortida de l'església |
A la sortida del poble |
Amb el so de les campanes al vol i del cant de les lletanies dels sants els pelegrins fan la sortida per la porta de la plaça de l'església. Continuen pel carrer Nou, les places de Dalt i de Baix fins arribar a la capella de Sant Vicent situada damunt de la font del seu nom.
Pel carrer de Santa Anna fan cap al peiró on s'inicia el camí de l'Avellà.
Des del peiró es pot veure, quasi a un tir de pedra, l'ermita de santa Anna amb porxo (segle XV), que fou restaurada el 1975.
 |
 |
Pujant a L'Avellà |
Entrant a L'Avellà |
A partir del peiró la rogativa deixa de desfilar en processó i aquells pelegrins que tinguen muntura esperant-los poden fer-ne ús.
Aquest trajecte, de 5 quilòmetres, el fan per carretera asfaltada. Després d'haver recorregut els 330 metres del túnel formen de bell nou la processó i entren a l'Avellà, per l'albereda fins arribar dins l'església.
L'ermita (segle XVI) té adossada l'església (segle XVIII) totalment decorada per artístiques pintures al fresc de Pasqual Mespletera. Aquestes pintures demanen una urgent restauració, sobretot, les de les parets laterals. A l'església celebren la santa missa.
 |
 |
Sortint de l'ermita de L'Avellà |
De L'Avellà a Salvassòria |
De L'Avellà mamprenen el camí per davant de la planta embotelladora de l'aigua mineromedicinal de l'Avellà, declarada d'utilitat pública per Reial Decret de 25 d'abril de 1928. El camí, de senda, fa una baixada pronunciada. A dreta i a esquerra hi ha boscos d'alzines que els donen ombra. La senda s'ha convertit en un barranc de cudols que han de patir un bon tros fins estar prop del mas de les Covetes on es trova actualment la ramaderia de bous braus anteriorment del Mas de Lozano o del Barranc. Continuen per la pista que du al mas de Lozano i la deixen per seguir el camí que els du al mas de Salvassòria.
 |
 |
Repartiment del rapé |
A Salvassòria |
Després de creuar el barranquet de Salvassòria comencen una petita costera. Un dels cantors ha d'acudir ràpid fins a la creu per, en arribar a la carrasqueta, repartir el rapé. Una mica d'aquesta pols de tabac col·locat al nas produeix l'esternut. Quan han passat els que van a peu, el segon cantor li fa el relleu en la repartició del rapè als pelegrins que van en muntura.
Quan arriben a l'era del mas de Salvassòria es detenen mirant l'ermita de Santa Llúcia, situada just darrere del mas i a més alçada.
Aquesta església fou parròquia i en l'actualitat encara conserva els tres arcs que sostenien la teulada, part de l'espadanya i les parets. A la paret sud es troba l'artística portalada romànica amb dues arquivoltes que descansen sobre capitells decorats amb palmeretes i fulles d'acant (segle XIII).
 |
 |
A la Font de Salvassòria |
A la costa de la Llècua |
Seguim el camí cap a la font de Salvassòria, on el camí comença a enlairar-se.
El camí de pujada només permet el pas d'un en un. Per poder passar, moltes branques de les alzines són empentades per les muntures. El camí és un continu zig-zag mentre van guanyant altura. La manca d'arbres, en el tram final de la costa, indica que es troben a més de mil metres sobre el nivell del mar. Al final de la pujada es descobreix una gran planícia i caminant per ella, seguint el camí, arriben al llogaret de la Llècua.
 |
 |
Dalt de la costa de la Llècua |
Entrant a la Llècua |
La Llècua té església i cementiri perquè va passar a ser la parròquia que va substituir a la de Salvassòria. L'església (segle XVIII) conservava una de les campanes més antigues de la província.
De la Llècua al mas de la Pinella
|
Aquest trajecte és quasi tot pla. Una part es fa per carretera, asfaltada recentment, i l'altra per una planícia pedregosa. A la sortida, i mentre es va per carretera, els voltants són de terres aptes per al cultiu de cereals, encara que ara n'hi hagen d'ermes. No hi ha arbres o, si hi ha, són aïllats. |
 |
Quan es travessa la portera per agafar el camí que els porta al mas de la Pinella sembla que caminen per camp a través, ja que el camí tot just es distingeix. Els voltants són una continuïtat d'herbes de fred, com el coixinet de monja o eriçó, que creix als llocs on les pedres planes permeten mantenir una mica de terra. Uns instants abans d'arribar al mas creuen un xicotet bosc d'alzines i per un camí pedregós s'acosten al mas de la Pinella.
Del mas de la Pinella a l'hostal de la Roja
Així que se surt del mas de la Pinella s'han de col·locar en fila per anar pel costat d'uns camps sembrats de blat. Van per una senda de terreny pla i erm. Vorejant el barranc d'en Xerra passen molt prop del mas de Tosca. Després de creuar la rambla de la Canà per on s'ajunten els termes de Morella, Ares i Castellfort caminen pel mig d'uns pinars per arribar a la carretera asfaltada que els du a poca distancia de l'hostal o venta de la Roja.
|
|
La processó de Sant Pere a l'arribada a la Pinella (Ares). |
De l'hostal de la Roja a l'ermita de Sant Pere
Abans d'arribar a l'hostal de la Roja deixen la carretera asfaltada per la esquerra i van a buscar la pista del mas de Benicabó. La pista va pel mig d'una pineda durant vint minuts. Aquesta pista s'abandona per una senda que els du a l'altra part del barranc, poblada d'alzines.
Des d'allí fins a l'ermita de Sant Pere van pujant per una estreta i zigzaguejant senda amb escalons pedregosos o pendents argilosos en les aigües han fet grans soles pel mig. El tram final, quan j a no queden arbres, i el camí pedregós més s'enlaira, té unes revoltes tan retorçudes que semblen impossibles de superar-les. No obstant això, no mai s'ha quedat cap pelegrí sense haver-les vençut. Tots han arribat a l'ermita de Sant Pere situada a 1.282 metres sobre el nivell del mar.
 |
 |
Abans de la costa de Sant Pere |
A la costa de Sant Pere |
L'ermita de Sant Pere (segles XIII-XIV) és de planta rectangular d'una sola nau amb quatre arcs apuntats i absis pentagonal. L'accés és per la porta situada als peus, formada per un arc de mig punt dovellat. Té una segona porta de tradició romànica amb imposta decorada amb temes vegetals. El paviment de cudols enroscats forma figures i mosaics d'una excel·lent qualitat. És monument historicoartísitc (DOGV 17-09-1984).
Acabats els actes celebrats dins de l'ermita té lloc la repartició dels fesols i arròs als pelegrins.
 |
 |
A l'arribada a Sant Pere |
A l'ermita de Sant Pere |
Ciri de la Rogativa de Catí a Sant Pere de Castellfort en l'ermita.
 |
 |
A Sant Pere |
Fesols i arròs a la Marededéu de la Font |
De l'ermita de Sant Pere a l'ermita de la Mare de Déu de la Font
El segon dia comencen el camí de tomada o de baixada. Des de l'ermita fins que es troba la carretera de Castellfort és un camí de terra i pedra. La resta del trajecte el fan tot per la carretera asfaltada que els condueix al santuari de la Mare de Déu de la Font.
El santuari és monument historicoartístic (BOE 16-071979). l'església actual és del segle XVII, d'una nau, sense capelles amb voltes cairades i llunetes i porta única lateral que dóna a la plaça tancada. Als peus conserva la font i l'antiga capella, molt menuda amb elements gòtics.
 |
 |
Sortida de la Marededéu de la Font |
De la Marededéu de la Font al Coll d'Ares |
Destaca un edifici del segle XVI, amb una escala lliure i exterior d'accés al saló més representatiu del santuari. Aquest saló té una decoració pictòrica, amb predomini del dibuix en negre on es representen escenes de la vida de Jesús i de Maria.
En aquesta sala pintada es reben les almoines i col·laboracions econòmiques per a la celebració de la rogativa. També s'hi proclamen els cantors i portadors de la creu i bandera de l'any següent.
De l'ermita de la Mare de Déu de la Font a Ares
El primer tros el fan per carretera asfaltada fins que creuen el barranquet de la Mare de Déu de la Font que passa per davant del mas del Sol del Barranc. Allí continuen pel camí de Castellfort a Ares. Creuen la rambla de la Canà i la carretera per caminar per la mateixa Canà d'Ares. Aquest tram es pla, ample i sense arbres. Poc després van vorejant el barranc del Coll, de vegades per la dreta, d'altres per l'esquerra. Quasi sense adonar-se de la pujada, prou costeruda en el seu tram final, fan cap al coll d'Ares.
Una vegada allí, en poc més d'un quilòmetre i per la carretera asfaltada arriben a Ares, a l'església dedicada a l'Assumpció, recentment restaurada.
 |
 |
Del Coll d'Ares a Ares |
A la sortida d'Ares |
La sortida d'Ares la tan per la pista de l'antic camí de Catí. Passen per la font dels Regatxols. Si des d'allí alcen la vista poden veure una de les neveres on els antics guardaven la neu de l'hivern. Seguint endavant passen pel costat del mas de la Masada i un poc després poden veure els bous braus de la ramaderia allí instal·lada. El camí és una pista de terra, ampla que va ascendint per a descendir poc després. Abandonen aquesta pista per l'esquerra, i per una senda estreta i, davallant, travessen un bosquet de roures i altres arbres per fer cap al fons del barranc dels Prats. El creuen i continuen en direcció al mas d'Estaca. Aquest trajecte és dificultós perquè caminen per damunt de lloses de pedra i cudols del barranquet que han de seguir fins arribar a la "berenadeta".
 |
 |
A la berenadeta |
De la berenadeta al Planet Verd |
Del mas d'Estaca al planet Verd
De la "berenadeta" han d'anar una mica costa per amunt i arribar a una carretera asfaltada recentment. Després de seguir-la uns moments l'abandonen per anar a seguir un camí que els porte fins l'alt del Moltó. En aquest trajecte de pujada contínua tampoc no hi ha arbres. La vegetació és la que correspon a zones gelades, pedregosas i de poca terra. Des de l'alt del Moltó queda a l'esquerre el peu de la Nevera i allà al fons es veu Catí. Abans cremaven uns coixinets de monja o unes argelagues per fer fum i d'aquesta manera avisar el poble de la tomada de la rogativa. A Catí, en veure el fum des del campanar, tocaven les campanes per avisar que ja prompte seran a casa. Ara, com que hi ha perill d'incendi, aquestes "fumadetes" no es fan.
La baixada l'han de fer en fila, d'un en un, perquè la senda es xicoteta i perillosa. Quan han baixat un bon tros comença el bosc d'alzines que també han de passar-lo en fila. Quan el bosc s'acaba la senda va pel mig de matolls. Finalment arriben a un erm gran on són rebuts amb botelles d'aigua de l'Avellà. Són al planet Verd, a un tir de pedra del mas de Jaume Vicent.
 |
 |
Al Planet Verd |
Del Planet Verd al Gatellà |
El trajecte el fan per un camí que davalla suaument fins al pont on té l'entrada el mas de Gatellà des de la carretera. Una vegada a la carretera ja no la deixen fins que arriben a Catí. Al peiró de la Font Vella hi ha un munt de gent esperant-los. Deixen les muntures a alguns familiar i tan la resta del trajecte fins arribar a la que era la primera casa del poble. Van coberts per les capes, amb dues files, i cantant amb forces renovades l'antífona O vere Deus.
 |
 |
Del Gatellà a Catí |
Entrada al poble |
Més tard, a l'hora convinguda, tres tocs de campana convoquen la gent davant del centre recreatiu. Abans els romers han passat a recollir les torxes. Els quatre romers de més edat que hagen completat tot el recorregut de la romeria es revesteixen amb roquets i són els portadors de la peanya de Sant Pere. El romer de major edat es col·loca davant a la dreta. Al seu costat, davant a l'esquerra, el segon de més edat. Darrere a la dreta el tercer romer en edat i el més jove dels quatre es col·loca darrere a l'esquerre. Els cuiners es fan càrrec de les quatre crosses per al descans de la peanya. Els dos nois més joves que han fet el recorregut complet ocupen un lloc destacat davant de la peanya portant un ciri encès.
El recorregut de la processó és al contrari de la resta de processons de l'any, comença per la Raval, carrer San Roc, carrer Llarguer, Plaça de Baix, Plaça de Dalt fins arribar a la Plaça de l'església.
En acabar, s'apaguen les torxes i s'entra a l'església cantant l'O vere Deus.
La romeria es conclou fins l'any vinent amb un fort esclat de... Visca Sant Pere!
 |
 |
Processó de les torxes |
Els quatre romers més vells |
 |
Michelle Batorski EL RITUAL DE CATÍ Un estudi d'antropològia musical històrica. Universitat de Provence Doctorat de Lletres i Arts. Davall la direcció de Bernard Vechionne. |
|
Tesi de Michelle Batorski sobre la romeria de Sant Pere |
 |
|
|
Perfil de la Romeria de Sant Pere |
Información turística: Ayuntamiento de Catí- Mayor, 2- Tel. (964) 40 90 81 - CATI (Castellón)
Fotografia: Càmera Digital.
Última actualització: 10 d'abril de 2016
