Sant Pere-Gastronomia

A l'hora d'escriure dels menjars de la rogativa de seguida ens ve al cap la fumejant imatge de les calderes de coure, plenes de fesols i arròs, que amb el so del "xup, xup..." , semblen estar fent una simbòlica dansa fins quedar esgotats en acabar la seua cocció.


Calderes de coure

Una característica important d'aquest profund romiatge hi són els menjars. El més important d'aquests són els fesols i arròs que es reparteixen al vespre del dissabte en l'ermita de Sant Pere i al migdia del diumenge en l'ermita de la Mare de Déu de la Font. Es cuinen amb grans calderes de coure i ningú sap la raó que en cuinar-los a casa mai no són tan bons com a Sant Pere.

Però, a més dels fesols i arròs hi ha altres menjars típics i característics de la rogativa que ara descriurem.

Convé fixar-se que els aliments oficials de la rogativa no contenen carns i són aliments que es coneixien ja abans del descobriment d'Amèrica. Això ens permet, respectivament reconèixer el seu caràcter penitencial i la seua antiguitat.

Per ordre cronològic indiquem els menjars, juntament amb el lloc, característiques, temporalitat i si té caràcter particular o oficial.

Refresc. Llançadora, formatge tendre de Catí, xocolate cru, i brull sol o amb mel. La llançadora és un aliment tradicional. És un pa amb oli i matafaluga que va molt bé per acompanyar el riquíssim formatge tendre fet a la mateixa formatgeria de Catí i que s'ofereix en diferents llocs de la rogativa. Tot acompanyat de moscatell, cassalla, barreja (mescla d'aiguardent i moscatell), i aigua de l'Avellà. El lloc es un dels bars del poble, per torn anual. El dissabte en finalitzar la despertada els músics i cantors són els que entren en primer lloc al bar. Quan aquests han entrat, poden afegir-se també aquelles persones que els han acompanyat en la despertada.

L' entrepà variat, segons el gust particular de cadascú, a la placeta de l'Avellà. Aquest esmorzar particular es fa en acabar la santa missa.

Aigua de l'Avellà, o del mas de la Pinella, i cassalla del rector. Si la mesclem aconseguim una "paloma" o "nuvolet" que és molt refrescant per als pelegrins.

- Fesols i arròs. En acabar els actes religiosos de l'arribada de la rogativa a l'ermita de Sant Pere es beneeixen els continguts de les sis calderes i seguidament es reparteixen començant pels pelegrins. Després de haver-se'n servit els pelegrins, es continuen repartint entre els acompanyants i visitants fins que s'acaba. La recepta és un secret dels cuiners que s'ha anat transmetent oralment d'uns als altres i es calculen les quantitats amb mesures i grapats. Els ingredients són: fesols, arròs, oli, alls tendres, julivert, sal, safrà, pebre roig, canyella en pols i aigua.



La mesura encara és la mida adequada dels cuiners per saber l'arròs que necessita cadascuna de les calderes	Les calderes són al foc més de quatre hores. Els cuiners diuen que els fesols i arròs mai són tan bons com a Sant Pere i els pelegrins i la resta de les persones ho comproven cada any.


Plats oficials de la Romeria de Sant Pere

Segon dia, diumenge primer de maig, dia de la baixada de l'ermita de Sant Pere

- Llançadora, formatge tendre de Catí i xocolate cru, acompanyat de vi o de moscatell servit amb barral (porró), després de l'arribada de la rogativa a la Mare de Déu de la Font, i a la sala de les pintures. Tots aquells que dipositen diners als plats per col·laborar amb la rogativa en poden menjar; en poden fer un tast.

- Fesols i arròs. És el dinar del pelegrí. Es cuinen a les calderes com el dia anterior però, en aquest cas, estem a l'ermita de la Mare de Déu de la Font i l'hora és en acabar la santa missa.

- Aigua de l'Avellà i cassalla de l'alcalde. És el mateix que es va oferir al mas de la Pinella. En aquest cas el lloc és al coll d'Ares. El nom de cassalla del rector o de l'alcalde li ve perquè eren ells els que costejaven la despesa. Ara l'aigua és a càrrec de l'Ajuntament i la cassalla de l'organització.

En la "berenadeta" es prenen les últimes viandes que queden. És particular de cadascú. Serveix de berenar i el lloc és al fons del barranc de davant del mas d'Estaca. Una mica més avançada la romeria, al Planet Verd, es dóna als pelegrins una tallada de formatge tendre de Catí.

El sopar de la nit ja es fa al poble, de manera particular, una vegada acabada la rogativa.

La llançadora i els fesols i arròs, són els aliments singulars i característics de la rogativa, que es fan expressament per aquest motiu.

La llançadora es un pa adobat amb oli d'oliva, amb sal i aromatitzat amb llavoretes de matafaluga. El seu nom és degut a la forma de barca allargada igual o molt semblant a la llançadora dels antics telers. Es reparteix el matí del dissabte, abans de la despertà, i el diumenge a la Mare de Déu de la Font.

És el menjar propi del pelegrinatge. Es reparteix a l'arribada a Sant Pere i abans de la sortida de la Mare de Déu de la Font. Es tracta d'un arròs cuinat amb caldera, barrejat amb fesols secs arremullats i cuits anteriorment, tot bullit i adobat amb julivert, alls tendres, pebre vermell i un polsim de canyella.

Bullir durant unes dues hores els fesols a les calderes a fort foc removent per a que no se socarren. Quan ja són cuits, afegir un bon xorritó d'oli d'oliva i una polzada de pebre vermell. A banda sofregir el julivert i els alls als quals també s'afegeix pebre vermell molt. S'aboca a la caldera i tot seguit es posa l'arròs amb el safrà i la sal. S'ha de continuar remenant i quan ja està cuit l'arròs, afegir la canyella. Cal servir-lo ben calent.

Aquest menjar era típic, abans del descobriment de les Amèriques, quan encara no es coneixien les patates. Actualment poques vegades es guisa i si es fa, mai no surt com el de Sant Pere.


Ingredients dels fesols i arròs	Paellonet per sofregir

És difícil de calcular la gent que anirà al pelegrinatge i la que hi haurà a Sant Pere o a la Mare de Déu de la Font. Sempre hi ha menjar per a tots. Fàcilment el número de persones que pot haver a Sant Pere sol estar entre 1.500 i 2.000 persones. Es preparen sis calderes. Al dia següent minva un tant, a partir de la Mare de Déu de la Font, la participació de pelegrins. El finançament del menjar és més difícil cada vegada. Algun particular sol donar els ingredients: oli, alls (fins 700 alls), julivert, plats, cassalla.

Els cuiners o guisadors són càrrecs fixos durant uns anys. Van habillats com els altres peregrins. Antigament portaven dues cavalleries, una de les quals carregava les calderes i l'altra els queviures necessaris. Amb els seus ajudants manprenien el camí abans que els pelegrins per tenir-ho tot a punt quan arribaren aquests a Sant Pere i a la Mare de Déu de la Font. Ara ho porten tot amb vehicles i de menjar se'n fa per als pelegrins i també per a tots els que s'hi acosten al pelegrinatge.

Información turística: Ayuntamiento de Catí- Mayor, 2- Tel. (964) 40 90 81 - CATI (Castellón)