ERMITA DE SANT VICENT FERRER

IDIOMA

Castellano

Valencià

El "Carrer Sant Vicent" comença en la capella del sant damunt de la font i transcorre per la primera part del camí en direcció a l'ermita.

Serra de Sant Vicent (al fons superior, l'ermita) (844 metres). (Fotografia des de el Prigonet Trencat)

Pujada a l'ermita de Sant Vicent. Al centre Catí i al fons el Tossal de la Nevera (1286 m)

La devoció a est Sant ha perdurat en Catí fins l'actualitat i així veiem que s'edifica l' Ermita del seu nom en el coll de Sant Mateu en 1610; la capella del portal anomenat de Sant Vicent en 1773 (canviada esta de lloc l'any 1922 i situada ara damunt de la font) i fins fa poc de temps se l'honorava pujant el diumenge, octava de la Resurrecció, a la seua ermita, celebrant missa cantada i solemnitzant el dia de la seua festa, el dilluns següent, amb missa major, sermó, vespres, processó i balls populars.

NOVETAT: Recentment, el dia 2 d'abril de 2016, els veïns de Catí, han recuperat la romeria de Sant Vicent Ferrer, netejant l'ermita, adequant l'altar de cara als fidels i comprant una imatge del sant costejat per tots els vicents/vicentes del poble i celebrant una missa molt emotiva a l'ermita.

El passat dia 7 de febrer de 2016 dos dones i actuals clavariesses es van plantejar la possibilitat de comprar una imatge de Sant Vicent Ferrer entre totes les persones del poble o en relació amb Catí que s'anomenen Vicent o Vicenta per posar-la a l'ermita del poble.

Després de valorar l'estat de l'ermita i fer una visita amb els tècnics de la Direcció Territorial de Cultura es va decidir de recuperar la rogativa a l'ermita de Sant Vicent el segon cap de setmana de pasqua (es a dir el posterior a la romeria del dilluns de pasqua a L'Avellà i l'anterior a la Festa de Sant Vicent Ferrer que es celebra al santoral valencià el segons dilluns de pasqua).

Per iniciativa de l'ajuntament es va convocar a una reunió a totes les persones anomenades Vicent o Vicenta empadronades a Catí. En la reunió es va decidir de comprar una imatge del sant, pujar-la en romeria i deixar-la a l'ermita de manera permanent.

Es van nomenar dos clavariesses (Vicenta Barreda, Vicentica Roca) i dos clavaris (Vicent Querol i Vicent Puig) per coordinar la festa de forma coordinada amb l'ajuntament.

També es va decidir de sortejar dos làmines amb l'ermita de Sant Vicent dibuixades per José Daniel Sanjuán i amb els beneficis poder finançar part de les despeses.

Es va pujar solemnement en processó a l'ermita la nova imatge del sant portada pels Vicents i Vicentes de Catí. A continuació es va celebrar, amb el permís del Bisbat de Tortosa, una solemne missa pel capellà i fill de Catí Juan José Roca Cardona.

L'ermita de San Vicent Ferrer es troba situada a uns 3 km. del poble en el cim de la muntanya que porta el seu nom (antic Coll de Sant Mateu) prop de les serres de Puig Cabrer, Mola del Voltor i Molló dels Cincs Termes. Des del cim es pot observar una ampla vista panoràmica que va des de el poble de Xert, l'ermita de Santa Bàrbara de Tírig, a més del poble de Catí que s'estén per la planícia dominat per les muntanyes del Tossal de la Nevera (1286), la màxima altura de la zona, Campanarets i la Serra de l'Avellà.

És una construcció de pedra picada austera reforçada per sòlids contraforts que desafia vents i tempestes. L'edifici mesura 20 m x 7,5 m x 11m . No hi ha espadanya i el teulat és de doble vessant. La portada amb un arc de mig punt segueix l'antiga tradició romànica.

Disposava antigament d'una casa per a l'ermità de la qual tant sols en queda la façana, la resta es troba en runes.

Cuando entramos a la ermita de Santa Anna en el empedrado se puede apreciar el plano de la bóveda de la ermita de Sant Vicent. Pere del Sol va ser el cantero que se contrató para construir la ermita de Sant Vicent (1610), el mismo que también construyó la capilla de Santa Anna en 1618 y el campanario del puebl en 1615 y hermano del constructor de la ermita del Pilar en 1625.

L'interior és una nau de planta rectangular i volta de creuer dividida en tres trams per dos arcs lleugerament apuntats que arranquen del mateix mur a partir de mènsules clàssiques. En la capçalera separada de la nau per un arc de mig punt es disposa la capella major. La nervadura de la volta es tanca en tres pedres clau. En la primera apareix l'any de construcció: 1618. En la segona l'anagrama JSH. En la tercera una xicoteta creu. La capella del presbiteri està coberta amb volta de creueria. La nau està il·luminada per tres finestrals rectangulars. El mobiliari interior ha desaparegut i tant sols queden els elements d'obra.

Obra de Pere del Sol, natural de França i veí de Catí. Va construir també el campanar i va remodelar l'ermita de Santa Anna (1615) i un germà seu la capella del Pilar

Gran era la devoció de Catí al sant valencià que perdurava encara 200 anys després que l'havia visitat. Veiem que es consigna un legat per a construir-li una ermita el 20 de març de 1578, cristal·litzant en el projecte i contracte que es va concertar amb el pedrapiquer Pere del Sol. El van concertar el justícia Pedro Sales i els jurats Baltasar Segarra i Miguel Llopis per 850 lliures. S'hauria d'alçar en la "creveta de Sant Mateu". Hauria de tindre 60 pams de llarg, 30 d'ample i 45 d'alt, amb una recapella de 20 pams en quadre, tres navades amb els seus arcs creuers i claus corresponents. Hauria d'estar finalitzada dintre de 3 anys i la recapella per a la festa de Sant Miquel de setembre de 1611.

Les obres de l'ermita es van concertar el 29 d'octubre de 1610 continuant poc a poc durant els anys següents però sense interrupció. En 1611 la Verge de l'Avellà li va deixar 100 lliures. En 1615 van fer la reixa i en 1616 la porta. Els pobres li van deixar 20 lliures el 16 de novembre de 1617 per a fer un retaule d'autor desconegut. El dia 2 de juliol de 1618 cobrava Pere del Sol la darrera quantitat, de forma que es va acabar en 1618 l'obra que havia començat el dia 11 de març de 1611.

Es va celebrar la primera missa l'any 1620 regalant la imatge del sant el sacerdot Mossèn Francesc Verdú i beneint-te l'església el mateix any. Tot això constava en sis documents ara cremats de l'arxiu parroquial i municipal. Havia en l'arxiu municipal un llibre de comptes d'entrades i despeses d'aquesta ermita, cremat en 1936, on en detall es consignaven les obres i festes que s'anaven celebrant.

Grans festes coronaren l'obra de l'ermita de Sant Vicent Ferrer a qui el poble de Catí sempre ha professat una intensa devoció que procedeix dels dies en que els seus avantpassats van escoltar la seua ardent paraula en l'aldea, al peu de la muntanya camí de Sant Mateu i en el punt més alt d'aquesta on es va alçar aquesta espaiosa església.

L'any 1626 va treballar en l'ermita Joan del Sol, germà de Pere que l'havia començat i acabat. En 1627 i 1629, anys de sequera, va pujar el poble a l'ermita en processó per a demanar al Sant la pluja necessària. Degué de ser escoltada l'oració dels fidels per quant es va celebrar una festa molt solemne el darrer any. Es va col·locar en un nínxol a la dreta de l'altar major la pedra amb la creu gravada per Sant Vicent Ferrer en 1410. També es van posar taulells valencians que cobrien el frontal de l'altar.

En 1670 es va celebrar en la parròquia en honor de Sant Vicent un solemne octavari. Havia guardiola en l'ermita per a dipositar en ella les almoines dels fidels que el 14 de juliol de 1671 se van endur els lladres fent un forat en la porta.

En 1693 es va baixar la imatge del sant al poble i en 1699 es va determinar de fer en la seua ermita un menjador i una cuina per a servir el dia que pugen els fidels al santuari i del que únicament queden les pedres i parets enderrocades.

En 1710 l'artista Baltasar Ortí va daurar l'altar de l'ermita de Sant Vicent Ferrer i la imatge i la peanya del sant de l'església de Catí. "Item paga a Baltasar Ortí dorador seixanta y set lliures de sous per haver dorat lo retaule de la ermita y la peanya u imatge del gloriós sent Vicent de la Iglesia com se agusta en presencia del Sr. Rettor y Jurats, dic. 671.10."

Estat de l'interior de l'ermita en la actualita7 (1 de maig de 2007)

En una de les parets laterals de l'ermita, la que dona a ponent, s'observa un forat on la gent que pujava introduïa la mà i part del braç sol·licitant la gràcia del sant.

També hi havia un altre lloc d'una capacitat aproximada a la d'una mesura on els devots posaven el cab. Amb això s'conseguia que no els fera ja més mal en tota la vida.

El 25 d'agost de 1722 i el 24 d'abril de 1777 es va fer entrega a la parròquia d'una relíquia de Sant Vicent Ferrer celebrant-se festes solemnes. A causa de la sequera es van celebrar rogatives en 1725 i es va baixar la imatge del sant des de l'ermita al poble el 23 d'abril de 1730 lo que es va fer sovint a partir de llavors como data en 1734, 1738, 1739 i 1771. En 1738 es va entaulellar la sala de l'ermita i es va nomenar el primer ermità en 1720.

Abans de la darrera restauració del segle XX la porta d'accés estava abandonada i s'emprava de corralissa per als ramats.

Durant la segona meitat del segle XX (1990), amb un millió de pessetes que la Generalitat Valenciana va concedir a l'Ajuntament de Catí, es va acometre una restauració de l'ermita dirigida per Arturo Zaragoza ja que aquesta, abans mateix de la Guerra Civil, s'havia enderrocat parcialment. Amb aquests diners es va cobrir novament l'ermita i es va posar la porta que va fabricar el catinenc Lluis Porcar.

L'església és espaiosa amb l'escut del pedrapiquer Pere del Sol, les seues tres menudes finestres laterals a l'orient i una en front de l'altar major o prop de la porta per a poder veure la imatge del Sant els devots que la visiten.

L'ermita, una de las poques representants del romànic mediterrani, reclama d'una necessària restauració. No hauria de ser esta molt complicada ja que l'estructura de l'edifici es bona. Hauria de renovar-se l'altar col·locant-lo de cara als fidels (segons les normes del Concili Vaticà II), netejar l'interior de contaminants i posar dos bancs laterals.

En l'ermita s'hauria de col·locar una imatge de Sant Vicent Ferrer esculpida prenent com a model la que que hi ha en el retaule de Jacomart de l'església de Catí que es considera la reproducció més fiable del sant ja que la pintura del retaule és pràcticament coetània a la data de la predicació de Sant Vicent Ferrer en Catí. Seria original que esta imatge la sufragaren entre tots els "Vicents" del poble de Catí. Naturalment seria necessari també condicionar tot el Camí de San Vicent des de el poble a l'ermita per a que permetre pujar als vehicles

(Text en cursiva de l'entrevista amb D. Carlos Murria Arnau. Catí. Agost de 2007 )

Premonitòria l'entrevista anterior amb D. Carles Murria de 2007, l'any 2016 es va acometre una restauració de l'ermita, reformant l'altar i netejant i pintant les pareds de l'ermita.

El dia 7 de febrer de 2016 dos dones i actuals clavariesses es van plantejar la possibilitat de comprar una imatge de Sant Vicent Ferrer entre totes les persones del poble o en relació amb Catí que s'anomenen Vicent o Vicenta per posar-la a l'ermita del poble.

Es van nomenar dos clavariesses (Vicenta Barreda, Vicentica Roca) i dos clavaris (Vicent Querol i Vicent Puig) per coordinar la festa de forma coordinada amb l'ajuntament.

També es va decidir de sortejar dos làmines amb l'ermita de Sant Vicent dibuixades per José Daniel Sanjuán i amb els beneficis poder finançar part de les despeses.

Es va pujar solemnement en processó a l'ermita la nova imatge del sant portada pels Vicents i Vicentes de Catí. A continuació. Mes va celebrar, amb el permís del Bisbat de Tortosa, una solemne missa pel capellà i fill de Catí Juan José Cardona.

L'Església de l'Assumpció (Templo vicentino)- Jubileu ( 5 de abril 1419-2019) (prem en la foto per ampliar)

Pot ampliar-se el tema referent a l'ermita en http://www.cati.es/rutadelesermites.htm

Historia Breve y Documentada de la Real Villa de Catí - Vol. I-, II (Mossèn Joan Puig)

La boja de Catí- Carles Salvador Editado por Pere-Enric Barreda (Tossal, Num.12)