 |
|
Vista aéria |
ERMITA DE SANTA ANNA
ACCÈS
L’ermita de Santa Anna es troba molt a prop del poble, al costat del camí de l’Avellà i està considerada l’ermita més antiga de Catí.
L’ermita de Santa Anna es troba molt a prop del poble, al costat del camí de l’Avellà i està considerada l’ermita més antiga de Catí.
|
|
Vista aéria |
Localització geogràfica: A prop del poble, a mig Km., a la vora de la carretera que uneix Catí amb la carretera nacional N-232, en la planada al costat del camí l'Avellà.
Cartografia: Mapa Topogràfic de l'Exèrcit: 30-22 (570) . Albocàsser. E: 1:50.000
Longitud: 2479
Latitud: 44853'5
Cota s.n.m: 670
Estat actual: Bé. Sense cap tipus de risc. Amb culte.
 |
Durant l' any 2007 es va condicionar els voltants de l'ermita com un parc d'esbargiment.
 |
Descripció:
L'exterior presenta una façana sòbria emblanquinada amb porta d'accés de mig punt amb grans dovelles. Té porxo al davant amb sostre de fusta i bancada adossada. Té pòrtic ampli i coberta de dos aigües amb capçalera gòtica. Es tracta d'una construcció essencialment de maçoneria. Té espadanya amb una campana menudeta.
La campaneta en detall
Seqüència cultural- cronològica:
El 16 de març de 1441 es va comprar el terreny, i el 6 de maig d'aquell any començaren les obres (el 29 d'agost es va ficar la primera pedra), acabant-les sembla ser, en 1446. Treballaren en ella el pedrapiquer de Forcall Arnaldo Pedro ajudat per Jaume Sans i Bernart Verdú , de Catí. En 1618 Pere del Sol fa la capella major i al 1708 Miquel Blasco adoba parets i fa el cor.
 |
En la pedra clau de la cúpula s'observa l'escut de la família de Pere de Sol
 |
|
El pis és de lloses formant dibuixos geomètrics a l'entrada í files irregulars fins el tercer tram.
Aquest dibuix geomètric, a l'entrada de l'ermita, correspon a un pentacle(pentáculo). Es tracta d'un estel de cinc vèrtex inscrit en un cercle. Es tracta d'una forma antiga màgica de protecció contra els mals esperíts d'origen anterior al mateix cristianisme. El vèrtex superior simbolitza a l'esperit, l'esquerre superior representa la terra, el dret superior l'aire, l'esquerre inferior el foc i el dret inferior l'aigua. El cercle interconnecta tots els aspectes i ens recorda que tot en la vida és un cicle. L'esperit en la part superior simbolitza la supremacia de l'espiritualitat sobre els altres aspectes mundans.
El cristianisme va adoptar el pentacle com a símbol amb diversos significats (cinc sentits, cinc ferides de Crist, cinc goigs de Maria). Pel contrari el pentacle invertit seria el símbol del satanisme que posa els aspectes carnals per damunt de l'espiritual.
 |
El presbiteri està format per carreus de pedra esquadrada. Al mur dret s'obri un finestral romànic amb reixa artística.
Les pintures murals són del s. XVIII a base de grotescs. Estan molt deteriorades fonamentalment per la humitat.
 |
Pel que fa a l'interior, és ampli i ben proporcionat, d'una sola nau amb tres trams de regulars dimensions travessats per arcs gòtics apuntats que descansen sobre fortes pilastres. Un arc triomfal de mig punt recolzat en pilastres comunica la nau del temple amb el presbiteri cobert amb volta de creueria, rematant el punt d'intersecció amb una xicoteta clau. Conserva altar neoclàssic. El sostre és a doble vessant de fusta treballada, en la part central d'aquesta i al llarg de tota la construcció es pot observar un treball d'enteixinat amb relleu mig-alt. Té una finestra lateral i davantera d'estil romànic amb reixa, des d'on penetra la llum a la nau central. Sobre la porta d'entrada hi ha un rosetó.
Destaquen l'altar major, un altre altar lateral i el cor.
Fa una llargària de 20 m, més 3,60 m del pòrtic exterior. En quant a l'alçada i amplària les dos dimensions fan 7,70 m.
(L'ermita s'ha condicionat en ocasions especials com a lloc idoni per a la celebració de enllaços matrimonials)
 |
Pica d'aigua beneïda
La imatge actual de Santa Anna que està ubicada al temple en un pedestal fou beneïda el dia 14 d'agost de 1975. Al costat de la Santa es troba la Marededéu xiqueta amb les Sagrades Escriptures a les mans.
Després de la postguerral'ermita es trobava amb un estat llastimòs. Es va formar una comissió prorestauració de l'ermita formada pel president de la Diputació, Carlos Fabra, Mossèn Ermini Capsir, canonge de Tortosa, Enrique Boldó, Carlos Murria i Antoni Melià, que es va encarregar de les obres de reforma, aconseguint-se recuperar la festa de Santa Anna.
Per a sufragar el cost de la imatge de la santa van participar amb quotes els catinencs de fora del poble. (Entrevista personal amb D. Carlos Murria).
GOZOS EN HONOR DE SANTA ANA: MADRE DE LA SANTÍSIMA VIRGEN MARIA
 (Imatge de Santa Anna i la Marededéu infanta)
Vuestra vida sobrehumana |
|
Festes i llegendes:
La festa és el 26 de juliol. En l'actualitat tan sols se celebra missa major. Antigament les festes en honor de la Verge Santíssima eren solemnes i divertides. La primera vegada que es parla d'elles és en 1450. Els mossos s'encarregaven de dirigir-les i els documents ens parlen de competicions de llances, jocs de ballestes, pa beneït, correguda de bous, música, a més de les festes religioses. Fins mitjans del s. XX (1950) es recorda la correguda de xiquets amb els premis de les vetetes de diferents i vius colors, concedits als corredors després de la funció de vespres amb l'assistència i presidència de les autoritats eclesiàstiques i municipals a la Plaça de Dalt, asseguts en el Pedrís Valent i amenitzat amb la música de la dolçaina.
 |
|
Rosetó de la porta d'entrada en el que s'aprecia la imatge en losange i vidriera de l'escut de Catí
 |
|
|
Celebració de la festivitat de Santa Anna (26 de juliol de 2009) |
Bibliografia: Puig, 1991. 148-149.
La Vila de Catí i el seu pelegrinatge a Sant Pere de Castellfort (Antoni Melià)