RECUPERACIÓ DE LA ROMERIA DE SAN

IDIOMA

Castellano

Valencià

El dissabte dia 2 d’abril el poble de Catí ha tornat a celebrar la festa de Sant Vicent a la seva ermita. D’aquesta manera es veu culminada la il·lusió de Catí de tornar a pujar dalt la muntanya, al lloc on es va acomiadar al Sant quan es va dirigir a Sant Mateu. Allí s’edificà l’ermita que es va enderrocar fa 80 anys i, des de llavors, no es celebrava culte.

Fa molts anys es va començar a restaurar per la Conselleria, amb l’empenta d’Arturo Zaragoza. I per fi aquest dissabte de la Octava de Pasqua, a les 9.30 s’ha beneït la imatge (comprada per tots els Vicents i Vicentes i amb la col·laboració d’altres persones).

La processó ha sortit de l’església parroquial, ha recorregut els carrers del poble i ha pujat a l’ermita, on s’ha celebrat la Missa. Molta gent, molta participació, i per damunt de tot s’ha sentit la veu de Déu que parla encara que pensem de diversa manera, quan junts busquen la veritat que Sant Vicent va predicar.

Vull agrair al Sr Bisbe la autorització tramesa a Mn. Leon, així com la felicitació del poble, tant a ell como al Vicari General.

Gràcies a Déu perquè Catí ha pogut viure aquest any una festa de Sant Vicent amb tot l’esplendor en la seua ermita.

Corria l'any 1410 quan el dominic i predicador valencià Vicent Ferrer va passar per Catí en el seu viatje de predicació a Morella, predicant també en Sant Mateu i Borriol.

Celebrant els dos-cents anys d'aquesta predicació els catinencs van començar la construcció d'una ermita en l'anteriorment anomenat Coll de Sant Mateu i des de la predicació Coll de Sant Vicent. Desde 1618 en que van finalitzar les obres, els catinencs pujavent en romeria i celebraven missa a l'ermita el cap de setmana següent a la pasqua, data que en la Comunitat Valenciana es celebra la festa de Sant Vicent Ferrer, el seu patró (segon dilluns de pasqua).

Obra de Pere del Sol, natural de França i veí de Catí. Va construir també el campanar i va remodelar l'ermita de Santa Anna (1615)

La pujada en romeria a l'ermita va deixar de realitzar-se a principis del segle XX. No se sap l'any exacte però probablement coincidint amb l'adveniment al país de la República, l'enderrocament dels portals al poble i el cremament d'esglésies i ermites, situació que abocaria a la Guerra Civil de l'any 1936.

També abans de la guerra la teulada es va ensorrar i l'ermita era utilitzada com a corral esporàdic de les raberes del poble quan els sorprenia una sobtada tempesta com la que es recorda fa temps en que un llamp va caure a l'ermita matant gran parts dels animals que estaven allí refugiats.

Durant la segona meitat del segle XX (1990), amb un millió de pessetes que la Generalitat Valenciana va concedir a l'Ajuntament de Catí, es va escometre una restauració de l'ermita dirigida per Arturo Zaragoza ja que aquesta, abans mateix de la Guerra Civil, s'havia enderrocat parcialment. Amb aquests diners es va cobrir novament l'ermita i es va posar la porta que va fabricar el catinenc Lluis Porcar.

Estat de l'interior de l'ermita en la actualita7 (1 de maig de 2007)

El culte a Sant Vicent es va reduir a una missa celebrada el segon dilluns de pasqua al poble en la Capella de Sant Vicent, capella que es va construir el 18 de juliol de 1773 damunt de l'antic portal de la Font Nova (després de la predicació de Sant Vicent). Amb l'enderrocament del portal l'any 1922 per eixamplar el pas de vehicles per la carretera, la capella fou traslladada, amb el corresponent permís del bisbat, damunt de la font en la ubicació que continua actualment. No hauria d'estar molt conforme el bisbat quan l'any 1797 (16 de setembre) va prohibir la celebració de missa en aquesta capella per trobar-se situada en un llloc de molt tràfec i soroll, prohibició que se ha tingut en compte fins ara excepte en el dilluns de Sant Vicent. En honor al sant esta missa del segon dilluns de pasqua es celebrava el sermó en valencià quan la resta de misses de l'any s'utilitzava el castellà.

Actual Capella i Font de Sant Vicent

El passat dia 7 de febrer de 2016 dos dones i actuals clavariesses (Vicentes de nom) es van plantejar la possibilitat de comprar una imatge de Sant Vicent Ferrer entre totes les persones del poble o en relació amb Catí anomenades Vicent o Vicenta per posar-la a l'ermita del poble.

Després de valorar l'estat de l'ermita i fer una visita amb els tècnics de la Direcció Territorial de Cultura es va decidir d'emblanquinar les parets de l'ermita, posar un altar, segons la normativa del Concil·li Vaticà II de cara als fidels, i poder així recuperar la rogativa a l'ermita de Sant Vicent el segon cap de setmana de pasqua (es a dir el posterior a la romeria del dilluns de pasqua a L'Avellà i l'anterior a la Festa de Sant Vicent Ferrer que es celebra al santoral valencià el segon dilluns de pasqua).

Per iniciativa de l'ajuntament es va convocar a una reunió a totes les persones anomenades Vicent o Vicenta empadronades a Catí. En la reunió es va decidir de comprar una imatge del sant, pujar-la en romeria i deixar-la a l'ermita de manera permanent.

Es van nomenar dos clavariesses (Vicenta Barreda, Vicentica Roca) i dos clavaris (Vicent Querol i Vicent Puig) per planificar la festa de forma coordinada amb l'ajuntament.

També es va decidir de sortejar dos làmines amb l'ermita de Sant Vicent dibuixades per José Daniel Sanjuán i amb els beneficis poder finançar part de les despeses.

El dia 2 d'abril, a les 9:30 h, es van congregar un centenar de catinencs en l'esglèsia parroquial de Nª Sª de l'Assumpció per participar en un esdeveniment històric pujant la imatge del sant recentment comprat als muscles dels vicents/vicentes. El sant es va muntar damunt de la peanna de la Puríssima amb la intenció de deixar-lo a l'ermita de forma permanent i recuperar el culte en esta ermita celebrant una missa. El pàrroc de Catí, Mossèn Godefroid, León Konde va beneir la imatge i va presidir la processó de la rogativa.

L'itinerari de la processó va ser un poc especial. La peanna portada pels tres vicents i una vicenta més vells del poble va sortir cantant el "O Vere Deus" des de la Plaça de l'esglèsia al carrer del Forn i del carrer Jesús passant pel carreró de les escoles al carrer Major deturant-se expressament al costat de la pedra que es conserva damunt del la qual es va muntar un cadafals en el que va predicar Sant Vicent l'any 1410, davant de la casa en que va pernoctar i davall del quadre que va manar pintar Mossèn Celma l'any 1776 substituït més endavant per un quadre de taulells.

Després de resar un respons, des d'aci la processó va continuar per les dos places deturant-se novament davant de la Capella de Sant Vicent, damunt de la font del mateix nom.

A continuació la romeria, va enfilar el Carrer de Sant Vicent i el camí costerut (d'uns 2,5 km) que finalitza ja en l'ermita on va entrar la peanna en muscles dels quatre clavaris (anomenats anteriorment) a les 10:36 h.

L'alcalde de Catí, Pablo Roig Ferrando, va dirigir unes paraules a tots els romers donant les gràcies a tots els que d'una manera o d'altra havien contribuït en la recuperació de la festa i a tots els que havien participat en la rogativa.

Abans de la celebració de la missa l'ajuntament i els clavaris va convidar a tots els presents a un refrigeri.

A les 11:30 h el capellà, fill de Catí, Mossèn Juan José Roca Cadona, substituint al pàrroc de Catí per motius parroquials, va celebrar una emotiva missa al final de la qual es van cantar els gojos senzers de Sant Vicent de la parròquia de Traiguera.

Finalitzada la missa alguns dels participants de la processó van retornar directament al poble, d'altres van fer una ruta més llarga, per Barrulles i la Costereta, d'altres per la Torreta, d'altres per la Bassa les Ortigues i alguns es van quedar a dinar davant mateix de l'ermita, retornant després al poble.

Un dia per a recordar i escriure en lletres d'or en la història del nostre poble.