IDIOMA |
SITUACIÓ DE CATÍ |
Municipi: Catí
Comarca: Alt Maestrat
Província: Castellón
CCAA: Comunitat (PAIS)
Valenciana
Altura Mitjana del municipi: 661 m
Latitut en graus decimals: 40.467
Longitud en graus decimals: 0.033
Coordenada X UTM Fus 30: 757184
Coordenada Y UTM Fus 30: 4484052.7
Fus UTM: 31
Quadrícula UTM: BE48
Latitut en graus, min i seg: 40, 28, 0
Longitud en graus, min i seg: 0, 2, 0
Codi Ine: 12042
Fulla del MTN 1:50000 : 570
Catí vist des de la serralada de Sant Vicent, el Tossal de la Nevera al fons. |
CONTINENT: EUROPA (EUROPE) PAÍS: ESPANYA (SPAIN, ESPAÑA, L'ESPAGNE) COMUNITAT VALENCIANA PROVÍNCIA: CASTELLÓ COMARCA: L'ALT MAESTRAT
|
|
|
Catí pertany actualment a la comarca de l'Alt Maestrat
|
Pobles de la comarca de l'Alt Maestrat: Albocàsser, Benassal, Culla, Vilar de Canes, Torre d'En Besora, Ares del Maestre y La Serratella.
Vilafranca pertany a la comarca dels Ports però guarda també una relació especial amb els pobles del Maestrat.
POBLE |
Habitants
|
Hab/Km2
|
D.capital |
ALBOCÀSSER |
1353 |
18.0
|
55
km |
ARES
DEL MAESTRE |
235 |
3.0
|
80
km |
BENASSAL |
1374 |
18.0
|
67
km |
CATÍ |
865 |
8.5
|
72
km |
CULLA |
733 |
8.0
|
70
km |
LA
TORRE D`EN BESORA |
190 |
20.0
|
65
km |
SARRATELLA |
93 |
6.0
|
48
km |
TÍRIG |
549 |
15.0
|
58
km |
VILAR
DE CANES |
183 |
13.0
|
61
km |
VILAFRANCA
|
2570 |
29.0
|
88
km |
El municipi de Catí està situat a 661 metres d'altura sobre el nivell del mar, al bell mig d'una vall ampla anomenada el corredor de Catí, en la comarca de l'Alt Maestrat, geogràficament al límit entre els Ports, comarca a la que va pertànyer històricament, i el Baix Maestrat, al centre de la zona muntanyosa que uneix els ports de Morella amb les serres del Maestrat (serra de Vallivana, tossals de la Nevera i de la Barbuda). Comprèn al nord, un sector de capçalera del riu de Cervera (Barranc de Salvassòria), travessat per la carretera de Morella a Vinaròs, a l'indret de la Venta del Aire i de l'Hostal del Mestre; al centre, la capçalera del barranc de la Valltorta (barranc de la Serp i rambla Morellana); al sud, el vessant esquerre de la rambla de la Belluga, que va a parar a la rambla Carbonera molt prop del Mas del Segarró (Albocàsser).
Té el terme una superfície de 102,30 km2.
Mapa de la situació de Catí |
|
Té el terme de Catí una extensió de 102,72 km2 limitant amb els termes de Morella, Xert, Sant Mateu, Tírig, Albocàsser i Ares del Mestre. Està dividit el terme en dos zones: la Font de Catí i la Vall de Cirers. Del noroest al sud té una extensió d'uns 25 km i d'est a oest uns 15 km en la Font de Catí i uns 7 en la Vall de Cirers.
Contràriament al que es diu en algunes informacions el terme de Catí no limita propiament ni amb el de Vilar de Canes ni amb el de la Salzadella.
|
És el terme de Catí prou muntanyós, abundant les muntanyes i serres. Al Nord, contra la Serra de Vallivana està la serra Talaia (1.033) i l'Espadella (968 m). A l'Est Sant Vicent (844), Puig Cabrer (867) i el Morral del Voltor (852). Més a l'interior les de Feixetes, Mas de la Cabrida (709) i la Costereta (685). Al sud està la Pedrafita (853) i el tossal d'En Rabassa o de Sant Martí(913). A l'oest és on trobem les muntanyes més altes: Tossal de la Nevera (1.286 m), Campanarets (1.189 m) i Serra de L'Avellà
(1.031 m), Roca de Migdia (1.025), Mallada (1.038).
ALGUNES MUNTANYES DE LA COMARCA, PROVÍNCIA I TERME DE CATÍ:
El Tossal de la Nevera és la muntanya més alta del terme de Catí peró no és la segona altura més alta de la província de Castelló, tal com així figura en el llibre de Mossèn Joan Puig, "Història Breve y Documentada de la Real Vila de Catí" i tal com consta en alguns prospectes turístics de propaganda. La seua modesta altura tant sols li permet figurar en la llista de les muntanyes més altes de la província al voltant del lloc trenta ocupant el desè lloc entre les muntanyes més altes de la comarca de l' l'Alt Maestrat- Els Ports.
MUNTANYES COMARCA | ALTURA | TERME | MUNTANYES PROVINCIA | ALTURA | TERME | MUNTANYES CATÍ | ALTURA | ||
Tossal dels Montllats | 1.643 | Vilafranca | Penyagolosa | 1.814 | Vistabella | Tossal Nevera | 1.286 | ||
Tossal del Mas de Coder | 1.467 | Vilafranca | Alto de la Hambrienta | 1.635 | Cortes | Campanarets | 1.189 | ||
Tossal d'En Brusca | 1.426 | Vilafranca | La Batalla | 1.630 | Vistabella | Moleta Rodona | 1.145 | ||
Tossal d'En Tosca | 1.379 | Vilafranca | Sierra del Toro | 1.618 | El Toro | Atalaia | 1.039 | ||
Mola d'Ares | 1.318 | Ares | Nava de Azor | 1.618 | El Toro | Serra l'Avellà | 1.031 | ||
Mola de Vilà | 1.315 | Ares | Nava Seca | 1.614 | El Toro | Roca Migdia | 997 | ||
Tossal d'Arriello. | 1.314 | Vilafranca | Peñagolosilla | 1.585 | Villahermosa | Espadella | 968 | ||
Monte Picaio | 1.305 | Vilafranca | Cerro la Salada | 1.583 | El Toro | La Edereta | 956 | ||
Tossal d'En Folch | 1.301 | Castellfort | Cerro del Baile | 1.539 | El Toro | Tossal d'En Rabassa | 913 | ||
Fusters | 1.294 | Morella | El Resinero | 1.497 | El Toro | Puig Cabrer | 867 | ||
Tossal de la Nevera | 1.286 | Catí | Altos del Espino | 1.411 | El Toro | Pedrafita | 853 | ||
Turmell | 1.276 | Vallibona | Sta. Bárbara de Pina | 1.405 | Pina de Mon. | Morral del Voltor | 852 | ||
Tossal de la Marina | 1.231 | Ares | Tossal dels Tres Reis | 1.356 | Pobla Benif.. | Sant Vicent | 844 | ||
Tossal d'Orenga | 1.140 | Ares | Tossal d'En Cervera | 1.347 | Pobla Benif. | Molló dels cinc termes | 824 | ||
Culla | 1.121 | Culla | Cabezo Blanco | 1.342 | Villahermosa | Tossal de l'esquirol | 811 | ||
Sant Cristòfol | 1.111 | Benassal | Peña Escabia | 1.331 | Bejís | La Cabrida | 709 | ||
Espaneguera | 1.087 | Torre Em | La Bellida | 1.323 | Sacañet | Costereta | 685 | ||
Nepomucé | 939 | Serratella | Tus | 1.312 | Villahermosa | ||||
Montegordo | 837 | Albocàsser | Solana del Rei | 1.312 | Pobla Benif. | ||||
El Puig | 833 | Albocàsser |
Hi ha nombroses fonts als barrancs que solquen el terme en una complicada i esquerpa geografia. Destaca el santuari i balneari de L'Avellà famós per les seues aigües medicinals i com a lloc de descans dels estiuejants. Les seues aigües tenen propietats guaridores ben reconegudes per als mals del ronyó i de la pell.
Text: "Historia Breve y Documentada de la Real Villa de Catí": Joan Puig
Gran Enciclopèdia Catalana
Música de Fons: "Himne a Catí"- Música Pedro Tel - Lletra d'Alexandre Flichs
Última actualització: 23 d'abril de 2006.