La vila de Catí no conserva rastre algun de les seves velles muralles, ni tan sols restes de cap construcció militar important, que mai va tindre. Per la seva situació topogràfica, alçada en un pla, sota l'emparament de les serres pròximes que l'assetgen, va faltar-Ii, davant de situacions de perill, l'ajuda d'un fort i poderós castell o fortificació on acollir-se, que donara màxima seguretat al seu incipient poblat, com altres viles o aldees, nascudes molt abans que ella, durant la dominació islàmica, sobre abruptes serres i territoris escarpats. Malgrat això, sí que va necessitar, ja posteriorment a l'ocupació cristiana, en temps inse­gurs, protegir-se de qualsevol atac o assalt, com va ocórrer en el segle XIV, durant el regnat de l'aragonés Pere IV, el del punyalet, qui amb el suport de part dels seus regnes, entre ells Morella i les seves aldees, va mantindre una llarga guerra enfront dels confederats revoltosos de la Unió.

En aquestes circumstàncies l'aldea de Catí es va veure obligada, a meitat del segle XIV, a protegir el seu jove poblat entre sòlides muralles, per consell real, davant dels creixents atacs enemics que es preveien. És en aquest moment quan la lIavors aldea de Catí, ja enfrontada aleshores amb la seva metròpoli de Morella per aconseguir la seva emancipació i independència, pren consciencia de la necessitat de rodejar el seu poblat de grossos murs, torres i portals per a contindre qualsevol incursió enemiga. Els temps demanaven mesures de permanent zel en l'atenció i protecció interior dels pobles.

No obstant aquest menester de caràcter militar, Catí ja va tindre des d'antic, poc després de la seva reconquista als moros, a mitjan segle XIII, la seua Torre de defensa, que li va servir per a protegir-se dels atacs enemics i vigilar el seu entorn. Eixa torre va ser construïda en la part més alta del poble, oberta al migdia, on es van alçar les seues primeres cases. Van ocupar aquestes l'espai que comprén actualment des del carrer Major, el Pla d'En Bruno, carrer del Jesuset i plaça de l'Església. Aquí, en aquesta àrea, va estar el primer forn del poble, del que encara queden vestigis per a il·lustrar la nostra història, que va abastir de pa als nostres avantpassats més remots.

Doncs bé, en aquest espai, es va ubicar l'humil edifici on es van celebrar les reunions del primer Consell Municipal que va tindre Catí, que van perdurar fins a l'any 1428 que es construiria la nova Sala de la Vila en el carrer Major, que hui ha cedit les seu es funcions a una moderna edificació al mateix carrer, amb presta­cions més actuals i amb una major racionalitat.

Arcades cegades de l'antiga Torre medieval de Calí, símbol del domini que va patir aquesta aldea morellana en diferents etapes, fins a l'any 1691

Precisament, aquella Torre medieval que va servir de defensa de Catí en els seus temps primers, encara segueix en peu, mal que lògicament, ja no compleix les seues funcions defensives per a les que va ser construïda, possiblement en la segona meitat del segle XIII. Ocupa un considerable espai en la mateixa cantonada del carrer Major amb el carreró que arriba a la plaça de l'Església, en la seua part occidental. Després de tindre múltiples funcions en l'Edat Mitjana i Moderna, va ser propietat en el segle XVIII de l’il·lustre rector de Catí, doctor Francisco Celma, de tan grata memòria per tot quant va fer en el seu temps pel seu poble natal, qui en el pati d'aquest immoble, de considerables dimensions, va edificar tres habitatges per a ús domèstic deis seus conveïns.

Del seu passat medieval conserva, especial­ment, dues portalades -una actualment cegada- en l'esmentat carreró, amb sòbries dovelles, i en el mateix carrer major tres finestrals, amb artística columneta, rematada amb filigranat capitell. Tot això mereix una ràpida recuperació artística sota els auspicis dels poders autonòmics, que han de vetllar per la cura i conservació de la integritat del nostre patrimoni històric, malauradament tan maltractat en els últims temps a causa del seu progressiu deteriorament i la més sagnant negligència, sense que ningú ho remeie.

Segons ens conta Manuel Grau i Monserrat, "hacia 1333 ya estaba edificada la Torre, primer lugar de reunión del Consell y que servía de símbolo de la dominicatura del Señor del lugar y más tarde del Consell de Morella, cuando los morellanos adquirieron la do­minicatura citada". Recordem que Morella va comprar el senyoriu de l'aldea de Catí al seu senyor natural, Jaime Castella, en 1374. Tota aquesta sèrie de transac­cions es duien a terme en aquells temps, com estava establert per llei, d'esquena al seu veïnat, que de cap  manera podia oposar-se a elles, passant d'un propietari a un altre com si de qualsevol mercaderia es tractara.

Aquesta Torre, a més de les funcions pròpies de vigilància, defensa militar i reunions del Consell, fou habilitada per a emmagatzemar els delmes i primí­cies que eren recaptats entre el veïnat del poblat. El delme era una contribució basada en la dècima part dels fruits de les collites o rendes; se satisfeia tant al senyor de la terra, de la vila o castell, com als rectors de la parròquia o església. En el Regne de Valencia els delmes van estar regulats pels Furs, sent suprimits l'any 1841 amb l'abolició de l'Antic Regim. La primícia fou una exacció anual d'origen eclesiàstic que consistia en una part dels primers fruits dels camps i bestiars, destinats al manteniment del clero secular. Les relacions de les autoritats polítiques i civils amb l'església, pel que fa al cobrament dels delmes i primícies van donar origen des de temps antics a nombrosos conflictes i litigis.

Portalada gòtica de la Torre senyorial de Catí, coneguda també com Casa del Delme

No hi ha cap dubte que d'aquells temps de la Baixa Edat Mitjana, dels que ja han transcorregut més de set centúries, queden escassos vestigis a Catí. Aquest és, tal vegada, un dels pocs que van nàixer aleshores, raó per la qual mereix majorment la nostra atenció i cura. Seria de desitjar que aquesta antiga Torre, que va patir la sagnant desamortització del segle XIX i amb ella les transformacions posteriors per a habilitar-la per a nous usos i prestacions, recuperara la seva antiga notabilitat, cobrant l'estructura que tenia en el seu origen. Bé podria acollir, després de resoldre els pertinents tràmits de compra als seus actuals propietaris, amb les ajudes oficials escaients, i restauració posterior, qualsevol funció didàctica, bé museu etnològic, saló d'exposicions o semblants.

La vila de Catí necessita contar en aquestos temps amb major nombre de monuments de major o menor gran­diositat que simbolitzen la grandesa del seu passat. Seria, docs, un orgull per al poble recuperar un dels antics símbols de la seva historia medieval per a transferir-lo a les generacions futures en millors condi­cions que l’hem rebut. La proposta bé mereix un estudi per part dels representants del municipi. No sols hem de viure de records del passat, més o menys grandio­sos, sinó també de realitats que accentuen l'estima que hem de tenir per la nostra història, marcada amb pàgines brillants que pregonen el seu esplendor en altres temps.