|
IDIOMA |
|
IDIOMA |
LA MARE DE DÉU DE L'AVELLÀ
10 D'ABRIL- DILLUNS DE PASQUA- ROMERIA
PULSA EN FOTO PER AMPLIAR ZOOM
9 D'ABRIL- DIUMENGE PASQUA FLORIDA
PULSA EN FOTO PER AMPLIAR ZOOM
II SERENATA A LA VERGE DE L’AVELLÀ
PULSA SOBRE LA FOTO O ENLLAÇ PER ACCEDIR A L'ALBUM
https://photos.app.goo.gl/ChNxqPiawuzVqoUg7
SALVE
La Mare de Déu restaurada per la Fundació Blasc d'Alagó en abril de 2012
(pulsar en foto anterior para ampliar-la)
Pulsa per ampliar
Des de ben antic és coneguda la devoció dels habitants de Catí a la Mare de Deu. L'any 1453 consta la primera processó dels habitants de Catí a la Mare de Deu de Vallivana. Recordem com el poble de Catí en aquest temps era una de les viles de Morella. Cal suposar que aquesta processó es realitzava des del mateix temps de la Reconquesta d'aquest territoris i la concessió de la Carta Pobla (1231 - 1239). Hi ha al menys constància d'aquesta processó que es realitzava tots els anys el primer dissabte de maig des de l'any 1453 al 1501. Encara avui en dia el poble de Morella ha mantingut aquest costum de visitar la seua patrona el primer dissabte de maig.
Era costum que els habitants de Catí li oferissen un ciri a la Mare de Déu de Vallivana i li demanaren salut i aigua per a les collites, el mateix que demanaven a Sant Pere de Castellfort, processó que celebraven uns dies abans (el darrer dia d'abril i el primer dia de maig).
 |
|
Gravat del segle XVIII, d'autor anònim que presenta la Verge de L'Avellà sobre la font d'aigua amb els tres xorros, el del centre amb car renaixentista. Original la mànega del mantell del braç dret per les seues dimensions que acaba amb punta prolongada.
La primera processó a la Mare de Déu de L'Avellà data del 6 d'abril de 1545, quan coincidint amb una sequera terrible, tot el poble va pujar en devota processó a la Mare de Déu. Però s'assenyala que no van poder celebrar missa ja que encara no estava construïda l'església. Tant sols van fer una commemoració religiosa davant d'una capelleta amb una figura de la Verge Maria.
Pintura de Pasqual Mespletera de la primera processó a la Mare de Déu de l'Avellà (Dimarts 7 d'abril de 1545) en la ermita
Després de tornar la gent al poble va començar a ploure, lo que va ser interpretar pels catinencs com un miracle que va contribuir a augmentar la devoció a la Mare de Déu de L'Avellà. A partir d'aquesta data si li va afegir a la Verge el títol de Mare de Misericòrdia.
Il·lustracions de la Marededéu de l' època de Mossèn Verdú
Gravat de la Verge
Mosaic de la verge de la Font de L'Avellà d'Ángel Berga
Detall de la capelleta
Capelleta de les Covetes
Detall de la capelleta de les Covetes
No sabem històricament quan ni com va començar la devoció a la Mare de Déu de L'Avellà. La majoria de personatges famosos de CATÍ (Mossèn Celma, Mossèn Joan Puig..) donen suport a la tradició religiosa..., localizada al voltants de l'any 1540
 |
|
Peironet per on passava el camí de L'Avellà abans de fer el túnel (A l'esquerra es veu Salvassòria i a la dreta L'Avellà) |
|
|
|
Prigonet del Camí Vell de L'Avellà a Catí, recenment restaurat (2014), per on la tradició situa el pas de la velleta del miracle. |
.... Pel camí que baixa del Peironet caminava una dona anciana i leprosa acompanyada d'un xiquet. Anaven a Salvassòria per implorar a Santa Llúcia, advocada contra els mals de la vista. Quan van passar a la vora de la font oïren la veu suau de la Verge invitant-la a rentar-se en les aigües de la font. Llavors es produí el miracle, l'anciana va recuperar la vista i la salut. Anà corrent al poble i contà el miraculós succés. Llavors es va decidir de construir una capelleta per honrar a la Verge..
 |
Font de L'Avellà (1578) |
Altres escriptors catinencs (Mossèn Acacio Puig) fonamenten l'inici de la devoció a la Mare de Déu amb el descobriment de la imatge de la Verge que havia segut prèviament amagada per algun devot per a protegir-la.
Aquest és un succés que sovint s'ha repetit en la història religiosa. Moltes imatges de la Verge, amb la invasió àrab i les guerres, van ser amagades per a protegir-les. Amb el pas del temps i de les generacions, el lloc on s'havia amagat la imatge s'oblidava. Després de la Reconquesta d'aquests territoris, moltes d'aquestes imatges van aparèixer de nou associades quasi sempre a miracles o a fets prodigiosos. La imatge de la Verge de L'Avellà es tractava d'una escultura goda antiquíssima.
L'any 1544 els arquitectes Antoni Favardina i Joan Vinyes construïren la primera capelleta. Tot seguit començaren els donatius que aviat foren nombrosos. Successivament aquesta capelleta es va ampliar construint-se edificis adossats. En 1547 es va col·locar la primera campana.
L'any 1549 (10 d'abril) es va beneir la primera capella per l'arquebisbe de l'Arxidiocèsi de Tarragona (Nicòpoli) Ilma. Sr. D. Francisco de Roures.
L'església actual, davall la direcció de Pedro Gómez, fou acabada el 1737 i fou decorada per Pasqual Mespletera davall la direcció de Mossèn Celma.
La imatge de la Verge actual ha substituït a l'antiga que va ser destrossada l'any 1936 durant la guerra civil espanyola.
El día 7 de septiembre se celebraron solemnes fiestas de bendición de la nueva imagen de la Virgen de l'Avellà en el pueblo y en el Balneario, siendo alcalde D. José Sanjuán Puig.
La nova imatge fou construïda per l'escultor de Burgos Don Eulogio Valladolid, que la va fer semblant a l'anterior imatge de la Verge. La nova imatge fou tallada d'un tronc de fusta de freixe dels boscs de Segòvia. Està dreta, al braç esquerre porta el Jesuset i, a la ma dreta un lliri. El xiquet, que seu al braç de la mare, sosté a la mà esquerra la bola del món i amb la dreta beneix els devots qui li invoquen la misericòrdia. Un estol d'àngels envolten la imatge, situada sota la decorada cúpula. La corona i ramillet d'assutzenes foren treballades per l'orfebre de Burgos Sr. Calvo. La imatge fou costejada per subscripció voluntària del poble. Més endavant es va fabricar l'altar i capelleta en marbre blanc per a col·locar la imatge de la Verge, obra de Pitarch, natural de les Coves de Vinromà i veí de Vinaròs. La imatge fou beneïda el 7 de setembre de l'any 1939, celebrant-se espectaculars festes en el seu honor.
Es va reaiitzar un solemne novenari predicant capellans fills de Catí. Els carrers del poble es van engalanar amb arcades i figures al·lusives a la gran solemnitat. La imatge beneïda fou col·locada en un artístic templet alçat en la Plaça de Dalt per el Sr. rector Mosén José Vilanova seguit d'aplaudiments i aclamacions. Es va fer una processó per tot el poble.
Al día següent van pujar en solemne processó la imatge de la Verge al Balneari, alternant-se els capellans, autoritats i fidels. Es va celebrar en la plaça de l'ermita la santa missa ya que tota la gent assistent no cabia en el temple. Cantats lels goigs la imatge fou conduïda dintre de l'església i col·locada provisionalment en una taula fins que se li construira un templet per a albergar-la. Grans festes en honor de la Verge de l'Avellà sols comparables a les de 1814, després de la Guerra de la Independència.
En 1972 es va construir un nou templet per a la Verge i l'altar segons projecte d'Ángel Acosta que fou beneït pel bisbe de Tortosa Ricard María Carles.
 |
|
L'altar de la Marededéu abans de l'estiu de 2003 |
Nou templet d'Acosta (1972)
Històricament sempre que ha hagut una especial necessitat al poble s'ha baixat la Mare de Déu al poble. La primera vegada fou el 7 de maig de 1730 per motiu d'una forta sequera. El mateix consta els anys 1740, 1746, 1747, 1765, 1773 i 1802.
La penúltima vegada que es va baixar la Mare de Déu va ser en 1962, amb Mossèn Salvador Vives de capellà.
Baixada de la Mare de Déu 1962
El mes de setembre de l'any 2000, després de 38 anys de la darrera baixada de la Marededéu, sent rector Mossèn Joaquín Obón, de Forcall, amb motiu del jubileu i l'entrada d'un nou mil·leni va tornar a baixar-se la Mare Déu des de L'Avellà al poble.
Baixada de la Mare de Déu, setembre 2000
|
|
L'any 2003 la confraria de la Marededéu de l'Avellà va sufragar les despeses d'un nou altar. |
Per motiu de les obres de restauració de l'ermita de 2010 es va habilitar per al culte una xicoteta capella al saló-menjador de l'hospederia annexa.
L'any 2012 es va procedir a una restauració de la Marededéu de l'Avellà
Restauració Verge de l'Avellà (Exposició al transaltar de l'ermita)
Maig de 2014- Els xiquets prenen la primera comunió a l'ermita de l'Avellà per motiu de les reformes de la Llum de les Imatges a l'esglèsia parroquial Nª Sª de l'Assumpció de Catí
La festa principal de la Mare de Déu se celebra el dia 8 de setembre (Nativitat de Nª Senyora) amb una missa solemne i sermó pel matí i una processó pels voltants a la vesprada. Era costum de ballar en la plaça de l'església el ball pla. Actualment es balla quan la festa cau en cap de setmana (hi ha més visitants)
També el dilluns de Pasqua Florida els catinencs van en romiatge al santuari. S'hi fa missa.
També des d'antic (any 1321), el primer dissabte de maig (abans el dia 30 d'abril) l'ermita es visitada pels pelegrins de Sant Pere de Castellfort. S'hi celebra una missa abans de sortir els pelegrins cap a la Llècua.
Hi ha una confraria de la Mare de Déu de la Misericòrdia de l'Avellà fundada el 1746 per a recolzar i fomentar el culte.
La segona capella del costat de l'epístola de l'església parroquial de Catí està dedicada des del segle XVIII a la Marededéu de l'Avellà.
Durant el mes de setembre, en l'església de Catí, se celebra una novena a la Mare de Déu de l'Avellà.
 |
|
Verge de L'Avellà de l'església de Catí |
 |
|
Estandart o guió de la Marededéu de L'Avellà |
GOIGS DE LA MARE DE DÉU DE L'AVELLÀ
ESTRIBILLO
Pues en vuestra mano está
auxiliar al desvalido,
amparad al afligido
Oh, Virgen de L'Avellà.
En vuestro templo Señora
vuestra imagen venerada
es la prenda regalada
del cristiano que os implora
En ella siempre hallará
el consuelo apetecido.
Amparad....
Pues ......
Amparad...
Remedio de nuestros males, Madre de Misericordia.
Centro de unión y concordia
de los míseros mortales.
Dichoso siempre será
el que os invoque rendido.
Amparad....
Pues .....
Amparad...
NOTA: Dels goigs de la Mare de Déu de L'Avellà existeixen dues versions en castellà i una en valencià. Hem reproduït parcialment la versió que s'utilitza actualment en el culte.
GOIGS COMPLETS DE LA MAREDEDÉU DE L'AVELLÀ (CASTELLÀ)
GOIGS COMPLETS DE LA MAREDEDÉU DE L'AVELLÀ (VALENCIÀ)
ROMANCE A NUESTRA SEÑORA DE L'AVELLÀ
FOTOS A ALTA RESOLUCIÓ
Cúpula de l'Avellà.JPG |
 |
 |
Interior del santuario de la Virgen de l'Avellà
en Catí.jpg |
 |
 |
Ermita de l'Avellà 1.JPG |
Ermita de l'Avellà 2.JPG |
 |
|
 |
 |
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
|
MÉS IMATGES EN
http://www.catimenu.com/pinturesermita.htm
BIBLIOGRAFIA DEL TEXT:
- Tresors amagats. Les ermites de Castelló. Pascual, V
- Catí i els Pelegrins de Sant Pere. Àlvar Monferrer
- Historia Breve y Documentada de la Real Villa de Catí- M. Juan Puig
- Misticismo en el maestrazgo- José Mª Fernández Núñez
Última actualització: 19 d'abril de 2016
Información turística: Ayuntamiento de Catí- Mayor, 2- Tel. (964) 40 90 81 - CATI (Castellón)
