SANT ANTONI ABAT 2024
VISTA DEL CREMAMENT DE LA FOGUERA A TRAVÉS D'UNA WEBCAM (20-01-2024). PULSA EN IMATGE PER AMPLIAR
PUBLICATA SANT ANTONI 2024 - YouTube
PULSAR EN CARTELL PER AUGMENTAR ZOOM
20-21 GENER
|
SANT ANTONI GENER 2024 |
||||||
| DIL | DIM | DIM | DIJ | DIV | DIS | DIU |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
CLAVARIS 2024- CARLOS ZARAGOZÀ-PACO BOIX- JORGE CAMANYES- NATXO ROCA- PULSA EN FOTO PER AMPLIAR
CREMAMENT FOGUERA 2024- PULSA EN FOTO PER AMPLIAR
SANT ANTONI 2024- PULSA EN FOTO PER AMPLIAR
ÀLBUM DE FOTOS DE SANT ANTONI 2023
PULSAR EN L'ENLLAÇ PER ENTRAR
PULSAR EN CARTELL PER AMPLIAR ZOOM
DARRERA INFORMACIÓ:Segons les darreres informacions, la benedicció de les coquetes i animals no seria a les 21:00 h com deia el primercartell si nò a les 18:00 h.
També complementem (ara també figura en el cartell modificat), que el diumenge a les 12:30 h tindrà lloc la missa i processó del sant pels carrers del poble, que ja podrà passar pel Carrer Llarguer, per acabament de les obres.
Els quatre clavaris són per primera vegada dones (clavarieses): ALBA- LISA- MARTA- ELENA
Tallament de la carrasca (pulsa per ampliar zoom)
Arrossegament de la carrasca (Pulsa per ampliar zoom)
Arrossegada 2023 passant per davant de la Font de Sant Vicent i enfilant des del carrer Sant Anna al carrer llarguer.
(pulsa en foto per ampliar zoom)
La banda de música La Unió Musical Catinenca, animadora de les festes.
(Pulsa en foto per ampliar zoom)
Benedicció de les coquetes (pulsa en foto per ampliar)
Benedicció dels animals (pulsa en foto per ampliar)
Encesa de la foguera (pulsa en foto per ampliar)
Les clavarieses posant davant de la foguera (pulsa per ampliar)
Cremament de la foguera (pulsa per ampliar)
Lectura de la publicata (pulsa per ampliar)
Video sobre la publicata 2023 (Jesús Adell Beltrán)
Vista del poble i del fum de la foguera des de una webcam particular situada al Carrer de darrere el mur (pulsa per ampliar)
Processó de Sant Antoni (diumenge, 29 de gener de 2023) (pulsa per ampliar)
Processó de Sant Antoni (diumenge, 29 de gener de 2023) (pulsa per ampliar)
Processó de Sant Antoni (diumenge, 29 de gener de 2023) (pulsa per ampliar)
(Des de el dijous al diumenge es prega no aparcar en la Plaça de Dalt
per motius de poder montar la foguera i activitats de Sant Antoni)
VIDEO SANT ANTONI 2023- CREMAMENT DE LA FOGUERA
SANT ANTONI 2023-CATI - YouTube
(Enllaç directe) 
PUBLICATA 2020
DESCARREGUE LA PUBLICATA SANT ANTONI 2020 EN FORMAT PDF
https://www.facebook.com/jesus.adell/videos/10216103221037571/
CLAVARIS SANT ANTONI 2020- CREMAMENT DE LA FOGUERA (19-01-2020) (Pulsa per entrar)
ROSSEGADA 2020
ROSSEGADA 2020
CERCAVILA DE LA BANDA DE MÚSICA "LA UNIO MUSICAL CATINENCA"
CREMAMENT DE LA FOGUERA 2020
ÀLBUM DE FOTOS SANT ANTONI, CATÍ, 2020
Pulsa en foto per ampliar i en este enllaç per accedir a l'àlbum de fotos
|
SANT ANTONI ABAT 2019
Rossegada 2019- (Prem en la foto per ampliar)
Plantament de la foguera i clavaris 2019 (Prem per ampliar)
Cremament de la foguera 2019 (Prem per ampliar)
Benedicció de la coqueta i animals 2019 (Prem per ampliar)
Repartiment de la coqueta 2019 (Prem per ampliar)
ÀLBUM DE FOTOS SANT ANTONI 2019 (prem per entrar)
VIDEOS DE SANT ANTONI 2019
PUBLICATA DE SANT ANTONI 2019 (Jesús Beltrán)
CLAVARIS 2019:
(Foto del facebook de F.Segura) (Prem per ampliar) - Alfonso Puig - Nacho Roca - Ángel Roca - Marc Ripoll.
FOGUERA SANT ANTONI 2018 (POLSA SI VOLS AMPLIAR)
VIDEO PUBLICATA DE SANT ANTONI 2018 (Jesús Adell)
FOGUERA SANT ANTONI 2018 (POLSA SI VOLS AMPLIAR)
POLSAR PER VEURE COM ES VA MONTAR LA FOGUERA D'ENGUANY FESTES DE SANT ANTONI EN CATÍ (20-21 DE GENER DE 2018)
(Del facebook, Cati, Tresor del Maestrat). Torrada a la foguera (Prem per ampliar)
CLAVARIS 2018: - Jesús Adell - Carlos Eixarch - Ismael Sales - Jorge Camanyes
(Jesús, Jorge, Carlos, Ismael) POLSA EN LA IMATGE PER AMPLIAR
COQUETES SANT ANTONI 2018
Clavaris 2017: Carlos, Ángel, Iván i David
Foto: Francesc Segura
Publicata de Sant Antoni 2015
Polsa per entrar en Sant Antoni 2009
Sant Antoni 2014
COQUETES SANT ANTONI 2014
La festivitat de sant Antoni Abat és una de les festes amb més implantació territorial a la Comunitat Valenciana i ocupa un lloc preeminent en el calendari festiu de l’hivern, ja que entorn de 300 municipis festegen el sant patró dels animals de servici i de companyia amb algun tipus de pràctiques, com fogueres, benediccions de pans i coques, benediccions d’animals i representacions de la vida del sant. La festa de Sant Antoni sembla la cristianització d'antigues cerimònies i cultes precristians, dedicats a divinitats pastoral protectores del bestiar, per demanar protecció per als animals útils per a les feines del camp. La benedicció dels animals reflecteix unes creences populars més enllà de la devoció estricta. A més, és la porta a les celebracions de carnaval. Antoni Abat, segons la biografia redactada per sant Atanasi, va nàixer en el que avui és conegut com Quemans, jnt a Heracleópolis, a les vores del ri Nil (Egipte) al voltant de l'any 250 i va morir l'any 356. O siga que la seua vida va ser de 106 anys. Va adoptar des de molt jove una vida d’anacoreta, retirant-se durant anys al desert de la Tebaida i fundant el monacat. A partir del segle XI, amb el trasllat de les seues relíquies a Viennes (Delfinat) i la creació de l’orde antonià, la seua devoció es va difondre per Europa com a protector contra l’ergotisme i l’herpes zòster, entre d’altres malalties, i fou considerat l’advocat i patró de diversos oficis, especialment d’alguns relacionats amb el foc (com terrissers, arcabussers, bombers i ferrers). Des de molt prompte és representat en la pintura i figura en la literatura. En la pintura més antiga es representa especialment sant Antoni en companyia de sant Pau i amb lleons als peus. En canvi, des de l’Edat Mitjana, a Europa i en la denominada Alta Cultura, el tema predominant ha sigut les temptacions de sant Antoni, sobre les quals hi ha una àmplia obra pictòrica, en què destaquen peces del Bosch, Velázquez, Ross, Cézanne, Dalí, Saura, Picasso, etc. Flaubert va dedicar una part important de la seua vida a escriure el relat La temptació de sant Antoni, que va exercir una gran influència en la pintura del final del segle XIX i principis del XX.D'una altra banda, en la cultura popular occidental s’ha imposat, tant en la iconografia com en la imatgeria, un esquema representacional típic que inclou invariablement la foguera, el porc, la tau, el llibre i la campana; des del segle XVIII es tenen notícies de benediccions d’animals i de pràctiques rituals de protecció dels animals de servici. Els retaules de carrer, les plaques ceràmiques ubicades als estables i les quadres, a les cases dels llauradors, i, per descomptat, els mateixos actes festius, mostren esta nova metamorfosi de sant Antoni.
La devoció de Catí a Sant Antoni Abat o "Sant Antoni del porquet", patró dels animals, consta des de ben antic. El 10 de juny de 1338 el rei Joan I l'Indolent va aprovar la creació de la Confraria de Sant Antoni a Catí, fet que demostra ja la devoció dels catinecs pel sant. Segons consta en Mossèn Joan Puig (pàg. , 117 i 158, Historia Breve y Documentada de la Real Villa de Catí, I) el 21 de gener de 1396 es va pintar ja per part de Guillem Ferrer, de Morella, l'antic retaule de Sant Antoni i l'any 1459 existia ja en l'església el seu altar.. Aquest estava situat en la part de l'Evangeli. Era per tant un dels sants més venerats; ho demostra el fet de tenir un retaule, una capella i un altar propis. L'any 1664 (segons M. Joan Puig, Historia Breve....., pàg. 39, Volum II), es va prendre la decisió de canviar el retaule de Sant Antoni per un de nou de Pere Esbrí. L'any 1671 es va daurar aquest retaule, així com la peanya i el pendó. Valeró Barceló de Vistabella i Tomàs Mercè de Castelló van daurar el retaule, mentre que Vicent Guinot de Vinaròs va daurar la peanya i el pendó. Després de la cremada de l'església i dels seus altars l'any 1936, la imatge de Sant Antoni es venera ara a la capella de la Mare de Déu de L'Avellà.
Sant Antoni, la Mare de Déu de l'Avellà i Sant Roc a l'església de Catí Segons l'enquesta d'Aranda al segle XVIII ja es celebrava la festa a càrrec dels devots. Portaven dolçainer i tiraven coets. La festa de Sant Antoni ofereix moltes similituds amb les que es celebren a la resta dels pobles de la comarca de l'Alt Maestrat i els Ports (Albocàsser, Benassal, Vilafranca, Culla, La Mata, Morella...). La festa tenia com a propòsit demanar al sant protector bona collita i la reproducció del ramat. El dimoni tempta a Sant Antoni, ermità solitari, però aquest triomfa. SANT ANTONI PATRÓ DELS ANIMALS DOMÈSTICS
Sant Antoni és considerat patró dels animals domèstics i de feina. El patronatge de sant Antoni és, en general, sobre tots els animals domèstics. Més específicament, però, es refereix als animals de treball: cavalls, ases, mules, bous i també als porcs i les aus de corral; és a dir, els animals que tenen una utilitat per a l'economia domèstica. Peró Sant Antoni és també considerat el patró dels carnissers, esquiladors, teixidors, guanters i cistellers (aquests darrers derivat del fet de la sea professió exercida durant el temps del seu retir voluntari) En les darreres dècades, el pas d'una economia bàsicament agrícola a una economia industrial, el despoblament de moltes comarques rurals, ha provocat quasi la desaparició de l'ús d'animals de treball en les feines agrícoles i de transports. Així gossos, gats i altres animals de companyia han agafat darrerament el protagonisme a mesura que anaven desapareixent els animals de feina.
Des del principi del segle XV el sant és representat acompanyat d’un porc, fet relacionat amb la difusió de l’orde antonià i el costum de criar un porc solt pels carrers que s’alimentava de la caritat de la gent per a este orde religiós. Nombroses esglésies parroquials, santuaris i ermites, d’un costat, i confraries, d’un altre, s’han erigit, des del segle XIII, prenent com titular sant Antoni. Generalment les activitats s'iniciaven amb l'elecció i presentació dels clavaris de l'any següent. A partir d'ací alguna persona regalava un porquet per a la rifa corresponent de l'any seguent. El porquet anava solt pels carrers de poble i la gent li donava de menjar a base de sobrants i de panís o hortalisses. A la nit es refugiava en algun portal o lloc resguardat del fred de l'hivern. Perquè poguera ser localitzat en tot moment se li posava una campanet lligada al coll com un collar. D'ací procedeix la dita "Pegar més voltes que el porquet de Sant Antoni..." Els dies d'abans de la celebració de la festa els clavaris donaven una volta pel poble sol·licitant la col·laboració de la gent per a sufragar les despeses dels actos religiosos, coquetes, etc... El dia de Sant Antoni es procedia a la rifa del porquet. Avui en dia aquest costum típic s'ha perdut si bé en alguns anys s'ha recuperat la rifa del porquet.
Un animal que té una especial significació en aquesta diada és el porc. Conta una llegenda que sant Antoni, que s'havia retirat a fer d'ermità al desert, va aconseguir, entre altres miracles, curar un porquet que era esguerrat. D'ençà aquell dia, l'animal el va seguir per tot arreu. Per aquesta raó, en moltes imatges es representa sant Antoni amb el porquet als peus. Per altres autors el porquet que acompanya al sant simbolitza el dimoni temptador, però la gent l'ha convertit en l'al·legoria de tot animal protegit. En moltes poblacions havia estat costum criar un garrí entre els veïns, que era propietat de l'església, per tal de rifar-lo o subhastar-lo per Sant Antoni per pagar les despeses de la festa.
La festa de sant Antoni Abat del 17 de gener ja era celebrada en el segle V per l’Església d’Orient i encara se celebra actualment en nombroses poblacions d’Europa. Com ja s’ha comentat, a la Comunitat Valenciana es troba intensament arrelada en nombroses poblacions, en algunes de les quals és festa patronal. D’altra banda, a les comarques valencianes del nord es troba present des del segle XIV, com se sap per l’existència de confraries sota l’advocació del sant, quan la devoció a sant Antoni va ser difosa pel bisbe de Tortosa. D’acord amb la documentació reunida, el rei Joan I va atorgar ordenacions a estes confraries, en concret a set aldees de Morella: Forcall, Cinctorres, Portell de Morella, Vilafranca, Catí, Vallibona i Castellfort. En estes terres de la comarca dels Ports, un nombre significatiu de pobles conserva una forma singular de celebració –la Santantonada– amb una estructura semblant. La santantonada dels Ports/Maestrat està caracteritzada per presentar una gran coherència, ser la que millor conserva, dins del conjunt de santantonades de la Comunitat Valenciana, les característiques que defineixen aquell conjunt d’actes de caràcter simbòlic, lúdic i tradicional,. Exemplifica, per tant, una forma de celebració popular ancestral revestida amb accions religioses posteriors que, d’alguna manera, es conjuguen en un procés etnogràfic que documenta la història i la societat de tota una comarca. Es tracta d’una celebració en què s’articulen elements materials i immaterials que combinen i barregen teatre popular, focs, figures simbòliques del bestiari infernal tradicional, components carnavalescos, elements pirotècnics, gastronomia compartida, presència de l’arbre (carrasca, pi o maio), sociabilitat festiva, música, ball i jocs tradicionals, i rituals màgics de fertilitat, que donen lloc a una composició rica i bigarrada. La Santantonada consisteix en una representació teatral popular de la vida del sant, vinculada a la barraca- foguera, en què intervenen una sèrie de personatges singulars. Este tipus de representacions té una considerable antiguitat, ja que en la Baixa Edat Mitjana van estar molt esteses per Europa. Esta festa forma un sistema d’actuacions tradicionals i ritus, tant en els seus personatges com en la simbologia que representen. Els personatges responen a una espècie de jerarquia ritual, encara que no n’hi ha un més important que un altre, tots tenen una funció específica sempre relacionada amb la resta i formen un conjunt que pot resultar contradictori, en què es combina l’anarquia de moviments i un orde d’actuació. En Catí la celebració de la santantonada, que després d'haver gairebé desaparegut anys enrere s'havia recuperat durants uns anys ha tornat a desparéxer en els darrers anys. La festa està actualment organitzada per una junta de quatre clavaris o majorals que canvia anualment. Tradicionalment es celebrava la festa el dia 17 de gener amb actes que s'iniciaven la vespra. Avui en dia, al deixar este dia de ser festa local en el calendari, es celebra en Catí, si la festa cau en dissabte o diumenge, el mateix cap de setmana i, si la festa cau entre setmana (de dilluns a divendres), el cap de setmana més pròxim al 17 de gener. El mateix passa amb la majoria dels pobles de la comarca. Per a no coincidir tots en el mateix dia alguns pobles avancen la festa al cap de setmana anterior al 17 de gener , altres la retarden al cap de setmana següent . Altres ho deixen per a més endavant.
El primer dissabte pel matí posterior (o anterior) al dia de Sant Antoni (17 de gener), els majorals del sant encarregats d'organitzar la festa, els seus ajudants, els ramaders i qualsevol voluntari que es vullga afegir a la festa es reuneixen en un bar del poble, cada any en un de diferent, per a esmorzar. L'esmorzar és a base d'ous fregits, cansalada, sardines salades i allioli, regat amb un bon vi i de postre brull amb mel o sucre. A continuació es traslladen amb cavalleries, i modernament amb remolcs, a un bosc del terme, no sempre el mateix, l'elecció del qual depèn de les coneixences i amistats dels encarregats de la festa o bé de la facilitat d'obtindre les carrasques, oliveres, ròssecs o altres cimals productes de l'anterior esporgada. Darrerament és el Mas de Blai (propietat d'Hermenegildo Pitarch i de Vicent Martí) l'escollit per a la tala de la carrasca. Seleccionen una carrasca jove que no tinga la possibilitat de créixer perquè està prop de les altres i que ha sigut donada pel seu propietari juntament amb les rames, matolls i argelagues necessàries per a facilitar la combustió. La carrasca i els ròssecs són arrossegats fins al Prigó de l'Avellà (o de Santa Anna) fins mitjana vesprada. Tots els treballs són acompanyats amb un bon vi a un altre licor estimulant. Alguns s'encarreguen de donar una volta pels carrers del poble per replegar els troncs que els veïns han deixat expressament a les portes de les seues cases per participar en la foguera. Seguidament és l'hora de dinar. Els participants es traslladen a un bar o restaurant del poble on els espera el menjar a base de cigrons, botifarra, llenguanissa i xoriç. Després d'una llarga sobretaula, al voltant de les cinc i mitja de la vesprada, van aparéixent els matxos, burros, darrerament cavalls que a poc a poc van formant la rècua que arrosegarà la carrasca. A posta claror entraran els ròssecs a la vila pel Carrer de Santa Anna fins a la Font de Sant Vicent on girarà pel Carrer Llarguer, Carrer Sant Roc, Costereta d'En Ros, Carrer Major fins arribar al seu destí a la Plaça de Dalt. Fa només dos anys l'arrossegada culminava a la mateixa Plaça de l'Església. Ara es prefereix, amb bon criteri, montar la foguera en un lloc més ampli com és la Plaça de Dalt.
Amb tots aquests ròssecs i els que els veïns han tret a la porta de sa casa i que els organitzadors de la festa han recol·lectat prèviament, es prepara a la Plaça de Dalt la foguera. Al mig de la plaça, la mateixa on es fan les corregudes de bous, hi ha argelagues per encendre els ròssecs. Després de desenganxar els animals, uns quants homes amb motoserres van fent llenya dels arbres i l'amuntonen a poc a poc al centre de la plaça on fan com una falla ampla i tova. A la part baixa de la foguera situen les argelagues, rames primes i draps i a la part alta el dimoni ,amb la forca, farcit de petards. La carrasca es col·loca en el mateix forat en que a l'estiu ho fa el cabiró del bou embolat.
Passades unes dos hores, ja és nit fosca. Aproximadament cap a les set i mitja de la vesprada, després de la cercavila de la banda de música i del tradicional volteig de campanes, la gent s'arremolina al voltant de la foguera desitjosa de que s'abote foc a la foguera. En els últims anys, per motius de seguretat, els bombers participen també en la festa i preparen el seu dispositiu per a que la foguera s'encenga de manera controlada, sense que hi haja cap perill de socarrar-se les properes cases del veïnat. La foguera comença encenent-se unes argelagues. En flama ja els feixos de llenya baixa, passa el foc a les fulles. La llenya crepita i l'espurnegall s'alça entre un fum espès i coent. La rescalda fa retrocedir instintivament al públic més proper que uns moments abans s'ha arremolinat al voltant de la foguera.
El foc ha estat objecte de culte per part de l'home des de les primeres civilitzacions. La seua identificació amb el sol encara perdura en els nostres temps. La seua obtenció i el seu control són fites importants dins de l'evolució de la Humanitat. El foc com a font d'energia de vida i també, com a element destructor, necessita d'uns éssers que li donen un caràcter més humà; els dimonis encarnen la dualitat que genera el foc/sol. El foc és símbol de purificació i de renovació de la vida. L'arbre central de la foguera simbolitza l'eix del món. Les fogueres hivernals constitueixen un ritual de renovació per propiciar el pas de l'hivern a la primavera. La foguera és el centre de la celebració. Al seu voltant es reuneix la comunitat, es menja i es realitzen diferents activitats. Una vegada decau la intensitat de la foguera, la gent aprofita per fer un recès.
Sant Antoni (a partir de l'any 2010 la foguera té lloc a la Plaça de Dalt per resguardar la remodelació de la Plaça de l'Església)
BENEDICCIÓ DELS ANIMALS- PUBLICATA
Benedicció de coquetes i animals de 2012 A la nit la foguera ja quasi ha desaparegut. Queden les brases incandescents que poc a poc es van consumint. Després de la missa anticipada del diumenge, el senyor retó realitza la benedicció dels animals i de les coquetes (20:30 h). És costum dur els animals (cavalleries, gats, gossets, canaris, etc) nets i engalanats a beneir al costat de la foguera a la Plaça de Dalt.
Acabada la publicata comença la desfilada d'animals a la mateixa plaça replegant la coqueta i el vi que acompanya la degustació d'aquesta típica i deliciosa pasta.
La nit de la foguera de Sant Antoni (primer dissabte després del dia 17 de gener) els clavaris dones les coquetes, prèviament beneïdes pel Sr. Rector, a la Plaça de Dalt. RECEPTA: Ingredients: - 3 mesures d'oli -1 de moscatell - 1 d'aiguardent - 1 de sucre - Farina
Preparació: Es fon el sucre en l'aiguardent, el moscatell i l'oli. Després afegim la farina que admeta. A continuació es fan boletes de pasta que s'aplanen, es posen damunt de llandes i es couen al forn. Cal ensucrar les coquetes abans o després de cuites.
Després de la publicata té lloc la desfilada o matxà i es reparteixen coquetes i vi a tot el poble. Els pocs matxos que hi han i alguns cavalls donen vàries voltes i desfilen pels carrers pròxims sempre tenint com a punt principal de la desfilada la casa o lloc on es reparteixen les coquetes. Els animals es turnen per a que tots els que ho dessitgen del poble (xiquets i no tan xiquets..) pugen passar muntats a cavall a rebre la coqueta i, si són majors, el gotet de vi. En primer lloc passen les persones amb cavalleries i a continuació els vianants.
A poc a poc la gent va desapareixent. Alguns cavallistes es repten a veure qui aguanta més voltes i més gots de vi al cos. Finalment la foguera es queda sola. Algunes colles aprofiten les brases per fer una torrada de xulletes, canasalada, llonganisses, botifarres... i un resopar, de vegades, i si el temps ho permet, en la mateixa plaça, sinó en algun bar, casa o magatzem.
La santantonada, representació de la vida del sant, és una festa molt important a la comarca dels Ports i Maestrat. Té com a propósit demanar al Sant protector bona collita i la reproducció del ramat. En molts pobles es representa d'una forma popular pels carrers i places la vida del sant. Hi ha una série de dimonis que recorren la vila i arrosseguen la població fins a la plaça.
Sant Antoni
Sant Antoni va viure entre els segles III i IV. La seva vida, contada per sant Atanasi, explica que el sant era un noi de bona família. Quan tenia vint anys va escoltar, a l'església, el passatge on es diu: "Si vols ser perfecte, vés, ven el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine, segueix-me" (Mt 19:21). Tot seguit, va vendre la seva hisenda, va distribuir els diners entre els necessitats i es va retirar a fer oració al desert.
La llegenda explica també que, en el transcurs de la vida de Sant Antoni, va haver de suportar innumerables temptacions dels dimonis, que, a més, el van castigar durament. Peró totes les vegades Sant Antoni guanya al dimoni.. " Per a més glória del sant, i per a que ràbie el dimoni, diguem tots en veu alta: Visca el pare Sant Antoni"
Llàstima que des de fa uns anys aquesta representació de la vida del Sant haja tornat a desaparèixer.
Tots els festejos conclouen a l'endemà, diumenge, amb la celebració d'una missa major i processó on els majorals porten Sant Antoni en peanya de manera solemne pels carrers principals del poble.
Al dia següent es celebra missa major i solemne processó. VOCABULARI - Rossegà (rossegada): Transport dels ròssecs (carrasca) del bosc a la Plaça de Dalt on s'encén la foguera - Majorals (clavaris): Persones encarregades d'organitzar la festa - Acapte i rifa del gorrinet: Es fa per obtindre diners per a pagar la festa. - Albades: Cançons al son del tabal i la dolçaina.
Dades de celebració de la festa
Festes de Sant Antoni 2023 en Castelló: totes les dadesLes Coves de Vinromà va ser el poble més matinador el dissabte 7 de gener de 2023.POLSAR EN EL SEGÜENT ENLLAÇ
ANYS ANTERIORS
Prem per ampliar La provincia festeja a Sant Antoni con la magia del fuego y los animales como protagonistasLa Santantonada de Forcall, la tradicional Matxà de Borriol o las carreras de caballos en las playas de Orpesa son algunos de los actos.La provincia de Castellón vive estos días, de norte a sur, el arraigo y simbolismo de los festejos de Sant Antoni. La magia del ritual del fuego, la bendición de los dulces y los animales cobran especial protagonismo. En Els Ports, una de las citas más emblemáticas, es la Santantonada de Forcall, que arrancará este viernes a las 21.30 horas. Se trata de la culminación y apoteosis de la fiesta profano-religiosa. A las 23.30 horas será la tradicional procesión de los matxos. A solo unos kilómetros, en Morella, se representará la Vida del Sant el viernes a partir de las 20.00 horas y será a la medianoche cuando tenga lugar la degustación del panoli. Benassal, Vilafranca, Villores, Cervera y Vallibona también han programado una apretada agenda este fin de semana alrededor de la quema de la hoguera. En Vinaròs, el V Mercado de Sant Antoni en la plaza Hort dels Escribano abrirá a las 19.30 horas de este viernes. A continuación, se encenderá la hoguera y se repartirán las coquetes y el moscatel. Benicarló ha ideado un amplio programa, que tiene en la cabalgata del sábado, a las 18.30, su principal atractivo. Por su parte, los mayorales de Peñíscola saldrán en procesión este sábado a las 10.45 horas y celebrarán la tradicional misa. Será el domingo, cuando la Ciudad en el Mar baje el tronco del algarrobo. Alcalà de Xivert se suma a los festejos con actos taurinos, así el viernes y sábado a las 17.15 horas habrá suelta de vacas y, a las 22.30 horas, toro embolado. El domingo vendrá marcado por los actos religiosos. Orpesa se ha volcado en la celebración del patrón de los animales con una apretada agenda, que tiene su acto más relevante este domingo al mediodía con la carrera de caballos en la playa de la Concha. De todos modos, el sábado a las 19.00 horas se quemarán las hogueras y, a las 21.30 horas, se bendecirán los animales en la parroquia de San Jaime. Por su parte, Benicàssim arranca el viernes sus fiestas en honor a Santa Águeda y Sant Antoni, con la bendición y reparto de las más de 20.000 coquetas que se han elaborado. El consistorio ha programado actividades para toda la familia, con especial atención a las celebraciones religiosas. Uno de los actos más emblemáticos tendrá lugar en Borriol este sábado, a las 13.00 horas, con su histórica Matxà, donde los vecinos muestran su fuerza y tiro en el trayecto ante el entusiasmado público. Los cofrades recogerán los cerca de 60.00 kilos de leña que las personas disponen en sus portales para construir una gran hoguera, que se quemará por la noche. En Segorbe, a la misa y la bendición, se unirá este sábado, a las 20.30 horas, una sardinada para cenar, en la que se obsequiará a todos los asistentes con vino y papas. En la comarca del Alto Palancia, Navajas y Caudiel se suman a la celebración de la festividad de Sant Antoni. Vilafamés y Vilanova d’Alcolea celebrarán la Matxà el sábado. En la primera de las localidades partirá a las 19.15 horas y concluirá con el reparto de rollos y también habrá figues albardades. En el segundo de estos municipios será a las 22.00 horas y, a continuación, habrá baile con orquesta en la calle de los mayorales. Albòcasser encenderá la hoguera el sábado, pero las esperadas corridas en la calle de la Font son el domingo a las 16.00 horas. L’Alcora y sus pedanías, la Foia y Araia, se vuelcan con los festejos en honor al patrón de los animales siendo el ¡Vitol! a Sant Antoni y el reparto de los 6.000 prims bendecidos el acto más señalado. Está programado el sábado a las 21.00 horas. El domingo, a las 11.00 horas, será la misa en la parroquia de la Asunción. Muy cerca, en Sant Joan, la procesión y el reparto de rollos tendrá lugar a las 20.00 horas. A continuación, hay prevista discomóvil en el almacén municipal. También en la comarca de l’Alcalatén, en Llucena, la Matxà está programada a las 20.15 horas con el reparto de prims. Onda inaugurará el sábado a las 11.00 horas la feria de Sant Antoni en la pista exterior del pabellón Víctor Cabedo. A las 16.30 horas, se bendecirán y repartirán los rollos desde la avenida Cataluña. Será por la noche cuando se encienda la hoguera con el reparto de buñuelos y moscatel. En Betxí el volteo de campanas anunciará el día grande de su patrón, que arrancará con la romería en dirección a la Muntanyeta de San Antoni. En el trayecto se obsequiará a los romeros con una coqueta de sal y aceite. El domingo, a las 19.00 horas, en el teatro municipal se representará La Carta Pobla de Betxí de 1611. Vila-real se adelanta y programa el viernes, a las 19.30 horas, la popular Matxà, que desde hace 42 años organiza la Congregación dels Lluïsos. El desfile de animales comenzará a las 18.00 horas con la concentración de carros y caballos en la avenida Europa para dirigirse hacia la avenida la Murà. Durante el trayecto, el Forn de Garrofa ofrecerá a los participantes 2.000 rotllets de anís y un vasito de mistela. Al día siguiente, la ermita de la Mare de Déu de Gràcia acogerá a partir de las 13.00 horas la tradicional misa y reparto de 1.000 panets bendecidos, de los cuales 100 serán elaborados sin gluten. Almassora también ultima su Matxà para este sábado, a las 19.30 horas, después de la misa en la iglesia Mayor. Al finalizar, se encenderá la hoguera y se repartirá la moneta en la casa del clavario. A continuación, porrat popular. De igual modo, Burriana está inmersa en los preparativos de Sant Antoni, con la celebración de la tercera feria outlet, en la que participan 40 establecimientos. La cita tendrá lugar en el entorno de la calle la Tanda y el Mercado Municipal. Estará abierta viernes, sábado y domingo. El día grande será el domingo con el pasacalle, a las 18.00 horas, desde El Pla. Nules también se une a los festejos este domingo, con la celebración de la misa y la bendición de los animales en la capilla del santo. Sin duda, la passejà del bescuit es uno de los actos más singulares, en el que las vecinas pasean con sus bizcochos, acompañadas por la banda de música. De igual modo, en la Vall d’Uixó, el pasacalle con la bendición de las mascotas tendrá lugar el sábado, a las 16.00 horas, mientras que la romería a la ermita de Sant Antoni partirá el domingo a las 09.30 horas. Además, se inaugurará la campana del enclave y habrá una chocolatada. Este recorrido por algunos de los actos más señalados constata que este santo es el más venerado y festejado en la geografía castellonense.
"Sant Antoni del porquet..... sempre en disset" --------- "Dels sants de gener Sant Antoni és el primer" ---------- "Per Sant Antoni del gener cavalls amb flocs pel carrer" --------- "Per Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer" -------- "Sant Antoni del porquet és el primer sant del fred" --------- "Per Sant Antoni del bacó cadascú al seu racó" --------- "Oferir uns peus a Sant Antoni perquè ens guarde els porcs i del dimoni" --------- "Sant Antoni és un bon sant i qui té un xavo l'hi dóna perquè ens guarde els animals tant si són de pèl com de ploma" --------- Per Sant Antoni comencen els focs i s'acaben els jocs" ------- "Per a més glòria del sant, i per a que ràbie el dimoni, diguem tots en veu alta: Visca el pare Sant Antoni" -------- "Sant Antoni i el dimoni jugaven al trenta-u. El dimoni va fer trenta i Sant Antoni trenta-u" --------- "Per Sant Antoni del porquet a les cinc ja es veu el solet" ------- "Per Sant Antoni un pas de dimoni" -------- "Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap" -------- "Ja que sou dels animals i dels homens protector, Sant Antoni, sant gloriós lliureu-nos de tots els mals" ------- "Sant Antoni del porquet a les velles fa carasses i a les joves fa l'ullet" ------- "Si per Sant Antoni està embromat per Sant Joan estarà estrellat..."
Diada ben senyalada és la vostra festa anyal, per tot arreu celebrada amb esplendor sense igual. ---- Els traginers, de bon cor, llur patró us han proclamat. Oh, gloriós Sant Antoni! De tot cor us demanem que dels enganys del dimoni sempre lliures ens vegem.. ------ .. Sols cal saber a diari qui és Sant Antoni, qui és el dimoni. ----- Esta nit de coqueta invitem al personal que passe a replegar-ne si porteu un animal. ----- Tots els que tinguen pardal saben que poden passar, però han de ser tots en fila i amb el pardal a la mà. ----- I que no tinguen vergonya d'ensenyar l'animalet que ací no es mirarà ni si Pere el porte gran ni si Joan xicotet. ------ https://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_Abad Sant Antoni | Noticias de Sant Antoni - El Periódico Mediterráneo (elperiodicomediterraneo.com) https://ca.wikipedia.org/wiki/Festa_de_Sant_Antoni_del_Porquet_al_Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0 Sant Antoni del Porquet – Turismo Sant Joan d'Alacant Sant Antoni, el del «porquet», un abad simpático - Levante-EMV https://ca.wikipedia.org/wiki/Santanton%C3%A0 https://santantonadeforcall.com/
Bibliografia: Sant Antoni del porquet... sempre cau en disset (Botafocs, ball de dimonis- Rafel Pérez Sorlí) Informació turística: Ayuntamiento de Catí- Major, 2- Tel. (964) 40 90 81 - CATÍ (Castelló) Última actualització: 10 de gener de 2023 © Pàgina creada per Joaquim Carbó Miralles , 1998
|
